Llei 9/2004,
del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia (LFPAJ)
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha
aprovat la següent:
llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia
(LFPAJ)
Exposició de motius
El Consell Superior de la Justícia ha participat activament, amb la col·laboració
del Govern, perquè l'Administració de Justícia disposi d'un marc normatiu propi
que li permeti consolidar els aspectes de gestió actual que siguin més
innovadors i desenvolupar les actuacions davant dels reptes de gestió i
organització que s'albiren en un futur proper.
Aquesta transformació de l'activitat administrativa en la justícia s'aconsegueix
amb el compromís i la implicació dels seus recursos humans. Per aquest motiu,
es considera bàsic que l'Administració de Justícia compti amb persones
motivades per desenvolupar la seva vida professional en les tasques públiques
i amb capacitat d'adaptació permanent als canvis organitzatius continus que la
posada en pràctica de les finalitats del poder judicial i els nous temps demanen,
especialment dins d'un context internacional. Es tracta que els empleats de
l'Administració de Justícia siguin professionals que utilitzin com a marc
d'actuació la imparcialitat, l'eficiència i l'eficàcia i que gaudeixin del respecte
dels ciutadans.
El disseny de nous sistemes de gestió dels recursos humans, juntament amb
una política retributiva equitativa, en què prevalguin les responsabilitats
organitzatives que es desenvolupen, són elements necessaris per motivar els
funcionaris de l'Administració de Justícia i implicar-los en els projectes de
modernització.
Fins ara, la situació ha estat presidida per una primera etapa preconstitucional
amb una dispersió de normes sobre personal i amb procediments i sistemes de
gestió similars als aplicats a l'Administració general, i per una manca de
definició generalitzada del paper propi que hauria de tenir l'Administració de
Justícia en la gestió del seu personal.
Posteriorment, l'entrada en vigor de la Llei de la funció pública, i concretament
del títol IV, del règim de la funció pública de l'Administració de Justícia, i la
disposició transitòria vuitena (normativa de la funció pública de l'Administració
de Justícia) estableixen la voluntat que l'Administració de Justícia disposi d'una
regulació pròpia de la seva funció pública, dins d'una visió integral i amb uns
criteris i paràmetres generals per a tota l'Administració pública.
La Llei afronta la regulació del règim de la funció pública de l'Administració de
Justícia utilitzant com a premisses, d'una banda, la naturalesa estatutària de la
relació jurídica de treball dels seus funcionaris, i d'altra banda, incorporant al
seu articulat el sistema de mèrit, propi de les administracions avançades, que
sustenta els valors generals que han d'orientar l'actuació administrativa.
Ambdues premisses condueixen a reconèixer, com a principis informadors del
règim de la funció pública l'eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l'equitat.
Els principis anteriors es troben en els diversos títols i capítols de la Llei,
mitjançant el reconeixement de l'estabilitat dels funcionaris condicionada al seu
acompliment; la regulació de la matèria es realitza a través de les estructures
següents: un sistema d'ingrés i promoció objectiu; un sistema de classificació
propi i adaptat a l'Administració de Justícia i a la seva evolució i suficientment
flexible per adaptar-se a criteris organitzatius funcionals o a criteris de procés i
que, alhora, facilita el desenvolupament professional; un sistema retributiu
ordenat i equitatiu; un sistema d'avaluació de l'acompliment relacionat amb els
objectius de l'Administració i les competències dels seus empleats; i un règim i
procediment disciplinari que garanteixi les actuacions de l'Administració de
Justícia respectant els drets dels empleats.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte, àmbit i rang de la Llei
1. Aquesta Llei té per objecte establir el règim de la funció pública del personal
de l'Administració de Justícia, sense perjudici de les normes de la Llei de la
funció pública que li són directament aplicables.
2. El règim establert en aquesta Llei s'aplica al personal de l'Administració de
Justícia que manté una relació d'ocupació al Consell Superior de la Justícia, a
la Batllia, al Tribunal de Corts, al Tribunal Superior de Justícia i a la Fiscalia
General. No s'aplica, per tant, als membres del Consell Superior de la Justícia,
de la carrera judicial ni del Ministeri Fiscal.
3. Els preceptes del capítol segon del títol II de la Llei que regulen el sistema de
provisió de places que estableix la integració dels funcionaris té rang de llei
qualificada. La resta dels seus preceptes té rang de llei ordinària.
Article 2
Règim jurídic de les resolucions en matèria de personal
1. En tot allò que no està expressament previst en aquesta Llei, els acords i
resolucions en matèria de personal s'ajusten, quant al procediment i a la forma,
al règim establert pel Codi de l'Administració i les normes que el completen i
desenvolupen.
2. Les resolucions i acords en matèria de personal es poden recórrer d'acord
amb el règim següent:
a) Els dictats pel Consell Superior de la Justícia, en reposició davant d'ell
mateix, en el termini de tretze dies hàbils.
b) Els dictats pels presidents dels tribunals superiors, del Tribunal de Corts i de
la Batllia i pel fiscal general, davant del Consell Superior de la Justícia, en el
mateix termini.
3. Contra els acords del Consell Superior de la Justícia que resolguin recursos
en matèria de personal hi cap recurs davant de la jurisdicció administrativa, de
conformitat amb la normativa que regula aquesta jurisdicció.
Article 3
Òrgans responsables de l'Administració de Justícia
Els òrgans de govern de l'Administració de Justícia són els responsables
d'impulsar el contingut d'aquesta Llei, per disposar dels recursos humans que
garanteixin, amb eficàcia i qualitat, la prestació del servei públic al ciutadà.
En l'àmbit de l'Administració de Justícia, la Secretaria General del Consell
Superior de la Justícia és l'òrgan responsable de l'aplicació concreta d'aquesta
Llei, dels seus reglaments i de la impulsió dels sistemes de gestió aplicables a
la funció pública de l'Administració de Justícia.
Article 4
Registre de Personal de l'Administració de Justícia
El Registre de Personal de l'Administració de Justícia, dependent de la
Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, inscriu els llocs de
treball, els funcionaris de l'Administració de Justícia, els agents de
l'Administració de justícia i el personal de relació especial.
Així mateix, per reglament s'han de determinar les dades que han de constar
en el Registre de Personal de l'Administració de Justícia, les quals s'han de
referir exclusivament a la vida administrativa.
Títol II. Règim de la funció pública en l'Administració de Justícia
Capítol primer. Sistema de classificació
Article 5
Característiques del sistema de classificació professional
El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels
llocs de treball i de la prestació de serveis del funcionariat de l'Administració de
Justícia.
El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als
objectius que l'Administració de Justícia estableixi en tot moment, amb la
finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.
El sistema identifica l'abast de la prestació dels funcionaris i els drets, vinculats
als llocs de treball, que tenen els seus titulars.
Article 6
Elements del sistema de classificació professional
Els elements que componen el sistema de classificació són els següents:
a) Grups funcionals, o trams de contingut organitzatiu homogeni, que agrupen
els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d'acord amb criteris
d'avaluació organitzativa.
b) Ocupacions professionals tipus, o agrupació de llocs de treball amb funcions
similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra,
intensitats de responsabilitat diferents dins d'un mateix contingut.
c) Lloc de treball, o ocupació professional, que defineix el contingut organitzatiu
de la prestació de serveis del personal de l'Administració de Justícia.
d) Plaça pressupostada, o nombre d'ocupacions d'un determinat lloc de treball
que figuren pressupostades.
e) Nivell de classificació professional o posició que s'assigna a un lloc de treball
dins el sistema de classificació, segons el seu contingut organitzatiu.
