Llei
del Codi de la circulació
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de
juny de 1999 ha aprovat la següent:
Llei del Codi de la circulació
Index
Exposició de motius
Capítol I. Definicions
Capítol II. Normes generals de la circulació
Regles generals
Velocitat i distància entre vehicles
Interseccions, prioritat de pas
Avançaments
Encreuaments
Sentit de circulació
Canvi del sentit de la marxa
Passos a nivell
Vies en reparació, obstrucció de la via pública
Autorització, senyalització i precaucions en obres a la via
pública o als voltants
Parada i estacionament
Immobilització, abandonament i retirada de vehicles
Operacions de càrrega i descàrrega
Senyals acústics i òptics
Parada, inici de la marxa, marxa enrere
Circulació per autopista i autovia
Circulació per ciutat
Circulació de vianants
Circulació d'animals
Accidents
Danys
Càrrega d'un vehicle
Dimensions de la càrrega
Altres normes de circulació. Portes i tancament de motor
Targetes per a minusvàlids
Transports especials
Transport de persones
Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció
Circulació de motocicletes, ciclomotors i vehicles anàlegs
Utilització de pneumàtics de claus i equipaments especials
Limitacions de pes
Dimensions màximes dels vehicles
Capítol III. Enllumenat i senyalització òptica
Normes generals
Enllumenat de carretera
Enllumenat d'encreuament
Enllumenat ordinari o de posició
Enllumenat de boira
Enllumenat interior
Enllumenat de la placa posterior de matrícula
Senyalització de posició
Senyalització de gàlib
Senyalització de maniobra i indicadors de direcció
Senyalització d'emergència
Senyalització de frenada
Senyalització de serveis d'urgència i especials
Utilització de l'enllumenat
Variació del tipus d'enllumenat en funció de la circulació
Enlluernament
Senyalització de canvi de direcció
Avançaments
Estacionaments
Simultaneïtat d'enllumenats
Capítol IV. Senyals de la circulació
Senyals verticals de circulació
I. Senyals de perill
II. Senyals preceptius
a) De prohibició
b) D'obligació
III. Senyals informatius
a) D'indicació
b) D'orientació
c) De localització
d) Indicadors complementaris
e) Senyalització de vehicles
IV. Altres senyals
a) Marques viàries
b) Semàfors
c) Senyals dels agents de circulació
d) Senyals temporals d'obres o obstacles
e) Panells lluminosos d'informació alternativa
f) Senyalització vertical de vies i complements
Capítol V. Permisos de conduir
Controls d'alcoholèmia, estupefaents i substàncies que
alterin la capacitat d'obrar
Exàmens mèdics
Proves teòriques i pràctiques per a l'obtenció del permís de
conduir
Escoles particulars de conductors de vehicles de tracció
mecànica o autoescoles
Capítol VI. Matriculació de vehicles i inspeccions tècniques
Registre i matriculació de vehicles
Inscripcions al registre
Matriculació de vehicles nous
Matriculació de vehicles d'ocasió
Matriculació de vehicles d'ocasió amb matrícules prèvies
temporals o turístiques, estrangeres
Transmissions de vehicles ja matriculats
Baixes de vehicles
Plaques de matrícula
Ciclomotors, motocicletes i vehicles anàlegs, fins a 125 cc
Plaques de prova
Matrícula temporal
Duplicats de documents
Certificacions d'inscripció al Registre
Modificacions de característiques del vehicle
Automòbils reconstruïts
Automòbils de museu o antics
Inspeccions tècniques de vehicles
Capítol VII. Condicions tècniques dels vehicles automòbils
Característiques generals
Frenada dels vehicles automòbils
Vehicles destinats al transport públic de passatgers
Transport escolar
Instal.lacions exteriors i interiors dels vehicles
automòbils
Miralls retrovisors dels vehicles
Protecció del conductor contra el dispositiu de direcció
(volant) en cas de xoc
Antirobatori dels vehicles automòbils
Resistència de panys i xarneres de les portes laterals dels
vehicles automòbils
Resistència dels seients i dels seus amarratges
Paràsits radioelèctrics creats pels vehicles automòbils
Soroll produït pels vehicles automòbils
Fums produïts pels motors dels vehicles
Transport per carretera de matèries perilloses i peribles
Capítol VIII. Targetes de transport
Capítol IX. Regulació de la circulació de vehicles de
transport de mercaderies i especials
Vehicles especials i agrícoles
Circulació de vehicles especials
Circulació de quadricicles, tricicles i vehicles anàlegs.
Motocicletes i automòbils de competició
Circulació de motos de neu i vehicles anàlegs
Capítol X. Circulació de bicicletes i vehicles anàlegs
Capítol XI. Matriculació d'embarcacions esportives
Capítol XII. Sancions
Disposició addicional
Disposicions transitòries
Disposició derogatòria
Disposició final
Catàleg oficial dels senyals de circulació i marques viàries
I. Senyals de perill
II. Senyals preceptius
III. Senyals informatius
IV. Altres senyals
Catàleg oficial de les plaques de matrícula i distintiu del
Principat d'Andorra

