Constitució del Principat d'Andorra
Preàmbul
El Poble Andorrà, amb plena llibertat i independència, i
en exercici de la seva pròpia sobirania,
Conscient de la necessitat d'adequar l'estructura
institucional d'Andorra a les noves circumstàncies que
comporta l'evolució de l'entorn geogràfic, històric i
sòcio-cultural en què es troba situada, així com de la
necessitat de regular les relacions que, dins d'aquest
nou marc jurídic, hauran de tenir unes institucions que
troben els seus orígens en els Pareatges,
Convençut de la conveniència de dotar-se de tots els
mecanismes que han de permetre tenir la seguretat
jurídica en l'exercici d'uns drets fonamentals de la
persona que, si bé sempre han estat presents i respectats
en el tarannà de la societat andorrana, no es
beneficiaven d'una regulació material concreta,
Decidit a perseverar en la promoció de valors com la
llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés
social, i a mantenir i enfortir unes relacions
harmòniques d'Andorra amb la resta del món, i
especialment amb els països veïns, sobre la base del
respecte mutu, de la convivència i de la pau,
Amb la voluntat d'aportar a totes les causes comunes de
la humanitat la seva col.laboració i el seu esforç, i
molt especialment quan es tracti de preservar la
integritat de la Terra i de garantir per a les
generacions futures un medi de vida adequat,
Amb el desig que el lema "virtus, unita, fortior", que ha
presidit el camí pacífic d'Andorra a través de més de
set-cents anys d'història, segueixi essent una divisa
plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels
andorrans,
Aprova sobiranament la present Constitució.
Títol I
De la sobirania d'Andorra
Article 1
1. Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i
Social. La seva denominació oficial és Principat
d'Andorra.
2. La Constitució proclama com a principis inspiradors de
l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de
la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la
defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.
3. La sobirania resideix en el Poble Andorrà, que
l'exerceix per mitjà de les diferents classes de
participació i de les institucions que estableix aquesta
Constitució.
4. El règim polític d'Andorra és el Coprincipat
parlamentari.
5. Andorra està integrada per les Parròquies de Canillo,
Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià
de Lòria i Escaldes-Engordany.
Article 2
1. La llengua oficial de l'Estat és el català.
2. L'himne nacional, la bandera i l'escut d'Andorra són
els tradicionals.
3. Andorra la Vella és la capital de l'Estat.
Article 3
1. La present Constitució, que és la norma suprema de
l'ordenament jurídic, vincula tots els poders públics i
els ciutadans.
2. La Constitució garanteix els principis de legalitat,
de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de
no retroactivitat de les disposicions restrictives de
drets individuals o que comportin un efecte o estableixin
una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de
responsabilitat dels poders públics i d'interdicció de
tota arbitrarietat.
3. Andorra incorpora al seu ordenament els principis de
dret internacional públic universalment reconeguts.
4. Els tractats i acords internacionals s'integren en
l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el
Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i no poden
ésser modificats o derogats per les lleis.
Títol II
Dels drets i llibertats
Capítol I. Principis generals
Article 4
La Constitució reconeix que la dignitat humana és
intangible i, en conseqüència, garanteix els drets
inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals
constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau
social i la justícia.
Article 5
La Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a
Andorra.
Article 6
1. Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no
pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe,
origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició
personal o social.
2. Els poders públics han de crear les condicions per tal
que la igualtat i la llibertat dels individus siguin
reals i efectives.
Capítol II. De la nacionalitat andorrana
Article 7
1. La condició de nacional andorrà, així com les seves
conseqüències jurídiques, s'adquireix, es conserva i es
perd d'acord amb el que es reguli en Llei Qualificada.
2. L'adquisició o el manteniment d'una nacionalitat
diferent de l'andorrana implicarà la pèrdua d'aquesta en
els termes i terminis fixats per la llei.
Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de
les llibertats públiques
Article 8
1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la
protegeix plenament en les seves diferents fases.
2. Tota persona té dret a la integritat física i moral.
Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes
cruels, inhumans o degradants.
3. Es prohibeix la pena de mort.
Article 9
1. Totes les persones tenen dret a la llibertat i a la
seguretat i només en poden ésser privades per les causes
i d'acord amb els procediments establerts a la
Constitució i les lleis.
2. La detenció governativa no pot durar més del temps
necessari per dur a terme les indagacions tendents a
l'esclariment del cas i mai no pot excedir de quaranta-
vuit hores sense que el detingut sigui posat a disposició
de l'autoritat judicial.
3. La llei establirà un procediment perquè tot detingut
pugui acudir a un òrgan judicial, a fi que aquest es
pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció. Així
mateix, crearà el procediment per restablir els drets
fonamentals lesionats de tota persona privada de
llibertat.
4. Ningú no pot ésser condemnat o sancionat per accions o
omissions que en el moment de produir-se no constitueixin
delicte, falta o infracció administrativa.
Article 10
1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir
d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés
degut, substanciat per un tribunal imparcial
predeterminat per la llei.
2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a
l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada
raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat
de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar
en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al
recurs.
3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el
principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta.
Article 11
1. La Constitució garanteix la llibertat ideològica,
religiosa i de culte, i ningú no pot ésser obligat a
declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia,
religió o creences.
2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les
pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions
establertes per la llei que siguin necessàries per
protegir la seguretat, l'ordre, la salut o la moral
públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les
altres persones.
3. La Constitució garanteix a l'Església Catòlica
l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el
manteniment de les relacions de col.laboració especial
amb l'Estat d'acord amb la tradició andorrana.
