Llei
reguladora de l'exercici dels professionals liberals de
l'arquitectura
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30
de juny de 1999 ha aprovat la següent:
Llei reguladora de l'exercici dels professionals liberals
de l'arquitectura
Exposició de motius
Els professionals universitaris de grau mitjà i superior
que fins ara han exercit les seves arts en els camps de
l'edificació, els equipaments col.lectius, l'ordenació
del territori i l'urbanisme, han contribuït a l'important
creixement immobiliari del Principat. Però les exigències
de major formació i competència tècnica, que han canviat
durant els darrers anys, fan necessari el degut
aclariment competencial en la matèria.
La seguretat i la qualitat de les edificacions, cada dia
més complexes, la seguretat jurídica, el respecte a les
titulacions universitàries de grau superior i la lluita
contra l'intrusisme professional, són valors de primer
ordre, pels quals les administracions públiques i els
col.legis professionals han de vetllar de manera
especial.
No es pot oblidar el passat ni, pel que fa al cas,
menystenir els drets d'aquells professionals de les arts
de la construcció que han aportat, al llarg dels anys, la
seva col.laboració al creixement immobiliari del país.
Tampoc no es pot negligir l'especial atenció que han de
merèixer els esforços dels nous titulats universitaris de
grau superior que dia a dia s'incorporen, no sense
dificultats, al món del treball i que han de poder trobar
el suport i la protecció de la societat i de les
administracions públiques sota la forma de llei.
Conciliar els drets d'uns i altres, protegir els
interessos mutus i reforçar la personalitat i la funció
dels col.legis professionals, és l'objecte primordial de
la present Llei.
D'acord amb aquestes consideracions, la Llei reguladora
de l'exercici dels professionals liberals de
l'arquitectura, s'articula com segueix:
Títol únic
Article 1
Objecte
Aquesta Llei regula l'activitat dels professionals
liberals de l'arquitectura, els títols universitaris dels
quals els habiliten per exercir la seva professió en els
camps de l'edificació en general, els equipaments
col.lectius i l'urbanisme.
Article 2
Reconeixement i convalidació de títols
1. Mentre els títols universitaris que habiliten per
exercir l'arquitectura en els camps de l'edificació, els
equipaments col.lectius i l'urbanisme, no siguin expedits
per l'autoritat andorrana, es reconeixen únicament
aquells lliurats pel Regne d'Espanya i per la República
Francesa.
2. Els títols que no siguin lliurats per aquests països
veïns, han de ser prèviament convalidats per l'autoritat
andorrana. Altrament, en defecte de procediment legal
andorrà de convalidació, s'admet la convalidació d'un
títol que sigui atorgada pel Regne d'Espanya o per la
República Francesa.
3. Sense perjudici de les solucions provisionals
regulades a les disposicions transitòries d'aquesta Llei,
l'abast de les competències professionals que atorguen
els títols universitaris, és el mateix que figura
establert per la legislació vigent del país que els hagi
expedit.
Article 3
Camps d'actuació
A l'efecte de la present Llei:
1. S'entén per "camp de l'edificació", o qualsevol altra
denominació sinònima, l'activitat professional de
concebre i redactar projectes tècnics destinats a bastir
edificis de tota mena, qualitat i servei i totes les
activitats complementàries i derivades de la seva
rehabilitació, restauració, conservació i manteniment.
2. S'entén per "camp de l'urbanisme", o qualsevol altra
denominació sinònima, l'activitat professional de
concebre i redactar projectes tècnics destinats a la
planificació i l'ordenament del territori i el
desenvolupament per a la seva execució.
3. S'entén per "camp dels equipaments col.lectius", o
qualsevol altra denominació sinònima, l'activitat
professional de concebre i redactar projectes tècnics
destinats a la construcció d'infraestructures i
equipaments per a la col.lectivitat i totes les
activitats complementàries o derivades de la seva
rehabilitació, restauració, conservació i manteniment.
Article 4
Titulació de grau superior i mitjà
A l'efecte de la present Llei:
1. S'entén per tècnic de grau superior aquell
professional que, amb la denominació d'arquitecte, hagi
obtingut, directament o per convalidació, una titulació
universitària, espanyola o francesa, que el faculti per a
tal denominació i activitat professional.
2. S'entén per tècnic de grau mitjà aquell professional
que, amb la denominació d'arquitecte tècnic, aparellador
o una altra de sinònima, hagi obtingut, directament o per
convalidació, una titulació universitària, espanyola o
francesa que el faculti per a tal denominació i activitat
professional.
Article 5
Competència dels TGS
És competència dels tècnics de grau superior l'activitat
professional de concepció i redacció de projectes tècnics
de tot ordre, dimensió, qualitat i destí i la direcció
d'obra, en els camps de l'edificació en general, els
equipaments col.lectius i l'urbanisme, de conformitat amb
les facultats que els són reconegudes per la legislació
vigent del país que ha lliurat o convalidat el seu títol
professional.
Article 6
Competències compartides
1. Són competències compartides entre els tècnics de grau
superior i els tècnics de grau mitjà la concepció i la
redacció de projectes de certes edificacions de
volumetria i dimensions específiques, la direcció de
l'execució material d'obres d'edificació i d'equipaments
col.lectius i els pertinents controls de qualitat, de
conformitat amb les facultats que els són reconegudes per
la legislació vigent del país que ha lliurat o convalidat
el seu títol professional.
2. També és una competència compartida la concepció, la
redacció i la direcció executiva dels plans i els
projectes de seguretat i d'higiene per a les edificacions
en general i en els projectes d'equipaments col.lectius.
Article 7
Altres competències
Les competències descrites en els dos articles precedents
són reconegudes als professionals de l'arquitectura sense
perjudici d'aquelles que, de forma exclusiva o
compartida, corresponen a altres tècnics de grau
superior, els quals han d'actuar també dins l'àmbit de
les competències que són pròpies de la seva titulació.
Article 8
Col.legiació obligatòria
1. Els tècnics de grau superior que, de conformitat amb
les disposicions legals vigents que regulen l'exercici de
professions liberals al Principat i la present Llei,
poden i volen exercir la seva professió d'arquitecte, a
més d'obtenir l'autorització d'exercici professional del
Govern, han d'estar obligatòriament col.legiats al
Col.legi d'Arquitectes d'Andorra.
2. Els sol.licitants d'autorització d'exercici de la
professió d'arquitecte, en presentar la seva petició al
Govern, a més de la preceptiva documentació acreditativa
del compliment dels requisits legals, han de lliurar un
informe previ favorable lliurat pel Col.legi
d'Arquitectes d'Andorra.
3. En lliurar l'informe favorable, el Col.legi
d'Arquitectes d'Andorra ha verificat la conformitat de la
titulació universitària en els termes de la present Llei
i tots els altres requisits exigits per les restants
disposicions vigents.
4. Un cop obtinguda l'autorització del Govern per a
l'exercici de la professió, el Col.legi d'Arquitectes
d'Andorra dóna l'alta col.legial definitiva a la persona
interessada.
5. En el supòsit que el Col.legi d'Arquitectes d'Andorra
es negui a lliurar l'informe, el lliuri desfavorable o de
qualsevol altra forma s'oposi a la col.legiació d'un
professional, haurà de notificar-ho a la persona
interessada mitjançant escrit motivat. La persona
interessada pot defensar el seu dret davant la
jurisdicció administrativa.
Article 9
Visat col.legial
Tot estudi, pla, avantprojecte, projecte bàsic, projecte
d'execució o urbanístic, relatiu als camps de
l'edificació en general, els equipaments col.lectius i
l'urbanisme, redactat per un arquitecte, en presentar-lo
a l'aprovació de l'Administració, cal necessàriament i
prèvia que sigui visat pel Col.legi d'Arquitectes
d'Andorra.
Article 10
Assegurança professional
El visat col.legial pressuposa que l'arquitecte signatari
del projecte té coberta la responsabilitat civil i
professional mínima establerta pel Col.legi. Més enllà
del mínim de cobertura col.legial, cada professional ha
de preveure la seva cobertura addicional i suficient en
funció del risc derivat de la seva activitat.
Disposicions transitòries
Primera
El Col.legi d'Arquitectes d'Andorra ha de procedir a la
revisió i l'adaptació dels seus estatuts de conformitat
amb els preceptes de la present Llei dins del termini de
tres mesos comptats a partir de la publicació d'aquesta
Llei.
Segona
1. Els tècnics que gaudeixen d'una autorització vigent
d'exercici de la professió atorgada abans de l'11 de
juliol de 1977 (data del Decret que regula l'exercici de
professions liberals) i que han exercit, efectivament i
continuada a Andorra, activitats pròpies de la
competència de tècnics de grau superior en arquitectura i
en els camps de l'edificació i/o dels equipaments
col.lectius, queden habilitats d'ofici per seguir
exercint en les mateixes condicions anteriors en els
camps de l'edificació i/o dels equipaments col.lectius.
2. Aquests professionals s'han de donar d'alta
obligatòriament al Col.legi d'Arquitectes d'Andorra, dins
el termini dels sis mesos subsegüents a la publicació
d'aquesta Llei. En defecte d'alta, s'entendrà la seva
renúncia tàcita.
Tercera
1. Els tècnics que gaudeixen d'una autorització vigent
d'exercici de la professió atorgada després de l'11 de
juliol de 1977 i abans de la data de publicació de la
present Llei i que han exercit, efectivament i continuada
a Andorra, a títol individual o en equips de tècnics del
mateix o diferent grau, activitats pròpies de la
competència de tècnics de grau superior en arquitectura,
han d'obtenir habilitació del Govern per poder seguir
exercint en les mateixes condicions anteriors, limitades
als camps de l'edificació i/o dels equipaments
col.lectius i als tipus de projectes efectivament
realitzats, aprovats i executats, segons tipologies
d'actuació que es defineixen en la disposició transitòria
següent.
2. Aquesta habilitació l'han de demanar al Govern dins
del termini màxim de sis mesos comptadors des de la
publicació de la present Llei. Han d'acompanyar la
petició d'habilitació amb el seu currículum tècnic i
professional, amb els documents acreditatius pertinents,
un informe de verificació lliurat pel Col.legi
d'Arquitectes i precisar les tipologies d'actuació per a
les quals sol.liciten l'habilitació. El decret del Govern
donant lloc a l'habilitació precisarà les tipologies
d'actuació per a les quals és atorgada.
3. El Col.legi d'Arquitectes establirà un fitxer de
tècnics habilitats amb vista al control del visat
col.legial i l'assegurança mínima de responsabilitat
civil i professional.
Quarta
1. A l'efecte de les habilitacions previstes en la
disposició transitòria precedent, es defineixen les
tipologies d'actuació següents dins els camps de
l'edificació i els equipaments col.lectius.
2. Totes i cadascuna de les catorze tipologies que es
defineixen s'entenen dividides en trams de 500 metres
quadrats o fracció de planta.
Tip. 1a. Edificis destinats a serveis de caràcter públic
en general.
Tip. 2a. Edificis destinats a activitats bancàries i de
custòdia de béns mobles.
Tip. 3a. Edificis destinats a assistència sanitària i
residencial, inclosos dispensaris, centres de cures i
laboratoris d'anàlisis.
Tip. 4a. Edificis destinats a activitats culturals,
centres d'ensenyament i universitaris.
Tip. 5a. Edificis destinats a activitats lúdiques,
esportives i d'esbargiment, incloses sales d'espectacles
i discoteques.
Tip. 6a. Hotels i residències.
Tip. 7a. Edificis comercials.
Tip. 8a. Edificis destinats a aparcament i pupil.latge de
vehicles.
Tip. 9a. Cinemes, teatres, museus i sales d'exposicions.
Tip. 10a. Esglésies, capelles, cementiris, crematoris i
tanatoris.
Tip. 11a. Habitatges unifamiliars.
Tip. 12a. Edificis destinats a habitatges plurifamiliars.
Tip. 13a. Edificis destinats a despatxos, oficines i
activitats liberals.
Tip. 14a. Edificis destinats a magatzems i construccions
d'ús industrial i agrícola.
Cinquena
Transcorreguts sis mesos des de l'entrada en vigència de
la present Llei i salvada l'excepció prevista a l'article
7, els comuns i el Govern no autoritzaran cap projecte
d'edificació, d'equipaments col.lectius o d'urbanisme,
sigui quina sigui la seva entitat i destí, que no hagi
estat prèviament visat pel Col.legi d'Arquitectes
d'Andorra.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions anteriors que
contradiguin o s'oposin a allò que s'estableix en la
present Llei.
Disposicions finals
Primera
Es faculta el Govern per desplegar reglamentàriament
aquells aspectes d'aquesta Llei que, per a la seva
operativitat, així ho necessitin.
Segona
La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva
publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 30 de juny de 1999
Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i
n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
Jacques Chirac
Joan Martí Alanis
President de la
República Francesa
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra
Copríncep d'Andorra