Exposició de motius
En la sessió de data 4 de desembre de 1991, el Consell
General aprovà la modificació de nombrosos articles del Codi
de la circulació, a fi d'adequar les normes de la circulació
i dels vehicles d'Andorra a les directrius adoptades
internacionalment i, en particular, a la normativa de la CE.
De conformitat amb els criteris adoptats a la Llei de
modificació esmentada, la nova Llei modifica nombroses
qüestions tècniques i jurídiques, per tal d'adaptar-se a la
legislació europea en aquesta matèria i a l'esperit jurídic
i social prevista per la nostra Constitució.
L'automòbil, el trànsit, la seguretat viària, les
especificacions tècniques, la medicina aplicada a aquest
camp i gairebé totes les fonts en què es basen les normes
sobre circulació, estan en evolució permanent, per tal
d'adaptar-se a la millora incessant de la tècnica. Aquest
fet ha portat el Consell General a considerar indispensable
disposar d'una eina que permeti reaccionar de forma
immediata i conseqüent davant els nous criteris que adopten
tots els països de la nostra àrea geogràfica, i evitar
d'aquesta manera l'ostracisme normatiu d'Andorra en un camp
tan important i amb tanta vinculació per part de tota la
població com és la circulació.
A més de procedir a una revisió de l'enunciat de la majoria
dels articles del Codi, aquesta Llei inclou una sèrie
d'articles que podran ser objecte de revisió reglamentària,
bàsicament els que afectin totes aquelles qüestions que
tracten la vessant tècnica de les disposicions que s'estimen
en evolució permanent.
Precisament, el naixement de nous reptes tècnics ha portat
el Consell General a regular-ne l'ús quan afecten la
circulació. L'ús del cinturó de seguretat a les places
davanteres ha estat entès com una necessitat a Andorra, on
la sinistralitat urbana és alta i la interurbana, alarmant.
L'eficàcia dels dispositius de retenció està fora de tot
dubte com a element bàsic per a la prevenció de lesions dels
ocupants dels vehicles.
En la mateixa línia del Consell General de lluitar contra la
sinistralitat per accidents de circulació, va dirigida
igualment la disminució de la taxa legal màxima permesa
d'alcohol a la sang, que passa de 0,8 a 0,5 g/l, pel que fa
als conductors de vehicles de turisme, i de 0,5 a 0,2 g/l en
el cas de conductors de vehicles de transport de
mercaderies, vehicles industrials, vehicles que transportin
matèries perilloses o els que efectuïn transport públic o
privat de passatgers, atenent la perillositat i la
sinistralitat que pot produir-se en cas d'accident.
L'ús del casc es manté per a totes les categories de
motocicletes, i es regula restrictivament el transport
d'infants amb aquests vehicles.
És necessari també adaptar-se als nous corrents europeus
sobre permisos de conduir, i adaptar-hi totalment la
normativa dels exàmens mèdics per a l'obtenció dels permisos
de conduir i les seves categories. S'ha considerat
necessària la creació del permís "J" (permís jove) com a
primer pas de l'esforç que tota la societat, però
principalment l'Administració, ha de fer per consolidar
l'aprenentatge de la seguretat viària com a element
indispensable en els nostres dies, i per formar el jovent en
la conducció de forma gradual i pràctica.
Igualment s'ha optat per la possibilitat que un posseïdor
del permís de classe B1, que pot conduir vehicles de turisme
fins a 3.500 kg pugui, si té cinc anys d'experiència,
conduir motocicletes fins a 125 cc. Aquesta opció va
dirigida a potenciar la conducció de motocicletes de
cilindrada baixa per part d'usuaris adults en circulació,
cosa que pot influir de forma important en la fluïdesa del
trànsit a Andorra.
Les categories del permís de conduir han estat adaptades a
la normativa comunitària, tant en l'interès exposat abans,
com per la necessitat que els nostres permisos de conduir
siguin considerats en termes d'igualtat en altres països, a
l'efecte d'homologació. Igualment, tots els paràmetres de
les característiques tècniques dels vehicles, revisions,
emissions de gasos, transport de persones, de mercaderies,
transport de matèries perilloses i altres qüestions
tècniques que refermen l'actuació de l'Administració a
l'hora de vetllar per la seguretat dels ciutadans, han estat
posats al dia i dotats de les normes raonablement
restrictives que imperen a Europa.
Les qüestions tècniques dels vehicles, inspeccions,
condicions de seguretat, respecte al medi ambient i
l'atenció especial al vianant, també han estat previstos en
aquesta Llei, atenent la necessitat de crear una atmosfera
com menys hostil millor entre l'home i l'automòbil.
Era imperiós també disposar d'una normativa que determinés
les condicions de matriculació d'embarcacions esportives, i
fer-la compatible, tenint en compte l'especificitat
andorrana, amb la legislació comparada.
Ha estat necessari també, adaptar el règim de sancions a la
nova normativa, posant especial interès en aquelles
conductes que suposen una perillositat especial per a la
seguretat viària, com la conducció sota la influència de
substàncies que alteren la capacitat d'obrar de les
persones, i els excessos de velocitat. Precisament en el
capítol de sancions, es preveuen les competències exclusives
del Servei de policia, relatius a controls de velocitat i
controls d'alcoholèmia i d'altres substàncies que alterin la
capacitat d'obrar de les persones.
S'han reunificat, doncs, textos i reglaments que ja havien
estat publicats com a annexos al Codi, i s'hi han inclòs,
mantenint al màxim l'estructura ja existent per tal de
facilitar-ne a l'usuari l'estudi, i a la vegada facilitar
als professionals la localització de totes i cadascuna de
les matèries que l'integren.
Finalment, s'ha considerat que la canviant legislació
comunitària imposa la necessitat de deixar una via oberta a
la creació de noves normes per via de reglament, a fi de
permetre que la normativa andorrana estigui permanentment
actualitzada i dotada dels elements tècnics necessaris per
al bon desenvolupament del trànsit i de la seguretat viària.
Capítol I. Definicions
Article 1
1.1. Acompanyant: Persona que ocupa una de les places d'un
vehicle, sense ser-ne el conductor.
1.2. ADR: Legislació internacional sobre transport de
matèries perilloses.
1.3. Agent de circulació comunal: Agent de circulació
comunal als efectes d'aquesta Llei són considerades les
persones d'aquestes administracions amb la formació i
competència definides per Llei.
1.4. ATP: Legislació internacional sobre transport
d'aliments i matèries peribles.
1.5. Autobús: Vehicle automòbil amb capacitat per a més de
nou persones, inclòs el conductor.
1.6. Automòbil: Tot vehicle dotat de mitjans de propulsió
mecànica propis i independents de l'exterior, que pugui
circular de forma idònia per la via pública, sense
necessitat de carrils o altres dispositius anàlegs.
1.7. Automòbil de turisme o turisme: Vehicle automòbil amb
una capacitat màxima de nou persones, inclòs el conductor,
en què almenys dues de les places estan situades en posició
perpendicular al sentit de la marxa del vehicle. En tot cas,
el departament competent ha de determinar la categoria del
vehicle en funció de les seves característiques tècniques.
1.8. Autopista: Via de circulació ràpida, destinada
exclusivament a vehicles automòbils, que té calçades
independents i separades per a cada sentit de circulació,
que no travessa ni és travessada al mateix nivell per cap
altra via ni línia de ferrocarril o tramvia. Només s'hi pot
accedir a partir de punts específics senyalitzats com a
accés d'autopista.
1.9. Autovia: Via de circulació ràpida de calçades separades
que no compleix alguna o algunes de les particularitats
pròpies d'una autopista.
1.10. Bicicleta: Vehicle de dues rodes accionat per l'esforç
del conductor mateix, tant si porta com si no porta
dispositiu per al transport de persones o objectes.
1.11. Calçada: Part dels carrers o carreteres destinada
normalment a la circulació de vehicles i animals.
1.12. Camió: Vehicle automòbil destinat al transport de
coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat
superior a 3.500 kg, té totalment separat i diferenciat el
compartiment destinat a la càrrega del destinat al conductor
i als acompanyants.
1.13. Camioneta: Vehicle automòbil destinat al transport de
coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat
inferior o igual a 3.500 kg, té totalment separat i
diferenciat el compartiment destinat a la càrrega del
destinat al conductor i als acompanyants.
1.14. Càrrega útil: La diferència existent entre el pes
màxim autoritzat i el pes en buit.
1.15. Carrer o via urbana: Via pública situada dins el límit
de les poblacions.
1.16. Carretera o via interurbana: Via pública situada fora
del límit de les poblacions.
1.17. Carril: Qualsevol de les subdivisions de la calçada en
el sentit longitudinal que tingui l'amplada suficient per
permetre la circulació de vehicles.
1.18. Ciclomotor: Motocicleta que té la cilindrada del motor
de combustió limitada a 50 cc i no pot sobrepassar en
terreny pla una velocitat de 45 km/h. Es consideren
ciclomotors les motocicletes proveïdes de motors elèctrics o
altres que per les seves prestacions siguin equiparables a
les proveïdes d'un motor de combustió de 50 cc.
1.19. Conductor: Persona que està al càrrec dels
comandaments generals de qualsevol tipus de vehicle.
1.20. Eix motor: Aquell que suporta part del pes del vehicle
i transmet la tracció a través de les rodes.
1.21. Eix no motor: El que suporta part del pes del vehicle
sense transmetre la tracció.
1.22. Encreuament: Zona d'intersecció de dues o més vies
públiques.
1.23. Estacionament: Immobilització per necessitats de la
circulació d'un vehicle, que no es trobi en situació de
parada, ni detingut accidentalment o momentàniament. Pot
considerar-se estacionament la parada que tingui una durada
superior a dos minuts.
1.24. Furgó: Vehicle automòbil destinat al transport de
coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat
superior a 3.500 kg, té units exteriorment i interiorment
els compartiments destinats a la càrrega i al conductor i
als acompanyants.
1.25. Furgoneta: Vehicle automòbil destinat al transport de
coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat
inferior o igual a 3.500 kg, té units exteriorment i
interiorment els compartiments destinats a la càrrega i al
conductor i als acompanyants.
1.26. Gual: Depressió còncava de la vorera i la vorada
destinat a l'entrada i sortida de vehicles d'immobles o
altres, en que està totalment prohibit efectuar-hi cap
parada o estacionament.
1.27. Parada: Immobilització d'un vehicle durant el temps
necessari per carregar-lo i/o descarregar-lo, sense més
durada que l'absolutament necessària o imprescindible a
aquest efecte.
1.28. Pas a nivell: Lloc d'intersecció entre una via pública
i una via fèrria.
1.29. Pas de vianants: Zona situada transversalment a la
calçada, assenyalada amb bandes blanques i en alguns casos
amb el fons pintat d'un color diferent del de la calçada,
destinada preferentment a la circulació de persones. Si el
pas de vianants és provisional, sigui per obres o treballs a
la calçada, les bandes poden ser de color groc.
1.30. Pes en buit o tara: Pes del vehicle sense conductor,
passatgers ni equipatges, però amb el carburant i els
elements de dotació del vehicle necessaris per al seu
funcionament.
1.31. Pes màxim autoritzat: Pes màxim del vehicle carregat,
donat per l'autoritat oficial competent encarregada de la
matriculació del vehicle, sense sobrepassar el pes màxim
admissible declarat pel constructor.
1.32. Pes total rodant: Pes total d'un vehicle articulat o
d'un conjunt de vehicles.
1.33. Quadricicle: Bicicleta de quatre rodes.
1.34. Quadricicle amb motor: Quadricicle proveït d'un motor
o giny que li permet desplaçar-se de forma autònoma. A
l'efecte pertinent, es diferencien els quadricicles amb
motor inferior a 50 cc, dels de motor superior a 50 cc, i
els que tinguin forma de turisme dels que no en tinguin.
1.35. Motocicleta: Vehicle automòbil de dues rodes, proveït
d'un motor o giny que genera la força necessària perquè es
desplaci de forma autònoma.
1.36. Motocicleta de neu: Vehicle especialment destinat a la
circulació sobre superfícies nevades que transmet la seva
tracció a través d'una banda i el seu efecte direccional té
lloc mitjançant una o més guies en forma de patí o esquí.
1.37. Remolc: Vehicle destinat a ser arrossegat per un
vehicle tractor.
1.38. Rotonda: Tram de via pública, de forma circular o
semicircular, en la qual conflueixen dues o més vies urbanes
o interurbanes.
1.39. Semàfor: Aparell lluminós proveït dels senyals
necessaris que permet ordenar el trànsit de les vies
públiques.
1.40. Semiremolc: Remolc acoblat de tal forma al vehicle
tractor que una part del seu pes reposa sobre el vehicle i
l'altra part sobre un o més eixos propis.
1.41. Sidecar: Cotxet lateral adossat a la motocicleta que
es desplaça de forma solidària amb aquesta, i que es troba
desproveït de qualsevol mitjà de funcionament autònom.
1.42. Transport col.lectiu de persones: Activitat que té per
objectiu el transport de grups de persones amb un vehicle
destinat a aquest efecte.
1.43. Transport escolar: Transport col.lectiu de persones,
inscrites com a alumnes en una institució escolar.
1.44. Tren de carretera: Conjunt format per un vehicle
tractor i un o més remolcs.
1.45. Tricicle: Bicicleta de tres rodes.
1.46. Tricicle amb motor: Tricicle proveït d'un motor o giny
que li permet desplaçar-se de forma autònoma. A l'efecte
pertinent, es diferencien els tricicles amb motor inferior a
50 cc dels de més de 50 cc i els que tinguin forma de
turisme dels que no en tinguin.
1.47. Vehicle: En general, tot aparell guiat per l'home,
proveït de motor de tracció o no, que movent-se o essent
mogut pel sòl, permet de traslladar d'un lloc a un altre
persones o coses.
1.48. Vehicle antic i vehicle de museu: Es consideren antics
aquells vehicles de qualsevol categoria que tenen una
antiguitat igual o superior a vint-i-cinc anys. Poden
subclassificar-se, a efectes d'aquest Codi, en les
categories internacionals predeterminades. Es consideren
vehicles de museu els vehicles que tot i no estar inclosos
en la categoria anterior gaudeixen d'unes característiques
mecàniques, estètiques, tècniques, artístiques, històriques,
de producció o altres assimilables que fan que tingui un
valor, a efectes d'exposició, assimilable al dels vehicles
antics.
1.49. Vehicle articulat: Conjunt format per un vehicle
tractor i un semiremolc.
1.50. Vehicle de competició: Qualsevol dels vehicles
descrits en aquest Codi que hagi estat modificat en els
elements mecànics, estructurals o aerodinàmics, amb la
finalitat de destinar-lo a la competició, i que a causa
d'aquestes modificacions faci inviable la destinació
originària donada pel seu fabricant.
Igualment, es consideren vehicles de competició aquells que
ja hagin estat fabricats inicialment per a l'ús exclusiu en
competicions.
1.51. Vehicle especial: Vehicle que sense ser de competició,
per les seves característiques, mesures o altres
especificacions, no s'adapta a cap de les categories
definides en aquest Codi, i mereix una regulació especial
per a la seva circulació.
1.52. Vehicle tractor: Tot vehicle automòbil destinat a
arrossegar altres vehicles.
1.53. Via fèrria: Espai destinat a la circulació de tramvies
o trens, preparat amb els carrils necessaris per a la seva
circulació.
1.54. Vianant: Persona que és usuària de la via pública,
sense ser ni conductora ni acompanyant d'un vehicle, i que
hi circula a peu.
1.55. Via pública: Tot espai apte per transitar-hi que cal
recórrer per anar d'un lloc a un altre, sense més
limitacions per a la seva utilització que les imposades per
aquest Codi.
1.56. Voral o vorera d'emergència: Espai situat als marges
de la calçada destinat a les parades d'emergència dels
vehicles o a la circulació de vehicles d'emergència en
servei, en cas de retencions.
1.57. Vorera o voravia: Zona dels carrers o les carreteres
reservada a la circulació de vianants.
1.58. Zona de càrrega i descàrrega: Espai de la via pública
destinat a la càrrega i la descàrrega de mercaderies. Només
poden estacionar-hi amb la finalitat descrita aquells
vehicles que gaudeixen de targeta de transport vigent.
Capítol II. Normes generals de la circulació
Regles generals
Article 2
2.1. Tots els usuaris de les vies públiques han de
comportar-se correctament i de forma que no constitueixin
cap perill o cap molèstia per a la circulació, i han
d'evitar qualsevol dany a les persones o als béns, tant de
domini públic com de propietat privada.
2.2/1. La llibertat de moviments del conductor d'un vehicle,
i el seu camp de visió, no han de ser en cap cas
sensiblement disminuïts pel nombre excessiu de passatgers o
per la situació incorrecta dins el vehicle, pels objectes o
pels animals transportats, o per la col.locació de coses o
materials no transparents sobre els vidres.
2.2/2. No és permesa la col.locació al parabrisa i als
vidres laterals de les portes davanteres de pel.lícules o
dispositius destinats a limitar la influència dels raigs
solars que dificultin la visibilitat.
2.2/3. El conductor d'un vehicle tampoc pot fer ús
d'auriculars o d'altres dispositius similars que
disminueixin la seva capacitat normal de percepció acústica
en el moment de la conducció. Tampoc podrà fer ús dels
aparells de so, incorporats o no al vehicle, de forma que el
volum del so pugui pertorbar la capacitat de percepció
acústica en el moment de la circulació.
2.2/4. Durant la circulació, no és permès l'ús de cap
dispositiu de comunicació com un telèfon, un radioemissor o
altres d'equiparables, que puguin provocar la limitació de
moviments del conductor, que en tot cas ha de tenir les mans
lliures per poder conduir el vehicle amb tota normalitat.
S'exceptuen, doncs, els casos en què la utilització dels
aparells esmentats no comporta limitacions dels moviments
del conductor.
2.3. El conductor del vehicle és el responsable de la
seguretat dels passatgers que transporta.
2.4. El conductor d'un vehicle que presenciï una infracció
greu d'aquest Codi que posi en perill la seguretat de
persones o coses, té el deure de comunicar-ho a l'autoritat
o als seus agents.
2.5. El conductor i els acompanyants d'un vehicle que
presenciïn un accident de circulació, s'han de posar al
servei de l'autoritat competent per tal de prestar la
col.laboració necessària per a l'esclariment dels fets.
Velocitat i distància entre vehicles
Article 3
El conductor d'un vehicle ha de prendre les mesures
necessàries per dominar els seus moviments, preveure les
seves reaccions i conduir-lo amb prudència. Ha de regular la
velocitat en funció de l'estat de la calçada, de la
visibilitat, de les dificultats de la circulació i dels
obstacles previsibles. Ha de reduir la velocitat i extremar
les precaucions especialment en els casos següents:
3.1. A les aglomeracions, als camins i als llocs on hi ha
habitatges pròxims a la calçada, a la proximitat de les
escoles i davant la presència a la calçada d'un o més
vianants.
3.2. Als encreuaments, als passos estrets, als túnels, als
passos de vianants, a les rotondes i als passos a nivell.
3.3. En condicions de visibilitat insuficient o en creuar-se
amb altres vehicles durant la nit.
3.4. Quan el paviment es troba nevat, gelat, mullat, en mal
estat de conservació, o amb grava o fang que limitin
l'adherència dels pneumàtics i puguin projectar-se sobre
altres vehicles o vianants.
3.5. Avançant o creuant autobusos o altres vehicles públics
en el moment de càrrega o descàrrega de passatgers.
3.6. En les baixades prolongades o de fort desnivell.
3.7. En general, davant la presència d'algun obstacle a la
calçada que pugui provocar un canvi de trajectòria o de
velocitat en relació amb la que es té en aquell moment.
Article 4
Es prohibeix la competència de velocitat entre tota classe
de vehicles o animals quan circulin per vies públiques
obertes al trànsit general.
Article 5
Per les vies urbanes no és permès circular a més de 50 km/h
i per les vies interurbanes a més de 90 km/h, llevat de
l'existència d'una senyalització específica que indiqui un
altre límit de velocitat.
Article 6
6.1. Excepte en casos de perill imminent, no s'ha de reduir
bruscament la velocitat.
6.2. No s'ha de dificultar la marxa dels altres vehicles
circulant a una velocitat anormalment reduïda sense causa
justificada.
6.3. El vehicle que amb motiu justificat circuli a una
velocitat anormalment reduïda dificultant el trànsit en una
via urbana o interurbana, quan sigui possible, sense crear
cap situació de perill i sempre que la visibilitat ho
permeti, s'ha de aturar a la seva dreta, per permetre el pas
dels vehicles que el segueixen i als quals dificulta la
circulació.
Article 7
7.1. El conductor d'un vehicle que circuli darrere d'un
altre ha de deixar lliure una separació suficient per tal
d'evitar possibles col.lisions en cas de disminució brusca
de velocitat per part del vehicle que el precedeix. Aquesta
separació ha de permetre igualment als altres vehicles la
maniobra d'avançament. La separació de seguretat s'ha de
calcular considerant les circumstàncies del moment, com
pluja, neu, boira o altres, que motivin una disminució de la
visibilitat o d'adherència a la calçada.
7.2. Els vehicles destinats al transport de matèries
perilloses han de respectar en tota circumstància la
distància de seguretat determinada en aquest Codi, d'acord
amb el Reglament internacional de transports de matèries
perilloses (ADR).
Interseccions, prioritat de pas
Article 8
Tot conductor que pretengui canviar de direcció ha de
comprovar prèviament que pot efectuar la maniobra sense risc
de col.lisió amb altres vehicles i sense obligar-los a
executar maniobres sobtades, i adaptar la seva velocitat a
aquest efecte.
Article 9
En canviar de direcció, s'ha d'advertir els vehicles que
circulin al darrere o en sentit contrari, amb antelació
suficient, amb el braç o mitjançant indicadors òptics. Per
desviar-se a la dreta, el conductor ha d'aproximar-se al
costat dret de la calçada; si és a la part esquerra, ho ha
de fer tan a la vora com li sigui possible de l'eix central
de la calçada, sense sobrepassar-lo, quan la circulació
s'efectuï en ambdós sentits, o pel costat esquerre quan la
circulació sigui en sentit únic.
Article 10
En tota intersecció de vies públiques, els conductors tenen
l'obligació de cedir el pas als vehicles que s'aproximen per
la dreta, sempre que no hi hagi cap senyalització de trànsit
que indiqui la via preferent. Se n'exceptuen els casos
següents:
a) Tenen dret de preferència de pas els vehicles que
circulen per una via pavimentada davant una altra sense
pavimentar i els que circulen per una carretera general
davant els que ho fan per una de categoria inferior.
b) Els vehicles que circulen sobre rails tenen preferència
de pas sobre els altres usuaris.
c) A les rotondes, llevat de senyalització específica, els
vehicles que es troben dins la via circular tenen
preferència de pas sobre els que pretenen accedir-hi.
d) Els vehicles que circulen per una autopista o per una
autovia tenen preferència de pas sobre els que pretenen
accedir-hi.
e) Els vehicles d'urgència en servei tenen prioritat sobre
tots els altres vehicles.
Article 11
11.1. Sempre que un vehicle s'incorpora en una via pública,
sigui des de l'interior d'un immoble sigui des d'una
propietat pública o privada o altres, ha de fer-ho lentament
i marxa endavant, i ha de cedir el pas als altres vehicles i
als vianants, fins i tot quan s'incorpora després que un
altre usuari s'hagi parat per facilitar-li la maniobra.
Resta expressament prohibit accedir a una via pública marxa
enrere, llevat que tal accés es dugui a terme des d'un
garatge o aparcament que per les seves característiques no
permeti fer-ho d'una altra manera. En aquest cas, el
conductor ha d'extremar les precaucions i si és possible
s'ha de fer assistir per una altra persona que indiqui
aquesta circumstància excepcional als altres usuaris.
11.2. A les zones urbanes, els vehicles de transport
col.lectiu de persones tenen prioritat davant els altres
vehicles llevat dels d'urgència en servei. A fi de facilitar
la circulació dels vehicles de transport col.lectiu de
persones, els conductors dels altres vehicles han de
disminuir la velocitat, i si és necessari parar, per deixar-
los efectuar les maniobres necessàries per deturar-se o
tornar a iniciar la marxa, després de les parades que tenen
assenyalades.
Els conductors dels vehicles de transport regular col.lectiu
de persones, després d'advertir el canvi de direcció
mitjançant els indicadors òptics, han de prendre totes les
precaucions necessàries per evitar tot risc d'accident.
Article 12
Tots els usuaris de les vies públiques han de deixar el pas
lliure als vehicles dels serveis d'urgència, com policia,
duana, bombers, assistència sanitària i altres vehicles
oficials que circulin en servei d'urgència fent ús
simultàniament dels senyals òptics i acústics corresponents.
Tan aviat com es percebin els senyals acústics o òptics, els
conductors han d'adoptar les mesures necessàries per
facilitar-los el pas, aproximant-se a les vores de la
calçada i parant, si és necessari.
Els conductors dels vehicles d'urgència han d'observar, com
a norma general, les regles de la circulació, fent ús de la
senyalització especial únicament quan presten un servei
d'urgència, i no vulnerant la prioritat de pas als
encreuaments o les indicacions dels semàfors sense haver
adoptat precaucions extremades, per tal d'assegurar-se que
no hi ha el risc d'atropellar un vianant i que els
conductors dels altres vehicles han parat el vehicle o estan
disposats a fer-ho.
Igualment, els conductors de vehicles d'urgència han
d'evitar els avançaments en corbes sense visibilitat, quan
l'amplada de la calçada impedeix el pas a un possible
vehicle que circuli en direcció contrària, i anar en contra
direcció en vies d'un sentit sol de circulació.
Article 13
Encara que tingui prioritat de pas, cap conductor ha de
penetrar amb el seu vehicle en una intersecció o en un pas
de vianants si la situació de la circulació és tal que
presumiblement pot quedar detingut, de forma que impedeixi o
obstrueixi la circulació transversal.
Article 14
Tot conductor que es trobi interrompent el trànsit enmig
d'una intersecció regulada per senyals lluminosos, pot
evacuar-la sense esperar el senyal de pas lliure, amb la
condició de no crear cap perill ni per als altres vehicles
que avancen en les direccions on la circulació és oberta, ni
per a les persones que travessin la calçada en aquell
indret.
Avançaments
Article 15
És obligatori, sempre que no hi hagi un obstacle que ho
impedeixi, permetre l'avançament pel costat esquerre a
qualsevol altre vehicle que demana pas. La maniobra
d'avançament s'ha de fer observant les prescripcions
següents:
15.1. Advertir clarament i amb l'antelació suficient,
mitjançant els indicadors de direcció corresponents, i amb
senyal acústic si escau, la maniobra que es pretén efectuar.
15.2. Assegurar-se que després de l'avançament és possible
retornar al costat dret de la calçada sense perjudici de la
circulació.
15.3. Assegurar-se que la velocitat relativa dels dos
vehicles permet efectuar l'avançament amb la rapidesa i la
seguretat suficients.
15.4. Assegurar-se que no hi ha cap risc de col.lisió amb
altres vehicles, ni amb els que s'aproximen en sentit
contrari, ni amb els que eventualment es trobessin
estacionats al marge de la calçada o altres; es prohibeix
l'avançament quan la visibilitat és insuficient i quan el
vehicle que ens precedeix vol efectuar un canvi de direcció
cap a l'esquerra.
15.5. No s'ha d'avançar un vehicle si aquest no deixa
lliure, almenys, la meitat esquerra de la calçada i l'espai
suficient per fer l'avançament, ni quan el vehicle indica la
seva intenció d'avançar un tercer vehicle. Excepte en un
tram de calçada amb línia longitudinal discontínua, es
prohibeix avançar els vehicles que ja n'estan avançant un
altre, si el conductor del tercer vehicle per efectuar la
maniobra esmentada ha d'envair la part de la calçada
reservada a la circulació en sentit contrari.
15.6. Després de la maniobra no es pot retornar al costat
dret sense deixar una separació, respecte al vehicle
avançat, del doble de la llargada d'aquest com a mínim.
15.7. A manca de senyalització en sentit contrari, no es
permet avançar als ponts, als túnels, als canvis de rasant,
a les corbes o als llocs sense visibilitat, excepte en el
cas que tot i fer la maniobra es deixi lliure la part de la
calçada situada a l'esquerra de la línia contínua
longitudinal. Si es tracta d'avançar en les mateixes
circumstàncies un vehicle de dues rodes o de tracció animal,
es pot dur a terme la maniobra sempre que es deixi lliure la
meitat esquerra de la calçada i que entre ambdós vehicles
existeixi una separació lateral mínima de dos metres en el
moment de fer l'avançament.
Quan en una calçada de doble sentit de circulació hi ha més
de dos carrils, senyalitzats o no, els conductors han
d'ocupar preferentment i llevat cas d'avançament a un altre
vehicle, el carril situat completament a la dreta, segons la
seva posició.
15.8. Cap vehicle no ha d'intentar avançar-ne un altre si un
tercer que el segueix li ha demanat prèviament pas per
avançar-lo.
15.9. Si durant la maniobra s'observa que hi ha un perill o
que la velocitat és insuficient, el conductor ha de desistir
d'avançar i ha de tornar a situar-se al costat dret de la
calçada, sense posar en perill els altres usuaris amb
aquesta maniobra.
15.10. El conductor que observi que està a punt de ser
avançat s'ha d'aproximar tant com pugui a l'extrem dret de
la calçada, sense augmentar la velocitat, per tal de
permetre l'avançament.
15.11. L'avançament de les bicicletes o dels vehicles de
dues rodes ha d'efectuar-se deixant una separació lateral
mínima entre ambdós vehicles de dos metres i, en general,
per a qualsevol altre vehicle, s'ha de deixar una distància
suficient.
15.12. S'autoritza l'avançament per la dreta en els casos
següents:
15.12/1. Quan s'avança un vehicle que pretén girar a
l'esquerra i que ha minorat sensiblement la marxa per
efectuar la maniobra.
15.12/2. En cas d'aglomeració, quan hi ha circulació per
files i la fila de la dreta avança més ràpidament, està
prohibit circular sobre les línies longitudinals asse-
nyalades a la calçada.
15.13. No es pot avançar en un encreuament, ni immediatament
abans, llevat l'únic cas en què la circulació estigui
regulada per un agent de trànsit o per senyals lluminosos i
aquests indiquin que la circulació de les altres vies
confluents a l'encreuament està deturada, i permetin el pas
dels vehicles del nostre sentit de circulació.
15.14. No es pot avançar a prop d'un pas de vianants si no
és amb la velocitat que permeti parar el vehicle en el cas
que un vianant creui la calçada. Tampoc es pot avançar quan
el vehicle o els vehicles que ens precedeixin estiguin duent
a terme la maniobra de parar-se o bé ja estiguin parats,
cedint el pas als vianants.
15.15. En cap cas no es pot efectuar un avançament
trepitjant una línia longitudinal amb traçat continu.
Unicament i de forma excepcional es podrà dur a terme
aquesta maniobra quan en un tram de via en el qual està
prohibit l'avançament, es trobi immobilitzat un vehicle que,
totalment o en part, ocupi el carril de sentit de la marxa.
En aquest cas, i llevat que la immobilització sigui producte
d'una aglomeració de trànsit, se'l pot avançar, encara que
per fer-ho s'hagi d'ocupar una part del carril esquerre de
la calçada, després d'haver-se assegurat que es pot
realitzar la maniobra sense perill.
Encreuaments
Article 16
En arribar a un encreuament, tot conductor ha d'adequar la
seva velocitat per tal de preveure les eventuals maniobres
dels vehicles que circulin en ambdós sentits i a les vies
confluents, deixant en tot cas les distàncies longitudinals
i laterals suficients a aquest efecte.
16.1. El conductor d'un vehicle que circuli per una via
principal té preferència davant els altres usuaris que
circulin per vies secundàries, llevat de senyalització
vertical o horitzontal en altre sentit.
16.2. En vies d'igual categoria, i llevat de senyalització
específica, té preferència el vehicle que circula per la via
de la dreta segons el nostre sentit de la marxa.
Article 17
A les carreteres de gran pendent, on l'encreuament presenti
dificultats afegides, té preferència de pas el vehicle que
circuli en sentit ascendent, sempre que les vies confluents
siguin de la mateixa categoria. En vies de diferent
categoria, té preferència el vehicle de la via preferent,
llevat que el deturament del vehicle de la via secundària
pugui crear una situació de perill evident o dificultats
importants a la fluïdesa del trànsit en aquell indret.
Sentit de circulació
Article 18
Tots els vehicles i els animals han de circular per la dreta
de la calçada encara que el centre es trobi lliure. És
imperatiu circular per la dreta en corbes sense visibilitat,
canvis de rasant i en general en qualsevol lloc on la
visibilitat sigui reduïda.
Article 19
Quan al centre de les vies públiques hi hagi refugis,
senyals indicadors o dispositius anàlegs, els vehicles han
de circular pel costat dret corresponent al sentit de la
seva marxa. S'exceptuen d'aquesta regla les vies públiques
d'un sol sentit de circulació amb dos carrils o més. A les
places i les interseccions de vies públiques s'ha de
circular deixant el centre a l'esquerra.
Canvi del sentit de la marxa
Article 20
Abans de canviar el sentit de la marxa, i sempre que no
s'adverteixi la presència d'un o més vehicles circulant en
sentit contrari, el conductor ha d'advertir-ho amb
l'antelació suficient als altres usuaris, i ha d'efectuar la
maniobra interceptant la via el mínim temps possible, sempre
que la senyalització no ho prohibeixi.
Article 21
Es prohibeix el canvi de sentit de la marxa en els casos
següents:
21.1. Corbes i canvis de rasant de visibilitat reduïda,
encreuaments, bifurcacions i, en general, en qualsevol
circumstància en què no hi hagi visibilitat suficient.
21.2. En ponts i túnels.
21.3. En vies de calçada d'amplada inferior a 4 m.
Passos a nivell
Article 22
Tot vehicle que, en arribar a un pas a nivell, el trobi
tancat, ha de quedar deturat i ocupar el costat dret de la
calçada en el sentit de la seva marxa. Si durant el temps
que es trobi tancat el pas a nivell arribessin altres
vehicles, cada un ha de situar-se darrere dels que es trobin
aturats; resta prohibida l'ocupació de la meitat esquerra de
la calçada.
Article 23
Tot conductor ha de moderar la velocitat en arribar a un pas
a nivell i circular a velocitat reduïda en travessar-lo.
Article 24
Si un pas a nivell no està proveït de barreres, cap
conductor no pot creuar-lo sense estar segur que no s'apropa
cap mena de ferrocarril.
Article 25
No pot perllongar-se indegudament la permanència d'un
vehicle sobre un pas a nivell; en cas d'immobilització
forçosa d'un vehicle sobre les vies, el conductor ha de
desocupar-les ràpidament, i en cas d'impossibilitat ha de
prendre les mesures oportunes per tal d'avisar ràpidament
els operaris de la via fèrria.
Article 26
Els vianants i els conductors de vehicles tenen l'obligació
de deixar lliures les vies fèrries que es trobin a la via
pública.
Vies en reparació, obstrucció de la via pública
Article 27
27.1. Es prohibeix llençar, dipositar o abandonar sobre la
via objectes o matèries que puguin entorpir la lliure
circulació, la parada o l'estacionament fer-los perillosos o
deteriorar la via o les seves instal.lacions, o produir a la
mateixa via o als voltants efectes que modifiquin les
condicions apropiades per circular, parar o estacionar.
27.2. Si, per alguna classe d'obstacle a la via pública,
només hi ha espai per al pas d'un sol vehicle, i se
n'apropen dos que van en sentit contrari, té preferència de
pas aquell que troba l'obstacle a l'esquerra.
27.3. Els que han situat voluntàriament o involuntàriament a
la via pública algun obstacle o han creat algun perill, han
de fer-lo desaparèixer el més aviat possible, adoptant
immediatament i mentre aquells subsisteixin les mesures
necessàries perquè puguin ser advertits pels altres usuaris
i perquè no es dificulti la circulació. En aquest sentit, si
per causa d'accident o d'avaria un o més vehicles o la seva
càrrega obstaculitzen la calçada, els ocupants, després de
senyalitzar-los convenientment, han d'adoptar les mesures
necessàries perquè siguin retirats tan aviat com sigui
possible i situar-los complint les normes d'estacionament,
sempre que sigui factible.
Per advertir la presència a la via de qualsevol obstacle o
perill creat, aquell que l'hagi causat ha de senyalitzar-ho
de forma eficaç, tant de dia com de nit, de conformitat amb
les regles següents:
En els supòsits a què es refereix el paràgraf anterior,
sense perjudici d'encendre el llum d'emergència si el
vehicle en porta, i quan sigui procedent els llums de
posició, mentre es deixi lliure la via, tot conductor ha de
fer ús dels dispositius de presenyalització de perill
reglamentaris o, si no en té, d'altres elements d'eficàcia
anàloga per advertir la circumstància esmentada, llevat que
les condicions de la circulació no permetin efectuar-ho.
Aquests dispositius o elements es col.loquen l'un al davant
i l'altre al darrere del vehicle o la càrrega, com a mínim a
50 metres de distància i de forma que siguin visibles des de
100 metres, almenys, pels conductors que s'aproximen. En
calçades de sentit únic, o de més de tres carrils, o si es
tracta d'un vehicle de tipus turisme immobilitzat, és
suficient la col.locació d'un sol dispositiu, situat com a
mínim 50 metres abans, en la forma indicada anteriorment.
27.4. Es prohibeix llençar a la via o als voltants qualsevol
objecte que pugui donar lloc a incendis o, en general, posar
en perill la seguretat viària, o la de les persones o coses
en general.
Autorització, senyalització i precaucions en obres a la via
pública o als voltants
Article 28
28.1. La realització d'obres o d'instal.lacions, sigui a la
via pública, sigui en un lloc pròxim on pugui afectar la
circulació, necessita l'autorització administrativa
corresponent.
28.2. Les obres que dificultin de qualsevol manera la
circulació o la seguretat viària, han de ser senyalitzades,
tant de dia com de nit, i balisades lluminosament durant les
hores nocturnes o quan les condicions meteorològiques o
ambientals ho exigeixin, a càrrec del realitzador de l'obra,
d'acord amb l'article 106 d'aquest Codi.
Parada i estacionament
Article 29
No es pot parar ni estacionar un vehicle en un lloc en què
es dificulti greument la circulació.
Article 30
Les parades i els estacionaments s'han d'efectuar sempre al
costat dret de la calçada, tan a prop de la vorera com sigui
possible; en una via urbana de sentit únic es pot parar
també al costat esquerre.
L'estacionament de vehicles a la via pública ha d'efectuar-
se obligatòriament als llocs previstos a aquest efecte,
determinats per les zones d'aparcament lliures destinades a
vehicles, o bé per les zones d'aparcament blaves o verdes,
segons correspongui. Els vehicles que dificultin la
circulació o es trobin indegudament estacionats poden ser
retirats de la via pública pels agents de l'autoritat.
Article 31
Els usuaris dels vehicles han d'entrar-hi i sortir-ne pel
costat més pròxim a la vorera. Si, per qualsevol
circumstància, s'ha de fer per la part de la calçada, s'ha
d'observar que aquesta maniobra no comporti perill ni
molèstia per a altres usuaris. Queda prohibit deixar les
portes dels vehicles obertes sense assegurar-se que no es
crea un perill per als altres usuaris de la calçada.
Article 32
No es poden efectuar parades ni estacionaments de vehicles
en els casos següents:
32.1. Corbes i canvis de rasant de visibilitat reduïda,
encreuaments, passos a nivell, ponts, túnels.
32.2. Prop de senyals de trànsit de manera que el vehicle
parat pugui tapar-los de la vista dels conductors d'altres
vehicles; als llocs on hi hagi el senyal de prohibició
d'estacionament i en general a menys de 5 m dels
encreuaments.
32.3. A la calçada a l'altura d'una línia longitudinal
contínua si no es deixa lliure l'espai suficient perquè
puguin circular els altres vehicles sense envair la zona
esquerra de la calçada.
32.4. Davant els guals o davant de les entrades i sortides
permanents de vehicles als immobles.
32.5. Sobre les voravies urbanes, els passos de vianants i
la seva zona d'influència, que s'estén fins a 2 m dels seus
extrems transversals.
32.6. En doble fila, llevat del temps necessari perquè pugin
o baixin les persones transportades.
32.7. Davant de les sortides dels locals destinats a actes
públics o espectacles durant les hores de celebració, llevat
del temps necessari perquè pugin o baixin les persones
transportades.
32.8. Als llocs destinats a les parades d'autobús o taxi, a
les places d'aparcament destinades a minusvàlids, on només
les persones autoritzades poden estacionar-hi, o en les
zones de càrrega i descàrrega a no ser que es disposi de
targeta de transport i el vehicle estigui en servei.
32.9. Excepte en cas d'absoluta necessitat, als marges o les
voreres d'emergència de les carreteres o vies públiques
situades fora del nucli urbà.
Resta també prohibit deixar de forma abusiva un vehicle en
estacionament en una via pública situada al nucli urbà. A
aquest efecte, es considera abusiu l'estacionament sense
interrupció d'un vehicle en un mateix lloc de la via pública
o de les seves dependències durant més de set dies, o una
durada inferior segons ho determinin les autoritats
competents.
32.10. En general, a qualsevol lloc quan es pertorbi
greument la circulació.
Article 33
Els conductors tenen l'obligació de retirar de la via
pública els objectes, senyalitzacions o altres elements
utilitzats durant la parada dels seus vehicles.
Article 34
El conductor no ha d'abandonar mai el lloc de
l'estacionament sense haver pres les precaucions necessàries
per preveure qualsevol mena d'accident imputable a la seva
absència.
Article 35
En cas d'estacionament, el conductor ha de prendre les
mesures següents per evitar la posada en marxa involuntària
del vehicle:
a) Aturar el funcionament del motor.
b) Deixar accionat el fre de mà.
c) Col.locar la primera velocitat si estaciona el vehicle en
una pujada, i la marxa enrere si és en una baixada, deixant
sempre la direcció girada cap a la vorera.
d) Si es tracta de camions o autocars, a més de deixar la
direcció girada cap a la vorera, és necessari deixar-los
travats sempre que es parin en pendents, col.locant-hi una
trava o un altre dispositiu anàleg.
e) En cas de transport d'un menor s'han de prendre totes les
mesures esmentades, a més de retirar les claus del contacte
del vehicle.
f) Tot vehicle immobilitzat de nit en una via
insuficientment il.luminada i fora d'una zona d'aparcament
autoritzat, ha de fer ús dels llums de posició per indicar
la seva presència.
Immobilització, abandonament i retirada de vehicles
Article 36
Els agents de l'autoritat encarregats de vigilar i controlar
la circulació urbana o interurbana, a més d'imposar les
sancions monetàries previstes en aquest Codi i sense
perjudici de la responsabilitat penal que sigui exigible en
cada cas, poden ordenar la immobilització immediata del
vehicle al lloc més adequat a les exigències del trànsit, en
els supòsits següents:
36.1. Quan el conductor no porti el permís de conduir o
presenti un permís no vàlid.
En aquest cas la immobilització solament s'ha d'efectuar si
de l'actitud o del comportament del conductor es dedueix de
manera clara i raonable que no té els coneixements, les
condicions físiques i psíquiques o l'aptitud necessària per
conduir vehicles.
36.2. Quan el vehicle presenti evidents deficiències
tècniques o funcionals de forma que raonablement representi
un perill per a les persones, altres vehicles o béns o, en
general, per a la circulació o el trànsit viari, o hagi
sofert modificacions destinades a ocultar mercaderies o
béns.
36.3. Quan el vehicle circuli amb una amplada o alçada
d'estructura o càrrega superior a l'autoritzada per aquest
Codi o, si és el cas, a la que indiqui l'autorització
especial del Govern i dels serveis de policia.
36.4. Quan el vehicle circuli amb una càrrega de pes
superior en un deu per cent al pes màxim autoritzat.
36.5. Quan el vehicle circuli sense pneumàtics adequats o
equipaments especials pels llocs on és obligatori, o
raonablement necessari segons els agents de l'autoritat
competent, i també quan hi circuli per llocs on l'ús
esmentat és prohibit.
36.6. Quan les possibilitats de moviment o el camp de visió
del conductor del vehicle resultin sensiblement i
perillosament reduïts, a causa del nombre de passatgers
transportats o de les dimensions o les condicions dels
objectes carregats.
36.7. Quan per no haver-se efectuat els reconeixements
tècnics obligatoris, s'acordi la prohibició de circular.
36.8. Quan el conductor presenti símptomes d'embriaguesa,
símptomes de trobar-se sota la influència d'estupefaents o
sota els efectes de medicaments o d'altres substàncies que
alteren l'estat físic o el mental apropiat per conduir sense
perill.
36.9. En els supòsits dels apartats 2, 4 i 7 anteriors, els
agents de l'autoritat han de prendre les mesures necessàries
per garantir la seguretat del vehicle, de les persones i de
la circulació, i han de lliurar una autorització provisional
de circulació del vehicle fins al lloc adequat per practicar
al mateix vehicle o a la seva càrrega, segons el cas, les
inspeccions tècniques, reparacions o rectificacions
corresponents.
36.10. Quan el conductor circula amb el vehicle donat de
baixa al Registre de vehicles i/o sense l'assegurança
obligatòria vigent.
36.11. Quan, tractant-se d'un vehicle comercial, industrial
o de transport públic o privat de passatgers, no disposi del
comprovant d'haver superat la inspecció tècnica corresponent
en els terminis legalment previstos. Si el vehicle és
estranger, ha de ser conduït prenent les mesures necessàries
fins al servei de ITV per tal de practicar-hi la revisió
corresponent. Si aquesta és positiva se li atorga
l'autorització per poder circular, si resulta negativa, cal
que el conductor faci practicar al vehicle les reparacions
determinades per la ITV. Altrament el vehicle és conduït
fora del territori andorrà.
36.12. Quan, tractant-se d'un vehicle de transport de
matèries perilloses o peribles, circuli sense les
autoritzacions administratives corresponents.
36.13. En general quan les condicions del vehicle o del seu
conductor no són les mínimes necessàries per preveure una
circulació sense perill aparent.
36.14. Quan els agents de l'autoritat controlin en zona
fronterera o zona de duana, un vehicle estranger inclòs en
algun dels supòsits previstos en aquest article, no han de
permetre la seva circulació en territori andorrà, han de
prendre les mesures oportunes per tal que sigui conduit a la
frontera més pròxima.
Article 37
L'abandonament de vehicles a la via pública pot suposar un
perill d'accident en alguns casos i representa sempre una
molèstia per als vianants i per a l'entorn. Per evitar-ho,
es prohibeix l'abandonament permanent d'un vehicle a la via
pública o en altres llocs públics o privats que no siguin
destinats expressament a l'emmagatzematge de vehicles que, a
conseqüència del seu estat o per qualsevol altra causa, no
puguin circular d'acord amb les prescripcions d'aquest Codi.
Un vehicle pot ser retirat de la via pública i mantingut en
dipòsit per les autoritats en els casos següents:
37.1. Quan un vehicle immobilitzat pels agents de
l'autoritat roman més de 48 hores en les mateixes condicions
que han produït la seva immobilització.
37.2. Quan el sistema d'alarma sonor contra la intrusió d'un
vehicle es dispara i produeix molèsties a la població.
37.3. Quan el vehicle estigui abandonat a la via pública
durant un període superior a 15 dies.
37.4. Quan el vehicle es trobi estacionat creant un perill
evident a la circulació, dificultant-la greument o impedint-
la.
La retirada se suspèn a l'acte si el conductor o una altra
persona autoritzada fan acte de presència i adopten les
mesures necessàries. El vehicle es restitueix al mateix
propietari o al conductor que hagi ocasionat la infracció.
Les despeses motivades per la disposició i l'ús dels mitjans
de transport del vehicle, encara que aquest no es porti a
terme per la compareixença del conductor, van a càrrec
d'aquest o del titular del vehicle, llevat del cas
d'utilització il.legítima. Independentment de les sancions
que puguin ser procedents, el pagament d'aquestes despeses
és efectuat en el moment de la restitució del vehicle.
Operacions de càrrega i descàrrega
Article 38
Les operacions de càrrega i descàrrega s'han d'efectuar als
llocs previstos a l'efecte a la via pública per aquells
vehicles que disposen de targeta de transport vigent a
Andorra, o alternativament als llocs destinats a aparcament.
Excepcionalment, quan sigui imprescindible efectuar-les a la
via pública, s'han de realitzar sense ocasionar perills ni
pertorbacions greus al trànsit dels altres usuaris i tenint
en compte les normes següents:
a) S'han de respectar les disposicions sobre les parades i
els estacionaments, i a més a més, les que dictin les
autoritats competents sobre les hores i el temps adequats.
b) S'han d'efectuar, sempre que sigui possible, pel costat
del vehicle més pròxim a la vora de la calçada.
c) S'han de realitzar amb els mitjans suficients per
aconseguir la màxima celeritat i procurar evitar sorolls i
molèsties innecessaris. Queda prohibit dipositar mercaderies
o qualsevol tipus d'objecte a la calçada, a la vorera i a
les zones destinades als vianants.
d) Les operacions de càrrega i descàrrega de les mercaderies
molestes, nocives i insalubres o perilloses, així com les
que comporten especialitats en la manipulació o l'estiba,
s'han de regir, a més a més, per les disposicions
específiques que regulen la matèria.
e) Els vehicles proveïts de plataformes elevadores per a la
càrrega i descàrrega de mercaderies han de disposar de
dispositius de senyalització de la plataforma, per evitar
qualsevol dany a tercers, tant en el moment de maniobrar,
com en el moment en què les mercaderies estan disposades per
procedir a l'operació de càrrega o descàrrega.
Senyals acústics i òptics
Article 39
L'ús de senyals acústics s'autoritza solament per advertir
els altres usuaris de la via pública. Es prohibeix l'ús de
sirenes o avisadors de sons múltiples fora del cas de
vehicles d'urgències quan circulen en servei.
Article 40
40.1 Durant la nit els advertiments s'han de fer per senyals
òptics amb l'ajuda dels llums d'encreuament i de carretera.
Els senyals acústics solament s'han d'utilitzar en casos
d'absoluta necessitat.
40.2. En les aglomeracions està prohibit l'ús de senyals
acústics, excepte en el cas d'un perill imminent. En cas
d'efectuar senyals acústics, hauran de ser tan breus com
sigui possible i en cap cas poden efectuar-se senyals
acústics amb motiu de comitives, desfilades o altres causes,
si no es disposa d'autorització governativa a l'efecte.
Parada, inici de la marxa, marxa enrere
Article 41
El conductor de qualsevol vehicle ha de comprovar, abans
d'iniciar la marxa per incorporar-se a la via pública o de
parar-se per abandonar-la, que gaudeix de temps suficient
per efectuar la maniobra, sense causar cap perill o
alteració al trànsit. Especialment ha de comprovar que els
vehicles que s'aproximen estan a distància suficient per
permetre la incorporació a la circulació o bé la parada del
seu vehicle, sense causar cap mena de pertorbació o perill.
La maniobra s'ha d'anunciar amb la senyalització òptica
d'indicació de direcció, o estenent el braç de manera
visible en el cas de les motocicletes si no es disposa
d'aquest sistema.
Article 42
Quan un vehicle inicia la marxa enrere, el conductor ha de
comprovar prèviament, mitjançant els retrovisors del vehicle
i baixant del vehicle a comprovar-ho si és necessari, que no
hi ha cap vehicle parat ni cap altre obstacle que li
impedeixi la maniobra.
Es prohibeix circular marxa enrere, llevat dels casos en els
quals no és possible circular endavant i sempre realitzant
el recorregut mínim indispensable.
Circulació per autopista i autovia
Article 43
Es prohibeix la circulació per autopista i autovia, fora
dels llocs que els puguin ser destinats, a:
a) Vianants
b) Bicicletes, tricicles i quadricicles
c) Animals
d) Vehicles de tracció no mecànica
e) Vehicles no matriculats
f) Vehicles especials que no puguin circular sense
autorització expressa
g) Maquinària agrícola i específica d'obres públiques
h) Ciclomotors, tricicles i quadricicles amb motor de menys
de 50 cc o equivalent
Article 44
Tot conductor que s'incorpori a la circulació d'una
autopista o autovia ha de cedir el pas als usuaris que ja hi
circulin, sense obligar-los a modificar bruscament la
velocitat o la direcció del vehicle.
Tot conductor que desitgi sortir d'una autopista o autovia
ha de circular pel carril de la dreta amb l'antelació
suficient abans d'incorporar-se al carril de desacceleració.
Tota maniobra que impliqui un desplaçament lateral del
vehicle, com per exemple un canvi de carril, ha de ser
anunciada clarament i amb antelació suficient mitjançant els
indicadors de direcció corresponents, i aquest senyal s'ha
de mantenir durant tota la maniobra. Cal indicar igualment
la maniobra de reincorporació al carril originari. Aquesta
maniobra s'ha de dur a terme comprovant sempre que no es
provoca cap situació de risc per als altres usuaris.
Quan els carrils estiguin delimitats sobre la calçada per
línies longitudinals, els conductors no han de circular
sobre les dites línies ni canviar de carril si existeix risc
d'interceptar la marxa d'altres vehicles.
Tota disminució sensible de velocitat ha de ser indicada, si
és possible, amb antelació suficient i utilitzant
repetidament els llums de frenada.
Article 45
Queda prohibit als conductors que circulin per autopista o
autovia:
a) Estacionar o parar el vehicle fora dels llocs senyalats
especialment, menys en cas d'absoluta necessitat. Tot
conductor amb necessitat absoluta de parar el vehicle ha de
procurar fer-ho fora de les vies reservades a la circulació
i indicant la seva situació mitjançant els llums
d'emergència
b) Circular per les voreres d'emergència reservades a les
parades d'urgència
c) Fer mitja volta i circular en sentit contrari a
l'indicat, o circular marxa enrere
d) Canviar de calçada per circular en direcció contrària,
aprofitant-se d'alguna zona on hi hagi comunicació entre
ambdues calçades
e) S'exclouen de les prohibicions anteriors, els vehicles
d'urgència en servei, quan no comprometin la seguretat de
cap usuari de l'autopista o de l'autovia
Article 46
En autovies i autopistes s'ha de circular igualment dins els
límits de velocitat reglamentaris, si bé resta prohibit
circular sense motiu justificat a una velocitat anormalment
reduïda.
Article 47
S'ha de circular pel carril més pròxim al costat dret de la
calçada, i utilitzar els carrils de l'esquerra solament per
efectuar avançaments o quan els de la dreta estiguin
ocupats.
A les calçades amb més de dos carrils en la mateixa
direcció, es pot circular per un dels carrils centrals
sempre que no s'interrompi la marxa dels vehicles més
ràpids.
Article 48
Durant la nit, a les seccions d'autopista i d'autovia
il.luminades, és obligatori, com a mínim, l'ús dels llums
d'encreuament.
Circulació per ciutat
Article 49
A les zones urbanes, els vianants tenen preferència davant
els altres usuaris. A més de totes les disposicions
contingudes en aquest Codi, són obligatòries en la
circulació per ciutat les mesures següents:
49.1. Reduir la velocitat als encreuaments, als voltants
d'escoles i en general en llocs on hi hagi aglomeració de
persones. En cap cas és permès sobrepassar els 50 km/h.
49.2. Reduir la velocitat o aturar el vehicle, a les parades
d'autobusos i de taxis, a fi de permetre el pas dels
passatgers.
49.3. Quan hi hagi un pas de vianants senyalitzat a la
calçada, s'ha d'actuar de la manera següent:
49.3/1. Si la circulació de vehicles està regulada per
semàfors o per un agent de la circulació, els conductors han
de parar abans del pas de vianants mentre els sigui prohibit
el pas.
Quan puguin circular han de cedir el pas als vianants que es
trobin en situació de creuar la calçada en aquell moment o a
punt de fer-ho.
Si els conductors giren per entrar en un carrer a l'inici
del qual hi ha un pas de vianants, han de circular lentament
cedint el pas als vianants i s'han de parar, si és
necessari.
49.3/2. Si la circulació dels vehicles no està regulada per
semàfors ni agents de la circulació, els conductors s'han
d'aproximar al pas de vianants a una velocitat suficientment
moderada per poder deturar el vehicle i permetre als
vianants travessar la calçada en el cas de trobar-se algun
vianant sobre la superfície del de vianants.
49.4. A les vies dividides en dues calçades per jardins
centrals o voreres, els vehicles han d'utilitzar la calçada
de la dreta de la seva direcció. Quan hi hagi tres calçades,
la central és destinada a la circulació en ambdues
direccions i les laterals, a la circulació en una sola
direcció.
49.5. El conductor d'un vehicle que vulgui fer mitja volta a
la calçada en un lloc autoritzat, ho ha de fer efectuant una
sola maniobra.
49.6. Cal respectar els senyals dels agents de circulació i
dels semàfors, la senyalització vertical i horitzontal.
49.7. Cal conduir sense forçar les marxes per evitar sorolls
molestos, com els que es produeixen com a conseqüència
d'acceleracions innecessàries o de forçar el motor en
pendents.
Article 50
Tota persona o entitat que posseeixi autorització per
efectuar obres al paviment de les vies públiques, ha de
comunicar a l'autoritat competent, amb un mínim de 48 hores
d'anticipació, el lloc i la data en què s'iniciaran les
dites obres així com la duració prevista, a fi que es puguin
prendre les mesures pertinents per evitar molèsties en la
circulació.
Article 51
Es prohibeix rentar qualsevol vehicle a la via pública.
Tampoc és permès reparar o efectuar operacions de
manteniment o manipulació de vehicles a la via pública, fora
de les reparacions d'emergència per poder continuar la
marxa.
Circulació de vianants
Article 52
Els vianants han de circular sempre per les voreres i, en
cas que no n'hi hagi, tan a prop com sigui possible dels
costats de la calçada. A les vies sense voreres, els
vianants han de circular pel marge esquerre de la calçada
segons el seu sentit de la marxa.
Article 53
Els vianants que portin objectes de grans dimensions,
excepcionalment i durant el termini més breu possible, poden
ocupar la calçada si la seva circulació per les voreres
provoca molèsties importants als altres vianants.
Article 54
Els grups de vianants que formin comitiva poden circular per
la calçada, però en cas de poca visibilitat o de gran
intensitat de circulació, han de circular tant com sigui
possible en una sola fila, i si circulen de nit ho han de
fer amb llanternes portàtils per senyalitzar la seva
presència.
Article 55
Els vianants han de creuar la calçada de manera prudent,
fent ús obligatori dels passos per a vianants quan n'hi hagi
a menys de 50 m del lloc per on es pretén creuar.
a) Per creuar la calçada per un pas de vianants, s'ha
d'actuar de la manera següent:
Si el pas està equipat de semàfor per a vianants, se n'han
de respectar les indicacions.
Si el pas no està equipat de semàfor per a vianants, però sí
de semàfor per a vehicles o hi ha un agent de la circulació
que regula el trànsit, els vianants no han d'accedir a la
calçada mentre el semàfor o la indicació de l'agent permetin
el pas als vehicles.
Als passos no regulats per semàfors o agents, els vianants,
fent ús de la prudència indicada anteriorment i malgrat la
prioritat reflectida a l'article 49, no han d'accedir a la
calçada precipitadament sense tenir en compte la distància i
la velocitat dels vehicles que s'aproximen.
b) Per creuar la calçada fora d'un pas de vianants, els
vianants s'han d'assegurar que poden accedir a la calçada
sense pertorbar la circulació dels vehicles. Han de creuar
la calçada perpendicularment.
c) En tot cas, els vianants no han d'efectuar parades ni
pèrdues de temps innecessàries mentre creuen la calçada.
Les places no poden ser creuades si no tenen cap pas de
vianants; per consegüent, han de ser voltades per les
voreres.
Circulació d'animals
Article 56
El trànsit per carretera d'animals guiats o en ramat s'ha
d'efectuar de forma que no impedeixi la circulació i que
permeti el seu avançament en condicions satisfactòries. S'ha
de procurar especialment no pertorbar la visibilitat dels
altres usuaris en encreuaments, corbes i en general en
altres llocs on la visibilitat sigui dificultosa.
Article 57
Durant la nit i circulant per carreteres insuficientment
il.luminades, els conductors d'animals han de portar
llanternes suficients per indicar la situació i les
dimensions del ramat; han de ser de color blanc o groc el
llum de davant i vermell el de darrere.
Article 58
Es prohibeix deixar animals abandonats o lligats a les vies
públiques de tal forma que puguin envair la calçada.
Article 59
Els ramats tan sols poden creuar la calçada als encreuaments
amb camins o carreteres o a les zones convenientment
senyalitzades per a aquest fi.
Accidents
Article 60
60.1. El conductor i els acompanyants d'un vehicle que
assisteixin a un accident de circulació a resultes del qual
hi hagi persones ferides, han de prestar si cal, en la
mesura de les seves possibilitats, de forma cautelar i
prudent, la primera ajuda a les víctimes, i sol.licitar
immediatament la presència dels serveis mèdics necessaris.
En tot cas, davant la presència d'un accident els conductors
han de parar-se quan els sigui possible i evitar tot perill
per a la circulació adoptant les mesures següents:
a) Intentar restablir o mantenir la seguretat de la
circulació al lloc de l'accident.
b) Si hi ha ferits o morts, evitar, sempre que no es posi en
greu perill la seguretat de la circulació, la modificació de
l'estat de les coses que puguin ser útils per a la
determinació de les responsabilitats.
c) Avisar l'autoritat o els serveis sanitaris si hi ha
persones mortes o ferides, a més de romandre al lloc de
l'accident fins a que arribin. No és necessària la
permanència si els ferits no són greus i si cap persona
implicada en l'accident no ho demana.
60.2. Els implicats en un accident de circulació que a
resultes de l'accident no hagin sofert lesions que limitin
la seva capacitat d'obrar, a més d'adoptar les mesures
especificades als paràgrafs anteriors, han de:
a) Donar part de l'accident a la seva companyia
d'assegurances en el termini màxim de 8 dies naturals.
b) Sotmetre's a les proves que indiquin els agents de
l'autoritat per comprovar l'eventual grau d'alcoholèmia a la
sang o una altra circumstància que pugui modificar la
conducta.
c) Sotmetre's a les proves complementàries que els agents de
l'autoritat indiquin, per a l'esclariment de les
circumstàncies de l'accident.
En cas que hagin sofert ferides que limitin la seva
capacitat d'obrar, han de procedir a efectuar les
disposicions anteriors, quan estiguin suficientment
restablerts per fer-ho.
Danys
Article 61
Tota persona que causa danys materials a un vehicle
estacionat sense conductor, a un immoble o a un equipament
públic de senyalització, d'enllumenat, de protecció o
d'altres, està obligada a identificar-se per tal de fer-se
càrrec dels desperfectes ocasionats.
En el cas d'un vehicle estacionat, ho ha de fer mitjançant
una nota escrita on ha de constar la seva identitat
completa, el seu domicili i les dades del seu vehicle (la
marca i el número de matrícula), i en els altres casos, ha
de posar el fet en coneixement de l'autoritat competent de
forma immediata.
Càrrega d'un vehicle
Article 62
La càrrega que transporti un vehicle ha de ser dipositada de
tal manera que no pugui:
62.1. Posar en perill les persones o danyar les propietats
públiques o privades.
62.2. Disminuir la visibilitat del conductor o comprometre
l'estabilitat o la conducció del vehicle.
62.3. Provocar sorolls, pols o altres incomoditats
evitables.
62.4. Ocultar els fars, els llums de frenada, els indicadors
de direcció, els catadiòptrics o la matrícula del vehicle.
62.5. En especial, els vehicles que portin sorra, terra,
grava o altres materials, han d'estar degudament tancats per
les parts anterior, posterior i laterals de la caixa i
coberts amb una vela o similar, per evitar que la càrrega
pugui desprendre's durant el trajecte.
62.6. Els conductors han de prendre les mesures adequades
per no embrutar la calçada amb terra, sorra o altres
materials enganxats a les rodes del seu vehicle.
Especialment, els vehicles agrícoles, de transport de
desmunts o altres similars que efectuïn servei a les obres,
tant si són públiques com privades, abans d'incorporar-se a
la via pública han de netejar les rodes de manera que no
embrutin la calçada per la qual circulin.
Dimensions de la càrrega
Article 63
63.1. La càrrega no ha de sobrepassar la projecció en planta
del vehicle, excepte en els casos i les condicions previstos
als apartats següents.
63.2. En els vehicles destinats exclusivament al transport
de mercaderies, si es tracta de càrregues indivisibles, i
sempre que es compleixin les condicions establertes per a
l'estiba i el condicionament, poden sobresortir:
A. En el cas de les bigues, els pals, els tubs o altres
càrregues de longitud indivisible:
a) En els vehicles de longitud superior a 5 m, 2 m per la
part anterior i 3 m per la part posterior.
b) En els vehicles de longitud igual o inferior a 5m, el
terç de la longitud del vehicle per cada extrem anterior i
posterior.
B. En el cas que la dimensió menor de la càrrega indivisible
sigui superior a l'amplada del vehicle, pot sobresortir fins
a 0,40 m per cada costat lateral, sempre que l'amplada total
no sigui superior a 2,55 m i que les característiques
tècniques del vehicle ho permetin. Si l'amplada de la
càrrega i el vehicle és superior als 2,55 m, es considera a
tots els efectes un transport especial i es regeix per les
normes específiques determinades en aquest Codi.
63.3. En els vehicles d'amplada inferior a 1 m, la càrrega
no ha de sobresortir lateralment més de 0,50 m a cada costat
de l'eix longitudinal. No pot sobresortir per l'extrem
anterior, ni més de 0,25 m pel posterior.
63.4. Quan la càrrega sobresurt de la projecció en planta
del vehicle, sempre dins dels límits dels apartats
anteriors, s'han d'adoptar totes les precaucions convenients
per evitar danys o perills als altres usuaris de la via
pública i ha d'anar resguardada, a l'extrem sortint per
minvar els efectes d'una rascada o d'un xoc possibles.
63.5. En tot cas, la càrrega que sobresurt pel darrere dels
vehicles de què fa esment l'apartat 2 d'aquest article, ha
de ser senyalitzada per mitjà d'un panell de 50 per 50
centímetres de dimensió, pintat amb franges diagonals
alternes de color vermell i blanc. El panell s'ha de
col.locar a l'extrem posterior de la càrrega de forma que ha
de quedar constantment perpendicular a l'eix del vehicle.
Quan la càrrega sobresurt longitudinalment tota l'amplada de
la part posterior del vehicle, s'han de col.locar
transversalment dos panells de senyalització, cadascun en un
extrem de la càrrega o de l'amplada del material que
sobresurt.
Quan el vehicle circula entre la posta i la sortida del sol,
sota condicions meteorològiques o ambientals que
disminueixen sensiblement la visibilitat, la superfície del
panell, quan no és de material reflectant, ha de tenir en
cada cantonada un dispositiu reflectant de color vermell, i
la càrrega ha d'anar senyalitzada, a més, amb un llum
vermell no incorporat a la placa. Quan la càrrega sobresurt
per davant del vehicle, la senyalització ha d'efectuar-se
per mitjà d'un llum blanc i d'un dispositiu reflectant de
color blanc.
63.6. Les càrregues que sobresurten lateralment del gàlib
del vehicle, de tal forma que l'extrem lateral es trobi a
més de 0,40 m de la vora exterior del llum davanter o darrer
de posició del vehicle, han d'estar entre la posta i la
sortida del sol, així com quan hi ha condicions
meteorològiques o ambientals que disminueixen sensiblement
la visibilitat, respectivament, senyalitzades en cadascuna
de les seves extremitats laterals; per la part davantera de
la càrrega, per mitjà d'un llum blanc i d'un dispositiu
reflectant de color blanc, i per la part del darrere per
mitjà d'un llum vermell i d'un dispositiu reflectant de
color vermell.
Altres normes de circulació. Portes i tancament de motor
Article 64
64.1. Està prohibit dur les portes del vehicle obertes,
obrir-les abans que estigui completament immobilitzat i
obrir-les o baixar del vehicle sense haver comprovat
prèviament que això no implica cap perill o obstacle per als
altres usuaris.
64.2. Com a norma general, s'ha d'entrar i s'ha de sortir
del vehicle pel costat més pròxim a la vorera, i només quan
el vehicle està aturat.
Article 65
65.1. Tot conductor que es troba obligat a romandre amb el
seu vehicle aturat a l'interior d'un túnel o d'un altre lloc
tancat durant un període de temps superior a 2 minuts, ha
d'interrompre el funcionament del motor fins que hagi de
reprendre la marxa i ha de tenir encès l'enllumenat de
posició, i si escau el d'urgència.
65.2. Per carregar combustible al dipòsit d'un vehicle, s'ha
de parar el motor. Els propietaris o empleats dels aparells
distribuïdors de combustibles líquids o els seus
dipositaris, poden no facilitar la càrrega dels combustibles
si el motor no està parat i si no estan apagats els llums o
els altres dispositius elèctrics dels vehicles.
65.3. Qualsevol vehicle en situació d'estacionament ha de
romandre amb el motor parat.
Targetes per als minusvàlids
Article 66
Les persones que tenen una incapacitat que els ocasiona
greus problemes de mobilitat i que els impossibilita o els
dificulta la utilització del transport col.lectiu, poden
disposar de la targeta d'aparcament en les condicions que
estableix la Llei d'accessibilitat vigent.
Transports especials
Article 67
Quan es transportin peces o màquines indivisibles de
dimensions tals que el vehicle sobrepassi les dimensions o
els pesos indicats als articles 76, 77 i 78, per circular
s'ha de demanar una autorització administrativa de transport
especial. L'interessat ha d'informar a més el Servei de
policia a fi que s'adoptin les disposicions necessàries.
Aquestes autoritzacions s'han de demanar amb una antelació
mínima de 48 hores.
El vehicle ha d'anar senyalitzat per la part davantera amb
una placa quadrada de color groc de 20 cm d'amplada. A la
nit, la placa s'ha d'il.luminar o ser reflectora.
Article 68
El transport de tota classe de residus i matèries la
naturalesa o l'olor dels quals puguin molestar o posar en
perill la salut pública, solament pot efectuar-se en
vehicles o recipients hermèticament tancats i impermeables.
En cap cas poden parar a la via pública més temps del
necessari per efectuar la càrrega i la descàrrega.
Article 69
El transport de materials en pols i d'altres que puguin
desprendre's, s'ha d'efectuar cobrint-los totalment i
eficaçment amb veles de mesures adequades.
Article 70
En tot el referent a tipus de vehicle, dimensions,
especificacions i altres qüestions no compreses en aquest
article, cal atenir-se al que es disposa en els articles
203, 204 i 205 del capítol IX d'aquest Codi, referent a la
regulació de la circulació de vehicles de transport de
mercaderies i especials.
Transport de persones
Article 71
Es prohibeix transportar les persones de forma diferent de
la que es determina en el present article.
71.1. El nombre de persones que transporta un vehicle no pot
ser superior al de les places que té autoritzades, i en cap
cas pot sobrepassar-se entre els passatgers i l'equipatge el
pes màxim autoritzat per a cada vehicle.
71.2. A l'efecte del còmput del nombre de persones
transportades:
a) El menor d'edat compta una plaça.
b) En els automòbils autoritzats per al transport escolar i
d'infants, s'aplica el que estableix l'article 188.
71.3. Es prohibeix el transport dels infants de menys de deu
anys als seients davanters d'un vehicle que disposi de més
seients posteriors. nicament s'autoritza aquest supòsit en
els vehicles que no tinguin coixí de seguretat o que tinguin
el dispositiu de desconnexió del coixí de seguretat activat,
i utilitzant seients de seguretat per als menors o d'altres
dispositius especialment concebuts per a ells i que estiguin
degudament homologats pel departament competent o per les
autoritats competents de qualsevol estat membre de la Unió
Europea.
Els menors de 10 anys d'estatura inferior a 1,5 m, han
d'utilitzar un seient de seguretat o d'altres dispositius
especialment concebuts per la seva retenció per ells
adaptats a la seva talla i al seu pes, i que estiguin
degudament homologats per qualsevol estat membre de la Unió
Europea o pel departament competent.
Els infants menors de deu anys transportats en vehicles que
no tinguin seients posteriors, han de ser transportats amb
les màximes mesures de seguretat.
En tots els casos, els sistemes de retenció han de ser
almenys equivalents a les disposicions del Reglament núm. 44
annex a l'Acord de Ginebra, de 20 de març de 1958.
71.4. Està prohibit transportar persones en emplaçaments
diferents dels destinats i condicionats per a elles als
vehicles. No es poden transportar persones a les caixes dels
camions, de les camionetes o en altres llocs no destinats al
transport de persones. Tampoc es poden transportar persones
als remolcs ni als semiremolcs, si no estan específicament
construïts amb aquesta finalitat. En tot cas, aquest tipus
de transport necessita autorització especial del departament
competent, i el sol.licitant ha de predeterminar el
recorregut que ha d'efectuar el vehicle. Aquests tipus de
vehicles només poden circular a una velocitat inferior a 40
km/h, en calçades el pendent de les quals sigui inferior al
5 % i sempre que el trajecte permeti unes condicions òptimes
de maniobrabilitat i seguretat.
71.5. Els vehicles autoritzats a transportar simultàniament
persones i mercaderies, han d'anar proveïts d'una protecció
adequada a la càrrega que transporten, de forma que no ha de
destorbar els ocupants ni poder danyar-los en cas que sigui
projectada.
Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció
Article 72
El conductor i els passatgers dels seients davanters dels
vehicles de menys de 3.500 kg tipus turisme, furgoneta,
camioneta o altres assimilables, llevat dels vehicles
agrícoles, han d'utilitzar, mentre circulin per qualsevol
via pública d'Andorra, el cinturó de seguretat o altres
sistemes de retenció d'efecte equivalent, correctament
lligats, homologats per qualsevol estat membre de la Unió
Europea o pel departament competent. Els criteris
d'homologació aplicats a Andorra són equivalents en matèria
de seguretat als que aplica qualsevol estat membre de la
Unió Europea.
Tots els conductors dels vehicles esmentats anteriorment,
tenen l'obligació d'assegurar-se en el moment del transport
d'infants menors de deu anys, asseguts en la plaça davantera
o a les posteriors, de la utilització de sistemes de
retenció per a infants adaptats a la seva estatura i pes o
del cinturó de seguretat homologats per qualsevol estat
membre de la Unió Europea o pel departament competent.
Es recomana l'ús dels cinturons de seguretat o d'un sistema
de retenció equivalent als passatgers dels seients
posteriors. El responsable de l'aplicació correcta d'aquesta
norma és el conductor del vehicle.
S'exceptuen de l'obligatorietat de l'ús del cinturó de
seguretat o d'altres sistemes de retenció homologats:
a) Les dones embarassades quan disposen d'un certificat
mèdic, en el qual consti la seva situació.
b) Les persones proveïdes d'un certificat mèdic d'exempció.
Aquest certificat d'exempció ha d'especificar
obligatòriament la seva durada.
Els certificats que s'esmenten als apartats b) i c) han de
ser presentats a qualsevol agent de l'autoritat encarregada
del trànsit que ho sol.licita.
c) Els conductors i acompanyants de vehicles d'urgència en
servei.
d) Els conductors de taxis o vehicles de menys de 3.500 kg
destinats al transport de persones, únicament quan aquests
estiguin en servei.
e) Els conductors i acompanyants de vehicles comercials de
menys de 3.500 kg, mentre efectuïn operacions de distribució
de mercaderia i circulin en zona urbana.
Circulació de motocicletes, ciclomotors i anàlegs
Article 73
73.1. Només poden circular per la via pública les
motocicletes, els ciclomotors, els tricicles o els
quadricicles que estiguin degudament matriculats.
73.2. Les motocicletes, els ciclomotors, els tricicles o els
quadricicles de qualsevol cilindrada han de circular sempre,
per ciutat i/o carretera, amb el llum d'encreuament encès a
fi que els conductors d'altres vehicles puguin adonar-se més
fàcilment de la seva presència.
73.3. Els usuaris de motocicletes, ciclomotors, tricicles o
quadricicles de qualsevol cilindrada, tant si són conductors
com si són passatgers, han de circular sempre equipats de
manera obligatòria i continuada amb casc de protecció
personal degudament cordat.
73.4. El tipus i de les característiques del casc de
protecció, resistència mecànica (tracció, torsió,
compressió, flexió i impacte) i als adhesius protectors,
s'han d'ajustar a les normes vigents per a aquesta matèria
en qualsevol dels estats membres de la Unió Europea.
73.5. Està prohibit, en motocicletes, ciclomotors, tricicles
o quadricicles amb motor, el transport de persones, objectes
o materials que puguin dificultar la conducció, posar en
perill l'estabilitat del vehicle, causar risc a la seguretat
dels usuaris o d'altres persones i béns o pertorbar la
circulació urbana o interurbana.
73.6. S'autoritza el transport de passatgers en tot tipus de
ciclomotors o motocicletes, sempre i que aquestes estiguin
fabricades de forma que puguin transportar passatgers amb
tota seguretat. A aquest efecte, el departament competent
pot demanar, en el moment de la matriculació, la
certificació acreditativa del fabricant, que inclogui
l'homologació del vehicle per poder transportar passatgers.
En tot cas, els serveis competents del departament
corresponent han de comprovar que el vehicle compleix les
mesures de seguretat exigides per la normativa del país de
la seva fabricació. Els ciclomotors i les motocicletes amb
capacitat per transportar passatgers han de tenir
instal.lats de forma obligatòria, tant els reposapeus
destinats de forma exclusiva al passatger, com el sistema
que li permeti durant la circulació poder sostenir-se sobre
la motocicleta de forma independent del conductor.
73.7. En cap cas els ciclomotors i les motocicletes conduïts
per persones de menys de 16 anys no poden transportar
passatgers.
73.8. El transport de més d'un passatger en motocicletes o
vehicles anàlegs pot ser autoritzat quan es tracti de models
de vehicles especialment preparats pel fabricant i que
tinguin, visada pel departament competent, la corresponent
homologació administrativa al país de construcció del
vehicle.
73.9. Els passatgers de motocicletes menors de dotze anys
han de ser transportats amb rigoroses mesures que assegurin
la seva indemnitat física, sempre al darrere del conductor i
únicament quan la distància existent entre el seient del
passatger i els reposapeus previstos per a aquest sigui
adequada a la seva estatura. En cap cas es poden transportar
menors de cinc anys en motocicletes.
Utilització dels pneumàtics de claus i equipaments especials
Article 74
74.1. La utilització de pneumàtics de claus està autoritzada
a partir del dia 1 de novembre i fins al 15 de maig de cada
any. Si les condicions climàtiques ho exigeixen, es poden
modificar les dates del període citat anteriorment,
mitjançant edicte del Govern. Les dimensions i la forma dels
claus poden ser determinades pel departament competent.
74.2. En vehicles de tracció d'un sol eix, la utilització
d'equipaments especials, com cadenes de neu, dispositius
anàlegs o pneumàtics especials, és obligatòria en situacions
on la calçada estigui totalment o parcialment nevada, i és
obligatori circular a una velocitat extremadament moderada.
Resta prohibit circular amb cadenes o mecanismes anàlegs
quan la calçada estigui neta de neu.
74.3. Els agents de l'autoritat poden immobilitzar els
vehicles que, atenent l'estat nevat o gelat de la calçada,
l'estat o les característiques dels pneumàtics, o les
pròpies del vehicle, puguin raonablement representar un
perill per a la circulació o un factor de congestió del
trànsit.
Limitacions de pes
Article 75
El pes amb càrrega d'un vehicle no pot superar en cap cas el
pes màxim autoritzat. També es prohibeix la circulació d'un
conjunt de vehicles amb pes total rodant superior al màxim
autoritzat.
Article 76
A part del que s'indica en l'article anterior, s'estableixen
les limitacions de pes següents:
Pes per eix:
Eix simple
El pes màxim admissible per eix és el següent:
Eix motor: 11,5 t
Eix no motor: 10,0 t
Eix doble o tàndem
Es considera eix doble o tàndem el conjunt de dos eixos que
tinguin una distància entre els seus centres inferior a 1,8
m.
a) Dels vehicles amb motor
El pes màxim per eix doble o tàndem és, segons la separació
entre els dos eixos, el següent:
Inferior a 1 m: 11,5 t
Superior o igual a
1 m i inferior a 1,3 m: 16 t
Superior o igual a 1,3 m
i inferior a 1,8 m: 18 t
En el cas anterior si l'eix motor va
equipat amb pneumàtics dobles i
suspensió pneumàtica o reconeguda com a equivalent, o si els
dos eixos
motors van equipats amb pneumàtics dobles i el pes màxim per
eix no
supera les 9,5 t: 19 t
b) Dels remolcs o semiremolcs. Si la separació dels eixos
és:
Inferior a 1 m: 11 t
Superior o igual a 1 m
i inferior a 1,3 m: 16 t
Superior o igual a 1,3 m
i inferior a 1,8 m: 18 t
Eix triple o tàndem de tres:
Es considera eix triple o tàndem de tres el conjunt de 3
eixos, en el qual cap de les distàncies entre centres
d'eixos continus és superior a 1,4 m.
La suma màxima dels pesos per eix ha de ser:
Quan la separació entre eixos
contigus sigui igual
o inferior a 1,30 m: 21 t
Quan la separació entre eixos
contigus sigui superior a 1,30 m
i inferior o igual a 1,40 m: 24 t
Pes màxim autoritzat:
a) Dos eixos
Vehicle de motor de 2 eixos: 18 t
Remolc de 2 eixos: 18 t
b) Tres eixos
Vehicle de motor de 3 eixos: 25 t
Quan l'eix motor vagi equipat amb pneumàtics dobles i
suspensió
automàtica o reconeguda com a
equivalent, o si els 2 eixos motors
van equipats amb pneumàtics dobles
i el pes màxim de cada eix no
supera les 9,5 t: 26 t
Remolc de 3 eixos: 24 t
Autobusos articulats de 3 eixos: 28 t
Vehicle de motor de 3 eixos amb
semiremolc de 2 o 3 eixos, i
contenidor ISO de 40 peus en
transport combinat: 44 t
c) Quatre eixos:
Vehicle rígid de 4 eixos amb 2 de
direccionals, suspensió pneumàtica
o reconeguda com a equivalent, o
si els dos eixos motors van equipats amb pneumàtics dobles i
el pes
màxim de cada eix no
supera les 9,5 t: 32 t
Altres vehicles rígids de 4 eixos: 31 t
Trens de carretera de 4 eixos,
compostos per un vehicle motor
de 2 eixos i un remolc de 2 eixos: 36 t
d) Cinc o més eixos:
Trens de carretera de 5 o més eixos: 40 t
Vehicle articulat de 4 eixos, compost per un vehicle motor
de 2 eixos,
equipat a l'eix motor amb rodes
bessones i suspensió pneumàtica o reconeguda com a
equivalent i
amb el semiremolc que tingui una
distància entre eixos
superior a 1,8 m: 38 t
Vehicles articulats de 4 eixos
compostos per un tractor de 2
eixos i un semiremolc de 2
eixos més: 36 t
Vehicles articulats de 5 o més eixos: 40 t
Vehicle motor de 3 eixos amb
semiremolc de 2 o 3 eixos, i
contenidor ISO de 40 peus en
transport combinat: 44 t
Especificacions
En els trens de carretera la distància entre l'eix posterior
del vehicle amb motor i el davanter del remolc no pot ser
inferior a 3m.
El pes suportat per l'eix motor o els eixos motors d'un
vehicle o conjunt de vehicles no pot ser inferior al 25 %
del pes total amb càrrega del vehicle o conjunt de vehicles.
El pes màxim en t autoritzat en un vehicle amb motor de 4
eixos no pot ser superior a 5 vegades la distància en metres
compresa entre els centres dels eixos extrems del vehicle.
Dimensions màximes dels vehicles
Article 77
77.1. L'amplada total dels vehicles buits o carregats,
mesurada considerant tots els elements de la seva
estructura, ha de ser, en qualsevol secció transversal,
inferior o igual a 2,55 m.
77.2. Per excepció a la norma de l'apartat anterior, les
estructures dels vehicles frigorífics amb paret gruixuda
(igual o superior a cinc centímetres) poden tenir una
amplada total màxima de 2,60 m. Les estructures de caixa
tancada, furgó, isotèrmic i frigorífic amb paret estreta han
de ser de 2,55 m.
77.3. En tot cas, per determinar i, eventualment, comprovar
l'amplada màxima dels vehicles, no s'han de computar:
Els miralls retrovisors
Els llums indicadors de posició i indicadors de direcció,
els quals només poden sobrepassar l'amplada màxima en 5 cm
per cada costat del vehicle.
L'altura màxima total del vehicle, inclosa la càrrega, no
pot ser superior a 4 m.
Article 78
La longitud màxima no ha de sobrepassar els valors següents:
Vehicles amb motor i remolcs, independentment del nombre
d'eixos: 12 m
Autobusos: 15 m
Vehicles articulats, excepte
autobusos: 16,5 m
a) En els semiremolcs, la distància màxima entre l'eix del
piu d'enganxament i un punt qualsevol de la part posterior
del semiremolc no pot ser superior a: 12 m
b) La distància entre l'eix del piu d'enganxament i un punt
qualsevol de la part davantera del semiremolc,
horitzontalment, no pot ser superior a: 2,04 m
Autobusos articulats: 18 m
Tren de carretera: 18,75 m
En els trens de carretera la suma de longituds de les zones
de càrrega del vehicle motor i del remolc no pot sobrepassar
els 15,65 m.
A més, la longitud existent entre el límit anterior de la
zona de càrrega del vehicle motor i el límit posterior de la
zona de càrrega del remolc un cop acoblats, no pot excedir
16,40 m.
En tot cas, resta prohibida la circulació de trens de
carretera en els quals la distància existent entre el centre
de l'eix posterior del vehicle motor i el centre de l'eix
anterior del remolc sigui inferior a 3 m (fig. núm. 1).
(fig núm.1)
Capítol III. Enllumenat i senyalització òptica
Article 79
79.1. Hi ha els tipus d'enllumenat següents:
a) Enllumenat de carretera
b) Enllumenat d'encreuament
c) Enllumenat ordinari
d) Enllumenat de boira
e) Enllumenat interior
f) Enllumenat de placa posterior de matrícula
79.2. Hi ha els sistemes de senyalització següents:
a) Senyalització de posició
b) Senyalització de gàlib
c) Senyalització de maniobra i indicadors de direcció
d) Senyalització d'emergència
e) Senyalització de frenada
f) Senyalització de serveis d'urgència i especials
Normes generals
Article 80
Els llums de la part davantera del vehicle han de ser de
color blanc o color groc, i els de la part posterior de
color vermell, llevat de les excepcions que més tard es
veuran.
No es poden instal.lar en els vehicles més llums que els
autoritzats en el present Codi i es prohibeix l'ús de
pintures o dispositius lluminosos o reflectors no
autoritzats. Els llums que, tot i ser dobles, tinguin la
mateixa finalitat, han de ser iguals en color i intensitat i
han d'estar situats simètricament respecte al pla
longitudinal de simetria del vehicle.
Tots els llums han de ser de situació i d'intensitat fixes
exceptuats els de maniobra i els de serveis d'urgència i
especials, que són intermitents.
Es poden agrupar diversos llums en un mateix dispositiu
d'il.luminació sempre que cada un compleixi les
prescripcions tècniques establertes d'acord amb la seva
finalitat.
Enllumenat de carretera
Article 81
Tot automòbil capaç de sobrepassar en pla la velocitat de 40
km/h ha de portar enllumenat de carretera, constituït per un
o dos projectors simètrics per a les motocicletes i vehicles
anàlegs, i un nombre parell de projectors no superior a
quatre per als altres automòbils, el llum dels quals ha de
ser de color blanc o groc selectiu i ha d'il.luminar a la
calçada eficaçment de nit, amb temps clar, una zona de
longitud mínima de 100 m davant del vehicle i amb la
intensitat màxima total que es determini reglamentàriament.
El centre del projector en les motocicletes i els vehicles
anàlegs o la línia que uneix els seus centres, en els altres
automòbils, ha d'estar a una altura sobre el sòl compresa
entre 0,50 i 1,20 m.
Les vores exteriors de la superfície il.luminativa dels
projectors de carretera dels automòbils (amb excepció de les
de les motocicletes i els vehicles anàlegs) no han d'estar
situades, en cap cas, més a prop de les vores exteriors del
vehicle que les vores exteriors de la superfície
il.luminativa dels projectors d'encreuament.
Enllumenat d'encreuament
Article 82
Tot automòbil capaç de sobrepassar en pla la velocitat de 10
km/h ha de disposar d'enllumenat d'encreuament constituït
per un projector en les motocicletes i els vehicles anàlegs,
i solament per dos en els altres automòbils, que no
enlluernin els conductors dels vehicles que circulin en
sentit contrari ni els altres usuaris de la via pública.
Aquests projectors, el llum dels quals ha de ser de color
blanc o groc selectiu, han d'il.luminar eficaçment la
calçada de nit en temps clar, en una zona de 40 m de
longitud davant del vehicle.
El centre del projector en les motocicletes i els vehicles
anàlegs o la línia que uneix els seus centres en els altres
automòbils, ha d'estar a una altura sobre el sòl compresa
entre 0,50 i 1,20 m.
En les motocicletes i els vehicles anàlegs, la projecció
lluminosa de l'enllumenat d'encreuament no ha d'elevar-se
per damunt del pla horitzontal que passa pel centre dels
projectors; en els altres automòbils la meitat esquerra de
la projecció lluminosa en el seu sentit de marxa no ha
d'elevar-se per damunt del pla horitzontal que uneix els
centres dels projectors, i la meitat dreta no ha de formar
un angle major de 15 graus amb aquell pla horitzontal.
Si algun punt de la part lluminosa dels projectors
d'encreuament no es troba a menys de 0,40 m de l'extrem del
vehicle, els fanals de posició s'han d'encendre al mateix
temps que els d'encreuament.
Enllumenat ordinari o de posició
Article 83
83.1. Els automòbils han de portar dos llums blancs o grocs
a la part davantera i dos més de vermells o grocs a la
posterior, visibles de nit, en temps clar, a una distància
mínima de 300 m que no enlluernin ni molestin indegudament
els altres usuaris de la via pública. Les vores exteriors de
la seva superfície il.luminativa han d'estar situades tan a
prop com sigui possible de les vores exteriors del vehicle
i, en tot cas, a menys de 0,40 m d'aquestes.
El color groc selectiu és admissible en els llums davanters
quan els projectors de carretera i els d'encreuament emetin
llum de color groc selectiu.
Quan l'amplada d'un remolc o semiremolc sobrepassi en més de
0,20 m l'amplada del vehicle al qual està unit o en més de
0,80 m la distància entre els punts més allunyats dels fars
de posició del vehicle, el remolc ha de portar a la part
anterior dos llums de posició col.locats tan a prop com
sigui possible dels extrems. Aquests llums s'han d'encendre
conjuntament amb els fars de posició, de carretera,
d'encreuament, o de boira del vehicle tractor. Han d'estar
situats a una altura respecte al sòl compresa entre 0,40 m i
1,55 m.
83.2. Les bicicletes, les motocicletes i els vehicles
anàlegs han de portar un llum de color blanc a la part
davantera i un altre de vermell a la part posterior,
visibles de nit, en temps clar, a una distància mínima de
300 m, que no enlluernin ni molestin els altres usuaris de
la via pública. Ambdós han d'estar situats en el pla
longitudinal de simetria del vehicle.
El color groc selectiu és admissible en el llum davanter
quan els projectors de carretera i els d'encreuament emetin
llum de color groc selectiu.
Les motocicletes amb sidecar han de portar en aquest sidecar
un llum a la part davantera i un altre a la posterior, que
compleixin les condicions de color i visibilitat imposades
als de la motocicleta. És una excepció a la regla de
simetria indicada a l'article 80.
83.3. Els vehicles de tracció animal han de portar almenys
un llum que projecti color blanc o groc cap endavant i
vermell cap enrere i que al mateix temps il.lumini la placa
de matrícula.
Si la forma o les dimensions del vehicle o la seva càrrega
impedeixen la visibilitat del llum únic, i en tot cas, si la
longitud del vehicle amb la seva càrrega excedeix 6 m, han
de portar dos llums, un de blanc o groc a la part davantera
i un altre de vermell a la part posterior, situats tots dos
al costat esquerre de la direcció. Si porten llums als dos
costats, han de ser iguals i simètrics.
Enllumenat de boira
Article 84
Tot vehicle automòbil, amb excepció de les bicicletes, les
motocicletes i els vehicles anàlegs, amb o sense sidecar,
pot portar solament dos projectors utilitzables únicament en
casos de boira, neu o pluja intensa, sempre que compleixin
les condicions següents:
a) S'han d'instal.lar simètricament en relació amb l'eix
longitudinal mitjà.
b) Cap punt de la seva superfície il.luminativa ha de
trobar-se damunt del punt més alt de la superfície
il.luminativa dels projectors d'encreuament ni a menys de
0,25 m del sòl.
c) La vora exterior de la superfície il.luminativa ha
d'estar tan a prop com sigui possible de la vora exterior
del vehicle, i en tot cas a menys de 0,40 m d'aquesta.
d) Han d'emetre llum de color groc selectiu.
e) L'encesa dels projectors antiboira ha d'interrompre
automàticament l'enllumenat de carretera i el d'encreuament
o, en cas d'encesa simultània amb l'enllumenat
d'encreuament, en entrar en servei ho ha d'indicar un
dispositiu de color verd al quadre de comandament.
f) Han d'il.luminar simultàniament amb l'enllumenat
ordinari.
S'autoritza igualment l'enllumenat posterior de boira en
tots els vehicles.
Aquest enllumenat pot consistir en un o dos llums
posteriors; si són dos han de complir la condició de
simetria; si és un sol llum s'ha de col.locar a la part
posterior esquerra.
El llum ha de ser de color vermell i el seu funcionament ha
d'anar senyalat en el quadre de comandament del vehicle per
un indicador de color groc encès permanentment.
Aquest enllumenat posterior únicament es pot encendre
simultàniament amb l'enllumenat anterior de boira en el cas
que hi hagi els dos tipus d'enllumenat.
La distància entre aquest enllumenat i els llums de
senyalització de frenada ha de ser com a mínim de 0,10 m.
Igualment, la superfície d'il.luminació ha d'estar a una
altura sobre el sòl d'entre 0,25 i 1 m.
Enllumenat interior
Article 85
En els vehicles automòbils destinats al servei públic de
passatgers i en els de lloguer amb o sense conductor, és
obligatori disposar d'enllumenat interior de tal manera que
no produeixi enlluernament ni molesti els altres usuaris de
la via pública.
Enllumenat de la placa posterior de matrícula
Article 86
Els vehicles automòbils i els remolcs han de portar un
dispositiu d'il.luminació de la placa de matrícula que,
sense ser enlluernador per als altres usuaris de la via
pública, permeti llegir de nit les inscripcions de la placa,
en temps clar, a una distància de 20 m quan el vehicle
estigui parat.
L'enllumenat de la placa de matrícula ha d'entrar en servei
sempre que el vehicle hagi de tenir encès l'enllumenat de
carretera, el d'encreuament o l'ordinari.
Senyalització de posició
Article 87
87.1. Automòbils. Per a la senyalització d'aquests vehicles
en els casos establerts en aquest Codi, s'ha d'utilitzar
l'enllumenat de posició. Els automòbils han de portar, a
més, dos catadiòptrics vermells, de forma no triangular, a
la part posterior, visibles de nit, en temps clar, a una
distància mínima de 100 m quan els il.luminin els llums de
carretera d'un altre vehicle. Les vores exteriors de la
superfície il.luminativa d'aquests catadiòptrics han de ser
tan a prop com sigui possible de les vores exteriors del
vehicle i com a màxim a 0,40 m d'aquestes. Els catadiòptrics
han de ser a una distància del sòl compresa entre 0,40 i
0,80 m i en un pla vertical perpendicular al pla
longitudinal de simetria del vehicle.
87.2. Remolcs. Per senyalitzar-los correctament, s'han
d'utilitzar els llums d'enllumenat ordinari. A més, han de
portar a la part posterior dos catadiòptrics vermells, en
forma de triangle equilàter amb un vèrtex a la part superior
i el costat oposat horitzontal; el costat ha de mesurar
entre 0,15 i 0,20 m. No ha d'instal.lar-se cap llum a
l'interior del triangle, el qual ha de complir la condició
de visibilitat del paràgraf 1 d'aquest article.
87.3. Bicicletes, motocicletes i vehicles anàlegs. Per
senyalitzar-los s'han d'utilitzar els llums d'enllumenat
ordinari. A més han de portar a la part posterior un
catadiòptric vermell de forma no triangular, que compleixi
la condició de visibilitat del paràgraf 1 d'aquest article.
Senyalització de gàlib
Article 88
Els vehicles de més de 2,10 m d'amplada o de longitud igual
o superior a 6 m han de portar dos llums blancs o grocs a la
part davantera i dos llums vermells a la posterior, tan
pròxims als extrems transversals del vehicle com sigui
possible i en un pla superior al dels llums d'enllumenat
ordinari tan amunt com ho permeti l'estructura del vehicle.
Quan la càrrega sobresurti més d'1 m per davant o per
darrere del vehicle, han de portar, a més, un llum blanc o
groc a la part del davant i un de vermell al darrere, que
han d'indicar els extrems de la càrrega.
Senyalització de maniobra i indicadors de direcció
Article 89
89.1. Indicadors de direcció. Tot vehicle automòbil o
remolcable ha d'anar proveït de dispositius indicadors de
canvi de direcció, els quals han de complir les condicions
següents:
89.1/1. Llevat dels vehicles de tracció animal, bicicletes,
ciclomotors i vehicles anàlegs, n'han de portar un nombre
mínim de quatre. En tot cas el nombre ha de ser sempre
parell.
89.1/2. Han d'estar disposats simètricament respecte al pla
longitudinal mitjà del vehicle i tan a prop de les seves
vores exteriors com sigui possible; en tot cas, a menys de
0,40 m dels extrems.
89.1/3. Han de ser de posició fixa i de llum intermitent,
amb cadència no inferior a 60 ni superior a 120 pulsacions
per minut.
89.1/4. Han d'emetre llum que no enlluerni, de color blanc o
groc cap endavant i taronja o vermell cap enrere.
89.1/5. Els seus senyals han de ser visibles davant i
darrere del vehicle, tant de dia com de nit. En vehicles la
llargada dels quals sigui superior a 6 m cal que els senyals
que emetin els llums de senyalització de maniobra siguin
visibles lateralment.
89.1/6. Han de produir un senyal òptic sobre el quadre de
comandament quan estan en servei.
89.1/7. No s'exigeixen aquests dispositius en remolcs les
dimensions dels quals no impedeixen la visibilitat dels
indicadors de direcció del vehicle tractor a qualsevol
conductor que circuli al darrere.
89.2. Llum de marxa enrere. Els vehicles automòbils i els
seus remolcs, amb excepció de les motocicletes, poden portar
al darrere un o dos llums de color blanc o bé groc selectiu,
que no enlluernin, visibles tant de dia com de nit, que han
de funcionar en situar-se la palanca de canvi en posició de
marxa enrere i estar connectat el contacte d'arrencada, fins
i tot amb el motor parat. La seva potència màxima és de 25 W
si es tracta d'un sol llum, i de 15 W cada un si hi ha dos
fanals.
Si el vehicle porta un sol llum indicador de marxa enrere,
aquest ha d'estar situat a la part posterior esquerra del
vehicle, en la direcció de la marxa, i si en porta dos, cal
situar-los simètricament.
Senyalització d'emergència
Article 90
Els vehicles automòbils i els remolcs, llevat de les
motocicletes i els vehicles anàlegs, han de portar un
dispositiu de senyalització d'emergència que ha de posar en
servei simultàniament tots els indicadors de direcció.
L'engegada d'aquest dispositiu s'assenyala al quadre de
comandament del vehicle per l'encesa d'un llum intermitent i
utilitzar-lo no eximeix el conductor de complir allò que
disposa l'article 27.3. en cas de manca de visibilitat.
Senyalització de frenada
Article 91
Els vehicles automòbils i els seus remolcs, llevat de les
motocicletes amb o sense sidecar, o els vehicles anàlegs,
han d'estar proveïts de dos llums vermells situats a la part
posterior, simètricament respecte a l'eix del vehicle i tan
a prop dels costats exteriors com sigui possible. Aquests
llums s'han d'encendre així que es faci ús del fre de servei
i la seva intensitat, sense ser enlluernadora, ha de ser
superior als corresponents a l'enllumenat ordinari.
Els vehicles poden disposar a més d'un llum vermell
addicional de frenada posterior, situat a la part central
superior del vehicle. Aquest llum ha de tenir la mateixa
intensitat que els altres llums de frenada del vehicle i no
pot emetre senyal cap a la part davantera ni pot emetre cap
senyal intermitent.
Senyalització de serveis d'urgència i especials
Article 92
Els vehicles automòbils dels serveis de policia, de duana,
d'extinció d'incendis, d'assistència sanitària i els altres
vehicles oficials que circulen en servei de caràcter urgent,
han d'indicar la seva presència amb un llum intermitent o
giratori situat a la part davantera del pla superior del
vehicle. Aquest llum intermitent ha de ser de color blau en
els vehicles del servei de policia, servei d'extinció
d'incendis i salvament, ambulàncies i control de duana, i
taronja o vermell en els vehicles de serveis comunals i en
els d'altres serveis oficials.
La maquinària agrícola, d'obres públiques, les grues que
remolquen altres vehicles i els camions quan treballen en
obres de senyalització, d'operacions de neteja i en general,
de conservació o reparació de vies públiques, han d'indicar
la seva presència amb un llum intermitent o giratori de
color groc auto, situat a la part davantera del pla superior
del vehicle, si la seva situació a la calçada, la seva
velocitat o altres circumstàncies anàlogues imposen
precaucions especials per als altres usuaris.
Es pot afegir un segon llum intermitent quan el descrit
anteriorment no és visible des de la part posterior del
vehicle.
Els vehicles no oficials que, a causa de les seves
característiques, dimensions o tipus de servei prestat,
tinguin necessitat d'una senyalització especial, s'han
d'adreçar al departament competent per sol.licitar
l'autorització que correspongui.
L'autorització ha de precisar les característiques de la
senyalització i les condicions requerides per al seu ús.
Aquesta autorització ha de portar-se al vehicle i exhibir-se
a petició de les autoritats competents.
Utilització de l'enllumenat
Article 93
Durant la nit i quan no hi hagi visibilitat suficient per
manca de llum, s'han de seguir les normes generals
d'utilització de l'enllumenat següents:
93.1. A les vies urbanes, tant si estan prou il.luminades
com si no, i als túnels, les autopistes i les autovies
suficientment il.luminats s'ha de fer ús de l'enllumenat
d'encreuament.
93.2. A les vies interurbanes, als túnels, les autopistes i
les autovies insuficientment il.luminats s'ha d'utilitzar
l'enllumenat de carretera, llevat de les situacions en les
quals hagi de ser substituït pel d'encreuament, segons
s'indica més endavant. Tant en vies urbanes com interurbanes
i en circumstàncies en les quals minvi sensiblement la
visibilitat, com en casos de boira, pluja intensa, neu o pas
per túnels, encara que estiguin il.luminats, s'ha
d'utilitzar l'enllumenat d'encreuament i/o el de boira, si
se'n disposa.
93.3. Si per inutilització o avaria irreparable en ruta de
l'enllumenat corresponent, s'ha de circular amb un
enllumenat d'intensitat inferior s'ha de reduir la velocitat
i tan aviat com sigui possible procedir a la reparació de
l'enllumenat avariat.
Si l'avaria afecta l'enllumenat d'encreuament i només es
disposa de l'enllumenat de carretera, de forma excepcional i
fins a poder ser reparat, s'han de prendre les mesures
adequades per no enlluernar els altres usuaris.
Variació del tipus d'enllumenat en funció de la circulació
Article 94
Cal substituir l'enllumenat de carretera pel d'encreuament
tan bon punt com s'adverteixi la possibilitat d'enlluernar
els conductors de vehicles que circulin en sentit contrari
encara que aquests vehicles no compleixin aquesta
prescripció, i no s'ha de restablir l'enllumenat de
carretera fins a ultrapassar, en l'encreuament, la posició
del conductor del vehicle creuat.
S'ha de guardar la mateixa precaució respecte als vehicles
que circulin en el mateix sentit i quan els seus conductors
puguin ser enlluernats pels miralls retrovisors; no s'ha
d'utilitzar l'enllumenat de carretera quan el vehicle que
precedeix es trobi a menys de 150 m de distància.
Enlluernament
Article 95
En cas d'enlluernament es redueix la velocitat tant com
calgui, si convé fins a la detenció total, per tal d'evitar
qualsevol topada amb els vehicles o els vianants que
circulin en el mateix sentit. La maniobra s'ha de dur a
terme evitant en tot cas provocar cap situació de perill per
als altres usuaris.
Senyalització de canvi de direcció
Article 96
S'ha d'utilitzar l'indicador de direcció de l'esquerra, no
solament abans de girar cap a aquest costat en sortir de la
calçada per la qual circula, sinó sempre que el vehicle hagi
de prendre una altra via cap a aquest costat, per avançament
o per qualsevol altra causa anàloga.
S'ha d'utilitzar l'indicador de direcció de la dreta, no
solament abans de girar cap a aquest costat en sortir de la
calçada per la qual circula, sinó en el cas de tractar de
prendre una altra via cap a la dreta, i també quan,
circulant a una velocitat superior a 50 km/h, el vehicle es
disposi a parar o a reduir la velocitat, i això, amb
antelació suficient abans d'accionar el fre.
Els indicadors de direcció s'han d'utilitzar de la mateixa
forma, sigui de dia o de nit, i s'han d'apagar o han de ser
tornats a la seva posició de repòs tan aviat com acabi la
maniobra que adverteixen.
Avançaments
Article 97
En cas d'intentar avançar un altre vehicle durant la nit, i
únicament amb la finalitat d'advertir el seu conductor de
l'inici de la maniobra, es poden fer senyals utilitzant
alternativament l'enllumenat de carretera i el
d'encreuament. El conductor del vehicle al qual es pretengui
avançar pot indicar, una vegada avisat i sempre que
l'avançament previst sigui possible i no posi en perill la
circulació, que permet l'avançament mitjançant senyals
emesos amb l'indicador de direcció de la dreta, tant de dia
com de nit.
Estacionaments
Article 98
Qualsevol vehicle parat o estacionat de nit a la calçada o a
la vorera d'emergència d'una via insuficientment
il.luminada, i fora de zona d'aparcament, ha de tenir encès
l'enllumenat ordinari d'acord amb l'article 36 d'aquest
Codi, però si per qualsevol causa l'estacionament pot crear
alguna dificultat als altres usuaris, s'ha de connectar la
senyalització d'emergència.
En vies urbanes, llevat de les travesseres, no és
obligatòria la senyalització dels vehicles estacionats quan
la il.luminació permeti als usuaris distingir-los a una
distància suficient.
Simultaneïtat d'enllumenats
Article 99
Els fars de carretera i els d'encreuament poden estar
encesos simultàniament en els casos en els quals l'ús dels
llums de carretera estigui autoritzat.
Els llums de posició es poden encendre simultàniament amb
els d'encreuament i els de carretera, i s'han d'il.luminar
obligatòriament al mateix temps que els antiboira.
Capítol IV. Senyals de la circulació
Article 100
100.1. Respecte als senyals.
Tots els usuaris de les vies públiques estan obligats a
obeir els senyals de circulació inclosos en aquest Codi que
estableixin obligació o prohibició, i han d'adaptar el seu
comportament al missatge de la resta dels senyals que es
troben a les vies per les quals circulen.
Llevat de circumstàncies especials justificades, els usuaris
han d'obeir les prescripcions indicades pels senyals, encara
que sembli que es contradiguin amb les normes de
comportament en la circulació.
Els usuaris han d'obeir les indicacions dels semàfors i dels
senyals verticals de circulació situats immediatament a la
seva dreta, damunt la calçada o damunt del seu carril, i si
no són en aquests llocs i volen girar cap a l'esquerra o
seguir endavant, els situats immediatament a la seva
esquerra.
Si hi ha semàfors o senyals verticals de circulació amb
diferents indicacions a la dreta i a l'esquerra, els que
volen girar cap a l'esquerra o continuar endavant només han
d'obeir els situats immediatament a la seva esquerra o
damunt el seu carril.
100.2. Prioritat dels senyals.
L'ordre de prioritat entre els diferents tipus de senyals de
circulació és el següent:
100.2/1. Els senyals i les ordres dels agents de circulació.
100.2/2. La senyalització d'abalisament o circumstancial que
modifica el règim normal d'utilització de la via.
100.2/3. Els semàfors.
100.2/4. Els senyals verticals de circulació.
100.2/5. Les marques viàries.
En el cas que les prescripcions indicades per diferents
senyals semblin estar en contradicció entre si, preval el
prioritari, segons l'ordre que determina l'apartat anterior,
o el més restrictiu, si es tracta de senyals del mateix
tipus.
100.3. Catàleg oficial dels senyals de circulació i de les
marques viàries.
Aquest Codi, inclou el Catàleg oficial dels senyals de
circulació i de les marques viàries, el qual especifica la
forma, els símbols, el color, el disseny i el significat
dels senyals així com les seves dimensions, en funció de
cada tipus de via i els seus sistemes de col.locació.
Els senyals i les marques viàries que es poden emprar a les
vies objecte de la legislació sobre el trànsit, la
circulació de vehicles de motor i la seguretat viària, han
de complir les normes i les especificacions que
s'estableixen en aquest Codi d'acord amb el Catàleg oficial
dels senyals de circulació i de les marques viàries.
100.4. Classificació dels senyals de la circulació
Senyals verticals de la circulació:
I. Senyals de perill.
II. Senyals preceptius.
a) De prohibició
b) D'obligació
III. Senyals informatius.
a) D'indicació
b) D'orientació
c) De localització
d) Indicadors complementaris
e) Senyalització de vehicles
IV. Altres senyals:
a) Marques viàries
b) Semàfors
c) Senyals dels agents de circulació
d) Senyals temporals d'obres o obstacles
e) Panells lluminosos d'informació alternativa
f) Senyalització vertical de vies i complements
Senyals verticals de circulació
I. Senyals de perill
Article 101
101.1/1. Forma. Els senyals de perill tenen la forma d'un
triangle equilàter amb base horitzontal i el vèrtex oposat a
la part superior, llevat del senyal de "cediu el pas", en el
qual la posició del triangle està invertida amb el vèrtex a
la part inferior.
101.1/2. Colors. Les plaques tenen el contorn de color
vermell i el fons blanc o groguenc, si escau reflectant, amb
símbols o lletres de color negre o blau fosc. Hi pot haver
senyals de perill lluminosos el contorn de les quals és
vermell, amb el fons negre i els símbols o les lletres,
blancs o grocs. Aquests senyals lluminosos poden funcionar
alternativament de forma fixa o intermitent, segons
correspongui.
101.1/3. Dimensions. Els senyals poden tenir tres tipus de
dimensions:
0,60 m de costat, a les vies urbanes, o a les d'un o dos
carrils en carreteres que no tinguin vorera d'emergència.
0,90 m de costat, a les vies de dos o més carrils que
tinguin vorera d'emergència.
1,20 m de costat, en vies ràpides, autopistes, autovies o
quan les circumstàncies de visibilitat així ho exigeixin.
101.1/4. Col.locació. Els senyals es col.loquen en un pla
sensiblement perpendicular a la direcció de la circulació i
al seu costat dret; es poden repetir a l'altre costat de la
calçada. L'altura de la vora inferior sobre la calçada és,
normalment, d'1 m, i pot augmentar-se fins a 2,20 m quan
sigui necessari per facilitar-ne la visibilitat, o a fi de
no entorpir el pas dels vianants.
101.2. Situació de perill. El senyal de situació de perill
és un triangle de color vermell, amb el fons buit i amb
captafars als seus tres vèrtexs, situat entre 150 i 50 m
abans del lloc del perill. El senyal de situació de pas a
nivell sense barreres és una creu de sant Andreu amb els
braços pintats amb bandes vermelles i blanques. Els senyals
d'aproximació a un pas a nivell o un pont mòbil són campers
rectangulars blancs, amb 3, 2 o 1 bandes vermelles
inclinades, situats a la distància total, a dos terços i a
un terç, respectivament, des del senyal fins al perill.
101.3. Tipus de senyals. Els tipus de senyals, llevat de les
addicions o les modificacions que en el futur puguin ser
adoptades, són els que a continuació es relacionen amb la
nomenclatura i el significat:
I.1a, I.1b i I.1c. Gual o canvi de rasant. Perill per gual,
canvi brusc de rasant o paviment irregular.
I.2. Corba. Corba aïllada perillosa a la dreta.
I.3. Corba. Corba aïllada perillosa a l'esquerra.
I.4. Corbes. Corbes perilloses pròximes entre si; la primera
cap a l'esquerra.
I.5. Corbes. Corbes perilloses pròximes entre si; la primera
cap a la dreta.
I.6. Encreuament. Perill per encreuament o entroncament en
carretera o carrer, on tenen prioritat de pas els vehicles
que vénen per la dreta.
I.7. Pas a nivell amb barreres. Perill per proximitat d'un
pas a nivell proveït de barreres o semibarreres.
I.8. Pas a nivell sense barreres. Perill per proximitat d'un
pas a nivell desproveït de barreres o semibarreres.
I.9. Situació de pas a nivell sense barreres. Perill per la
presència immediata d'un pas a nivell sense barreres.
I.10. Situació de pas a nivell sense bar-reres amb doble
via. Perill per la presència immediata d'un pas a nivell
sense barreres amb doble via.
I.11a i I.11b. Baixada o pujada perillosa. Descens i ascens
perillós, respectivament, amb pendent fort. La xifra indica
el pendent en percentatge.
I.12a. Pas estret. Perill per la proximitat d'estretall
anormal de la calçada.
I.12b. Perill per la proximitat d'estretall de la calçada
per la dreta.
I.12c. Perill per la proximitat d'estretall de la calçada
per l'esquerra.
I.13. Pont mòbil. Perill per la proximitat d'un pont de
tauler mòbil que pot ser apujat o girat, i pot interrompre
temporalment la circulació.
I.14. Obres. Perill per la proximitat d'un tram de via en
obres.
I.15. Calçada lliscant. Perill per la proximitat d'una zona
amb paviment lliscant de manera permanent o en determinades
circumstàncies d'humitat, glaç, etc.
I.16. Pas per a vianants. Perill per la proximitat d'un pas
senyalitzat per a vianants o per la possibilitat de
circulació de vianants per la calçada.
I.17. Nens. Proximitat d'escoles o establiments similars i
possibilitat de circulació d'infants per la calçada.
I.18a. Animals en ramat. Perill per la proximitat d'un lloc
amb la possibilitat de trobar a la calçada animals en ramat.
I.18b. Animals lliures. Perill per la proximitat d'un lloc
amb la possibilitat de trobar a la calçada animals lliures.
I.19. Encreuament amb prioritat. Perill per la proximitat
d'un encreuament amb una via en què els usuaris han de cedir
el pas.
I.20. Doble circulació. Perill per la proximitat d'una zona
de la calçada on la circulació es realitza provisionalment o
permanentment en els dos sentits.
I.21. Perill indefinit. Precaució en general i indicació de
qualsevol perill diferent dels indicats pels senyals
especials.
I.22. Situació de perill. Senyal utilitzat generalment per a
la indicació d'un perill per la proximitat d'un vehicle
avariat, que efectua treballs o estacionat a la via pública
i que ocupa una part de la calçada.
I.23. Cediu el pas. Obligació de cedir el pas als vehicles
que circulen en sentit contrari o a l'encreuament immediat.
I.24a. Incorporació per la dreta d'una carretera no
preferent. Perill per la proximitat d'una incorporació per
la dreta d'una via els usuaris de la qual han de cedir el
pas.
I.24b. Incorporació per l'esquerra d'una carretera no
preferent. Perill per la proximitat d'una incorporació per
l'esquerra d'una via els usuaris de la qual han de cedir el
pas.
I.24c. Entroncament. Intersecció per l'esquerra d'una
carretera no preferent.
I.24d. Entroncament. Intersecció per la dreta d'una
carretera no preferent.
I.25. Intersecció amb circulació giratòria. Perill per la
proximitat d'una intersecció on la circulació s'efectua de
forma giratòria en el sentit de les fletxes. Els vehicles
que s'aproximin a la intersecció han de cedir el pas als
vehicles en circulació giratòria.
I.26. Encreuament regulat per semàfor. Perill per la
proximitat d'una intersecció aïllada o tram amb la
circulació regulada per semàfor.
I.27. Vol rasant. Perill per la proximitat d'un lloc on
freqüentment volen aeronaus a baixa altura sobre la via.
I.28. Vent transversal. Perill per la proximitat d'una zona
on hi ha freqüentment vent fort en direcció transversal.
I.29. Projecció de grava. Perill per la proximitat d'una via
on hi ha perill que es projecti grava en passar els
vehicles.
I.30. Esllavissada. Perill per la proximitat d'una zona amb
despreniments freqüents i la possible presència consegüent
d'obstacles a la calçada.
I.31. Ciclistes. Perill per la proximitat d'un pas per a
ciclistes o d'un lloc on freqüentment els ciclistes surten a
la via o la travessen.
I.32a. Proximitat d'un pas a nivell o pont mòbil (costat
dret). Indica, al costat dret, la proximitat del perill
senyalitzat d'un pas a nivell o pont mòbil. Aquesta balisa
va sempre acompanyada del senyal I.7, I.8 o I.13.
I.32b. Aproximació a un pas a nivell o pont mòbil (costat
dret). Indica, al costat dret, l'aproximació a un pas a
nivell o pont mòbil que és a una distància de dos terços de
la que hi ha entre aquest senyal i el d'advertència de
perill.
I.32c. Atansament d'un pas a nivell o pont mòbil (costat
dret). Indica, al costat dret, la proximitat d'un pas a
nivell o d'un pont mòbil que és a una distància d'un terç de
la que hi ha entre aquest senyal i el d'advertència de
perill.
I.32d. Proximitat d'un pas a nivell o pont mòbil (costat
esquerre). Igual que el senyal I.32a, però al costat
esquerre.
I.32e. Aproximació a un pas a nivell o pont mòbil (costat
esquerre). Igual que el senyal I.32b, però al costat
esquerre.
I.32f. Atansament d'un pas a nivell o pont mòbil (costat
esquerre). Igual que el senyal I.32c, però al costat
esquerre.
I.33. Encreuament de tramvia. Perill per la proximitat d'un
encreuament amb una línia de tramvia que té prioritat de
pas.
I.34. Graó lateral. Perill per un desnivell al llarg de la
via, i al costat indicat en el símbol.
I.35. Moll. Perill perquè la via té sortida a un moll o tall
brusc.
I.36. Congestió. Perill per la proximitat a un tram en què
la circulació es troba detinguda o dificultada per la
congestió del trànsit.
I.37. Obstrucció a la calçada per vehicle motoritzat. Perill
per la proximitat a un lloc en què hi ha vehicles que
obstrueixen la via per avaria, accident o per altres causes.
I.38. Visibilitat reduïda. Perill per la proximitat a un
tram en què la circulació es veu dificultada per una pèrdua
notable de visibilitat per causa de boira, pluja, neu, fum,
etc.
I.39. Paviment lliscant per gel o neu. Perill per la
proximitat a un tram de la via el paviment del qual pot
resultar especialment lliscant a causa de gel o neu.
I.40. Proximitat de barrera. Perill per la proximitat d'una
barrera que pot tallar la circulació.
101.4. Els senyals de perill poden portar sota la base
rètols indicadors complementaris referents a la classe de
perill o la distància a la qual es troba.
II. Senyals preceptius
Article 102
102.1. Els senyals preceptius són aquells que indiquen una
prohibició o una obligació, i tenen la forma d'un disc
col.locat en un pla sensiblement perpendicular a la direcció
de la marxa i situat normalment a la dreta d'aquesta, llevat
dels casos especials en els quals, perquè es vegin o
s'entenguin millor, poden col.locar-se al centre sobre
refugis, fanals, etc.
El diàmetre del senyal ha de tenir les mesures següents:
0,40 m a les vies urbanes, o les d'un o dos carrils que no
tinguin vorera d'emergència.
0,60 m a les vies de dos o més carrils que tinguin vorera
d'emergència.
0,90 m a les vies ràpides, autopistes, autovies o quan les
circumstàncies de visibilitat ho exigeixin.
L'altura de la vora inferior sobre la calçada ha de ser
d'entre 1 i 2,20 m.
a) De prohibició
102.2. Els senyals de prohibició tenen una orla roja amb el
fons blanc i el símbol en color negre, llevat de les
excepcions que se citen i amb reserva de les addicions o
modificacions que en el futur puguin ser adoptades; el tipus
de senyals són aquells que es relacionen a continuació:
II.A.1. Circulació prohibida. Sense símbols. Pas prohibit en
totes direccions.
II.A.2. Direcció prohibida. Fons vermell i banda horitzontal
blanca. Pas prohibit en la direcció de la marxa.
II.A.3a, II.A.3b, II.A.3c i II.A.3d. Gir prohibit. Barra
inclinada vermella creuant el símbol. Gir prohibit a la
dreta, a l'esquerra, en ambdues direccions, volta prohibida.
II.A.4a, II.A.4b. Avançament prohibit. Siluetes d'automòbil
vermella i negra. Prohibit avançar altres vehicles. La
silueta vermella de camió indica la prohibició solament per
a camions.
II.A.5a, II.A.5b, II.A.5c, II.A.5d, II.A.5e, II.A.5f,
II.A.5g, II.A.5h, II.A.5i, II.A.5j i II.A.5k. Pas prohibit.
Siluetes descriptives del que es prohibeix.
II.A.6. Amplada limitada. Xifres en metres amb cotes
horitzontals. Pas prohibit als vehicles de més amplada que
la indicada.
II.A.7. Altura limitada. Xifres en metres amb cotes
verticals, pas prohibit als vehicles de més altura que la
indicada.
II.A.8a i II.A.8b. Pes limitat. Xifres en tones. Pas
prohibit als vehicles de més pes que l'indicat.
II.A.9. Pes limitat per eix. Xifres en tones sobre silueta
en un eix. Pas prohibit als vehicles amb algun eix de més
pes que l'indicat.
II.A.10. Llargada limitada. Xifres en metres. Pas prohibit
als vehicles de més llargada que la indicada.
II.A.11. Llargada limitada. Xifres en metres amb cotes
horitzontals. Pas prohibit als vehicles específics, de més
llargada que la indicada.
II.A.12. Velocitat limitada. Xifres en km o xifres aïllades.
Prohibit circular a més velocitat que la indicada en km per
hora.
II.A.13. Separació mínima. Prohibició de circular sense
mantenir amb el vehicle precedent una separació igual o més
gran que la indicada en el senyal.
II.A.14. Circulació prohibida a vehicles que transportin
matèries perilloses.
II.A.15. Circulació prohibida a vehicles que transportin
matèries explosives o inflamables.
II.A.16. Circulació prohibida a vehicles que transportin
matèries contaminants de l'aigua.
II.A.17a, II.A.17b, II.A.17c, II.A.17d i II.A.17e. Fi de la
limitació. Disc blanc amb barra inclinada negra. Significa
el final de la prohibició o la limitació anterior.
Eventualment pot estar pintat sobre el dors del senyal
situat en sentit contrari. Si les limitacions són diverses
significa el final de la prohibició o la limitació que s'hi
indica. Mai cap indicació significa via lliure.
II.A.18a i II.A.18b. Parada a l'encreuament. Triangle
vermell invertit, inscrit en una circumferència amb la
paraula "STOP". Parada absoluta abans de reprendre la marxa
a l'encreuament. També es pot utilitzar un senyal octogonal
amb un fons vermell i contorn blanc amb la paraula "STOP".
II.A.19. Parada obligatòria. Banda horitzontal negra, amb
indicació en lletra del seu motiu: duana, policia, controls,
etc.
II.A.20a, II.A.20b, II.A.20c, II.A.20d, II.A.20e, II.A.20f,
II.A.20g, II.A.20h, II.A.20i, II.A.20j, II.A.20k, II.A.20l,
II.A.20m i II.A.20n. Estacionament prohibit. Fons de color
blau creuat per una barra vermella. Indica: llocs en els
quals està prohibit l'estacionament, reservat a un tipus de
vehicles, a unes dates concretes o a una durada limitada.
II.A.21. Parada prohibida. Fons de color blau creuat per una
aspa de color vermell. Indica els llocs on és prohibit parar
i estacionar.
Llevat de les indicacions contràries, els senyals de
prohibició d'estacionament o parada s'apliquen al costat de
la via on estan col.locats, des de la seva vertical fins a
la pròxima desembocadura d'una altra via.
Les inscripcions en blanc poden referir-se als casos
següents:
Les hores del dia o la duració màxima de la parada que
s'autoritza
La distància fins al senyal en què s'estableix la prohibició
Les excepcions referents a determinades classes de vehicles.
Aquestes inscripcions es fan normalment utilitzant les
abreviatures següents:
a) Hores h minúscula
b) Metres m minúscula
c) Minuts min minúscula
d) Dies parells = II
Dies senars = I
II.A.22. Zona d'estacionament amb durada limitada.
II.A.23. Fi de zona d'estacionament amb durada limitada.
II.A.24. Prohibit fer ús dels senyals acústics. Clàxon
creuat per una banda vermella.
II.A.25. Prioritat a la direcció contrària. Dues fletxes
verticals negra i vermella, en sentit oposat. Obligació de
donar pas als vehicles que vénen en direcció contrària.
b) D'obligació
102.3. Els senyals d'obligació han de tenir el fons blau i
els símbols de lletres en color blanc, i els tipus dels
senyals, llevat d'addicions o modificacions que puguin ser
adoptades, són els següents:
II.B.1a, II.B.1b, II.B.1c i II.B.1d. Direcció obligatòria.
La fletxa indica la direcció i el sentit que els vehicles
han de seguir.
II.B.2. Pas obligatori. La fletxa indica el costat del
refugi o l'obstacle pel qual els vehicles han de passar
obligatòriament.
II.B.3a, II.B.3b i II.B.3c. Uniques direccions permeses. Les
fletxes indiquen els únics recorreguts que els vehicles
poden fer.
II.B.4. Gir obligatori. Les fletxes indiquen la direcció i
el sentit del gir obligatori que els vehicles han de seguir.
II.B.5. Calçada obligatòria per a automòbils, llevat de les
motocicletes sense sidecar.
II.B.6. Calçada obligatòria per a motocicletes de 2 rodes
sense sidecar.
II.B.7. Calçada obligatòria per a camions, independentment
del seu pes, la inscripció d'una xifra de tonatge sobre el
símbol del vehicle o en una placa suplementària significa
que l'obligació només s'aplica quan el pes màxim autoritzat
del vehicle o conjunt de vehicles supera aquesta xifra.
II.B.8. Calçada obligatòria per a ciclistes.
II.B.9. Calçada obligatòria per a vehicles de tracció
animal.
II.B.10. Calçada obligatòria per a animals de muntura.
II.B.11. Calçada obligatòria per a vianants.
II.B.12. Us obligatori de cadenes o equipaments especials.
Indica que els vehicles que circulin per la via sols poden
prosseguir la marxa equipats amb cadenes o equipaments
especials per a neu almenys en dues de les rodes motrius.
II.B.13. Velocitat mínima obligatòria. Obligació de circular
a una velocitat en km/h igual o superior a la indicada.
II.B.14. Fi de velocitat mínima obligatòria.
II.B.15. Llum d'encreuament. Obligació de circular amb
enllumenat d'encreuament amb independència de les condicions
de visibilitat i il.luminació de la via, des del lloc en què
està situat el senyal fins a un altre de fi d'aquesta
obligació.
II.B.16. Calçada obligatòria per a vehicles que transportin
mercaderies perilloses.
II.B.17. Calçada obligatòria per a vehicles que transportin
productes contaminants de l'aigua.
II.B.18. Calçada obligatòria per a vehicles que transportin
mercaderies explosives o inflamables.
II.B.19. Us obligatori del cinturó de seguretat.
III Senyals informatius
Article 103
103.1. Els senyals informatius són aquells que indiquen
l'existència d'establiments o d'instal.lacions de servei i
socors, així com determinades circumstàncies o
característiques de les vies públiques. En aquests senyals
s'inclouen els d'orientació als entroncaments o
encreuaments.
a) D'indicació
103.2. Els senyals indicadors tenen forma quadrada o
rectangular amb la base horitzontal de 0,60 m i una altura
de 0,60 a 0,90 m segons correspongui, amb fons blau i
lletres o símbols de color blanc.
103.3. Els tipus dels senyals indicadors, amb reserva
d'addicions o modificacions que puguin adoptar-se, són els
següents:
III.1a i III.1b. Estacionament. Senyal quadrat amb lletra P
majúscula, que pot anar acompanyat d'inscripcions
complementàries sobre el nombre, la classe de vehicles o
sobre el temps autoritzat.
III.2. Hospital. Senyal rectangular amb lletra H majúscula i
la menció HOSPITAL. Indica la proximitat d'un establiment
sanitari, a la vora del qual s'han d'evitar sorolls i
preveure la circulació d'ambulàncies i persones.
III.3a i III.3b. Lloc de socors. Senyal rectangular amb la
Creu Roja (o mitja lluna roja). Indica l'existència d'un
establiment sanitari o lloc de socors oficialment reconegut.
Eventualment, el senyal pot indicar la distància fins al
lloc.
III.4. Taller de reparacions. Senyal rectangular amb silueta
de clau de cargol. Indica l'existència d'un taller de
reparacions i pot indicar-ne la distància.
III.5a i III.5b. Telèfon. Senyal rectangular amb silueta de
telèfon. Indica l'existència d'un telèfon al lloc del senyal
o a la distància inscrita sota el senyal. També pot anar
acompanyat de la inscripció en lletres "SOS" per indicar que
es tracta d'un telèfon de socors.
III.6a i III.6b. Estació de subministrament de carburants.
Senyal rectangular amb silueta de sortidor de gasolina.
Aquesta pot anar acompanyada d'una silueta addicional de la
mateixa forma, però de color verd, que indica el
subministrament de gasolina sense plom. Indica situació
pròxima o bé s'especifica la distància inscrita sota el
senyal.
III.7. Taller de reparació i subministrament de carburants.
Senyal rectangular amb silueta de taller de reparacions i de
sortidor de carburants.
III.8. Parada de taxi. Senyal quadrat reservat a llocs
destinats a l'estacionament de taxis, lliures i en servei.
III.9. Parada d'autobús. Senyal rectangular reservat a la
parada d'autobusos.
III.9.a. Parada d'autobús. Senyal quadrat format per les
inscripcions en blanc sobre fons taronja, del número i nom
de la parada, i el símbol d'autobús, en blanc sobre fons
blau.
III.10. Parada de tramvia. Senyal rectangular reservat a la
parada de tramvies.
III.11. Prioritat. Senyal quadrat amb diagonal vertical,
fons blanc i quadrat inscrit groc. Indica que la via en la
qual es troba comença a tenir prioritat de pas als
encreuaments.
III.12. Fi de prioritat. Senyal de prioritat creuat amb
barra negra. Significa que la via pública en la qual es
troba deixa de tenir prioritat de pas als encreuaments, des
del lloc d'emplaçament o a la distància que indiqui el
senyal.
III.13. Prioritat en pas estret. Dues fletxes, blanca i
vermella en sentit oposat. Té prioritat el sentit de la
marxa sobre el contrari.
III.14. Fi de doble sentit de circulació, via lliure. Fletxa
aïllada, blanca, sobre fons blau. Indica via lliure, fi d'un
doble sentit de circulació.
III.15a. Autopista. Senyal rectangular amb fons de color
blau i símbol de color blanc. Indica el lloc a partir del
qual són aplicables les regles especials de circulació que
s'han d'observar a l'autopista.
III.15b. Fi d'autopista. Senyal rectangular igual que
l'anterior però creuat per una barra vermella. Indica el
lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles
especials de circulació que han d'observar-se a l'autopista.
III.16a. Autovia. Senyal rectangular amb fons de color blau
i símbol i lletres de color blanc. Indica el lloc a partir
del qual són aplicables les regles especials de circulació
que s'han d'observar a l'autovia.
III.16b. Fi d'autovia. Senyal rectangular igual que
l'anterior però creuat per una barra vermella. Indica el
lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles
especials de circulació que han d'observar-se a l'autovia.
III.17a. Via ràpida. Senyal rectangular amb fons de color
verd i símbol de color blanc. Indica el lloc a partir del
qual són aplicables les regles especials de circulació que
s'han d'observar en una via ràpida.
III.17b. Fi de via ràpida. Senyal rectangular igual que
l'anterior però creuat per una barra vermella. Indica el
lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles
especials de circulació que han d'observar-se en una via
ràpida.
III.18. Via per a automòbils. Senyal rectangular amb fons de
color blau i símbol de color blanc. Indica el lloc a partir
del qual són aplicables les regles especials de circulació
per a aquest tipus de via.
III.19. Fi de via per a automòbils. Senyal rectangular igual
que l'anterior, però creuat per una barra vermella. Indica
el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles
especials de circulació que han d'observar-se en aquest
tipus de via.
III.20. Carril per a vehicles lents. Rètol rectangular amb
fons de color blau que indica el carril addicional que ha
d'utilitzar tot vehicle que no ultrapassi la velocitat
mínima indicada pel senyal inscrit.
III.21. Situació d'un pas de vianants. Indica la situació
d'un pas de vianants.
III.22. Circulació paral.lela. Senyal quadrat, amb fons blau
i amb dues fletxes del mateix sentit de color blanc.
III.23. Fi de circulació paral.lela. Senyal quadrat igual
que l'anterior, però creuat per una barra negra.
III.24. Volta permesa. Senyal quadrat amb una fletxa en
sentit de gir.
III.25. Canvi de sentit a nivell diferent. Senyal quadrat
indicant la forma del gir.
III.26a, III.26b i III.26c. Aproximació a una sortida.
Senyal rectangular, amb fons blau i una o més barres
inclinades de color blanc, depenent dels metres que falten
per arribar a la sortida, així com la inscripció d'aquests
en lletres de color blanc.
III.27. Direcció per corba.
III.28a, III.28b, III.28c i III.28d. Carretera tallada.
Senyal rectangular amb una línia blanca acabada en un extrem
per un traç vermell amb fons blau.
III.29. Zona de frenada d'emergència. Indica la situació
d'una zona d'emergència a la calçada, condicionada perquè un
vehicle s'hi pugui parar en cas que li falli el sistema de
frenada.
III.30a, III.30b, III.30c. Carril tancat a la circulació.
Presenyalitza el carril que deixarà de ser utilitzable,
indicant el canvi de carril precís.
III.31a, III.31b, III.31c i III.31d. Incorporació d'un
carril addicional per a la circulació. Senyal rectangular,
amb fons blau i fletxes blanques que indiquen la forma del
carril addicional. També s'hi poden incorporar les
limitacions màximes de velocitat permeses en cada carril, en
un cercle blanc contornejat en vermell, amb les xifres a
l'interior de color negre.
III.32a, III.32b, III.32c, III.32d i III.32e. Indicació dels
carrils en funció de la velocitat dels vehicles. Senyal
rectangular, amb fons blau i fletxes blanques, indicant la
direcció i posició dels carrils, i inscripcions, en xifres
de color blanc, indicant la velocitat mínima obligatòria al
carril ràpid.
III.33a, III.33b, III.33c, III.33d, III.33e, III.33f i
III.33g. Bifurcació d'un o més carrils en el sentit indicat
per les fletxes. Senyal rectangular o quadrat amb fletxes,
tantes com carrils, de color blanc que indiquen el nombre de
carrils i la direcció en què es bifurcaran.
III.34. Fletxes de preselecció de carrils.
III.35. Itinerari que s'ha de seguir per efectuar el gir.
III.36a. Pas superior per a vianants. Indica la situació
d'un pas superior per a vianants.
III.36b. Pas inferior per a vianants. Indica la situació
d'un pas inferior per a vianants.
III.37. Velocitat màxima aconsellable. Senyal quadrat amb
xifres que indica la velocitat aconsellable, amb fons blau i
xifres de color blanc.
III.38. Fi de velocitat màxima aconsellable. Senyal quadrat
igual que l'anterior, però creuat per una barra vermella.
III.39. Interval aconsellable de velocitat. Recomana
mantenir la velocitat entre els valors indicats, sempre que
les condicions meteorològiques i ambientals de la via i de
la circulació siguin bones.
III.40. Fi d'interval aconsellable de velocitat. Indica el
lloc des d'on deixa de ser aplicable el senyal anterior.
III.41. Fi d'obligació d'enllumenat d'encreuament. Indica el
final d'un tram en què és obligatori l'enllumenat
d'encreuament i recorda la possibilitat de prescindir-ne
sempre que ho imposin les circumstàncies de visibilitat,
l'horari o la il.luminació de la via.
III.42. Prohibició d'entrar a l'encreuament, encara que els
semàfors ho permetin, si la circulació està obstruïda de
forma que existeixi el risc de quedar immobilitzat al centre
de l'encreuament i s'impedeixi el pas transversal dels
vehicles.
III.43. Túnel. Indica l'inici i, eventualment, el nom d'un
túnel o d'un tram de via que s'hi equipari.
III.44. Fi de túnel. Indica el final d'un túnel o d'un tram
de via que s'hi equipari.
III.45. Hotel o motel.
III.46. Restaurant.
III.47. Cafeteria.
III.48. Terreny per a tendes de campanya o caravanes.
III.49. Terreny per a caravanes.
III.50. Càmping.
III.51. Font d'aigua potable o no potable.
III.52. Berenador. Indica el lloc que pot utilitzar-se per
al consum de begudes i aliments.
III.53. Punt de sortida per a excursions a peu. Indica un
lloc apropiat per iniciar excursions a peu.
III.54. Lloc pintoresc.
III.55. Carril reservat a autobusos. Prohibeix la
utilització del carril als vehicles que no siguin de
transport públic. Els taxis també poden utilitzar aquest
carril, si hi ha la menció de taxi.
Als trams on la línia longitudinal que delimita el carril
sigui discontínua, es permet la utilització general del
carril només per efectuar maniobres que no siguin
d'avançament i sempre que es doni prioritat als vehicles de
transport públic.
III.56. Parc nacional.
III.57. Monument nacional.
III.58. Servei d'inspecció tècnica de vehicles.
III.59. Alberg juvenil.
III.60. Vedat de pesca.
III.61. Pesca.
III.62. Tren.
III.63. Autobús.
III.64. Aeroport.
III.65. Heliport.
III.66. Parc.
III.67. Museu.
III.68. Castell.
III.69. Camp de futbol.
III.70. Poliesportiu.
III.71. Bicicletes.
III.72. Teatre.
III.73. Parc d'atraccions.
III.74. Telefèric.
III.75. Funicular.
III.76. Zona per a vianants.
III.77. Zona de nens.
III.78. Cementiri.
III.79. Zona industrial.
III.80. Hipermercat.
III.81. Lloguer de cotxes.
III.82. Rentat de cotxes.
III.83. Centre vila.
III.84. Farmàcia.
III.85. Glaç o neu.
III.86. Lavabos.
III.87. Sortida.
III.88. Carretera amb vorera d'emergència.
III.89. Carretera sense vorera d'emergència.
III.90. Població.
III.91. Centre d'informació turística.
III.92. Horari de serveis religiosos. Indica els dies i les
hores dels serveis religiosos de la localitat.
III.93. Senyal genèric per a qualsevol altre servei, que
s'inscriu al requadre blanc.
III.94. Area de descans.
III.95. Estacionament amb parquímetre.
III.96. Tipus de zona d'estacionament amb parquímetre.
Indica que l'estacionament no és gratuït. El senyal indica
la situació de la màquina pertinent per realitzar el
pagament. Existeixen 2 zones de pagament diferenciades pel
color del dibuix del senyal: dibuix blau sobre fons blanc, o
dibuix verd sobre fons blanc, en funció de la ubicació.
III.97. Freqüències de ràdio.
III.98. Perill d'incendi.
III.99a, III.99b, III.99c i III.99d. Transitabilitat en tram
o port de muntanya. Senyal rectangular de color blau amb la
inscripció, en lletres de color blanc, del tram o port de
què es tracta. Està format per tres panells. El panell 1 pot
portar una de les dues indicacions "obert" o "tancat". El
panell 2 pot anar en blanc i per tant no prescriure res, o
bé indicar si l'ús de cadenes és obligatori o recomanat.
Quan el panell 1 indiqui "tancat", el panell 3 pot estar en
blanc o indicar el lloc fins on la carretera és transitable
amb les condicions que indiqui el panell 2.
III.100. Limitacions de velocitat. Senyal quadrat de color
blau dividit en tres panells. El panell 1 conté la silueta
representativa d'una vila, dibuix negre sobre fons blanc, i
la indicació de velocitat màxima permesa, és a dir 50 km/h.
El panell 2 conté tres siluetes que defineixen el següent:
carretera amb vorera d'emergència, carretera sense vorera
d'emergència i via ràpida, la indicació de velocitat màxima
és de 90 km/h. El panell 3 conté dues siluetes: autopista i
autovia, i indica en aquest cas com a velocitat màxima
permesa els 120 km/h.
III.101a. Entrada a Andorra. Senyal quadrat, amb fons blau i
inscripcions en color blanc, amb el nom ANDORRA encerclat
per estels. Indica que s'ha entrat en territori andorrà per
una carretera procedent d'un altre país.
III.101b. Confirmació de país. Senyal quadrat amb fons blau
i inscripcions de color blanc, amb el nom d'ESPANYA o FRANÇA
encerclat per estels, complementat en la seva part inferior
per una inscripció de color negre sobre fons blanc, on hi
figura una distància expressada en quilòmetres. Indica el
nom del país on es dirigeix la carretera per la qual es
circula. La xifra inferior, indica la distància a que es
troba la frontera amb el país determinat.
b) D'orientació
103.4. Els senyals d'orientació indiquen la direcció a la
qual es troben diferents localitats als encreuaments o
entroncaments, i n'hi ha de tres tipus:
a) Cartell croquis. Senyal rectangular, que indica la
situació relativa de les direccions en un entroncament.
b) Fletxa de direcció. Senyal rectangular, amb punta en
fletxa i la direcció que indica inscrita.
c) Confirmació de ruta. Senyal rectangular, amb una o dues
inscripcions dels nusos o entroncaments importants situats
en la direcció de la marxa. Sobre el senyal s'indica el
número i tipus de carretera.
d) Direcció d'interès general. Senyal rectangular, de color
blanc, amb les inscripcions, en negre, del destí que indica
la fletxa.
e) Direcció d'interès comercial. Senyal rectangular, de
color groc o taronja, amb les inscripcions, en negre del
destí que indica la fletxa.
f) Informació d'àmbit comunal. Senyal rectangular, de color
marró, amb les inscripcions, en blanc, del destí que indica
la fletxa.
c) De localització
103.5. Els senyals de localització poden classificar-se en:
a) De població: indica el lloc des d'on comencen a regir les
normes de circulació i comportament pròpies de les
poblacions. Es tracta d'un senyal rectangular amb el nom de
la població.
A la sortida de la població se situa el mateix senyal creuat
per una banda vermella transversal.
b) Plaques de ruta: plaques quadrades de 40 x 40 cm de
costat amb la numeració de la carretera i la indicació del
punt quilomètric.
d) Indicadors complementaris
103.6. Els indicadors complementaris són aquells indicadors
que poden complementar qualsevol dels senyals detallats en
aquest Codi. Són de fons blanc amb indicacions o lletres en
negre.
a) Distància fins a l'inici del perill o la prescripció.
Indica la distància on es fa efectiu el perill o la
prescripció del senyal al qual s'adjunta.
b) Longitud de tram perillós. Indica la longitud en què
existeix perill o en què s'aplica la prescripció.
c) Franja horària. Indica l'interval horari en què s'aplica
la prohibició o la prescripció del senyal al qual s'adjunta.
d) Recordatori.
e) STOP. Indica parada absoluta abans de reprendre la marxa,
tant si es troba sol com si s'adjunta a un altre senyal. Pot
indicar la distància en què es fa efectiva la prohibició.
f) Negació de prioritat.
g) Itinerari amb prioritat. Panell complementari del senyal
III.11 que indica gràficament l'itinerari amb prioritat.
e) Senyalització de vehicles
103.7. La senyalització de vehicles té per objecte informar
sobre les seves característiques, les dimensions, la càrrega
que es transporta, el pes, etc. Els senyals són els
següents:
a) Precaució per vehicle amb remolc. Indica que el vehicle
arrossega una part articulada degudament enganxada.
b) Precaució per vehicle lent. Indica que el vehicle no pot
superar la velocitat indicada en els senyals.
c) Vehicle autoritzat per sobrepassar el pes o les
dimensions màximes.
d) Vehicle que transporta matèries inflamables o perilloses.
e) Vehicle de llargada superior a 12 metres.
f) Vehicle amb càrregues que sobresurten. Indica que el
vehicle transporta càrregues de dimensions tals que
sobrepassen les dimensions previstes per al transport.
g) Transport de mercaderies perilloses.
h) Transport escolar.
i) Conductor novell. Indica que el conductor del vehicle
disposa d'un permís de conduir recent.
j) Vehicle d'autoescola.
k) Conductor permís J. Indica que el conductor del vehicle
és una persona que disposa del permís J.
IV Altres senyals
a) Marques viàries
Article 104
Les marques viàries, tenen per objecte regular la
circulació, advertir i guiar els usuaris de les vies
públiques. Poden presentar-se soles o acompanyades d'un
altre tipus de senyalització amb la finalitat de reforçar o
precisar les seves indicacions.
104.1. Línia contínua.
Una línia contínua aïllada no ha de ser ultrapassada per cap
vehicle. Quan separa dos sentits de la circulació, en cap
cas s'ha de circular per l'esquerra de la línia.
104.1/2. Línia discontínua.
Una línia discontínua longitudinal està destinada a
delimitar els diferents carrils de circulació.
En els punts de transició en què una línia discontínua es
converteix en contínua, la separació entre els trams de la
línia discontínua és més curta.
La llargada dels traços de línia i la separació entre ells
és proporcional a la velocitat màxima permesa en cada via de
circulació.
Hi ha tres distincions:
a) Vies amb velocitat màxima inferior o igual a 60 km/h.
b) Vies amb velocitat màxima entre 60 i 100 km/h.
c) Vies amb velocitat màxima superior a 100 km/h.
Aquesta línia pot ser ultrapassada a fi d'avançar altres
vehicles si la circulació, la visibilitat i les condicions
geomètriques de la calçada ho permeten, i sempre que no hi
hagi altra senyalització vertical que la contradigui.
Normalment, els vehicles han de circular per la via o el
carril situat més a la dreta de la seva direcció i després
d'efectuar qualsevol tipus de maniobra, han de tornar a
aquesta via tan aviat com sigui possible. En cap cas s'ha de
circular conservant la línia entre les rodes.
104.1/3. Línia doble discontínua.
Les línies dobles discontínues que delimiten un carril per
ambdós costats signifiquen que el dit carril és reversible,
és a dir, que la circulació hi pot estar reglamentada en un
o altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres
mitjans.
Hi ha dos distincions per la llargada dels traços de línia i
la separació entre ells:
a) Vies amb velocitat màxima superior a 60 km/h (traços
llargs).
b) Vies amb velocitat màxima inferior a 60 km/h (traços
curts).
104.1/4. Línies longitudinals adossades.
Tenen la significació de la més pròxima al vehicle al moment
d'iniciar la maniobra. No han de ser ultrapassades si la
línia contínua està al costat de la marxa. Si la línia
discontínua és la més pròxima, poden ésser ultrapassades i
solament durant el temps que duri la maniobra.
La línia contínua ha d'ocupar l'eix de separació entre
carrils.
Hi ha 2 distincions per la llargada dels traços de línia
discontínua i la separació entre ells.
a) Vies amb velocitat entre 60 i 100 km/h (traços llargs).
b) Vies amb velocitat inferior a 60 km/h (traços curts).
104.2. Marques blanques transversals.
104.2/1. Línies contínues.
Una línia contínua transversal que ocupa l'amplada d'un o
diversos carrils indica que cap vehicle o la seva càrrega
pot ultrapassar-la mentre hi hagi l'obligació de parada
imposada per un semàfor, senyal o marca de detenció
obligatòria.
104.2/2. Línia discontínua.
Una línia discontínua transversal que ocupa l'amplada d'un o
diversos carrils indica que cap vehicle o la seva càrrega
pot ultrapassar-la quan hagi de cedir el pas d'acord amb el
que indiqui la senyalització existent o per simple aplicació
de les normes de prioritat.
104.2/3. Pas de vianants.
Una sèrie de línies de gran amplada disposades en bandes
longitudinals a l'eix de la calçada i constituint un conjunt
transversal a la calçada, indica un pas per a vianants. Pot
tenir també fons vermell o verd, segons correspongui. Els
conductors de vehicles han de cedir sempre el pas als
vianants que desitgin travessar la calçada per un pas de
vianants.
104.2/4. Pas o carril per a ciclistes.
Una marca consistent en dues línies transversals
discontínues i paral.leles que pot tenir fons de color verd,
indica un pas per a ciclistes.
104.3. Altres marques blanques.
104.3/1. Fletxes de selecció de carril.
Una fletxa situada en un carril delimitat per línies
longitudinals, indica al conductor que ha de seguir la
direcció de la dita fletxa o canviar de carril si la
senyalització ho permet.
104.3/2. Fletxa de retorn al carril dret.
Una fletxa apuntant cap a la dreta i situada aproximadament
a l'eix d'una calçada de doble sentit de circulació anuncia
la proximitat d'una línia contínua que implica la prohibició
de circular a l'esquerra i indica al conductor que ha de
dirigir-se cap al carril de la dreta.
104.3/3. Cediu el pas.
Un triangle marcat sobre la calçada amb el vèrtex oposat al
costat menor, dirigit cap al vehicle que s'aproxima, indica
al conductor l'obligació de cedir el pas en el pròxim
encreuament.
De la mateixa forma el símbol o la paraula "STOP" pintada a
la calçada indica al conductor l'obligació de parar el
vehicle i cedir el pas en la pròxima intersecció.
104.3/4. Línies d'estacionament.
Delimiten els llocs o les zones que poden ocupar els
vehicles estacionats.
104.3/5. Línies obliqües.
a) Delimitades per línies contínues.
Una zona de la calçada marcada amb franges obliqües
emmarcades per una línia contínua, significa que cap
conductor ha d'entrar amb el seu vehicle dins de la dita
zona.
b) Delimitades per línies discontínues.
La mateixa zona de línies obliqües, quan està delimitada per
línies discontínues permet als conductors entrar al seu
interior únicament per efectuar maniobres que no comportin
cap perill i que tinguin com a finalitat travessar la
calçada per entrar en una via transversal.
104.4. Marques d'altres colors.
104.4/1. Línia groga en ziga-zaga.
Una línia groga en ziga-zaga significa que estan prohibits
la parada i l'estacionament a la zona que ocupa.
Les parades d'autobús han de senyalitzar-se obligatòriament
mitjançant aquestes línies.
104.4/2. Línia groga contínua.
Una línia contínua de color groc situada longitudinalment en
un dels extrems de la calçada significa que la parada i
l'estacionament estan prohibits o sotmesos a alguna
restricció temporal, indicada per senyals, tot al llarg de
la línia i al mateix costat en què aquesta està situada.
104.4/3. Línia groga discontínua.
Una línia discontínua de color groc situada longitudinalment
en un dels extrems de la calçada significa que
l'estacionament està prohibit o sotmès a alguna restricció
temporal indicada per senyals situats tot al llarg de la
línia i al mateix costat en què aquesta està situada.
104.4/4 Línies grogues acompanyades de senyal de realització
d'obres o treballs.
Signifiquen senyalització temporal per motiu d'obres o
treballs a la calçada. Van sempre acompanyades del senyal
tipus I.14.
104.4/5. Marques verdes o blaves.
Les línies que delimiten la situació d'estacionament
autoritzat dels vehicles, quan són blaves o verdes indiquen
que en certs períodes del dia la durada de l'estacionament
està sotmesa a pagament.
104.4/6. Superfícies vermelles.
Indiquen el carril o la part de la calçada especialment
reservats a maniobres. Van acompanyades obligatòriament de
marques blanques de senyalització indicatives de les
maniobres que s'hi poden efectuar.
104.4/7. Superfícies amb línies grogues en forma de
quadrícula.
Indiquen zones que no poden traspassar-se, si hi ha la
possibilitat de quedar immobilitzat. En cap cas s'hi pot
estacionar.
b) Semàfors
Article 105
105.1. Semàfors per a vianants.
Llum vermell circular o en forma de vianant immòbil.
Indica que els vianants no poden començar a creuar la
calçada.
Llum verd circular o en forma de vianant en marxa.
Indica als vianants que poden començar a creuar la calçada
amb pas normal. Si és intermitent indica que el temps durant
el qual poden travessar la calçada està a punt d'acabar.
105.2. Semàfors per a vehicles.
105.2/1. Llum vermell circular.
105.2/1.1. Llum vermell circular fix.
Prohibeix temporalment el pas, mentre el llum està encès els
vehicles no poden ultrapassar el semàfor, en el cas que
existeixi una línia contínua transversal, els vehicles s'han
d'aturar sense ultrapassar la dita línia.
105.2/1.2. Llum vermell circular intermitent.
Un llum vermell circular intermitent o dos llums vermells
circulars intermitents i simultanis prohibeixen temporalment
el pas als vehicles davant un pas a nivell, un pont mòbil,
una sortida de bombers o altres circumstàncies especials.
105.2/2. Llum groc circular.
105.2/2.1. Llum groc circular fix.
Un llum groc circular fix significa que el vehicle ha de
parar en les mateixes condicions que si es tractés d'un llum
vermell circular fix, llevat que, quan el llum s'encengui,
el vehicle es trobi tan pròxim al lloc de la parada que no
pugui efectuar la detenció en condicions de seguretat
suficients.
105.2/2.2. Llum groc circular intermitent.
Un llum groc circular intermitent o dos intermitents
simultàniament, no prohibeixen el pas però exigeixen al
conductor que extremi la precaució.
105.2/3. Llum verd circular.
El llum verd circular permet el pas llevat del cas en què
per motius de congestió del trànsit hi hagi el risc que el
vehicle resti immobilitzat al mig de la intersecció, i
impedeixi el pas dels vehicles que circulin transversalment.
105.2/4. Llums verds suplementaris.
Quan un semàfor tricolor disposa d'un o diversos llums verds
suplementaris amb una o diverses fletxes, l'encesa
d'aquestes fletxes autoritza els vehicles a seguir la
direcció que indiquen independentment de la fase en què es
trobi la indicació del semàfor tricolor.
105.2/5. Fletxes.
105.2/5.1. Una fletxa negra sobre llum vermell fix o sobre
llum groc no canvia el significat dels dits llums, però el
limita exclusivament al moviment efectuat en la direcció que
indica la fletxa.
105.2/5.2. Fletxa verda.
Una fletxa verda indica que els vehicles poden seguir la
direcció i el sentit de la fletxa, independentment del llum
que simultàniament estigui encès en el mateix semàfor o en
un altre de contigu.
El mateix significat té una fletxa verda sobre fons verd.
Qualsevol vehicle que, quan una fletxa d'aquest tipus està
encesa, es trobi situat en un carril reservat exclusivament
per a la circulació en la direcció i el sentit indicats per
la fletxa o que sense estar-hi reservat sigui el que aquesta
circulació hagi d'utilitzar, ha d'avançar obligatòriament en
aquella direcció o sentit.
Els vehicles que avancin seguint la indicació de la dita
fletxa ho han de fer amb precaució, deixant circular els
vehicles que ja ho facin pel carril al qual s'han
d'incorporar i sense posar en perill els vianants que
estiguin creuant la calçada.
105.2/6. Semàfors quadrats de carril.
Aquests semàfors afecten únicament els vehicles que circulen
pel carril sobre el qual els semàfors estan situats.
Un llum vermell en forma d'X indica la prohibició d'ocupar
el carril sobre el qual es troba el semàfor. Els conductors
que es trobin en un carril sobre el qual s'encén aquest llum
han d'abandonar-lo al més aviat possible quan ho permeti la
seguretat de la circulació. Una fletxa verda sobre el carril
indica via lliure.
c) Senyals dels agents de circulació
105.3. Situat l'agent de cara o d'esquena a la circulació,
la posició dels seus braços indica:
Via lliure: braços en repòs al llarg del cos. S'entén que
l'agent situat de perfil no para la marxa.
Alto: Als vehicles que vénen de cara, braç enlaire amb el
palmell cap endavant. Als vehicles que vénen per darrere,
braç estès del costat de la circulació que ha de parar-se. A
tots els vehicles en les dues direccions, un braç enlaire i
l'altre estès.
Parar tocant la vora: El vehicle ha de parar-se i esperar
instruccions de l'agent. Braç estès obliquament cap avall,
indicant la vora de la calçada.
Eventualment, els agents poden fer senyals amb la mà per fer
avançar els vehicles.
Els senyals dels agents de circulació són sempre executius i
prevalen sobre qualsevol altre de fix o intermitent.
Igualment tot senyal preval davant de les normes de
circulació.
d) Senyals temporals d'obres o obstacles
Article 106
106.1. Generalitats
106.1/1. Les carreteres obertes al trànsit estan
ocasionalment afectades per obstacles temporals que
comporten un perill per a la circulació.
La senyalització temporal d'aquests obstacles té per objecte
advertir i prevenir l'usuari de la via pública a fi de
salvaguardar la seva seguretat, la del personal que
eventualment estigui treballant i afavorir la seguretat de
la circulació rodada i dels vianants.
106.1/2. Tota obra o activitat que representi un obstacle
per a la circulació normal en una via pública, ha de ser
senyalitzada segons el què es preveu en aquestes normes. No
hi ha cap excepció en funció de les característiques de la
persona o l'empresa que efectua les obres, estatal,
paraestatal, comunal o privada.
106.1/3. La senyalització temporal ha d'adaptar-se a les
circumstàncies de cada cas. En el moment de definir els
mitjans a emprar per a la senyalització, s'ha de tenir en
compte els aspectes següents:
Naturalesa i importància de les obres que perjudiquin la
circulació.
Importància de la via pública afectada.
Durada previsible de les obres.
Horari de realització de les obres.
106.1/4. En cas que una senyalització temporal pugui donar
indicacions diferents de les de la senyalització permanent,
els senyals permanents han d'ocultar-se provisionalment a fi
d'evitar contradiccions.
106.1/5. A fi que els usuaris de la via pública donin una
credibilitat adequada a la informació, és imprescindible que
la senyalització sigui eliminada tan aviat com hagin
desaparegut els motius que la van fer necessària.
106.1/6. Les despeses de senyalització van a càrrec de
l'empresa que efectuï les obres.
106.1/7. Les autoritats locals o el Govern poden exigir,
abans d'iniciar-se els treballs, que l'empresa presenti els
esquemes i els mitjans de senyalització que ha previst per a
l'execució de les obres.
106.1/8. La senyalització ha d'estar totalment finalitzada
abans d'iniciar-se les obres. L'execució dels treballs sense
disposar de la deguda senyalització és objecte de sancions
administratives.
106.1/9. L'empresari és responsable dels danys o lesions que
puguin ocasionar-se a conseqüència de deficiències en la
senyalització.
Naturalesa dels senyals
106.2. Material fix
La senyalització temporal ha de ser constituïda per elements
de tipus i dimensions d'acord amb el que es preveu en aquest
Codi. Tot senyal ha de ser reflectant, sempre que la
naturalesa del material amb el qual està constituït ho
permeti. També hi ha senyals lluminosos.
El fons del senyal ha de ser de color groc. En els
lluminosos ha de ser de color negre. La indicació o el
missatge és vermell o blanc segons es tracti d'un senyal no
lluminós o lluminós respectivament.
La senyalització vertical emprada temporalment pot estar
constituïda pels elements següents:
106.2/1 Triangle de situació de perill I.22, emprat per a
indicar la presenyalització d'un vehicle avariat o
accidentat.
106.2/2. Senyals de perill:
I.1a, I.1b i I.1c Canvi de rasant.
I.2 i I.3 Corba perillosa.
I.12a, I.12b i I.12c Estretall de la calçada.
I.14 Obres.
I.15 Calçada lliscant.
I.20 Doble circulació.
I.22 Perill divers, amb el subrètol necessari que indiqui,
en cada cas, la naturalesa del perill.
I.26 Anunci de proximitat de semàfors.
I.29 Grava solta.
I.30 Despreniments o esllavissada.
106.2/3. Senyals d'obligació, de prohibició o de simple
informació, dels tipus IIA, IIB i III, que es preveuen en el
Codi de la circulació.
106.2/4. Panells i dispositius específics que s'indiquen a
continuació:
IV.1. Bandera vermella que anuncia un obstacle temporal de
poca importància o que complementa una senyalització més
completa.
IV.2. Barreres de diferents tipus, per senyalar la posició
de treballs o obstacles.
IV.3. Senyalització de posició dels límits dels obstacles,
constituïda per:
Cons.
Piquets.
Balises d'alineament.
Sacs reflectants.
IV.4. Panells per a indicacions diverses.
IV.5. Senyals de posicionament d'una desviació o d'un
estretall temporal.
IV.6. Senyals per regular manualment la circulació.
IV.7. Llums fixos o intermitents de color groc.
IV.8. Garlandes que materialitzen la delimitació d'una obra.
IV.9. Panells de presenyalització de desviaments.
106.3. Material mòbil.
Els vehicles que treballin normalment a la via pública han
d'estar pintats de colors clars i han de disposar de franges
reflectants vermelles i blanques a les parts laterals i
posterior.
Els vehicles que, per necessitats del seu servei, hagin de
desplaçar-se lentament o s'estacionin freqüentment a la
calçada, han d'estar dotats d'enllumenats especials i emetre
llum groga.
Tipus de senyalització
106.4 Senyalització fixa
106.4/1. La senyalització temporal se subdivideix en
diverses categories:
Senyalització de proximitat.
Senyalització de posició.
Senyalització de fi de prescripció.
Senyalització de jalonament.
A. Senyalització de proximitat:
En el cas més complet la senyalització es pot compondre de:
Presenyalització.
Senyalització avançada.
Senyalització intercalada.
A.1. Presenyalització.
Realitzada amb senyals rectangulars, s'utilitza
principalment per desviar la circulació cap a altres vies o
bé per canviar de calçada.
Es realitza normalment amb senyals del tipus IV.4 i IV.9.
Les obres de llarga durada que comportin molèsties
importants per als usuaris de la via pública, han d'estar
presenyalitzades per un cartell indicador de la seva
naturalesa.
A.2. Senyalització avançada.
Aquesta senyalització és imprescindible en tots els casos,
únicament pot deixar de ser necessària quan es tracti de
perills temporals de molt poca importància on una
senyalització de posició sigui suficient.
Es realitza principalment amb senyals triangulars I.14
(obres) o I.21 (perills diversos); situats fora de la
calçada i a una distància mínima de 150 m de l'obra. Aquesta
distància pot ser reduïda a 30 m en aglomeracions urbanes.
Aquesta senyalització es pot completar amb senyals
triangulars de perill del grup I.1 a I.30. També es poden
preveure banderoles tipus IV.1.
A.3. Senyalització intercalada.
Aquesta senyalització es pot fer servir únicament quan
s'hagi realitzat una senyalització avançada.
Està constituïda per senyals circulars de prescripció,
situats abans de la senyalització de posició.
Principalment està constituïda pels senyals II A.4.
(prohibició d'avançar) o II A.12. (limitació de velocitat).
106.4/2. Senyalització de posició:
Aquesta senyalització és imprescindible en tots els casos i
se situa per delimitar el punt o la zona on s'estan
efectuant els treballs o hi ha el perill.
La delimitació es fa frontalment i lateralment; en general,
s'utilitzen els senyals següents:
IV-2 Barreres de diferents tipus.
IV-3 Cons, piquets o balises d'alineament.
IV-5 Senyals de posicionament d'una desviació.
106.4/3. Senyalització de fi de prescripció:
Situada entre 50 i 100 m després de l'acabament de les obres
o de la zona de perill, indica la fi de les prescripcions
imposades per la senyalització anterior.
106.4/4. Senyalització de jalonament:
Quan hi ha una desviació de la circulació, cal fer una
senyalització de jalonament, particularment en les
interseccions.
Quan el perill es trobi en llocs poc il.luminats durant la
nit, la senyalització de posició i la senyalització avançada
han de ser reforçades amb llums fixos o intermitents del
tipus IV.7.
Els llums també es posen en funcionament quan les
circumstàncies climàtiques disminueixen notablement la
visibilitat (pluja, boira, neu, etc.).
Aquests llums han de ser alimentats per bateries i en cap
cas per tensions superior a 24 volts.
106.5. Senyalització mòbil.
Un treball mòbil es caracteritza per una velocitat mitjana
de desplaçament que pot variar d'un centenar de metres a
diversos quilòmetres per hora. En ser aquesta velocitat molt
inferior a la de la majoria dels vehicles, els treballs
mòbils representen un perill per a la circulació.
Com a exemple d'aquests tipus de treballs es poden
considerar:
Treballs de neteja, manteniment o pintura de la calçada.
Instal.lació de xarxes diverses.
Localització d'avaries en xarxes o reparacions.
Treballs d'enquitranament.
La senyalització de posició és obligatòria per a aquests
treballs, com també la senyalització avançada, que pot estar
constituïda per un senyal I.14 completat amb tres llums
intermitents si les condicions de visibilitat ho exigeixen.
Aquest senyal s'ha d'anar desplaçant en funció de la
situació del treball. En tot cas la senyalització s'ha de
trobar entre 150 i 500 m de l'obra i en llocs que la facin
visible per als conductors amb antelació suficient.
La senyalització avançada també pot estar constituïda per
una senyalització mòbil situada sobre un vehicle
d'acompanyament.
La senyalització, en aquest cas, és la mateixa que la
indicada anteriorment. El vehicle ha d'evitar les
immobilitzacions en zones de poca visibilitat per als
conductors que es dirigeixen cap a la zona dels treballs.
Si s'aproxima a una zona de visibilitat reduïda (ex.
corbes), s'ha de parar i no s'ha de tornar a posar en marxa
fins que la situació dels treballs permeti que la pròxima
immobilització es pugui efectuar en una zona segura. En tot
cas s'ha d'evitar que la separació entre el vehicle i els
treballs no sigui superior a 500 m.
e) Panells lluminosos d'informació alternativa
A més dels tipus de senyalització descrits anteriorment,
poden situar-se a la part superior, a la part dreta o a la
part esquerra de la calçada, segons correspongui, panells
lluminosos d'informació alternativa, per complementar la
senyalització existent a l'indret.
Aquests panells poden també donar informació als usuaris
sobre les condicions de la calçada, del trànsit, o altres
que puguin ser necessàries per a la seguretat viària.
f) Senyalització vertical de vies i complements
Aquest tipus de senyalització té per finalitat orientar i
delimitar les vies de circulació advertint la forma, la
disposició i les característiques de la calçada on es
troben.
Capítol V. Permisos de conduir
Article 107
Queda prohibit conduir vehicles automòbils per les vies
públiques a tota persona que no estigui legalment
autoritzada mitjançant el corresponent permís o la llicència
de conduir vigent.
Article 108
Tot conductor d'un vehicle automòbil en circulació ha de
portar la llicència o el permís de conduir i presentar-lo
quan li ho demanin l'autoritat o els seus agents.
S'exceptuen els aprenents, els quals hauran d'anar
acompanyats d'un instructor legalment autoritzat.
Les fotocòpies legalitzades d'un permís de conduir no poden
substituir en cap cas el permís original.
S'admet la possibilitat que un aspirant al permís de conduir
no estigui inscrit a cap autoescola i efectuï l'examen amb
un vehicle no predisposat per a l'ensenyament; no obstant
això, aquest vehicle ha de tenir el comandament del fre de
mà en un lloc accessible per a l'acompanyant. Igualment,
aquest vehicle ha de disposar d'una ampliació en la pòlissa
d'assegurança, de manera que hi estiguin previstes totes les
responsabilitats en cas d'accident durant l'examen.
Article 109
Són vàlids per conduir per les vies públiques els permisos i
les llicències següents:
a) Els expedits pel Govern d'Andorra.
b) Els internacionals expedits de conformitat amb l'annex
núm. 10 de la Convenció de Ginebra, de 19 de setembre de
1949, acompanyats del permís de conduir nacional del
titular, d'acord amb les categories autoritzades.
c) Els internacionals expedits de conformitat amb l'annex
núm. 7 de la Convenció de Viena, de 8 de novembre de 1968,
acompanyats del permís de conduir nacional del titular,
d'acord amb les categories autoritzades.
d) Els nacionals d'altres països que siguin conformes al
model de l'annex núm. 9 de la Convenció de Ginebra o al
model de l'annex núm. 6 de la Convenció de Viena, o que
difereixin d'aquests únicament en l'addició de rúbriques
suplementàries.
e) Els nacionals d'altres països amb els quals el Govern
hagi atorgat el corresponent conveni bilateral d'homologació
de permisos de conduir.
Article 110
La validesa dels permisos enumerats queda condicionada al
període de vigència consignat en els mateixos permisos.
Article 111
Perquè siguin considerats vàlids els permisos indicats als
apartats b), c), d) i e) de l'article 109, és condició
indispensable que els titulars tinguin la seva residència
habitual fora d'Andorra.
Article 112
112.1. Els estrangers que siguin titulars d'una autorització
de residència a Andorra de qualsevol de les categories
previstes per la llei, llevat dels que disposin d'un
document provisional per a la obtenció d'una autorització
esmentada anteriorment, poden obtenir el permís nacional de
conduir.
112.2. Els estrangers que resideixen legalment a Andorra i
que ja són titulars d'un permís de conduir expedit per un
estat estranger, queden obligats a substituir-lo per un
d'andorrà, un cop homologat pels serveis del departament
competent, dins del termini màxim de sis mesos comptats a
partir de la data de la seva autorització de residència. Si
l'homologació se sol.licita després del termini d'un any a
comptar de la data d'obtenció de la residència o equivalent,
el sol.licitant ha d'iniciar un expedient d'obtenció del
permís de conduir, en les condicions expressades en
l'article 117 d'aquest Codi, a excepció de l'existència de
tractats bilaterals sobre homologació i renovació de
permisos de conduir amb l'estat expedidor del permís de
conduir del sol.licitant.
112.3. Les persones que vulguin homologar un permís de
conduir estranger, a més de complir els requisits de
l'article 117 d'aquest Codi, han de lliurar el seu permís de
conduir estranger al departament competent del Govern.
Obtinguda l'homologació, es retornarà a l'interessat el
permís de conduir estranger amb la menció "Canviat per
homologació", excepte que un conveni bilateral d'homologació
prevegi un altre procediment.
112.4. Són objecte d'homologació sense exigència d'aprovar
cap mena d'examen previ els permisos següents:
a) Els permisos i les llicències de conduir estrangers
expedits per qualsevol estat membre de la Unió Europea,
d'acord amb la Convenció de Viena, de 8 de novembre de 1968,
sempre i que amb aquells estats s'hagi establert i sigui
vigent un conveni bilateral sobre homologació de permisos i
llicències de conduir, o hi hagi criteris de reciprocitat en
relació a l'homologació dels permisos de conduir d'ambdós
estats.
b) Els permisos i les llicències vigents que hagin estat
expedits per estats amb legislació sobre tipus de permisos,
llicències i proves per obtenir-los equivalent a
l'andorrana, o amb els quals hi hagi reciprocitat en els
criteris d'homologació.
c) Els permisos i les llicències vigents que hagin estat
expedits per estats amb els quals s'hagi establert un
conveni bilateral d'homologació de permisos de conduir que
ho prevegi així.
112.5. Per a l'homologació de permisos de conduir estrangers
no esmentats a l'apartat anterior, el departament competent
pot exigir a l'interessat el compliment dels requisits
següents:
a) Aportació a l'expedient d'homologació de la traducció
completa del text del permís segellada per un consolat de
l'estat corresponent.
b) Aportació a l'expedient d'un certificat d'autenticitat
del permís nacional presentat, lliurat per la mateixa
autoritat expedidora.
c) Aportació a l'expedient d'un certificat d'equivalència de
categories per a l'homologació, lliurat per l'autoritat
expedidora del permís nacional del sol.licitant.
d) La realització d'un examen pràctic, segons el programa
oficial de proves de maniobres i circulació.
112.6. En tot cas, per homologar un permís de conduir
estranger és indispensable que sigui vigent el dia que es
presenti al registre la petició d'homologació i que no hagi
estat obtingut mentre l'interessat tingui la seva residència
al Principat.
Article 113
Els permisos de conduir expedits pel Govern poden ser de les
categories següents:
A1: Motocicletes d'una cilindrada màxima de 125 cc, una
potència màxima d'11 quilowatts (kW) i una relació
potència/pes no superior a 0,11 quilowatts/quilogram
(kW/kg).
A2: Motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes
que no siguin de tipus turisme, d'una potència màxima de 25
quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior a
0,16 quilowatts/quilogram (kW/kg).
A3: Motocicletes de qualsevol cilindrada, amb o sense
sidecar, i altres vehicles de tres o quatre rodes que no
siguin de tipus turisme, amb pes màxim en buit de 400 kg.
B1: Automòbils de qualsevol cilindrada, amb un pes màxim
autoritzat de 3.500 kg i amb un nombre màxim de nou seients,
inclòs el del conductor.
Els automòbils compresos en el permís B1 poden portar
enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.
Igualment s'autoritza a conduir amb el permís B1 un conjunt
de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels
que autoritza a conduir el permís esmentat i un remolc,
sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi
3.500 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no excedeixi
el pes en buit del vehicle tractor.
B2: Turismes de servei públic, servei de policia, extinció
d'incendis i assistència sanitària, amb un pes màxim
autoritzat de 3.500 kg i amb un nombre màxim de nou seients
inclòs el conductor.
Els automòbils compresos en el permís B2 poden portar
enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.
Igualment s'autoritza a conduir amb el permís B2 un conjunt
de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels
que autoritza a conduir el permís esmentat i un remolc,
sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi
3.500 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no excedeixi
el pes en buit del vehicle tractor.
B1 i B2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un
vehicle automòbil dels que autoritzen a conduir els permisos
de la classe B1 i B2 i un remolc, amb un pes màxim
autoritzat superior a 750 kg, sempre que el conjunt no pugui
ser conduït amb un permís dels esmentats anteriorment.
C1: Automòbils amb un pes màxim autoritzat entre 3.500 kg i
7.500 kg, i amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el
del conductor. Dits automòbils poden portar enganxat un
remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.
C1 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle
automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la
classe C1 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior
a 750 kg, sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt
així format no excedeixi 12.000 kg i que el pes màxim
autoritzat del remolc no sigui superior al pes en buit del
vehicle tractor.
C2: Automòbils de qualsevol pes màxim autoritzat destinats
al transport de mercaderies, amb un nombre màxim de nou
seients, inclòs el del conductor.
Aquests vehicles poden portar enganxat un remolc, amb un pes
màxim autoritzat de 750 kg.
C2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle
automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la
classe C2 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior
a 750 kg.
D1: Automòbils destinats al transport de persones amb un
nombre mínim de seients superior a nou i màxim de disset,
inclòs el del conductor.
Aquests vehicles poden portar enganxat un remolc, amb un pes
màxim autoritzat de 750 kg.
D1 + E: Conjunt de vehicles acoblats, compost per un vehicle
automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la
classe D1 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior
a 750 kg sempre que:
D'una banda, el pes màxim autoritzat del conjunt no
excedeixi 12.000 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no
sigui superior al pes en buit del vehicle tractor.
D'altra banda, que el remolc no s'utilitzi per al transport
de persones.
D2: Automòbils destinats al transport de persones, amb un
nombre de seients, inclòs el del conductor, superior a nou.
Aquests automòbils poden portar enganxat un remolc amb un
pes màxim autoritzat de 750 kg.
D2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle
automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la
classe D2 i un remolc amb un pes màxim autoritzat superior a
750 kg.
J: Permís jove o d'acompanyament. El poden obtenir els
majors de 16 anys i menors de 18, per poder circular en les
condicions establertes en el present Codi, d'acord amb
l'article següent.
Article 114
El permís de la categoria J només autoritza a conduir en
territori andorrà o en altres països amb els que s'hagi
signat un conveni de reciprocitat en aquest sentit, vehicles
automòbils compresos en la categoria B1 que tinguin una
relació potència/pes inferior a 0,073 kW/kg per persones
majors de 16 anys i menors de 18. Les condicions d'obtenció
del permís de referència són les previstes en l'article 117
d'aquest Codi.
A més, cal incorporar a la sol.licitud una autorització
lliurada pel pare, la mare o el tutor, la qual és facilitada
pel departament competent assenyalat pel Govern. Aquesta
sol.licitud determina les persones que poden acompanyar el
titular del permís. En cas que es vulgui que els
acompanyants siguin el pare, la mare o tutors, aquests han
de ser titulars com a mínim del permís de la categoria B1, i
haver-lo obtingut cinc anys abans de la data de la
sol.licitud. Si l'acompanyant o els acompanyants no són cap
de les persones indicades anteriorment, han de ser persones
que, tenint vigent com a mínim el permís de categoria B1,
l'hagin obtingut com a mínim deu anys abans de la data de
l'autorització a què es fa referència anteriorment.
En cap cas, poden ser autoritzades simultàniament més de
tres persones per dur a terme l'acompanyament, i les seves
dades han de figurar en el permís. No s'autoritza
l'acompanyament a aquelles persones que hagin estat
condemnades per un tribunal a la retirada del permís de
conduir en més d'una ocasió durant els quatre darrers anys
abans de la data de la sol.licitud.
Els conductors que hagin obtingut el permís de categoria J
han de complir les condicions següents per poder conduir per
la via pública:
Tenir contractada i vigent amb una companyia d'assegurances
legalment establerta a Andorra, o bé una pòlissa
d'assegurança personal suficient per respondre de les
responsabilitats derivades de la seva conducció, o bé un
suplement de pòlissa d'assegurança del vehicle que
condueixin, suficient per respondre de les responsabilitats
derivades de la seva conducció, sempre d'acord amb la
normativa vigent.
Conduir sempre acompanyats d'una de les persones
autoritzades esmentades anteriorment que vagi al seient
davanter corresponent.
Portar en lloc visible del vehicle el senyal corresponent
indicador de conductor de permís J.
Els titulars del permís de categoria J poden ser requerits
pel departament competent per tal d'efectuar les proves de
control de la conducció i els coneixements de circulació que
s'assenyalin, sense que aquestes proves puguin ser més de
tres durant el període de vigència del permís. Si el titular
no supera alguna de les proves esmentades, el Govern pot
procedir a la retirada del permís esmentat. En aquest cas,
si el seu titular desitja obtenir-lo novament, ha d'iniciar
novament l'expedient de sol.licitud de permís de conduir, i
superar les proves teòriques i pràctiques previstes en
aquest Codi.
Un cop assolits els 18 anys, si el titular desitja obtenir
les altres categories de permís de conduir establertes, ha
de superar les proves de maniobra per les categories A1, A2
i A3, de teòrica i de maniobra per les altres categories a
l'excepció de la categoria B1.
El permís de categoria J, atenent el seu caràcter formatiu,
té una vigència màxima de tres anys.
Els titulars del permís J estan sotmesos al règim de
sancions previst en aquest Codi, amb la particularitat,
però, que en cas d'una acumulació de més de tres sancions
durant el termini d'un any, els és retirat el permís de
conduir, i per tant, tampoc tindran la possibilitat
d'obtenir-ne un d'una altra categoria, per un període no
inferior a sis mesos. En cas d'una nova sanció, la retirada
és definitiva fins que el titular del permís assoleixi
l'edat i les condicions per poder obtenir qualsevol permís
de les altres categories establertes en aquest Codi.
Article 115
115.1. Per conduir tractors i màquines agrícoles cal el
permís de la categoria B1 com a mínim. Els vehicles
especials s'han de conduir amb el permís corresponent en
funció del pes total que figura al permís de circulació.
Per conduir vehicles grua que remolquen altres vehicles, és
necessari el permís corresponent al vehicle tractor,
complementat amb el de la classe E, sempre que el vehicle
tractor o el conjunt de vehicles acoblats superin els pesos
previstos en la categoria de permís corresponent al vehicle
tractor, d'acord amb el que s'especifica en els articles
anteriors.
115.2. L'obtenció dels permisos de conduir que s'indiquen a
continuació implica la concessió dels següents:
a) La del permís de la classe A2 implica la concessió del de
la classe A1. La del permís de la classe A3 implica la de
les classes A1 i A2.
b) La del permís de la classe C2 implica la concessió del de
la classe C1; la del de la classe D2 la concessió del de la
classe D1.
c) La del permís de les classes C1+E, C2+E, D1+E o D2+E
implica la concessió del de la classe B2+E.
d) La del permís de la classe C1+E implica la concessió del
de la classe D1+E només quan el seu titular posseeixi el de
la classe D1.
e) La del permís de la classe C2+E implica la concessió del
de la classe C1+E.
f) La del permís de la classe C2+E implica la concessió dels
de les classes D1+E i D2+E només quan el seu titular
posseeix el de les classes D1 o D2.
g) La del permís de les classes D1+E o D2+E implica la
concessió del de la classe C1+E només quan el seu titular
posseeix el de la classe C1.
h) La del permís de la classe B1 implica, en el supòsit
especificat en l'apartat 115.4 d'aquest article, la
concessió del de la classe A1.
115.3. L'obtenció dels permisos de conduir que s'indiquen a
continuació no implica la concessió dels següents:
a) La del permís de les classes B2, B2+E, C1, C1+E, C2,
C2+E, D1, D1+E, D2 o D+E no implica la concessió del de les
classes A1, A2 o A3.
b) La del permís de les classes D1 o D2 no implica la
concessió del de les classes C1 i C2.
c) La del permís de les classes D1+E o D2+E no implica la
concessió del de la classe C2+E encara que el seu titular
posseeixi el de la classe C2.
115.4. El permís de les classes B1, B1+E, B2, B2+E, C1,
C1+E, C2, C2+E, D1, D1+E, D2 i D2+E no autoritza a conduir
motocicletes de dues rodes, amb o sense sidecar, superiors a
49 cc. Excepcionalment, els titulars de qualsevol de les
categories esmentades anteriorment poden obtenir el permís
de la classe A1 per conduir motocicletes amb una cilindrada
màxima de 125 cc, si han obtingut el permís de categoria B1
cinc anys abans.
En aquest supòsit, no cal efectuar cap prova ni teòrica ni
pràctica, però cal lliurar el permís vigent al departament
competent, el qual verifica la idoneïtat temporal abans
esmentada per poder concedir el permís A1.
115.5. Per conduir vehicles automòbils destinats al
transport de mercaderies en els quals, excepcionalment,
s'autoritzi el transport de persones en nombre superior a
nou, inclòs el conductor, es requereix, a més del permís
requerit per al vehicle de què es tracta, el de la classe D2
o D1 segons que, respectivament, el nombre de persones
transportades, inclòs el conductor, sigui o no sigui
superior a disset.
115.6. Per conduir vehicles especials no agrícoles o
conjunts d'aquests vehicles la velocitat màxima autoritzada
dels quals no excedeixi quaranta quilòmetres per hora, es
requereix un permís de la classe B1. Quan la velocitat
màxima autoritzada dels dits vehicles excedeix quaranta
quilòmetres per hora, es requereix el permís que
correspongui al seu pes màxim autoritzat.
Per conduir vehicles especials no agrícoles o conjunts
d'aquests vehicles que transportin persones es requereix un
permís de la classe B1 quan el nombre de persones
transportades, inclòs el conductor, no és superior a nou; de
la classe D1, quan és superior a nou i inferior o igual a
disset, i de la classe D2, quan és superior a disset.
115.7. Els vehicles especials agrícoles autopropulsats o els
conjunts d'aquests vehicles, el pes o les dimensions màximes
autoritzades dels quals no excedeixin els límits establerts
pels vehicles ordinaris, es poden conduir amb el permís de
la classe B1, si el nombre de persones transportades no és
superior a cinc, inclòs el conductor.
Per conduir vehicles especials agrícoles autopropulsats o
conjunts d'aquests vehicles que tinguin un pes o unes
dimensions màximes autoritzades superiors als indicats en el
paràgraf anterior o que transportin persones en nombre
superior a cinc, es requereix un permís de la classe C1 quan
el nombre de persones transportades, inclòs el conductor, no
és superior a nou; el de la classe D1 quan és superior a nou
i inferior o igual a disset, i el de la classe D2 quan és
superior a disset.
115.8. Els ciclomotors i els vehicles per a persones amb
mobilitat reduïda (cotxes per a minusvàlids), es poden
conduir amb permís de les classes A1, A2, A3 i B1 o amb la
llicència de conduir a què es refereix l'article 117
d'aquest Codi, en funció de la seva cilindrada i les seves
dimensions.
Article 116
Els permisos de conduir lliurats pel Govern són conformes al
model de l'annex 6 de la Convenció de Viena, de 1968, i al
model aprovat pel Consell de les Comunitats Europees.
Hi han de constar les mencions indicades a continuació:
Pàgina núm. 1. Cognoms, nom, data i lloc de naixement,
domicili, fotografia i signatura del titular. A més, hi ha
d'haver el número del permís, la data d'expedició i la
signatura de l'autoritat que l'expedeix.
Pàgina núm. 2. Categoria o categories per a les quals és
vàlid el permís, segons la descripció continguda en
l'article núm. 113, i la data d'inici o renovació del
permís.
Pàgina núm. 3. Data en la qual caduca el permís de conduir
en cada categoria i l'espai reservat a observacions o
restriccions.
Revers. Pàgina de presentació del permís i espai per a
observacions addicionals.
Qualsevol variació en les dades corresponents al domicili
del titular del permís de conduir ha de ser comunicada al
departament competent dins dels 15 dies següents a la data
en què es produeixi.
Article 117
117.1 Per obtenir un permís de conduir cal:
117.1/1. Haver complert els 16 anys per obtenir les
categories A1 i J, els 18 anys per a les categories A2 i B1;
i els 21 anys per a les categories C2 i D1. Per a l'obtenció
del permís A3, cal haver obtingut com a mínim dos anys abans
el permís de la classe A2. Per a l'obtenció del permís de
classe B2, cal haver obtingut com a mínim un any abans el
permís de la classe B1.
117.1/2. No tenir més de 65 anys, llevat que hom ja sigui
titular d'un permís de la mateixa categoria o una de
superior a la del sol.licitat.
117.1/3. El permís de la categoria C1, només pot expedir-se
a aquells conductors que ja siguin titulars de la categoria
B2. Els permisos de les categories C2 i D1, només poden
expedir-se a aquells conductors que ja siguin titulars de la
categoria C1 amb una antiguitat d'un any. El permís de la
categoria D2, només pot expedir-se a aquells conductors que
ja siguin titulars de la categoria D1, amb una antiguitat
mínima d'un any.
Per a obtenir el permís de la categoria E que complementa
les altres categories, cal ser titular de la categoria de
permís que desitja complementar amb una antiguitat mínima
d'un any.
117.1/4. Presentar un certificat de residència lliurat per
l'organisme competent o una autorització de residència de
qualsevol de les categories previstes per la llei. No
s'admeten les residències temporals.
117.1/5. Presentar la sol.licitud oficial corresponent
acompanyada de la documentació següent:
a) Per als residents estrangers de qualsevol de les
categories previstes per la llei, llevat dels temporers,
certificat o autorització de residència.
b) Certificat mèdic oficial per a les categories A1, A2, A3,
B1, J, i llicència per ciclomotors o certificat mèdic
oficial especial per a les categories B2, C1, C2, D1, D2 i E
(validesa: 3 mesos).
c) Dues fotografies recents en color tipus carnet (35 x 40
mm).
d) Les persones menors d'edat han de presentar una
autorització dels pares o tutors. Els menors emancipats
n'han de presentar els documents justificatius.
117.1/6. Ser declarat apte en les proves teòriques i
pràctiques corresponents.
L'aspirant, a més de reunir les condicions físiques
necessàries per poder obtenir el permís de conduir, ha de
saber llegir i escriure en català.
Per conduir ciclomotors i motocicletes d'una cilindrada
inferior a 50 cc, no cal el permís de categoria A1; no
obstant això, és necessari disposar d'una llicència de
conduir per a l'obtenció de la qual s'han de reunir els
requisits següents:
a) Haver complert els 14 anys.
b) Superar un examen teòric sobre senyals i normes de
circulació i un examen pràctic de circulació.
c) Presentar la documentació descrita al paràgraf 5 d'aquest
article.
L'examen no evita la necessitat de realitzar un nou examen
teòric i pràctic per a l'obtenció del permís de conduir de
les categories superiors. Els vehicles de tres o quatre
rodes tipus turisme, equipats amb motor de cilindrada igual
o inferior a 50 cc no destinats a minusvàlids, han de ser
conduïts per persones posseïdores del permís de classe B1 o
superior.
Les persones que siguin titulars d'un permís de conduir de
qualsevol categoria no necessiten llicència per conduir
ciclomotors de fins a 50 cc.
Article 118
118.1. Cada sol.licitud de permís de conduir dóna dret a
l'interessat a presentar-se com a màxim a tres convocatòries
d'examen per realitzar les proves exigides per a la seva
concessió. Excepte en casos de força major degudament
justificats, aquest dret caduca en el termini de tres mesos
comptats a partir de la data de registre administratiu de la
sol.licitud.
118.2. Les proves que han de realitzar els aspirants segons
la classe del permís de conduir, així com les modalitats de
superació de les diferents proves s'especifiquen en
l'article 132. Les proves per a l'obtenció de cada permís es
realitzen en les dates que estableixi a l'efecte el
departament competent.
118.3. La declaració d'aptitud de la prova teòrica, té un
termini de caducitat de sis mesos, comptat a partir de la
declaració indicada.
Article 119
La llicència de conduir de ciclomotors i els permisos de les
classes A1, A2, A3 i B1 tenen una validesa de 10 anys fins
que el titular compleixi els 70 anys i de 2 anys a partir
d'aquesta edat. El permís de la classe J té una validesa
màxima de tres anys. Els permisos de conduir de les classes
B2, C1, C2, D1, D2 i corresponents E, tenen un termini de
validesa de 5 anys, mentre el titular no compleixi els 50
anys; de 3 anys si els supera sense passar dels 60, i de 2
anys a partir d'aquesta edat fins als 70. A partir dels 70
anys no tenen validesa.
No obstant el que preveu l'apartat anterior, el termini
normal de validesa de les diferents classes dels permisos
pot reduir-se si en el moment de concessió o renovació es
comprova que el titular té una malaltia, anomalia o
limitació susceptible d'agreujar-se que pugui impedir la
conducció normal.
Article 120
La renovació del permís de conduir es pot sol.licitar amb 90
dies d'antelació, com a màxim abans de l'expiració del seu
termini de validesa. El termini de validesa del nou permís
es computa a partir de la data de caducitat del permís
anterior.
Aquesta sol.licitud ha d'anar acompanyada de la documentació
següent:
Certificat mèdic oficial o oficial especial, segons
correspongui.
Dues fotografies recents en color tipus carnet (35 X 40 mm.)
Els residents no andorrans, a més, han d'adjuntar-hi una
autorització o certificat de residència de qualsevol de les
categories previstes per la llei, llevat de la temporal.
Article 121
Si la sol.licitud de renovació s'efectua tres mesos després
de la data de caducitat del permís que es pretén renovar, se
satisfà l'equivalent al doble de l'import percebut
normalment per aquest servei.
El titular d'un permís caducat que desitgi renovar-lo, només
pot sol.licitar la renovació quan el termini transcorregut
des de la data d'expedició de l'últim permís caducat sigui
inferior al doble del termini de validesa de la categoria
que pretén renovar. Si el termini és superior el
sol.licitant ha de superar novament les proves de maniobres,
circulació i complementàries que li siguin indicades pel
departament competent.
Article 122
Per a l'expedició d'un duplicat de permís de conduir, el
sol.licitant, si és de nacionalitat andorrana, ha de
presentar, segons el cas, el permís original en mal estat o
un certificat de pèrdua o de robatori lliurat pel Servei de
policia, i en ambdós casos una fotografia i, si es tracta
d'una persona resident, ha de presentar a més, un certificat
o una autorització de residència de qualsevol de les
categories previstes per la llei, llevat de la temporal.
Article 123
El titular d'un permís de conduir al qual se li ha lliurat
un duplicat, està obligat a retornar-lo, en el cas de
retrobar l'original, al departament competent.
Controls d'alcoholèmia, estupefaents i substàncies que
alterin la capacitat d'obrar
Article 124
Es prohibeix conduir amb una taxa d'alcohol a la sang
superior a 0,5 g/l excepte en el cas dels conductors dels
vehicles especials, els industrials, els de transport de
mercaderies, els de transport de matèries perilloses i els
de transport públic o privat de passatgers, atenent a la
superior perillositat o sinistralitat potencial en cas
d'accident, la taxa d'alcohol a la sang és de 0,2 g/l.
Article 125
Les infraccions a aquest article són objecte de sanció, amb
possibilitat de la suspensió del permís de conduir, sense
perjudici de les responsabilitats penals en què es pugui
incórrer. Només els agents del Servei de policia o els que
oportunament designi el Govern, poden sotmetre els
conductors a controls d'alcoholèmia en les circumstàncies
següents:
a) Quan es vegin implicats en un accident.
b) Quan presentin símptomes evidents d'estar sota la
influència de l'alcohol, o d'una altra substància que alteri
el seu comportament o limiti la seva capacitat d'obrar.
c) Quan hagin comès una infracció de trànsit.
d) Quan es procedeixi a un control preventiu ordenat per
l'autoritat governativa competent.
Les proves s'han de realitzar mitjançant la utilització
d'alcoholímetres o aparells anàlegs.
Si el conductor es mostra disconforme amb el resultat donat
per aquest aparell o no accepta ser sotmès a la prova
esmentada, pot sol.licitar que se li efectuï una anàlisi de
sang al centre clínic més pròxim.
L'anàlisi ha de ser efectuada pel personal mèdic competent.
En el cas que el conductor, una vegada al centre clínic, no
permeti l'extracció de sang, el personal mèdic ha d'emetre
un informe sobre aquest fet, el qual, juntament amb l'emès
per l'agent de l'autoritat, ha de servir de base perquè
l'autoritat judicial dicti la resolució pertinent.
Tota persona que refusi la prova d'alcoholèmia i el seu
trasllat al centre clínic més pròxim, pot ser denunciada
davant l'autoritat judicial pels presumptes delictes de
desacatament, també de conducció en estat d'embriaguesa.
Article 126
Es prohibeix conduir sota la influència d'estupefaents o
sota els efectes de medicaments o d'altres substàncies que
alteren l'estat físic o el mental per conduir sense perill.
El conductor pot ser sotmès als controls d'estupefaents o
similars en els supòsits previstos als apartats a i c de
l'article 125 i, quan presenti símptomes aparents d'estar
sota la influència d'estupefaents o similars.
Exàmens mèdics
Article 127
Els candidats al permís de conduir i les persones que han de
renovar-lo amb la periodicitat indicada a l'article núm.
119, han de ser sotmesos a un examen mèdic per comprovar que
no tenen cap malaltia o incapacitat física o psíquica
incompatible amb el lliurament o la renovació del permís de
conduir.
S'han de sotmetre a una revisió mèdica, després d'un informe
previ del Servei de policia i a requeriment del Ministeri
d'Interior, els conductors implicats en un accident de
circulació, els quals hagin donat símptomes d'una afecció o
defecte incompatible amb la conducció, que hagin estat
adquirits o detectats posteriorment a l'obtenció del permís
de conduir.
Article 128
Quan el Ministeri d'Interior, mitjançant el Servei de
policia, la Batllia o un altre organisme públic o privat,
tingui coneixement de l'existència d'una afecció de
qualsevol mena en un conductor que impossibiliti la
conducció o la dificulti suficientment, el requereix per tal
que se sotmeti a les proves mèdiques oportunes per tal de
comprovar-ho.
En ambdós supòsits, i en espera de la resolució definitiva,
es pot decretar la retenció temporal del permís de conduir
de la persona afectada.
No obstant això, el Ministeri d'Interior pot trametre
testimoni de l'expedient a l'òrgan judicial competent per
tal que després de fer les diligències que calguin, dicti
resolució motivada sobre la suspensió o no del permís de
conduir.
Article 129
Els aspirants a la llicencia per a ciclomotors i a les
categories, A1, A2, A3, B1, B2, J, C1, C2, D1, D2 i E
corresponent, han de ser sotmesos, entre altres, a un examen
psicotècnic, independentment de si escau estendre certificat
mèdic oficial o oficial especial.
Article 130
Les revisions mèdiques i l'examen psicotècnic s'efectuen als
centres autoritzats pel Govern.
Les revisions mèdiques per als aspirants a l'obtenció i/o
renovació del permís de conduir de les categories A1, A2,
A3, B1, J i llicències per ciclomotors, poden ser
realitzades pels metges generalistes acreditats pel Govern.
Les revisions mèdiques per als aspirants a l'obtenció i/o la
renovació del permís de conduir de les categories B2, C1,
C2, D1, D2 i a la categoria E corresponent, únicament poden
ser realitzades per l'organisme oficial determinat pel
Govern per a tal finalitat.
Article 131
En les revisions mèdiques són observats el sentit de la
vista i de l'oïda, el sistema nerviós, l'estat mental, la
mobilitat, el sistema cardiocirculatori i el renal, el
sistema respiratori, les malalties abdominals i
metabòliques, i els trastorns relacionats amb substàncies
que alterin la capacitat d'obrar.
Quan es tracta d'aspirants a permisos de conduir de les
classes A1, A2, A3 o de llicències per conduir ciclomotors,
ha de posar-se atenció especial en l'aplicació de tot el que
fa referència a l'equilibri o la integritat anatòmica
funcional dels membres superiors.
Les malalties o els defectes que anul.len o impedeixen
l'obtenció i/o la renovació de la llicència per a ciclomotor
i les categories A1, A2, A3, B1 i J (grup I) i B2, C1, C2,
D1, D2 i la categoria E corresponent (grup II) són les
següents:
1. Sentit de la vista
Si per assolir l'agudesa visual requerida és necessària la
utilització de vidres correctors o lents de contacte ha
d'expressar-se a l'informe, així com l'obligació del seu ús
durant la conducció i de portar ulleres de recanvi. Les
lents intraoculars no es consideren com a lents cor-
rectores. S'entén per visió monocular tota pèrdua anatòmica
o funcional ambliopia o la manca d'un ull, així com
qualsevol agudesa visual igual o inferior a 1/10 en un ull
amb o sense correcció.
1.1. Agudesa visual:
Grup I
S'ha de tenir visió en un ull no inferior a 8/10, de
l'escala de Vecker, si es té visió monocular. Si es té visió
en els dos ulls s'ha d'arribar a un mínim de 6/10 en el
millor i 3/10 en el pitjor, s'entén amb o sense correcció.
Grup II
S'ha de posseir amb o sense correcció òptica una agudesa
visual almenys de 8/10 i 5/10 per l'ull amb millor i pitjor
agudesa respectivament. No s'admet la visió monocular.
Per a la renovació: ha de tenir una visió global mínima o bé
igual a 13/10 en l'escala de Vecker. L'agudesa visual de
l'ull pitjor no pot ser inferior a 4/10. No s'admet la visió
monocular.
1.2. Camp visual:
Grup I
Si la visió és binocular s'ha de tenir un camp visual
binocular normal.
Si la visió és monocular, el camp visual no pot ser inferior
a 120 graus en el pla horitzontal ni tampoc hi pot haver
reduccions significatives en cap dels meridians del camp.
Grup II: No s'admet la visió monocular.
1.3. Visió nocturna:
Grups I-II: No es pot tenir hemeralopia.
1.4. Mobilitat del globus ocular:
Grup I:
No s'admeten diplopies.
Grup II:
No s'admeten les limitacions del moviment ni tant sols quan
no s'acompanyen de diplopia.
1.5. Motilitat palpebral:
Grup I:
No s'admeten lagoftàlmies ni ptosis palpebrals.
Grup II:
No hi ha d'haver lagoftàlmies ni ptosis, ni tan sols
unilaterals.
1.6. Reflexos pupil.lars:
Grup I:
No s'admeten trastorns bilaterals del reflex pupil.lar a la
llum.
Grup II:
No s'admeten trastorns del reflex pupil.lar a la llum encara
que siguin unilaterals.
1.7. Afàquies:
Grups I-II:
No s'admeten les monolaterals ni les bilaterals.
1.8. Adaptació a l'enlluernament:
Grup I:
No ha de ser superior a 70 seg.
Grup II:
No ha de ser superior a 50 seg.
1.9. Deteriorament progressiu de la capacitat visual:
Grups I-II:
Les malalties progressives que no permetin arribar als
nivells fixats de l'apartat 1.1 a l'apartat 1.9 ambdós
inclosos, impedeixen tant l'obtenció com la renovació del
permís de conduir.
2. Sentit de l'oïda
Quan per arribar a l'agudesa auditiva mínima requerida en
l'apartat 2.1 sigui necessària la utilització d'audífon, ha
d'expressar-se l'obligació de fer-lo servir durant la
conducció.
2.1. Agudesa auditiva:
Grup I:
No s'admeten hipoacúsies de més del 45% de pèrdua combinada,
amb o sense audífon, detectades mitjançant una audiometria
tonal.
Per a la renovació, els afectats d'hipoacúsia combinada de
més de 45%, amb o sense audífon, tenen l'obligació de
col.locar en el vehicle que utilitzin retrovisors bilaterals
exteriors i interior panoràmic.
Grup II:
No s'admeten, amb o sense audífon, pèrdues combinades de més
de 35% detectades amb audiometria tonal.
2.2. Vertigen:
Grups I-II:
No s'admeten sensacions vertiginoses o de vertigen
permanents o paroxístiques, sigui quina sigui la causa, la
intensitat o la freqüència.
No s'admet cap trastorn del mateix sentit detectat en proves
vestibulars, ni l'existència de nistagmus aural.
3. Sistema nerviós i muscular
No s'admeten malalties del sistema nerviós i muscular que
produeixin pèrdua o disminució de les funcions motores,
sensorials o de coordinació que incideixin involuntàriament
en el control del vehicle.
3.1. Malalties encefàliques, medul.lars i del sistema
nerviós perifèric:
Grups I-II:
No s'admeten:
Malalties del sistema nerviós central o perifèric que
produeixin pèrdua o disminució de les funcions motores,
sensorials o de coordinació.
Episodis sincopals.
Tremolors de grans oscil.lacions.
Espasmes que produeixin moviments amplis del cap, el tronc o
els membres.
Tremolors i/o espasmes que incideixin involuntàriament en el
control del vehicle.
3.2. Epilèpsies i crisis convulsives d'altres etiologies:
Grup I:
No es permeten quan hagin existit crisis epilèptiques
convulsives o crisis amb pèrdua de la consciència durant
l'últim any.
En cas de crisis durant el son s'ha de constatar que almenys
ha transcorregut un any, tan sols amb aquesta
simptomatologia.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que poden
afectar la seguretat en la conducció, ha d'haver
transcorregut un període mínim de tres mesos sense tenir cap
crisi.
Els afectats d'epilèpsia amb crisis convulsives o amb crisis
amb pèrdua de la consciència, han d'aportar un informe
favorable d'un neuròleg, on consti el diagnòstic, el
compliment del tractament i la freqüència de les crisis, i
s'especifiqui expressament que el tractament farmacològic
prescrit no impedeix la conducció.
El període de vigència del permís o la llicencia és de dos
anys com a màxim.
En cas d'absència de crisis durant els tres últims anys, el
període de vigència del permís de conduir és de cinc anys
com a màxim.
En cas de crisis durant el son, el període de vigència del
permís o la llicència és com a màxim d'un any, amb informe
d'un especialista en neurologia en el qual es faci constar
el diagnòstic, el compliment del tractament i l'absència
d'altres crisis convulsives, a més de certificar
expressament que el tractament farmacològic prescrit no
impedeix la conducció.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin
afectar la seguretat en la conducció, ha d'aportar-se un
informe favorable d'un neuròleg en el qual es faci constar
el diagnòstic, el compliment del tractament si escau i la
freqüència de les crisis convulsives, a més de certificar
que el tractament farmacològic prescrit no impedeix la
conducció. El període de vigència del permís és de dos anys
com a màxim.
Grup II:
Tan sols es permeten quan no es necessiti tractament ni
s'hagin produït crisis durant els cinc últims anys.
En cas de crisis durant el son, s'ha de constatar que
almenys ha transcorregut un any solament amb aquesta
simptomatologia.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin
afectar la seguretat en la conducció, ha d'haver
transcorregut un període sense sacsejades almenys de dotze
mesos.
Els afectats d'epilèpsies han d'aportar un informe favorable
d'un neuròleg en el qual s'acrediti que no han necessitat
tractament ni han patit crisis durant els cinc últims anys.
El període de vigència del permís és de dos anys com a
màxim.
En cas de crisis durant el son, el període de vigència del
permís és com a màxim d'un any, amb informe d'un
especialista en neurologia en el qual es faci constar el
diagnòstic, el compliment del tractament i l'absència
d'altres crisis convulsives, a més de certificar
expressament que el tractament farmacològic prescrit, si
escau, no impedeix la conducció.
En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin
afectar la seguretat en la conducció ha d'aportar-se un
informe favorable d'un neuròleg en què es faci constar el
diagnòstic, el compliment del tractament i si escau la
freqüència de crisis convulsives, a més de certificar
expressament que el tractament farmacològic prescrit no
impedeix la conducció. El període de vigència del permís és
d'un any com a màxim.
3.3. Alteracions de l'equilibri:
Grups I-II:
No s'admeten alteracions de l'equilibri (vertigen,
inestabilitat, mareig) permanents, evolutius o intensos, ja
siguin d'origen auditiu o d'un altre tipus.
3.4. Trastorns musculars:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns musculars que produeixin deficiència
motora.
3.5. Accident isquèmic transitori:
Grups I-II:
No s'admeten els atacs isquèmics transitoris fins que hagin
transcorregut almenys sis mesos sense símptomes neurològics.
Els afectats han d'aportar informe favorable d'un
especialista en neurologia en el qual es faci constar
l'absència de seqüeles neurològiques.
Quan, excepcionalment i amb dictamen favorable previ d'un
neuròleg, les seqüeles neurològiques no impedeixin
l'obtenció o la pròrroga, el període de vigència del permís
és com a màxim d'un any.
3.6. Accidents isquèmics recurrents:
Grups I-II:
No s'admeten accidents isquèmics recurrents.
4. Sistema cardiovascular
4.1. Insuficiència cardíaca:
Grup I:
No s'admeten les de caràcter greu, sigui quina sigui la seva
causa.
Es valora el nivell de gravetat segons la classificació de
la NYHA (New York Heart Academy). Es consideren aptes els
estadis I i II, i no aptes els III i IV.
Estadi I: Cap limitació de l'activitat física.
Estadi II: Dispnea d'esforç, palpitacions i simptomatologia
de fatiga.
Estadi III: Dispnea d'esforços mitjans i per l'activitat
habitual.
Estadi IV: Dispnea al mínim esforç i en repòs.
Grup II:
No s'admet cardiopatia que origini simptomatologia
corresponent a un dels nivells II, III i IV.
4.2. Trastorns del ritme:
Grup I:
No s'admet trastorn del ritme cardíac que pugui originar una
pèrdua de tensió o síncope en el conductor. No s'admeten
pròtesis valvulars cardíaques o marcapassos, excepte un cop
transcorreguts tres mesos des de la seva aplicació i amb
informe favorable d'un especialista en cardiologia. En
aquest cas, tant per a l'obtenció com per a la renovació, el
permís ha de tenir un període de vigència igual o inferior a
dos anys.
No s'admet bradicàrdia intensa per bloqueig
auriculoventricular.
Grup II:
Igual que el grup I, excepte pel que fa al termini, que ha
de ser de 6 mesos a comptar de la col.locació de la pròtesi
valvular i amb informe favorable de l'especialista en
cardiologia.
En aquest cas, tant per a l'obtenció com per a la renovació,
el permís té un període de vigència igual o inferior a un
any.
No s'admet arítmia completa, ni flúter auricular ni
extrasistòlies ventriculars intenses; tampoc taquicàrdia
sinusal permanent superior a 120 pulsacions per minut ni
taquicàrdia paroxística.
4.3. Coronariopaties:
Grup I:
No s'admeten antecedents d'infart agut de miocardi durant
els últims tres mesos.
No s'admet angina inestable ni angina estable o malaltia que
produeixi crisi anginoide sense anomalia
electrocardiogràfica, fins que hagi transcorregut un any
sense crisis i es demostri la curació clínica. En aquest
cas, el període de vigència del permís, tant per a
l'obtenció com per a la renovació, és d'un any.
Grup II:
No s'admet l'existència d'antecedents de més d'un infart de
miocardi. En cas d'haver patit un infart de miocardi, el
període de vigència del permís, tant per a l'obtenció com
per a la renovació, és d'un any.
No s'admet angina inestable ni angina estable o malaltia que
produeixi crisi anginoide sense anomalia
electrocardiogràfica fins que hagi transcorregut un any
sense crisis i s'acrediti la curació clínica.
4.4. Pericarditis:
Grups I-II:
No s'admeten pericarditis agudes i cròniques que
s'acompanyin de trastorns funcionals greus.
4.5. Hipertensió arterial:
Grup I:
En les hipertensions de caràcter permanent, no s'admet una
tensió arterial mínima superior a 120 mmHg i/o amb
complicacions oculars, vestibulars o cardiovasculars encara
que s'estigui amb tractament farmacològic.
Grup II:
No s'admeten les hipertensions de caràcter permanent quan la
màxima sigui superior a 200 mmHg o la mínima de 120 mmHg.
4.6. Hipotensió arterial:
Grups I-II:
No s'admeten hipotensions arterials quan s'acompanyin
d'estats sincopals de qualsevol origen.
4.7. Aneurismes:
Grup I:
No s'admeten els aneurismes cardíacs i arterials de vasos
grans. S'admet la cor-recció quirúrgica d'aneurismes, sempre
que el resultat sigui satisfactori i no hi hagi quadre
clínic d'isquèmia cardíaca.
Quan les característiques de l'aneurisme no impliquin un
risc elevat de ruptura ni s'associïn a un quadre clínic
d'isquèmia cardíaca, amb informe favorable d'un cardiòleg o
cirurgià vascular, es pot obtenir o prorrogar el permís de
conduir per un període de vigència màxim d'un any,
prorrogable.
Grup II:
No s'admeten els aneurismes cardíacs i arterials de vasos
grans. S'admet la correcció quirúrgica d'aneurismes, sempre
que el resultat sigui satisfactori i no hi hagi quadre
clínic d'isquèmia cardíaca.
4.8. Arteriopaties perifèriques:
Grups I-II:
No s'admeten les de caràcter obliterant que produeixin
trastorns clínics importants amb oscil.lometries molt
disminuïdes.
4.9. Malalties venoses:
Grup I:
No s'admeten trombosis venoses profundes.
Grup II:
No s'admeten varius voluminoses als membres inferior ni
tromboflebitis.
5. Sistema renal
5.1. Nefropaties:
Grup I:
No es permeten les que presentin un grau d'insuficiència
renal avançat.
Els malalts sotmesos a programes de diàlisi, amb la
presentació d'un informe favorable d'un nefròleg, poden
obtenir o prorrogar el permís de conduir per un període de
vigència màxim de dos anys, prorrogable.
Grup II:
No es permeten les que presentin un grau d'insuficiència
renal avançat.
5.2. Trasplantament renal:
Grups I-II:
No s'admet el trasplantament renal, excepte amb la
presentació d'un informe favorable d'un nefròleg, després
que hagin transcorregut sis mesos sense problemes derivats
d'aquest trasplantament. En aquest cas, es pot obtenir o
prorrogar el permís de conduir per un període de tres anys
per al grup I d'un any pel grup II, ambdós prorrogables.
6. Aparell locomotor
L'avaluació de la incapacitat física ha de basar-se
essencialment en les consideracions que permeten determinar
si la incapacitat constatada és un impediment per realitzar
una maniobra eficaç, ràpida i dificultosa per al maneig dels
comandaments en qualsevol circumstància i sobretot en cas
d'urgència.
En cas que la persona necessiti una adaptació del vehicle,
aquesta ha de ser controlada pel metge i per un tècnic de la
ITV, que controla l'aptitud per conduir de manera no
perillosa. En cas necessari es pot realitzar una avaluació
conjunta medicotècnica.
Grup I:
6.1. Extremitats superiors:
No s'admet cap defecte, mutilació, malaltia o lesió
traumàtica o paralítica ni que sigui unilateral que
impedeixi al conductor conservar en tot moment un normal
maneig del volant de direcció.
6.1.1. Les pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
que afecten a tota l'extremitat des de l'espatlla comporten
les adaptacions del vehicle següents:
6.1.1.A) Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic, selector automàtic de velocitat
de la caixa de canvi al peu esquerre o manual amb sensor.
b) El fre de mà, els llums, els intermitents, l'avisador
acústic, la posada en marxa del motor, etc, s'han de situar
al costat de l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant per a l'extremitat vàlida.
6.1.1.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtic, selector automàtic de velocitat
de la caixa de canvi al peu dret o manualment amb sensor.
b) El fre de mà, els llums, els intermitents, l'avisador
acústic, la posada en marxa del motor, etc, s'han de situar
al costat de l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant per a l'extremitat vàlida.
En els casos de l'apartat 6.1.1 la velocitat màxima es
limita a 80 km/h en el cas del canvi automàtic, i a 70 km/h
en la resta dels casos.
6.1.2. Les pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
que afecten l'extremitat superior però que permeten
determinades maniobres en les quals el colze pot intervenir,
comporten les adaptacions del vehicle següents:
6.1.2.A) Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic o bé una prolongació de la
palanca de velocitats de la caixa de canvi manual amb
cassoleta.
b) Fre de mà, llums, intermitents, posada en marxa del
motor, etc. situats al costat de l'extremitat vàlida.
c) Pom al volant a l'extremitat vàlida.
6.1.2.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtic, selector automàtic de
velocitats de la caixa de canvi al peu esquerre o manualment
amb sensor.
b) Fre de mà, llums, intermitents, avisador acústic, posada
en marxa del motor, etc. situats al costat de l'extremitat
vàlida.
c) Pom al volant per a l'extremitat vàlida.
En els casos de l'apartat 6.1.2 la velocitat màxima és
limitada a 90 km/h.
6.1.3. Les pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
de la porció distal de l'extremitat superior o absència
total o parcial dels mateixos que impossibiliti accions de
pinça, comporten les adaptacions del vehicle següents:
6.1.3.A) Membre dret:
a) Cassoleta amb palanca de canvis si falta la mà.
b) Fre de mà, llums, intermitents, avisador acústic, posada
en marxa del motor, etc, situats al costat de l'extremitat
vàlida.
c) Pom al volant per al membre vàlid.
6.1.3.B) Membre esquerre:
a) Pom al volant per al membre vàlid o bé forquilla
protegida.
b) Fre de mà, llums, intermitents, avisador acústic, posada
en marxa del motor, etc. situats al costat del membre vàlid.
En els casos de l'apartat 6.1.3 A i B la velocitat màxima és
limitada a 90 km/h.
6.1.3.C) Ambdós membres:
a) Cassoleta a la palanca de canvis.
b) Pom al volant o bé forquilla protegida.
c) Fre de mà amb nansa especial, amb bloqueig.
d) Llums, intermitents, avisador acústic, posada en marxa
del motor, etc. accionables amb qualsevol dels membres.
En els casos de l'apartat 6.1.3.C la velocitat màxima és
limitada a 80 km/h.
6.2. Extremitats inferiors:
No s'admet cap amputació a l'altura del maluc, la cuixa o el
genoll si impedeix la posició asseguda normal o produeix
inseguretat en conduir.
6.2.1. Les pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
a l'extremitat inferior des del maluc en direcció perifèrica
de forma que el genoll resulti inoperant -s'inclouen en
aquest grup paraplegies, artrodesis i anquilosis de genoll
en posició vertical, comporten les adaptacions del vehicle
següents:
6.2.1.A) Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic o servoembragatge amb control
manual, semiautomàtic o embragatge manual.
b) Accelerador al peu esquerre. El pedal esmentat així com
el de l'embragatge han de ser escamotejables.
c) Eventual adaptació del seient, en cas d'artrodesi o
anquilosi.
d) O bé també:
A1 Fre de servei manual preferentment bloquejant.
B1 Accelerador al volant.
C1 Eventual adaptació del seient, en cas d'artrodesi o
anquilosi.
6.2.1.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtic o bé servoembragatge amb control
manual, semiautomatitzat o automàtic, o embragatge manual.
b) Eventual adaptació del seient en cas de paraplegia,
artrodesi o anquilosi.
En els casos dels apartats 6.2.1 A i B no hi ha limitació de
velocitat específica amb embragatge automàtic, i la
velocitat màxima és limitada a 90 km/h per a la resta.
6.2.1.C) Ambdós membres:
a) Caixa de canvi automàtic o bé servoembragatge amb control
manual, semiautomatitzat o automatitzat.
b) Accelerador al volant.
c) Fre de servei manual, preferentment bloquejant.
d) Eventual adaptació del seient en cas de paraplegia
artrodresi o anquilosi.
En els casos de l'apartat 6.2.1.C la velocitat màxima és
limitada a 80 km/h amb embragatge automàtic i a 70 km/h per
a la resta.
6.2.2. Les pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
de l'extremitat inferior localitzades per sota del genoll
sense retropeu, comporten les adaptacions del vehicle
següents:
6.2.2.A) Membre dret:
a) Caixa de canvi automàtic o servoembragatge amb control
manual, semiautomatitzat o automatitzat, o bé embragatge
manual.
b) Accelerador al peu esquerre. El pedal de l'accelerador i
el d'embragatge corresponent han de ser escamotejables.
En els casos de l'apartat 6.2.2.A no hi ha limitació de
velocitat específica amb embragatge automàtic i la velocitat
màxima és de 70 km/h per a la resta.
6.2.2.B) Membre esquerre:
a) Caixa de canvi automàtica o servoembragatge amb control
manual, semiautomatitzat o automatitzat.
b) Accelerador al volant.
c) Servofrè de servei manual, preferentment bloquejant.
En els casos de l'apartat 6.2.2.B la velocitat màxima és
limitada a 80 km/h amb embragatge automàtic i a 70 km/h per
a la resta.
6.2.3. Les pèrdues o les carències anatòmiques o funcionals
de l'extremitat inferior localitzades per sota del genoll
amb retropeu, comporten les adaptacions del vehicle
següents:
6.2.3.A) Membre dret:
a) Accelerador al volant.
En els casos de l'apartat 6.2.3.A la velocitat màxima és
limitada a 90 km/h.
6.2.3.B) Membre esquerre:
No es necessita cap adaptació del vehicle i no hi ha
limitació de velocitat específica.
6.2.3.C) Ambdós membres:
a) Accelerador al volant.
En els casos de l'apartat 6.2.3.C la velocitat màxima és
limitada a 90 km/h.
6.3. Deficiències mecàniques, motrius i posturals del cap,
el coll i el tronc:
Quan hi ha afectació de l'estabilitat del tronc és
imprescindible la utilització d'una ortesi apropiada i en
aquest cas, cinturó de seguretat tipus arnès i/o de miralls
retrovisors adequats.
En els casos de l'apartat 6.3 la velocitat màxima és de 90
km/h.
6.4. Anquilosis articulars:
No s'admeten les de maluc o genoll que impedeixin la posició
asseguda normal, així com les generalitzades de la columna,
articulacions lumbosacra i sacroilíaques.
6.5. Escurçament del membre inferior:
No s'admeten les de 4 cm i les aparents per deformitat o
obliqüitat pèlvica.
6.6. Peu deforme:
No s'admet si són els dos o el dret, corresponent al costat
de l'accelerador, quan l'articulació tibiotarsiana no
conservi el joc íntegre.
6.7. Membres superiors o inferiors:
No s'admet la carència total, anatòmica o funcional d'un
membre superior i un altre inferior, tant si són
homolaterals com si són de diferent costat.
6.8. Columna vertebral:
No s'admeten les rigideses ni les deformitats que impedeixen
la rotació i flexió normal de la columna vertebral.
Grup II
6.9. Membres superiors:
No s'admet cap defecte, mutilació, malaltia o lesió
permanent, encara que sigui unilateral, que impedeixi un
maneig del volant i els comandaments i una oposició eficaç
del polze als dits índex, mitjà o anul.lar.
6.10. Membres inferiors:
No s'admet cap disminució de força o motilitat de les
articulacions tibiotarsiana, subastragalina o mesotarsiana,
corresponent al costat de l'accelerador ni cap amputació, a
part de la dels dits o del metatars si hi ha motilitat i
força completes, a l'articulació tibiotarsiana del costat de
l'accelerador.
6.11. Anquilosis articulars:
No s'admeten les del maluc, el genoll, l'articulació
tibiotarsiana del costat de l'accelerador ni les
articulacions lumbosacres i les de la columna vertebral.
6.12. Peu deforme:
No s'admet tenir cap peu deforme.
6.13. Talla:
No pot ser inferior a 1,50 m.
6.14. Força muscular:
No s'admet un índex de robustesa superior a 20 (segons la
fórmula de Pignet) i una força muscular a les mans inferior
a 40 kg segons l'escala de pressió amb el dinamòmetre de
Collin.
7. Sistema respiratori
7.1. Dispnees:
Grup I:
No s'admeten dispnees permanents en repòs o d'esforç lleu.
Grup II
No s'admeten dispnees amb petits esforços ni paroxístiques
de cap etiologia.
7.2. Trastorns del son:
Grups I-II:
No es permet la síndrome d'apnea obstructiva del son, els
trastorns relacionats amb el son, ni altres causes
d'excessiva somnolència diürna, excepte amb un informe
favorable de l'especialista en què constati que s'està
seguint tractament i control de simptomatologia diürna. En
aquest cas, es pot obtenir o prorrogar el permís de conduir
per un període de vigència màxim de dos anys per al grup I i
un any per al grup II.
7.3. Altres afeccions:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns pulmonars, pleurals, diafragmàtics i
mediastínics que determinin incapacitat funcional. S'ha de
valorar el trastorn i l'evolució de la malaltia, tenint
especialment en compte l'existència o la possibilitat
d'aparició de crisis de dispnea paroxística, dolor toràcic
intens o una altra alteració que pugui influir en la
seguretat de la conducció.
8. Trastorns mentals i de conducta
8.1. Delirium, demència, trastorns amnèsics i altres
trastorns cognitius:
Grup I:
No s'admet delirium ni demència, tampoc s'admeten casos de
trastorns amnèsics o altres trastorns cognitius que suposin
un risc en la conducció, excepte amb un informe favorable de
l'especialista que no desaconselli l'obtenció o la pròrroga
del permís. En aquest cas el període de vigència del permís
és d'un any com a màxim, prorrogable.
Grup II:
No s'admet cap tipus de trastorn.
8.2. Esquizofrènia i d'altres trastorns psicòtics:
Grup I-II:
No s'admet esquizofrènia ni trastorns delirants o altres
trastorns psicòtics que presentin incoherència o pèrdua de
la capacitat associativa, idees delirants, al.lucinacions o
conducta violenta que impliquin risc per a la seguretat en
conducció, excepte amb un informe favorable de
l'especialista que no desaconselli l'obtenció o la pròrroga
del permís. En aquest cas el període de vigència del permís
és d'un any com a màxim, renovable.
8.3. Trastorns de l'estat d'ànim:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns greus de l'estat d'ànim que comportin
una probabilitat alta de conductes de risc per a la pròpia
vida o la dels altres.
8.4. Trastorns del control dels impulsos:
Grups I-II:
No s'admeten casos de trastorns explosius intermitents o
greus que suposin risc per a la seguretat viària.
8.5. Trastorns del desenvolupament intel.lectual:
Grup I:
No s'admet retard mental amb un coeficient intel.lectual
inferior a 50. En els casos en què el coeficient
intel.lectual estigui entre 50 i 70 s'ha d'aportar un
certificat favorable de l'especialista.
Grup II:
No s'admet retard mental amb un coeficient intel.lectual
inferior a 70.
9. Trastorns relacionats amb substàncies
Són objecte d'atenció especial els trastorns de dependència,
abús o trastorns provocats per qualsevol tipus de
substància. En els casos en què es presenten antecedents de
dependència o abús, es pot obtenir o prorrogar el permís o
la llicència de conduir sempre que la situació de
dependència o abús s'hagi extingit després d'un període
acreditat d'abstinència, i no hi hagi seqüeles irreversibles
que suposin risc per a la seguretat viària.
Per determinar aquests supòsits es requereix un dictamen
favorable d'un psiquiatre, un psicòleg o d'ambdós, depenent
del tipus de trastorn.
9.1. Abusos d'alcohol:
Grups I-II:
No s'admet l'abús d'alcohol ni cap patró d'ús en el qual el
subjecte no pugui dissociar conducció i consum d'alcohol.
Tampoc s'admeten casos d'antecedents d'abús en els quals la
rehabilitació no estigui degudament acreditada. En el cas
d'existir antecedents d'abús amb informe favorable a
l'obtenció o pròrroga, es pot reduir el període de vigència
del permís o la llicència segons criteri facultatiu.
9.2. Dependència d'alcohol:
Grups I-II:
No s'admet l'existència de dependència d'alcohol, ni tampoc
casos d'antecedents de dependència en els quals la
rehabilitació no estigui degudament acreditada.
En cas de tenir antecedents de dependència d'alcohol, amb la
presentació d'un informe favorable abans de l'obtenció o la
pròrroga, es pot obtenir o prorrogar el permís amb un
període de vigència reduït segons criteri facultatiu.
9.3. Trastorns provocats per l'alcohol:
Grups I-II:
No s'admeten trastorns provocats per l'alcohol, com
abstinència, delirium, demència, trastorns psicòtics i
altres que suposin un risc per a la seguretat viària. Tampoc
s'admeten casos d'antecedents de trastorns conseqüència de
l'alcohol en els quals la rehabilitació no estigui
degudament acreditada.
En cas de tenir antecedents de trastorns provocats per
l'alcohol, amb la presentació d'un informe abans de
l'obtenció o la pròrroga, es pot obtenir o prorrogar el
permís amb un període de vigència reduït segons criteri
facultatiu.
9.4. Consum habitual de drogues i medicaments:
Grups I-II:
No s'admet el consum habitual de substàncies que comprometin
l'aptitud per conduir sense perill, ni el consum habitual de
medicaments que individualment o en conjunt produeixin
efectes adversos greus en la capacitat per conduir.
Quan, excepcionalment i amb informe mèdic favorable, el
medicament o els medicaments no influeixin de manera
negativa en el comportament viari de l'interessat, es pot
obtenir o prorrogar el permís segons criteri facultatiu.
9.5. Abús de drogues o medicaments:
Grups I-II:
No s'admet l'abús de drogues ni de medicaments. Si hi ha
antecedents d'abús, la rehabilitació ha d'acreditar-se
degudament.
En els casos de tenir antecedents d'abús de drogues o de
medicaments, amb la presentació d'un informe favorable abans
de l'obtenció o la pròrroga, es pot obtenir o prorrogar el
permís amb un període de vigència reduït segons criteri
facultatiu.
9.6. Dependència de drogues i medicaments:
Grups I-II:
No s'admet la dependència de drogues o medicaments. Si hi ha
antecedents de dependència, la rehabilitació ha d'acreditar-
se degudament.
En els casos de tenir antecedents de dependència de drogues
o de medicaments, amb la presentació d'un informe favorable
abans de l'obtenció o la pròrroga, es pot obtenir o
prorrogar el permís amb un període de vigència reduït segons
criteri facultatiu.
10. Malalties abdominals
Es valora el trastorn funcional i la seva evolució tenint
especialment present l'existència o la possibilitat de
complicacions, com ara evisceracions, perforacions o
trencament de vísceres, hemorràgies profuses o dolors
intensos que influeixin en les condicions d'aptitud i
seguretat en conduir.
11. Malalties metabòliques
Grup I
11.1. Afeccions del canvi hidrocarbonat:
No s'admet la diabetis sacarina, si cursa amb acidosi o
complicacions incloses en alguns dels apartats següents i
els quadres d'hipoglucèmia aguda.
Tot diabètic que necessita més de 50 u d'insulina en una
sola injecció subcutània és apte temporalment per conduir i
ha de revisar el permís cada any.
11.2. Malalties de recanvi iònic:
No s'admeten les que s'acompanyen de símptomes cerebrals,
cardíacs o musculars.
Grup II
11.3. Afeccions del canvi hidrocarbonat:
No s'admet la diabetis sacarina quan no sigui compensada
simplement amb la dieta o amb hipoglucemiants orals.
11.4. Diabetis insípides:
No s'admeten si s'acompanyen de símptomes diencefàlics.
Proves teòriques i pràctiques per a l'obtenció del permís de
conduir
Article 132
132.1. Les proves que han de realitzar els aspirants al
permís de conduir són teòriques i pràctiques.
Les primeres, en llengua catalana, versen sobre coneixement
de normes, senyals de circulació, seguretat viària,
conducció dels vehicles i, quan escaigui, sobre mecànica de
l'automòbil i reglamentació específica aplicable a
conductors i vehicles segons el permís que se sol.liciti.
Les segones comprenen les de conducció en circuit tancat i,
si és el cas, les de circulació en circuit obert.
132.2. Les proves teòriques es refereixen als temes
següents:
132.2/1. Normes de circulació: requisits administratius per
circular conduint un vehicle. Us de les vies públiques.
Velocitat. Normes generals sobre realització de maniobres.
Iniciació de la marxa. Avançaments. Canvis de direcció.
Canvi de sentit de la marxa. Parades. Estacionament.
Preferència de pas. Separació entre vehicles. Marxa en
caravana organitzada. Circulació en vies saturades.
Obstacles a la calçada. Limitacions de pes i dimensions dels
vehicles. Transport de persones en vehicles de mercaderies.
Càrrega. Prohibicions especials. Enllumenat i senyalització
d'automòbils. Senyalització de les maniobres. Senyals
especials en els vehicles. El nombre de preguntes és d'un
mínim de 15 i un màxim de 30.
132.2/2. Senyals de circulació: generalitats. Senyalització
vertical. Senyalització horitzontal. Senyals lluminosos.
Senyals dels agents de circulació. El nombre de preguntes és
d'un mínim de 15 i un màxim de 30.
132.2/3. Seguretat viària: normes relatives a la seguretat
viària aplicables als conductors: reglamentació tècnica
relativa a la seguretat dels vehicles en circulació.
Principals factors d'accidents. Conducció en condicions
meteorològiques o ambientals que disminueixen l'adherència o
la visibilitat. Comportament respecte als altres usuaris de
la via i en particular les persones d'edat avançada, els
minusvàlids i els nens. Comportament en cas d'accident.
Conducció econòmica i circumstàncies de contaminació de
l'ambient. Preparació i desenvolupament d'un viatge. El
nombre de preguntes és d'un mínim de 10 i un màxim de 30.
132.2/4. Mecànica de l'automòbil: motor. Alimentació.
Encesa. Part elèctrica. Mecanisme de distribució.
Lubrificants i refrigeració. Mecanismes de transmissió.
Suspensió. Direcció. Frens. El nombre de preguntes és d'un
mínim de 30 i un màxim de 70.
132.2/5. Reglamentació específica aplicable als conductors i
als vehicles, segons la classe de permís que sol.licitin i
que a continuació s'indiquen: Dels serveis d'urgència i
transports de passatgers en vehicles lleugers. De transport
de mercaderies. De transport col.lectiu de passatgers. El
nombre de preguntes és d'un mínim de 15 i un màxim de 42.
132.3. Les proves a què es refereixen els apartats 1, 2 i 3
dels paràgrafs anteriors, han d'efectuar-les tots els
sol.licitants de permís o llicència de conduir.
Les proves especificades en els apartats 4 i 5, les han de
realitzar els aspirants als permisos de les classes B2, C1,
C2, D1, D2 i les E corresponents.
Igualment, queden exempts de realitzar la part de les proves
teòriques que correspongui els aspirants que siguin titulars
d'un permís de conduir en vigor per a l'obtenció del qual
hagi estat necessari superar les proves esmentades.
132.4. Per a la realització de les proves teòriques, es
facilita a l'aspirant un qüestionari en català, el qual ha
de ser contestat per escrit, assenyalant la solució correcta
entre les diferents solucions proposades per a cada
pregunta. El temps per realitzar cadascuna de les proves és
el determinat pel departament competent en funció de les que
s'hagin de realitzar.
Les preguntes de la prova teòrica se subdivideixen en els
apartats genèrics següents, a més dels apartats específics
per a cada categoria que siguin assenyalats pel departament
competent:
Normes de circulació.
Senyals de circulació.
Seguretat viària.
Mecànica de l'automòbil.
L'examinador nomenat pel departament competent és qui té la
direcció de les proves, i qualsevol qüestió sobre el
desenvolupament de la prova ha d'anar dirigida a ell en
primera instància.
132.5. La qualificació d'aquestes proves és d'apte o no
apte.
El nombre de respostes errònies admissibles en les proves
teòriques per considerar apte al candidat, són els que es
detallen tot seguit:
132.5/1. Llicència de ciclomotor: el nombre màxim d'errors
permesos és de 3 (2 en normes i 1 en senyals).
132.5/2. Permís de les categories A1, A2, B1 i J: el nombre
màxim d'errors permesos és de 5 (2 en normes, 1 en senyals i
2 en seguretat viària).
132.5/3. Permís de les categories B2, C1 i D1: el nombre
màxim d'errors permesos és de 6 en mecànica de l'automòbil.
132.5/4. Teòrica específica corresponent a les categories
A1, A2, B2, C1, C2, D1, D2 i pel que fa a les quatre
darreres els corresponents E: el nombre màxim d'errors
permesos és de 3.
Per ser admès a la realització de les proves pràctiques, és
indispensable haver superat les proves teòriques
específiques de cada categoria de permís de conduir.
132.6. Per als permisos de les classes B1, B2 i J, el nombre
de maniobres a realitzar en la pràctica de conducció en
circuit tancat és de quatre i les ha de determinar en cada
convocatòria el departament competent entre les que
s'indiquen a continuació:
Grup I
a) Aparcament en línia obliqua o perpendicular: aparcar en
línia, en un espai d'una vegada i mitja la longitud del
vehicle, a la dreta o a l'esquerra, i sortir-ne per
col.locar-se de nou en ruta. Ultrapassat l'espai destinat a
aparcament, s'ha d'iniciar l'exercici de la marxa enrere
fins a col.locar el vehicle dintre de l'espai esmentat,
paral.lelament a la vorera i a no més de 30 cm d'aquesta,
comptant des de la vora exterior dels pneumàtics. Cal
efectuar l'exercici en un màxim de dues maniobres cap
endavant i una cap enrere (sense comptar la maniobra inicial
d'entrada), sense desplaçar cap element d'abalisament ni
pujar amb les rodes a la vorera.
L'aparcament oblic o perpendicular s'ha d'efectuar en espais
marcats a l'efecte, d'una amplada equivalent a la d'una
vegada i mitja la del vehicle, i una longitud equivalent a
una vegada i mitja la d'aquell, i es poden realitzar com a
màxim tres maniobres.
Grup II
b) Arrencada, acceleració i frenada en pas estret: s'inicia
la maniobra partint de la situació de repòs, amb el motor
parat. S'ha de seleccionar la primera marxa, s'ha
d'augmentar progressivament la velocitat fins a arribar a la
tercera marxa, i reduir posteriorment per frenar i detenir
el vehicle dins la zona delimitada, sense ultrapassar la
línia de detenció. L'arrencada ha de ser suau, sense
brusquedats; l'acceleració àgil i progressiva; la detenció
suau i igualment progressiva, sense calar el motor, que ha
de quedar en marxa i amb la palanca de canvis en punt mort.
La longitud del carril ha d'estar compresa entre 70 i 100 m.
L'amplada del carril ha de ser de 2,40 m, els jalons que
delimiten el carril han d'estar separats entre si 10 m com a
màxim.
c) Arrencada en rampa: s'ha de parar el vehicle en una rampa
amb un desnivell del 7 % i, seguidament, arrencar i
continuar pujant fins a ultrapassar el cim. En entrar a la
rampa, s'ha de parar, posar-lo en punt mort (embragatge
lliure) davant d'un senyal indicador situat al final del
primer terç de la rampa; a continuació s'ha d'arrencar sense
brusquedats i pujar fins a assolir el cim de la rampa. No
s'han de produir retrocessos superiors a 50 cm ni calar el
motor més d'una vegada.
Grup III
d) Marxa enrere, en recta i en corba: circulant per una
calçada simulada, s'ha d'ultrapassar àmpliament un accés
lateral i parar el vehicle a 1 m de la vorera i a uns 10 m
de la intersecció. Per retrocedir en marxa enrere, s'ha de
donar el tomb a la cantonada i continuar, en igual condició
de marxa, uns 10 m abans de parar el vehicle. La marxa
enrere s'ha de fer seguint un règim uniforme de marxa, sense
brusquedats, parades ni desviacions importants en la
direcció.
e) Entrada en un garatge marxa enrere: s'han d'ultrapassar
perpendicularment els jalons que simulen l'entrada d'un
garatge, en una distància aproximada a la longitud del
vehicle; la maniobra de marxa enrere s'ha d'iniciar amb
canvi de direcció per entrar-hi, i s'ha de fer un gir de 90
graus i deixar el vehicle sensiblement centrat; es tolera un
moviment de rectificació cap endavant.
Dimensions del garatge simulat i del seu accés:
Longitud: 5 m
Amplada de l'accés: 2,5 m
Longitud de la via
transversal: mínim 9 m a cada
costat del garatge
Amplada de la via
transversal: de 3 a 3,5 m
Grup IV
f) Volta amb maniobra: cal canviar el sentit de la marxa del
vehicle en un carrer estret que, per les seves dimensions,
no permeti de fer-ho en un gir directe i obligui a maniobrar
marxa enrere.
La maniobra s'ha de fer entre les vorades que delimiten
l'amplada del carrer (entre 5 i 10 m segons les dimensions
del vehicle) i la llargada suficient que permeti completar
la maniobra. El vehicle, una vegada realitzada la maniobra,
ha de sortir per on havia entrat. Cal fer-la en un sol
moviment de retrocés i sense tocar les voreres.
g) Ziga-zaga en primera velocitat o en marxa enrere: partint
de la posició de repòs, cal descriure una sèrie de corbes i
contracorbes de radi curt en sentit alternatiu, a la dreta i
a l'esquerra, entre un conjunt de 4 jalons espaiats a una
distància d'una vegada i mitja la longitud del vehicle. La
prova s'ha de fer en primera velocitat o en marxa enrere. La
maniobra pot iniciar-se per la dreta o l'esquerra
indistintament i ha d'efectuar-se a una velocitat moderada i
amb règim uniforme de marxa, sense detencions i sense fer
caure cap dels jalons.
La distància entre la posició inicial i el primer jaló, i
entre l'últim i la posició final ha de ser d'una vegada i
mitja la longitud del vehicle.
Els jalons que delimiten els accessos de la posició inicial
i final han de tenir una separació entre si de 3 m.
Per a la prova de zig-zag en marxa enrere, les dimensions de
l'espai han de ser les següents:
La distància entre jalons: 2 vegades la longitud del
vehicle.
La distància entre la posició inicial i el primer jaló, i
entre l'últim i la posició final ha de ser també de 2
vegades la longitud del vehicle.
Els jalons que delimiten els accessos de la posició inicial
i final han de tenir una separació entre si de 4 m.
132.7/1. Proves de conducció en circuit tancat per a
l'obtenció de la llicència de ciclomotor i els permisos A1,
A2 i A3: les maniobres que s'indiquen a continuació s'han de
descriure seguint el croquis que figura tot seguit:
a) Corbes i contracorbes de radi curt: partint de la posició
de repòs, cal descriure una sèrie de corbes successives de
radi curt, en sentit alternatiu, a la dreta i a l'esquerra,
entre un conjunt de jalons espaiats a una distància de 3,50
m entre si.
b) Traçat del trèvol: sortint de la maniobra anterior i
sense parar, s'ha de descriure el traçat del trèvol indicat
al croquis.
c) Circulació sobre una franja d'amplada limitada: a la
sortida del trèvol i sense parar, s'ha de circular sobre una
franja de 0,15 m d'amplada i 6 m de llarg.
A continuació, cal descriure una corba a l'esquerra, de 90
graus, a una velocitat sostinguda i uniforme.
d) Circulació per un passadís estret: s'ha de passar a
través del passadís delimitat per 8 jalons, quatre a cada
costat, disposats i separats entre si tal com s'indica al
croquis; l'amplada del passadís ha de ser d'1 metre.
e) Acceleració i frenada d'urgència: sortint del passadís
s'ha d'accelerar a una marxa superior i frenar bruscament
però amb precisió, entre les dues línies marcades al
paviment.