La Constitució reconeix a les entitats de l'Església
Catòlica que tenen personalitat jurídica d'acord amb les
seves pròpies normes la plena capacitat jurídica dins de
l'àmbit de l'ordenament general andorrà.
Article 12
Es reconeixen les llibertats d'expressió, de comunicació
i d'informació. La llei regularà el dret de rèplica, el
dret de rectificació i el secret professional. Queda
prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de
control ideològic per part dels poders públics.
Article 13
1. La llei regularà la condició civil de les persones i
les formes de matrimoni. Es reconeixen els efectes civils
del matrimoni canònic.
2. Els poders públics promouran una política de protecció
de la família, element bàsic de la societat.
3. Els cònjuges tenen els mateixos drets i obligacions.
Els fills són iguals davant de la llei, amb independència
de la seva filiació.
Article 14
Es garanteix el dret a la intimitat, a l'honor i a la
pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les
lleis contra les intromissions il.legítimes en la seva
vida privada i familiar.
Article 15
Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no
es pot entrar sense el consentiment del titular o sense
manament judicial, excepte en el cas de delicte flagrant.
Es garanteix igualment el secret de les comunicacions,
llevat el cas de manament judicial motivat.
Article 16
Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació
pacífiques amb finalitats lícites. L'exercici del dret de
manifestació requereix la comunicació prèvia a
l'autoritat i no pot impedir la lliure circulació de
persones i béns.
Article 17
Es reconeix el dret d'associació per a la consecució de
fins lícits. La llei establirà, a efectes de publicitat,
un Registre de les associacions que es constitueixin.
Article 18
Es reconeix el dret de creació i funcionament
d'organitzacions empresarials, professionals i sindicals.
Sense perjudici de la seva vinculació amb organismes
internacionals, aquestes organitzacions han d'ésser
d'àmbit andorrà, disposar d'autonomia pròpia sense
dependències orgàniques estrangeres i funcionar
democràticament.
Article 19
Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa
dels seus interessos econòmics i socials. La llei
regularà les condicions d'exercici d'aquest dret per
garantir el funcionament dels serveis essencials de la
comunitat.
Article 20
1. Tota persona té dret a l'educació, la qual s'ha
d'orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat
humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la
llibertat i als drets fonamentals.
2. Es reconeix la llibertat d'ensenyament i de creació de
centres docents.
3. Els pares tenen dret a escollir el tipus d'educació
que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret
a una educació moral o religiosa per a llurs fills
d'acord amb les conviccions pròpies.
Article 21
1. Tothom té dret a circular lliurement pel territori
nacional, i a entrar i sortir del país d'acord amb les
lleis.
2. Els nacionals i els estrangers legalment residents
tenen dret a fixar lliurement la seva residència dins
Andorra.
Article 22
La no renovació de la condició de resident o l'expulsió
de la persona legalment resident només es podrà acordar
per les causes i segons els termes previstos en la llei,
en virtut de resolució judicial ferma, si la persona
interessada exerceix el dret a la jurisdicció.
Article 23
Tothom amb interès directe té dret a dirigir peticions
als poders públics en la forma i amb els efectes
previstos per la llei.
Capítol IV. Dels drets polítics dels andorrans
Article 24
Tots els andorrans majors d'edat, en ple ús dels seus
drets, gaudeixen del dret de sufragi.
Article 25
Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions
d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els
requisits que determinin les lleis. L'exercici de càrrecs
institucionals queda reservat als andorrans, excepte en
el que prevegin aquesta Constitució o els tractats
internacionals.
Article 26
Es reconeix als andorrans el dret de lliure creació de
partits polítics. El seu funcionament i organització han
d'ésser democràtics i les seves actuacions, conformes a
la llei. La suspensió de les seves activitats i la seva
dissolució hauran de ser efectuades pels òrgans
judicials.
Capítol V. Dels drets i principis econòmics, socials i
culturals
Article 27
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a
l'herència, sense altres limitacions que les derivades de
la funció social de la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si
no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant
la justa indemnització i d'acord amb el procediment
establert per la llei.
Article 28
Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de
l'economia de mercat i conforme a les lleis.
Article 29
Tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà
del treball, a una remuneració que garanteixi al
treballador i a la seva família una existència conforme a
la dignitat humana, així com a la limitació raonable de
la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances
pagades.
Article 30
Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre
prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb
aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de
Seguretat Social.
Article 31
És funció de l'Estat vetllar per la utilització racional
del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat
de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de
restablir i mantenir per a les generacions futures un
equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la
terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.
Article 32
L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema
econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible,
en el marc de l'economia de mercat, el desenvolupament
equilibrat de la societat i el benestar general.
Article 33
Els poders públics han de promoure les condicions
necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir
d'un habitatge digne.
Article 34
L'Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del
patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra.
Article 35
La llei garantirà i els poders públics defensaran els
drets dels consumidors i dels usuaris.
Article 36
L'Estat pot crear mitjans de comunicació social. D'acord
amb els principis de participació i pluralisme, una llei
en regularà l'organització i el control per part del
Consell General.
Capítol VI. Dels deures dels andorrans i dels estrangers
Article 37
Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a
les despeses públiques segons la seva capacitat
econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert
per la llei i fonamentat en els principis de generalitat
i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
Article 38
L'Estat podrà crear per llei formes de servei cívic per
al compliment de finalitats d'interès general.
Capítol VII. De les garanties dels drets i llibertats
Article 39
1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III
i IV del present Títol vinculen immediatament els poders
públics a títol de dret directament aplicable. El seu
contingut no pot ésser limitat per la llei i és protegit
pels Tribunals.
2. Els estrangers legalment residents a Andorra poden
exercir lliurement els drets i les llibertats del capítol
III d'aquest Títol.