Article 7
Grups, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació
1. El sistema de classificació professional dels funcionaris de l'Administració de
justícia inclou tres grups funcionals, denominats 1, 2 i 3.
a) El grup 1 integra els llocs de treball de secretari judicial que exerceixen les
funcions que els reserva la Llei qualificada de la justícia, adscrits al Tribunal
Superior de Justícia, al Tribunal de Corts, a la Batllia i a la Fiscalia General.
b) El grup 2 integra els llocs de treball d'oficial, que amb coneixements tècnics
especialitzats, adquirits per una formació acadèmica o a través de l'experiència,
són els col·laboradors immediats del secretari en la tramitació de les actuacions
judicials, o en l'àmbit administratiu, i en la direcció de l'actuació dels funcionaris
subalterns.
c) El grup 3 integra els llocs de treball dels auxiliars, els nuncis i el personal
subaltern i de suport general, que realitzen la seva tasca en l'àmbit
tecnicoadministratiu de la tramitació processal, o en els àmbits administratius i
de serveis.
2. Tots els llocs de treball de l'Administració de Justícia tenen assignat un nivell
de classificació i estan enquadrats en un grup funcional i en una ocupació
professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places
pressupostades.
3. Els llocs de treball es classifiquen en 7 nivells de classificació.
Article 8
Competència per classificar els llocs de treball
El Consell Superior de la Justícia és l'òrgan responsable de classificar els llocs
de treball de l'Administració de Justícia a proposta de la Secretaria General del
Consell Superior de la Justícia, que analitza la descripció del lloc de treball,
assigna el nivell de classificació professional o modifica l'existent i després
procedeix a la inscripció en el Registre de Personal de l'Administració de
Justícia.
Article 9
Manual funcional d'ocupacions professionals tipus
El Consell Superior de la Justícia aprova el Manual funcional d'ocupacions
professionals tipus de l'Administració de Justícia, elaborat per la Secretaria
General del Consell Superior de la Justícia, que identifica i descriu els grups
professionals, les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s'hi
integren, i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris per al seu
acompliment.
Article 10
Procediment per a la classificació dels llocs de treball
El Manual funcional d'ocupacions professionals tipus de l'Administració de
Justícia estableix el procediment a seguir per a la classificació i, si és el cas, la
revisió dels llocs de treball i les atribucions que en aquest procés han de tenir
les persones que han de participar-hi.
Capítol segon. Sistema de provisió de places
Secció primera. Sistema de provisió de places de funcionaris de l'Administració
de Justícia
Article 11
Requisits generals
Qui vulgui optar a una plaça de funcionari de l'Administració de Justícia ha de
reunir els requisits generals previstos per la Llei de la funció pública per optar a
la provisió de qualsevol plaça de funcionari, i els específics que es requereixin
per ocupar la plaça de què es tracti, que es fan constar a les bases de la
convocatòria.
Article 12
Criteris sobre provisió de places en l'Administració de justícia
El procés de provisió de les places vacants o de nova creació, amb excepció de
la plaça de secretari general del Consell Superior de la Justícia, que es regula
en la secció següent, s'inclou en la planificació de recursos humans que ha
d'elaborar la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, a partir de
les necessitats dels òrgans de govern de la justícia, que són aprovades pel
Consell Superior de la Justícia i trameses al Govern dins del procediment
d'elaboració pressupostària.
El procés de provisió de les places vacants o de nova creació ha de tenir
present les regles generals següents:
a) Les places vacants o de nova creació han de ser cobertes en primer lloc
atenent les sol·licituds de reingrés del personal en situació d'excedència sense
reserva de plaça, sempre que la plaça vacant o de nova creació sigui d'un lloc
de treball del mateix nivell de classificació que la plaça que el funcionari va
deixar en el moment de l'excedència, i que reuneixi els requisits necessaris per
a la plaça vacant o de nova creació.
b) La provisió de les places vacants o de nova creació, un cop complert el
tràmit de l'apartat anterior, si escau, es duu a terme de forma habitual en dues
fases consecutives: promoció interna i procediment selectiu d'ingrés. Això no
obstant, el Consell Superior de la Justícia pot decidir, quan ho consideri oportú,
que la provisió de determinades places vacants o de nova creació es porti a
terme únicament mitjançant procediment selectiu d'ingrés.
c) En la planificació dels recursos humans s'adoptaran les mesures
necessàries per afavorir que les persones amb discapacitat accedeixin a les
places vacants o de nova creació, d'acord amb la normativa vigent en matèria
de discapacitats.
Article 13
Bases de la convocatòria
1. El procés selectiu per a la provisió de places de l'Administració de Justícia,
tant en provisió externa com en promoció interna, requereix l'aprovació prèvia
del Consell Superior de la Justícia i la publicació de les bases de la
convocatòria corresponents.
2. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits
del procés de provisió de les places, informa del procediment de selecció que
se seguirà, i conté la informació bàsica que han de conèixer els candidats que
opten a ocupar les places.
3. El termini de presentació de sol·licituds per a les convocatòries de provisió
externa no serà, en cap cas, inferior a 15 dies hàbils a comptar de l'endemà de
la publicació en el Butlletí Oficial, i es poden reduir a la meitat les convocatòries
de promoció interna.
Article 14
Comitè Tècnic de Selecció
1. Per organitzar les proves i avaluar-ne els resultats per escollir candidats
idonis per ocupar les places vacants o de nova creació, s'ha de constituir un
Comitè Tècnic de Selecció.
2. Quan es tracti de la selecció de secretaris judicials, el Comitè Tècnic de
Selecció està integrat pels membres següents:
Dos membres, com a mínim, del Consell Superior de la Justícia, designats per
aquest, un dels quals actua com a president i l'altre com a secretari.
El president de la Batllia o del Tribunal a què correspongui la plaça que s'ha de
cobrir, o el fiscal general, si es tracta de places de la Fiscalia; o el batlle,
magistrat o fiscal adjunt que deleguin respectivament.
Dos magistrats i, facultativament, el secretari general del Consell Superior de la
Justícia.
3. En els supòsits restants, el Comitè Tècnic de Selecció està compost pels
membres següents:
El president de la Batllia o del Tribunal de qui depèn la plaça que s'ha de cobrir,
o el president del Consell Superior de la Justícia o el fiscal general, quan
depengui d'aquests, que el presideixen. Poden delegar, respectivament, en un
batlle, magistrat, membre del Consell Superior de la Justícia, o fiscal adjunt.
Un secretari judicial designat pel president de la Batllia o del Tribunal de qui
depèn la plaça que s'ha de cobrir, o un funcionari de rang equivalent designat
pel president del Consell Superior de la Justícia o el Fiscal General, quan
depengui d'aquests, que actua com a secretari.
El secretari general del Consell Superior de la Justícia.
4. Quan els coneixements o les competències exigides per a l'ocupació
adequada de la plaça ho aconsellin, o l'aplicació adequada de tècniques de
selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts
externs a l'Administració de Justícia.
Article 15
Proposta de nomenament
1. Un cop finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció proposa al
Consell Superior de la Justícia el nomenament, en període de prova, del o dels
candidats que, havent superat satisfactòriament el procés esmentat, hagin
obtingut la millor qualificació global del conjunt de les proves realitzades,
d'acord amb el que prevegin les bases de la convocatòria.