Croquis de la prova de maniobra per a llicència de
ciclomotor i categories A1, A2 i A3
132.7/2. Per a la pràctica de la prova de la categoria A3,
les distàncies del croquis anterior, poden ajustar-se pels
responsables del servei competent del Govern, a la tipologia
i la maniobrabilitat del vehicle.
132.8. Per a l'obtenció del permís de la classe C1, s'han de
realitzar les proves següents:
a) Aparcament en línia: especificat al paràgraf a) de
l'apartat 132.6.
b) Arrencada en rampa: especificada al paràgraf c) de
l'apartat 132.6.
c) Marxa enrere en recta i en corba: especificades al
paràgraf d) de l'apartat 132.6.
d) Volta amb maniobra: especificada a l'apartat f) de
l'apartat 132.6.
e) Arrambar la part posterior del vehicle a un moll: partint
de la posició de repòs, s'ha de col.locar el vehicle en
perpendicular al moll i a uns 10 m, comptats des de la part
posterior del vehicle, iniciant la marxa enrere fins a
arrambar la part posterior al moll, deixant-lo sensiblement
centrat i a una distància màxima de 40 cm del moll sense
arribar a tocar-lo.
132.9. Per a l'obtenció del permís de conduir de la classe
C2 és necessari superar els requisits següents:
132.9/1. Els aspirants que no siguin titulars del permís de
conduir de la classe C1 que autoritza a conduir camions d'un
pes màxim autoritzat de 7.500 kg, amb caràcter previ a les
maniobres que s'indiquen en l'apartat següent, han de fer
les establertes en l'apartat 132.8 anterior. Per fer-les,
s'ha d'utilitzar un vehicle que compleixi els requisits de
l'apartat corresponent de l'article 132.11 per a l'obtenció
del permís de conduir de la classe C2.
132.9/2. Tots els aspirants a l'obtenció d'un permís de la
classe C2 han de fer les maniobres que s'especifiquen a
continuació:
a) Canvi de direcció marxa endavant: partint de la situació
de repòs, situat el vehicle a 15 m de la intersecció, s'ha
de circular per efectuar un canvi de direcció a la dreta o a
l'esquerra i continuar circulant uns altres 15 m fins a
parar-se.
b) Estacionar prop de la vorera, en marxa enrere i en línia
recta: partint de la posició de repòs, situat el vehicle
sensiblement centrat a la via, s'ha d'iniciar la marxa
enrere i aproximar-se a la vorera fins a deixar-lo
estacionat a la dreta o a l'esquerra en forma paral.lela i
pròxima a aquesta.
Amplada de la via: 7 m.
Longitud: una vegada i mitja la longitud del vehicle.
c) Sortida d'aparcament en línia: partint de la posició de
repòs i amb el conjunt situat a menys de 0,30 m de la vorera
a la part davantera d'un aparcament d'una vegada i mitja la
longitud del vehicle, s'ha d'iniciar la sortida fent marxa
enrere, i posteriorment amb un moviment cap endavant
col.locar-se en el sentit de la marxa.
d) Canvi de sentit en espai limitat: entrant per la dreta en
l'espai limitat, s'ha de canviar el sentit de la marxa
directament d'un gir, per sortir per la dreta i en sentit
invers al d'entrada.
Longitud de l'espai limitat: 15 m com a mínim.
Amplada: 1,50 m més el radi de gir del vehicle tractor.
132.10. Per a l'obtenció del permís de conduir de la classe
D1 és necessari superar els requisits següents:
132.10/1. Els aspirants que no siguin titulars de la classe
C2 en vigor, amb caràcter previ a les maniobres que
s'indiquen a l'apartat següent, han de realitzar les
establertes a l'apartat 132.9/2.
Per a la realització d'aquestes maniobres s'ha d'utilitzar
un vehicle de les característiques que s'especifiquen a
l'apartat 132.11 per obtenir el permís de la classe D1.
132.10/2. Tots els aspirants a l'obtenció del permís de
conduir de la classe D1 han de realitzar les maniobres que
s'especifiquen a continuació:
a) Aparcament en línia: especificat al paràgraf a) de
l'apartat 132.6.
b) Arrencada en rampa: especificat al paràgraf c) de
l'apartat 132.6.
c) Marxa enrere, en recta i en corba: especificat al
paràgraf d) de l'apartat 132.6.
d) Entrada en garatge en marxa enrere: especificat al
paràgraf e) de l'apartat 132.6.
Dimensions del garatge i accés simulat:
Longitud: 10 m.
Amplada de l'accés: 2,30 m.
Longitud via transversal: 20 m a cada costat de l'entrada
simulada.
Amplada de la via transversal: 5 m.
132.10/3. Tots els aspirants a l'obtenció del permís de la
classe D2 han de fer les maniobres que s'especifiquen a
continuació:
a) Canvi de direcció marxa endavant: partint de la situació
de repòs, situat el vehicle a 15 m de la intersecció, s'ha
de circular per efectuar un canvi de direcció a la dreta o a
l'esquerra i continuar circulant uns altres 15 m fins a
parar-se.
b) Estacionar prop de la vorera, en marxa enrere i en línia
recta: partint de la posició de repòs, situat el vehicle
sensiblement centrat a la via, s'ha d'iniciar la marxa
enrere i aproximar-se a la vorera fins a deixar-lo
estacionat a la dreta o a l'esquerra en forma paral.lela i
pròxima a aquesta.
Amplada de la via: 7 m.
Longitud: una vegada i mitja la longitud del vehicle.
a) Sortida d'aparcament en línia: partint de la posició de
repòs i amb el conjunt situat a menys de 0,30 m de la vorera
en la part davantera d'un aparcament d'una vegada i mitja la
longitud del vehicle, s'ha d'iniciar la sortida fent marxa
enrere, i posteriorment amb un moviment cap endavant
col.locar-se en el sentit de la marxa.
b) Canvi de sentit en espai limitat: entrant per la dreta en
l'espai limitat, s'ha de canviar el sentit de la marxa
directament d'un gir, per sortir per la dreta i en sentit
invers al d'entrada.
Longitud de l'espai limitat: 15 m com a mínim.
Amplada: 1,50 m més el radi de gir del vehicle tractor.
132.10/4. Per a l'obtenció del permís de classe E s'ha de
realitzar la prova següent:
Maniobrar marxa enrere amb remolc: marxar cap enrere amb
remolc enganxat, en recta i en corba, per acabar situant-lo
arrambat a la vorada d'una vorera o a un accés lateral. Amb
el remolc de la classe corresponent enganxat al vehicle
tractor, hom s'ha de situar a la zona destinada a aquest
exercici on ha de fer marxa enrere en un tram recte i corb,
i acabar deixant el conjunt situat paral.lelament a la
vorada d'una vorera a menys de 0,50 m o a l'interior d'una
entrada lateral.
132.11. Els vehicles utilitzables per realitzar les proves
pràctiques han de ser del tipus d'ús corrent, sense
modificacions que alterin les seves condicions normals
d'utilització, i a més han d'estar proveïts si escau, de
doble fre, embragatge i canvi de velocitats no automàtic ni
semiautomàtic, excepte per les proves de la categoria A1 i
llicència de ciclomotor, havent de respondre a les
característiques següents:
132.11/1. Per als permisos de la classe A1, s'han
d'utilitzar motocicletes sense sidecar, d'una cilindrada
mínima de 125 cc.
132.11/2. Per als permisos de la classe A2, s'han
d'utilitzar motocicletes d'una cilindrada mínima de 125 cc i
amb una relació potència/pes superior a 0'16 kW/kg i per als
de la classe A3, motocicletes amb una relació potència/pes
superior a 0,20 kW/kg.
Durant la realització de les proves de ciclomotor o
motocicleta, els aspirants han d'utilitzar un casc
homologat, degudament cordat.
132.11/3. Si es tracta dels permisos de la classe B1 o J,
s'han d'utilitzar automòbils de turisme de carrosseria
tancada, quatre portes i d'una longitud mínima de 3,45 m.
132.11/4. Per al permís de la classe B2, s'han d'utilitzar
automòbils de turisme de carrosseria tancada, quatre portes
i una longitud mínima de 4 m.
132.11/5. Per al permís de la classe C1, que autoritza a
conduir vehicles d'un pes màxim autoritzat de 7.500 kg,
s'han d'utilitzar camions rígids amb un pes màxim autoritzat
inferior a 11.000 kg i superior a 5.500 kg en els quals no
estigui permesa la visibilitat cap al darrere mitjançant el
mirall retrovisor interior, que disposin a la cabina de
seients per a almenys tres persones, que tinguin una
longitud mínima de 5 m i la caixa una altura superior a 0,60
m; han de transportar, a més, una càrrega del 50 per 100 del
seu pes en buit.
132.11/6. Per al permís de la classe C2, que autoritza la
conducció de vehicles amb pes màxim autoritzat superior als
7.500 kg, s'ha d'utilitzar un vehicle rígid amb un pes màxim
autoritzat no inferior a 11.000 kg i una longitud mínima de
7 m. Les condicions relatives a visibilitat, càrrega,
seients i altura de la caixa són les especificades al
paràgraf anterior.
132.11/7. Per al permís de la classe D1, s'ha d'utilitzar un
autobús d'una llargada igual o superior a 5,50 m. Per al
permís de la classe D2, s'ha d'utilitzar un autobús d'una
llargada igual o superior a 7 m i una capacitat mínima de 30
places.
132.11/8. Per obtenir el permís de la classe E que
complementi els de les categories B1, B2, C1, C2, D1 i D2,
s'ha d'utilitzar un remolc o un semiremolc, les
característiques mínimes dels quals han de correspondre a
les exposades en el quadre següent:

Categoria de permís	pes kg	amplada m	longitud m	nbre. eixos	pes total rodant kg
B1 i B2	1.000	1,70	2,50	1
C1	2.500	2,20	4,00	1	max. 12.000
C2 (R)	2.500	2,20	4,00	2	12.000
C2 (SR)	21.000		12,00	1
D1	2.500	2,20	4,00	1	max. 12.000
D2	2.500	2,20	4,00	1
(SR) = semiremolc (R) = remolc

132.12. El departament competent i l'organisme oficial
determinat pel Govern, segons l'article 130, han de
dictaminar i verificar l'adaptació necessària i adequada del
vehicle que utilitzin les persones que pateixin malaltia o
defecte orgànic o funcional, ja sigui en la realització de
les proves d'aprenentatge, ja sigui en les proves d'obtenció
del permís de conduir.
132.13. L'examinador pot verificar si els vehicles
presentats per a la realització de la prova responen a les
normes de seguretat necessàries i ha de prohibir la seva
utilització en cas contrari.
132.14. La qualificació de les maniobres s'ha de fer
valorant el compliment dels diferents requisits exigits en
els apartats 6, 7, 8, 9 i 10 de l'article 132 d'aquest Codi,
i en defecte d'aquests, pels criteris determinats pel
departament competent per a la seva realització, a més de
l'habilitat i la seguretat en el maneig coordinat dels
òrgans de govern i maniobra del vehicle.
Es declara no apte l'aspirant que realitzi dues d'aquestes
maniobres deficientment o evidenciï, en qualsevol d'elles,
imperícia o manca de domini del vehicle.
En aquest moment s'ha d'interrompre la prova i l'aspirant
queda eliminat.
132.15. Per ser admès a la prova de circulació en circuit
obert, prova que estan obligats a realitzar els aspirants al
permís de conduir de les classes B1, B2, C1, C2, D1, D2 i J,
cal haver superat la de maniobres en circuit tancat.
132.16. La prova de circulació en circuit obert s'ha de dur
a terme sobre un recorregut prèviament seleccionat, en vies
obertes a la circulació ordinària. Aquest recorregut ha de
comprendre trams rectes, corbes a la dreta o a l'esquerra,
interseccions de diferents tipus i desnivells i, en alguna
de les seves seccions, ha de permetre d'assolir una
velocitat de 50 km/hora com a mínim.
132.17. Per realitzar aquesta prova, ha d'anar al doble
comandament del vehicle l'instructor o la persona legalment
habilitada per conduir-lo, que ha de tenir cura de la
seguretat en la circulació. L'examinador s'ha de situar en
un seient posterior o lateral, segons el tipus de vehicle
utilitzat.
L'instructor, o persona encarregada de tenir cura de la
seguretat en la circulació, no ha d'intervenir en el decurs
de la prova, ni donant instruccions (amb signes o paraules)
ni exercint acció directa en els aparells de comandament del
vehicle, si no és en cas d'emergència.
En aquest cas, la prova se suspèn i l'aspirant queda
desqualificat.
132.18. Durant la pràctica de la prova de circulació, són
objecte d'atenció per part de l'examinador el maneig dels
mecanismes de comandament, l'ús adequat de les velocitats,
l'atenció al trànsit i als senyals que el regulen, la
senyalització de les maniobres, la utilització de la
calçada, els avançaments, les preferències de pas, el
comportament en les interseccions, els canvis de direcció i
els girs i, en general, les aptituds del conductor i la seva
forma de conduir.
Per als permisos de les classes C1, C2, D1 i D2, s'ha
d'observar, a més, la reducció de velocitat en descens, la
pràctica del doble embragament i especialment, per al permís
de les classes D1 i D2, la suavitat i la progressió del
maneig del fre i l'embragatge a les parades i arrencades del
vehicle. Durant el decurs d'aquesta prova, l'aspirant al
permís de conduir de les classes D1 i D2, ha de ser sotmès a
la realització de les maniobres especificades en l'apartat
132.10.
132.19. Per qualificar aquesta prova, es valora
objectivament la forma en què l'aspirant condueix el
vehicle, el seu comportament en la circulació i les seves
condicions com a conductor, i es contrasta la seva actuació
amb les dificultats que se li puguin presentar en un règim
de circulació normal de tipus mitjà, i amb aquest fi s'han
d'anar anotant en un full d'observacions els errors comesos
i les anomalies observades amb referència a les seves
condicions com a conductor, per ser declarat finalment apte
o no apte.
Escoles particulars de conductors de vehicles de tracció
mecànica o autoescoles
Locals i terrenys de pràctiques
Article 133
133.1. Les escoles particulars de conductors, s'han
d'instal.lar en locals que reuneixin les degudes condicions
d'habitabilitat, higiene i netedat, que tinguin bona
ventilació i que disposin de serveis sanitaris.
No poden ser dedicats a aquest fi els habitatges ni els
locals desproveïts d'accés directe des del carrer o dels
elements comuns de l'edifici.
133.2/1. Aquests locals han de tenir, com a mínim, un
despatx per al director de l'escola, un lloc adequat per a
informació al públic i una aula de 20 m² com a mínim, dels
quals el vint-i-cinc per cent, almenys, han de ser destinats
a la instal.lació de material pedagògic i de corredors, i la
resta als alumnes, a raó d'un metre quadrat per a cada un.
Aquestes dependències, la distribució de les quals no ha de
destorbar el desenvolupament normal de les activitats
docents, han d'estar constituïdes per peces separades
ubicades a la mateixa planta, o en plantes immediates i
comunicades interiorment entre si.
133.2/2. Les escoles d'ensenyament de conductors han de
disposar d'un o més terrenys on els alumnes puguin dur a
terme les classes pràctiques que no comportin circulació per
la via pública.
Els terrenys han de ser adequats a les necessitats de
l'ensenyament i han de tenir les característiques i els
dispositius necessaris per a l'ensenyament de la conducció.
Material didàctic
133.3. El material didàctic mínim del qual han de disposar
les escoles particulars de conductors és el següent:
133.3/1. Col.lecció completa de senyals de circulació de
dimensions suficients per tal que, en ser mostrats, resultin
clarament visibles des de qualsevol punt de l'aula.
133.3/2. Un semàfor amb els llums reglamentaris i els
addicionals possibles.
133.3/3. Una maqueta mural magnètica o taula de circulació,
amb els elements necessaris per plantejar a l'alumne, de
forma que resultin clarament visibles, les diferents
situacions que puguin presentar-se en la circulació.
133.3/4. Diapositives, films o altres elements projectables
adequats per a l'ensenyament de les normes de circulació, de
la mecànica de l'automòbil i de la tècnica de la conducció,
i els aparells projectors necessaris.
133.3/5. Un motor seccionat o construït amb material
transparent, un embragatge i una caixa de canvis, tots de
dimensions naturals o reduïts a dimensions suficients per a
la seva clara comprensió.
133.3/6. Una col.lecció de làmines murals, per a
l'explicació de l'automòbil i els seus òrgans.
133.3/7. Una pissarra o un dispositiu que la substitueixi.
133.3/8. Un dispositiu que, presentant les parts davantera i
posterior d'un turisme, disposi, almenys, dels sistemes de
l'enllumenat i la senyalització òptica següents: enllumenat
de carretera, d'encreuament, ordinari i de boira;
senyalització de posició, d'indicació de direcció,
d'emergència i de frenada.
Un dispositiu que reprodueixi els circuits elèctrics de
l'automòbil amb els seus elements essencials.
133.3/9. Una bibliografia, preferentment en català,
suficient perquè els alumnes puguin consultar els dubtes que
se'ls plantegin.
133.3/10. Els apartats 133.3/5 i 133.3/6 són únicament
indispensables per a les autoescoles que es dediquin a
l'obtenció de permisos de les classes C1, C2, D1 i D2.
133.4/1. Les autoescoles han de disposar almenys d'un
vehicle de la categoria adequada a cadascuna de les classes
de permís de conduir a les quals estan autoritzades, excepte
les escoles que imparteixen l'ensenyança per a l'obtenció
dels permisos de les classes B1, B2 i J, que han de tenir
almenys dos vehicles. S'exceptuen els vehicles necessaris
per a l'aprenentatge de la conducció dels permisos de les
classes C1, C2, D1, D2 i E, que poden no estar inscrits a
nom del titular de l'autorització, sempre que pertanyin a
una agrupació d'autoescoles, creada únicament per a aquesta
finalitat.
133.4/2. Aquests vehicles han d'estar inscrits a nom del
titular de l'autorització i no poden dedicar-se a cap altra
activitat lucrativa.
133.5/1. Els vehicles als quals fa referència l'article
anterior, han de reunir els requisits següents:
a) S'han d'ajustar a les condicions que, amb caràcter
general, s'estableixen en el Codi de la circulació.
b) Han de ser del tipus d'ús corrent, sense modificacions
que alterin les seves condicions normals d'utilització o que
facilitin la visibilitat.
c) Han d'estar proveïts d'embragatge i canvi de velocitat no
automàtic ni semiautomàtic i, en general, han de permetre
l'accionament manual dels òrgans principals.
133.5/2. Excepte les motocicletes, aquests vehicles han
d'estar proveïts de:
a) Doble comandament de frenada i embragatge amb prou
eficàcia perquè el monitor, en qualsevol circumstància pugui
dominar-los amb absoluta independència de l'alumne.
b) Un dispositiu que, acoblat als pedals del doble
comandament, acusi qualsevol utilització d'aquests pedals,
mitjançant un senyal acústic i un altre d'òptic, de color
vermell visible en el quadre d'instruments. Aquest
dispositiu ha de tenir, a més, un llum addicional, de color
verd, que es mantingui encès quan el dispositiu estigui
connectat.
c) Dos miralls retrovisors exteriors i dos d'interiors,
encara que aquests últims poden suprimir-se en els camions,
furgons i autobusos.
d) Un dispositiu lluminós que permeti distingir des de
l'interior del vehicle si s'ha accionat l'indicador de
direcció de la dreta o el de l'esquerra.
133.5/3. Excepcionalment, per a l'ensenyament d'aspirants
als permisos de conduir que pateixin alguna malaltia o
defecte orgànic o funcional que els incapaciti per efectuar
les proves amb un vehicle amb comandaments normals, poden
utilitzar-se vehicles especials proveïts de dispositius
automàtics o adaptats a la deficiència de la persona que els
hagi de conduir. Aquests vehicles han de complir la resta de
les prescripcions contingudes en els apartats anteriors i
poden formar part del material de l'escola o poden ser
aportats pel mateix alumne.
133.6. Els vehicles destinats a l'ensenyament de la
conducció, quan circulin en servei d'ensenyament, han
d'estar senyalitzats a la part superior del vehicle amb un
rètol que indiqui el nom de l'autoescola, visible pel davant
i pel darrere.
Elements personals
133.7/1. Constitueixen els elements personals d'una escola
particular de conductors:
a) El titular
b) El personal directiu i docent
c) Si escau, el personal administratiu i subaltern
Titulars
133.8. Són titulars d'escoles particulars de conductors les
persones naturals o jurídiques i les comunitats de béns que
obtinguin la corresponent autorització administrativa
d'obertura i funcionament d'autoescola.
Monitors
133.9. Tota escola de conductors ha de disposar, com a
mínim, de dos monitors. Un d'ells ha de ser el titular
permanent, i ha de poder disposar d'un substitut que actuï
com a segon monitor i que exerceixi la seva tasca en
absència del primer o quan les condicions de treball ho
requereixin.
133.10. Per exercir com a monitor, és necessària
l'autorització pertinent lliurada pel Govern.
Aquesta autorització faculta a impartir les classes
teòriques necessàries per a l'obtenció de qualsevol classe
de permís i exclusivament les classes pràctiques per a
l'obtenció del permís o dels permisos que el monitor
posseeix.
Un monitor no pot exercir simultàniament en més d'una
autoescola.
133.11. Per obtenir l'autorització a la qual fa referència
l'article anterior, cal:
a) Haver complert vint-i-un anys.
b) Disposar del diploma de batxillerat del sistema educatiu
andorrà, l'equivalent d'altres sistemes d'ensenyament o el
de formació professional de 2n grau.
c) Parlar i escriure correctament el català.
d) Ser titular, amb més de 2 anys d'antiguitat, del permís
de conduir de la classe B1.
e) No patir cap malaltia infectocontagiosa i superar
l'examen mèdic oficial especial.
f) Haver obtingut el certificat d'aptitud de monitor.
g) No tenir antecedents penals o de conducta que, valorats
racionalment, aconsellin la denegació de l'autorització.
h) No haver passat sense exercir en una escola de conductors
més de 3 anys, comptats des de la data d'obtenció del
certificat d'aptitud o des de la data en la qual es deixà
d'exercir per última vegada. Aquest requisit pot suplir-se
superant un curs de perfeccionament i les proves
corresponents.
i) Tenir una autorització de residència i treball a Andorra,
no temporal.
j) Haver superat el primer grau del curs de primers auxilis
impartit per la Creu Roja Andorrana, o acreditar
coneixements equivalents.
133.12. A la sol.licitud d'autorització per exercir com a
monitor, s'ha d'adjuntar:
a) El certificat d'antecedents penals expedit per la
Batllia.
b) El certificat o l'autorització de residència, amb permís
per treballar a Andorra. No s'admeten les autoritzacions de
residència temporals.
c) El certificat mèdic oficial especial.
d) El certificat acreditatiu d'haver efectuat els estudis
equivalents al diploma de batxillerat del sistema educatiu
andorrà o de formació professional de 2n grau.
El Govern, després d'haver estudiat la sol.licitud, ha de
convocar el candidat a examen en les condicions que
s'indiquen a l'article 133.15.
133.13. Aquells que exerceixin com a monitors estan obligats
a:
a) Complir les disposicions d'aquest reglament.
b) Impartir l'ensenyament eficaçment, seguint les
instruccions del director de l'autoescola i d'acord amb els
programes autoritzats i amb les normes que es dictin per al
seu desenvolupament.
c) Portar sempre, quan exerceixin les seves funcions,
l'autorització corresponent i exhibir-la a requeriment de
l'autoritat.
d) Col.laborar amb els funcionaris del Govern en les
inspeccions que es practiquin a l'autoescola en la qual
estiguin adscrits i en la realització de les proves
d'aptitud per a l'obtenció del permís de conduir, i
respectar aquests funcionaris i les seves decisions, sense
perjudici de poder formular queixes posteriorment davant els
seus superiors jeràrquics.
e) Tractar amb respecte i consideració els seus alumnes.
133.14. L'autorització per exercir pot ser suspesa en cas de
manca d'aptitud professional; abans de decretar-se la
suspensió, es pot acordar que l'interessat se sotmeti a les
proves que es considerin pertinents dins el termini que
s'estableixi per a aquest fi, i si no es presenta a la
realització d'aquestes proves o no les supera, es decreta la
suspensió de l'autorització fins que el titular demostri
haver superat un curs de perfeccionament.
La revocació o la suspensió de l'autorització impedeix al
seu titular d'obtenir-ne una altra, mentre no desapareguin
les causes que varen motivar aquella revocació o mentre no
es compleixi el termini de la suspensió.
La competència per suspendre o revocar l'autorització per
exercir com a monitor correspon al Govern.
133.15. Per obtenir el certificat d'aptitud de monitor és
necessari superar les proves següents:
133.15/1. Proves escrites:

Prova	Duració	Observacions
a) Sobre senyalització	1 h 30 min	Explicació d'un o diversos articles del Codi considerant les regles de prudència i sociabilitat que han de seguir els conductors.
b) Sobre normes de la circulació	1 h
c) Sobre el Codi de la circulació	1 h 30 min
d) Sobre mecànica de l'automòbil	1 h 30 min

133.15/2. Proves orals i pràctiques:

Prova	Duració	Observacions
a) Conducció personal	1 h	Conducció en zona urbana i en carretera
b) Pedagogia: lliçó de normes de circulació a classe	1 h
c) Pedagogia: lliçó pràctica de conducció al vehicle	1 h

Les proves b) i c) estan destinades a apreciar les qualitats
pedagògiques del candidat.
El candidat és declarat apte si respon erròniament menys del
10% de preguntes, sempre que no cometi cap error en les
proves dels paràgrafs b) i c) de l'apartat 133.15/2.
Igualment es valoren els eventuals errors en qüestions
primordials en el coneixement de les normes de circulació i
dels senyals de trànsit.
Si el candidat és declarat no apte en les proves dels
paràgrafs anteriors, no pot presentar-se a una nova prova
fins al cap de tres mesos.
133.15/3. Per a l'homologació d'un títol forà de monitor
d'autoescola a Andorra, cal presentar al departament
competent la documentació que acrediti la titulació i que
aquesta titulació no ha estat revocada o suspesa per
l'autoritat del país expedidor. Si la documentació
presentada ha estat expedida per un país amb el qual Andorra
té conveni bilateral atorgat a l'efecte, o bé manté una
relació de reciprocitat sobre l'homologació de títols de
monitor d'autoescola i es reuneixen les condicions
establertes en l'article 133.11, es procedeix a lliurar al
sol.licitant la documentació expedida pel Govern que
acredita la seva titulació com a monitor a Andorra.
Són considerats vàlids els certificats d'aptitud lliurats en
altres països sempre que s'acompanyin de la documentació
pertinent demostrant que s'ha exercit la professió i que no
fa més de tres anys que no s'exerceix.
Si el sol.licitant aporta documentació d'un país amb el qual
no hi ha conveni bilateral o tracte de reciprocitat, té
suspesa l'activitat de monitor pel país expedidor del títol
o no reuneix les condicions expressades en l'article 133.11,
cal que efectuï les proves esmentades en l'article 133.15 i
se subjecti al disposat per a l'obtenció del títol de
monitor en aquest Codi.
Règim de funcionament
Qüestionaris i programa
133.16. El cicle complet d'ensenyament per a la formació de
conductors de vehicles de motor comprèn els grups següents:
Grup primer: ensenyament teòric sobre normes i senyals
reguladors de la circulació, impartit per un monitor a un
nombre d'alumnes per classe no superior a 20.
Grup segon: ensenyament teòric de la mecànica de
l'automòbil, impartit per un monitor a un nombre d'alumnes
per classe no superior a 10.
Grup tercer: ensenyament pràctic de la conducció, que es
divideix en les fases següents:
Primera: constitució, funcionament i maneig dels aparells de
comandament i dels elements essencials del vehicle,
impartits per un monitor a un sol alumne per classe.
Segona: pràctiques de realització de maniobres en zones
adequades, impartits per un monitor a un sol alumne per
classe.
Tercera: pràctiques de conducció i circulació en vies
obertes al trànsit, impartides per un monitor a un sol
alumne per classe.
133.17. Les escoles de conductors han de programar els
ensenyaments ajustant-se a les normes d'aquest Codi i a les
directrius que amb aquesta finalitat dicti el Govern.
133.18. El cicle complet d'ensenyament ha de comprendre, com
a mínim, 20 classes per al grup primer, i 10 per al segon i
per al tercer, les quals, segons la classe de permís de què
es tracti, es determinen en la taula següent:
Grup tercer: Ensenyament pràctic
Classe de permís Nombre
o llicència de pràctiques
A1, A2, A3 i ciclomotors 6
B1, J 25
B2 5
C1 20
C2 10
D1 20
D2 10
E (complementari de
qualsevol classe) 5
Les classes han de ser com a mínim de 60 minuts de duració.
133.19/1. Els alumnes que, després d'haver realitzat un
cicle complet, no hagin assolit, segons el parer del
director de l'escola, la preparació necessària per
presentar-se a realitzar les proves d'aptitud o no les hagin
superat, poden seguir cicles reduïts. És obligació del
director de l'escola organitzar aquests cicles, amb
independència dels normals i adequar-los a les necessitats
dels seus alumnes; com a norma general, els cicles han de
ser de cinc classes.
133.19/2. Si, pel fet de demanar-ho l'interessat, alguna
escola es veu obligada a tramitar la documentació i
presentar a les proves alumnes que no consideri
suficientment preparats per obtenir el permís sol.licitat,
l'escola ha de consignar aquesta circumstància en la targeta
de l'alumne a la qual fa referència l'article núm. 133.23/1.
133.20/1. En tots els grups i fases de l'ensenyament, la
durada de cada classe ha de ser d'una hora, amb un mínim de
50 minuts d'activitat docent.
133.20/2. Cap alumne no ha de rebre més d'una classe diària
corresponent a cada un dels tres grups als quals fa
referència l'article 133.16.
133.21. El nombre d'alumnes màxim en cada classe que
s'imparteixi sobre els ensenyaments compresos entre els
grups primer i segon, queda determinat per la capacitat de
l'aula, tal com s'estableix en l'article 133.2 d'aquest
Codi, sense que en cap cas pugui excedir el nombre de vint.
133.22. El nombre màxim d'alumnes que diàriament poden rebre
els ensenyaments compresos en el grup tercer, queda
determinat pel nombre de vehicles i monitors adscrits a
l'escola, sense que en cap cas hi pugui haver més de 10
alumnes per cada monitor. En cap cas, però, es pot impartir
una classe d'aquest grup amb més d'un alumne per vehicle.
133.23/1. Per a cada alumne, l'autoescola ha de disposar
d'una targeta en la qual es detalli l'ensenyament que ha
rebut; s'hi han d'anotar les assistències a classe teòrica i
pràctica i, diàriament, les vicissituds oportunes.
133.23/2. Els monitors estan obligats a tenir a mà la
targeta esmentada mentre l'alumne estigui rebent
l'ensenyament, així com a exhibir-la quan ho requereixin els
agents de l'autoritat o el personal del Govern, i s'ha de
conservar a l'escola, a disposició del departament
competent, durant el termini d'un any comptat a partir de la
data en la qual l'alumne hagi deixat de ser-ho.
Autoritzacions administratives
Concessió
133.24. L'autorització per a l'obertura i el funcionament de
les escoles per impartir l'ensenyament necessari per a
l'obtenció del permís de conduir és concedida pel Govern.
Per obtenir l'autorització esmentada, a més de complir la
normativa de caràcter general per a la inscripció en el
Registre de Comerç, cal acompanyar la sol.licitud de demanda
d'obertura i funcionament de la documentació obligatòria
següent:
a) Relació del personal directiu i docent que té
l'autoescola o la seva sucursal.
b) Relació dels vehicles que té l'autoescola o la seva
sucursal, especificant-ne les característiques essencials.
c) Documentació acreditativa de tenir en règim de propietat
o d'arrendament, els locals i terrenys adequats per
realitzar les pràctiques i que reuneixen les condicions
idònies per a l'ensenyament de la conducció.
d) Plànol o plànols signats pel sol.licitant on s'ha
d'especificar la situació dels locals i dels terrenys, així
com dels seus accessos, la ventilació i la distribució
interior, consignant la superfície de cada peça i tots els
aclariments que es considerin pertinents.
A la vista de la documentació presentada, s'autoritza o es
denega la sol.licitud i s'inscriu l'autoescola o la sucursal
al Registre de Comerç. Un cop inscrita l'autoescola en el
Registre esmentat, el ministre titular del departament
competent emet la resolució pertinent relativa a
l'autorització de funcionament per impartir els coneixements
de les diferents categories de permisos de conduir. Aquesta
autorització s'atorga si es reuneixen els elements personals
i materials obligatoris per a l'impartiment de classes.
133.25. El departament competent efectua una primera visita
d'inspecció, a fi de comprovar que els locals i el material
didàctic de l'escola s'ajusta al que s'estableix en la
normativa vigent i al que es preveu en la petició.
Igualment, el departament competent pot dur a terme
inspeccions periòdiques per tal de comprovar l'adequació
d'aquest Codi de les instal.lacions i del material emprat.
133.26. No es pot concedir l'autorització d'obertura i
funcionament si la denominació de l'escola proposada en la
sol.licitud coincideix o porta a confusió amb una altra ja
existent, o no compleix els requisits exigits en el
Reglament del Registre de Comerç.
Extinció i revocació
133.27. Les autoritzacions de funcionament són vàlides per
un temps indefinit. Poden ser revocades quan manqui durant
un termini superior a dos mesos algun dels elements
materials o personals mínims als quals fa referència el
capítol primer.
El titular de l'autorització, o en el seu nom el director de
l'autoescola, està obligat a comunicar aquesta mancança al
Govern en el termini màxim de 10 dies des que en tingui
coneixement.
Es poden revocar igualment les autoritzacions a les
autoescoles que presentin de forma reiterada candidats a les
proves especificades en aquest Codi, desproveïts de la
mínima preparació raonablement exigible per superar-les.
Suspensió d'activitats
133.28/1. Dins de cada any natural, les autoescoles poden
suspendre la seva activitat durant un temps no superior a 30
dies naturals.
133.28/2. Per suspendre l'activitat durant un temps superior
a 30 dies és necessària una autorització del Govern, el qual
la concedeix sempre que no sigui superior a 6 mesos per any
i sempre que no se'n derivin perjudicis per als alumnes
inscrits a l'escola.
133.28/3. La suspensió d'activitats durant un temps superior
a 6 mesos per any s'ha de sol.licitar al Govern, amb
al.legació de les causes en les quals es pretén fonamentar.
El Govern estudia el cas considerant les causes al.legades i
el possible perjudici a l'ensenyament; la resolució pot ser
positiva o negativa, segons sigui procedent.
Inspecció
133.29. La inspecció de les autoescoles és competència del
Govern, el qual pot realitzar-la en qualsevol moment i
tantes vegades com ho estimi convenient, encara que les
escoles solament estan obligades a abonar la taxa
d'inspecció una vegada cada any.
Sancions i amonestacions
133.30. Les infraccions a les normes generals i particulars
que regulin les escoles de conductors poden ser objecte de
sanció econòmica.
Igualment, aquelles autoescoles que presentin de forma
reiterada candidats sense la suficient preparació teòrica o
pràctica poden ser objecte d'amonestació per part del
Govern.
L'acumulació de tres amonestacions en un trimestre, cinc en
un semestre o vuit en un any, pot comportar la suspensió
temporal de l'activitat docent. L'acumulació de tres
suspensions temporals en un termini inferior a dos anys, pot
comportar la suspensió definitiva de l'activitat docent de
l'autoescola afectada.
Capítol VI. Matriculació de vehicles i inspeccions tècniques
Registre i matriculació de vehicles
Article 134
El ministre titular del departament competent assumeix la
direcció i la responsabilitat del Registre de Vehicles. És
competència exclusiva d'aquest departament l'aplicació de
les disposicions legislatives i reglamentàries relatives a
la matriculació i les inspeccions tècniques de vehicles.
Article 135
Tot tipus de vehicle automòbil que es trobi en circulació
pel territori andorrà i sigui propietat d'un resident,
andorrà o estranger, ha de ser obligatòriament inscrit al
Registre de Vehicles, sempre que es reuneixin les condicions
requerides per la legislació vigent; altrament, ha de ser
reexportat fora d'Andorra.
Els vehicles automòbils matriculats a l'estranger propietat
de residents, estrangers que gaudeixin d'autorització de
residència de qualsevol de les categories previstes per la
llei, o andorrans, poden circular amb matrícula estrangera
pel ter-ritori andorrà durant el període màxim de 6 mesos.
Un cop transcorregut aquest termini provisional, queden
subjectes a allò que disposa el paràgraf anterior.
El termini esmentat anteriorment, comença a comptar des del
moment en què l'autoritat competent efectuï el primer
control. Els residents estrangers, de qualsevol de les
categories previstes per la llei, independentment de la data
del control dels agents de l'autoritat a què es fa
referència anteriorment, no poden circular amb vehicles de
matrícula estrangera després de 12 mesos comptats a partir
de la data en què hagin obtingut l'autorització de
residència.
Inscripcions al Registre
Article 136
136.1. Poden inscriure vehicles al seu nom:
a) Les persones de nacionalitat andorrana o els estrangers
legalment residents al Principat d'Andorra, llevat dels que
gaudeixin únicament d'autorització de sojorn i treball
temporal.
b) Les societats, fundacions i altres persones jurídiques
autoritzades i inscrites legalment als registres
corresponents del Govern.
c) Les associacions esportives, les culturals o d'altres
inscrites degudament al Registre d'Associacions del Govern.
d) Les autoritats que emanen dels coprínceps.
e) Els membres del cos diplomàtic acreditats a Andorra i els
de les missions estrangeres inscrites com a tals al
Ministeri de Relacions Exteriors.
136.2. Un estranger que trasllada el seu domicili a Andorra
i té una autorització de residència de qualsevol de les
categories previstes per la llei, llevat de la temporal, té
la possibilitat de fer inscriure al Registre un sol
automòbil de turisme que estigui prèviament matriculat al
seu nom en el lloc d'anterior residència, que tingui una
antiguitat superior a tres anys i inferior a cinc. Igualment
pot inscriure també un vehicle tipus remolc, especialment
habilitat per a càmping, o una motocicleta. En tot cas, el
sol.licitant ha d'acreditar la titularitat al seu favor,
durant un període igual o superior a sis mesos, dels
vehicles que desitgi inscriure. En cap cas, els vehicles
poden tenir una antiguitat superior a 5 anys.
136.3. Per poder matricular vehicles comercials o de
transport de mercaderies o de passatgers, les persones
físiques o jurídiques han de ser titulars d'un establiment
legalment autoritzat i que, per la naturalesa de les seves
activitats, requereix disposar de vehicles destinats a ús
comercial o industrial. No es pot efectuar el transport
públic o privat amb els vehicles esmentats sense les
autoritzacions pertinents que fixa la legislació vigent en
matèria de transport.
Article 137
El Govern disposa d'un Registre de Vehicles, on figuren les
dades dels vehicles, les persones que han procedit a
inscriure'ls i els posteriors canvis de titularitat.
Per procedir a la inscripció d'un vehicle en el Registre, a
més de la documentació expressada en aquest capítol, el
titular pot delegar una altra persona perquè faci la
inscripció, mitjançant delegació lliurada pel departament
competent. Aquesta delegació no s'accepta si es tracta d'una
primera inscripció.
A l'efecte d'aquest Registre, les persones jurídiques són
representades per qui exerceixi la seva representació o per
qui hagi estat apoderat a l'efecte pel seu òrgan de govern.
Les inscripcions de vehicles amb matrícula temporal queden
regulades pel que es preveu a l'article 158.
Assegurances
Article 138
138.1. De conformitat amb la legislació vigent en matèria
d'assegurances, tot vehicle automòbil matriculat a Andorra,
sigui quina sigui la seva classe, ha d'estar obligatòriament
assegurat en una de les companyies legalment autoritzades a
operar en aquest àmbit a Andorra. S'exceptuen els vehicles
propietat del cos diplomàtic acreditat a Andorra o les
missions estrangeres degudament acreditades al Ministeri de
Relacions Exteriors, els quals poden tenir contractada la
pòlissa d'assegurança al seu país originari.
Igualment, els vehicles matriculats a l'estranger que
circulin per Andorra han d'estar coberts per una pòlissa
d'assegurança que com a mínim cobreixi les responsabilitats
derivades de la seva conducció que s'exigeixen per als
vehicles andorrans.
L'assegurança obligatòria ha de cobrir com a mínim els danys
a tercers i a ocupants, amb responsabilitat il.limitada, i
ha de tenir una vigència mínima d'un any. Excepcionalment,
pel que fa als vehicles amb matrícula temporal, la pòlissa
d'assegurança pot tenir la mateixa vigència que la
matrícula.
Els agents de l'autoritat poden sol.licitar al conductor de
qualsevol vehicle la presentació del comprovant de
l'assegurança. Pel que fa als vehicles matriculats a
Andorra, és necessari presentar el rebut de l'assegurança,
on consti la vigència. Pel que fa als vehicles no
matriculats a Andorra, s'ha de presentar la corresponent
carta verda.
138.2. Les companyies d'assegurances, en causar baixa
l'assegurança d'un vehicle, sigui pel motiu que sigui, han
de comunicar-ho al Govern, trametent una còpia del
certificat de la baixa corresponent al Registre de Vehicles,
des d'on s'envia immediatament al Servei de policia als
efectes oportuns.
Anotacions marginals al registre
Article 139
Al Registre de Vehicles s'han d'inscriure en nota marginal
les reserves de domini que gravin els vehicles registrats.
Igualment la menció RD ha de figurar en el certificat de
matriculació del vehicle afectat pel gravamen.
En el cas de finançament per la compra d'un vehicle, els
establiments de compravenda de vehicles, les companyies
financeres o les entitats bancàries han d'aportar al
Registre l'original del contracte de compravenda finançada,
del qual s'extraurà còpia en aquell acte per incorporar-la a
l'expedient.
Els particulars que desitgin inscriure una reserva de domini
sobre un vehicle registrat, han d'aportar una còpia
autèntica de l'escriptura pública de constitució d'hipoteca
mobiliària sobre el vehicle en qüestió, per tal que aquesta
s'incorpori a l'expedient corresponent.
Les reserves de domini poden ser retirades en qualsevol
moment amb la presentació per part del titular del vehicle
del document acreditatiu de la cancel.lació del gravamen del
qual hagi estat objecte.
Les reserves de domini quedaran anul.lades automàticament
del Registre de vehicles per a tots els vehicles fins i tot
els matriculats abans de l'entrada en vigor d'aquest Codi,
en la data contractual prevista en el document corresponent
de reserva de domini.
Matriculació de vehicles nous
Article 140
Per a la matriculació d'un vehicle nou, es necessita la
documentació següent:
a) El document acreditatiu d'haver abonat l'impost de
mercaderies indirecte (IMI), d'acord amb allò que
estableixen les disposicions vigents.
b) La factura de compra d'origen, segellada pel Servei de
Duana i, si escau, la factura de venda del representant, del
concessionari o del venedor a favor del comprador.
c) El certificat justificatiu conforme el vehicle està
assegurat en les condicions previstes en aquest Codi.
d) El facsímil del número de xassís del vehicle amb el model
oficial que determini el departament competent.
e) El certificat de la data de fabricació del vehicle
expedit pel fabricant, si el vehicle supera els 3.500 kg de
pes màxim autoritzat. Si el servei de ITV ho considera
necessari, pot sol.licitar aquest certificat per la
matriculació de vehicles de menys de 3.500 kg de pes màxim
autoritzat.
f) La documentació suplementària que assenyali el
departament competent conforme el vehicle compleix les
diverses reglamentacions i les especificacions tècniques que
figuren en aquest Codi i a les normes internacionalment
adoptades referents a les mesures de seguretat dels
vehicles.
g) Per als residents estrangers que tinguin autorització de
residència de qualsevol de les categories previstes per la
llei, llevat de la temporal, certificat o autorització de
residència.
Matriculació de vehicles d'ocasió
Article 141
Amb caràcter general queda prohibida la matriculació i
inscripció al Registre de tota mena de vehicles de motor,
remolcs i semiremolcs, tant de transport de persones com de
càrrega en general, la fabricació dels quals sigui anterior
a tres anys naturals comptats a partir de la data en què es
pretén la importació a Andorra.
De forma excepcional es poden matricular vehicles
d'antiguitat superior a l'especificada anteriorment, a
condició que compleixin els requisits següents:
I) Complir les condicions que assenyala l'article 165,
relatiu a automòbils antics i de museu.
II) Superar, si escau, la inspecció tècnica de vehicles,
d'acord amb el que especifica l'article 167.
Igualment, el ramader que justifiqui la necessitat d'un
vehicle per a ús exclusivament ramader (camió, furgó o
similar i remolc per portar bestiar) per als seus treballs,
pot obtenir l'autorització de matriculació, després de
presentar una sol.licitud al departament competent. En cap
cas aquesta excepció no pot ser invocada per obtenir la
matriculació de vehicles tipus tot terreny, camioneta,
furgoneta, camions o similars l'ús dels quals no sigui
exclusivament ramader.
En tot cas, un cop matriculat el vehicle en qüestió, només
pot ser traspassat a una altra persona que dugui a terme
activitat ramadera, la qual ha de ser justificada davant el
departament competent. En tot cas, la menció "US EXCLUSIU
RAMADER" ha de figurar en la carta groga del vehicle.
Article 142
Per matricular vehicles d'ocasió importats, és obligatòria
la presentació de la documentació següent:
a) Original o fotocòpia de la factura de compravenda de
l'antic propietari a favor de l'importador, segellada pel
Servei de Duana.
b) Original o fotocòpia legalitzada del certificat de
matriculació que equival a la carta groga. Si en aquest
document no hi figura l'any de fabricació, s'ha de demanar
un original o una fotocòpia legalitzada del certificat de
fabricació del vehicle o un document equivalent lliurat pel
fabricant. Aquest certificat és obligatori per a la
matriculació de vehicles industrials o de transport de
persones de més de 3.500 kg de pes màxim autoritzat.
c) Document justificatiu d'haver abonat el corresponent
impost de mercaderies indirecte (IMI), d'acord amb el que
estableixen les disposicions vigents en matèria d'importació
de vehicles.
d) Certificat justificatiu conforme el vehicle està
assegurat d'acord amb el que es preveu en aquest Codi.
e) Certificat oficial lliurat pel departament competent,
justificatiu del resultat favorable de la inspecció tècnica
del vehicle realitzada efectivament, abans de la sol.licitud
de matriculació.
f) Per als residents estrangers no temporers, de qualsevol
altra de les categories previstes per la llei, certificat o
autorització de residència.
Article 143
En el certificat de matriculació o carta groga, hi han de
constar les dades següents:
El nom, els cognoms i el domicili del titular.
La marca, el model, la forma i el color del vehicle.
El número de xassís, el carburant, la cilindrada i la
potència fiscal.
El pes en buit (tara), la càrrega útil, el pes total màxim,
el pes total rodant, el nombre de places, l'any de
construcció, el número de matrícula, el de registre i el
número de cens que li correspon.
Al certificat de matriculació poden efectuar-se les
inscripcions marginals corresponents a les restriccions en
l'ús, o menció dels gravàmens que afectin el vehicle,
mitjançant la inscripció corresponent.
La circulació d'un vehicle que incompleixi qualsevol de les
característiques o de les inscripcions marginals
especificades al certificat de matriculació pot ser objecte
de sanció.
Matriculació de vehicles d'ocasió amb matrícules prèvies
temporals o turístiques estrangeres
Article 144
Quan una persona o una societat que reuneixi les condicions
indicades en l'article 136 vulgui matricular un vehicle amb
matrícula temporal o turística estrangera, el procediment
emprat ha de ser el de vehicles nous, sempre que
l'antiguitat del vehicle referida a la data de primera
matriculació sigui inferior o igual a 6 mesos. A partir
d'aquest temps, el vehicle rebrà el tractament de vehicle
d'ocasió.
Transmissions de vehicles ja matriculats
Article 145
Són aplicables a les transmissions de vehicles ja
matriculats al Principat les disposicions següents:
145.1. Unicament s'autoritzen les transmissions a favor de
persones, físiques o jurídiques, que tinguin la capacitat
jurídica i administrativa per obtenir la inscripció de
vehicles.
145.2. És requisit indispensable, previ a la inscripció de
la transmissió, la presentació del certificat que acrediti
haver superat les proves de la inspecció tècnica realitzada
pels serveis del departament competent, i de la certificació
d'assegurança prevista en aquest Codi.
145.3. El propietari d'un vehicle inscrit al Registre que
vulgui procedir a la seva transmissió, ha de lliurar a
l'adquirent un certificat de compravenda, segons el model
oficial.
145.4. L'adquirent disposa d'un termini de quinze dies
hàbils, comptats des de la data que figuri en el certificat
de matriculació, per efectuar les gestions necessàries de
regularització administrativa de la transmissió del vehicle.
145.5. Una vegada transcorregut el termini de regularització
administrativa, si l'adquirent no ha procedit efectivament
al canvi de nom, pot ser-li immobilitzat el vehicle, i ha
d'evitar per tant la circulació del vehicle mentre continuï
a nom de l'antic propietari. En tot cas, el nou propietari
és el responsable davant de l'antic, de l'Administració i
davant de tercers de les taxes, arbitris, sancions o
reclamacions que siguin formulades per actes administratius
o fets ocorreguts a partir de la data que consti a la carta
groga.
145.6. El transmissor, per la seva banda, pot sol.licitar la
cancel.lació de la seva titularitat en el Registre si, un
cop acabat el termini de regularització, la persona que
adquireix el vehicle no ha dut a terme les gestions
necessàries per al canvi de titularitat del vehicle.
145.7. Els vehicles han de portar sempre la mateixa
matrícula. Resta prohibit, per tant, traslladar plaques de
matrícula d'un vehicle a un altre, encara que la propietat
d'un mateix vehicle sigui transferida successivament a
propietaris distints.
145.8. En les inscripcions registrals dels vehicles pot
formalitzar-se, després d'una ordre escrita dels batlles o
tribunals, l'anotació marginal declarativa de prohibició de
la transmissió. Aquestes anotacions han de ser cancel.lades
mitjançant la corresponent ordre escrita del batlle o
tribunal competent, revocadora de la prohibició de traspàs.
145.9. Les anotacions de reserva de domini a favor d'un
tercer han de ser cancel.lades pel venedor en el moment
previ a la transmissió, llevat de pacte exprés en sentit
contrari entre comprador i venedor.
Baixes de vehicles
Article 146
Per donar de baixa un automòbil inscrit en el Registre, el
seu titular ha de procedir a fer un lliurament del joc de
plaques de matrícula a l'Automòbil Club d'Andorra, el qual
expedeix un certificat justificatiu que l'interessat tramet
al Registre juntament amb la carta groga, un certificat de
pèrdua o robatori d'aquesta carta lliurat pel Servei de
policia, o bé una declaració jurada del propietari conforme
el vehicle li pertany.
És obligatori per a tothom donar de baixa del Registre tot
vehicle automòbil que, deixi de circular definitivament a
causa del seu mal estat.
Els vehicles donats de baixa que no hagin estat exportats
poden ser donats d'alta novament pel seu últim titular
registral, acollint-se a les prescripcions de l'article 145.
En aquest cas, el titular ha de presentar una declaració
jurada de la propietat del vehicle i si compleix les
condicions ja esmentades satisfer novament les taxes o
arbitris determinats per a la matriculació de vehicles.
Els vehicles donats de baixa del Registre per canvi de
residència del seu titular, poden ser novament matriculats a
Andorra, malgrat que en el moment de la seva rematriculació
tinguin una antiguitat superior a tres anys, sempre que
entre la baixa i la rematriculació no hagi transcorregut més
d'un any.
Plaques de matrícula
Article 147
Després que li sigui presentat el certificat de
matriculació, l'Automòbil Club d'Andorra lliura al titular
un joc de plaques de matrícula, corresponent al número de
matrícula concedit pel Registre, i el distintiu nacional
AND.
Les matrícules i el distintiu AND lliurats per l'Automòbil
Club d'Andorra, s'han de portar obligatòriament al vehicle.
Resta prohibit portar un altre distintiu nacional que no
sigui l'andorrà, com també inscripcions a l'entorn immediat
de les plaques de matrícula.
Les plaques de matrícula s'han de situar als llocs previstos
pel fabricant i el distintiu AND s'ha de situar a la part
posterior del vehicle tan a prop de la matrícula com sigui
possible. No s'accepten plaques situades en llocs no
protegits o poc visibles. No és permés circular amb plaques
diferents a la part del davant de la del darrere del
vehicle. Tampoc es permés circular amb un remolc o
semiremolc acoblat a un vehicle amb matrícula andorrana, que
porti una placa de matrícula d'un país que no sigui Andorra
o amb el qual no s'hagi establert el conveni bilateral
corresponent que autoritzi aquest tipus de circulació.
Les persones que vulguin obtenir un joc nou de plaques de
matrícula a causa del mal estat de les que posseeixen, s'han
d'adreçar al departament competent per lliurar-hi el joc de
plaques en mal estat.
En cas de pèrdua o robatori, l'interessat ha d'obtenir el
certificat corresponent de pèrdua o robatori, lliurat pel
Servei de policia. Aquest certificat ha de ser lliurat al
departament competent en el moment de demanar el nou joc de
plaques de matrícula.
Aquest Codi inclou el catàleg de plaques de matrícula
vigents a Andorra. No obstant això, el Govern pot modificar
o afegir altres modalitats de matrícula, d'acord amb la
disposició addicional primera.
Ciclomotors, motocicletes i vehicles anàlegs, fins a 125 cc
Article 148
Aquests vehicles, de 2 o més rodes, s'han d'inscriure
obligatòriament en el Registre de Vehicles.
Article 149
Per a la inscripció, s'ha de presentar la documentació
següent:
Factura de compra lliurada pel venedor.
Certificat o document del fabricant on figurin les
característiques més importants del vehicle, i on hi hagi la
indicació de la cilindrada.
Rebut conforme ha estat abonat l'impost de mercaderies
indirecte (IMI).
Certificat justificatiu que el vehicle està assegurat com a
mínim en règim a tercers i ocupants, amb responsabilitat
il.limitada i per una duració mínima d'un any.
Per als estrangers residents, certificat o autorització de
residència de qualsevol de les categories previstes per la
llei, llevat de la temporal.
Article 150
Les motocicletes i ciclomotors de menys de 125 cc han de
disposar d'un certificat de matriculació, segons el model
oficial, el qual ha de ser lliurat juntament amb la placa de
matrícula que li correspongui.
Plaques de prova
Article 151
Les plaques de prova tenen com a missió permetre la
circulació dins el territori andorrà de vehicles nous o
d'ocasió, per tal de facilitar-ne la compravenda.
La utilització de les plaques de prova s'ha de sotmetre a
les disposicions següents:
a) El Registre de Vehicles lliura a les persones esmentades
a l'apartat c) que ho sol.licitin un permís de circulació
vàlid per a un any natural, el qual permet la circulació de
vehicles a prova per l'interior del Principat.
Les plaques han d'anar correctament fixades al lloc previst
pel fabricant.
El vehicle que sigui conduït per un particular, sense anar
acompanyat del representant del titular de la placa de
prova, ha de portar una autorització del titular de la
placa, que no pot ser superior a 48 hores. En tot cas,
aquesta eventualitat ha d'estar degudament coberta per la
pòlissa d'assegurança de cada matrícula de prova.
b) Conjuntament amb el permís esmentat al paràgraf anterior,
es lliuren al seu titular dues plaques de matrícula de
prova, que han de situar-se a la part davantera i posterior
del vehicle en cada ocasió. Les plaques han de contenir la
menció "PROVA", han de portar gravat un número d'ordre i
l'any del seu lliurament, que també és l'any de validesa.
Cada permís de circulació correspon a un únic joc de plaques
de matrícula de prova de la mateixa numeració.
El permís de circulació i les plaques de matrícula de prova
han de renovar-se anyalment, en el decurs del mes de
desembre.
c) El permís de circulació i les plaques de matrícula
únicament es lliuren als representants o concessionaris de
marques de vehicles, als venedors de vehicles nous o
d'ocasió i als garatges legalment establerts i inscrits al
Registre de Comerç i Indústria.
d) L'interessat ha de presentar al Registre de vehicles un
certificat al seu nom justificatiu de tenir contractada una
pòlissa d'assegurança per una duració mínima d'un any, el
qual té tots els efectes legals equivalents a la pòlissa de
responsabilitat civil il.limitada de danys a tercers.
Article 152
Als titulars de les plaques de prova que circulin amb
matrícules caducades, se'ls imposa una sanció, que es
determina en l'apartat corresponent.
Matrícula temporal
Article 153
La matrícula temporal (MT) es reserva als vehicles que
circulin temporalment per Andorra i l'estranger, i siguin
propietat de no residents al Principat. La fabricació dels
vehicles ha de ser anterior als tres anys a comptar de la
data en què es pretengui la seva importació a Andorra.
Article 154
Es poden matricular amb matrícula temporal vehicles tipus
turisme, turisme comercial, furgoneta càmping o familiar,
caravanes o remolc per a turisme i vehicles de 2 o més
rodes, les característiques dels quals estiguin establertes
en aquest Codi.
Article 155
155.1. El termini de validesa d'aquesta matrícula temporal
és com a mínim d'un mes i com a màxim d'un any.
Transcorregut el seu termini de validesa, si no es procedeix
a la renovació, el vehicle queda sense matrícula i, llevat
del cas que sigui importat novament a Andorra i matriculat
d'acord amb les normes generals d'aquest Codi, és considerat
com a vehicle estranger.
155.2. D'acord amb el que disposa l'apartat 3 de l'article
159, el titular no pot efectuar la transmissió del vehicle a
tercers durant el termini de validesa de la matrícula
temporal, si la matriculació anterior era una matrícula
temporal estrangera.
155.3. La renovació de la matrícula temporal no comporta el
pagament per segona vegada de l'impost de mercaderies
indirecte (IMI). En cas de transmissió de la titularitat del
vehicle o de fer-ne una matriculació ordinària, s'ha de
presentar un certificat justificatiu d'haver abonat l'IMI,
d'acord amb allò que estableixen les disposicions vigents.
Article 156
En les plaques de matriculació temporal, hi han de constar
les lletres MT, seguides del número d'ordre, del mes i de
l'any en curs.
Els vehicles que circulin a l'empara d'aquest règim han de
dur, a més de les plaques de matrícula ja esmentades, la
placa ovalada AND.
Article 157
En el certificat de matriculació o carta groga hi ha de
figurar la inscripció matrícula temporal (MT) i la data de
caducitat, a més de les dades personals i del vehicle que es
determinen a l'article 143.
Article 158
Per a l'obtenció o la renovació d'una matrícula temporal
(MT), s'admeten procuracions o poders.
Les renovacions de les matrícules temporals poden dur-se a
terme també per correu, a través de l'Automòbil Club
d'Andorra, sempre que no hi hagi alteració de les dades del
vehicle i el titular. La tramesa de documents s'ha de fer
per correu certificat, i en tot cas, el titular n'és
responsable fins que l'Automòbil Club d'Andorra hagi rebut
la documentació pertinent.
La documentació renovada, quan és tramesa al seu titular
tampoc no és responsabilitat de l'Automòbil Club d'Andorra
ni del mateix Govern des del moment en què li és tramesa.
Prèviament al lliurament de la documentació, es pot
sol.licitar al titular el pagament de les taxes o arbitris
que hagin estat ocasionats amb motiu de la renovació de la
matrícula.
El període de renovació de la matrícula no comporta de forma
automàtica el manteniment de les condicions administratives
de la matrícula que es pretén renovar. En tot cas, el
titular és responsable davant tercers de l'ús del vehicle
durant aquest període.
Els poders o les procuracions atorgats a l'estranger a
efectes d'aquest article han de fer-se davant notari, o
autoritat consular competent.
Article 159
159.1. Les matrícules temporals o turístiques estrangeres
són convertibles en matrícules temporals andorranes, sempre
que concorrin les circumstàncies següents:
a) Que el vehicle sigui propietat d'un estranger no resident
al Principat.
b) Que la matrícula temporal estrangera estigui caducada o
manqui per a la seva caducitat un termini inferior o igual a
trenta dies naturals.
159.2. Per sol.licitar aquest tipus de matriculació del
vehicle, cal presentar una sol.licitud, que lliura
l'Automòbil Club d'Andorra, acompanyada de la documentació
següent:
a) Original del certificat de matriculació del vehicle al
país d'origen a nom del titular de la documentació.
b) Original de la factura de compra del vehicle al país
d'origen a nom del titular de la documentació.
c) Certificat justificatiu d'haver abonat l'impost de
mercaderies indirecte (IMI), d'acord amb allò que
estableixen les disposicions vigents.
d) Certificat justificatiu d'haver contractat a Andorra
l'assegurança del vehicle per una durada mínima igual a la
durada de la validesa de la matrícula. El certificat ha
d'anar a nom de la persona que vulgui matricular el vehicle
al Principat i ha de tenir tots els efectes que es
determinen a l'article 138 d'aquest Codi.
e) Certificat de la resolució favorable de la inspecció
tècnica del vehicle realitzada pels serveis del departament
competent.
159.3. Resta prohibida la transmissió de vehicles registrats
amb matrícula temporal andorrana vigent, provinents de
matrícules temporals estrangeres, durant el primer any de
vigència de la matrícula temporal andorrana.
Duplicats de documents
Article 160
S'expedeixen duplicats de documents a causa de robatori,
pèrdua o deterioració dels originals o dels duplicats
anteriors.
Per obtenir el duplicat és indispensable, en els dos primers
casos, efectuar la sol.licitud del document adjuntant-hi la
corresponent declaració de robatori o de pèrdua lliurada pel
Servei de policia.
En el cas de recuperar el document perdut, s'ha de retornar
el duplicat a l'autoritat que l'ha lliurat.
Cada vegada que se sol.liciti un duplicat per pèrdua, el
sol.licitant ha de satisfer els imports següents:
Primer duplicat: import normal del document
Segon duplicat: doble de l'import normal
Tercer duplicat: triple de l'import normal
Quart duplicat: quàdruple de l'import normal
Certificacions d'inscripció al Registre
Article 161
Podran expedir-se certificacions de la situació registral
dels vehicles inscrits a qui ho sol.liciti, després que hagi
adreçat una petició al departament competent. El caràcter
públic del Registre permet a tota persona interessada
efectuar les consultes que estimi oportunes. Les consultes
s'han d'efectuar personalment, i el Registre no facilita cap
dada via telefònica.
El Govern pot posar a disposició dels usuaris un sistema de
comunicació informàtic a les dependències del Govern, per a
l'accés a les dades del Registre de Vehicles.
Modificacions de característiques del vehicle
Article 162
162.1. Normes sobre transformació de vehicles.
162.1/1. Qualsevol transformació, modificació o reparació
estructural o funcional realitzada en un vehicle i que
comporti l'alteració de les dades que figurin en el permís
de circulació o carta groga, ha de sol.licitar-se prèviament
per escrit al departament competent. Els serveis d'aquest
departament han d'efectuar la inspecció tècnica corresponent
a fi de determinar i comprovar-ne les modificacions, i
lliurar a l'interessat, si escau, el nou permís de
circulació.
162.1/2. Quan la transformació, modificació o reparació
afecti o pugui afectar el xassís, els frens, els grups
motopropulsors o qualsevol altre element que pugui alterar
les condicions de seguretat, quinze dies abans de començar
els treballs necessaris, s'ha d'informar amb detall i
mitjançant un escrit el departament competent de la situació
i dels canvis.
162.1/3. Els serveis del departament competent, a la vista
de l'escrit esmentat, han de determinar en cada cas les
condicions tècniques de tota mena que han de respectar-se
rigorosament en la realització dels treballs, així com els
documents que ha de lliurar l'empresa que efectuï la
transformació, modificació o reparació.
162.1/4. En tot cas, és indispensable que l'escrit a què es
refereixen els dos apartats anteriors vagi acompanyat d'una
memòria descriptiva i de plànols de les modificacions que es
pretenguin efectuar i de l'autorització o, si escau, la
certificació de l'empresa fabricant del vehicle donant
conformitat a les operacions de modificació que es pretenen
efectuar. Tota aquesta documentació ha d'anar signada i
visada, sota la seva responsabilitat, per un representant,
apoderat o delegat de l'empresa que ha fabricat el vehicle,
o, si és el cas de transformacions estructurals, per un
enginyer competent i autoritzat.
En el cas particular d'un vehicle sense carrosseria feta pel
constructor o quan es pretengui modificar la carrosseria
existent, s'ha de presentar degudament omplert el document
oficial denominat certificat de carrosseria.
162.1/5. Un cop autoritzada la modificació, transformació o
reparació, d'acord amb les normes tècniques dictades pel
departament competent, i realitzats els treballs
corresponents, el propietari del vehicle està obligat a
presentar-lo, dins dels quinze dies següents, a la inspecció
tècnica de vehicles per efectuar les proves i comprovacions
corresponents.
162.1/6. Quan el treball de reparació que calgui realitzar
al vehicle consisteixi exclusivament en la substitució d'un
element estructural d'origen per un altre de nou o d'ocasió
corresponent a la mateixa marca i model de vehicle no cal
informar prèviament el departament competent.
162.1/7. El carrossatge d'estructures sobre xassís de
vehicles industrials, s'ha de realitzar d'acord amb les
normes de carrossatge del fabricant del vehicle. Els
equipaments específics de la carrosseria (grues, plataformes
elevadores, etc.) han de complir les normatives comunitàries
específiques de seguretat, o si no n'hi ha, les normes
espanyoles o franceses.
162.1/8. La càrrega útil ha de ser com a mínim d'un terç del
pes total màxim autoritzat del vehicle. Queden exceptuats
aquells vehicles sobre els quals s'hagin practicat reformes
importants, de manera que per les noves condicions
d'utilització no es destinin al transport de càrrega, o que
si s'hi destinen, aquest transport s'efectuï en una
proporció mínima comparativament amb la tara, com per
exemple els vehicles següents:
Vehicles de bombers
Grues
Ambulàncies
Ginys electrògens
Vehicles de suport publicitari o divulgació
Vehicles taller o laboratori
Vehicles llevaneu
Vehicles de càmping
Vehicles blindats
Vehicles de serveis mèdics
Bombes de formigó o anàlogues
Vehicles frigorífics de paret gruixuda (càrrega mínima 15%
del pes total màxim autoritzat)
162.2. Normes sobre vehicles greument accidentats.
162.2/1. En el cas que un vehicle, com a conseqüència d'un
accident de circulació, tingui danys importants en
l'estructura o en el funcionament i no pugui circular sense
risc de perillositat per a la seguretat de les persones, els
béns o el trànsit, els agents de l'autoritat han de retirar
el permís de circulació del vehicle accidentat i enviar-lo
al departament competent.
162.2/2. Els agents de Duana tenen la mateixa obligació de
l'apartat anterior pel que fa als vehicles andorrans
greument accidentats quan passen pels controls duaners.
162.2/3. Les actuacions administratives regulades en els dos
apartats anteriors d'aquest article s'estableixen sense
perjudici de la competència judicial dels batlles en
l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals.
162.2/4. Un cop reparat el vehicle, la restitució del permís
de circulació al seu titular resta condicionada al resultat
favorable de la inspecció tècnica del vehicle, realitzada
pels serveis competents del departament competent.
162.2/5. En tot cas, un cop transcorregut un any des de la
retirada del permís de circulació sense que s'hagi efectuat
la reparació o s'hagin superat favorablement les proves de
la inspecció tècnica, el vehicle pot ser donat de baixa del
Registre.
162.2/6. Quan, a causa d'un accident o del mal estat del
vehicle, s'ha de procedir a la substitució d'un xassís o
d'alguna altra estructura, s'apliquen les normes següents:
a) Unicament es poden utilitzar xassís, estructures,
elements o peces que corresponguin a la marca i model del
vehicle objecte de la reparació, sempre i que se segueixin
els procediments i les normes del fabricant per a cada
vehicle en concret.
b) El xassís, l'estructura, les peces o els elements han de
ser nous. El compliment d'aquest requisit s'ha de demostrar
presentant al departament competent la documentació
necessària.
c) Una vegada efectuada la substitució, que ha de deixar el
vehicle en perfecte estat, sense que s'observin soldadures
susceptibles de debilitar-ne la resistència, el departament
competent ha de procedir a estampar al lloc corresponent el
número de xassís o estructura que correspongui al vehicle
reparat.
d) L'antic xassís o l'antiga estructura han de ser destruïts
o inutilitzats en presència de personal dels serveis del
departament competent, el qual n'ha d'estendre l'acta
corresponent.
e) En el cas que per dur a terme la reparació fos necessari
procedir a la substitució de la peça o l'element del vehicle
on figura gravat el número de xassís, el titular del permís
de circulació i el representant de l'empresa que faci la
reparació, dins dels vuit dies abans de l'acabament de la
reparació, han de sol.licitar per escrit aquest fet al
departament competent, per tal que procedeixi a estampar el
número en la forma establerta en el paràgraf anterior
d'aquest apartat.
Article 163
No s'accepten modificacions sobre el xassís o l'estructura
autoportant d'un vehicle quan aquestes comportin soldadures
o bé allargaments que sobrepassin les mides màximes
autoritzades pel constructor.
Resten prohibides les transformacions de qualsevol tipus de
vehicle, existents i matriculats a Andorra, per destinar-los
al transport de matèries perilloses, quan la seva antiguitat
sigui superior a 3 anys, comptats des de la data de la seva
fabricació.
Resten també prohibides les transformacions de qualsevol
tipus de vehicle matriculat a Andorra, per destinar-lo al
transport públic de passatgers.
El muntatge d'eixos supletoris només s'autoritza en el cas
que el constructor ho tingui previst i sempre que s'efectuï
en vehicles que tinguin menys de tres anys d'antiguitat.
No s'autoritza l'augment del pes total amb càrrega d'un
vehicle, llevat que el fabricant autoritzi aquesta
transformació indicant, eventualment, les mesures o les
modificacions que cal efectuar-hi.
La disminució del pes total amb càrrega autoritzat pel
constructor només s'accepta quan es vulgui reduir el pes a
3.500 kg i en les circumstàncies següents:
a) Que s'hagin efectuat reformes importants en el vehicle,
de forma que les noves condicions d'utilització no el
destinin al transport de càrrega o que en el cas de poder
transportar càrrega aquest transport s'efectuï en una
proporció mínima comparativament amb la tara, com per
exemple:
Vehicles de bombers
Grues
Ambulàncies
Ginys electrògens
Vehicles de suport publicitari o divulgatiu
Tallers o laboratoris
Màquines llevaneu
Vehicles de càmping
Vehicles blindats
b) Que la tara del vehicle transformat més la càrrega a
transportar normalment no superi els 3.500 kg, i la càrrega
útil representi com a mínim el 30% del pes total màxim.
Automòbils reconstruïts
Article 164
164.1. En cap cas no pot ser autoritzada la matriculació de
vehicles construïts fora de l'activitat industrial d'una
empresa nacional o estrangera legalment establerta al seu
país i autoritzada per a la fabricació de vehicles.
164.2. Tampoc no pot ser autoritzada la matriculació de
vehicles de qualsevol classe, construïts o modificats a
partir de kits o transformacions, per convertir-los en un
tipus diferent de l'original, o reconstruïts mitjançant
reparacions, transformacions o modificacions d'un o més
models originals. Tampoc aquells vehicles que provinguin de
transformacions de la mateixa o distinta marca de fabricació
o muntatge.
164.3. El serveis del departament competent han de rebutjar
les sol.licituds de matriculació dels vehicles reconstruïts,
sigui quin sigui l'origen de les peces o els elements
utilitzats, que no compleixin el que s'especifica tot
seguit.
164.4. Com a excepció als tres apartats anteriors, poden ser
matriculats aquells vehicles muntats a partir de kits,
transformats, modificats o reconstruïts que ho hagin estat
mitjançant procediments, peces o elements degudament
homologats pel país fabricant, o per algun dels estats
membres de la Unió Europea, sempre que el vehicle resultant
gaudeixi dels elements de seguretat bàsics i estigui comprès
en una de les categories d'aquest Codi.
Automòbils de museu o antics
Article 165
165.1. A l'efecte d'aquest Codi, es consideren vehicles
antics els automòbils de tot tipus i les motocicletes que
tinguin una antiguitat de fabricació igual o superior a
vint-i-cinc anys, sigui quina sigui la data de la
matriculació a Andorra o a l'estranger. Es consideren
automòbils de museu aquells que, independentment de la seva
data de fabricació, tenen unes característiques mecàniques,
estètiques, tècniques, artístiques, històriques, de
producció o altres assimilables, que fan que aquell vehicle
tingui un valor a efectes d'exposició, assimilat als
vehicles antics.
165.2 Per a la protecció pública dels vehicles antics o de
museu, que es consideren com una manifestació històrica d'un
patrimoni cultural comú, el Govern dicta les disposicions
reglamentàries que complementin o modifiquin el que
s'especifica en aquest Codi, pel que fa a la matriculació,
classificació, registre administratiu, exposició pública,
transmissió onerosa o gratuïta, importació, exportació i
conservació d'aquest tipus de vehicles, que no hagin estat
previstes en aquest Codi.
Els vehicles antics o de museu que s'adscriguin al fons del
Museu Nacional de l'Automòbil per ser exhibits al mateix
museu durant més de tres anys, tenen la consideració de béns
que serveixen per a finalitats culturals d'acord amb
l'article 5.8 de la llei de l'Impost de mercaderies
indirecte.
Per acollir-se a l'exempció que estableix l'article 5.8 de
la Llei de l'Impost de mercaderies indirecte, és obligatori
presentar al moment de la importació un document que
acrediti que el vehicle està adscrit al Fons del Museu
Nacional de l'Automòbil durant més de tres anys.
165.3. La sol.licitud de matriculació dels vehicles antics
ha d'anar acompanyada de la documentació que s'exigeix per a
la resta de vehicles d'importació, a més del certificat
oficial relatiu a la determinació de la classificació del
vehicle segons es determina en aquest article, especificant
que compleix els apartats 2 i 3 del títol II de l'annex K
del Codi esportiu internacional de la Federació
Internacional d'Automobilisme, o reglamentació anàloga
vigent.
165.4. Quan l'antiguitat del vehicle faci impossible
l'aportació de determinats documents exigits per l'article
142 d'aquest Codi, poden ser substituïts per certificacions
o documents oficials o tècnics relatius al vehicle i
lliurats per les autoritats competents del país exportador o
pel fabricant originari. En defecte d'aquests, el
departament competent, després de valorar les dificultats
per a la seva obtenció, i després de les recerques tècniques
que corresponguin, accepta o denega la sol.licitud de
matriculació.
165.5. Els vehicles antics poden ser matriculats sense la
superació de la inspecció tècnica de vehicles, a causa de la
seva antiguitat i tècnica. En aquest cas, el permís de
circulació dels vehicles antics té validesa únicament a
l'efecte de la seva participació en exhibicions, fires,
demostracions, competicions i altres esdeveniments públics
autoritzats exclusivament per a vehicles d'aquesta
naturalesa.
165.6. Els vehicles antics que superin la inspecció tècnica
de vehicles poden ser matriculats al Registre de Vehicles
segons especifica l'article 141 d'aquest Codi, disposant
així de l'autorització de circulació en altres
circumstàncies que les especificades en l'apartat anterior.
El Govern pot destinar en exclusiva als vehicles compresos
en aquest apartat unes plaques de matrícula específiques,
diferenciades de les que s'utilitzen per als vehicles
actuals. Aquestes plaques no tenen el tipus de numeració
actual i solament tenen números per a la seva identificació.
165.7. L'Automòbil Club d'Andorra, com a Federació Andorrana
d'Automobilisme, o qualsevol altre organisme degudament
autoritzat pel Govern efectua la valoració del vehicle a
l'efecte de determinar, si escau, l'import de l'impost de
mercaderies indirecte (IMI).
165.8. Els vehicles antics que no hagin superat la inspecció
tècnica de vehicles i que s'acullin al règim de circulació
limitat especificat a l'apartat 5, han de portar unes
matrícules especials segons el model oficialment aprovat:
Fons vermell, lletres i números negres amb les inscripcions
següents:
A la part superior, "Vehicles antics"
A la part inferior, "Principat d'Andorra"
A l'esquerra de la placa hi consta l'escut del Principat.
165.9. El número de matrícula és el que determini
l'Automòbil Club d'Andorra, atenent la classificació del
període de construcció del vehicle segons l'annex "K" del
Codi esportiu internacional de la Federació Internacional
d'Automobilisme o la reglamentació anàloga vigent.
165.10. En el cas que un vehicle antic amb circulació
limitada hagi de circular per la via pública, l'interessat
ha de lliurar a l'Automòbil Club d'Andorra, almenys tres
dies abans de la data de circulació, un exemplar del
document denominat "Declaració de circulació de vehicles
antics" degudament emplenat.
L'Automòbil Club d'Andorra subministra els impresos de
"Declaració de circulació de vehicles antics".
165.11. Per a la determinació de la classificació del
vehicle han de complir-se estrictament els apartats 2,
"Determinació de la classificació i de l'elegibilitat" i 3,
"Classificació de tipus", del títol 2 de l'annex "K" del
Codi esportiu internacional de la Federació Internacional
d'Automobilisme, o de la reglamentació anàloga vigent.
165.12. No es poden matricular els vehicles que no
compleixin les condicions de seguretat especificades per a
cada tipus, ni tampoc aquells als quals s'hagin efectuat
modificacions o transformacions no autoritzades.
En el cas de motocicletes s'apliquen els principis generals
establerts en els apartats 3.2 i 3.3 de la reglamentació
esmentada.
165.13. La determinació de la classificació del vehicle,
prèvia a la matriculació, ha de ser efectuada per una
comissió de la qual formin part:
El ministre titular del departament competent o una persona
delegada.
El president de l'Automòbil Club d'Andorra o una persona
delegada.
El president del Comitè Tècnic del Museu Nacional de
l'Automòbil.
El cap de Servei de la Inspecció Tècnica de Vehicles.
165.14. La comissió especificada a l'apartat anterior o la
inspecció tècnica de vehicles, a més de l'especificat en
aquest article, poden imposar la instal.lació en el vehicle
de mesures complementàries referents als sistemes de
senyalització i d'il.luminació o altres que es considerin
imprescindibles per a la seguretat viària.
El compliment d'aquestes mesures és requisit indispensable
per procedir al lliurament del permís de circulació o carta
groga i a la inscripció corresponent al Registre amb
matrícula de vehicle antic. Igualment, a proposta de la
Comissió, s'han d'assenyalar en el permís de circulació o
carta groga les possibles condicions restrictives
d'utilització del vehicle.
165.15. A causa del progrés tècnic que incideix en les
condicions de seguretat, únicament es poden matricular amb
placa ordinària els vehicles antics de la classe històric
"A" o posteriors, fabricats a partir de l'1 de gener de
1950, segons la Federació Internacional de l'Automobilisme,
denominats habitualment al Principat d'Andorra "clàssics
esportius".
En aquest cas, la determinació de la classificació del
vehicle i la inspecció tècnica s'efectuen segons el que
s'especifica en aquest article i, amb caràcter subsidiari,
d'acord amb el que determina aquest Codi per a la inspecció
tècnica de vehicles.
Inspeccions tècniques de vehicles
Article 166
L'òrgan competent per efectuar les inspeccions tècniques de
vehicles és el Servei d'Inspecció Tècnica de Vehicles.
166.1. Tots els vehicles amb matrícula andorrana vigent,
sigui quina sigui la seva categoria o les seves funcions,
han de ser sotmesos periòdicament als controls i les proves
de la inspecció tècnica de vehicles, d'acord amb aquest
article.
166.2/1. No obstant això, estan exempts de l'obligatorietat
de les inspeccions tècniques periòdiques els ciclomotors,
els remolcs de menys de 750 kg de pes màxim autoritzat, els
vehicles especials destinats a obres o serveis i els
vehicles la velocitat màxima dels quals sigui inferior a
vint-i-cinc quilòmetres per hora, així com els tractors i
altres vehicles especials utilitzats exclusivament per a les
activitats agrícoles.
166.2/2. No obstant l'apartat anterior, els vehicles
especificats en aquest apartat de més de 2.000 kg han de
portar permanentment, i en tot cas han de tenir a disposició
del departament competent, el llibre de revisions i
verificacions periòdiques previstes pel fabricant,
degudament segellat, on es comprovi que han estat
acomplertes les verificacions i revisions necessàries per al
seu funcionament correcte.
166.3 Independentment de les inspeccions periòdiques
reglamentàriament establertes, és obligatòria una inspecció
tècnica específica en qualsevol moment en els casos
següents:
a) Vehicles en les característiques dels quals s'hagin
efectuat modificacions, transformacions o reparacions i
aquells que hagin sofert greus danys per accident, segons
l'article 162 d'aquest Codi, sempre que els treballs
efectuats afectin qualsevol element estructural o funcional
relacionat amb la seguretat del vehicle.
b) Vehicles d'ocasió importats a Andorra i aquells altres
procedents de matrícules temporals o turístiques estrangeres
que es pretenguin matricular segons els articles 142 i 145,
respectivament.
c) Vehicles ja matriculats que, segons l'article 145
d'aquest Codi, hagin de ser objecte de transmissió.
d) Vehicles antics, en el supòsit previst en l'article 141 i
en l'apartat 6 de l'article 165 d'aquest Codi.
e) Vehicles en general respecte dels quals els agents de
l'autoritat o els funcionaris dels departaments d'Interior,
Duanes o Indústria i Transports tinguin dubtes raonables que
permetin deduir que no reuneixen les condicions tècniques
exigibles per a circular normalment, que posin en perill la
seguretat del trànsit viari o hagin sofert modificacions per
ocultar mercaderies o béns.
166.4. Obtingut, com a resultat dels controls i de les
proves, un dictamen oficial favorable al bon estat del
vehicle, es lliura el distintiu de la inspecció tècnica de
vehicles o targeta ITV, la qual s'ha de portar en un lloc
que no dificulti la visibilitat, a la part interior del
parabrisa davanter.
Article 167
167.1. Si el resultat dels controls i les proves del vehicle
és desfavorable, el Servei d'inspecció tècnica de vehicles
concedeix al seu titular un termini per esmenar els defectes
o modificacions observats, tenint en compte la seva
naturalesa, al final del qual s'ha de presentar el vehicle a
una nova inspecció. En aquests casos, el Servei d'inspecció
tècnica de vehicles ha de retenir el distintiu ITV i
facilitar al titular una còpia del full de revisió on
s'especifica el termini assenyalat.
167.2 En els casos en què del resultat d'una inspecció
rutinària o especial efectuada pels inspectors dels
departaments d'Interior, Duanes o Indústria i Transports, es
detecti defectes en el vehicle que afecten greument les
condicions de seguretat o modificacions per ocultar
mercaderies o béns, aquests retindran el permís de
circulació del vehicle fins que aquest hagi estat arranjat
dels defectes detectats o eliminats definitivament amb
suficient garantia, els espais destinats a ocultar
mercaderies o béns.
167.3. En les inspeccions previstes en el punt e) de
l'apartat 3 de l'article 166, no s'aplica tarifa a aquest
servei si, com a conseqüència de la inspecció, no s'aprecien
deficiències en el vehicle. A petició de l'interessat, són
vàlides com a inspeccions periòdiques.
167.4. Les inspeccions previstes en el punt c) de l'apartat
3 de l'article 166, es realitzen quan la transmissió
s'efectua entre persones físiques o jurídiques, excepte en
el cas que l'adquirent sigui una empresa dedicada a
compravenda de vehicles, i el vehicle en qüestió estigui
destinat a la venda. En aquest cas, la inspecció tècnica
s'efectua abans de procedir a la transmissió del vehicle
entre l'empresa de compravenda i un tercer.
Les empreses de compravenda de vehicles han d'estar
degudament inscrites en el Registre de Comerç i Indústria
per exercir aquesta activitat.
167.5. És requisit indispensable per a l'obtenció o la
renovació de la targeta de transport haver superat
favorablement la ITV.
167.6. Els titulars dels vehicles són responsables davant de
les autoritats competents del manteniment al dia dels
distintius ITV, mitjançant la presentació dels vehicles a la
inspecció dins els terminis establerts. L'incompliment
d'aquesta obligació dóna lloc a la imposició de les sancions
previstes en les normes vigents de tipificació d'infraccions
i règim de sancions administratives corresponents al Codi de
la circulació.
167.7. La inspecció tècnica periòdica dels vehicles es fa
amb la freqüència següent:
A) Motocicletes.
Antiguitat:
Fins a cinc anys: exempt.
De cinc a nou anys: biennal.
De més de nou anys: anyal.
B) Vehicles autocaravanes, furgonetes, camionetes o
similars: anyal.
C) Vehicles particulars dedicats al transport privat de
persones, exclosos els definits en els apartats anteriors,
amb una capacitat màxima de nou places, inclòs el conductor:
Antiguitat:
Fins a cinc anys: exempt.
De cinc a nou anys: biennal.
De més de nou anys: anyal.
D) Vehicles de transport públic, excepte els que tenen una
capacitat màxima de nou places inclòs el conductor (taxis)
Fins a quinze anys: cada 6 mesos.
De més de quinze anys: cada tres mesos.
E) Vehicles de transport de mercaderies:
Fins a quinze anys: anyal.
De més de quinze anys: cada sis mesos.
F) Vehicles d'autoescoles, de lloguer sense xofer, taxis,
grues, ambulàncies, d'assistència sanitària i anàlegs:
anyal.
G) Vehicles antics, matriculats d'acord amb l'article 165:
biennal. Els vehicles antics dipositats al Museu Nacional de
l'Automòbil estan exempts de la inspecció tècnica de
vehicles fins al moment en què se sol.liciti l'autorització
de circulació.
En tots els casos, l'antiguitat del vehicle es computa a
partir de la data de la seva fabricació, o la que consti en
document equivalent en el cas de vehicles matriculats amb
anterioritat a l'estranger.
167.8. Sense perjudici de les inspeccions tècniques
voluntàries, que poden ser considerades vàlides com a
inspeccions tècniques periòdiques, en què es computa la data
de venciment del distintiu ITV a partir de la data
d'inspecció del vehicle com a norma general, els vehicles
poden passar la inspecció un mes abans de la data de
venciment. En aquest cas, el termini de la següent inspecció
es compta a partir de la data en què el vehicle havia estat
inspeccionat, d'acord amb la data de venciment assenyalada
en la targeta ITV.
167.9. Les inspeccions periòdiques dels taxis són
independents de les revisions dels taxímetres que assenyala
la legislació vigent, i també de les revisions que han de
realitzar-se quan es produeixi un canvi d'aparell o de
tarifes.
167.10. Els controls i les verificacions d'inspecció mínimes
que ha d'efectuar el Servei d'Inspecció Tècnica de Vehicles
per a l'obtenció del distintiu ITV, són els següents:
Controls mínims

Punts de control Defectes més importants o habituals
(No limitatius)
1. Plaques matrícula Qualsevol defecte.
2. Núm. xassís Qualsevol defecte.
3. Documentació Caducada o inexistent.
Acc. exterior
4. Estat pneumàtics Pneumàtics diferents en un mateix eix
Profunditat de dibuix inferior a 1'6 mm.
Diferència de profunditat de dibuix de dos pneumàtics un mateix eix superior a 5 mm.
Deformacions, soldadures o forats ovals.
Pneumàtic recautxutat en eix direccional.
Pneumàtics que sobresurtin el pas de roda.
5. Miralls exteriors Absència de retrovisors.
Retrovisor trencat que no permeti una bona visibilitat.
Fixació incorrecta i/o no retràctils.
6. Vidres, parabrisa Tota modificació que comporti una disminució sensible de la visibilitat del conductor.
Parabrisa estellat.
No homologats.
7. Portes, finestres Possibilitat d'obertura intempestiva o impossibilitat de tancament. Qualsevol defecte.
Indicatius de portes obertes.
8. Estreps, agafadors Qualsevol defecte.
Sortir més de 3 cm de la carrosseria.
9. Eixugaparabrises Qualsevol defecte.
10. Arestes exteriors Possibilitat de produir danys a les persones.
11. Para-xocs No n'hi ha. Mal fixat o trencat de manera que pot produir danys a les persones.
Manca de dispositiu para-xocs.
No homologats pel fabricant del vehicle o per organisme autoritzat.
Soldadures.
12. Dispositiu
antiencastament Qualsevol defecte.
Condicionament interior.
13. Mirall retrovisor,
visibilitat Qualsevol defecte.
14. Cinturons de
seguretat, barres Comprovar estat i fixacions.
15. Avisador acústic Absència. No funcionament.
Tipus no autoritzat.
16. Timbres Absència. No funcionament.
17. Neteja, conservació Estat general.
18. Seient conductor Absència de fixacions.
Fixacions defectuoses.
Qualsevol defecte.
19. Seients
passadissos Oxidacions, deformacions o obstacles fixos que puguin provocar danys a les persones.
Distàncies entre seients no reglamentàries.
20. Arestes exteriors Parts que sobresurten d'elements de carrosseria o d'ornaments.
21. Cronotaquígraf,
comptaquilòmetres,
limitadors de
velocitat Absència.
Qualsevol defecte.
Revisió periòdica caducada.
22. Extintors Absència.
Condicions inadequades de funcionament.
Caducats.
23. Eines, recanvis Absència.
24. Triangle, falca Absència.
25. Placa nombre
seients Absència. Dades incorrectes.

Enllumenat
Punts de control Defectes més importants o habituals
26. Carretera,
encreuament Qualsevol defecte.
No autoritzats.
27. Ordinari, boira Qualsevol defecte.
No autoritzats.
28. Interior, taxímetre Qualsevol defecte.
No autoritzats.
29. Matrícula, lliure Qualsevol defecte.
No autoritzats.
Senyalització
Punts de control Defectes més importants o habituals
30. Posició, gàlib Qualsevol defecte.
No autoritzats.
31. Maniobra Qualsevol defecte.
No autoritzats.
32. Avaria Qualsevol defecte.
No autoritzats.
33. Frenada Qualsevol defecte.
No autoritzats.
34. Urgència Qualsevol defecte.
No autoritzats.
Direcció
Punts de control Defectes més importants o habituals
35. Caixa, suports Fissures i elements de subjecció en mal estat.
Pèrdues d'oli o líquids.
Qualsevol tipus d'escalfament.
36. Timoneria, suports Deformacions, esquerdes o soldadures en palanques, varetes, suports i els seus elements de fixació.
Qualsevol tipus d'escalfament.
37. Ròtules,
articulacions Absència de la part elàstica de la ròtula o articulacions.
Desgast important de les parts elàstiques de la ròtula o articulacions.
Qualsevol tipus d'escalfament.
Suspensió
Punts de control Defectes més importants o habituals
38. Fixacions, topalls Deformacions, soldadures, escalfament o defectes importants de les fixacions.
Joc.
39. Ballestes, molles Fulles, caputxí, o qualsevol altre element trencat o amb defectes.
40. Amortidors,
estabilitzadors Trencaments, deformacions o aixafaments
Manca d'eficàcia (mínima 60%).
Diferència màxima entre rodes d'un mateix eix 20%.
Pèrdues d'oli.
Frenada
Punts de control Defectes més importants o habituals
41. Fre servei Desequilibri excessiu entre rodes d'un mateix eix.
Manca d'eficàcia i desequilibri no superior al 30% en un mateix eix.
Qualsevol defecte.
42. Fre de socors Manca d'eficàcia, desequilibri no superior al 30% en un mateix eix.
Qualsevol defecte.
43. Fre de mà Inexistència o ruptura de varetes o cables.
Manca d'eficàcia.
44. Fre retardador
elèctric Manca d'eficàcia.
45. Ruptura automàtica Qualsevol defecte.
46. Pèrdua d'aire Possibles fuites.
Qualsevol defecte de vàlvules.
47. Calderins,
conductes Possibles fuites.
Qualsevol defecte.
Xassís
Punts de control Defectes més importants o habituals
48. Fixacions
carrosseria Totes les deterioracions que afecten la rigidesa.
Corrosions dels punts d'ancoratge.
Deformacions importants.
Soldadures.
49. Estat general,
baixos Totes les deterioracions que afecten la rigidesa.
Corrosions dels punts d'ancoratge.
Deformacions importants.
Corrosió d'elements estructurals.
Altres
Punts de control Defectes més importants o habituals a constatar
50. Dipòsit combustible,
canonada Fuites carburant.
Fixacions defectuoses del recipient.
Mal estat de les canalitzacions. No s'admeten soldadures o reparacions.
51. Tub d'escapament No original.
Perforat.
Manca de catalitzador.
Manca d'elements del sistema d'escapament.
Sorolls excessius.
52. Transmissió Pèrdues líquid, juntes, protectors.
Jocs.
Coixinets.
53. Fums, contaminants Qualsevol defecte.
54. Oli, carburant Fuites.
55. Transport escolar Equipament específic de transport escolar.

167.11/1. Els vehicles de transport de matèries perilloses,
a més de complir els controls i les verificacions definits
en l'article anterior, han de superar els especificats en la
reglamentació internacional de transport de matèries
perilloses (ADR).
167.11/2. Els vehicles refrigerants, isotèrmics o de
temperatura controlada, a més de complir els controls i
verificacions definits en l'article anterior, han de superar
els especificats en la reglamentació internacional de
mercaderies peribles (ATP).
Capítol VII. Condicions tècniques dels vehicles automòbils
Característiques generals
Article 168
168.1. Els vehicles automòbils, els remolcs i els
semiremolcs que es pretenguin matricular, han de complir les
reglamentacions diverses i les especificacions tècniques que
figuren en aquest Codi de la circulació, i les normes
internacionalment adoptades referents a les mesures de
seguretat i de protecció del medi ambient en els vehicles.
El departament competent pot requerir, quan ho estimi
oportú, la presentació dels assaigs i les comprovacions
oportunes referents al seu compliment, efectuats per un
laboratori o una escola d'enginyers degudament acreditats.
168.2. Com a cas excepcional, únicament els vehicles
destinats a la competició que no compleixin totalment els
requisits tècnics que estableix aquest Codi, que no obstant
això han de ser identificats, poden disposar del permís de
circulació en les condicions que especifica l'article 143.
168.3. Atenent a la particular orografia del territori
d'Andorra i els pendents obligats de les carreteres que
comporta, en cap cas s'autoritza la circulació en ús normal
de vehicles tipus turisme, la potència dels quals sigui
inferior a 15 kW i amb una relació potència/pes superior a
0,0285 kW/kg. Els vehicles que gaudeixin d'una relació
potència/pes inferior a la descrita, poden no obstant això
ser matriculats com a vehicles especials i han de regir-se
per la normativa que regula la circulació d'aquest tipus de
vehicle.
Article 169
Els vehicles automòbils de totes les categories, així com
els remolcs i semiremolcs, tot i posseint-los, no poden
circular sense el certificat de matriculació o carta groga,
i el certificat de l'assegurança. En cas que es tracti de
vehicles sotmesos a inspeccions tècniques, segons
l'especificat en l'article 167, han de portar el distintiu
de la inspecció tècnica de vehicles.
Article 170
170.1. El motor dels vehicles i en particular els recipients
i conductes que continguin matèries inflamables, han de ser
construïts i protegits de manera que durant el funcionament
i la utilització no puguin representar un perill d'incendi o
d'explosió.
170.2. El Govern ha de desenvolupar per via de Reglament les
condicions d'utilització com a combustible dels vehicles
automòbils dels gasos liquats derivats del petroli (GLP) o
gas natural o derivat.
Article 171
La conducció d'escapament dels gasos de la combustió ha
d'estar disposada de manera que no sigui possible la
penetració dels gasos a l'interior del vehicle i que no
desemboquin a l'alçada de les portes. Igualment l'orifici
d'accés al dipòsit del combustible ha d'estar situat a
l'exterior del recinte destinat als ocupants.
Es prohibeix la circulació, tant per vies urbanes com
interurbanes, de vehicles amb escapament totalment o
parcialment lliure, també es prohibeix la circulació amb
tubs d'escapament incomplets, deteriorats o que no
corresponguin a models previstos pel fabricant del vehicle,
o que no tinguin la corresponent homologació del seu
fabricant, segons les normes de la Unió Europea.
No és permesa la instal.lació de dispositius que permetin,
des del lloc de conducció o d'una altra forma prevista,
anul.lar el sistema silenciador.
Les mesures de control del soroll produït per vehicles en
circulació queden regulades a l'article 196.
Article 172
172.1. Tot vehicle de 3 o 4 rodes i de més de 400 kg de pes
total màxim ha d'anar dotat d'un dispositiu que, accionat
mecànicament o elèctrica, permeti la marxa enrere.
172.2. Tot vehicle capaç de circular a una velocitat
superior a 40 km/h ha d'estar dotat d'un indicador de
velocitat.
Article 173
Els pneumàtics han de ser de tipus homologat i estar en bon
estat, de forma que han de presentar el dibuix de la banda
rodada en la seva totalitat i de manera uniforme, i no s'hi
han de poder observar deformacions ni talls. En cap punt
dels pneumàtics el gruix del dibuix no ha de ser inferior a
1,6 mil.límetres.
Article 174
Tot automòbil ha de portar unes proteccions a les rodes o
parafangs per evitar que durant la marxa puguin produir-se
esquitxos a les plaques de matrícula, als dispositius de
l'enllumenat del propi vehicle i als altres vehicles. Es
permet la instal.lació en vehicles de turisme de faldons
específics que evitin la projecció d'aigua o altres elements
als altres vehicles. En tot cas els faldons han de tenir
unes dimensions que no presentin cap risc o perill per a la
seguretat de les persones i/o les coses i han de ser
homologats.
En els vehicles industrials de més de 3.500 kg és obligatori
l'ús de faldons, amb les dimensions que determini el
departament competent.
Article 175
El dispositiu de direcció de tot vehicle automòbil ha
d'oferir les garanties de seguretat quant a la seva
resistència, estabilitat i absència de joc excessiu, desgast
o altres defectes que puguin comprometre la seguretat de
funcionament. El volant i els comandaments principals dels
vehicles industrials, comercials, els destinats a transport
de persones i en tot cas els de més de 3.500 kg, han d'anar
situats a la part davantera esquerra del vehicle i ha de ser
possible manipular-los des de la part davantera esquerra del
vehicle segons el seu sentit de la marxa.
Article 176
El material constitutiu del parabrisa ha de tenir la
transparència suficient, inalterable en tot temps, i no pot
produir deformacions en els objectes vistos per
transparència.
En cas de trencar-se el parabrisa, la visió del conductor ha
de ser suficient i la possibilitat de lesions corporals
mínima. Igualment, cap vidre utilitzat com a element de
separació a l'interior del vehicle no pot ser susceptible de
provocar lesions greus en cas de ruptura.
Article 177
Els materials per als vidres destinats a ser utilitzats en
els vehicles de motor i en els seus remolcs han de complir
el Reglament núm. 43 de la Comissió Econòmica per a Europa
de l'ONU o la directriu comunitària vigent en el moment de
la matriculació del vehicle. En cas de substitució, el nou
parabrisa ha de complir la redacció última de qualsevol de
les normatives esmentades anteriorment.
Les làmines transparents adhesives han de complir la
normativa especificada a l'apartat anterior, conjuntament
amb el vidre, i en cap cas poden instal.lar-se en el
parabrisa davanter o els vidres laterals davanters fins a
l'altura del muntant de les portes anteriors.
Unicament per als vehicles de disseny no convencional o els
vehicles antics, i en casos justificats degudament, el
departament competent pot autoritzar la instal.lació de
vidres que no compleixen els requisits establerts als
apartats anteriors.
Tot vehicle de més de 400 kg proveït d'un parabrisa davanter
ha de disposar igualment d'un dispositiu eixugaparabrises
eficaç.
Article 178
178.1. Tot automòbil de tipus turisme, així com aquells
altres de pes màxim autoritzat no superior a 3.500 kg que
conserven les característiques essencials dels turismes i
que estan adaptats per al transport de persones i de
mercaderies, ha d'anar proveït de cinturons de seguretat als
seients de davant i als de darrere, en nombre igual al de
places d'ocupants.
178.2. Tot vehicle destinat al transport de mercaderies amb
un pes màxim autoritzat no superior a 3.500 kg i els
vehicles destinats al transport de passatgers que tenen, a
més del seient del conductor, més de vuit places, amb un pes
màxim autoritzat que no superi els 8.000 kg, han d'anar
proveïts de cinturons de seguretat als seients davanters.
178.3. Els cinturons de seguretat i els sistemes de
retenció, així com els ancoratges dels cinturons de
seguretat, han de ser conformes a les condicions tècniques
especificades als reglaments núm. 14 i 16 respectivament de
la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU o de la
directriu de la Comunitat Econòmica Europea que
correspongui, segons la redacció vigent en el moment de la
matriculació del vehicle.
178.4. Els vehicles de més de 3.500 kg destinats a transport
de mercaderies o els de més de nou places inclòs el
conductor destinats al transport públic de persones, han de
complir les directrius 92/6 i 92/24 de la Comunitat
Econòmica Europea, referents a l'obligatorietat de la
utilització de limitadors de velocitat.
Article 179
Tot vehicle ha de ser construït de manera que el camp de
visió del conductor cap endavant i cap als costats sigui
suficient per permetre una conducció segura.
Article 180
Tot vehicle ha d'estar proveït d'un aparell productor de
senyals acústics per ser utilitzat pel conductor sense
abandonar el volant de direcció. El so d'aquest dispositiu
no pot ser estrident, ni multisó, ni similar al produït per
altres vehicles dels serveis d'urgència. Els aparells de
senyals acústics que s'instal.lin en un vehicle, en
substitució dels d'origen, han d'estar degudament homologats
per un dels països de la Unió Europea.
Article 181
Tot vehicle que circuli per la via pública ha de portar dues
plaques de matrícula de forma plana i rectangular,
perfectament visibles i llegibles. Una ha d'estar col.locada
a la part davantera i l'altra a la part posterior.
S'exceptuen d'aquesta obligació les motocicletes, les quals
han de portar únicament una placa de matrícula a la part
posterior.
No s'hi poden inscriure o fixar ornaments o altres motius
diferents dels reglamentaris. No es poden utilitzar plaques
de matrícula que no siguin les lliurades per l'Automòbil
Club d'Andorra, llevat de les que hagin d'instal.lar-se en
vehicles que per la seva forma no tenen lloc per posar-hi la
placa homologada. En aquest cas, la placa que es pretengui
col.locar al vehicle i el lloc de col.locació han de tenir
la conformitat del departament competent.
Article 182
Tot vehicle ha de portar gravat o encunyat el seu número de
xassís en un lloc visible i fàcilment accessible. Els
vehicles de pes total amb càrrega superior a 3.500 kg o que
tinguin més de 9 places inclosa la del conductor, han de
portar a més una placa del constructor amb indicació del
tipus i el model així com de les principals característiques
del vehicle.
Queda prohibit efectuar modificacions en aquest número sense
autorització del Govern, que, en cas que fos necessari,
seria l'únic organisme autoritzat per fer la nova gravació.
Article 183
Tots els vehicles automòbils han de portar la dotació
següent d'accessoris, eines i peces de recanvi:
Un joc de bombetes dels llums davanters i posteriors en bon
estat.
Una roda de recanvi en bon estat amb les eines necessàries
per canviar-la.
Un triangle de senyalització de perill.
Els vehicles destinats al transport públic de passatgers i
els d'ús comercial o industrial de més de 3.500 kg de pes
màxim autoritzat, han de portar, a més:
Un extintor en bon estat.
Una falca adequada al vehicle.
Un llum portàtil amb cable de connexió a la bateria.
Un triangle suplementari de senyalització de perill.
Si el vehicle porta rodes de diferents tipus, se n'ha de
portar una de recanvi per cada tipus utilitzat.
Article 184
Les disposicions relatives als remolcs són les següents:
184.1. Els automòbils de turisme no poden arrossegar
remolcs, semiremolcs o altres vehicles el pes amb càrrega
dels quals sigui superior al doble del pes en buit del
vehicle tractor.
184.2. Les motocicletes, els ciclomotors i les bicicletes no
poden arrossegar remolcs o semiremolcs de cap tipus,
excepte, en el cas de les motocicletes, que el fabricant
hagi previst la seva instal.lació i la seva homologació en
els països de la Unió Europea.
184.3. Els remolcs han de tenir un dispositiu d'enganxament
que obligui les rodes a seguir aproximadament la mateixa
trajectòria del tractor. Igualment han de disposar d'unes
cadenes o cables metàl.lics de seguretat als dos costats de
l'enganxall, que puguin resistir les traccions derivades
d'un desenganxament accidental en qualsevol condició de
marxa, llevat el cas que per les característiques del remolc
sigui necessària l'existència d'un fre automàtic que actuï
en el moment del desenganxament.
184.4. Tot vehicle que arrossegui un remolc ha de portar a
la part davantera un senyal quadrat de 20 cm de costat, de
color blau, amb un triangle inscrit de color groc.
184.5. Els remolcs i semiremolcs han de complir
l'especificat en l'article 186 relatiu als dispositius i les
condicions de frenada.
184.6. Els remolcs construïts de forma artesana, que no
tinguin homologació del seu país de fabricació, poden ser
matriculats, sempre i que la seva construcció sigui conforme
a les següents característiques tècniques:
a) Tots els elements, materials i components utilitzats per
a la construcció del remolc han de ser nous.
b) L'eix o els eixos han de ser de tipus homologat, i han de
poder suportar un pes total màxim no inferior a 1,15 vegades
el pes total màxim del remolc.
c) L'esforç vertical al centre del dispositiu d'acoblament
de l'enganxament del remolc, ha de ser com a mínim de 25 kg
i com a màxim de 100 kg.
d) L'amplada total màxima del remolc ha de ser d'1,70 m.
e) El pes total màxim autoritzat ha de ser de 750 kg.
f) En cap cas els remolcs d'aquest tipus es poden dedicar a
ús comercial o industrial.
184.7. No obstant això, els remolcs de pes total màxim
superior a 500 kg i/o una amplada superior a 1,70 m tot i
que compleixin les especificacions de pesos i dimensions
màximes determinades en aquest Codi, a més de complir els
punts a, b i c, per poder ser matriculats han de presentar
al departament competent un estudi tècnic justificatiu dels
càlculs d'estructura, estabilitat, pesos i dimensions
màximes admissibles, signat per un enginyer especialitzat.
Article 185
Les persones físiques que utilitzin automòbils destinats
específicament al remolcament de vehicles avariats o
accidentats, o les persones jurídiques que tinguin aquest
tipus d'automòbils al seu servei, han de sol.licitar al
departament competent l'autorització pertinent. Aquest
expedeix, si escau, l'autorització, en la qual s'ha de fer
constar el termini de duració i totes les limitacions i
mesures que es considerin necessàries als efectes de
seguretat.
185.1. Els vehicles destinats a remolcar-ne d'altres que no
puguin circular normalment, han de portar en el pla superior
de la carrosseria una rampa de llums giratoris de color
taronja, que han d'estar permanentment encesos durant
l'operació de remolcatge.
El vehicle remolcat ha de portar a la part posterior la
inscripció "ATENCIO, VEHICLE REMOLCAT" amb lletres negres
dins un rectangle de 16 X 90 cm en fons blanc. Aquest senyal
ha d'anar vorejat per una línia de color negre. El vehicle
remolcat únicament pot ser ocupat pel conductor.
El dispositiu de senyalització d'avaria descrit en l'article
90 corresponent al vehicle remolcat ha d'estar en
funcionament durant tota la duració del trajecte.
185.2. Tot vehicle automòbil o remolcat que tingui en buit
una altura lliure igual o superior a 70 cm ha d'estar
proveït, a una distància màxima de 60 cm del seu extrem
posterior, d'un dispositiu de protecció contra el risc
d'encastament d'un vehicle que provingui del seu darrere.
Aquest dispositiu ha de ser construït i muntat sòlidament i
ha de respondre a les condicions següents:
a) L'altura respecte al terra de la part inferior no pot
excedir de 70 cm.
b) Les parts més allunyades del pla longitudinal medial del
vehicle no s'han de trobar a més de 46 cm dels seus extrems.
c) Si el dispositiu té diverses parts, la màxima separació
que es permet entre elles és de 60 cm.
d) La roda de recanvi o tot altre element resistent del
vehicle és considerat com a element vàlid als efectes del
present apartat sempre i que reuneixi les condicions
esmentades anteriorment.
No estan obligats a disposar d'aquesta protecció contra el
risc d'encastament aquells vehicles on sigui incompatible
amb les condicions d'utilització, com és el cas de tractors
per a semiremolcs o de bolquets.
Frenada dels vehicles automòbils
Article 186
Estan sotmesos a les disposicions del present apartat els
vehicles automòbils, remolcs, semiremolcs, vehicles
articulats i conjunts de vehicles.
Els sistemes de frenada dels vehicles esmentats han de
complir el que s'especifica en el reglament núm. 13 de les
Nacions Unides, o a les reglamentacions comunitàries
referents a frenada de vehicles.
186.1. Vehicles automòbils
a) Tot vehicle automòbil ha d'estar dotat de dos dispositius
de frenada: un dispositiu principal i un d'emergència, amb
comandaments diferents i fàcilment accessibles.
b) Quan actuïn aquests dispositius, les rodes frenades han
de quedar repartides simètricament amb relació al pla
longitudinal medial del conjunt de rodes.
c) El dispositiu principal ha d'actuar sobre el conjunt de
les rodes o trens de rodament. S'ha de poder accionar sense
que el conductor abandoni el volant de direcció.
d) El dispositiu de socors ha d'actuar sobre les rodes o
trens de rodament que suportin, amb càrrega repartida a
vehicle parat, almenys el 40% del pes total.
e) En els vehicles destinats al transport públic de
passatgers, d'un pes total superior a 8 t i en els vehicles
destinats al transport de mercaderies de pes total superior
a 16 t, el dispositiu principal de frenada ha de ser
disposat de manera que un defecte en la transmissió a les
rodes davanteres no suposi igualment la falta de frenada en
les rodes de l'eix o els eixos posteriors.
Aquesta disposició no és obligatòria en els casos següents:
1) Vehicles de pes total inferior a 16 t, en els quals en
cas de defecte de la font de l'energia que alimenta el
dispositiu principal, l'accionament d'aquest fre posi en
acció el fre de socors.
2) Tractors per a semiremolcs de pes en buit inferior a 16
t.
f) Quan el dispositiu de socors actuï per mitjà d'un fluid,
tots els components que el formen, excepte els mecanismes
que actuen directament sobre els frens, han de ser
absolutament diferents dels òrgans corresponents al
dispositiu principal.
g) Hi ha d'haver un dispositiu de frenada d'estacionament
maniobrable pel conductor sense abandonar el volant de
direcció. Aquest dispositiu pot restar bloquejat en absència
del conductor i mantenir el vehicle parat amb la càrrega
màxima normalment repartida en un pendent del 18%, sobre
carretera seca i amb el canvi de marxes en posició de punt
mort. Els elements actius del fre de mà han de quedar
accionats per un dispositiu purament mecànic. Si el
funcionament d'aquest fre necessita una font d'energia
diferent de la muscular, el dit funcionament ha d'estar
assegurat fins i tot en cas de falta d'aquesta energia.
El fre de mà pot ser considerat a més com a fre de socors.
h) La interposició, entre les superfícies frenades i les
rodes, d'òrgans deformables com cardants i trens
d'engranatges, és admesa únicament si aquests òrgans poden
suportar per construcció, sense ruptura ni deformació
permanent durant la vida del vehicle, els esforços màxims
que es poden transmetre accionant el dispositiu.
i) El desgast desigual dels frens pot compensar-se fàcilment
per reglatge o automàticament.
j) Si un dispositiu de frenada està accionat per un o
diversos acumuladors d'energia, cal que hi hagi un
advertidor òptic i/o acústic perfectament perceptible pel
conductor, que indiqui qualsevol defecte en la reserva
d'energia. L'advertidor ha de funcionar mentre l'energia
existent sigui insuficient per poder garantir una frenada
normal. Aquest advertidor ha de començar a funcionar quan la
quantitat d'energia és encara suficient per permetre una
frenada correcta.
k) En cas d'un dispositiu de frenada que comporti una
transmissió mitjançant un fluid líquid, el conductor ha de
ser advertit, per un senyal perfectament perceptible, de
tota disminució de la reserva de fluid susceptible de
comprometre el bon funcionament dels frens.
Si no hi ha aquest senyal, el recipient que conté la reserva
de fluid ha de ser construït i disposat en el vehicle de
manera que permeti un control fàcil del nivell de la
reserva.
Els vehicles destinats al transport públic de passatgers, i
els destinats al transport de mercaderies amb pes total
igual o superior a 3,5 t han de posseir el dispositiu
advertidor.
1) Els serveis auxiliars de què disposi el vehicle no poden
en cap cas obtenir l'energia de forma que a causa del seu
funcionament es pugui produir una disminució sensible en la
reserva d'energia destinada a la frenada.
2) Els vehicles automòbils que puguin arrossegar un remolc o
semiremolc amb fre, han de disposar d'un comandament
específic que permeti al conductor, sense abandonar el
volant de direcció, l'accionament dels frens del remolc.
No és necessari aquest comandament si, accionant el
dispositiu principal de frenada, es produeix simultàniament
la frenada del tractor i del remolc. S'admet que el fre del
remolc actuï lleugerament abans que el tractor; en cap cas
pot actuar després.
186.2. Remolcs
a) Tot remolc que pesi amb càrrega més de 750 kg ha d'anar
proveït d'una instal.lació de frenada que com a mínim
comprengui:
Un dispositiu de frenada de servei que actuï sobre un nombre
de rodes tal que suportin com a mínim el 50% del pes total
del remolc, considerada la càrrega normalment repartida.
Aquest fre ha de ser continu, és a dir, ha de permetre, una
vegada connectat amb el vehicle tractor, la transmissió de
la frenada simultàniament a tots els vehicles que puguin
constituir el "conjunt de vehicles".
Un dispositiu de frenada per mantenir immòbil el remolc
parat (fre de mà).
b) Aquests frens han de complir les condicions següents:
1) El fre de servei ha de complir les condicions
especificades en aquest article i ha d'assegurar, en cas de
ruptura de l'enganxall, la parada ràpida del vehicle i la
immobilització en un pendent del 18%.
2) El fre de mà ha de poder restar bloquejat en absència del
conductor i permetre la immobilitat del remolc en un pendent
del 18%. Els elements actius d'aquest fre han de romandre en
posició serrada mitjançant un dispositiu d'acció purament
mecànica. Aquest fre s'ha de poder maniobrar en els vehicles
separats del vehicle tractor per una persona des de terra.
La disposició relativa a la parada automàtica del remolc en
cas de ruptura de l'enganxall, no és obligatòria per als
remolcs de càmping i d'equipatges que carregats tinguin un
pes total inferior a 1.250 kg, sempre i que aquests remolcs
disposin, a més de l'enganxall principal, d'un enganxall de
socors constituït per cadenes o cables metàl.lics.
c) Els remolcs que carregats superin un pes total superior
de 3,5 t i els destinats al transport de passatgers, han de
tenir també un dispositiu de frenada accionat pel
comandament del fre de socors del vehicle tractor. La
transmissió del fre de socors ha de ser independent de la
transmissió del fre principal.
Aquest fre ha d'actuar sobre les rodes que suportin almenys
un 40% del pes total de la càrrega màxima, normalment
repartida en vehicle parat.
d) El dispositiu de frenada per inèrcia no es pot considerar
com a reglamentari per als remolcs que tinguin un pes total
amb càrrega igual o superior a 3.500 kg.
186.3. Semiremolcs
Per als semiremolcs que tinguin un pes total amb càrrega
superior a 750 kg són aplicables les disposicions esmentades
en els apartats a, b i c d'aquest article amb la condició
que el fre de servei actuï obligatòriament sobre la
totalitat de les rodes del vehicle.
186.4. Frenada
186.4/1. En tot vehicle automòbil en servei, un esforç
normal del conductor sobre el fre ha de permetre, en
qualsevol condició de càrrega i sense que es produeixin
alteracions en la trajectòria del vehicle, les reduccions
següents:
Dispositiu Reducció
principal màxima
(m/s2)
Vehicles particulars 5,5
Vehicles amb un pes total
amb càrrega igual o
inferior a 16.000 kg 4,5
Vehicles amb un total
amb càrrega superior
a 16.000 kg 4,25

Dispositius de socors
Vehicles particulars 2,5
Altres vehicles 2,0
186.4/2. En tot vehicle en servei destinat al transport
públic de passatgers, un esforç normal aplicat al
comandament del fre ha de permetre obtenir les reduccions
màximes següents, sense alteracions en la trajectòria del
vehicle durant la frenada:
Dispositiu Reducció
principal màxima
(m/s2)
Vehicle en buit 5,5
Vehicle amb càrrega 4,5
Dispositiu de socors
Vehicle en buit 2,5
Vehicle amb càrrega 2,0
L'eficàcia de frenada d'un remolc es determina per proves
consecutives de frenada, unes amb el tractor isolat i altres
amb el conjunt de tractor i remolc amb la càrrega màxima.
La reducció pròpia del remolc (G'), s'obté a partir de la
reducció del tractor sol (G) i de la reducció (J) del
conjunt, aplicant la fórmula següent:
G' = J - P/P' (G - J)
P és el pes efectiu del tractor i P' el del remolc.
Les reduccions obtingudes són com a mínim les indicades a
l'apartat 4/1 d'aquest article, per a vehicles particulars
amb una tolerància d'1/5.
Vehicles destinats al transport públic de passatgers
Article 187
Els vehicles destinats al transport públic o privat de
passatgers de més de 9 persones, inclòs el conductor, han de
complir les disposicions següents, a més de les restants
compreses en el Codi de la circulació.
187.1. Dipòsits de combustible, acumuladors, circuits
elèctrics i evacuació de gasos.
a) El dipòsit de combustible ha d'estar situat a l'exterior
del compartiment reservat als passatgers i als equipatges,
no es pot trobar damunt d'aquests compartiments i ha de
complir els reglaments núm. 36 i 66 de la Comissió Econòmica
per a Europa de l'ONU, segons la redacció vigent en el
moment de la matriculació del vehicle.
Ha d'estar separat d'aquests compartiments per un envà
incombustible completament estanc; la part inferior del
dipòsit ha de restar sempre lliure de manera que les pèrdues
de carburant s'evacuïn directament cap a terra sense
obstacles. L'orifici d'ompliment ha d'estar a l'exterior de
la carrosseria.
b) El conductor ha de poder parar el motor i desconnectar
els circuits elèctrics dels acumuladors d'energia elèctrica
sense abandonar el volant de direcció.
c) L'evacuació dels gasos de la combustió s'ha d'efectuar de
forma que en cap circumstància puguin penetrar a l'interior
del vehicle, i la seva conducció ha d'estar suficientment
separada de tota matèria combustible a fi d'evitar qualsevol
risc d'incendi.
En cap circumstància una pèrdua en la canalització de
carburant no pot permetre que aquest es posi en contacte amb
els conductes del gas de la combustió.
d) Els acumuladors d'energia elèctrica han d'estar situats a
l'exterior dels compartiments destinats als passatgers i als
equipatges.
187.2. Frenada
Els vehicles amb un pes amb càrrega superior a 8 t han
d'estar proveïts, a més dels dos dispositius de frenada
reglamentaris (de servei i de socors), d'un dispositiu
alentidor o similar, accionable pel conductor des del seu
seient i que doni una reducció com a mínim de 0,70 m/s2.
L'objecte d'aquesta prescripció és evitar el risc d'accident
en els llargs descensos a causa d'una escalfor excessiva de
les guarnicions de fre. Aquest dispositiu és obligatori en
tots els vehicles nous matriculats a partir de la data de
publicació d'aquest Codi. Els vehicles equipats d'aquests
dispositius alentidors poden ser autoritzats a transportar
un pes total de 500 kg com a màxim considerant el pes de
l'alentidor.
187.3. Xassís i carrosseria
a) Els vehicles de carrosseria tancada han d'anar proveïts
d'un sistema de calefacció i/o d'aire condicionat que ha
d'oferir totes les garanties de salubritat. D'altra banda,
han d'anar dotats d'un bon sistema de ventilació.
b) En cap cas pot modificar-se la distància entre els eixos
indicada pel constructor, ni augmentar la distància existent
entre l'eix posterior i l'extremitat posterior de la
carrosseria (voladís posterior). No es consideren dins
d'aquesta disposició els para-xocs, les escales i altres
elements auxiliars.
c) Els vehicles d'un sol pis construïts per al transport de
més de 16 persones assegudes o dretes a més del conductor,
nous o d'ocasió, que es pretenguin matricular al Principat,
han de complir les condicions tècniques del Reglament número
66 de la Comissió Econòmica per a Europa, relatiu a
l'homologació dels vehicles de gran capacitat per al
transport de persones respecte a la resistència mecànica de
la superestructura.
d) Per calcular el pes del vehicle amb càrrega, es considera
que cada passatger pesa 75 kg, i s'aplica el pes de 100 kg
per cada m³ d'espai destinat a equipatges.
La repartició de la càrrega ha de ser independent dels
altres seients del vehicle. Hi ha d'haver una barrera fixa i
sòlida a l'altura del respatller del conductor, per
protegir-lo contra les pressions i els cops provinents dels
altres passatgers.
Aquest seient ha de ser regulable i sòlidament unit a la
carrosseria i ha d'estar situat de manera que permeti al
conductor realitzar totes les maniobres necessàries sense
haver de fer desplaçaments importants del cos.
S'han de prendre les disposicions necessàries perquè el
conductor no sigui molestat durant la marxa del vehicle pel
sol ni pels reflexos que puguin provenir de la il.luminació
interior del vehicle.
e) Tot vehicle amb carrosseria tancada ha de disposar com a
mínim de les sortides següents:

Nombre de places inclosa la del conductor	Sortides de servei	Nombre de places inclosa la del conductor	Finestres de Socors	Nombre de places inclosa la del conductor	Sortides zenitals
de 17 a 45	1	de 17 a 30	4	Fins a 51	1
de 46 a 70	2	de 31 a 45	5	+ 52	2
de 71 a 100	3	de 46 a 60	6
+ 100	4	de 61 a 75	7
		de 76 a 90	8
		+ 90	9
El vehicle de dos pisos ha de disposar de dos escales de servei

f) Situació de les sortides. Les sortides de servei han
d'estar situades al costat dret, i com a mínim una a la part
davantera del vehicle.
Com a sortida de socors es pot admetre la del conductor, al
costat esquerre, sempre i que quedi un espai lliure de 30
cm.
En els vehicles de capacitat entre 14 i 22 places, destinats
a transport interurbà de llarga distància, es pot substituir
una de les portes de servei per una de socors.
g) Dimensions de les sortides:

	Altura lliure mínima	Amplada lliure mínima
Sortides de servei	1,65 m	0,60 m
Sortides de socors	1,20 m	0,55 m
Finestres de socors	0,50 m	0,70 m

La superfície mínima de les finestres de socors ha de ser de
4.000 cm².
h) Condicions tècniques de les sortides:
Portes de servei: totes les portes de servei normal i del
tipus clàssic han d'obrir cap a l'exterior dels vehicles,
les xarneres han d'estar col.locades a la part anterior de
la porta, en el sentit de la marxa del vehicle. Les portes
han d'estar dotades d'un dispositiu de tancament amb poms
interiors i exteriors ben visibles i accessibles. L'obertura
des de l'interior només es pot fer aixecant el pany per
evitar possibles obertures accidentals.
No s'admet el dispositiu de tancament de seguretat a les
portes si no és fàcilment maniobrable des de l'exterior.
Tota persona no autoritzada s'ha d'abstenir d'obrir les
portes dels vehicles destinats al transport col.lectiu de
passatgers, així com de tancar-les a les parades per impedir
l'entrada als passatgers.
En cap cas hi ha d'haver seients plegables units a les
portes o situats de tal manera que hi dificultin l'accés.
Els seients plegables s'han de retirar automàticament quan
no siguin ocupats. Igualment, cap d'aquests seients en
posició d'utilització ha de reduir l'amplada mínima dels
passadissos d'accés a les portes.
Finestres de socors: tots els vidres de totes les finestres
han de ser de seguretat.
Les finestres de socors han d'estar senyalitzades. Davant
les dites finestres hi ha d'haver un espai lliure permanent
de 2.300 cm², com a mínim.
Els vehicles han d'anar equipats amb un nombre suficient de
martells o dispositius equivalents, col.locats en llocs ben
visibles i destinats a trencar els vidres en cas
d'emergència.
Passadissos i seients: els passadissos longitudinals i
d'accés a les portes han de tenir una altura lliure d'1,65
m, com a mínim, i una amplada mínima de 0,30 m.
Resta prohibida la instal.lació d'un o més seients que
ocupin espais destinats a passadissos o sortides, a excepció
de l'únic seient destinat al guia o acompanyant en transport
discrecional, el qual ha de ser plegable i permetre, quan no
es troba ocupat, el lliure pas dels ocupants per aquella
zona.
Tots els seients, plegables o fixos, han d'anar proveïts
d'un respatller. A cada plaça de seient ha de correspondre
una amplada d'almenys 43 cm. La profunditat dels seients
mesurada des de la part inferior ha de ser com a mínim de 40
cm.
La separació entre dos seients consecutius, mesurada a la
base del respatller, ha de ser superior a 68 cm. En el cas
de seients frontals, aquesta distància ha de ser superior a
1,30 m.
Si el vehicle està autoritzat per transportar passatgers
drets, l'altura interior lliure de la carrosseria no pot ser
inferior a 1,85 m a les zones destinades als passatgers
drets. Aquestes zones han d'anar proveïdes de suficients
barres de suport. La superfície mínima per passatger dret és
de 0,20 m².
i) Altres. 1. Els estreps no poden sobrepassar el contorn
del vehicle durant la marxa. El primer esglaó no ha d'estar
a una altura superior a 45 cm del sòl considerant el vehicle
de buit. L'altura dels altres esglaons està limitada com a
màxim a 30 cm.
La profunditat útil dels esglaons ha de ser de 20 cm com a
mínim. Han de ser construïts amb material no llisquent.
2. Els vehicles de carrosseria tancada que circulin a
l'hivern han d'anar proveïts d'un sistema de calefacció que
ofereixi totes les garanties de salubritat. D'altra banda,
han d'estar dotats d'un bon sistema de ventilació.
3. Les canalitzacions elèctriques han de ser isolades i cada
circuit ha de ser comandat per un interruptor i protegit per
un fusible.
4. En els vehicles que circulin de nit, hi ha d'haver una
il.luminació suficient per permetre la càrrega i descàrrega
de passatgers còmodament i sense perill. Cada vehicle ha de
portar, almenys, un llum portàtil autònom.
5. Tot vehicle dels inclosos en aquest article, ha de
portar:
a) Un dispositiu cronotaquígraf.
b) Dispositius antillisquents si circula en períodes i
regions on és probable trobar neu o glaç.
6. Tot vehicle ha de disposar d'un extintor d'incendi de
capacitat suficient i en bon estat de funcionament,
col.locat prop del conductor i visible per a tots els
passatgers. Igualment, han de ser visibles les indicacions
relatives a l'ús de l'extintor.
7. El vehicle ha de disposar d'una caixa de primers auxilis
que contingui objectes i productes farmacèutics. Aquesta
caixa ha de tenir pintada una creu a la part exterior i s'ha
de col.locar en un lloc visible i fàcilment accessible per
als passatgers.
8. Hi ha d'haver un dispositiu que permeti als passatgers
fer senyals al conductor.
9. No es poden transportar passatgers en un vehicle
remolcat, llevat de l'excepció prevista en l'article 71.4
d'aquest Codi.
10. En els vehicles destinats a excursions per carreteres i
camins de muntanya que per la seva destinació pateixin un
sobreesforç mecànic, el nombre de places admissibles és
limitat a 40. No obstant això, els vehicles que en
l'actualitat han estat autoritzats per admetre un nombre
superior de places poden continuar en servei amb les places
autoritzades en el seu dia i fins que caduqui la seva
utilització o servei. En tot cas, aquest tipus de transport
només pot dur-se a terme per carreteres o camins de muntanya
que ofereixin unes mesures de seguretat mínimes, tenint en
compte la maniobrabilitat, els desnivells, les proteccions,
etc., sense que en cap cas es pugui efectuar transport
públic de passatgers en llocs on no hi hagi camins
suficientment preparats a l'efecte.
11. Protecció de seients situats davant les escales de
sortida:
Aquestes proteccions s'han d'instal.lar als llocs on hi hagi
el risc que un passatger assegut pugui ser projectat dins un
forat d'escala com a conseqüència d'una frenada brusca.
La protecció ha de tenir una alçada mínima de 80 cm i una
amplada, a comptar des de la paret lateral, que superi com a
mínim en 10 cm l'eix longitudinal medial de l'últim seient
exposat al risc esmentat.
La distància o espai lliure existent entre la protecció i el
plànol vertical transversal tangent a la part frontal del
coixí del seient ha de ser, com a mínim, de 28 cm.
El panell de protecció situat entre les barres ha de ser
d'un material resistent i de seguretat en cas de ruptura.
Ni el panell ni cap altre dels elements de la protecció no
poden presentar arestes susceptibles de produir lesions als
passatgers.
12. No es poden efectuar transformacions en vehicles ja
matriculats a Andorra per convertir-los en autobusos o
autobusos tot terreny, els quals han de ser d'un tipus
previst pel fabricant originari per a aquesta activitat.
13. Poden efectuar-se excepcions a alguns apartats d'aquest
article, després d'un informe favorable del departament
competent, en funció de les característiques i serveis que
hagi de realitzar cada vehicle o quan la carrosseria dels
vehicles hagi estat construïda directament pel fabricant en
un país on la legislació difereix de les normes indicades en
aquest Codi.
Transport escolar
Article 188
S'entén per transport escolar el trasllat col.lectiu de
persones, amb una finalitat d'ensenyament, cultural,
esportiva, recreativa o similar.
188.1. Tots els vehicles destinats a transport escolar,
independentment de la seva data de matriculació, han de
complir la reglamentació sobre frenada que es recull en el
reglament núm. 13 de les Nacions Unides i en annexos
vigents.
188.2. El transport escolar no pot fer-se mai en un remolc o
similar.
188.3. Es considera una mitjana de 35 kg de pes per cada
infant, a més del corresponent a les persones adultes
acompanyants, que és de 75 kg per cada una.
188.4. Tots els infants han d'anar asseguts, solament les
persones adultes acompanyants poden viatjar dempeus. Tan
sols excepcionalment i per a trajectes exclusivament urbans,
es pot autoritzar el transport d'escolars dempeus majors de
12 anys; no obstant això, fins i tot en aquest cas els
infants no poden ocupar les plataformes que donen accés a
les portes. Cada infant dempeus ha de disposar d'un espai de
0,20 m².
188.5. Quan el vehicle s'utilitzi ocasionalment per al
transport d'infants, els seients corresponents a dues
persones adultes poden ser ocupats per tres infants. Els
seients individuals han de ser ocupats per un sol infant.
188.6. Les portes de servei han de ser d'obertura i
tancament automàtics i han de reunir els requisits següents:
188.6/1. Les portes de servei han de poder ser accionades
pel conductor des del lloc de conducció.
El conductor ha de tenir des del seu seient una bona
visibilitat de les sortides. Si la visibilitat directa no és
suficient, s'han d'instal.lar dispositius òptics que
permetin veure les zones interiors i exteriors properes a
les portes de servei.
188.6/2. En el tauler de comandament del vehicle hi ha
d'haver testimonis lluminosos que indiquin la situació
d'obertura o tancament de les portes.
188.6/3. El vehicle ha de ser concebut de forma que els
passatgers que intentin utilitzar les portes de servei no
tinguin cap risc de lesionar-se en el moment d'obrir-se o
tancar-se les portes.
188.7. De les finestres accessibles per als infants només se
n'ha de poder obrir el terç superior.
Els vehicles han de ser de carrosseria tancada.
188.8. Els seients que no estiguin situats darrere d'un
altre respatller, a una distància màxima de 80 cm mesurada
entre ambdós respatllers, han de tenir un dispositiu de
protecció per impedir la projecció de l'infant en cas de
parada brusca o d'accident.
188.9. El vehicle ha de portar a la part superior un senyal
quadrat de 40 x 40 cm amb fons de color groc i la figura de
dos nens de color negre. A sota del quadrat ha d'haver la
inscripció "TRANSPORT ESCOLAR" amb lletres negres dins un
rectangle de 16 x 45 cm en fons blanc. Aquest senyal ha de
ser contornejat per una línia de color negre.
188.10. Hi ha d'haver un dispositiu de senyalització
d'avaria com el descrit en l'article 90 que posi en servei
simultàniament els 4 intermitents; aquest dispositiu s'ha
d'utilitzar sempre que el vehicle estigui parat per efectuar
la càrrega o descàrrega d'infants.
Instal.lacions exteriors i interiors dels vehicles
automòbils
Article 189
189.1. Instal.lació exterior.
a) Les parts exteriors de la carrosseria dels vehicles no
poden presentar elements complementaris, excepte els
retrovisors, que sobresurtin de la pròpia carrosseria a
menys de 2,20 m d'altura, per evitar, dins del possible, les
lesions corporals de gravetat a les persones eventualment
colpejades pel vehicle o danys als altres vehicles.
b) Tampoc és permesa la instal.lació de tubs o conduccions
de fluids o gasos a la part exterior del vehicle que, per
les seves característiques, puguin suposar perill per a la
resta d'usuaris.
c) Les rodes i llantes dels vehicles no poden sobresortir
dels parafangs. És permesa la instal.lació d'aletes
suplementàries als vehicles per evitar que les rodes o
llantes sobresurtin, sempre que estiguin homologades pel
fabricant del vehicle.
189.2. Instal.lació interior.
a) En els vehicles amb carrosseria tancada, l'evacuació dels
gasos d'escapament s'ha de realitzar de manera que no puguin
penetrar a l'interior del compartiment reservat als
passatgers.
Els gasos, vapors i fums que es desprenen en l'interior del
compartiment motor, no poden infiltrar-se a l'interior de la
carrosseria.
b) A les parts situades davant dels passatgers, la forma i
els materials han d'estar disposats de manera que en cas de
frenada brusca o col.lisió, no puguin provocar-los ferides
greus.
En el mateix sentit, el tauler de comandament i el volant no
han de presentar aspreses perilloses, ni arestes
susceptibles de ferir greument el passatger projectat cap
endavant en el moment d'una frenada brusca o d'un xoc.
L'extrem inferior del tauler ha de ser convenientment
arrodonit.
c) El contorn del parabrisa i del sostre del vehicle no ha
de tenir aspreses perilloses ni arestes dirigides cap
endarrere o cap avall.
d) Els miralls retrovisors disposats a l'interior del
vehicle han d'enquadrar-se en una muntura de protecció sense
aspreses ni arestes perilloses.
e) Els dispositius emprats per evitar l'enlluernament
produït pel sol, disposats davant dels passatgers de les
places davanteres, han de tenir els contorns arrodonits i
ser regulables.
f) Les portes laterals han de tenir xarneres a la seva part
anterior.
g) Els seients han de ser fixats sòlidament a la carrosseria
del vehicle sense impedir la possibilitat de reglar-los. La
part posterior superior del respatller dels seients
davanters ha d'estar encoixinada convenientment.
h) Els vehicles autocaravana o similars que utilitzin el gas
com a combustible per als serveis de cuina, calefacció,
aigua calenta, etc., han de tenir instal.lacions homologades
i d'acord amb els reglaments vigents sobre dipòsits i
conduccions de gasos. El titular del vehicle ha de
presentar, en el moment de la inspecció tècnica, una
certificació emesa per una empresa d'inspecció i control
degudament autoritzada, que acrediti que la instal.lació
reuneix totes les condicions de seguretat que són legalment
i reglamentàriament exigibles.
Miralls retrovisors dels vehicles
Article 190
El nombre mínim de miralls retrovisors en un vehicle és el
següent:
190.1. Vehicles particulars.
Un retrovisor interior i un d'exterior situat al costat
esquerre del vehicle. Els vehicles particulars amb
carrosseria comercial o familiar, han de portar un altre
retrovisor extern al costat dret. Igualment, en el cas que
el retrovisor interior no pugui complir la seva funció, el
vehicle ha d'anar proveït del retrovisor extern al costat
dret.
Els vehicles particulars que transportin un remolc, han
d'anar proveïts del segon retrovisor extern al costat dret
quan el remolc obstaculitzi el camp de visibilitat del
retrovisor intern o quan l'amplada del remolc sobrepassi la
del vehicle. En qualsevol cas els miralls exteriors han de
permetre una bona visibilitat.
190.2. Camions, camionetes, autobusos i vehicles especials.
Han d'anar dotats de dos miralls retrovisors externs, l'un a
l'esquerra i l'altre a la dreta.
190.3. Ciclomotors, motocicletes, tricicles i quadricicles
sense cabina.
Han de portar com a mínim un retrovisor a l'esquerra.
190.4. Normes aplicables als miralls retrovisors interns.
El retrovisor intern ha de permetre un camp de visió centrat
en el pla longitudinal medial del vehicle, almenys de 20 m
d'amplada i que s'estengui des d'una distància de 60 m al
darrere del vehicle fins a l'horitzó. El retrovisor ha
d'estar fixat de manera segura, i ha de garantir una imatge
estable. El conductor ha de poder regular des del seient la
posició del mirall sense abandonar el volant.
190.5. Normes aplicables als miralls retrovisors externs.
El retrovisor extern esquerre ha de ser visible a través de
la part del parabrisa recorreguda per l'eixugaparabrises o
bé a través del vidre lateral. La posició del retrovisor
s'ha de poder regular des de l'interior del vehicle amb la
porta tancada.
Quan l'extrem inferior del retrovisor estigui situat a menys
d'1,90 m del sòl (vehicle carregat) aquest retrovisor no pot
sobresortir més de 20 cm en relació amb el costat
corresponent del vehicle, tenint en compte la secció en la
qual aquest presenta l'amplada màxima.
El retrovisor esquerre ha de permetre al conductor la
visibilitat a l'esquerra d'una porció de carretera plana,
que comenci a la seva alçada i que tingui almenys 10 m de
longitud. Aquest retrovisor ha d'assegurar encara al
conductor, a partir dels 10 m, una visibilitat que
s'estengui fins a l'horitzó al costat esquerre del vehicle i
sobre una amplada de 2,50 m.
El retrovisor dret ha de permetre al conductor la
visibilitat a la dreta d'una porció de carretera plana, que
comenci a la seva alçada i que tingui almenys 0,75 m
d'amplada a partir del costat dret del vehicle i 4 m de
longitud. La visibilitat s'estén fins a l'horitzó en la
prolongació del costat dret del vehicle, a partir d'aquests
4 m i es va eixamplant cap a la dreta de forma que passats
30 m (i considerant els 4 m esmentats) l'amplada sigui de
3,50 m.
Protecció del conductor contra el dispositiu de direcció
(volant) en cas de xoc
Article 191
Els dispositius de direcció dels vehicles particulars han de
ser disposats de manera que:
En cas de xoc frontal, el desplaçament de la columna de
direcció en l'habitacle sigui concebut per tal de reduir els
riscos de ferida al pit, al coll o al cap.
En cas de topar el conductor amb el dispositiu de direcció a
conseqüència d'un xoc, les ferides ocasionades per aquest
dispositiu quedin reduïdes al mínim.
Antirobatori dels vehicles automòbils
Article 192
Els vehicles automòbils de quatre rodes com a mínim, o de
tres, amb pes màxim que excedeixi els 1.000 kg han de portar
un dispositiu per prevenir la utilització no autoritzada del
vehicle.
Aquest dispositiu ha d'estar constituït per la combinació
d'un mecanisme que impedeixi engegar el motor amb el
comandament normal i un dels dispositius següents:
Dispositiu que actuï sobre la direcció
Dispositiu que actuï sobre el comandament del canvi de
velocitat
Dispositiu que actuï sobre la transmissió
Dispositiu que impedeixi el funcionament del motor
Els dispositius que actuïn sobre els frens no són admesos.
Les característiques tècniques que han de reunir aquests
dispositius antirobatori, són les contingudes en el
reglament núm. 18 de la Comissió Econòmica per a Europa de
l'ONU.
Resistència de panys i xarneres de les portes laterals dels
vehicles automòbils
Article 193
Els panys i xarneres de les portes laterals dels vehicles,
utilitzats per a l'entrada i sortida dels passatgers, han de
reunir les condicions de resistència especificades en el
reglament núm. 11 de la Comissió Econòmica per a Europa de
l'ONU.
Resistència dels seients i dels seus amarratges
Article 194
L'estructura dels seients i les seves fixacions a la
carrosseria, han de complir les especificacions del
reglament núm. 17 de la Comissió Econòmica per a Europa de
l'ONU.
Paràsits radioelèctrics creats pels vehicles automòbils
Article 195
El dispositiu d'encesa a alta tensió dels vehicles
automòbils o altres elements del motor no ha de produir
paràsits radioelèctrics que excedeixin els límits fixats en
el reglament núm. 10 de la Comissió Econòmica per a Europa
de l'ONU.
Soroll produït pels vehicles automòbils
Article 196
El soroll produït per un vehicle automòbil ha de ser
inferior als valors que figuren al quadre següent:

Categoria del vehicle: Nivell màxim dB (A) vehicles
matriculats nous
a) Vehicles de 4 o més rodes
a.1) Vehicles destinats al transport de passatgers amb un
màxim de 9 places inclosa la del conductor 87 77
a.2) Vehicles destinats al transport de passatgers amb més
de 9 places inclosa la del conductor i un pes màxim
autoritzat superior a 3.500 kg:
a.2.1) Amb un motor de potència inferior a 150 kW 97 80
a.2.2) Amb un motor de potència igual o superior a 150 kW 97 83
a.3) Vehicles destinats al transport de passatgers amb més
de 9 places inclosa la del conductor i vehicles destinats al
transport de mercaderies:
a.3.1) Amb un pes màxim autoritzat no superior a 2.000 kg 90 78
a.3.2) Amb un pes màxim autoritzat superior a 2.000 kg i
inferior a 3.500 kg 90 79
a.4) Vehicles destinats al transport de mercaderies, amb un
pes màxim autoritzat superior a 3.500 kg:
a.4.1) Amb un motor de potència inferior a 75 kW 97 81
a.4.2) Amb un motor de potència igual o superior a 75 kW i
inferior a 150 kW 97 83
a.4.3) Amb motor de potència igual o superior a 150 kW 97 84
b) Vehicles de 2 rodes (motocicletes)
b.1) Cilindrada menor o igual a 80 cm³ 87 77
b.2) Cilindrada superior a 80 cm³ i inferior o igual a 125 cm³ 87 79
b.3) Cilindrada superior a 125 cm³ i inferior o igual a 350 cm³ 87 82
b.4) Cilindrada superior a 350 cm³ i inferior o igual a 500 cm³ 87 82
b.5) Cilindrada superior a 500 cm³ 87 82
c) Tricicles o quadricicles (llevat de la maquinària d'obres
públiques) 87 82

No obstant això,
Per als vehicles de les categories a.1 i a.2, els valors
màxims autoritzats s'han d'augmentar en 1 dB(A) si estan
equipats amb un motor dièsel d'injecció directa.
Per als vehicles amb un pes màxim autoritzat superior a
2.000 kg i que no estiguin concebuts per circular per
carretera, els valors màxims autoritzats s'han d'augmentar
en 1 dB(A) si estan equipats amb un motor de potència
inferior a 150 kW i en 2 dB(A) si estan equipats amb un
motor de potència igual o superior a 150 kW.
El mesurament del soroll produït per un vehicle automòbil de
3 o 4 rodes s'ha de fer segons les condicions previstes en
els punts 5.2.2.4 i 5.2.3.4 de la Directriu 81/334/CEE de 13
d'abril de 1981 de la Comunitat Econòmica Europea i les
modificacions posteriors.
La mesura del soroll produït per un vehicle de 2 rodes s'ha
de fer segons les condicions previstes en els punts 2.1.2 a
2.1.5 de la Directriu 78/1015/CEE de 23 de novembre de 1978
de la Comunitat Econòmica Europea i les modificacions
posteriors.
El departament competent pot exigir a l'interessat, abans de
procedir a la matriculació d'un vehicle, un certificat
d'homologació de la CEE o similar relatiu al compliment del
nivell sonor.
Fums i emissions produïts pels motors dels vehicles
Article 197
197.1 Els motors dels vehicles automòbils han de ser
projectats, construïts, reglats, conservats i conduïts de
manera que no provoquin emissions de fums molestos.
197.2. Cap vehicle en funcionament, durant la marxa o bé
parat, ha d'emetre fums específicament opacs. S'admet, no
obstant això, la possibilitat d'aquestes emissions en el
moment d'efectuar un canvi en el règim del motor.
197.3. Independentment de la sanció corresponent a la
infracció de l'apartat anterior, el propietari o conductor
del vehicle pot ser obligat a presentar el vehicle, dins del
termini previst, al servei de la ITV, després d'haver
efectuat els reglatges o les reparacions pertinents.
Article 198
198.1. Vehicles amb motor de gasoil.
Els vehicles propulsats per motors de gasoil poden ser
sotmesos, en el curs de les revisions periòdiques o a causa
de controls volants, a proves per determinar l'opacitat dels
fums en les condicions que es fixen en l'apartat següent.
Els mesuraments es fan amb un opacímetre de cèl.lula
fotoelèctrica i no poden ser sobrepassats els valors
indicats segons el tipus de vehicle, amb una tolerància de
10 unitats.
Tipus Nombre
de vehicle d'unitats
Vehicles particulars 40
Autobusos i autocars 45
Vehicles industrials i
comercials de menys
de 6 t de pes total 45
Vehicles industrials i
comercials de 6 t a 19 t
de pes total 50
Vehicles industrials i
comercials de més de
19 t de pes total 60
Tractors agrícoles i vehicles
de treballs públics 60
La revisió s'ha d'efectuar en les condicions següents:
Vehicle parat, motor a la temperatura normal d'utilització i
alimentat per gasoil.
S'han d'efectuar almenys tres acceleracions successives tan
ràpidament com sigui possible fins al règim màxim del motor,
per netejar al màxim el sistema d'escapament i reduir al
mínim l'efecte de l'alimentació d'aire quan hi ha
sobrealimentació.
El mesurament pròpiament dit ha de tenir lloc en el curs
d'una quarta acceleració immediatament després de les altres
tres.
Poden també efectuar-se les medicions per altres sistemes
homologats per la UE, que la inspecció tècnica de vehicles
incorporarà segons correspongui.
198.2. Vehicles amb motor de gasolina
Els vehicles automòbils, nous o usats, que es pretenen
matricular al Principat han de complir les condicions
tècniques que especifica la Directriu 91/441 de la Comunitat
Econòmica Europea.
El departament competent pot exigir a l'interessat, abans de
la matriculació d'un vehicle, un certificat d'homologació de
la Unió Europea o similar, relatiu al compliment dels límits
d'emissió de contaminants.
Els vehicles matriculats han de complir les especificacions
relatives a gasos contaminants existents en la data de
matriculació.
Transport per carretera de matèries perilloses i peribles
Article 199
199.1. El transport per carretera de matèries perilloses es
regula pel que disposa aquest article; subsidiàriament,
sempre i que no es contradigui el que s'especifica en aquest
Codi, seran d'aplicació els acords europeus sobre el
transport internacional de matèries perilloses per carretera
(ADR), adoptats a Ginebra el dia 30 de setembre de 1957, i
complementats per les disposicions posteriors, refoses en el
text del primer de gener de 1995, i per les reglamentacions
complementàries que siguin d'aplicació.
199.2. Els vehicles destinats al transport públic o privat
de matèries inflamables o perilloses, i també els vehicles
autoritzats que s'utilitzin eventualment amb aquesta mateixa
finalitat, a més de complir les normes vigents específiques
aplicables en cada cas, compliment que pot ser comprovat i
controlat en qualsevol moment pels serveis del departament
competent, han d'anar equipats amb extintors de capacitat i
eficàcia suficients i han de portar un imprès que com a
mínim reculli els aspectes següents:
Naturalesa del perill de la mercaderia i mesures que cal
prendre.
Auxili i cura de les persones que entrin en contacte amb la
matèria transportada.
Mesures que cal prendre en cas d'incendi i mitjans per a la
seva extinció.
Mesures que cal prendre en cas de trencament d'envasos o
espargiment per la via.
Aquest imprès ha de trobar-se en la cabina del vehicle.
199.3. Senyalització dels vehicles. Els vehicles que
transportin les matèries indicades en el quadre adjunt, a
més de les limitacions de pes màxim que és permès
transportar per cada classe i matèria per unitat de
transport segons la normativa ADR, han de senyalitzar-se
d'acord amb el que es preveu a continuació.
Matèria Classe
Substàncies explosives classe 1
Gasos comprimits, liquats
o dissolts a pressió classe 2
Líquids inflamables classe 3
Sòlids inflamables classe 4.1
Matèries susceptibles
d'inflamació espontània classe 4.2
Matèries que en
contacte amb l'aigua
desprenen gasos
inflamables classe 4.3
Matèries comburents classe 5.1
Peròxids orgànics classe 5.2
Matèries tòxiques classe 6.1
Matèries infeccioses classe 6.2
Matèries radioactives classe 7
Matèries corrosives classe 8
Matèries i objectes
perillosos diversos classe 9
199.4/1. Mitjançant dos senyals fixos de color groc taronja
reflectors, amb la forma d'un rectangle de 40 cm de base i
de 30 cm d'altura mínima, contornejats per una línia negra
d'1,5 cm.
Aquests senyals han de ser fixats un al davant i l'altre al
darrere del vehicle a la part esquerra perpendicularment al
seu eix longitudinal i de manera ben visible.
Sobre els senyals han d'anar indicats els números de codi
corresponents al tipus de la matèria transportada. Aquests
números han de ser estampats sobre el senyal. Quan dues
matèries diferents són transportades per un vehicle cisterna
o per un remolc cisterna, el vehicle i el remolc han d'anar
proveïts cada un davant i darrere dels senyals esmentats amb
els corresponents números de codi.
Quan un vehicle cisterna transporta diferents materials en
compartiments diferents d'una mateixa cisterna, els costats
de cada compartiment han de portar paral.lelament a l'eix
longitudinal del vehicle els senyals esmentats anteriorment.
Quan les matèries perilloses siguin descarregades i les
cisternes ben netes, els senyals groc taronja no han de ser
visibles.
199.4/2. Mitjançant tres senyals fixos amb forma d'un
quadrat amb punta cap a baix col.locats un a la part
posterior perpendicularment a l'eix longitudinal, i els
altres dos, un a cada costat del vehicle paral.lelament a
l'eix longitudinal.
Aquests senyals han de reproduir el símbol corresponent a la
natura del perill creat per la matèria transportada.
Quan una unitat de transport traslladi diferents tipus de
matèries perilloses, s'han de col.locar els símbols
corresponents a totes les classes de perills.
199.5. Els pesos màxims autoritzats a partir dels quals
s'exigeix la senyalització dels vehicles estan determinats
per la legislació internacional de transport per carretera
de matèries perilloses ADR.
199.6. Els senyals de l'apartat 199.3 d'acord amb la
normativa internacional de transport per carretera de
matèries perilloses ADR, són els següents:
1) Bomba negra sobre fons taronja contornejada per una línia
blanca.
2) Ampolla de gas negra sobre fons verd, contornejada per
una línia blanca.
3) Flama negra sobre fons vermell, contornejada per una
línia blanca.
4.1) Flama negra sobre fons constituït per bandes verticals
equidistants alternativament vermelles i blanques,
contornejada per una línia blanca.
4.2) Flama negra sobre fons blanc, el triangle inferior
vermell contornejada per una línia blanca.
4.3) Flama blanca sobre fons blau contornejada per una línia
blanca.
5) Flama sobre un cercle, negra sobre fons groc amb una
línia blanca a l'entorn.
6.1) Calavera i dues tíbies, sobre fons blanc.
7) Trèvol esquematitzat, amb la inscripció RADIOACTIU i la
xifra 7. Fons groc en la part superior i blanc en la
inferior. Símbols i inscripcions de color negre.
8) Gotes fluint d'una proveta sobre una placa i una altra
proveta sobre una mà, negres sobre fons blanc, el triangle
inferior de color negre contornejat per una línia blanca.
9) Fons blanc amb set bandes verticals negres en la meitat
superior i la xifra 9 subratllada i de color negre al vèrtex
inferior.
199.7. Proves a realitzar en els recipients cisterna
Els recipients i el seu equipament han de ser sotmesos, en
conjunt o separadament, a un control inicial abans de posar-
los en servei, i posteriorment hi ha d'haver controls
periòdics. El control inicial consta d'una verificació de
les característiques de construcció, un examen de l'estat
interior i exterior i una prova d'hermeticitat, sota pressió
hidràulica.
Els controls periòdics es fan d'acord amb les prescripcions
de la reglamentació internacional per al transport de
matèries perilloses (ADR), i consten d'un examen de l'estat
interior i exterior i d'una prova de pressió hidràulica.
La prova inicial i les proves periòdiques són efectuades per
un tècnic o empresa especialitzada reconeguts pel Govern, a
la pressió indicada sobre la placa de característiques
existent en el recipient cisterna.
Aquesta placa ha de ser d'un metall inoxidable i fixada
permanentment en el recipient en un lloc fàcilment
accessible. Les dades que han de figurar estampades sobre la
placa són:
Número de l'homologació
Marca del fabricant
Número de fabricació
Any de construcció
Pressió de prova efectiva en bars
Capacitat en litres
Data de la prova inicial i de l'última prova periòdica
efectuada
Segell i signatura de l'expert que ha efectuat les proves
199.8. Equipament elèctric i contra incendis.
Els camions cisterna per al transport de matèries perilloses
han de tenir en compte les prescripcions següents:
199.8/1. Els aparells interruptors han d'estar a l'interior
de caixes metàl.liques tancades excepte quan per construcció
o pel seu emplaçament no suposin cap perill.
199.8/2. És obligatori un interruptor fàcilment maniobrable
i que desconnecti tots els circuits, llevat el corresponent
a l'enllumenat d'estacionament i de gàlib. Aquest
interruptor ha d'estar col.locat tan a prop com sigui
possible de la bateria i de forma que sigui fàcilment
accessible.
199.8/3. Els interruptors, l'enllumenat, llevat del
posterior, i els generadors i acumuladors elèctrics han
d'estar al davant de les cisternes o recipients que
continguin la matèria perillosa.
Això no obstant, l'interruptor de bateria i l'acumulador
poden deixar de respectar aquesta prescripció quan estiguin
protegits o siguin d'un tipus utilitzable en atmosfera
explosiva i estiguin a més protegits contra eventuals
degoteigs del líquid transportat.
199.8/4. Els borns de l'acumulador han d'estar protegits per
una matèria isolant de tot contacte amb les superfícies
conductores veïnes, susceptibles, en cas de deformació o de
xoc, de provocar un curtcircuit.
199.8/5. Els cables elèctrics, aparells i llums han d'estar
protegits degudament contra la humitat i les vibracions.
199.8/6. Han d'estar dotats com a mínim de dos extintors de
capacitat suficient i en perfecte estat de funcionament per
combatre tant un incendi del motor com de la càrrega. El
conductor del vehicle ha de conèixer el funcionament dels
extintors.
199.9. Els conductors dels vehicles que transportin matèries
inflamables o perilloses han de complir amb el màxim rigor
les normes següents:
199.9/1. Prohibició absoluta de fumar o portar el cigarret
encès durant tot el temps de realització del transport i
fins a la descàrrega completa del vehicle.
199.9/2. Prohibició d'abandonar el vehicle a la carretera i
deixar-lo sense vigilància adequada o amb insuficients
condicions de seguretat.
199.9/3. Prohibició d'estacionar el vehicle en nuclis
urbans, si no és en cas de força major. En aquest supòsit el
xofer no es pot allunyar més de 100 m del vehicle i en cap
cas l'ha d'estacionar a menys de 10 m d'un foc descobert o
d'un local comercial, habitatge o espai urbà habitable o
ocupat per persones. Igualment, no pot abandonar el vehicle
sense haver comprovat que totes les aixetes estiguin ben
tancades.
Aquesta norma no s'aplica als conductors de vehicles de
distribució a domicili quan estiguin en servei.
199.9/4. Obligació de respectar, sempre que els vehicles
circulin en comboi, una distància mínima de 150 m entre un
vehicle i el següent.
199.9/5. Obligació que el xofer del vehicle sigui titular
d'un certificat d'aptitud per al transport de matèries
inflamables o perilloses, lliurat pels serveis corresponents
del departament competent.
199.9/6. Prohibició absoluta de transportar passatgers,
excepte el personal de servei.
199.10 Els serveis del departament competent, encarregats de
la formació teòrica i pràctica dels conductors d'aquest
tipus de vehicles, queden obligats a desenvolupar un
programa d'ensenyament que tracti obligatòriament els punts
següents:
199.10/1. Estats físics dels elements i propietats
característiques de sòlids, líquids i gasos.
199.10/2. Principals tipus de risc: inflamabilitat,
explosibilitat, toxicitat, corrosibilitat, inestabilitat
química i riscos específics de l'estat gasós.
199.10/3. Mesures de prevenció i minoració de riscos. Normes
bàsiques per a la prestació d'auxilis i salvaments de
persones i béns apropiades a cada tipus de risc.
199.10/4. Condicions de funcionament i característiques
tècniques i mecàniques de l'equipament. Instruments
necessaris per a la càrrega i descàrrega dels vehicles
utilitzats en aquesta mena de transports.
199.10/5. Normes legals i reglamentació nacional i
internacional aplicable al transport de matèries inflamables
o perilloses.
199.11. Les persones que hagin obtingut el certificat
d'aptitud per al transport per carretera de matèries
perilloses han de seguir cada cinc anys un curs per
actualitzar coneixements. El departament competent ha de
determinar l'abast, la durada, els programes i
l'organització d'aquest curs.
199.12. En tot cas, l'aspirant a obtenir el certificat
d'aptitud per al transport per carretera de matèries
perilloses, ha de superar les proves mèdiques que comporten
l'obtenció del certificat mèdic oficial especial, a més
d'aquelles proves que el departament competent pugui
determinar.
199.13. Els certificats d'aptitud per al transport de
matèries perilloses o documents anàlegs expedits a
l'estranger, poden homologar-se a Andorra sense necessitat
de superar cap prova, si el país expedidor és cosignatari de
la ADR i manté amb Andorra criteris de reciprocitat en la
matèria. En cas contrari, el sol.licitant ha de superar les
proves previstes a l'efecte.
199.14. Transport per carretera de productes alimentaris o
peribles.
Els vehicles destinats al transport de productes alimentaris
o peribles, han de complir el que especifica el Reglament
d'higiene i control dels aliments, títol IV (del transport
d'aliments) de data 21 d'abril de 1993.
Igualment aquest tipus de transport ha de complir el que
disposa l'Acord sobre el transport internacional de
productes peribles i sobre vehicles especials utilitzats per
a aquest tipus de transports (ATP).
Capítol VIII. Targetes de transport
Article 200
És obligatòria la targeta de transport, lliurada pels
serveis del departament competent, per a tots els vehicles
següents:
Vehicles de transport públic de passatgers.
Vehicles de transport de mercaderies.
Vehicles de lloguer, d'autoescoles, grues, taxis,
ambulàncies i assistència sanitària.
Qualsevol altre vehicle que no sigui d'ús privat com a
turisme particular.
Article 201
201.1. Les targetes de transport es lliuren a tota persona
física o jurídica que compleixi tots els requisits següents:
a) Que disposi d'un vehicle, com a propietari/ària o per un
altre títol jurídic, per a ús empresarial.
b) Que es dediqui professionalment a la prestació de serveis
de transport d'ús públic o privat.
c) Que sigui titular de la corresponent autorització
lliurada pel departament competent, per dur a terme
l'activitat industrial o comercial que correspongui, i
consti inscrit en el Registre de Comerç.
201.2. Resta prohibit el lliurament de targetes de transport
per als vehicles que no hagin superat satisfactòriament la
inspecció tècnica de vehicles que els correspongui, o que
tinguin caducat el termini per superar-la.
Article 202
Les targetes de transport tenen la validesa següent:
a) Tres o sis mesos: per als vehicles destinats al transport
públic de passatgers segons correspongui.
b) Sis o dotze mesos: per als vehicles de transport de
mercaderies, vehicles de lloguer, taxis, vehicles
d'autoescola, grues, ambulàncies i altres d'assistència
sanitària, segons correspongui.
Capítol IX. Regulació de la circulació de vehicles de
transport de mercaderies i especials
Article 203
El Govern pot, per raons de seguretat viària i fluïdesa de
la circulació, mitjançant el reglament corresponent,
establir les mesures de regulació de trànsit que afectin els
vehicles i transports especials, la maquinària agrícola, els
vehicles que transportin matèries perilloses i els vehicles
de transport de mercaderies, o tots aquells en general que
per les seves dimensions, prestacions, maniobrabilitat o
càrrega, puguin dificultar o suposar un perill per la
circulació o la seguretat viària.
Vehicles especials i agrícoles
Article 204
204.1. Es consideren vehicles especials, i s'han de
matricular com a tals, els vehicles de motor i els remolcs
no destinats normalment al transport de persones i/o de
mercaderies ni a l'arrossegament d'altres vehicles amb
aquestes finalitats, i que s'utilitzin especialment per a
determinats treballs o serveis, com obres públiques,
indústria de la construcció, agricultura o altres, ja
siguin:
Excavadores
Buldòzers
Pales carregadores
Anivelladores
Compactadores
Dúmpers
Elevadors
Carros perforadors
Grups compressors i grups electrògens mòbils i similars
Tractors agrícoles de tot tipus
Remolcs agrícoles
Maquinària amb finalitat agrícola arrossegada per un altre
vehicle
Motocultors i vehicles anàlegs que per les seves
característiques siguin capaços de circular per la via
pública
Qualsevol altre tipus d'enginy mòbil utilitzat en la
indústria o l'agricultura i capaç de circular per la via
pública de forma autònoma o acoblat a un altre vehicle
204.2. Igualment, s'han de matricular com a vehicles
especials els previstos exclusivament per circular en
terrenys singulars: amfibis, autoerugues, vehicles especials
per a dunes, per a muntanya, etc., que no reuneixin els
requisits necessaris per circular per les vies públiques
obertes al trànsit o no estiguin inclosos en cap de les
categories determinades en aquest Codi. El certificat de
matriculació d'aquests vehicles ha de fer referència a
aquest paràgraf, i ha d'incloure la prohibició expressa de
circular per la via pública.
204.3. Per a la matriculació de vehicles especials nous o
d'ocasió s'exigeix la mateixa documentació que especifica el
Codi de la circulació per als vehicles nous o d'ocasió,
segons el cas.
204.4. Una vegada examinada la documentació i el mateix
vehicle, aquest s'ha d'inscriure al Registre de Vehicles,
fent constar les dades següents:
El nom, els cognoms i el domicili del titular
La marca, el model, el tipus i el servei al qual es destina
el vehicle
El número de xassís del vehicle
El nombre de seients
El pes total màxim autoritzat
El número de matrícula i el de registre que correspon
204.5. El ministre titular del departament competent
expedeix el certificat de matriculació corresponent segons
el model oficial.
204.6. Cal únicament una placa de matrícula, la qual s'ha de
col.locar a la part posterior del vehicle, tan
perpendicularment al terra com sigui possible i de forma que
es vegi fàcilment.
204.7. Les matrícules han de ser de les dimensions i del
tipus especials diferents de les matrícules normals i segons
el model oficial.
204.8. Resta prohibida la matriculació a Andorra de tot
vehicle especial o agrícola la fabricació del qual sigui
anterior a 3 anys, comptats des de la data en què es pretén
importar al Principat.
204.9. Resta prohibida la matriculació de vehicles agrícoles
que estiguin desprovistos de les estructures necessàries per
protegir el conductor en cas de bolc.
Circulació de vehicles especials i agrícoles
Article 205
205.1. Sols poden circular per les vies públiques aquells
vehicles especials que vagin equipats de pneumàtics
adequats.
Els vehicles tipus pales carregadores, excavadores,
buldòzers o similars, quan circulin per les vies públiques,
han de portar un dispositiu de protecció a la cullera o
pala, de forma que la part de tall o dents no actuï com a
element de cisallament en cas de xoc amb un altre vehicle.
Els vehicles especials no estan autoritzats a circular a
velocitats superiors a 40 km/h, a excepció dels vehicles que
per les seves característiques puguin circular a velocitats
superiors. La velocitat màxima autoritzada per a cada
vehicle es farà constar al certificat de matriculació. A tal
efecte, han d'anar equipats d'un disc limitador de
velocitat, situat a la part posterior del vehicle.
205.2. Per a aquests vehicles no són aplicables les
limitacions de pes i dimensions previstes en els articles
75, 76, 77 i 78 d'aquest Codi; no obstant això, quan
circulin per la via pública vehicles que sobrepassin les
dimensions normals de llargada, alçada o amplada, s'han de
prendre les precaucions necessàries com a transport
especial.
205.3. Quan circulin per vies públiques, aquests vehicles
han de disposar de la senyalització prevista en el capítol
III d'aquest Codi, igual que qualsevol altre tipus de
vehicle.
205.4. Durant la circulació per les vies públiques, els
vehicles especials han de respectar les normes d'aquest Codi
i han de ser conduïts per persones titulars d'un permís de
conduir d'acord amb l'especificat a l'article 115.
205.5. Resta prohibida la circulació en territori andorrà de
vehicles especials matriculats fora d'Andorra. Per causes
extraordinàries i degudament justificades el departament
competent pot autoritzar-ne la importació temporal i la seva
circulació.
205.6. Perquè siguin conduïts dins les zones de treball,
fora de les vies públiques, el conductor ha de tenir, com a
mínim, 18 anys.
205.7. Igualment tenen condició de vehicles especials i per
tant s'han d'acollir al que disposi aquest Codi per a la
seva circulació, o al que sigui reglamentat a l'efecte,
aquells vehicles que per les seves característiques motrius,
direccionals, o altres que el departament competent
consideri oportunes, hagin de ser conduïts en unes
condicions diferents a la resta de vehicles no especials
especificats en aquest Codi.
Per a la circulació d'aquests vehicles, el departament
competent pot prescindir d'algun dels elements detallats en
aquest article per a la circulació dels vehicles especials
genèrics.
205.8. Els remolcs o semiremolcs destinats al transport de
persones, arrossegats per un vehicle tractor, han de
circular en règim de vehicle especial, d'acord amb el que
resta estipulat en l'article 71.4 d'aquest Codi.
Circulació de quadricicles, tricicles i anàlegs.
Motocicletes i automòbils de competició
Article 206
206.1. Els quadricicles amb motor, també denominats "quads",
de quatre o més rodes, així com els tricicles amb motor,
també denominats "trikes", poden circular per la via pública
sense les restriccions imposades als vehicles especials,
sempre que compleixin les particularitats tècniques
següents:
Que la transmissió a les rodes anteriors, -posteriors o
simultània segons de quin vehicle es tracti- estigui
prevista de forma que en cap cas la relació de la tracció de
dues rodes del mateix eix sigui del 100% a efectes de
maniobrabilitat i seguretat.
Que vagin proveïts de dispositius de frenada a l'eix o eixos
on tenen la tracció, i compleixin el disposat per aquest
Codi en relació amb la frenada de vehicles.
Que compleixin la normativa de sorolls inclosa en aquest
Codi.
Que tinguin les instal.lacions i dispositius necessaris per
preveure raonablement una circulació segura, tant per al
conductor i/o acompanyants com per a tercers.
206.2. Els vehicles d'aquestes característiques que puguin
circular per la via pública sense les restriccions imposades
als vehicles especials, han d'estar però sotmesos a les
restriccions de circulació específiques següents:
En cap cas poden sobrepassar els 60 km/h.
Tant en vies urbanes com interurbanes només poden avançar
altres vehicles ocupant el carril contrari i quan la se-
nyalització i la situació ho permeti. En cap cas poden
avançar altres vehicles dins el carril pel qual circulin, si
per fer-ho no poden deixar una separació lateral amb el
vehicle que pretenen avançar igual o superior a 2 m.
206.3. Les motocicletes i automòbils de competició
matriculats que per les seves característiques tinguin
limitada la circulació, poden circular excepcionalment per
la via pública fora de competició, quan es desplacin en
ocasió de proves preparatòries, demostracions o
manifestacions esportives.
206.3/1. Durant la circulació per la via pública, no poden
sobrepassar en cap cas els 60 km/h.
206.3/2. Han de circular amb marxes llargues i sense produir
sorolls ni acceleracions innecessaris.
206.3/3. No obstant això, no poden circular en les
condicions exposades en aquest article aquells vehicles de
competició que no reuneixin les condicions mínimes de
seguretat, visibilitat, frenada, o altres equivalents que
raonablement facin perillosa la seva circulació per la via
pública ni aquells que no tinguin coberts, per una companyia
d'assegurances legalment autoritzada a Andorra, els riscs
que es puguin derivar de la seva circulació per la via
pública en les condicions descrites en aquests article.
Circulació de motos de neu i vehicles anàlegs
Article 207
207.1. Queda rigorosament prohibida la circulació d'aquest
tipus de vehicle per les vies públiques obertes al trànsit.
207.2. No poden circular en cap moment per les pistes
d'esquí senyalitzades, excepte les utilitzades pels serveis
d'explotació de les estacions d'esquís o pels serveis de
salvament de Govern.
Capítol X. Circulació de bicicletes i vehicles anàlegs
Article 208
Els conductors de bicicletes i altres vehicles moguts per
l'energia dels seus conductors, han d'atenir-se a les normes
generals de circulació que els siguin aplicables i, a més, a
les especials contingudes en aquest capítol.
Queda rigorosament prohibida la utilització en la via
pública de patins, monopatins o similars i de tota mena de
vehicles mancats de mecanismes que permetin el seu
funcionament autònom.
208.1. En tota classe de vies públiques, els vehicles a què
es refereix aquest capítol han de circular sempre pels
carrils que els són específicament destinats. En defecte de
l'existència d'aquests carrils, han de circular pel costat
dret de la zona corresponent al sentit de la seva marxa i al
més a prop possible de les voreres, sense envair-les, encara
que llurs conductors els portin a la mà desmuntats.
208.2. Sempre que els conductors sentin l'avís d'un altre
vehicle que prova d'avançar-los, han de moderar la marxa i
apartar-se a la dreta tant com els ho permeti l'amplada de
la calçada.
208.3. Resta prohibit que aquests vehicles circulin en
posició paral.lela quan en circulen dos o més. Al contrari,
han d'anar un darrere l'altre i ocupar la situació
paral.lela només al moment d'efectuar l'avançament. Quan en
la direcció de marxa de les bicicletes hi hagi dos carrils
es pot ocupar la posició paral.lela a condició que no
envaeixin el carril de l'esquerra i que no siguin més de dos
vehicles.
208.4. Resta prohibit que en una bicicleta construïda per a
una sola persona n'hi vagi una altra, encara que s'hi
col.loquin peces accessòries.
208.5. Les bicicletes poden avançar altres vehicles pel
costat dret, quan entre els vehicles i la vora de la calçada
quedi un espai lateral lliure no inferior a 2 m.
208.6. Durant la nit i en general en condicions de
visibilitat reduïda els conductors dels vehicles
especificats en aquest article, han de portar instal.lat,
com a mínim, un dispositiu lluminós a la part davantera i un
dispositiu reflectant a la part de darrera.
Capítol XI. Matriculació d'embarcacions esportives
Article 209
209.1. Les persones físiques de nacionalitat andorrana o els
estrangers legalment residents al Principat d'Andorra,
llevat dels que gaudeixin únicament d'una autorització de
sojorn i treball temporal, poden inscriure al Registre
d'Embarcacions Esportives del Govern tot tipus
d'embarcacions esportives, homologades pel país del
fabricant, sempre que estiguin exclusivament destinades a un
ús personal no comercial.
209.2. Els documents que s'han de lliurar al Registre per a
la inscripció d'una embarcació esportiva, són els següents:
a) Factura d'origen, si es tracta d'una embarcació nova, o
factura del propietari anterior si és d'ocasió. En el segon
cas s'exigeix també la documentació de l'embarcació o en el
seu defecte una fotocòpia legalitzada de la documentació.
Han de constar a la factura de compra totes les
característiques indispensables per poder transcriure-les a
la targeta d'inscripció.
b) Declaració d'impost de mercaderies indirecte (IMI),
lliurat pel Servei de Duana.
c) Per als estrangers, certificat o autorització de
residència de qualsevol de les categories previstes per la
llei, llevat de la temporal.
d) Certificat d'assegurança de responsabilitat civil
obligatòria, contractada amb una companyia d'assegurances
legalment autoritzada a Andorra, que cobreixi els danys que
es puguin causar a tercers i ocupants, de quantia
il.limitada i per una durada no inferior a un any.
209.3. Per ser identificades les embarcacions han de portar
una inscripció convenientment retolada, a manera de
matrícula a estribord i a babord de la seva proa, la qual ha
de començar amb les inicials E (embarcació esportiva)
seguides del número corresponent i de la inscripció AND.
Exemple: E E - 412 - AND
209.4. Per la conducció d'embarcacions nàutiques esportives,
no és requerirà cap tipus de titulació o de permís.
Tot i no essent necessari disposar de titulació o permís per
la conducció d'embarcacions esportives, el Govern podrà
reconèixer els carnets o títols de capacitació voluntaris
emesos per l'entitat delegada a tal efecte.
Capítol XII. Sancions
Article 210
210.1. Les infraccions als articles d'aquesta Llei referides
als supòsits que s'especifiquen a continuació poden
determinar, a més de la sanció econòmica que correspongui,
la suspensió temporal del permís de conduir.
La conducció negligent o temerària, l'omissió del deure de
socors en cas de necessitat o d'accident, la ingestió de
substàncies que pertorben o disminueixen les facultats
psicofísiques del conductor, no respectar les limitacions de
velocitat, ometre la prioritat de pas, efectuar
incorrectament els avançaments i crear situacions de perill
als altres usuaris en els canvis de direcció o de sentit, la
circulació en sentit contrari a l'estipulat, les parades i
els estacionaments en llocs perillosos o on s'obstaculitzi
greument el trànsit, la circulació sense utilització de
l'enllumenat en situacions de falta o de disminució de la
visibilitat o produint enlluernament a la resta dels usuaris
de la via, la circulació sense les autoritzacions previstes
en aquesta Llei o amb un vehicle que incompleixi les
condicions tècniques que garanteixen la seguretat viària;
les competències o les carreres entre vehicles,
l'incompliment de certes normes de transport de persones,
escolar o de matèries perilloses i en general qualsevol
altre comportament durant la circulació, no especificat
anteriorment, que signifiqui una contravenció greu a les
normes d'aquest Codi pot comportar d'acord amb el que
s'especifica en l'article següent, la retirada temporal del
permís de conduir.
La reincidència en infraccions que per si soles no comportin
una suspensió temporal del permís de conduir, pot ser-ne
mereixedora quan s'acumulin més de tres infraccions greus o
cinc de lleus, en el període màxim de sis mesos. No obstant
això, resten excloses d'aquest còmput les sancions per
aparcament indegut a les zones urbanes (zona blava i zona
verda) i aquelles que tenen prevista una sanció econòmica
màxima, igual o inferior a 5.000 PTA.
La suspensió del permís o llicència per acumulació de
sancions no pot excedir, en el cas de sancions lleus, els 15
dies i en el cas de greus, els 2 mesos. Aquestes suspensions
de permís o llicència, només poden aplicar-se per acumulació
de sancions que no comportin la suspensió temporal del
permís de conduir.
210.2. Correspon al Servei de policia d'Andorra instruir els
expedients sobre les infraccions previstes en el present
codi. La interposició de recurs no suspendrà l'execució de
l'acte impugnat ni eximirà a l'infractor del pagament de la
sanció econòmica corresponent. L'expedient governatiu
restarà suspés, i es trametrà la denúncia a l'òrgan
jurisdiccional competent, per aquelles infraccions que
puguin comportar responsabilitat penal per a l'infractor.
210.3. El Servei de policia d'Andorra té competència per
denunciar i aplicar les sancions corresponents, d'acord amb
el que es detalla en aquest capítol, dins tot el territori
andorrà. És competència exclusiva del Servei de policia
d'Andorra l'establiment de controls de velocitat,
d'alcoholèmia, d'estupefaents i d'altres substàncies que
alterin la capacitat d'obrar de les persones.
210.4. Els inspectors nomenats pel Govern en matèria de
transports poden també denunciar i aplicar les sancions
corresponents en aquesta matèria, en execució de les
competències que els són destinades.
Article 211
211.1. Les sancions a què donen lloc les infraccions als
articles d'aquest Codi, estan determinades al quadre
següent, en el qual la presència d'un asterisc (*) junt a un
període de temps significa que a més de la sanció dinerària
l'autoritat governativa pot retirar temporalment el permís o
llicència de conduir, durant el període màxim que s'indica.
211.2/1. Les infraccions es qualifiquen de lleus, greus i
molt greus. Es consideren greus les que sancionen conductes
que contravinguin allò que disposen els articles d'aquest
Codi referents a:
Conducció negligent
Omissió del deure de socors
Ingestió de substàncies que alterin les facultats
psicofísiques dels conductors
Canvis de direcció que creïn perill
Canvis de sentit que creïn perill
Circulació en sentit contrari al previst
Superació dels límits de velocitat
No respectar les prioritats de pas i crear situacions de
perill
Avançaments creant situacions de perill
Parades i estacionaments en llocs que suposin perill per a
la circulació
Circulació sense enllumenat en condicions de poca
visibilitat
Circulació sense gaudir de les autoritzacions previstes en
aquest Codi
Competició entre vehicles a la via pública
Realització de treballs a la via pública sense
l'autorització pertinent, o retirada de la senyalització
existent
Contravencions als articles que determinen el transport de
persones, el transport escolar i el transport per carretera
de matèries perilloses
211.2/2. Les infraccions tenen caràcter molt greu quan,
tractant-se d'una infracció tipificada com a greu d'acord
amb el paràgraf anterior, concorren circumstàncies de perill
que suposen un risc afegit i concret al que està previst per
a infraccions greus, en el moment de produir-se aquestes.
211.2/3. Tenen caràcter lleu la resta d'infraccions a aquest
Codi que no es refereixin a les conductes determinades
anteriorment.
211.2/4. Els imports que comporten són els següents:
Sanció lleu fins a 25.000 PTA
Sanció greu de 25.000 a 100.000 PTA
Sanció molt greu de 100.000 a 150.000 PTA
211.2/5. Els agents de l'autoritat, en funció del fet
sancionable i d'acord amb el que s'especifica seguidament,
sancionen els infractors, imposant el tipus de sanció que
correspongui a cada article que hagi estat contravingut,
sempre d'acord amb la gravetat dels fets i la perillositat
per a la seguretat viària que hagin ocasionat amb la seva
conducta. Poden també ser objecte de sanció aquelles
conductes que tot i no estant tipificades en el contingut de
la taula de sancions, suposin un perill greu per la
seguretat de les persones, sempre que el fet a sancionar
provingui d'una infracció a qualsevol dels articles d'aquest
Codi.
211.2/6. En cas que un mateix conductor ocasioni dos o més
infraccions de forma simultània, pot ser sancionat per tots
i cadascun dels fets que siguin sancionables segons aquest
Codi.
211.2/7. L'acció administrativa per perseguir les
infraccions determinades en aquest Codi prescriu als sis
mesos pel que fa a les infraccions lleus i greus. Pel que fa
a les infraccions molt greus, la prescripció és d'un any.
Article 212
Els imports màxims que es poden aplicar d'acord amb
l'especificat anteriorment i per causa dels fets
sancionables, així com aquelles infraccions que són
mereixedores de la suspensió temporal del permís o llicència
de conduir, són els que es detallen tot seguit:

Número article	Fet sancionable	Import en PTA	Retirada depermís
Regles generals
2.1	Conducció temerària que causi perill a les persones o coses.	50.000	(*)1 mes
2.1	Manifestacions incorrectes o de fet en el curs de la circulació.	10.000
2.2/1	Manca de llibertat de moviment o de visibilitat del conductor, a causa de la càrrega o dels passatgers.	15.000
2.2/2 i 3	Disminució de la capacitat normal de percepció visual o acústica.	10.000
2.2/4	Utilització de telèfon o un acte similar durant la conducció d’un vehicle.	3.000
Velocitat
3	No regular la velocitat en funció de l’estat de la calçada, de la visibilitat, dificultats de la circulació i obstacles previsibles.	15.000
4	Competència de velocitat.	50.000	(*)1 mes
5	Circular a velocitat que excedeixi la permesa.
	Excés fins a 10 km/h.	2.000
	Excés fins a 20 km/h.	4.000
	Excés fins a 30 km/h.	7.000
	Excés fins a 40 km/h.	10.000
	Excés fins a 50 km/h.	15.000
	Excés fins a 60 km/h.	20.000
	Excés fins a 70 km/h.	30.000	(*)15 dies
	Excés superior a 70 km/h. 40.000 (*)1 mes
	Per cada 10 km/h d’excés, a part de la sanció anterior	10.000
6	Reducció brusca de velocitat sense causa justificada.	10.000
6	Circular a velocitat anormalment reduïda sense causa justificada, dificultant la marxa dels altres vehicles	5.000
7	Separació insuficient entre vehicles.	15.000
Interseccions / prioritat de pas
8	Canviar de direcció sense observar la presència d’altres vehicles.	15.000
9	Canviar de direcció sense advertir els altres vehicles o bé canviar de direcció amb una maniobra incorrecta.	15.000
10	No cedir el pas en una intersecció als vehicles que tenen preferència.	15.000
11.1	No cedir el pas en incorporar-se a la via pública.	15.000
11.1	Accedir a la via pública marxa enrere quan és possible fer-ho marxa endavant.	15.000
11.2	No cedir el pas a un vehicle de transport col.lectiu de persones.	3.000
12	No donar preferència a un vehicle d'urgències en servei.	25.000	(*) 15 dies
12	Conducció negligent o innecessàriament ràpida o temerària d'un vehicle d'urgències.	50.000	(*) 1 mes
13	Parada en un pas de vianants o una intersecció	10.000
14	Evacuar indegudament una zona d'intersecció, creant perill per als altres usuaris.	25.000
Avançaments
15	No permetre l'avançament pel costat esquerre a un vehicle que ha demanat pas.	25.000
15.2	No haver-se assegurat que després d'un avançament és possible retornar al costat dret de la calçada, sense perjudici de la circulació.	25.000
15.3	No assegurar-se que la velocitat relativa dels dos vehicles permet efectuar l'avançament amb la suficient rapidesa i seguretat.	25.000
15.4	Efectuar l'avançament amb risc de col.lisió amb altres vehicles.	35.000	(*) 15 dies
15.5	Avançar amb espai insuficient per efectuar-ho, així com quan el vehicle que es pretén avançar indiqui la intenció d'avançar un tercer vehicle.	20.000	(*) 15 dies
15.6	Avançar sense deixar separació suficient amb el vehicle avançat durant i després d'avançar-lo.	25.000
15.7	Efectuar un avançament en corbes sense visibilitat, tunels, ponts o canvis de rasant, envaint la meitat esquerra de la calçada.	50.000	(*) 1 mes
15.10	Augmentar la velocitat o no aproximar-se a l'extrem dret de la calçada, dificultant la maniobra d'un vehicle que està procedint a l'avançament.	25.000
15.11	Avançar un vehicle de dues rodes sense deixar separació suficient.	25.000
15.12	Avançar un vehicle per la dreta en supòsits no permesos.	25.000
15.12/2	Circular sobre les línies longitudinals assenyalades a la calçada.	15.000
15.13	Avançar indegudament en un encreuament o immediatament abans.	25.000
15.14	Avançar indegudament a prop d'un pas de vianants.	25.000
15.15	Trepitjar una ratlla longitudinal contínua per fer un avançament.	15.000
Encreuaments
16	No adequar la velocitat ni les distàncies en arribar a un encreuament.	25.000
16.1 i 2	No respectar les senyalitzacions o les preferències en els encreuaments.	25.000	(*) 15 dies
17	No donar preferència de pas al vehicle que, circulant en sentit ascendent per una carretera de muntanya, en tingui.	5.000
Sentit de circulació
18	No circular per la dreta de la calçada, encara que el centre es trobi lliure.	10.000
18	No circular per la dreta en corbes sense visibilitat i en canvis de rasant, túnels i ponts.	50.000	(*) 15 dies
19	Circular sense deixar a l'esquerra els obstacles o refugis situats al centre de la calçada.	10.000
Canvi del sentit de la marxa
20	Efectuar la maniobra de canvi de sentit davant la presència d'altres vehicles que circulin en sentit contrari.	25.000
20	Efectuar la maniobra de canvi de sentit sense advertir els altres vehicles.	10.000
21	Efectuar la maniobra de canvi de sentit de marxa en llocs sense visibilitat, encreuaments, ponts i túnels i en vies de calçada d'amplada inferior a 4 m.	50.000	(*) 1 mes
Vies en reparació i obstacles a la circulació
27.1	Llençar, dipositar o abandonar sobre la via objectes o matèries que puguin entorpir la lliure circulació, la parada o l'estacionament; fer-los perillosos o deteriorar la via o llurs instal.lacions, o produir a la via o al seu voltant efectes que modifiquin les condicions apropiades per circular, parar o estacionar.	25.000
27.2	No cedir el pas al vehicle que trobi l'obstacle a la seva esquerra.	10.000
27.3	No desocupar la calçada dels obstacles situats voluntàriament o involuntàriament.	10.000
27.3	No advertir els altres usuaris o no senyalitzar convenientment la presència d'obstacles o perills, situats voluntàriament o involuntàriament a la calçada.	25.000
27.4	Llençar a la via pública objectes que puguin provocar incendis o posar en perill la seguretat viària, les persones o les coses.	15.000
28.1	Realitzar obres a la via pública o als voltants sense l'autorització corresponent.	50.000
28.2	No senyalitzar degudament les obres que puguin dificultar de qualsevol manera la circulació o la seguretat viària.	50.000
Parada i estacionament
29	Parar o estacionar el vehicle interrompent greument la circulació.	10.000
30	Estacionar al costat esquerre o de forma indeguda excepte via direcció única.	5.000
30	Estacionar en zona blava o verda de forma indeguda, sense abonar l'import corresponent.	Mínim 2.000**
	** Fins la suma que determini degudament el Comú o organisme competent.
31	Obrir portes o deixar-les obertes ocasionant un perill per als altres usuaris.	5.000
32.1	Estacionar o parar un vehicle en corbes, canvis de rasant sense visibilitat, encreuaments, ponts i túnels.	25.000
32.2	Estacionar ocultant senyals de trànsit i a menys de 5 metres dels encreuaments.	5.000
32.3	Estacionar a la calçada a l'altura d'una línia longitudinal contínua, si no es deixa lliure l'espai suficient perquè puguin circular altres vehicles sense envair la zona esquerra de la calçada.	10.000
32.4	Estacionar davant de les entrades i sortides permanents dels vehicles, als immobles degudament senyalitzats.	10.000
32.5	Estacionar en passos de vianants, a la seva zona d'influència o a les voravies.	10.000
32.6	Estacionar en doble fila, llevat del temps necessari perquè pugin o baixin les persones transportades.	5.000
32.7	Estacionar davant de les sortides de locals destinats a actes públics o espectacles durant les hores de la seva celebració, llevat del temps necessari a fi que pugin o baixin les persones transportades.	5.000
32.8	Estacionar en una parada d'autobús o de taxi, en una zona de càrrega o descàrrega o en una zona l'aparcament destinada a minusvàlids sense tenir de l'autorització pertinent.	10.000
32.9	Estacionar als marges o als vorals d'emergència de les carreteres o vies públiques situades fora del nucli urbà.	5.000
32.9	Estacionar de forma abusiva un vehicle en una via pública (més de set dies de forma continuada).	10.000
33	No retirar de la calçada els objectes que s'utilitzin per senyalitzar o per altres motius durant la parada d'un vehicle.	5.000
34 i 35	Deixar el cotxe estacionat sense prendre les degudes precaucions per evitar qualsevol tipus d'accident durant l'absència del conductor.	25.000	(*) 15 dies
35	No fer ús dels llums de posició en un vehicle immobilitzat en una via insuficientment il.luminada.	10.000
Immobilització, abandonament i retirada de vehicles
36.2	Conduir un vehicle que presenti deficiències que constitueixin un perill per a la circulació.	25.000
36.5	Circular sense pneumàtics adequats o equipaments especials en un lloc on és obligat el seu ús.	5.000
36.10	Circular amb un vehicle donat de baixa en el registre.	50.000
37	Abandonar un vehicle en la via pública.	25.000
Operacions de càrrega i descàrrega
38	Efectuar indegudament les operacions de càrrega i descàrrega.	15.000
Senyals acústics i òptics
39	Disposar indegudament d'un dispositiu sonor de tipus sirena o avisador de sons múltiples. (Suposarà a més la confiscació de l'aparell).	10.000
40	Fer ús indegut dels senyals acústics durant la nit, excepte en cas d'absoluta necessitat.	5.000
40	Ús de senyals acústics en les aglomeracions excepte en cas d'un perill immediat.	5.000
40	Ús de senyals acústics amb motiu de comitives, desfilades o altres sense tenir l'autorització corresponent.	5.000
Parada, inici de la marxa i marxa enrere
41	Parar o iniciar la marxa sense observar la situació dels altres vehicles que circulen o bé fer la maniobra sense advertir els altres usuaris de la via pública.	10.000
42	Fer marxa enrere sense comprovar l'existència de vehicles, persones o obstacles.	5.000
Circulació per autopista i autovia
43	Circulació per autovia o autopista de vianants i animals, fora dels llocs previstos.	5.000
43	Circulació per autovia o autopista de vehicles no autoritzats.	10.000
44	Sortida o incorporació a autovia o autopista de forma indeguda.	10.000
44	Manca d'indicació suficient o execució incorrecta de maniobra que comporti desplaçament lateral del vehicle.	10.000
45	Estacionament indegut en autovia o autopista.	15.000
45	Circular pels vorals d'emergència.	15.000
45	Fer mitja volta o circular marxa enrere.	25.000	(*) 15 dies
45	Fer mitja volta o bé circular en sentit contrari a l'indicat.	100.000	(*) 3 mesos
45	Canviar de calçada per circular en direcció contrària, aprofitant-se d'alguna zona on hi hagi comunicació entre ambdues calçades.	25.000
47	Circular indegudament pel carril esquerre.	10.000
48	Circular durant la nit sense l'enllumenat d'encreuament.	10.000
Circulació per ciutat
49.1	No adaptar la velocitat en funció d'encreuaments, proximitat d'escoles i aglomeracions.	10.000
49.2	No adaptar la velocitat a les parades d'autobusos i/o taxis.	5.000
49.3	No cedir el pas als vianants que estan en situació de creuar la calçada per un pas de vianants.	10.000
49.4	Utilitzar indegudament la calçada central en vies de tres carrils.	5.000
49.5	Fer marxa enrere per efectuar un canvi de direcció.	3.000
49.6	No respectar els senyals dels agents de circulació.	10.000
49.7	Conduir forçant les marxes i produint sorolls molestos.	5.000
50	Efectuar obres al paviment de les vies públiques, posseint autorització, sense anunciar-ho a l'autoritat corresponent amb un mínim de 48 hores d'antelació.	25.000
51	Rentar un vehicle a la via pública, o efectuar-hi operacions de manteniment o manipulació, fora de les reparacions d'urgència.	10.000
Circulació de vianants
52	Vianants. No circular per les voreres; a les vies sense voreres no circular per l'esquerra de la seva direcció.	2.000
53	Circular per les voreres els vianants que portin objectes de gran dimensió, causant molèsties importants als altres vianants.	2.000
54	Circular indegudament un grup de vianants per la calçada formant comitiva. Circular en cas de poca visibilitat o de nit sense llanternes portàtils per senyalitzar la seva presència.	2.000
55	Creuar la calçada sense parar atenció a la presència d'algun vehicle o fer-ho sense utilitzar els passos per a vianants quan n'hi hagi a menys de 50 m. Circular sense obeir els senyals de trànsit o dels agents.	2.000
Circulació d'animals
56	Circular per carretera els animals guiats o en ramat impedint la circulació o sense permetre els encreuaments i avançaments en condicions satisfactòries.	2.000
57	Conduir animals durant la nit sense la senyalització suficient.	5.000
58	Abandonar animals o deixar-los lligats de forma que puguin envair la calçada.	5.000
59	Fer creuar la calçada a animals, en encreuaments, en camins, en carreteres o en zones no senyalitzades convenientment per a aquest fi.	5.000
Accidents
60.1	No prestar l'ajut necessari en un accident amb danys corporals o no avisar l'autoritat o els serveis sanitaris, quan sigui necessari.	100.000	(*) 1 mes
60.2	No donar part del sinistre a la companyia d'assegurances en el termini previst.	25.000
60.2	No sotmetre's a les proves que indiquen els agents de l'autoritat.	25.000
61	No identificar-se després d'haver ocasionat danys a una instal.lació pública, privada o a un altre vehicle.	25.000
Càrrega d'un vehicle
62.1	Carregar un vehicle de forma que posi en perill les persones o pugui danyar les propietats públiques o privades.	25.000
62.2	Disminuir per efecte de la càrrega la visibilitat del conductor o comprometre l'estabilitat o la conducció del vehicle.	15.000
62.3	Provocar sorolls, pols o altres incomoditats evitables.	10.000
62.4	Ocultar la senyalització pròpia del vehicle.	10.000
62.5	No protegir degudament la càrrega d'un vehicle per evitar que pugui desprendre's del tot o en part durant el trajecte.	25.000
62.6	No procedir a netejar les rodes del vehicle dels materials que s'hi trobin enganxats, abans d'incorporar-se a la via pública.	10.000
63.1, 2 i 4	Càrregues que ultrapassin les dimensions màximes autoritzades.	15.000
63.5 i 6	No portar la càrrega degudament senyalitzada.	10.000
Portes i tancament de motor
64	Circular amb les portes del vehicle obertes.	25.000
64	Obrir les portes del vehicle sense comprovar prèviament que no es pot causar cap perill o obstacle per als altres usuaris.	10.000
65.1	Romandre més de dos minuts aturat amb el vehicle en un túnel o lloc tancat, sense interrompre el funcionament del motor.	10.000
65.2	Carregar combustible amb el motor en marxa.	15.000
65.3	Deixar estacionat el vehicle amb el motor en marxa.	5.000
Targetes per a minusvàlids
66	Fer un ús indegut de la targeta de minusvàlid.
	Utilització de la targeta per persones no autoritzades.	25.000
Transports especials
67	Transportar peces o màquines indivisibles amb les quals el vehicle ultrapassi les dimensions o els pesos indicats en els articles 76, 77 i 78 sense el permís corresponent.	50.000
67	No senyalitzar degudament el tipus de transport especial.	15.000
68	No transportar les matèries o residus en recipients adequats.	50.000
68	Parar a la via pública més temps del necessari per efectuar la càrrega i la descàrrega.	15.000
69	Transportar material en pols o algun altre que pugui desprendre's sense cobrir-lo totalment i eficaçment amb veles de mides adequades.	25.000
Transports de persones
71.1	Transport de més persones de les previstes segons les places del vehicle.	15.000
71.3	Transportar infants de menys de 10 anys a les places davanteres d'un vehicle quan sigui possible procedir d'una altra forma.	15.000
71.4	Transportar persones en llocs no previstos, o en remolcs o semiremolcs no autoritzats o de forma indeguda.	15.000
Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció
72	Circular sense portar degudament cordat el cinturó de seguretat cada ocupant que l'hagi de dur.	3.000
Circulació de motocicletes i ciclomotors
73.1	Circular per la via pública amb una motocicleta o vehicle anàleg sense que estigui degudament matriculat.	10.000
73.2	Circular ciclomotors, motocicletes i vehicles anàlegs sense llum d'encreuament.	5.000
73.3	No portar els usuaris dels ciclomotors o motocicletes casc de protecció personal o que no sigui de les característiques legalment establertes.	5.000
73.3	No portar un usuari de ciclomotor o motocicleta el casc degudament cordat.	2.000
73.5	Transport indegut de persones o materials en motocicletes.	5.000
73.6	Transportar passatgers quan el ciclomotor o la motocicleta no estiguin degudament homologats a l'efecte.	5.000
73.7	Transport de passatger en motocicleta conduïda per un menor de 16 anys.	10.000
73.8	Transport de més d'un passatger en motocicletes o vehicles anàlegs no previstos a l'efecte.	10.000
73.9	Transport de passatgers de forma inadequada, o transport de menors de 5 anys.	10.000
Pneumàtics de claus i equipaments especials
74	Circular amb pneumàtics de claus fora dels períodes de temps autoritzats.	10.000
74	Circular amb cadenes o equipaments especials en calçades sense neu o gel.	5.000
Limitacions de pes i dimensions
75	Transportar una càrrega superior al pes màxim autoritzat. Per cada 10% d'excés del pes autoritzat.	10.000
77	Amplada o alçada del vehicle amb càrrega inclosa superior a les permeses.	25.000
78	Llargada total del vehicle superior als límits màxims establerts.	25.000
Enllumenat i senyalització òptica dels vehicles
80	Utilitzar llums i colors no reglamentaris o pintures o dispositius reflectors no autoritzats.	15.000
81	Enllumenat de carretera no reglamentari.	5.000
82	Enllumenat d'encreuament no reglamentari.	5.000
83.1	Enllumenat ordinari no reglamentari.	5.000
83.2	Enllumenat ordinari no reglamentari en bicicletes, motocicletes o vehicles anàlegs.	5.000
83.3	Enllumenat ordinari no reglamentari en un vehicle de tracció animal.	5.000
84	Enllumenat de boira no reglamentari i/o utilització incorrecta.	5.000
85	Enllumenat de l'interior no reglamentari.	2.000
86	Enllumenat de la placa posterior de matrícula no reglamentari.	2.000
87	Senyalització de posició no reglamentària.	2.000
88	Senyalització de gàlib no reglamentària.	2.000
89	Senyalització de maniobra no reglamentària.	5.000
90	Senyalització d'emergència no reglamentària.	5.000
91	Senyalització de frenada no reglamentària.	5.000
92	Senyalització de serveis d'urgència i especials no reglamentària.	5.000
93	No utilitzar l'enllumenat necessari en cada cas en funció de la visibilitat i del tipus de carretera per la qual se circula.	10.000
94	Enlluernar els altres vehicles que circulin en sentit contrari amb l'enllumenat de carretera.	15.000
94	Enlluernar els altres vehicles que circulin en el mateix sentit.	10.000
96	No utilitzar correctament els indicadors de direcció.	10.000
97	No utilitzar correctament els dispositius òptics i els indicadors de direcció en les maniobres d'avançament.	10.000
98	Deixar un cotxe estacionat en una via insuficientment il.luminada sense senyalar-ne la presència, mitjançant l'enllumenat ordinari o el d'emergència.	5.000
Senyals de circulació
102.2	No respectar algun dels senyals prohibitius, exceptuat els de tipus II.A.20a fins a, II.A.21 i II.A.22 (estacionament prohibit, parada prohibida i zona d'estacionament amb durada limitada).	10.000
102.3	No respectar algun dels senyals d'obligació.	10.000
103.7	No portar els senyals informatius del vehicle.	5.000
104	No respectar la senyalització horitzontal de la calçada.	5.000
105.1	No respectar la indicació d'un semàfor.	15.000	(*) 15 dies
105.3	No respectar la indicació d'un agent.	15.000	(*) 15 dies
106.2	No respectar els senyals d'abalisament.	10.000
Permisos de conduir. Condicions administratives i tècniques
107	Conduir un vehicle automòbil per les vies públiques sense estar legalment autoritzat mitjançant el corresponent permís de conduir.	75.000
108	No poder exhibir el corresponent permís de conduir, malgrat tenir-lo.	2.000
110	Conduir un vehicle amb el permís de conduir caducat.	10.000
111	Conduir un vehicle amb un permís internacional sent resident al Principat.	15.000
112	Conduir un vehicle amb matrícula andorrana amb permís de conduir estranger sent resident des d'un període superior a 6 mesos.	10.000
114	Conduir un vehicle no autoritzat amb el permís de classe J.	50.000	(*) 1 mes
114	Conduir amb el permís J un vehicle sense estar acompanyat per les persones autoritzades.	50.000	(*) 3 mesos
115	Conduir un vehicle sense tenir la categoria de permís que correspongui.	50.000	(*) 1 mes
117	Conduir motocicletes d'una cilindrada inferior a 50 cc sense la llicència de conduir o permís corresponent.	25.000
117.1	No poder exhibir la llicència o el permís de conduir corresponent, malgrat tenir-la.	2.000
122	Conduir un vehicle automòbil amb un certificat de pèrdua del permís de conduir lliurat més de 3 mesos abans.
	Pèrdua: de 3 mesos a 1 any.	5.000
	Entre 1 any i 2 anys.	10.000
	Més de 2 anys.	25.000
123	No retornar el duplicat rebut en cas de pèrdua del permís de conduir.	10.000
124	Conduir en estat d'embriaguesa, exceptuant els conductors de vehicles especials, de vehicles industrials, de transport de mercaderies, de transport públic o privat de passatgers i de transport de matèries perilloses.
	De 0,5 g/l a 0,8 g/l	25.000
	De 0,81 g/l a 1,20 g/l	50.000	(*) 1 mes
	Més d'1,20 g/l	100.000	(*) 3 mesos
	Conducció en estat d'embriaguesa, per part dels conductors de vehicles especials, de vehicles industrials, de transport de mercaderies, de transport públic o privat de passatgers i de transport de matèries perilloses.
	De 0,2 g/l a 0,5 g/l	25.000
	De 0,5 g/l a 0,8 g/l	50.000	(*)1 mes
	De 0,81 g/l a 1,20 g/l	100.000	(*) 3 mesos
	Més d'1,20 g/l	150.000	(*) 6 mesos
125	Negar-se al control d'alcoholèmia.	50.000	(*) 1 mes
126	Conducció sota la influència d'estupefaents.	100.000	(*) 3 mesos

Escoles particulars de conductors
	Les sancions econòmiques poden comportar a més la suspensió de les activitats de l'autoescola, d'acord amb l'article 133 d'aquest Codi
133.1	No complir les condicions obligatòries d'higiene i netedat els locals de l'autoescola.	50.000
133.3	No disposar les autoescoles del material didàctic obligatori.	25.000
133.4	No disposar les autoescoles dels vehicles especificats en aquest Codi, o disposar-ne en condicions precàries.	50.000
133.6	Impartir l'ensenyament sense el rètol indicador del vehicle.	25.000
133.9	No disposar les autoescoles, com a mínim, de dos monitors en les condicions previstes en aquest Codi.	50.000
133.10	Exercir de monitor en més d'una autoescola.	25.000
133.12	Exercir de monitor d'autoescola, sense estar degudament autoritzat.	50.000
133.23/2	No poder exhibir la targeta d'ensenyament dels alumnes.	15.000
133.28	Suspendre les activitats les autoescoles per més temps de l'autoritzat.	50.000
Matriculació de vehicles i inspeccions tècniques
135	Circular per la via pública un vehicle propietat d'un resident, andorrà o estranger sense estar inscrit en el Registre, un cop transcorregut el termini previst a l'efecte.	25.000
138	Circular per les vies públiques sense tenir contractada una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil, d'acord amb el previst en el Codi de la circulació.	100.000	(*) 2 mesos
138	No poder presentar el rebut vàlid de l'assegurança, malgrat tenir-lo.	2.000
141	Utilitzar un vehicle destinat exclusivament a ús ramader per a d'altres finalitats.	50.000
143	Circular amb un permís de circulació amb les dades o anotacions (generals o marginals) alterades.	25.000
145.4	Efectuar un canvi de nom d'un vehicle després del termini legal.	15.000
145.5	Circular sense haver efectuat el canvi de nom en el termini previst.
	De 15 dies hàbils fins a 3 mesos.	15.000
	De 3 mesos fins a 1 any.	25.000
	Més d'1 any.	50.000
146	No donar de baixa definitiva un automòbil inscrit en el Registre que a causa del seu mal estat deixi de circular definitivament.	10.000
147	Circular sense matrícula al davant o al darrere.	15.000
147	Portar al vehicle un altre distintiu que el nacional, o inscripcions en l'entorn immediat de la matrícula.	5.000
148	Circular amb un vehicle dels compresos en l'article sense haver-lo inscrit en el Registre.	25.000
151	Conduir un vehicle amb placa de prova sense portar l'autorització corresponent.	10.000
151	Renovar plaques de prova fora del termini estipulat.	10.000
152	Circular amb plaques de prova caducades.	15.000
153	Circular un resident, andorrà o estranger amb un vehicle amb matrícula temporal.	15.000
155	Circular amb matrícula temporal transcorregut el termini de validesa.	50.000
162.1	Circulació d'un vehicle modificat sense autorització en alguna de les seves parts estructurals o funcionals.	100.000
162.2	Circulació d'un vehicle reparat després d'un accident greu, sense haver obtingut prèviament l'autorització pertinent.	100.000
164	Circulació d'un vehicle reconstruït o transformat a partir de kits, sense l'autorització pertinent.	100.000
165	Circulació d'un vehicle antic, sense l'autorització corresponent, quan aquesta sigui necessària.	10.000
166	No presentar-se a la inspecció tècnica de vehicles en el termini estipulat, en haver estat requerit.	10.000
166	Circular sense disposar del distintiu d'inspecció tècnica de vehicles en vigència per no haver-se presentat a les provesreglamentàries o per no haver-les superat.	10.000
169	Circular sense el distintiu d'inspecció tècnica de vehicles, malgrat tenir-lo, o amb el distintiu situat en un lloc que dificulti veure'l completament.	3.000
169	Circular sense permís de circulació posseint-lo.	5.000
170.1	No disposar, els recipients i conductes del vehicle que puguin contenir matèries inflamables, de les mesures necessàries per evitar un perill d'incendi o explosió.	50.000
170.2	Circular amb un vehicle matriculat a Andorra transformat perquè el motor sigui alimentat amb gasos liquats derivats del petroli, o gas natural, sense l'autorització corresponent.	100.000
171	Circular amb escapaments lliures totalment o parcial, amb tubs d'escapament incomplets, deteriorats o que no corresponguin a models previstos pel fabricant del vehicle.	15.000
172	No disposar, un vehicle de més de 400 kg, de dispositiu de marxa enrere.	15.000
173	Circular amb pneumàtics en mal estat (sanció per cada pneumàtic).	2.500
174	No portar unes proteccions a les rodes o parafangs per evitar que durant la marxa es puguin produir esquitxos.	5.000
175	No oferir les garanties de seguretat el dispositiu de direcció.	50.000
177	No tenir la transparència suficient el material constitutiu del parabrisa anterior.	10.000
177	No tenir la transparència suficient el material constitutiu dels vidres davanters fins al muntant de les portes anteriors.	5.000
177	No estar proveït d'un eixugaparabrisa eficaç al davant.	5.000
178.1 i 2	No anar proveïts, els turismes, els vehicles de pes inferior a 3.500 kg, o inferior a 8.000 kg si es tracta de vehicles de transport col.lectiu de persones, de cinturons de seguretat.	25.000
178.3	No tenir cinturons de seguretat o sistemes de retenció homologats.	15.000
180	No anar proveït d'un aparell de senyals acústics, o bé utilitzar dispositius per a senyals inadequats.	10.000
181	Utilitzar plaques de matrícula inadequades.	15.000
182	Modificar el número de xassís d'un vehicle sense autorització.	100.000
183	Circular sense algun dels accessoris, eines i peces de recanvi obligatoris.	5.000
184.1	Superar la càrrega prescrita en un remolc acoblat a un vehicle de turisme o similar.	25.000
184.2	Arrossegar un remolc amb una bicicleta, o arrossegar-lo indegudament amb una motocicleta.	10.000
184.3	No disposar els remolcs d'unes cadenes o cables metàl.lics de seguretat en les degudes condicions en el cas que siguin obligatoris, així com d'un dispositiu d'enganxament adequat.	25.000
184.4	Arrossegar un remolc amb un vehicle sense portar a la part anterior un senyal quadrat de 20 cm de costat de color blau, amb un triangle inscrit de color groc.	10.000
184.6	Circular amb un remolc artesanal desproveït d'autorització.	25.000
185.1	No portar, els vehicles destinats a remolcar-ne d'altres, la rampa de llums giratoris instal.lada o encesa.	25.000
185.1	No portar el vehicle remolcat la inscripció "ATENCIÓ, VEHICLE REMOLCAT"	25.000
185.2	Remolcar un vehicle indegudament, o amb perill per a les persones o coses.	50.000
186	No tenir o no portar en funcionament els dos dispositius de frenada, un de principal i un de socors.	15.000
186	Incomplir la normativa de distàncies de frenada d'un vehicle.	25.000
186	Circular amb els sistemes de fre amb un desgast que pugui posar en perill la conducció.	50.000
Transport públic de passatgers. Transport escolar
187	Circular transportant més passatgers dels autoritzats (per cada passatger en excés).	15.000
187	No complir algun dels requisits obligatoris per als vehicles destinats al transport públic de passatgers.	50.000
188	Efectuar transport escolar en condicions no reglamentàries.	50.000
Instal.lacions. Sorolls. Fums
189	Portar elements que surtin de les parts exteriors de la carrosseria a menys de 2,20 m d'alçada o no complir algunes de les regles de seguretat d'aquest article.	25.000
190	No portar els miralls retrovisors exigits o bé portar-los en mal estat.	10.000
196	Emetre sorolls excessius.	15.000
197	Produir excés de fums.	25.000
198	Produir excés de gasos contaminants.	25.000
Transport de matèries perilloses i peribles
199	Incomplir alguna de les normes sobre transport de matèries perilloses de forma que es pugui posar en perill persones o coses.	100.000
199.2	No portar els senyals que indiquin la naturalesa de la matèria perillosa.	25.000
199.2, 3, 4, 5 i 6	No complir alguna de les normes de senyalització de transport de matèries perilloses.	25.000
199.7	Incomplir la normativa d'equipament elèctric i contra incendis.	100.000
199.8	Incomplir la normativa sobre transport per carretera de productes alimentaris o peribles.	50.000
Targetes de transport
200	Circular sense la targeta de transport, malgrat posseir-la, o no portar-la en lloc visible.	10.000
200	Circular sense disposar de la targeta de transport en vigència, per no haver efectuat els reconeixements tècnics necessaris o per no haver-los superat.	25.000
202	Renovació de la targeta de transport fora del termini (per convocatòria).	5.000
Circulació de vehicles especials
203	Circular els vehicles especials o de transport de mercaderies en general en condicions no reglamentàries.	25.000
205	Circular per la via pública una pala carregadora o una excavadora sense la protecció reglamentària de la cullera o pala.	25.000
205	Circulació d'un vehicle especial per la via pública a velocitat superior a l'autoritzada.	25.000
205	Circular per la via pública un vehicle especial sense el disc indicador de la velocitat màxima autoritzada.	5.000
205	No tenir un vehicle especial limitador de velocitat, o estar aquest fora de funcionament.	50.000
205	Circulació per la via pública d'un vehicle especial matriculat fora d'Andorra, sense l'autorització pertinent.	50.000
206	Sobrepassar els 60 km/h amb un vehicle dels inclosos en l'article.	10.000
206	Circulació no reglamentària de quadricicles, tricicles o vehicles anàlegs.	25.000
206	Circulació no reglamentària de motocicletes o automòbils de competició.	25.000
Circulació de motos de neu i vehicles anàlegs
207	Circular amb motos de neu per vies públiques obertes al trànsit o per les pistes d'esquí.	25.000
Circulació de bicicletes i vehicles anàlegs
208	Circular per la via pública amb patins, monopatins o similars.	3.000
208.1	No circular pel costat dret de la zona corresponent al sentit de la seva marxa i al més a prop possible de les voreres.	3.000
208.2	No moderar la marxa i no apartar-se a la dreta quan un altre vehicle és a punt d'avançar-los.	5.000
208.3	Circular en posició paral.lela.	5.000
208.4	Transport indegut de passatgers.	5.000
208.5	Efectuar un avançament pel costat dret quan entre els vehicles i la vora de la calçada quedi un espai lliure inferior a 2 metres.	5.000
208.6	Circular de nit o en condicions de poca visibilitat sense disposar dels dispositius lluminosos corresponents.	2.000

Disposició addicional
S'autoritza el Govern a desenvolupar per via reglamentària
totes aquelles qüestions tècniques derivades d'aquesta Llei.
Disposicions transitòries
Primera
Els vehicles importats al Principat abans de la promulgació
de la present Llei i que han satisfet l'impost de
mercaderies indirecte poden ser matriculats malgrat que no
compleixin les condicions d'emissions de gasos especificades
a l'article 198, durant el termini de dotze mesos a comptar
de la data d'entrada en vigor d'aquest Codi.
Segona
Els titulars dels permisos de conduir emesos abans de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, poden conduir els
vehicles que els autoritza a conduir la legislació anterior,
fins i tot si són de categoria superior a la prevista en
aquest Codi.
Els titulars del permís A1, previst en el Codi anterior, per
conduir motocicletes fins a 80 cc, poden conduir
motocicletes fins a 125 cc.
Els titulars dels permisos de classe B1 prevista en el Codi
anterior, poden, a partir de la data corresponent,
sol.licitar el permís de la classe A1.
Els titulars dels permisos de categoria D, segons el Codi de
circulació anterior, poden conduir vehicles inclosos en les
categories D1 i D2.
Tercera
El compliment de l'obligació d'utilitzar els cinturons de
seguretat o altres sistemes de retenció homologats a què
obliga l'article 72, és exigible als conductors i ocupants
dels vehicles, matriculats a partir de la data d'entrada en
vigor del present Codi, o en els vehicles ja matriculats en
els quals estiguin instal.lats d'origen. Els matriculats que
no disposin dels cinturons de seguretat o d'altres sistemes
de retenció homologats, són obligats a instal.lar-los en el
termini de tres mesos de l'entrada en vigor del present
Codi. En tot cas, en resten exempts els vehicles antics
fabricats amb anterioritat a l'any 1950.
Quarta
Els exàmens mèdics que es preveuen en l'article 131 d'aquest
Codi s'aplicaran a partir de la data de la seva entrada en
vigor, tant per a l'obtenció de nous permisos com per a la
renovació dels permisos ja lliurats.
Cinquena
Les escoles de conductors que no compleixin la normativa
prevista en aquest Codi, tenen el termini de dotze mesos, a
partir de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, per
adequar les seves instal.lacions i el seu funcionament al
que s'hi preveu.
Sisena
Els propietaris de ciclomotors ja matriculats que tinguin un
certificat del fabricant en el qual consti la seva
homologació per transportar passatgers, poden acudir a la
inspecció tècnica de vehicles per obtenir el nou permís de
circulació, després de la instal.lació dels mecanismes
adequats.
Setena
Els propietaris dels vehicles que hagin estat matriculats
com a especials i estiguin inclosos en una nova categoria
segons el previst en aquesta Llei, poden presentar-se a la
inspecció tècnica de vehicles per tal de ser matriculats
d'acord amb la nova categoria. En aquest cas, no hauran de
satisfer l'import de la nova matriculació.
Vuitena
El Govern i els comuns han d'adequar els espais d'aparcament
de les vies públiques que restin afectats, per assenyalar
les zones d'influència dels passos de vianants en el termini
de dotze mesos, a comptar de la entrada en vigor d'aquest
Codi.
Novena
Les persones a les quals, d'acord amb les diposicions
anteriors que modifica o deroga aquesta Llei, les hagi estat
concedida una autorització, un permís, una llicència, una
titulació o algun altre tipus de carnet, el poden mantenir
almenys fins que l'autorització hagi de ser renovada, si
escau. Només per motius de seguretat, ordre públic, respecte
al medi ambient, o altres assimilables que puguin afectar
l'interès públic, pot ser-los modificada o retirada
l'autorització, el permís o altra titulació que les hagi
estat lliurada d'acord amb l'anterior legislació. En aquest
cas, l'afectat ha de sotmetre's al que disposa aquesta Llei,
i pot obtenir l'autorització, el permís, la llicència o
altra titulació, emprant els procediments d'acord amb les
disposicions d'aquest Codi.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions anteriors que
contradiguin la present Llei del Codi de la circulació i
específicament la Llei de modificació del Codi de la
circulació del 4 de desembre de 1991.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de la
seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 10 de juny de 1999
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i
n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra.
Jacques Chirac
President de la
República Francesa
Copríncep d'Andorra
Joan Marti Alanis
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra

Aquest exemplar es disposa en format Adobe Acrobat. Per llegir-lo s'ha de disposar del programa Acrobat Reader (disponible gratuïtament a l'adreça www.adobe.com).
El contingut de l'exemplar està distribuït entre diferents fitxers. El fitxer BOP11040.pdf conté tot el text. Els fitxers 1440.pdf, 1469.pdf i 1503.pdf contenen els gràfics de les pàgines 1440, 1469 i 1503 respectivament. El fitxer 1523-1563.pdf conté els gràfics de totes les senyals.

Descarrega el document
Descarrega el document
Descarrega el document
Descarrega el document