3. Els drets del capítol V conformen la legislació i
l'acció dels poders públics, però només poden ésser
invocats en els termes fixats per l'ordenament jurídic.
Article 40
La regulació de l'exercici dels drets reconeguts en
aquest Títol només es pot dur a terme per llei. Els drets
dels capítols III i IV s'han de regular mitjançant lleis
qualificades.
Article 41
1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III
i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un
procediment urgent i preferent regulat per la llei, que,
en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies.
2. La llei crearà un procediment excepcional d'empara
davant el Tribunal Constitucional contra els actes dels
poders públics que violin el contingut essencial dels
drets esmentats en l'apartat anterior, llevat el supòsit
previst a l'article 22.
Article 42
1. Una Llei Qualificada regularà els estats d'alarma i
d'emergència. El primer podrà ser declarat pel Govern en
casos de catàstrofes naturals, per un termini de quinze
dies i amb notificació al Consell General. El segon també
serà declarat pel Govern per un termini de trenta dies en
els supòsits d'interrupció del funcionament normal de la
convivència democràtica i requerirà l'autorització prèvia
del Consell General. Tota pròrroga d'aquests estats
requereix necessàriament l'aprovació del Consell General.
2. Durant l'estat d'alarma es pot limitar l'exercici dels
drets reconeguts en els articles 21 i 27. Durant l'estat
d'emergència poden ésser suspesos els drets recollits en
els articles 9.2, 12, 15, 16, 19 i 21. L'aplicació
d'aquesta suspensió als drets continguts en els articles
9.2 i 15 s'ha de dur a terme sempre sota control judicial
i sense perjudici del procediment de protecció establert
a l'article 9.3.
Títol III
Dels Coprínceps
Article 43
1. D'acord amb la tradició institucional d'Andorra els
Coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de
l'Estat, i n'assumeixen la representació més alta.
2. Els Coprínceps, institució sorgida dels Pareatges i de
la seva evolució històrica són, a títol personal i
exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la
República Francesa. Llurs poders són iguals i derivats de
la present Constitució. Cadascun d'ells jura o promet
exercir les seves funcions d'acord amb la present
Constitució.
Article 44
1. Els Coprínceps són símbol i garantia de la permanència
i continuïtat d'Andorra, així com de la seva
independència i del manteniment de l'esperit paritari en
les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats
veïns. Manifesten el consentiment de l'Estat andorrà a
obligar-se internacionalment, d'acord amb la Constitució.
2. Els Coprínceps arbitren i moderen el funcionament dels
poders públics i de les institucions, i a iniciativa ja
sigui de cadascú d'ells, ja sigui del Síndic General o
del Cap de Govern, són informats regularment dels afers
de l'Estat.
3. Llevat dels casos previstos en la present Constitució,
els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Dels
actes dels Coprínceps se'n fan responsables qui els
contrasignen.
Article 45
1. Els Coprínceps, amb la contrasignatura del Cap de
Govern o, en el seu cas, del Síndic General, que
n'assumeixen la responsabilitat política:
a) Convoquen les eleccions generals d'acord amb la
Constitució.
b) Convoquen referèndum d'acord amb els articles 76 i 106
de la Constitució.
c) Nomenen el Cap de Govern segons el procediment previst
en la Constitució.
d) Signen el decret de dissolució del Consell General
segons el procediment de l'article 71 de la Constitució.
e) Acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a
l'estranger, i els representants estrangers a Andorra
s'acrediten davant de cadascun d'ells.
f) Nomenen els titulars de les altres institucions de
l'Estat d'acord amb la Constitució i les lleis.
g) Sancionen i promulguen les lleis segons l'article 63
de la present Constitució.
h) Manifesten el consentiment de l'Estat per a obligar-se
per mitjà dels tractats internacionals, en els termes
previstos en el capítol III del Títol IV de la
Constitució.
i) Realitzen els altres actes que expressament els
atribueix la Constitució.
2. Les disposicions previstes en els apartats g) i h)
d'aquest article han d'ésser presentades simultàniament a
un i altre Copríncep que han de sancionar-les i
promulgar-les o manifestar el consentiment de l'Estat
segons el cas, i n'han d'ordenar la publicació no abans
de vuit dies i no més tard de quinze.
En aquest període els Coprínceps, conjuntament o
separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional
amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la
seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva
l'acte pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys
d'un dels Coprínceps.
3. Quan concorrin circumstàncies que impedeixin per part
d'un dels Coprínceps la formalització dels actes
enumerats en l'apartat 1 del present article dins dels
terminis constitucionalment previstos, el seu
representant ho ha de notificar al Síndic General o, en
el seu cas, al Cap de Govern. En aquest supòsit, els
actes, normes o decisions afectats entraran en vigor
transcorreguts els dits terminis amb la signatura de
l'altre Copríncep i la contrasignatura del Cap de Govern
o, en el seu cas, del Síndic General.
Article 46
1. Són actes de lliure decisió dels Coprínceps:
a) L'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia.
b) La creació i l'estructuració dels serveis que
considerin necessaris per a la realització de les seves
funcions institucionals, el nomenament dels seus titulars
i el seu acreditament a tots els efectes.
c) La designació dels membres del Consell Superior de la
Justícia, d'acord amb l'article 89.2 de la Constitució.
d) El nomenament dels membres del Tribunal
Constitucional, d'acord amb l'article 96.1 de la
Constitució.
e) El requeriment de dictamen previ
d'inconstitucionalitat de les lleis.
f) El requeriment del dictamen sobre la
inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ
a la seva ratificació.
g) La interposició de conflicte davant del Tribunal
Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions
institucionals, en els termes dels articles 98 i 103 de
la Constitució.
h) L'atorgament de l'acord per a l'adopció del text d'un
tractat internacional, d'acord amb les previsions de
l'article 66, abans de la seva aprovació en seu
parlamentària.