2. El Consell Superior de la Justícia nomena en període de prova els
funcionaris que li siguin proposats pel Comitè Tècnic de Selecció. Aquest
nomenament és inscrit en el Registre de Personal de l'Administració de
Justícia.
3. El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places
vacants o de nova creació que s'han de cobrir.
4. Els candidats que, havent superat satisfactòriament la prova, no hagin
obtingut plaça, poden ser declarats pel Consell Superior de la Justícia en
situació de reserva, per al cas que algun dels candidats seleccionats no accepti
el càrrec, o no superi el període de prova, o per ocupar una nova vacant de la
mateixa categoria que es produeixi dins un període d'un any, a partir de la
declaració de reserva de plaça.
5. La Secretaria General del Consell Superior de la Justícia és l'òrgan
responsable de gestionar operativament i programar les actuacions dins del
procés selectiu per a la provisió de les places vacants o de nova creació de
l'Administració de Justícia.
Secció segona. Secretaria General del Consell Superior de la Justícia
Article 16
Nomenament i cessament
1. La persona que ocupi el càrrec per dirigir la Secretaria General del Consell
Superior de la Justícia és nomenada i cessada lliurement pel mateix Consell
Superior de la Justícia, mitjançant acord publicat al Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra.
2. Si el nomenat té la condició de funcionari o agent de l'Administració de
Justícia, el nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al
moment del seu cessament com a secretari, i l'assignació, si escau, del
complement de responsabilitat addicional. Si no té aquesta condició, s'acull al
règim del personal de relació especial.
Capítol tercer. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari
Article 17
Adquisició de la condició de funcionari
1. La condició de funcionari de l'Administració de Justícia s'adquireix pel
compliment successiu dels requisits següents:
a) Superació del procés de selecció.
b) Nomenament en període de prova, pel Consell Superior de la Justícia.
c) Acceptació de les obligacions inherents al seu lloc de treball, per jurament o
promesa davant del president de la Batllia o del Tribunal de qui hagi de
dependre orgànicament, o del president del Consell Superior de la Justícia o
del fiscal general, quan es tracti de places que depenen orgànicament
d'aquests.
2. El nomenament del funcionari ho és per un període de prova de dotze mesos
de duració per als funcionaris d'ingrés i de sis mesos, com a màxim, per als de
promoció interna. Si durant aquest període el funcionari no és avaluat
favorablement o existeix una causa justificada per al cessament, el Consell
Superior de la Justícia notifica per escrit a la persona interessada l'acabament
de la seva relació de treball, sense cap altra obligació que la de liquidar-li les
remuneracions corresponents al temps treballat.
3. Si el funcionari havia accedit a la plaça mitjançant promoció interna, quan no
superi el període de prova, o renunciï a la nova plaça durant aquest període,
retornarà a la seva plaça anterior, que haurà quedat en situació de reserva.
4. Un cop conclòs satisfactòriament el període de prova, el president de la
Batllia o del Tribunal de qui depèn el funcionari, o el president del Consell
Superior de la Justícia o el fiscal general quan sigui el cas, ho comunica al
Consell Superior de la Justícia el qual declara el caràcter definitiu del
nomenament, ho notifica a la persona interessada i en disposa la inscripció en
el Registre de Funcionaris de l'Administració de Justícia.
Article 18
Pèrdua de la condició de funcionari
La condició de funcionari de l'Administració de Justícia es perd per alguna de
les causes següents:
a) renúncia escrita del funcionari
b) pèrdua de la nacionalitat andorrana
c) defunció
d) acomiadament, d'acord amb el que prescriu aquesta Llei
e) condemna a pena principal o accessòria que l'inhabilitin per complir les
funcions corresponents al lloc de treball.
Article 19
Renúncia
1. La renúncia és l'extinció de la relació de treball per part del funcionari de
forma voluntària, tramitada d'acord amb el que preveu aquesta Llei.
2. La renúncia ha de realitzar-se mitjançant un escrit adreçat al secretari
general del Consell Superior de la Justícia, amb una antelació mínima de tres
mesos a la data en què hagi de prendre efecte.
3. La renúncia del funcionari no l'inhabilita per concórrer novament a una plaça
d'un lloc de treball de l'Administració de Justícia, mitjançant la participació en el
procés corresponent de selecció externa.
Article 20
Acomiadament
1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia únicament poden ser
acomiadats per les causes establertes en aquesta Llei i d'acord amb el
procediment previst.
2. Quan una resolució de comiat sigui declarada nul·la en via de recurs
administratiu o jurisdiccional, el funcionari que n'hagi estat objecte té dret a
cobrar totes les remuneracions que ha deixat de percebre durant el període de
separació de la plaça i al reconeixement d'aquest període com de temps de
serveis prestats, a tots els efectes, i pot optar entre:
a) Reincorporar-se al servei actiu, en la mateixa plaça que ocupava o a una
altra de condicions idèntiques, si aquella està coberta per un funcionari de
manera definitiva.
b) Renunciar a la condició de funcionari, amb el dret a percebre una
indemnització que s'ha de fixar d'acord amb el reglament que s'estableixi per
als funcionaris de l'Administració general, i que no serà, en cap cas, inferior a
una mensualitat per any de servei a l'Administració de Justícia, inclòs en el
còmput el període comprès entre la data de l'acomiadament i la data de la
resolució que en declara la improcedència.
Capítol quart. Situacions dels funcionaris
Article 21
Excedència amb reserva de plaça
1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia tenen dret a demanar
l'excedència amb reserva de plaça en les mateixes circumstàncies que la Llei
de la funció pública estableix per als de l'Administració general, i amb els
mateixos efectes.
2. Els funcionaris en situació d'excedència amb reserva de plaça han de
sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini improrrogable de tres mesos a
comptar de la data de cessament en el càrrec que va motivar aquella situació, i
poden reincorporar-se al servei actiu dins dels trenta dies naturals següents a
la sol·licitud de reingrés. La manca de sol·licitud de reincorporació dins dels tres
mesos posteriors al cessament, o la manca de reincorporació dins dels trenta
dies posteriors a la sol·licitud, es consideren, a tots els efectes, com a renúncia
a la condició de funcionari de l'Administració de Justícia.
3. Les peticions d'excedència amb reserva de plaça i de reingrés al servei
s'adrecen a la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia. La
declaració de la situació d'excedència i el reingrés al servei actiu són aprovats
per acord del Consell Superior de la Justícia.
Article 22
Excedència sense reserva de plaça
1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia poden demanar l'excedència
sense reserva de plaça quan hagin prestat almenys cinc anys de servei actiu
des de l'ingrés o bé des del reingrés d'una excedència de la mateixa
naturalesa. La concessió de l'excedència està supeditada, en tot cas, a les
necessitats del servei.
2. Durant el període d'excedència el funcionari no té dret a percebre cap
retribució com a funcionari de l'Administració de Justícia. El temps
d'excedència sense reserva de plaça no computa com a temps de servei a cap
efecte.
3. El reingrés al servei actiu dels funcionaris en excedència que no tenen
reserva de plaça s'efectua en ocasió de vacant o de plaça de nova creació,
d'acord amb l'ordre cronològic de les peticions. La falta d'incorporació a la nova
plaça assignada dins dels trenta dies naturals següents a la data de la
notificació es considera, a tots els efectes, com a renúncia a la condició de
funcionari.
