Llei 9/2003,
del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2003 ha
aprovat la següent:
Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra
El patrimoni cultural constitueix un dels testimonis principals de la història, la
identitat i la creativitat d'un país. És un deure essencial de la societat i dels
poders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les
millors condicions a les generacions futures. Tal com disposa l'article 34 de la
Constitució del Principat d'Andorra, l'Estat ha de garantir la conservació, la
promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic.
El Principat d'Andorra disposa ja de legislació de protecció del patrimoni
cultural. Les ordinacions del 13 de juliol de 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5
de juliol de 1988, i la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural, del 9 de
novembre de 1983, han contribuït a la conservació dels béns culturals
d'Andorra. No obstant això, el nou marc jurídic que va comportar l'aprovació,
l'any 1993, de la Constitució del Principat d'Andorra fa convenient la
promulgació d'aquesta nova Llei del patrimoni cultural, que reuneix i potencia la
normativa sobre protecció dels béns que integren aquest patrimoni.
El capítol primer estableix un concepte ampli de patrimoni cultural, integrat no
només pels elements de més relleu -que han de ser declarats béns d'interès
cultural- sinó també per tots els béns que presenten els valors culturals que la
Llei determina. Aquest capítol conté també la regulació del deure de les
administracions públiques i de la societat en general de tutelar el patrimoni
cultural, la regulació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural i les normes
sobre projecció exterior.
El capítol segon, relatiu al règim general de protecció del patrimoni cultural,
estableix les normes aplicables a les diferents categories de béns integrants del
patrimoni esmentat i se centra especialment en els béns d'interès cultural. Pel
que fa als immobles declarats d'interès cultural, la Llei regula especialment el
règim de les obres que afectin directament el mateix bé o el seu entorn de
protecció. En relació amb els béns mobles, l'instrument principal de protecció
objecte de regulació és el control de les exportacions.
El capítol tercer regula els règims específics de determinades classes de béns:
el patrimoni arqueològic i paleontològic, el patrimoni etnològic, i el patrimoni
documental i bibliogràfic. Aquests règims específics no són alternatius sinó
complementaris del règim general del capítol segon, que és també plenament
aplicable als béns regulats en el capítol tercer.
El capítol quart conté les normes relatives a arxius, biblioteques i museus i
estableix una regulació específica de l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional.
El capítol cinquè regula les mesures de foment i difusió. Les mesures de
foment pretenen, d'una banda, incentivar la contribució de la societat en la
preservació del patrimoni cultural, donant suport a les associacions
especialitzades, millorant la formació i la competència de professionals i
empreses i, de l'altra, compensar els titulars de béns culturals de les càrregues
i obligacions que la Llei els imposa. Les mesures de difusió tenen l'objectiu
d'afavorir l'accés i garantir el coneixement del patrimoni cultural. Fomentar
l'accés als béns culturals és una necessitat derivada de la concepció que la Llei
té del patrimoni cultural com a riquesa col·lectiva; garantir l'ensenyament i la
informació és potenciar l'efectivitat de la Llei, ja que la protecció del patrimoni
cultural és efectiva en la mesura en què la ciutadania és conscient de la seva
importància.
La Llei es clou amb el capítol sisè, que conté el règim sancionador, i les
disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals. Entre aquestes
disposicions destaca la disposició addicional primera, que inclou en la nova
categoria legal de béns d'interès cultural els béns declarats d'interès nacional
per l'Ordinació II del 13 de juliol de 1964 i l'Ordinació I del 4 de juny de 1970,
modificada per acord del Consell General del 5 de juliol de 1988.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Objecte
1. És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació-restauració, la
conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni
cultural d'Andorra. S'entén per conservació totes les operacions destinades a la
comprensió d'una obra a conèixer-ne la història i el seu significat, a assegurar-
ne la salvaguarda material i, eventualment, la restauració i la revalorització.
S'entén per restauració el conjunt d'operacions tècniques i científiques
destinades a garantir, en el marc d'una metodologia crítica i estètica, la
continuïtat d'una obra d'art. S'entén per conservació integrada el conjunt de
mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patrimoni cultural
immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït,
ja sigui natural i per l'adaptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a
les necessitats de la societat.
2. Integren el patrimoni cultural d'Andorra els béns materials i immaterials
relacionats amb la història o la cultura d'Andorra que, pels seus valors històrics,
artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics,
arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.
3. Els béns que integren el patrimoni cultural d'Andorra es classifiquen en:
a) Béns d'interès cultural
b) Béns inventariats
4. El ministeri titular de la cultura ha d'elaborar l'Inventari general del patrimoni
cultural d'Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, immobles i
immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat pública com de
titularitat privada. L'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra consta de
quatre seccions on s'inscriuen: en la primera, els béns d'interès cultural, mobles
o immobles; en la segona, els béns immobles inventariats; en la tercera, els
béns mobles inventariats, i en la quarta, els béns immaterials. Les persones
titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni cultural han de facilitar al
ministeri titular de la cultura l'examen dels béns i les informacions pertinents per
a l'elaboració de l'Inventari, sempre que això no sigui contrari al dret a la
intimitat i al respecte de la vida privada.
5. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública són
imprescriptibles i només es poden transmetre a d'altres entitats públiques
d'Andorra.
Article 2
Béns d'interès cultural
1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d'Andorra han de ser declarats
béns d'interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de
la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d'un bé d'interès cultural s'inicia per resolució
del ministre titular de la cultura, que s'ha de comunicar a les persones
interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La
incoació de l'expedient s'efectua o bé d'ofici o bé a instància de qualsevol
persona o entitat interessada i comporta l'aplicació immediata de manera
provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22
estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent.
Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l'expedient sol·licitat, ha de
motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l'expedient de declaració cal donar audiència a les
persones afectades. Si es tracta d'un bé immoble, cal donar també audiència al
comú on es trobi radicat el bé i obrir un període d'informació pública d'un mes.
L'expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d'anar
acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació
detallada de l'estat de conservació del bé.
4. L'expedient de declaració s'ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos
a comptar de la data d'incoació. La caducitat de l'expedient es produeix si un
cop transcorregut aquest termini la persona interessada demana l'arxiu de les
actuacions i l'Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents.
Una vegada caducat, l'expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys
següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d'aquest termini.
5. La resolució d'incoació de l'expedient i el decret de declaració s'han de
publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. La publicació no ha de fer
referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns
mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d'un bé d'interès cultural només es pot deixar sense efecte
seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació
d'aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l'expedient.
Article 3
Béns inventariats
1. Són béns inventariats els béns no declarats d'interès cultural següents:
a) Els béns immobles o les parts de béns immobles que, atès el seu interès
històric, artístic o cultural, siguin integrats a l'Inventari general del patrimoni
cultural d'Andorra per resolució del ministre titular de la cultura.
b) Els béns mobles compresos en alguna de les categories següents:
Primera
Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic
Segona
Elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o
religiosos
Tercera
Béns mobles d'interès artístic de més de cent anys d'antiguitat
Quarta
Béns integrants del patrimoni documental i bibliogràfic
Cinquena
Col·leccions i exemplars rars de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia
Sisena
Béns mobles integrants del patrimoni etnològic de més de cinquanta anys
d'antiguitat
Setena
Els béns mobles restants de més de cent anys d'antiguitat que tinguin valor
cultural
Vuitena
Els béns culturals mobles que, tot i tenir una antiguitat inferior a les que
s'estableixen en les categories precedents, siguin integrats a l'Inventari per
resolució motivada del ministre titular de la cultura
c) Els béns immaterials inclosos a l'Inventari per l'òrgan del ministeri titular de la
cultura competent en matèria de patrimoni etnològic.
2. La inclusió d'un bé moble o immoble a l'Inventari es fa per resolució del
ministre titular de la cultura, amb audiència prèvia a les persones afectades i, si
es tracta d'un bé immoble, al comú corresponent. La resolució s'ha de publicar
al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
3. Els béns compresos en l'apartat 1.c s'inscriuen a l'Inventari sense necessitat
de tramitar prèviament un procediment administratiu. Tanmateix, la inscripció
s'ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
4. Tots els béns compresos en les categories de la primera a la setena de
l'apartat 1.b tenen la consideració de béns inventariats, encara que no se n'hagi
formalitzat la inscripció a l'Inventari.
5. El Govern pot per reglament excloure de les categories tercera, cinquena,
sisena i setena de l'apartat 1.b els béns que no superin determinats valors
econòmics.
Article 4
Tutela del patrimoni cultural
1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han
de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d'Andorra i n'han de fomentar el
coneixement, l'acreixement i la difusió; entre altres accions, han de donar
suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la
política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de
protecció.
2. Els comuns han de cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació
del patrimoni cultural comprès en el seu àmbit territorial, han de comunicar al
ministeri titular de la cultura des del mateix moment de tenir-ne coneixement
qualsevol situació de perill en què es trobi aquest patrimoni, i, si cal, han
d'adoptar immediatament les mesures necessàries per evitar-ne el
deteriorament, la pèrdua o la destrucció.
3. Cap poder públic no pot adoptar cap mesura que posi en perill la consecució
dels objectius exposats en aquesta Llei.
4. Qualsevol persona que tingui coneixement d'una situació de perill o de la
destrucció d'un bé integrant del patrimoni cultural d'Andorra ho ha de comunicar
a l'Administració. Qualsevol persona física o jurídica està legitimada per exigir
el compliment d'aquesta Llei davant l'Administració pública i els tribunals de
justícia.
5. El ministeri titular de la cultura pot inspeccionar en qualsevol moment les
obres i les intervencions que es facin en béns integrants del patrimoni cultural
d'Andorra. Les persones propietàries o posseïdores d'aquests béns hi han de
permetre l'accés del personal del ministeri. Si la inspecció requereix l'entrada
en un domicili, cal autorització judicial prèvia.
6. En cas d'interpretació de la Llei preval sempre el principi de menor perjudici
per al patrimoni cultural d'Andorra.
Article 5
Consell Assessor del Patrimoni Cultural
1. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural és l'òrgan consultiu del Govern en
les matèries relacionades amb el patrimoni cultural.
2. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural serà constituït sis mesos després i
com a màxim de l'entrada en vigor de la present Llei. Serà presidit pel ministre
titular de la cultura i integrat, a més, per dos vocals en representació d'aquest
ministeri i entre un mínim de dos i un màxim de cinc vocals més, nomenats pel
Govern d'entre persones tècniques de competència reconeguda en les
diferents àrees del patrimoni cultural. Les vocalies són nomenades per un
termini de tres anys, renovables. La secretaria del Consell, amb veu i sense
vot, és exercida per la persona nomenada pel ministre d'entre els funcionaris
del ministeri titular de la cultura.
3. Cal l'informe previ del Consell Assessor del Patrimoni Cultural per a l'adopció
per l'òrgan competent de les resolucions, els actes i els acords següents:
a) La iniciació del procediment de declaració de béns d'interès cultural
b) L'acord de deixar sense efecte la declaració d'un bé d'interès cultural
c) La inclusió d'un bé immoble a l'Inventari general del patrimoni cultural
d'Andorra
d) Les ordres d'execució d'obres, adreçades a les persones obligades a
conservar els béns d'interès cultural d'acord amb l'article 7.2
e) Les ordres executives previstes a l'article 8
f) L'informe per al Govern previ a l'aprovació dels instruments d'ordenació
urbanística previstos a l'article 16.1
g) L'autorització de l'exportació dels béns d'interès cultural i dels béns
inventariats
h) L'autorització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques prevista a
l'article 24.1
i) Els estudis d'impacte
4. Correspon també al Consell Assessor del Patrimoni Cultural:
a) Emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria de
patrimoni cultural
b) Emetre la resta d'informes i dictàmens que disposi la normativa vigent i els
que li sol·liciti el ministre titular de la cultura
c) Proposar les iniciatives que consideri convenients per al millor compliment
dels objectius d'aquesta Llei
d) Avaluar un cop l'any l'aplicació de la llei i l'estat general del patrimoni, i fer
públics els resultats
5. Perquè el Consell Assessor es pugui constituir vàlidament cal que hi
assisteixi més de la meitat dels seus membres, entre els quals hi ha d'haver el
president o presidenta. El Consell adopta els seus acords per majoria de vots.
El vot de la presidència és diriment en cas d'empat.
Article 6
Projecció exterior
El Govern ha de promoure la difusió exterior del patrimoni cultural d'Andorra i
els intercanvis culturals. Igualment, ha de col·laborar amb els governs d'altres
estats i amb les organitzacions internacionals en la protecció, la conservació i la
difusió del patrimoni cultural.
Capítol segon. Règim general de protecció del patrimoni cultural
Secció primera. Normes comunes als béns d'interès cultural mobles i immobles
Article 7
Deure de conservació
1. Les persones propietàries, titulars d'altres drets reals o posseïdores de béns
d'interès cultural, estan obligades a conservar-los, mantenir-los i preservar-los.
2. En cas d'incompliment del deure establert a l'apartat 1, el ministeri titular de
la cultura ha d'ordenar a les persones obligades l'execució de les obres o la
realització de les actuacions que siguin necessàries per al compliment del
deure esmentat. Si no s'executen les actuacions ordenades, el ministeri ha de
fer-ne l'execució subsidiària. En cas de perill imminent per al bé, el ministeri
titular de la cultura executarà directament les obres imprescindibles per
salvaguardar el bé, sense necessitat de requeriment previ.
3. El cost de les obres i actuacions a què fa referència l'apartat 2 és a càrrec de
la persona obligada, sempre que es puguin incloure en el deure ordinari de
conservació establert a l'apartat 1.
4. És d'interès públic, a l'efecte d'expropiació, l'incompliment dels deures
establerts a l'apartat 1 i, en qualsevol cas, el perill de destrucció, de
deteriorament greu o d'exportació il·legal d'un bé d'interès cultural.
5. Quan es refereixin a immobles inclosos en conjunts arquitectònics, les
mesures descrites als apartats 2, 3 i 4 poden ser adoptades també pels
comuns en el marc de les competències que els són pròpies.
Article 8
Reparació de danys causats
Sense perjudici de la sanció que els correspongui, el ministeri titular de la
cultura ordenarà a les persones responsables la reparació dels danys causats
en béns d'interès cultural, mitjançant les ordres executives de reparació,
reposició, reconstrucció, supressió o enderrocament que siguin necessàries per
restituir el bé al seu estat anterior. Aquestes intervencions són supervisades pel
personal tècnic del ministeri titular de la cultura.
Article 9
Ús dels béns d'interès cultural
1. L'ús a què es destinin els béns d'interès cultural ha de ser compatible amb la
seva conservació i amb el respecte de la seva identitat, integritat i autenticitat.
Si en el moment de la declaració d'un bé d'interès cultural, aquest bé té un ús
que posa en perill la seva preservació, el decret de declaració ha d'establir la
paralització o la modificació d'aquest ús. En aquest cas s'ha de fer l'estudi
necessari i fixar la indemnització corresponent.
2. Els canvis d'ús d'un monument han de ser autoritzats prèviament pel Govern.
Article 10
Drets de tempteig i retracte
1. El Govern pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions oneroses
de la propietat dels béns d'interès cultural següents:
a) Béns immobles d'interès cultural pertanyents a les categories de monument,
zona arqueològica o zona paleontològica, exclosos els entorns de protecció
b) Béns mobles d'interès cultural
2. El comú corresponent pot exercir subsidiàriament el mateix dret respecte als
béns immobles a què fa referència l'apartat 1.a.
3. El termini per exercir el dret de tempteig és de quatre mesos des que la
persona propietària comuniqui al ministeri titular de la cultura la seva intenció
de transmetre el bé i les condicions de la transmissió. Si la transmissió d'un bé
d'interès cultural no es notifica al ministeri titular de la cultura o no es realitza en
les condicions notificades, el Govern, i subsidiàriament el comú si es tracta d'un
bé immoble, poden exercir el dret de retracte en el termini de sis mesos des
que l'Administració de l'Estat tingui coneixement fefaent de la transmissió i de
les seves condicions.
Secció segona. Els béns immobles d'interès cultural
Article 11
Classificació
Els béns immobles d'interès cultural es classifiquen en:
a) Monument: obra d'arquitectura o altra obra material produïda per l'activitat
humana, que configura una unitat singular. Pot incloure les seves pertinences i
accessoris.
b) Conjunt arquitectònic: agrupament de construccions, urbanes o rurals,
concentrades o disperses, que constitueix una unitat coherent, encara que, en
alguns casos, individualment no tinguin valors rellevants.
c) Paisatge cultural: obra conjunta de l'home i la natura que forma una unitat
coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals.
d) Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana en el
passat i que només és susceptible de ser estudiat en profunditat per mitjà de la
metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si és al subsòl.
e) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una
unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no
tingui valors rellevants.
Article 12
Declaració
1. La declaració d'un bé immoble com a bé d'interès cultural ha d'incloure les
especificacions següents:
a) La classe que li és assignada d'acord amb l'article 11
b) La delimitació del seu entorn de protecció, en els monuments i en els
conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones
arqueològiques i paleontològiques.
2. El decret de declaració d'un bé immoble d'interès cultural ha d'incloure els
criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el
bé declarat d'interès cultural i sobre l'entorn de protecció definit en la
declaració. Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior,
durant l'any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal
donar audiència a les persones interessades i al comú, i s'ha d'obrir un període
d'informació pública.
3. Els criteris establerts pel Govern en aplicació del que preveu l'apartat 2 són
executius a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i
prevalen sobre els plans urbanístics, els quals s'hi han d'adaptar.
4. La resolució d'iniciació d'expedient per a la declaració d'un bé d'interès
cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de
parcel·lació, d'obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns
objecte de l'expedient. Si, en virtut de la declaració d'un bé d'interès cultural, es
denega una llicència sol·licitada abans de la iniciació de l'expedient de
declaració, el sol·licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de
redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més
de l'interès legal corresponent.
Article 13
Entorns de protecció
1. L'entorn de protecció d'un bé d'interès cultural és l'espai, edificat o no, que
dóna suport ambiental al bé i que si és alterat pot afectar-ne els valors, les
perspectives, la contemplació o l'estudi.
2. El Govern, mitjançant els decrets a què fa referència l'article 12.2, pot establir
limitacions en l'edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles
esmentats en l'article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat
de preservar els elements a què fa referència l'apartat 1 del present article.
Article 14
Autorització d'obres
1. Qualsevol obra o intervenció, tant si és de promoció pública com si és de
promoció privada, que es pretengui realitzar en un monument, en una zona
arqueològica o paleontològica, o en els entorns de protecció respectius ha de
ser autoritzada pel ministeri titular de la cultura, prèviament a la concessió de la
llicència d'obra o d'edificació, i se n'ha de controlar l'execució. El ministeri pot
determinar, com a requisit previ a l'autorització de l'obra, la necessitat de
realitzar una intervenció arqueològica. Si l'obra és de promoció privada, l'Estat
ha de finançar el cost d'execució de la intervenció arqueològica.
2. En els conjunts arquitectònics i en els seus entorns de protecció,
l'autorització prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de
la cultura és preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument d'ordenació a
què fa referència l'article 16.1. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització
de les obres correspon a l'administració que sigui competent segons la
legislació urbanística, amb l'informe previ i preceptiu del ministeri titular de la
cultura.
3. En els paisatges culturals i en els seus entorns de protecció, l'autorització
prèvia de les obres o intervencions per part del ministeri titular de la cultura és
preceptiva mentre no hagi estat aprovat l'instrument de protecció, ús i gestió a
què fa referència l'article 16. Un cop aprovat aquest instrument, l'autorització de
les obres correspon a l'administració que sigui competent, amb informe previ i
preceptiu del ministeri titular de la cultura.
4. Els comuns han de comunicar immediatament al ministeri titular de la cultura
les llicències que concedeixin i que afectin béns d'interès cultural o els seus
entorns de protecció.
Article 15
Criteris generals sobre les intervencions
1. Els monuments no poden ser enderrocats i se n'han de conservar la identitat,
la integritat i l'autenticitat.
2. En els paisatges culturals cal conservar l'aspecte exterior de l'àrea protegida.
Només es poden autoritzar les intervencions que siguin compatibles amb la
preservació dels valors estètics, culturals i naturals de l'espai.
3. Les intervencions de restauració efectuades en monuments, conjunts
arquitectònics i paisatges culturals s'han de basar en principis científics i criteris
tècnics.
4. És prohibida la col·locació de publicitat, cables, antenes i tot element
pertorbador visible des de l'exterior en els monuments i els seus entorns de
protecció, en els conjunts arquitectònics i en els paisatges culturals.
5. En els conjunts arquitectònics cal mantenir l'estructura urbana i
arquitectònica i les característiques generals del seu ambient i de la silueta
paisatgística. Com a norma general, no es permeten canvis en les alineacions i
en l'edificabilitat, ni substitucions d'immobles, excepte si suposen una
contribució a la conservació del caràcter del conjunt.
6. En els entorns de protecció dels béns d'interès cultural no es pot autoritzar
cap obra ni actuació que impliqui ús del sòl, del subsòl o de l'espai aeri que
pugui perjudicar el caràcter arquitectònic o paisatgístic de l'àrea, o pertorbar la
visualització del bé.
Article 16
Instruments d'ordenació urbanística
1. La declaració d'un conjunt arquitectònic comporta l'obligació per part del
comú o dels comuns afectats d'elaborar, en el termini màxim d'un any, un
instrument d'ordenació urbanística on es precisin els criteris que han de regir
les intervencions. L'aprovació definitiva de l'instrument correspon a l'òrgan que
determini la legislació urbanística i requereix necessàriament l'informe favorable
previ del Govern. Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument
d'ordenació que afecta l'àrea declarada, l'informe del Govern ha de determinar
si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos a l'article 14.2,
o si ha de ser modificat o complementat.
2. Prèviament a la redacció de l'instrument previst a l'apartat 1 cal fer una
anàlisi del conjunt que tingui en compte la seva evolució espacial i que integri
les dades arqueològiques, històriques, arquitectòniques, tècniques,
econòmiques i socials. Amb l'anàlisi del context urbà i rural s'ha de definir el
caràcter general del conjunt i els elements dominants: harmonia de les alçades,
colors, materials i formes, característiques de les façanes i cobertes, relació de
volums construïts i dels espais, proporcions mitjanes i implantació dels edificis.
En tot cas, l'instrument d'ordenació previst a l'apartat 1 ha de contenir les
especificacions següents:
a) Criteris sobre edificabilitat i alineacions
b) Activitats, elements i materials autoritzats i no autoritzats
c) Criteris relatius a la conservació, la restauració i la rehabilitació dels edificis i
del seu entorn
d) Immobles o parts d'immobles i altres elements que es considerin de valor
singular, respecte als quals calgui aplicar una protecció integral
e) Finançament del pla i intervenció pública: mesures de rehabilitació i de
revitalització
3. La declaració d'un paisatge cultural comporta l'obligació per part de
l'administració o administracions afectades, d'elaborar un instrument de
protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les
intervencions. L'aprovació definitiva de l'instrument, que haurà de produir-se en
el termini màxim de divuit mesos a comptar de la declaració, correspon a
l'òrgan que determini la legislació, i requereix necessàriament l'informe
favorable previ del Govern. Si en el moment de la declaració ja existeix un
instrument de protecció, ús i gestió que afecta l'àrea declarada, el Govern ha
de determinar si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos
a l'article 14.4, o si ha de ser modificat o complementat.
Secció tercera. Altres normes de protecció dels béns immobles
Article 17
Estudis d'impacte
1. Amb caràcter previ a l'aprovació de projectes de grans infraestructures i
d'altres d'especial incidència en el territori que puguin afectar àrees pròximes a
béns immobles d'interès cultural o béns immobles inventariats, s'ha de fer un
estudi d'impacte sobre el patrimoni cultural i el seu entorn.
2. L'estudi ha de concloure amb una declaració positiva o negativa d'impacte.
En cas de declaració positiva cal que l'estudi quantifiqui l'impacte i disposi les
mesures necessàries per a la conservació i la protecció del patrimoni cultural.
3. Les despeses que comporti la salvaguarda dels béns culturals afectats per
obres públiques, inclosos els treballs arqueològics previs, van a càrrec del
promotor de l'obra.
Article 18
Els béns immobles inventariats
1. Qualsevol modificació que es pretengui realitzar en un bé immoble o en una
part d'un immoble inventariats ha de ser comunicada pel promotor al ministeri
titular de la cultura tres mesos abans de sol·licitar la llicència urbanística
corresponent. Amb la comunicació cal adjuntar el projecte corresponent.
2. En el termini de tres mesos des de la recepció de la comunicació, el ministre
titular de la cultura pot denegar l'autorització de les obres sempre que iniciï
expedient per a la declaració de bé d'interès cultural.
Secció quarta. Els béns mobles
Article 19
Autorització d'exportacions
1. Cal l'autorització prèvia del ministeri titular de la cultura per a les sortides del
territori nacional, temporals o definitives, dels béns d'interès cultural i dels béns
inventariats.
2. En el cas d'exportacions temporals, l'autorització es concedeix sempre que
es garanteixi el retorn dels béns al territori nacional.
3. L'Estat pot expropiar els béns per als quals es demani l'exportació definitiva.
Si es denega l'autorització d'exportació d'un bé no declarat d'interès cultural
que faci menys de cinquanta anys que hagi estat importat a Andorra, el seu
propietari té dret a demanar i obtenir que l'Estat l'hi expropiï.
4. En cap cas no es pot autoritzar l'exportació definitiva dels béns d'interès
cultural ni dels béns pertanyents a col·leccions públiques.
5. L'Estat ha de dur a terme les accions necessàries per a la recuperació dels
béns culturals que hagin sortit il·legalment del territori andorrà i per al retorn
dels béns integrants del patrimoni cultural andorrà que es troben a l'exterior.
6. Els béns que hagin estat exportats contravenint el que estableix aquest
article són propietat de l'Estat, llevat que la persona propietària demostri la
pèrdua o la sostracció del bé abans de l'exportació. En aquest cas, la persona
propietària ha de pagar les despeses que l'Estat hagi tingut per a la recuperació
del bé.
7. Queden excloses de les disposicions d'aquest article les exportacions de
béns mobles integrants del patrimoni cultural següents:
a) Les que siguin conseqüència de permutes entre estats
b) Les d'obres d'autors vius
c) Les de béns que es reexportin abans de transcórrer deu anys des de la seva
entrada al país
Article 20
Dels béns mobles d'interès cultural
1. Els béns mobles poden ser declarats d'interès cultural singularment o com a
col·lecció. S'entén per col·lecció el conjunt de béns culturals conservat per una
persona o entitat i que constitueix una unitat coherent.
2. Els béns mobles declarats d'interès cultural no poden ser destruïts.
Qualsevol restauració o intervenció que s'hi faci ha de ser aprovada prèviament
pel ministeri titular de la cultura.
3. Les col·leccions declarades d'interès cultural no poden ser disgregades
sense autorització del Govern.
Article 21
Dels béns mobles inventariats
1. Els béns mobles inventariats han de ser conservats per les persones
propietàries, titulars d'altres drets reals o posseïdores i s'han de destinar a un
ús compatible amb la seva conservació. La transformació o eliminació
d'aquests béns només és possible en els supòsits previstos i d'acord amb el
procediment establert en la normativa vigent.
2. Només als efectes de l'elaboració de l'Inventari general del patrimoni cultural
d'Andorra, les persones propietàries o posseïdores de béns que reuneixen les
característiques que estableix l'article 3.1.b i no estan inscrits a l'Inventari han
de comunicar-ho al ministeri titular de la cultura.
Article 22
Dipòsit cautelar
Si la conservació d'un bé moble d'interès cultural o inventariat no queda
garantida en el lloc on es troba, el ministeri titular de la cultura ha d'ordenar el
dipòsit provisional en un lloc que compleixi les condicions necessàries de
seguretat i conservació. També el ministeri titular de la cultura ha d'ordenar el
dipòsit provisional del bé en cas que la persona propietària, titular d'altres drets
reals o posseïdora incompleixi el deure de conservació.
Capítol tercer. Règims específics de determinats béns
Secció primera. El patrimoni arqueològic i paleontològic
Article 23
Concepte i règim jurídic
1. El patrimoni arqueològic és integrat pels béns mobles i immobles, tant si són
a la superfície com si són al subsòl, susceptibles de contribuir al coneixement
de la història i que per ser estudiats requereixen les tècniques de la
metodologia arqueològica. El patrimoni paleontològic és integrat pels elements
fossilitzats relacionats o no amb l'ésser humà que presenten un valor històric,
cultural o científic.
2. La protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic es regeix pel règim
general establert en aquesta Llei i, a més, per les disposicions de la present
secció.
Article 24
Intervencions arqueològiques o paleontològiques
1. La realització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques requereix
l'autorització prèvia del ministeri titular de la cultura. Es consideren
intervencions arqueològiques o paleontològiques les prospeccions, els
sondeigs, les excavacions i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terres o
sense, que tingui per finalitat descobrir o investigar restes arqueològiques o
paleontològiques.
2. El ministeri titular de la cultura pot realitzar intervencions arqueològiques o
paleontològiques en qualsevol terreny on es presumeixi l'existència de restes.
La persona afectada té dret a ser indemnitzada per l'ocupació temporal del seu
terreny, si aquest és de propietat privada.
Article 25
Suspensions d'obres
Si durant l'execució de qualsevol tipus d'obra es troben restes arqueològiques o
paleontològiques, tant el promotor com el constructor i el director facultatiu de
l'obra estan obligats a aturar l'obra des del primer indici i comunicar-ho
immediatament al ministeri titular de la cultura, el qual ha de comprovar el valor
de la troballa. Si la suspensió es prorroga més de dos mesos i el promotor és
privat, aquest té dret a ser indemnitzat pels perjudicis que li comporti el retard
de l'obra. En el termini màxim de sis mesos, el ministeri ha de resoldre a favor
de la continuació de l'obra suspesa o a favor del manteniment de la suspensió i
la iniciació d'expedient de declaració de bé d'interès cultural.
Article 26
Règim de les troballes
1. El producte de les intervencions arqueològiques o paleontològiques i les
troballes casuals de béns arqueològics o paleontològics es consideren de
domini públic i han de ser posats a disposició del ministeri titular de la cultura,
que els ha de destinar a un museu o un centre adequat.
2. En el cas de troballes casuals, la persona descobridora i la propietària del
terreny on s'hagi produït el descobriment tenen dret a rebre com a
compensació una quantitat equivalent a una quarta part del valor dels béns,
cadascuna d'elles. Si hi ha més d'un propietari o més d'un descobridor, s'han
de distribuir la quarta part que els correspon. No es consideren troballes
casuals les produïdes com a conseqüència d'intervencions arqueològiques o
paleontològiques, tant si són autoritzades com si són il·legals.
3. Aquest article no s'aplica a les troballes d'estructures arquitectòniques de
caràcter arqueològic. No obstant això, qui en descobreixi ho ha de comunicar al
ministeri titular de la cultura.
Secció segona. El patrimoni etnològic
Article 27
Concepte i règim de protecció
1. Constitueixen el patrimoni etnològic el conjunt d'objectes, edificacions,
processos tècnics, idees, hàbits i valors que integren o han integrat la cultura
del poble andorrà i en defineixen la identitat; en especial aquells en procés de
desaparició o transformació que han perdut l'ús i la funcionalitat que els eren
propis.
2. Als béns etnològics de caràcter material, mobles o immobles, els és
d'aplicació el règim de protecció general establert en aquesta Llei.
3. Pel que fa als béns etnològics de caràcter immaterial, el ministeri titular de la
cultura els ha de documentar mitjançant la seva inclusió a l'Inventari general del
patrimoni cultural d'Andorra, n'ha de fomentar la conservació i l'estudi i ha de
donar suport a les entitats que els mantenen i els difonen.
Secció tercera. El patrimoni documental i bibliogràfic
Article 28
Concepte de patrimoni documental
1. S'entén per document tota expressió en llenguatge natural o convencional i
qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol
tipus de suport material.
2. Integren el patrimoni documental d'Andorra els documents següents:
a) Els produïts o rebuts en l'exercici de les seves funcions pels poders públics
d'Andorra, incloses les institucions històriques, les entitats parapúbliques, les
persones físiques o jurídiques gestores de serveis públics o les entitats de
capital social majoritàriament públic
b) Els de més de trenta anys d'antiguitat produïts o rebuts en l'exercici de les
seves funcions per entitats privades sense afany de lucre que desenvolupin la
seva activitat a Andorra
c) Els de més de cent anys d'antiguitat produïts o rebuts per qualsevol persona
física o empresa privada, i els de menor antiguitat que hagin estat produïts en
suports de caducitat inferior als cent anys
d) Els conservats en arxius de titularitat pública
e) Els produïts o rebuts per persones físiques privades en l'exercici de funcions
públiques; en especial, els protocols notarials
f) Els documents objecte de cessió o de donació expressa
Article 29
Concepte de patrimoni bibliogràfic
El patrimoni bibliogràfic d'Andorra està integrat per les biblioteques, les
hemeroteques i les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques, i també per
les obres de creació o d'investigació, de caràcter unitari o seriat, impreses,
manuscrites o reproduïdes en qualsevol suport, la conservació de les quals és
d'interès pel seu valor per a la informació, l'educació, la investigació i el lleure.
En especial, integren el patrimoni bibliogràfic d'Andorra els béns bibliogràfics
següents:
a) Els exemplars de la producció bibliogràfica andorrana que són objecte de
dipòsit legal i els que tenen alguna característica rellevant que els singularitza
b) Els exemplars d'obres integrants de la producció bibliogràfica andorrana i els
relacionats amb la cultura i la història d'Andorra dels quals no consti l'existència
d'almenys un exemplar en biblioteques públiques
c) Els béns bibliogràfics manuscrits, els de més de cent anys d'antiguitat, i els
de menor antiguitat produïts en suports de caducitat inferior als cent anys
d) Els béns conservats en biblioteques de titularitat pública
Article 30
Règim de protecció
1. Sense perjudici que els més rellevants puguin ser declarats d'interès cultural,
tots els béns integrants del patrimoni documental o bibliogràfic formen part del
patrimoni cultural d'Andorra i han de ser conservats per les persones titulars o
posseïdores en els termes establerts a l'article 21.
2. Si el compliment del deure de conservació els resulta massa onerós, les
persones titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni documental o
bibliogràfic poden posar-los a disposició del ministeri titular de la cultura, que
els ha de dipositar a l'arxiu, a la biblioteca o a la institució adequada. La cessió
dels béns per a la seva conservació no en comporta, per si sola, l'alteració de la
titularitat.
Capítol quart. Els arxius, les biblioteques i els museus
Article 31
Els arxius
1. Són arxius els conjunts orgànics de documents, o la reunió de diversos
conjunts, reunits per les persones o entitats públiques o privades en l'exercici
de les seves activitats, per a la investigació, la cultura, la informació i la gestió
administrativa. També s'anomenen arxius les institucions culturals on es
reuneixen, conserven, ordenen i difonen, per a les finalitats anteriorment
esmentades, aquests conjunts de documents.
2. L'Arxiu Nacional té per funcions recollir, conservar i difondre la documentació
de l'Administració de l'Estat i dels organismes i entitats que en depenen, i la
documentació rellevant relacionada amb Andorra i amb la seva història. També
és funció de l'Arxiu Nacional donar suport tècnic a la resta d'arxius públics o
d'interès públic del Principat i vetllar per la conservació del patrimoni
documental d'Andorra. El dret i les condicions d'accés al patrimoni documental
conservat a l'Arxiu Nacional es regirà per una regulació específica.
3. Les persones propietàries o posseïdores de béns integrants del patrimoni
documental han de mantenir i gestionar el seu propi arxiu, sense perjudici del
que estableix l'article 30.2.
Article 32
Les biblioteques
1. Són biblioteques les institucions culturals que reuneixen, conserven,
cataloguen i difonen un conjunt organitzat de béns bibliogràfics amb la finalitat
de facilitar-ne l'ús per a la informació, la investigació, l'educació i el lleure.
2. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic a les biblioteques de
titularitat pública i a les privades amb les quals hagi establert un conveni de
col·laboració.
3. La Biblioteca Nacional té per funcions recollir, conservar i difondre la
producció bibliogràfica d'Andorra i la relacionada amb el Principat. També és
funció de la Biblioteca Nacional vetllar per la conservació del patrimoni
bibliogràfic d'Andorra.
4. Són d'accés públic els fons bibliogràfics recollits en les biblioteques de
titularitat pública o qualificades d'ús públic. Tenen la consideració de
biblioteques d'ús públic totes les biblioteques privades que rebin ajuts de les
administracions públiques. Amb caràcter transitori, pot denegar-se la consulta
dels béns bibliogràfics que es trobin en males condicions de conservació.
Article 33
Els museus
1. Són museus les institucions culturals permanents sense finalitat de lucre, al
servei de la societat i del seu desenvolupament, que reuneixen, adquireixen,
conserven, investiguen, documenten, exhibeixen i difonen dades materials de
l'ésser humà i del seu entorn, i conjunts de béns culturals i naturals per a
finalitats d'estudi, educació i gaudi.
2. Correspon al ministeri titular de la cultura determinar les institucions culturals
que tenen la categoria de museu.
3. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic als museus de
titularitat pública o privada amb els quals hagi establert un conveni de
col·laboració.
Article 34
Regulació i inspecció
El Govern regula per reglament les condicions que han de complir els arxius,
les biblioteques i els museus. Correspon al ministeri titular de la cultura
inspeccionar-ne el compliment.
Capítol cinquè. Foment i difusió del patrimoni cultural
Secció primera. Foment
Article 35
Ajuts públics
1. El Govern ha d'establir un programa anual d'inversions per concedir ajuts per
a la conservació integrada, la restauració, el manteniment i la millora del
patrimoni cultural. La dotació pressupostària per a aquest programa ha de ser
com a mínim igual al 0'5% de la inversió en obra pública que preveu adjudicar
el Govern durant l'exercici.
2. En l'atorgament dels ajuts s'han de fixar les garanties necessàries per evitar
l'especulació amb els béns que en són objecte.
3. Les persones i les entitats que no compleixen el deure de conservació
establert en els articles 7 i 21 no es poden acollir als ajuts de l'Estat.
4. Si en el termini de cinc anys des del pagament d'una subvenció estatal
l'Estat adquireix el bé corresponent, l'import de la subvenció s'ha de considerar
com un lliurament a compte i deduir-se del preu d'adquisició.
5. El Govern, considerant que el patrimoni cultural és un bé comú, estimularà la
seva conservació i promoció, incentivant i promovent iniciatives privades
dirigides cap al coneixement, la protecció, la restauració i la revitalització del
patrimoni cultural.
Article 36
Pagaments amb béns culturals
Les administracions públiques poden acceptar, a sol·licitud de la persona
interessada, la dació de béns integrants del patrimoni cultural d'Andorra en
pagament de deutes tributaris o d'altre tipus.
Secció segona. Difusió
Article 37
Accés als béns integrants del patrimoni cultural
1. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública o pertanyents a
entitats privades sense finalitat de lucre han de poder ser visitats pel públic,
sense perjudici de les limitacions que es derivin de l'ús a què estigui destinat
cada bé, del dret a la intimitat i del respecte a la vida privada.
2. Els ajuts públics destinats a la conservació, la restauració i la millora de béns
integrants del patrimoni cultural poden condicionar-se a l'accessibilitat del bé
per a la visita pública i l'estudi.
Article 38
Difusió del coneixement del patrimoni cultural
1. El ministeri titular de l'educació ha d'incloure en els currículums dels nivells
de l'ensenyament el coneixement del patrimoni cultural d'Andorra.
2. El ministeri titular de la cultura ha de promoure campanyes i accions
específiques de sensibilització, i programes d'informació sobre la importància
de preservar el patrimoni cultural, i també ha de fomentar l'edició de
publicacions d'investigació i de difusió d'aquest patrimoni.
3. Les dades de l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra són
públiques. No obstant això, cal el consentiment de la persona titular del bé per
a la consulta pública de les dades relatives a la titularitat i el valor dels béns, i
també la seva localització si es tracta de béns mobles. Cal l'autorització del
ministeri titular de la cultura per a la consulta de les dades referents a la
situació de jaciments arqueològics o paleontològics no oberts a la visita pública.
Capítol sisè. Les infraccions i les sancions
Article 39
Classificació de les infraccions
1. L'incompliment de les obligacions establertes en aquesta Llei té la
consideració d'infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte.
2. Tenen la consideració d'infraccions lleus:
a) La manca de notificació de la transmissió dels béns d'interès cultural
previstos a l'article 10.1
b) L'incompliment del deure de permetre al ministeri titular de la cultura l'accés
als béns a què fa referència l'article 1.4 o de facilitar les informacions pertinents
perquè siguin inclosos a l'Inventari general
c) L'incompliment del deure establert a l'article 37 de permetre la visita pública
dels béns integrants del patrimoni cultural
d) La resistència injustificada a l'exercici de la potestat inspectora de
l'Administració
e) L'incompliment del deure de conservació dels béns mobles inventariats
f) L'incompliment dels requeriments formulats per l'Administració
3. Tenen la consideració d'infraccions greus:
a) L'incompliment dels deures de conservació, manteniment i preservació dels
béns d'interès cultural
b) La disgregació d'una col·lecció declarada d'interès cultural sense autorització
del Govern
c) La destrucció il·legal de béns mobles inventariats
d) L'incompliment de l'obligació de comunicació del descobriment de restes
arqueològiques o paleontològiques, o del deure de lliurament dels béns trobats
e) L'incompliment de la suspensió d'obres amb motiu del descobriment de
restes arqueològiques o paleontològiques o de les suspensions d'obres
ordenades per l'Administració
f) L'atorgament pels comuns de llicències d'obres que incompleixin el que
disposa l'article 14
g) L'exportació il·legal de béns integrants del patrimoni cultural
4. Té la consideració d'infracció molt greu la destrucció total o parcial de béns
mobles o immobles declarats d'interès cultural.
5. Tenen la consideració d'infraccions greus o molt greus en funció del dany
potencial o efectiu al patrimoni cultural:
a) La realització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques sense
l'autorització del ministeri titular de la cultura
b) La realització d'intervencions sobre béns immobles d'interès cultural sense
llicència o incomplint les seves condicions
c) La realització d'intervencions sobre béns mobles d'interès cultural sense
l'aprovació del ministeri titular de la cultura o incomplint les seves condicions
d) La modificació de béns immobles inventariats incomplint el que estableix
l'article 18
e) El canvi d'ús d'un bé d'interès cultural sense l'aprovació del Govern o el
manteniment d'usos declarats incompatibles
Article 40
Sancions
1. Les infraccions administratives tipificades a l'article 39 són sancionades, si
els danys causats al patrimoni cultural poden ser valorats econòmicament, amb
una multa d'un import que pot comprendre entre una i tres vegades el valor
dels danys causats.
2. Si els danys no poden ser valorats econòmicament, s'apliquen les sancions
següents:
a) Per a les infraccions lleus, multa d'un import de 300 fins a 3.000 euros
b) Per a les infraccions greus, multa de 3.001 fins a 60.000 euros
c) Per a les infraccions molt greus, multa de 60.001 fins a 300.000 euros
3. La quantia de les sancions s'ha de graduar proporcionalment a la gravetat
dels fets, les circumstàncies de la persona sancionada i el perjudici causat o
que s'hauria pogut causar al patrimoni cultural.
4. L'òrgan competent per imposar una sanció pot acordar el comís dels
materials o instruments emprats en l'activitat il·lícita.
Article 41
Competències i procediment
1. La tramitació de l'expedient correspon al ministeri titular de la cultura.
2. La imposició de les sancions previstes en aquesta Llei correspon al ministre
titular de la cultura si es tracta d'infraccions lleus, i al Govern si es tracta
d'infraccions greus o molt greus.
3. Les infraccions tipificades a l'article 39.5.b que siguin sancionades d'acord
amb aquesta Llei no poden ser sancionades per aplicació de la legislació
urbanística.
Article 42
Mesures cautelars
Quan existeixin indicis racionals de la realització d'una infracció que pugui
causar un perjudici al patrimoni cultural d'Andorra, o si s'ha incoat expedient
sancionador, el ministeri titular de la cultura ha d'acordar la paralització de les
actuacions corresponents i també el dipòsit cautelar dels objectes afectats o
dels instruments utilitzats.
Article 43
Prescripció
1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un any d'haver-se comès; les
infraccions greus al cap de quatre anys, i les infraccions molt greus al cap de
cinc anys. El termini de prescripció s'interromp per la iniciació del procediment
sancionador, amb coneixement de la persona interessada.
2. Les sancions prescriuen al cap d'un any des que són fermes en el cas
d'infraccions lleus, i al cap de quatre anys en el cas d'infraccions greus o molt
greus. El termini de prescripció s'interromp per la iniciació, amb coneixement de
la persona interessada, del procediment d'execució.
Disposició addicional primera
Són béns immobles d'interès cultural, amb la categoria que respectivament els
correspongui segons l'article 11 d'aquesta Llei, les capelles romàniques, els
monuments artístics, els monuments artístics-arqueològics i zones d'interès
històric i prehistòric d'interès nacional compresos en l'Ordinació II, del 13 de
juliol de 1964, i en l'Ordinació I, apartat 2n, del 4 de juny de 1970, modificada
per acord del Consell General adoptat en la sessió ordinària del 5 de juliol de
1988, que s'inclouen en la llista que es publica com a annex de la present Llei.
Disposició addicional segona
Les mesures que s'adoptin en aplicació d'aquesta Llei no poden atemptar
contra el dret a la intimitat ni el respecte de la vida privada.
Disposició transitòria
1. Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de
protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera
els espais compresos dins d'un radi de cent metres comptats des del perímetre
exterior del monument.
2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer
cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria, en els entorns definits en
l'apartat 1, sense l'informe favorable previ dels serveis del Patrimoni cultural.
Un cop es dictin els decrets esmentats, s'aplicaran els criteris que s'hi
estableixin.
Disposició derogatòria
1. Queden derogades l'Ordinació II, del 13 de juliol del 1964, l'Ordinació I,
apartat 2n, del 4 de juny del 1970 i l'Ordinació del 5 de juliol del 1988, així com
totes les disposicions legals d'igual o inferior rang, vigents abans de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, que la contradiguin o s'hi oposin.
2. Es deroga l'article 2 de la Llei del 9 de novembre de 1983, de protecció del
patrimoni cultural-natural d'Andorra. La resta dels articles de la Llei esmentada
es mantenen en vigor amb aplicació exclusivament als béns integrants del
patrimoni natural.
Disposició final primera
El Govern ha d'aprovar en el termini màxim de dos anys els decrets de
delimitació dels entorns de protecció de cadascun dels monuments declarats
en virtut de la disposició addicional primera. Aquests expedients han de seguir
el procediment regulat a l'article 2.
Disposició final segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial
del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 12 de juny del 2003

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

Annex
Parròquia de Canillo
Monuments
Església de Sant Serni de Canillo
Església de Sant Bartomeu de Soldeu
Església de Sant Pere del Tarter
Església de Sant Joan de Caselles
Església de la Santa Creu
Església de Sant Miquel de Prats
Santuari vell de Meritxell
Santuari nou de Meritxell
Zones arqueològiques
Meners de Ransol
Gravats de la Roca de les Bruixes
Parròquia d'Encamp
Monuments
Església i Comunidor de Santa Eulàlia
Església de Sant Romà de les Bons
Torre dels Moros (Castell de les Bons)
Església de Sant Miquel de la Mosquera
Església de Sant Marc i Santa Maria
Església de Sant Romà de Vila
Zones arqueològiques
Balma del Llunci
Parròquia d'Ordino
Monuments
Església de Sant Corneli i Sant Cebrià
Església de Sant Serni de Llorts
Església de Sant Martí de la Cortinada
Església de Sant Miquel d'Ansalonga
Església de Sant Pere del Serrat
Església de Sant Roc de Sornàs
Capella de casa Rossell
Església de Santa Bàrbara
Mola i serradora de cal Pal
Casa Rossell
Colomer de casa Rossell
Casa d'Areny-Plandolit
Conjunts arquitectònics
Cabanes del Castellar
Zones arqueològiques
Gravats de la Terra de la Mola
Gravats de Sornàs
Mina de Llorts
Mina de la cabana dels Meners
Parròquia de la Massana
Monuments
Església de Sant Iscle i Santa Victòria
Església de Sant Joan de Sispony
Església de Sant Cristòfol d'Anyós
Església de Sant Ermengol de l'Aldosa
Església de Sant Romà d'Erts
Església de Sant Andreu d'Arinsal
Església de Sant Climent de Pal
Pont de Sant Antoni de la Grella
Farga Rossell
Parròquia d'Andorra la Vella
Monuments
Església de Sant Esteve
Església de Sant Andreu
Casa de la Vall
Església de Santa Coloma
Pont de la Margineda
Zones arqueològiques
Zona arqueològica del Roc d'Enclar
Parròquia de Sant Julià de Lòria
Monuments
Església de Sant Julià i Sant Germà de Lòria
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic
Església de Sant Esteve de Bixessarri
Església de Sant Serni de Nagol
Església de Sant Martí de Nagol
Església de Sant Miquel de Fontaneda
Església de Sant Pere d'Aixirivall
Església de Sant Romà d'Auvinyà
Zones arqueològiques
Balma de la Margineda
Parròquia d'Escaldes-Engordany
Monuments
Església de Sant Pere Màrtir
Església de Sant Miquel d'Engolasters
Església de Sant Romà dels Vilars
Pont dels Escalls
Pont Pla
Pont d'Engordany
Pont de la Tosca
Zones arqueològiques
Gravats de cal Diumenge
Farga d'Andorra
Sant Jaume d'Engordany