2. Els actes derivats dels articles 45 i 46 són exercits
personalment pels Coprínceps, llevat de les facultats
previstes a les lletres e), f), g) i h) del present
article, que poden ésser realitzats per delegació
expressa.
Article 47
El Pressupost General del Principat ha d'assignar una
quantitat igual a cada Copríncep, destinada al
funcionament de llurs serveis, de la qual poden disposar
lliurement.
Article 48
Cada Copríncep nomena un representant personal a Andorra.
Article 49
En cas de vacança d'un dels Coprínceps la present
Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de
substitució previstos en els seus ordenaments respectius,
a fi que no s'interrompi el funcionament normal de les
institucions andorranes.
Títol IV
Del Consell General
Article 50
El Consell General, que expressa la representació mixta i
paritària de la població nacional i de les set
Parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la
potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat
i impulsa i controla l'acció política del Govern.
Capítol I. De l'organització del Consell General
Article 51
1. Els Consellers són elegits per sufragi universal,
lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre
anys. El mandat dels Consellers acaba quatre anys després
de la seva elecció o el dia de la dissolució del Consell
General.
2. Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i
quaranta dies següents a la finalització del mandat dels
Consellers.
3. Són electors i elegibles tots els andorrans que
estiguin en el ple ús dels seus drets polítics.
4. Una Llei Qualificada regularà el règim electoral i
preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat
dels Consellers.
Article 52
El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i
d'un màxim de quaranta-dos Consellers Generals, la meitat
dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per
cadascuna de les set Parròquies i l'altra meitat
s'elegeix per circumscripció nacional.
Article 53
1. Els membres del Consell General tenen la mateixa
naturalesa representativa, són iguals en drets i en
deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap
classe. Llur vot és personal i indelegable.
2. Els Consellers són irresponsables pels vots i opinions
manifestats en l'exercici de les seves funcions.
3. Al llarg del seu mandat els Consellers no podran ésser
detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte
flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la
seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de
Corts en Ple i el seu judici, al Tribunal Superior.
Article 54
El Consell General aprova i modifica el seu Reglament per
majoria absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i
regula l'estatut del personal al seu servei.
Article 55
1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General.
2. El Consell General es reuneix en sessió constitutiva
quinze dies després de la proclamació dels resultats
electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el Síndic
General, el Subsíndic General i, si és el cas, els altres
membres que reglamentàriament puguin compondre la
Sindicatura.
3. El Síndic i Subsíndic Generals no poden exercir el seu
càrrec més de dos mandats consecutius complets.
Article 56
1. El Consell General es reuneix en sessions
tradicionals, ordinàries i extraordinàries, convocades
segons el que es prevegi en el Reglament. Hi haurà dos
períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any,
determinats pel Reglament. Les sessions del Consell
General són públiques, llevat que el mateix Consell
General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus
membres.
2. El Consell General funciona en Ple i en comissions. El
Reglament preveurà la formació de les comissions
legislatives de manera que siguin representatives de la
composició de la Cambra.
3. El Consell General nomena una Comissió Permanent per
vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta estigui
dissolta o en el període entre sessions. La Comissió
Permanent, sota la presidència del Síndic General, estarà
formada de manera que respecti la composició paritària de
la Cambra.
4. Els Consellers poden agrupar-se en grups
parlamentaris. El Reglament preveurà els drets i deures
dels Consellers i dels grups parlamentaris, així com
l'estatut dels Consellers no adscrits.
Article 57
1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha
de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la
meitat dels Consellers.
2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la
majoria simple dels Consellers presents, sense perjudici
de les majories especials determinades per la
Constitució.
3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució
requereixen per a la seva aprovació el vot final
favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell
General, llevat de les Lleis Qualificades electoral i de
referèndum, de competències comunals, i de transferències
als Comuns, que requereixen per a la seva aprovació el
vot final favorable de la majoria absoluta dels
Consellers elegits en circumscripció parroquial i de la
majoria absoluta dels Consellers elegits en
circumscripció nacional.
Capítol II. Del procediment legislatiu
Article 58
1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General
i al Govern.
2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens
electoral nacional poden presentar proposicions de llei
al Consell General.
3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser
examinats pel Ple i per les comissions en la forma que
determini el Reglament.
Article 59
Mitjançant llei, el Consell General pot delegar
l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en
cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació
determina la matèria delegada, els principis i les
directrius sota els quals haurà de regir-se el
corresponent decret legislatiu del Govern, així com el
termini dintre del qual haurà d'ésser exercida.
L'autorització preveurà les formes parlamentàries de
control de la legislació delegada.
Article 60
1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern
podrà presentar al Consell General un text articulat
perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de
totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores.
2. Les matèries reservades a Llei Qualificada no poden
ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment
previst a l'apartat 1 d'aquest article.
Article 61
1. La iniciativa del projecte de Llei del Pressupost
General correspon exclusivament al Govern, que ha de
presentar-lo per a l'aprovació parlamentària, com a
mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos
anteriors.
2. El projecte de Llei del Pressupost General té
preferència en la seva tramitació respecte a d'altres
qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment
propi, regulat en el Reglament.
3. Si la Llei del Pressupost General no és aprovada abans
del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es
considera automàticament prorrogat el pressupost de
l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou.
4. La Llei del Pressupost General no pot crear tributs.
5. La Comissió de Finances del Consell General revisarà
anualment el compliment de l'execució pressupostària.