4. La petició d'excedència sense reserva de plaça i de reingrés al servei
s'adrecen a la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia. La
declaració de la situació d'excedència i el reingrés al servei actiu són aprovats
per acord del Consell Superior de la Justícia.
Article 23
Suspensió
La situació de suspensió únicament pot ser declarada pel Consell Superior de
la Justícia per les causes i amb els efectes i límits que són previstos per la Llei
de la funció pública.
Article 24
Jubilació
Els funcionaris de l'Administració de Justícia accedeixen a la jubilació en els
mateixos supòsits i condicions que els funcionaris del cos general de
l'Administració general.
Capítol cinquè. Drets dels funcionaris de l'Administració de justícia
Article 25
Drets generals
Els funcionaris de l'Administració de Justícia tenen els drets reconeguts en
aquesta Llei i, en especial, els següents:
a) A un tracte just i respectuós per part dels superiors i companys de feina.
b) A l'estabilitat laboral i, per tant, a no ser acomiadats per una causa diferent
d'alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s'hi
estableixen i a les normes que la desenvolupen.
c) A percebre una remuneració d'acord amb el nivell de classificació del lloc de
treball de la plaça que ocupen i a la política retributiva definida per
l'Administració.
d) A no ser discriminats per raons de naixement, raça, sexe, origen, religió,
opinió o qualsevol altra condició personal o social.
e) A ser informats sobre l'objecte, l'organització i el funcionament del
departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les
obligacions i les responsabilitats que se'ls assignin en funció del lloc de treball.
f) A la protecció de l'ús de la informació nominativa sobre cada un d'ells que el
Consell Superior de la Justícia té en els seus registres, i també a l'accés a
aquesta informació, a obtenir certificacions quan ho desitgin, així com corregir
eventuals errors materials.
g) A rebre cursos de capacitació i actualització professional, d'acord amb els
programes que planifiqui el Consell Superior de la Justícia, i tenint en compte
les necessitats formatives que resultin del sistema de gestió de l'acompliment.
h) A participar, de forma individual o a través de les associacions o
organitzacions professionals, en la millora de l'Administració de Justícia.
i) A ser defensats i a exigir que l'Administració de Justícia reclami la
responsabilitat civil i penal de les persones que atemptin contra la seva vida, la
seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que
els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del
desenvolupament de les seves funcions.
j) Que l'Administració els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada
del compliment de la seva actuació professional, quan aquesta responsabilitat
no els sigui imputable individualment per actes qualificats de dolosos.
Article 26
Permisos administratius
1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia, sempre que no existeixin raons
de servei públic que ho impedeixin, tenen dret a obtenir permisos administratius
retribuïts, proporcionalment retribuïts i no retribuïts, en els mateixos supòsits i
condicions que els funcionaris del cos general de l'Administració general.
2. El Consell Superior de la Justícia és l'òrgan competent per concedir o
denegar el permís, amb informe previ del president de la Batllia o el Tribunal
del qual depèn el funcionari que el sol·licita, o del fiscal general, quan es tracti
de funcionaris de la Fiscalia. Pot delegar aquesta facultat en l'òrgan que n'ha
d'emetre l'informe.
3. El Consell Superior de la Justícia pot establir procediments especials per a la
tramitació de tots o alguns dels permisos administratius.
4. L'obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les
persones interessades; si un cop transcorregut el període del permís el
funcionari no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s'ha produït
abandonament del servei.
Article 27
Vacances
1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia tenen dret a 25 dies hàbils de
vacances retribuïdes cada any, o la part proporcional corresponent al temps
treballat, quan sigui inferior.
2. El Consell Superior de la Justícia determina reglamentàriament els criteris i
condicions que es tenen en compte per a la fixació de les vacances, amb
informe previ dels presidents de la Batllia i dels tribunals i del fiscal general.
3. El període de vacances no realitzat durant l'any natural a què corresponen i,
com a màxim, fins al 31 de gener de l'any següent, no pot acumular-se en anys
posteriors, excepte en el supòsit que el funcionari no hagi gaudit de les
vacances per causa de les necessitats del servei i a petició del seu superior.
Capítol sisè. Deures i incompatibilitats
Article 28
Deures
Els funcionaris de l'Administració de Justícia han d'exercir les funcions que
tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors
ètics del servei públic de neutralitat, imparcialitat i integritat; i en concret tenen
les obligacions següents:
a) Respectar i acatar la Constitució i l'ordenament jurídic; respectar les
institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en
perjudiquin el bon nom.
b) Mantenir la neutralitat política en l'exercici de les seves funcions.
c) Complir el règim de jornada i els horaris establerts.
d) Aplicar amb diligència les instruccions legítimes que emanin dels superiors,
emmarcades en l'àmbit de les seves funcions.
e) Col·laborar en l'execució de funcions i/o treballs addicionals que, en cas de
necessitat, el superior els sol·liciti, sempre que siguin afins o compatibles amb
el seu lloc de treball.
f) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu treball, i
vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.
g) Mantenir una conducta responsable d'atenció, cordialitat i bon tracte amb el
públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.
h) Inhibir-se d'intervenir en el desenvolupament d'assumptes en els quals
tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de
consanguinitat o segon d'afinitat, i en el cas dels secretaris judicials, en els
supòsits previstos per la Llei qualificada de la justícia.
i) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i
altres estudis subvencionats per l'Administració de Justícia.
Article 29
Incompatibilitats
Els funcionaris de l'Administració de Justícia en situació de servei actiu o de
suspensió no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que
deriven de la seva condició de funcionaris, ni en el sector públic ni en el sector
privat, llevat de les que la Llei de la funció pública declara compatibles, o
aquelles excepcionals que, per a casos concrets, autoritzi el Consell Superior
de la Justícia, i sempre que es realitzin fora de l'horari laboral.
Article 30
Horaris
1. Els funcionaris tenen el deure de respectar els horaris de treball que els
assenyali el seu superior, d'acord amb el règim general que fixa el Consell
Superior de la Justícia.
2. L'horari de treball pot ser sotmès a torns i adaptar-se a les necessitats del
servei. Les hores treballades de més, respecte de la dedicació diària habitual,
es recuperen amb hores lliures dins del mateix trimestre, salvat que es tracti de
guàrdies o permanències, que són retribuïdes.
Article 31
Permanències i guàrdies
El règim específic de permanències i guàrdies a què està subjecte el personal
de l'Administració de Justícia es fixa per acord del Consell Superior de la
Justícia.
Capítol setè. Sistema retributiu
Article 32
Estructura salarial
1. Les retribucions dels funcionaris de l'Administració de Justícia es componen
dels conceptes salarials següents:
a) Base retributiva. Retribueix el lloc de treball en funció del grup a què pertany
el funcionari.
b) Complement de lloc. Retribueix el lloc de treball en funció del nivell de
classificació. La seva quantia és la diferència resultant entre l'assignada al grup
i la del nivell corresponent.
c) Complement de millora. Retribueix el desenvolupament professional en el
lloc de treball, en funció de l'acompliment del funcionari titular d'una plaça
d'aquest lloc de treball, mesurat d'acord amb el sistema de gestió de
l'acompliment. Es percep amb caràcter fix i la seva quantia mínima i màxima
queda establerta pel nivell corresponent al lloc de treball.
d) Complement d'antiguitat. Consisteix en una quantitat igual per a tots els
funcionaris, per cada tres anys de servei prestat a l'Administració de Justícia.
El temps de servei prestat com a funcionari de l'Administració general es
computa a efectes de l'apartat anterior, sempre que la interrupció entre
l'extinció de la relació funcionarial de què es tracti i l'ingrés al servei de
l'Administració de Justícia no sigui superior a tres mesos.
e) Complement de responsabilitat addicional. Retribueix les funcions assumides
provisionalment i transitòriament en un lloc de treball de nivell superior, pel
temps que sigui necessari, i mentre dura l'assumpció de les funcions
esmentades.
Per tenir dret a aquesta prestació de serveis i també a cobrar-la és necessària
l'autorització de la Secretaria del Consell Superior de la Justícia, amb acord
previ del Consell Superior de la Justícia, i d'acord amb els requeriments
establerts.
f) Altres conceptes. El Reglament de sistemes de compensació ha d'identificar i
descriure altres conceptes salarials i no salarials, no inclosos en els conceptes
anteriors, com a conseqüència de circumstàncies laborals, d'organització del
treball i reembossament de despeses.
Els conceptes compresos en aquest apartat solament es compensen quan el
funcionari ocupa una plaça en un lloc de treball que els tingui assignats, i no es
consoliden en l'estructura salarial, ja que es paguen com a conceptes variables
de nòmina, en dotze pagues, i només quan es generin, ja que deixen de
percebre's quan finalitzen les causes que van motivar-ne la concessió, o per
canvi de lloc de treball.
2. Les retribucions establertes en els apartats de l'a) a l'e) anteriors es
perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga
extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si és el cas,
en funció del temps de servei en actiu de l'anualitat.
Capítol vuitè. Sistema de gestió de l'acompliment
Article 33
Finalitats i elements del sistema
1. La gestió de l'acompliment és un procés sistemàtic i periòdic que permet
avaluar l'acompliment dels funcionaris de l'Administració de Justícia en les
seves places, per tal de garantir la qualitat i l'eficàcia del treball i aconseguir
una informació objectiva per a una gestió adequada dels recursos humans.
2. El sistema de gestió de l'acompliment comprèn l'avaluació dels
comportaments o competències que convé desenvolupar (avaluació del mèrit) i
el dels objectius que es fixin per als llocs de treball.
Article 34
Aplicacions del sistema
El sistema de gestió de l'acompliment té incidència en els àmbits següents:
a) En la compensació retributiva, com a reconeixement de l'acompliment a
través del complement de millora.
b) En la promoció dels funcionaris de l'Administració de Justícia, com un
reconeixement de l'actuació en el treball que pot ser valorat com a mèrit en la
promoció a places de llocs de treball de nivell superior.
c) En els processos de capacitació i desenvolupament professional, per facilitar
informació per a la identificació de les necessitats de formació.
d) En la gestió ordinària, per adoptar mesures correctores per als funcionaris
que no siguin avaluats satisfactòriament.
e) En el procés d'evolució de la cultura organitzativa, per orientar els
funcionaris i els comandaments cap al desenvolupament de comportaments i la
consecució de resultats coherents amb les finalitats de l'Administració de
Justícia.
Capítol novè. Mobilitat
Article 35
Principi de mobilitat
L'àmbit de la prestació laboral dels funcionaris de l'Administració de Justícia és
el de tota l'Administració de Justícia. Per això al funcionari titular d'una plaça li
poden ser encomanades, en benefici de l'interès públic, les funcions
corresponents a qualsevol altre dels llocs de treball que s'integren en la
mateixa ocupació professional tipus de la plaça de què és titular.
Article 36
Reubicació dels funcionaris
1. La reubicació és el canvi del funcionari, a iniciativa del Consell Superior de la
Justícia, a una plaça d'un altre lloc de treball.
2. La reubicació és obligatòria quan, existint raons de servei públic, aquestes
raons no poden ser ateses mitjançant adscripcions voluntàries de funcionaris.
3. La reubicació dels funcionaris de l'Administració de Justícia s'ha de fer en
places de llocs de treball iguals o de característiques similars, dins del mateix
grup funcional, excepte quan la reubicació vingui imposada com a
conseqüència d'una sanció disciplinària.
4. L'aplicació de la reubicació és responsabilitat del Consell Superior de la
Justícia, a proposta del president de la Batllia o del Tribunal afectats, o del
fiscal general, o del secretari general del Consell Superior, quan sigui el cas.
Article 37
Trasllats
1. El trasllat és el canvi, a iniciativa del funcionari interessat, de la plaça del lloc
de treball de què és titular a una plaça d'un lloc de treball igual o amb
característiques similars, i no implica un increment de salari.
2. Correspon a la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia
gestionar les sol·licituds de trasllat dels funcionaris interessats. El trasllat
l'acorda el Consell Superior de la Justícia, amb informe previ del president de la
Batllia o Tribunal afectats o del fiscal general, o del secretari general del
Consell Superior, quan sigui el cas.
Article 38
Comissió de serveis
1. Per necessitats del servei i per un termini no superior a dos anys,
l'Administració de Justícia pot adscriure un funcionari, sempre que hi estigui
d'acord, a una plaça diferent d'aquella de la qual és titular. Quan es produeix
aquesta adscripció el funcionari interessat percep les retribucions del lloc de
treball a què correspon la plaça que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de
treball té assignada una retribució inferior.
2. Si la comissió de serveis s'ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se
efectiva una única vegada, per un termini no superior a un any i amb
l'acceptació del funcionari afectat.
3. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de
les persones interessades, l'adscripció de funcionaris, per un temps determinat,
en altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al
desenvolupament o l'aprenentatge de funcions d'interès públic.
4. L'adscripció temporal pot sol·licitar-la o bé el funcionari interessat o bé
l'administració corresponent, i les condicions de l'adscripció s'han d'establir en
la mateixa resolució que l'autoritzi.
5. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel Consell Superior de
la Justícia, amb informe previ del president de la Batllia o del Tribunal afectat, o
del fiscal general, del secretari general del Consell Superior, quan sigui el cas.
Article 39
Inscripció de la mobilitat dels funcionaris
Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris han d'anotar-se en el
Registre de Personal de l'Administració de Justícia.
Capítol desè. Règim disciplinari
Article 40
Responsabilitat disciplinària
1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia només poden ser sancionats
per l'incompliment de llurs deures quan aquest incompliment sigui constitutiu de
falta disciplinària.
2. La comissió d'una falta implica l'exigència de responsabilitat disciplinària
mitjançant la imposició de la sanció que correspongui.
3. La responsabilitat disciplinària és exigible tant a l'autor de la falta com als
altres funcionaris que n'hagin induït, consentit o encobert la comissió.
4. L'exigència de responsabilitat disciplinària s'entén sense perjudici de la
responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris per
l'incompliment dels seus deures i les seves obligacions.
Article 41
Faltes disciplinàries
1. És falta disciplinària tota acció o omissió que signifiqui l'incompliment dels
deures i obligacions dels funcionaris, i estigui tipificada com a tal en aquesta
Llei.
2. Les faltes es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 42
Faltes lleus
Es consideren faltes lleus:
a) L'incompliment injustificat de l'horari de treball.
b) La falta d'assistència d'un dia, sense autorització del superior o sense motius
justificats de força major.
c) La utilització d'equip i/o materials del servei per a assumptes personals o per
a una altra finalitat aliena al servei.
d) La conducta negligent o la imperícia en la utilització de documentació,
materials i equip d'oficina que no constitueixi falta greu.
e) La poca diligència o atenció a les instruccions del superior en el compliment
de les funcions pròpies del lloc de treball.
f) No assistir amb puntualitat i de forma reiterada a les reunions de treball o
accions formatives a què hagin estat convocats pels superiors.
g) La incorrecció amb el públic, els superiors, els subordinats i/o els companys.
h) No difondre els coneixements i les habilitats adquirits en cursos, seminaris i
altres accions formatives i estudis subvencionats per l'Administració de Justícia.
Article 43
Faltes greus
Es consideren faltes greus:
a) L'abús d'autoritat en l'exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les
atribucions pròpies o dels béns i recursos de l'Administració per a fins aliens a
les funcions atribuïdes.
b) La indisciplina o la falta d'obediència deguda als superiors i les autoritats.
c) La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes greus o molt
greus dels subordinats.
d) Causar danys culposos als béns de l'Administració.
e) Qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causi perjudici a
l'Administració de Justícia o als ciutadans i no constitueixi falta molt greu.
f) No mantenir la neutralitat política en l'exercici de les seves funcions.
g) La manca de rendiment en el lloc de treball, o la qualificació d'acompliment
insuficient, quan estigui en funcionament el sistema de gestió de l'acompliment.
h) La desconsideració greu amb el públic, els superiors, els subordinats o els
companys.
i) La pertorbació greu del servei.
j) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per
raó de les funcions pròpies del lloc de treball.
k) Les accions o les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d'horari
o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de
treball.
l) La comissió de tres faltes lleus en un període d'un any.
m) Exercir activitats professionals incompatibles, quan el fet no constitueixi falta
molt greu.
n) La conducta negligent o imperícia reiterades que afectin de manera notable
el funcionament del servei.
o) Permetre la continuïtat en la prestació de serveis d'un agent de
l'Administració de caràcter eventual, una vegada conclosa la durada màxima
del contracte.
Article 44
Faltes molt greus
Es consideren faltes molt greus:
a) La conducta constitutiva de delicte relacionat amb el servei.
b) Tota actuació discriminatòria per raons polítiques, religioses, racials, de sexe
o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques.
d) No respectar o no acatar la Constitució o l'ordenament jurídic; no respectar
les institucions del Principat, o efectuar manifestacions o actes que en
perjudiquin el bon nom.
e) Qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causi perjudici molt
greu a l'Administració o als ciutadans.
f) L'abandonament injustificat del servei durant més de tres dies laborals
consecutius.
g) Trobar-se en estat d'embriaguesa o sota els efectes de substàncies
estupefaents en l'exercici de les funcions del lloc de treball.
h) La qualificació reiterada d'insuficiència en l'acompliment del treball avaluat a
través del sistema de gestió de l'acompliment.
i) La falta de discreció i de reserva respecte als assumptes que es coneguin per
raó del lloc de treball quan causi perjudici greu a l'Administració o als ciutadans.
j) Causar danys dolosos als béns de l'Administració.
k) Rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a si
mateix o per a tercers, per raó del servei.
l) La comissió de tres faltes greus en un període d'un any.
m) Exercir activitats incompatibles, públiques o privades, quan aquest exercici
perjudiqui el compliment de les obligacions del funcionari o comprometi la seva
imparcialitat i independència.
Article 45
Sancions disciplinàries
Les sancions que poden ser imposades per raó de les faltes tipificades en els
articles precedents són les següents:
a) Per la comissió d'una falta lleu:
Amonestació escrita.
Suspensió temporal de funcions i pèrdua de salari durant un període màxim de
quinze dies.
b) Per la comissió d'una falta greu:
Reubicació obligatòria a un altre lloc de treball, amb adaptació de l'estructura
salarial al nou lloc de treball.
Suspensió temporal de funcions i de salari per un període de quinze dies a un
mes.
Destitució del càrrec de comandament, amb l'adaptació corresponent de
l'estructura salarial al nou lloc de treball.
c) Per la comissió d'una falta molt greu:
Suspensió temporal de funcions i de salari per un període d'un mes a sis
mesos.
Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en
qualsevol altre lloc de treball de l'Administració de Justícia.
La sanció per una falta molt greu pot comportar addicionalment la sanció de
reubicació i/o de destitució previstes per a les faltes greus.
Article 46
Graduació de les sancions disciplinàries
La graduació de la sanció disciplinària, dins dels límits previstos en l'article
precedent, es fa tenint en compte els criteris següents:
antecedents del funcionari
responsabilitat del lloc de treball corresponent a la plaça que ocupi
gravetat dels danys causats a l'Administració i/o a tercers
intencionalitat
grau de participació
reincidència en la mateixa falta, o reiteració en la comissió de faltes
disciplinàries.
Capítol onzè. Procediment disciplinari
Article 47
Òrgans competents
1. És competent per ordenar la incoació d'expedient disciplinari el secretari
general o el secretari judicial corresponent quan es tracti de conductes
qualificables de faltes lleus; o el president de la Batllia o el Tribunal del qual
depèn el funcionari subjecte a expedient, o el president del Consell Superior de
la Justícia o el fiscal general, quan depengui d'aquests, en el cas de faltes
greus.
Quan es tracti de conductes qualificables de faltes molt greus, el president de la
Batllia o el Tribunal del qual depèn el funcionari subjecte a expedient, o el
president del Consell Superior de la Justícia o el fiscal general, quan en
depengui, ho ha de comunicar al Consell Superior de la Justícia perquè iniciï
l'expedient disciplinari.
2. És competent per a la resolució de l'expedient disciplinari:
a) El Consell Superior de la Justícia, quan es tracti de faltes greus o molt greus.
b) El president de la Batllia o del Tribunal de qui depèn el funcionari
expedientat, o el fiscal general o el president del Consell Superior de la
Justícia, quan es tracti de faltes lleus.
Article 48
Incoació de l'expedient
1. El procediment disciplinari l'inicia d'ofici l'òrgan competent, bé per iniciativa
pròpia, bé com a conseqüència de denúncia.
2. En la mateixa resolució d'incoació de l'expedient ha de designar un
instructor, que ha de ser un funcionari de l'Administració de Justícia que ocupi
un lloc de treball amb un nivell de classificació superior a l'empleat objecte del
procés disciplinari.
3. Iniciat el procediment, l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient pot
acordar les mesures provisionals que consideri oportunes, per tal d'assegurar
la investigació disciplinària, la normalitat del servei i l'eficàcia de la resolució
que pugui recaure. Entre aquestes mesures, pot acordar, quan ho consideri
necessari, la suspensió del funcionari expedientat, amb els efectes i dins dels
límits que per a aquesta mesura preveu la Llei de la funció pública.
Article 49
Instrucció de l'expedient
1. L'instructor ha de practicar totes les diligències que siguin adequades per a
la determinació i la comprovació dels fets i totes les proves que puguin conduir
a l'esclariment i a la determinació de les responsabilitats susceptibles de
sanció.
2. Tots els òrgans de l'Administració de Justícia estan obligats a facilitar a
l'instructor els antecedents i informes necessaris i els mitjans personals i
materials que necessiti per al desenvolupament de les seves actuacions.
3. En un termini no superior a un mes, per a les faltes lleus; dos mesos, per a
les faltes greus, i tres mesos, per a les faltes molt greus, comptats a partir de la
resolució d'incoació, l'instructor ha de formular el plec de càrrecs, que ha de
comprendre la relació dels fets que s'imputen a l'expedientat i de la falta o
faltes que podrien constituir, així com de les sancions que s'hi puguin aplicar. Si
de la instrucció en resulta que els fets constatats poden ser constitutius d'una
falta per a la qual l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient no era
competent, l'instructor ha d'elevar l'expedient a l'autoritat que consideri
competent i informar el funcionari d'aquest fet.
4. El plec de càrrecs s'ha de notificar al funcionari expedientat, i se li ha de
concedir un termini de deu dies hàbils per contestar-lo amb les al·legacions que
consideri convenients. En aquest tràmit ha de sol·licitar, si ho considera oportú,
la pràctica de les proves que cregui necessàries per a la seva defensa.
5. Un cop contestat el plec de càrrecs, o transcorregut el termini sense fer-ho,
l'instructor pot procedir a la pràctica de les proves proposades que jutgi
oportunes, motivant la denegació de les que no ho siguin, i pot practicar també
les altres que li semblin pertinents. Es notifica al funcionari expedientat el lloc i
la data en què es practiquin les proves, per tal que pugui assistir-hi, si escau, i
si ho creu convenient. Per a la pràctica de les proves l'instructor disposa del
termini d'un mes, que pot prorrogar-se per un altre mes, com a màxim, a petició
de l'instructor, per acord de l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient.
6. Després de realitzar tots els tràmits previstos als apartats precedents,
l'instructor redacta una proposta de resolució i dóna vista de l'expedient al
funcionari expedientat per tal que, en el termini de deu dies hàbils, pugui
al·legar tot allò que consideri convenient.
7. Un cop rebudes les al·legacions a què es refereix l'apartat precedent, o un
cop transcorregut el termini a què fa referència sense al·legacions, l'instructor
eleva l'expedient a l'òrgan competent per resoldre'l.
8. Els terminis indicats en aquest article poden ser prorrogats per la meitat del
seu temps pel mateix instructor.
Article 50
Resolució de l'expedient
1. La resolució que posa fi a l'expedient disciplinari l'ha de dictar l'òrgan
competent en el termini de vint dies hàbils des de la recepció de l'expedient,
quan es tracti de faltes lleus, i trenta dies hàbils quan es tracti de faltes greus o
molt greus.
2. La resolució ha de ser motivada. No s'hi poden incloure fets diferents dels
que han servit de base per al plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració
jurídica que se'n faci.
3. L'òrgan competent per a la resolució pot retornar l'expedient a l'instructor per
a la pràctica de les diligències que consideri imprescindibles per a la resolució.
En aquest cas, abans de retornar l'expedient a l'òrgan competent per a la
resolució, l'instructor torna a donar vista de l'expedient al funcionari
expedientat, per un període de deu dies hàbils, a fi que al·legui allò que
consideri convenient.
4. La resolució ha de determinar, quan sigui el cas, la falta que s'estima
comesa, el precepte en què apareix tipificada, la identitat del responsable i la
sanció que s'imposa. Ha de fer també les declaracions oportunes segons les
mesures provisionals que s'hagin adoptat.
5. La resolució esgota la via administrativa. Quan sigui sancionadora és
susceptible de recurs jurisdiccional en la forma i els terminis previstos per la
Llei de la jurisdicció administrativa. En la notificació a la persona interessada
s'hi ha de fer constar expressament davant de qui ha d'interposar-se el recurs i
el termini per fer-ho.
Article 51
Anotació de les sancions
1. Les sancions disciplinàries que s'imposin s'han d'anotar en el Registre de
Personal de l'Administració de Justícia, amb indicació de la falta o les faltes que
les van motivar.
2. Les anotacions de sancions s'han de cancel·lar d'ofici en el Registre de
Personal de l'Administració de Justícia i, en tot cas, no computen a efectes de
la reincidència quan hagin transcorregut els terminis següents a comptar de la
data de la resolució que les ha imposat, o confirmat quan la persona
interessada hagi exercit el dret al recurs:
a) Un any en el cas de faltes lleus.
b) Dos anys en el cas de faltes greus.
c) Tres anys en el cas de faltes molt greus, quan no hagin comportat
acomiadament disciplinari.
Article 52
Extinció de la responsabilitat disciplinària
La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, la
defunció del funcionari o la prescripció de la falta o de les sancions.
Són causes d'extinció de la responsabilitat disciplinària les establertes amb
caràcter general per als funcionaris de l'Administració pública per la Llei de la
funció pública.
Si durant la instrucció del procediment es produeix la pèrdua de la condició de
funcionari de la persona interessada, l'òrgan competent ha de dictar una
resolució que declari extingit el procediment i s'ha d'ordenar l'arxiu de les
actuacions, llevat que alguna part interessada insti la continuació de
l'expedient. No obstant això, la pèrdua de la condició de funcionari no allibera
de responsabilitat civil i penal per faltes comeses durant el temps en què el
funcionari hagi estat en servei actiu.
Article 53
Prescripció de faltes i sancions
1. Les faltes prescriuen al cap de quatre anys si són faltes molt greus, al cap de
dos anys si són faltes greus, i al cap de dos mesos si són faltes lleus. El termini
de prescripció comença a comptar-se des de la data del fet causant.
El termini de prescripció de les faltes s'interromp per la iniciació de l'expedient
disciplinari.
2. Les sancions prescriuen al cap de quatre anys les imposades per faltes molt
greus, al cap de dos anys en cas de sancions per faltes greus, i al cap de dos
mesos si són sancions per faltes lleus.
El termini de prescripció comença a comptar-se des de l'endemà del dia que
s'hagi dictat la resolució sancionadora.
Capítol dotzè. Acció social i salut laboral
Article 54
Prestacions passives
Es reconeix als funcionaris de l'Administració de Justícia el dret a prestacions
passives de jubilació, en condicions idèntiques que els funcionaris del cos
general de l'Administració general, i sotmès a un règim idèntic
d'incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives.
Article 55
Salut laboral i prevenció de riscs
1. El Consell Superior de la Justícia promou la millora de les condicions de
treball del seu personal, orientada a prevenir, evitar o disminuir la possibilitat de
danys derivats del treball.
2. L'Administració de Justícia garanteix al seu personal, en coordinació amb els
serveis de l'Administració general, la vigilància periòdica del seu estat de salut
com a mesura preventiva per evitar riscos laborals. La vigilància únicament és
obligatòria quan es tracta de verificar si l'estat de salut del treballador pot
constituir un risc per a ell mateix, per als companys, o per als usuaris de
l'Administració de Justícia, i s'ha de dur a terme respectant el dret a la intimitat
de l'afectat.
Capítol tretzè. La Comissió Consultiva
Article 56
Creació
En l'àmbit de l'Administració de Justícia, el Consell Superior de la Justícia ha
de crear la Comissió Consultiva, com a òrgan col·legiat de consulta i
participació sobre funció pública, i aprovar les normes de la seva organització i
del seu funcionament.
Article 57
Composició
La Comissió Consultiva està integrada pel secretari general del Consell
Superior de la Justícia, que la presideix; tres membres del personal de
l'Administració de Justícia, un per cada grup funcional, designats pel Consell
Superior de la Justícia, i tres en representació del personal, designats per les
seves associacions o organitzacions representatives.
Article 58
Funcions
La Comissió Consultiva informa, amb caràcter preceptiu però no vinculant,
sobre els avantprojectes de llei o normes que tinguin relació directa amb la
funció pública de l'Administració de Justícia.
A petició del Consell Superior de la Justícia, la Comissió Consultiva informa
sobre aquells temes relacionats amb la funció pública de l'Administració de
Justícia que li siguin consultats. També, i per iniciativa pròpia, pot suggerir al
Consell Superior de la Justícia l'adopció de mesures dirigides a millorar el
funcionament de l'Administració de Justícia, les condicions de treball i d'altres
de naturalesa similar.
Títol III. Règim dels agents de l'Administració de Justícia i del personal de
relació especial
Article 59
Agents de l'Administració de Justícia
Són agents de l'Administració de Justícia les persones al servei d'aquesta
Administració subjectes a una relació contractual, que pot ser indefinida o
eventual. El personal de relació especial es regeix pel que estableix el capítol II
del títol III de la Llei de la funció pública.
Article 60
Agents de l'Administració de Justícia de caràcter indefinit
1. Es poden proveir amb agents de l'Administració de Justícia de caràcter
indefinit les places reservades a funcionaris de l'Administració de Justícia que
no hagin estat cobertes mitjançant els processos que regula el capítol segon
del títol II.
2. La selecció dels agents de l'Administració de Justícia de caràcter indefinit té
com a finalitat incorporar els candidats idonis mitjançant l'aplicació d'un procés
de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball. Ha d'estar
sotmesa a regles que garanteixin la igualtat, la publicitat i la concurrència.
3. És aplicable als agents de l'Administració de Justícia de caràcter indefinit,
amb les adaptacions necessàries a la relació contractual, el contingut de:
drets
deures i incompatibilitats
sistema retributiu
sistema de gestió de l'acompliment
mobilitat
règim i procediment disciplinari
acció social i salut laboral
que regula el títol II de la Llei de la funció pública de l'Administració general per
als funcionaris.
Article 61
Agents de l'Administració de Justícia de caràcter eventual
Es poden contractar agents de l'Administració de Justícia de caràcter eventual
en els supòsits expressament previstos per la Llei de la funció pública, i pels
terminis màxims i amb les condicions restants que hi són igualment previstos.
Article 62
Personal de relació especial
És personal de relació especial el definit per l'article 93 de la Llei de la funció
pública. El personal de relació especial es regeix pel que estableix el capítol II
del títol III de l'esmentada Llei de la funció pública.
Disposicions addicionals
Primera. Manual d'ocupacions professionals tipus
El Consell Superior de la Justícia, a proposta de la Secretaria General del
Consell Superior de la Justícia, ha d'aprovar, en el termini d'un any a partir de
la publicació de la present Llei, el Manual funcional d'ocupacions professionals
tipus de l'Administració de Justícia.
Segona. Quanties dels conceptes retributius
1. En l'Administració de Justícia les quanties de la base retributiva, el
complement de lloc i el màxim del complement de millora són les que figuren
en l'annex de la Llei.
2. El valor de cada paga mensual per trienni a què fa referència la lletra d) del
punt 1. de l'article 32 es calcula de manera idèntica al de l'Administració
general, aplicant com a mínim l'augment anual de l'índex de preus de consum
(IPC) del Principat d'Andorra.
3. La Llei que aprovi els pressupostos de cada exercici ha d'establir els
augments de tots els conceptes retributius inclosos en l'estructura salarial
establerta en l'article 32.
4. Els conceptes de la base retributiva, el complement de lloc, el complement
de millora, el complement d'antiguitat i també els conceptes variables de
nòmina que estableixi el futur Reglament de sistemes de compensació han de
tenir, per als valors econòmics, sempre el mateix augment.
Tercera. Manual del sistema de gestió de l'acompliment
El Consell Superior de la Justícia ha de determinar el moment en què s'hagi
d'implantar el sistema de gestió de l'acompliment. La seva posada en marxa
requereix l'aprovació prèvia d'un Manual del sistema de gestió de l'acompliment
a l'Administració de Justícia, que contingui la metodologia que s'ha d'aplicar.
Quarta. Reciprocitat per promoció interna
El personal de l'Administració de Justícia i el personal de l'Administració
general poden participar indistintament en les convocatòries que s'efectuïn
mitjançant promoció interna per cobrir places vacants o de nova creació
d'ambdues administracions.
Disposicions transitòries
Primera. Complement d'absorció
Els funcionaris de l'Administració de Justícia als quals l'aplicació del sistema
retributiu previst per aquesta Llei els representi una minva de la retribució fixa,
conserven la que perceben en l'actualitat amb l'excepció de l'antiguitat, que es
respecta d'acord amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei
de la funció pública respecte al complement personal d'antiguitat. Amb aquesta
finalitat es crea un complement d'absorció que recull les diferències salarials
que existeixin a favor del funcionari derivades de l'estructura retributiva anterior.
El complement d'absorció, per la seva naturalesa, és compensable i absorbible,
conforme als criteris que, d'acord amb els intervals retributius i el grau
d'absorció, estableixi la Llei del pressupost per a cada exercici; la compensació
i l'absorció esmentades es fan efectives amb els increments futurs dels
conceptes del nou sistema, i quan es promocioni a places de llocs de treball de
nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.
El complement d'absorció ha de figurar a la nòmina amb aquest nom i es
percep en tretze pagaments de la mateixa quantia.
Segona. Comissió de serveis
Els funcionaris de l'Administració de Justícia que, a l'entrada en vigor de la Llei,
ocupin llocs de treball en situació de comissió de serveis a l'Administració
general, tenen un període de tres anys per optar a:
a) Retornar a la plaça del lloc de treball del qual provenien.
b) Adscriure's definitivament a la plaça del lloc de treball que estiguin ocupant
en comissió de serveis. En aquest supòsit, poden percebre únicament les
retribucions que estiguin assignades al lloc de treball referit.
Tercera. Integració dels llocs de treball de Direcció
Els funcionaris de l'Administració de Justícia que, a l'entrada en vigor d'aquesta
Llei ocupin llocs de treball de Direcció a l'Administració general, mantenen les
condicions retributives i de lloc de treball anteriors al seu nomenament quan
cessin en el lloc de treball de Direcció que ocupen a l'Administració general i
retornin al seu lloc d'origen a l'Administració de Justícia, i els és aplicable el
que disposa l'article 35 de la Llei de la funció pública.
Disposició final primera
Els articles de la Llei de la funció pública que no els són d'aplicació directa i les
disposicions que desenvolupi aquella Llei, són aplicables supletòriament al
personal de l'Administració de Justícia. En aquests casos, les referències als
òrgans de l'Administració general s'entenen substituïdes per la menció Consell
Superior de la Justícia.
Disposició final segona
La present Llei entra en vigor l'endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 27 de maig del 2004
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Joan Enric Vives Sicília
Jacques Chirac
Bisbe d'Urgell
President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra
Copríncep d'Andorra
Annex
de la Llei de la funció pública de l'Administració de Justícia
Classificació professional
Estructura retributiva bàsica
Grup classificació
Nivell classificació
Base retributiva
Complement lloc
Banda mínima
Complement millora
Banda màxima
1
A
21.066,14
7.899,80
28.965,94
14.482,97
43.448,91
2
B
17.274,23
4.529,22
21.803,45
10.901,73
32.705,18
C
17.274,23
1.685,30
18.959,53
9.479,77
28.439,30
D
17.274,23
-
17.274,23
8.637,12
25.911,35
3
E
10.217,10
3.686,55
13.903,65
6.951,83
20.855,48
F
10.217,10
2.422,60
12.639,70
6.319,85
18.959,55
G
10.217,10
-
10.217,10
5.108,55
15.325,65