Article 62
1. Els Consellers i els grups parlamentaris tenen dret
d'esmena als projectes i a les proposicions de llei.
2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin aquelles
esmenes que comportin increment de despeses o disminució
d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del
Pressupost General. El Consell General, per majoria
absoluta de la Cambra, podrà oposar-se a aquella
sol.licitud amb una moció motivada.
Article 63
Aprovada una llei pel Consell General, el Síndic General
en donarà compte als Coprínceps perquè, entre els vuit i
quinze dies següents, la sancionin, promulguin i
n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
Capítol III. Dels tractats internacionals
Article 64
1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel
Consell General per majoria absoluta de la Cambra en els
casos següents:
a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització
internacional.
b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la
defensa.
c) Tractats relatius al territori d'Andorra.
d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la
persona regulats al Títol II.
e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions
per a la Hisenda Pública.
f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de
naturalesa legislativa o que requereixin mesures
legislatives per a llur execució.
g) Tractats que versin sobre representació diplomàtica o
funcions consulars, sobre cooperació judicial o
penitenciària.
2. El Govern informarà el Consell General i els
Coprínceps de la conclusió dels altres acords
internacionals.
3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que
afectin les matèries enumerades a l'epígraf 1 també
caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta de la
Cambra.
Article 65
Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la
pau internacionals, es podran cedir competències
legislatives, executives o judicials sempre que sigui a
organitzacions internacionals i per mitjà d'un tractat
que ha d'ésser aprovat per una majoria de dues terceres
parts dels membres del Consell General.
Article 66
1. Els Coprínceps participen en la negociació dels
tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns
quan versin sobre les matèries enumerades en els apartats
b), c) i g) de l'article 64.1.
2. La representació andorrana que tingui per missió
negociar els tractats assenyalats en el paràgraf
anterior, comprendrà, a més dels membres nomenats pel
Govern, un membre nomenat per cada Copríncep.
3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà l'acord
dels membres nomenats pel Govern i de cadascun dels
membres nomenats pels Coprínceps.
Article 67
Els Coprínceps són informats dels altres projectes de
tractats i d'acords internacionals i, a petició del
Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho
exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva
aprovació en seu parlamentària.
Capítol IV. De les relacions del Consell General amb el
Govern
Article 68
1. Després de cada renovació del Consell General, en la
primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit
dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a
l'elecció del Cap de Govern.
2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena
part dels membres del Consell General. Cada Conseller
només pot avalar una candidatura.
3. Els candidats han de presentar el seu programa i
resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una
primera votació pública i oral obtingui la majoria
absoluta del Consell General.
4. En el cas que fos necessària una segona votació tan
sols poden presentar-se els dos candidats que hagin
obtingut els millors resultats en la primera votació.
Serà proclamat com a Cap de Govern el candidat que
obtingui més vots.
5. El Síndic General comunicarà als Coprínceps el
resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui
nomenat Cap de Govern i en contrasignarà el nomenament.
6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres
supòsits en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern.
Article 69
1. El Govern respon políticament davant del Consell
General de manera solidària.
2. Una cinquena part dels Consellers poden presentar una
moció de censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra
el Cap de Govern.
3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies
posteriors a la presentació de la moció i en la forma que
determini el Reglament, es procedirà a una votació
pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi,
caldrà el vot favorable de la majoria absoluta del
Consell General.
4. Si la moció de censura és aprovada, el Cap de Govern
cessa. Tot seguit es procedirà segons el que preveu
l'article anterior.
5. No es pot presentar cap moció de censura abans que
hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció
del Cap de Govern.
6. Els Consellers que hagin presentat una moció de
censura no en poden signar cap altra abans que hagi
transcorregut un any.
Article 70
1. El Cap de Govern pot plantejar davant del Consell
General la qüestió de confiança sobre el seu programa,
sobre una declaració de política general o sobre una
decisió de transcendència especial.
2. La confiança es considera atorgada quan, en una
votació pública i oral, obtingui la majoria simple. En
cas de no obtenir aquesta majoria el Cap de Govern ha de
presentar la seva dimissió.
Article 71
1. El Cap de Govern, després d'una deliberació amb el
Govern, i sota la seva responsabilitat, pot demanar als
Coprínceps la dissolució anticipada del Consell General.
El decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de
les eleccions d'acord amb l'article 51.2 de la
Constitució.
2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant
una moció de censura o s'ha declarat l'estat
d'emergència.
3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi
transcorregut un any des de les eleccions anteriors.
Títol V
Del Govern
Article 72
1. El Govern es compon del Cap de Govern i dels
Ministres, en el nombre que determini la llei.
2. Sota l'autoritat del seu Cap, dirigeix la política
nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també
l'administració de l'Estat i exerceix la potestat
reglamentària.
3. L'Administració pública serveix amb objectivitat
l'interès general, i actua d'acord amb els principis de
jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la
Constitució, les lleis i els principis generals de
l'ordenament jurídic definits en el Títol I. Tots els
seus actes i normes estan sotmesos al control
jurisdiccional.
Article 73
El Cap de Govern és nomenat pels Coprínceps, una vegada
hagi estat elegit en els termes previstos en la
Constitució.
Article 74
El Cap de Govern i els Ministres estan sotmesos al mateix
règim jurisdiccional que els Consellers Generals.
Article 75
El Cap de Govern o, si és el cas, el Ministre
responsable, contrasigna els actes dels Coprínceps
previstos en l'article 45.
Article 76
El Cap de Govern, amb l'acord de la majoria del Consell
General, pot demanar als Coprínceps la convocatòria d'un
referèndum sobre una qüestió d'ordre polític.
Article 77
El Govern finalitza el seu mandat quan acaba la
legislatura, per dimissió, defunció o incapacitació
definitiva del Cap de Govern, en prosperar una moció de
censura o perdre una qüestió de confiança. En tots els
casos, el Govern segueix en funcions fins a la formació
del nou Govern.
Article 78
1. El Cap de Govern no pot exercir el seu càrrec més de
dos mandats consecutius complets.
2. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu
càrrec amb el de Conseller General i només poden exercir
les funcions públiques derivades de la seva pertinença al
Govern.
Títol VI
De l'estructura territorial
Article 79
1. Els Comuns, com a òrgans de representació i
administració de les Parròquies, són corporacions
públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa
local, sotmesa a la llei, en forma d'ordinacions,
reglaments i decrets. Dins l'àmbit de les seves
competències, exercides d'acord amb la Constitució, les
lleis i la tradició, funcionen sota el principi
d'autogovern, reconegut i garantit per la Constitució.
2. Els Comuns expressen els interessos de les Parròquies,
aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a
terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit
territorial i gestionen i administren tots els béns de
propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o
de domini privat o patrimonial.
3. Els seus òrgans de govern són elegits democràticament.
Article 80
1. Dins el marc de l'autonomia administrativa i financera
dels Comuns, les seves competències són delimitades
mitjançant Llei Qualificada, almenys en les matèries
següents:
a) Cens de població.
b) Cens electoral. Participació en la gestió del procés i
administració electorals que els correspongui segons la
llei.
c) Consultes populars.
d) Comerç, indústria i activitats professionals.
e) Delimitació del territori comunal.
f) Béns propis i de domini públic comunal.
g) Recursos naturals.
h) Cadastre.
i) Urbanisme.
j) Vies públiques.
k) Cultura, esports i activitats socials.
l) Serveis públics comunals.
2. Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat,
l'esmentada Llei Qualificada determina les facultats
econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les
seves competències. Aquestes facultats es referiran,
almenys, a l'aprofitament i explotació dels recursos
naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per
serveis comunals, autoritzacions administratives,
radicació d'activitats comercials, industrials i
professionals i propietat immobiliària.
3. Mitjançant llei es podrà delegar a les Parròquies
competències de titularitat estatal.
Article 81
Amb la finalitat d'assegurar la capacitat econòmica dels
Comuns, una Llei Qualificada determina les transferències
de capital del Pressupost General als Comuns, garantint
una partida igual per a totes les Parròquies i una
partida variable, proporcional segons la seva població,
l'extensió del seu territori i altres indicadors.
Article 82
1. Els litigis sobre interpretació o exercici
competencial entre els òrgans generals de l'Estat i els
Comuns seran resolts pel Tribunal Constitucional.
2. Els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe
pels mitjans establerts per llei. Contra aquests es poden
interposar recursos administratius i jurisdiccionals per
controlar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic.
Article 83
Els Comuns tenen iniciativa legislativa i estan
legitimats per interposar recursos d'inconstitucionalitat
en els termes previstos en la Constitució.
Article 84
Les lleis tindran en compte els usos i costums per
determinar la competència dels Quarts i dels Veïnats,
així com les seves relacions amb els Comuns.
Títol VII
De la Justícia
Article 85
1. En nom del poble andorrà la Justícia és administrada
exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en
l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos
només a la Constitució i a la llei.
2. L'organització judicial és única. La seva estructura,
composició, funcionament i l'estatut jurídic dels seus
membres hauran d'ésser regulats per Llei Qualificada. Es
prohibeixen les jurisdiccions especials.
Article 86
1. Les normes de competència i procediment aplicables a
l'Administració de Justícia estan reservades a la llei.
2. En tot cas, les sentències seran motivades,
fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades
fefaentment.
3. El judici penal és públic, salvades les limitacions
previstes per la llei. El seu procediment és
preferentment oral. La sentència que posi fi a la primera
instància és dictada per un òrgan judicial diferent del
que va dirigir la fase d'instrucció, i sempre és
susceptible de recurs.
4. La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot
efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits
regulats per les lleis processals.
Article 87
La potestat jurisdiccional és exercida pels Batlles, el
Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal
Superior de Justícia d'Andorra, així com pels presidents
respectius d'aquests tribunals, d'acord amb les lleis.
Article 88
Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa
jutjada i no poden ésser modificades o anul.lades llevat
els casos previstos per la llei o quan excepcionalment el
Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara
corresponent, estimi que han estat dictades amb violació
d'algun dret fonamental.
Article 89
1. El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de
representació, govern i administració de l'organització
judicial, vetlla per la independència i el bon
funcionament de la Justícia. Tots els seus membres seran
de nacionalitat andorrana.
2. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc
membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc
anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per
cada Copríncep, un pel Síndic General, un pel Cap de
Govern i un pels Magistrats i Batlles. El seu mandat és
de sis anys i no poden ser reelegits més d'una vegada
consecutiva. El Consell Superior de la Justícia és
presidit per la persona designada pel Síndic General.
3. El Consell Superior de la Justícia nomena els Batlles
i Magistrats, exerceix sobre ells la funció disciplinària
i promou les condicions perquè l'Administració de
Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon
funcionament. Amb aquesta darrera finalitat podrà emetre
informes amb motiu de la tramitació de les lleis que
afectin la Justícia o per donar compte de la situació
d'aquesta.
4. La Llei Qualificada sobre la Justícia regularà les
funcions i competències d'aquest Consell Superior.
Article 90
1. Tots els Jutges, independentment de la seva categoria,
seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys,
entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud
tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional.
2. Els Presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal
de Corts i del Tribunal Superior de la Justícia són
designats pel Consell Superior de la Justícia. La durada
del seu mandat i les condicions d'elegibilitat seran
determinades per la Llei Qualificada esmentada a
l'article 89.4 de la Constitució.
Article 91
1. El càrrec de Jutge és incompatible amb qualsevol altre
càrrec públic i amb l'exercici d'activitats mercantils,
industrials o professionals. Els Jutges són remunerats
únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat.
2. Durant el seu mandat, cap Jutge no pot ésser
amonestat, traslladat, suspès en les seves funcions o
separat del seu càrrec si no és com a conseqüència de
sanció imposada per haver incorregut en responsabilitat
penal o disciplinària, mitjançant un procediment regulat
per la Llei Qualificada i amb totes les garanties
d'audiència i defensa. La mateixa llei regularà també els
supòsits de responsabilitat civil del Jutge.
Article 92
D'acord amb les lleis i sense perjudici de les
responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat
repararà els danys originats per error judicial o pel
funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
Article 93
1. El Ministeri Fiscal té la missió de vetllar per la
defensa i aplicació de l'ordre jurídic i per la
independència dels tribunals i de promoure davant
d'aquests l'aplicació de la llei per a la salvaguarda
dels drets dels ciutadans i la defensa de l'interès
general.
2. El Ministeri Fiscal es compon de membres nomenats pel
Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern,
amb mandats renovables de sis anys, entre persones que
reuneixin les condicions per a ésser nomenades Jutge. El
seu estatut jurídic serà regulat per llei.
3. El Ministeri Fiscal, dirigit pel Fiscal General de
l'Estat, actua d'acord amb els principis de legalitat,
unitat i jerarquia interna.
Article 94
Els Jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l'acció de la
policia en matèria judicial segons el que estableixin les
lleis.
Títol VIII
Del Tribunal Constitucional
Article 95
1. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la
Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves
sentències vinculen els poders públics i els particulars.
2. El Tribunal Constitucional aprova el seu propi
reglament i exerceix la seva funció sotmès únicament a la
Constitució i la Llei Qualificada que el reguli.
Article 96
1. El Tribunal Constitucional es compon de quatre
Magistrats constitucionals, designats entre persones de
reconeguda experiència jurídica o institucional, un per
cadascun dels Coprínceps i dos pel Consell General. El
seu mandat té una durada de vuit anys i no és renovable
per períodes consecutius. La renovació del Tribunal
Constitucional es farà per parts. El règim
d'incompatibilitats serà regulat per la Llei Qualificada
a què fa referència l'article anterior.
2. És presidit cada dos anys pel Magistrat al qual
correspongui l'esmentada presidència segons torn
rotatori.
Article 97
1. El Tribunal Constitucional adopta les seves decisions
per majoria de vots. Les deliberacions i els vots són
secrets. El ponent, sempre designat per sorteig, té vot
de qualitat en cas d'empat.
2. Les sentències que estimin parcialment o totalment la
demanda han d'especificar, d'acord amb la Llei
Qualificada, l'àmbit i extensió dels seus efectes.
Article 98
El Tribunal Constitucional coneix:
a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les
lleis, els decrets legislatius i el Reglament del Consell
General.
b) Dels requeriments de dictamen previ
d'inconstitucionalitat sobre lleis i tractats
internacionals.
c) Dels processos d'empara constitucional.
d) Dels conflictes de competències entre els òrgans
constitucionals. A aquests efectes, es consideren òrgans
constitucionals els Coprínceps, el Consell General, el
Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns.
Article 99
1. Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra
les lleis i els decrets legislatius una cinquena part
dels membres del Consell General, el Cap de Govern i tres
Comuns. Una cinquena part dels membres del Consell
General pot interposar recurs d'inconstitucionalitat
contra el Reglament de la Cambra. El termini
d'interposició de la demanda és de trenta dies des de la
data de publicació de la norma.
2. La interposició del recurs no suspèn la vigència de la
norma impugnada. El Tribunal haurà de dictar sentència en
el termini màxim de dos mesos.
Article 100
1. Si en la tramitació d'un procés un tribunal té dubtes
raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una
llei o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació
imprescindible per a la solució de la causa, formularà
escrit davant del Tribunal Constitucional demanant el seu
pronunciament sobre la validesa de la norma afectada.
2. El Tribunal Constitucional podrà no admetre la
tramitació de l'escrit sense recurs posterior. En cas
d'admissió dictarà sentència en el termini màxim de dos
mesos.
Article 101
1. Els Coprínceps, en els termes de l'article 46.1.f), el
Cap de Govern o una cinquena part dels membres del
Consell General, poden requerir dictamen previ
d'inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals
abans de la seva ratificació. Aquest procediment tindrà
caràcter preferent.
2. La resolució estimatòria d'inconstitucionalitat
impedirà la ratificació del tractat. En tot cas, la
celebració d'un tractat internacional que contingui
estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la
reforma prèvia d'aquesta.
Article 102
Contra els actes dels poders públics que lesionin drets
fonamentals, estan legitimats per demanar empara davant
el Tribunal Constitucional:
a) Els qui hagin estat part o siguin coadjuvants en el
procés judicial previ al que es refereix l'article 41.2
d'aquesta Constitució.
b) Els qui tinguin un interès legítim en relació a
disposicions o actes sense força de llei del Consell
General.
c) El Ministeri Fiscal en cas de violació del dret
fonamental a la jurisdicció.
Article 103
1. El conflicte entre els òrgans constitucionals es
plantejarà quan un d'ells al.legui l'exercici il.legítim
per l'altre de competències que li són constitucionalment
atribuïdes.
2. El Tribunal Constitucional podrà suspendre amb
caràcter cautelar els efectes de les normes o actes
impugnats i, en el seu cas, ordenar el cessament de les
actuacions que han donat lloc al conflicte.
3. La sentència determinarà i atribuirà a una de les
parts la competència en litigi.
4. L'inici d'un conflicte de competències impedeix el
plantejament de la qüestió davant l'Administració de
Justícia.
5. La llei regularà els supòsits en els quals el
conflicte es plantegi per raó del no exercici de les
competències que els òrgans mencionats tenen atribuïdes.
Article 104
Una Llei Qualificada regularà l'estatut jurídic dels
membres del Tribunal Constitucional, els processos
constitucionals i el funcionament de la institució.
Títol IX
De la Reforma Constitucional
Article 105
La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà
als Coprínceps conjuntament o a una tercera part dels
membres del Consell General.
Article 106
La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del
Consell General per una majoria de dues terceres parts
dels membres de la Cambra. Immediatament després la
proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació.
Article 107
Superats els tràmits de l'article 106, els Coprínceps
sancionaran el nou text constitucional per a la seva
promulgació i entrada en vigor.
Disposició addicional primera
La Constitució dóna mandat al Consell General i al Govern
perquè, amb l'associació dels Coprínceps, proposin
negociacions als Governs d'Espanya i de França amb
l'objectiu de signar un Tractat Internacional trilateral
per establir el marc de les relacions amb els dos Estats
veïns sobre la base del respecte a la sobirania,
independència i integritat territorial d'Andorra.
Disposició addicional segona
L'exercici de la funció de representació diplomàtica d'un
Estat a Andorra és incompatible amb l'exercici de
qualsevol altre càrrec públic.
Disposició transitòria primera
1. El mateix Consell General que ha aprovat la present
Constitució obrirà un període extraordinari de sessions,
per tal d'aprovar, almenys, el Reglament del Consell
General i les lleis qualificades referents al règim
electoral, les competències i el sistema de finançament
dels Comuns, la Justícia i el Tribunal Constitucional.
Aquest període de sessions finalitzarà el dia 31 de
desembre de 1993.
2. En aquest període, que comença el dia hàbil següent al
de la publicació de la Constitució, el Consell General no
podrà ser dissolt i exercirà totes les facultats que
constitucionalment li corresponen.
3. El dia vuit de setembre de 1993, festa de la Mare de
Deu de Meritxell, el Síndic General convocarà eleccions
generals, que se celebraran dins la primera quinzena del
mes de desembre d'aquest mateix any.
4. La finalització d'aquest període de sessions implicarà
la dissolució del Consell General i el cessament del
Govern, que seguirà en funcions fins a la formació del
nou, d'acord amb la Constitució.
Disposició transitòria segona
1. La Llei Qualificada relativa a la Justícia preveurà,
amb esperit d'equilibri, la designació de Jutges i
Fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui
possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del
Tribunal Constitucional, regularan el règim de
nacionalitat per als Jutges i Magistrats que no siguin
andorrans.
2. La Llei Qualificada de la Justícia habilitarà així
mateix el règim transitori de continuïtat en el càrrec
d'aquells jutges que, en el moment de la seva
promulgació, no tinguin la titulació acadèmica prevista
en aquesta Constitució.
3. L'esmentada Llei Qualificada de la Justícia preveurà
els sistemes d'adaptació dels processos i causes pendents
al sistema judicial i processal previst en aquesta
Constitució, per tal de garantir el dret a la
jurisdicció.
4. Les lleis i normes amb força de llei vigents en el
moment de la creació del Tribunal Constitucional, podran
ésser objecte de recurs directe d'inconstitucionalitat
dins d'un termini de tres mesos, a partir de la presa de
possessió dels Magistrats constitucionals. Els subjectes
legitimats per interposar-lo són els previstos en
l'article 99 de la Constitució.
5. Durant el primer mandat subsegüent a l'entrada en
vigor de la Constitució, els representants dels
Coprínceps en el Consell Superior de la Justícia podran
no ésser andorrans.
Disposició transitòria tercera
1. Els serveis institucionals dels Coprínceps, les
competències i funcions dels quals han estat encomanades
per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran
objecte de traspàs als òrgans mencionats. Amb aquesta
finalitat, es constituirà una comissió tècnica formada
per un representant de cada Copríncep, dos del Consell
General i dos del Govern que prepararà i adreçarà un
informe al Consell General perquè, en el període esmentat
en la Disposició Transitòria Primera, s'adoptin les
disposicions necessàries per fer efectius els traspassos.
2. La mateixa comissió prendrà les disposicions
necessàries per posar els serveis de policia sota
l'autoritat exclusiva del Govern en el termini de 2 mesos
a partir de l'entrada en vigor de la Constitució.
Disposició derogatòria
Amb l'entrada en vigor d'aquesta Constitució queden
derogades totes les normes anteriors en allò que la
contradiguin.
Disposició final
La Constitució entra en vigor el dia de la seva
publicació en el Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra.
I nosaltres els Coprínceps, després que el Consell l'ha
adoptat en sessió solemne celebrada el dia 2 de febrer de
1993, i que el Poble Andorrà l'ha aprovat en referéndum
celebrat el dia 14 de març de 1993, la fem nostra, la
ratifiquem, la sancionem i promulguem i, per a general
coneixement, n'ordenem la publicació.
Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993
Descarrega el document
François Mitterrand
President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra
Jordi Farrás Forné
Síndic General
Joan Martí Alanís
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra