Llei 15/2004,
del 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de novembre del 2004
ha aprovat la següent:
llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d'incapacitació i organismes
tutelars
Exposició de motius
Les consultes i els treballs preparatoris per a l'elaboració de la Llei de garantia
dels drets de les persones amb discapacitat van permetre constatar la gran
preocupació dels pares per la protecció dels seus fills amb discapacitat,
especialment quan no poden governar-se per si mateixos, i van posar de relleu
les mancances de la legislació andorrana en la regulació d'aquesta matèria.
Tanmateix, també cal tenir en compte que aquesta situació pot afectar no tan
sols el col·lectiu que pateix alguna discapacitat sinó també d'altres, com per
exemple les persones amb problemes greus de salut mental o la gent gran amb
trastorns psiquiàtrics i que pateixen processos cerebrals degeneratius
importants, que són igualment mereixedores de mesures de protecció i de
solidaritat social.
Per això, la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat,
aprovada el 17 d'octubre del 2002, en el capítol IV dedicat a la protecció i
garantia dels drets, regula a l'article 22 la incapacitació i tutela amb caràcter
provisional i estableix a la disposició final segona que el Govern, en el termini
d'un any, ha de sotmetre al Consell General un projecte de llei regulador de la
incapacitat i el sistema tutelar amb caràcter general. Per tal de donar
compliment a aquest mandat, s'ha elaborat la present Llei que, primer, es
refereix a la incapacitació i a l'internament en situacions determinades i,
després, regula de forma completa i sistemàtica les institucions tutelars que
permeten conferir a determinades persones la guarda i protecció d'aquelles que
no tenen una capacitat plena d'autogovern.
Entre els aspectes que conformen aquesta Llei s'ha d'assenyalar, en primer
lloc, que el règim jurídic de la incapacitat s'ajusta plenament als principis
emanats de la Constitució del Principat d'Andorra i a l'interès públic que informa
totes les qüestions relacionades amb els drets i les llibertats de la persona. En
els aspectes processals interessa destacar la necessitat que es facin
determinades proves, així com les concessions que es fan al principi de la
investigació oficial amb la finalitat d'obtenir el coneixement de la veritat real en
un tema tan delicat. S'imposa també que la sentència que decreta la incapacitat
determini el grau i les limitacions.
La Llei també s'enfronta amb la problemàtica derivada de l'internament d'acord
amb els principis constitucionals i amb criteris fonamentalment garantistes, que
no tenen altra finalitat que evitar que, a l'empara d'una declaració judicial
d'incapacitat, es pugui privar abusivament a una persona del seu dret
fonamental a la llibertat. Així mateix, introdueix com a novetat el supòsit
anomenat d'internament voluntari, amb unes garanties adreçades a evitar que
es pugui convertir després en un internament involuntari i, per tant, il·legal.
Pel que fa a les institucions tutelars, es regulen d'acord amb uns criteris que en
part ja es troben a la legalitat fins ara vigent, però que es desenvolupen, se
sistematitzen i s'adapten als principis que informen la societat i la família del
Principat d'Andorra en els temps actuals.
D'altra banda, s'ha de remarcar que la Llei opta clarament per un sistema de
tutela judicial o d'autoritat, el qual ja informava la darrera normativa vigent al
Principat sobre la matèria. Interessa precisar que no s'instaura un sistema únic,
sinó bàsicament una dualitat de sistemes de guarda legal, que són la tutela per
a la protecció dels interessos personals i patrimonials de la persona
incapacitada i la curatela per a la protecció únicament del patrimoni d'aquestes
persones incapacitades, però també dels declarats pròdigs i absents. No
obstant això, es preveu la figura del defensor judicial, que és també un òrgan
tutelar, que ha de substituir el tutor i el curador en els casos que preveu la Llei.
S'ha decidit atribuir el càrrec de tutor a una sola persona per tal d'evitar els
inconvenients que s'originen a la pràctica moltes vegades per la pluralitat de
tutors o per la coexistència amb administradors dels béns del tutelat. Les
institucions tutelars poden recaure tant en persones físiques que estiguin en el
ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en les causes d'incapacitat o
inhabilitat establertes per la llei, com en persones jurídiques que tinguin per
objecte la protecció dels menors i de les persones incapacitades, que no tinguin
afany de lucre i que estiguin acreditades pel Govern. Pel que fa a les
obligacions que s'imposen al tutor interessa recordar aquí l'actualització que
s'efectua de les garanties que es poden imposar al titular del càrrec en funció
dels interessos que predominen en la família i la societat andorrana dels temps
actuals.
Així mateix, la Llei introdueix altres aspectes nous per a la nostra legislació que
cal ressaltar. En primer lloc, aquesta norma, a més de mantenir el sistema
tradicional d'atribuir als pares la facultat de poder nomenar tutor pels fills
menors no emancipats, regula la pàtria potestat prorrogada que pot ser
promoguda pels pares d'un menor quan es creu raonable que pot persistir una
causa d'incapacitat després de la minoria d'edat. També s'introdueix
l'anomenada autotutela, que ha estat ben rebuda en altres països, en virtut de
la qual qualsevol persona major d'edat pot nomenar un tutor en previsió d'una
futura declaració judicial. Una altra novetat que estableix, que pot ser d'interès
ateses les característiques del país, és la possibilitat d'instaurar
excepcionalment un sistema de tutela privada per a la gestió d'una empresa
familiar del tutelat, a la qual s'atribueixen una bona part de les funcions que
normalment corresponen a l'autoritat judicial o al consell de tutela.
Finalment la Llei regula les situacions de les persones que no tenen la
nacionalitat andorrana mitjançant criteris fonamentats essencialment en els
convenis internacionals existents sobre incapacitació i organismes tutelars.
Tanquen la Llei dues disposicions transitòries, referents a la retroactivitat i a
una adaptació automàtica del càrrec de defensor de l'absent al de curador, una
disposició derogatòria i dues disposicions finals.
Títol I. Incapacitació i internament de les persones
Capítol primer. Règim jurídic de la incapacitació
Article 1
Subjectes i causes d'incapacitació
1. Han de ser incapacitades les persones majors d'edat i els menors
emancipats únicament en els casos en què per qualsevol causa es troben en
situació habitual de no tenir la potestat d'autogovernar-se.
2. Els menors d'edat no emancipats, si concorre en ells una causa possible
d'incapacitat que es creu que pot persistir després de la minoria d'edat, poden
ser incapacitats durant el darrer any de la minoria d'edat; en aquest cas la
incapacitació produeix els seus efectes a partir de la majoria d'edat.
Article 2
Legitimació activa
1. Estan legitimats per promoure la declaració judicial d'incapacitació el cònjuge
o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents, els
ascendents, els germans i el guardador de fet de la persona que pot ser
incapacitada i el Ministeri Fiscal.
2. El Ministeri Fiscal sempre ha de ser part dels procediments d'incapacitació
des del seu inici.
3. La incapacitació d'un menor d'edat no emancipat sols poden promoure-la els
seus pares si es troben en l'exercici de la pàtria potestat. Si es dóna lloc a la
incapacitació, es prorroga la pàtria potestat per disposició de la Llei quan la
persona incapacitada assoleix la majoria d'edat i s'exerceix d'acord amb allò
que estableix la sentència d'incapacitació i, subsidiàriament, d'acord amb les
normes generals sobre pàtria potestat.
Article 3
Legitimació passiva
La persona objecte del procés d'incapacitació pot comparèixer en el judici amb
defensa i representació pròpies. Si no, ha de ser defensada pel Ministeri Fiscal,
llevat que aquest hagi promogut el judici d'incapacitació, supòsit en el qual la
defensa de la persona concernida correspon al defensor judicial que es
nomeni.
Article 4
Procediment
1. El procés d'incapacitació s'ha de seguir d'acord amb els tràmits que estableix
la Llei pel procediment civil abreujat, amb les modificacions que resulten de les
disposicions d'aquesta Llei.
2. Són nul·les la renúncia, l'aplanament o la transacció que recauen sobre
matèries objecte del procés d'incapacitació.
3. No es pot decretar la incapacitació sense que l'organisme jurisdiccional hagi
examinat personalment la persona objecte del procés d'incapacitació i sense
l'existència d'un dictamen pericial mèdic, acordat per l'organisme jurisdiccional
que ha de decretar la incapacitació.
4. Sens perjudici de les proves que proposin les parts, l'organisme juridiccional
pot acordar, fins i tot d'ofici, els mitjans de prova que consideri escaients en
atenció a les finalitats del procés.
5. Durant la tramitació del procediment l'organisme jurisdiccional pot adoptar
les mesures escaients per a la protecció dels interessos de la persona que pot
ser incapacitada, que han de ser substituïdes per les que estableixi la sentència
ferma que decreta la incapacitació.
Article 5
Sentència
1. La incapacitació produeix els seus efectes des de la fermesa de la sentència
que l'estableix, excepte en el supòsit que preveu l'article 1.2. La sentència ha
de determinar el grau i les limitacions de la incapacitat, la constitució de
l'organisme de protecció en funció de la incapacitat establerta, i la procedència
o no de l'internament de la persona incapacitada.
2. La sentència és apel·lable a ambdós efectes i no escau la seva execució
provisional.
Article 6
Publicitat
1. L'organisme jurisdiccional competent per a l'execució de la sentència
d'incapacitació ha de promoure d'ofici la seva inscripció en el Registre Civil el
mateix dia en què guanyi fermesa la sentència recaiguda, i ha de practicar el
registre d'acord amb les prescripcions legals sobre la matèria d'acord amb el
testimoni de la resolució judicial.
2. Els actes realitzats per la persona incapacitada abans de la inscripció de la
incapacitació en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona fe.
Article 7
Posició jurídica de la persona incapacitada
Els actes realitzats per la persona incapacitada després de la sentència que
decreta la incapacitació, poden ser impugnats a instàncies del seu representant
legal, de la mateixa persona incapacitada o dels seus successors.
Article 8
Reintegració de la capacitat
1. Des del moment que desapareix la causa que va determinar la incapacitació,
aquesta pot ser revocada o modificada a instàncies de les mateixes persones
que segons l'article 2 estan legitimades per promoure la declaració judicial
d'incapacitació, de la persona que té la representació legal o la guarda de la
persona incapacitada i de la mateixa persona incapacitada, aquesta darrera
sols en el cas que hagi obtingut l'autorització judicial corresponent.
2. S'apliquen al procediment de reintegració de la capacitat les previsions que
estableix l'article 4.
Article 9
Sentència
1. La sentència que recaigui en el procediment a què es refereix l'article
anterior ha d'establir si escau o no revocar la declaració judicial d'incapacitació
o, si és el cas, determinar les modificacions corresponents sobre l'extensió i els
límits de la incapacitació establerts per la sentència anterior. Els seus efectes
es produeixen únicament des de la fermesa de la nova sentència.
2. S'apliquen a la sentència recaiguda en el procediment de reintegració de la
capacitat les prevencions de l'article 6 sobre publicitat de la sentència
d'incapacitació.
3. La sentència que revoca la que va decretar la incapacitació, no afecta
l'eficàcia dels actes realitzats abans de la fermesa de la sentència revocatòria.
Article 10
Manca de capacitat natural
1. Els actes realitzats per una persona que no ha estat incapacitada per
sentència, però que es troba en situació de no conèixer el seu significat en el
moment de realitzar-los, poden ser impugnats per la mateixa persona mancada
de capacitat, pel seu guardador o pel Ministeri Fiscal i, després de la mort de la
persona, pels seus hereus, sempre que els hagin ocasionat un perjudici.
2. L'acció impugnatòria caduca als quatre anys a comptar de la data de
celebració de l'acte perjudicial.
Capítol segon. Règim jurídic de l'internament
Article 11
Internament d'urgència
1. Si per raons d'urgència mèdica una persona que pateix trastorns psíquics ha
estat ingressada en una institució adequada en règim tancat, el director del
centre on s'ha realitzat l'internament ha d'informar d'aquest fet a la Batllia al
més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i hi
ha d'adjuntar un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les
característiques del trastorn i la necessitat de l'internament.
2. El batlle de guàrdia ha de ratificar o denegar l'internament en resolució
motivada dins el termini de setanta-dues hores des que ha tingut coneixement
de l'internament, amb observança dels requisits que estableix l'apartat tercer de
l'article següent.
Article 12
Internament amb finalitats terapèutiques
1. Excepte el cas previst a l'article anterior, l'internament involuntari amb
finalitats terapèutiques d'una persona que pateix trastorns mentals o
discapacitats psíquiques en una institució adequada en règim tancat exigeix
sempre autorització judicial prèvia motivada.
2. Poden promoure la demanda d'internament i proposar també la institució en
la qual es practicarà l'internament les persones que segons l'article 2 estan
legitimades a instar la declaració judicial d'incapacitat i, també, el representant
legal de la persona incapacitada. La persona que pugui ser internada està
legitimada a comparèixer en el procediment amb defensa i representació
pròpies i, si no, n'ha d'assumir la defensa el Ministeri Fiscal i, subsidiàriament,
el defensor judicial.
3. Abans d'autoritzar o de ratificar l'internament, el batlle ha d'examinar
personalment la persona afectada, demanar el dictamen d'un facultatiu
designat pel mateix batlle, escoltar el parer de la persona que pugui ser
internada, del seu defensor i del Ministeri Fiscal. El batlle pot practicar també
qualsevol prova que consideri rellevant i escoltar el parer de les persones que
consideri convenient.
4. Sense més tràmits, el batlle dicta aute en el termini més breu possible,
contra el qual es pot interposar recurs d'apel·lació a un sol efecte.
Article 13
Control de l'internament
1. El batlle que ha decretat l'internament pot sol·licitar d'ofici en qualsevol
moment informació sobre la situació personal de l'internat i, en tot cas, l'aute
que decreta l'internament imposa als metges que atenen l'internat l'obligació de
remetre a la Batllia cada sis mesos un informe sobre la necessitat de mantenir
l'internament o no, en base al qual el batlle ha de decretar, després d'examinar
personalment l'internat i el dictamen emès per un metge que hagi designat, i
després d'escoltar el parer del Ministeri Fiscal, en resolució motivada, si es
continua o no l'internament. Així mateix, el tutor o la persona que tingui cura de
l'intern poden demanar informació sobre la seva situació.
2. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, si els metges que atenen
l'internat consideren que no cal perllongar l'internament, han de proposar l'alta
del pacient i ho han de comunicar a la Batllia, que ha de resoldre en el termini
de 24 hores.
Article 14
Internament de menors d'edat
L'internament de menors d'edat es fa sempre en un establiment adequat a les
seves característiques, amb informe previ dels serveis que atenguin el menor.
Article 15
Internament voluntari
1. L'ingrés voluntari d'una persona major d'edat o emancipada en un centre
escaient a la seva situació que es faci en règim de limitació de la seva llibertat,
exigeix el seu consentiment per escrit, que pot ser revocat en qualsevol
moment.
2. Si la persona que ha ingressat voluntàriament al centre esmentat presenta
després indicis de trobar-se en una situació de no poder decidir lliurement la
continuació de l'internament, aquest internament sols es pot perllongar si s'obté
l'autorització judicial corresponent, amb aplicació dels requisits que estableix
l'article 12.3.
Títol II. Les institucions tutelars
Capítol primer. Disposicions generals
Article 16
Òrgans tutelars
Tenen la condició d'òrgans tutelars els organismes jurisdiccionals, el Ministeri
Fiscal, el tutor, el curador i el defensor judicial.
Article 17
Funcions dels organismes tutelars
Els titulars de les institucions tutelars assumeixen unes funcions que han
d'exercir de forma personalíssima en interès de la persona sotmesa a tutela o
curatela, que tenen com a finalitat en el seu cas la protecció de la persona, la
gestió del seu patrimoni i l'exercici dels seus drets.
Article 18
Capacitat
1. Únicament poden ser titulars de les institucions tutelars les persones físiques
que estiguin en ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en cap de les
causes d'incapacitat o d'inhabilitat que preveuen els articles següents.
2. També poden assumir el càrrec de tutor les persones jurídiques sense ànim
de lucre que tinguin per objecte la protecció dels menors i dels incapacitats i
estiguin acreditades pel Govern.
Article 19
Causes d'inhabilitat absoluta
No poden ser nomenats per exercir un càrrec tutelar i, si han estat nomenats,
han de cessar en l'exercici del càrrec:
a) Les persones que per resolució judicial han estat privades o suspeses de
l'exercici de la pàtria potestat o de la tutela, han estat remogudes d'una tutela o
privades de la guarda i educació.
b) Les persones que compleixen una pena privativa de llibertat i les
condemnades per qualsevol delicte, que faci suposar fonamentadament que no
desenvoluparan el càrrec tutelar de forma correcta.
Article 20
Causes d'inhabilitat relativa
Tampoc poden ser titulars dels càrrecs tutelars:
a) Les persones excloses pels pares o pel darrer d'ells que ha exercit la pàtria
potestat o per la mateixa persona subjecta a tutela.
b) Les persones nomenades per a l'exercici d'un càrrec tutelar, així com
qualsevol persona que tingui o pugui tenir conflictes d'interessos amb la
persona subjecta a tutela o curatela.
c) La persona que té una enemistat personal manifesta amb el tutelat o sotmès
a curatela.
Article 21
Excuses
1. Les funcions tutelars constitueixen un deure, excepte per a les persones
esmentades en els articles 19 i 20.
2. Poden excusar-se d'acceptar un càrrec tutelar:
a) Les persones que han complert l'edat de setanta anys o que pateixen una
malaltia o discapacitat greu de caràcter permanent.
b) Les persones que no tenen cap relació amb la persona sotmesa a tutela o
curatela.
c) Les persones l'ocupació professional de les quals pugui afectar el bon
exercici de la tutela.
Article 22
Règim jurídic de les excuses
1. L'excusa s'ha d'al·legar davant la Batllia en el termini de quinze dies, a
comptar del moment en què el designat té coneixença del nomenament.
2. Si la causa que fonamenta l'excusa ha sobrevingut al nomenament, s'ha
d'al·legar davant la Batllia en el termini més breu possible; en aquest cas, però,
la persona que ha assumit el càrrec tutelar està obligada a exercir les seves
funcions mentre no sigui acceptada l'excusa.
3. Quan no s'accepta el càrrec tutelar i es desestima l'excusa que fonamenta la
manca d'acceptació, el designat ha d'indemnitzar els danys i perjudicis que es
puguin derivar de la demorança del nou nomenament i que se li puguin imputar.
Article 23
Prohibicions
Es prohibeix als titulars dels càrrecs tutelars:
a) La celebració d'actes a títol onerós que tinguin per objecte la transmissió o
l'adquisició a favor seu de béns o drets de la persona subjecta a tutela o
curatela, amb independència del fet que l'adquisició es faci de forma directa o
per mitjà de persona interposada.
b) Adquirir per ells mateixos o per persona interposada qualsevol dret de crèdit
contra la persona sotmesa a la seva tutela o curatela.
c) Exercir les seves funcions en els actes i en els litigis que la persona sotmesa
a tutela o curatela celebri o tingui amb el consort o la persona que ha format
una unió estable de parella o amb qualsevol dels parents en línia recta del
titular del càrrec tutelar.
Capítol segon. La tutela
Secció primera. Disposicions generals
Article 24
Persones sotmeses a tutela
Estan sotmesos a tutela:
a) Els menors d'edat no emancipats que no estiguin sotmesos a la pàtria
potestat.
b) Els incapacitats per resolució judicial quan la sentència ho hagi establert i en
la mesura que ho determini.
c) Els sotmesos a pàtria potestat prorrogada, en el supòsit que preveu l'article
2.3, quan s'extingeixi, llevat que escaigui la constitució d'una curatela.
Article 25
Titularitat del càrrec
1. La tutela és exercida per una sola persona.
2. S'ha de nomenar un únic tutor per a tots els germans, llevat que
circumstàncies especials aconsellin el nomenament de més d'un tutor.
Article 26
Control de la tutela
1. La tutela s'exerceix sota la vigilància del Ministeri Fiscal, que actua d'ofici o a
instàncies de qualsevol persona interessada.
2. L'autoritat judicial, d'ofici, a instàncies del Ministeri Fiscal o de la persona
tutelada pot ordenar en qualsevol moment les mesures que cregui necessàries
pel control del bon funcionament de la tutela.
Secció segona. Vocació a la tutela
Article 27
Autotutela
1. Qualsevol persona major d'edat, en previsió d'una futura declaració judicial
d'incapacitat, pot nomenar en escriptura pública un tutor, la persona o persones
que han de substituir-lo, excloure determinades persones de la tutela i establir
la remuneració que han de percebre les persones que exerceixin el càrrec.
2. Els nomenaments i les exclusions poden ser impugnades pel cònjuge o la
persona que ha format una unió estable de parella, pels descendents i
ascendents de la persona que s'autotutela o pel Ministeri Fiscal si en el
moment de constituir-se la tutela han sobrevingut circumstàncies que, si la
persona interessada hagués tingut en compte, no haurien determinat el
nomenament o l'exclusió.
Article 28
Nomenament pels pares
1. Mitjançant escriptura pública, testament o codicil, el pare i la mare que estan
en ple exercici de la pàtria potestat poden nomenar tutor dels seus fills menors
no emancipats, la persona o persones que han de substituir-lo, excloure
determinades persones de la tutela i establir la remuneració de les persones
que exerceixin el càrrec.
2. En cas de concurrència de nomenaments i d'exclusions fetes pel pare i per la
mare, preval el nomenament fet pel pare o la mare que darrerament ha exercit
la pàtria potestat.
3. L'organisme jurisdiccional que ha de constituir la tutela, pot prescindir dels
nomenaments fets pels pares si considera de forma justificada, que existeix
causa suficient per a l'exclusió.
Article 29
Donacions o disposicions a favor de la persona sotmesa a tutela
1. La persona que ha fet una donació o una disposició testamentària a favor de
qui es troba sotmès a tutela, pot nomenar un administrador dels béns atribuïts i
establir les seves facultats, que resten exclosos de les funcions del tutor,
excepte en relació amb els actes que excedeixen de les facultats conferides a
l'administrador.
2. A manca de previsions establertes pel donant o pel testador, s'apliquen a
l'administrador les normes relatives a la tutela.
Article 30
Nomenament per l'autoritat judicial
1. Si no arriben a exercir la tutela les persones designades pel tutelat o pels
seus pares o no han fet ús de la facultat de nomenar tutor, el nomenament
correspon a l'autoritat judicial.
2. L'organisme jurisdiccional nomena tutor la persona que per la seva situació
personal i patrimonial i per altres circumstàncies concurrents consideri més
apte per a l'exercici de la tutela.
3. L'organisme jurisdiccional fixa també la remuneració que ha de percebre el
tutor, en funció del patrimoni de la persona sotmesa a tutela.
Article 31
Tutela privada
1. A petició de dos parents en la línia recta descendent o ascendent majors
d'edat, o d'un d'ells i el consort o la persona que ha format una unió estable de
parella amb la persona incapacitada, l'organisme jurisdiccional pot autoritzar la
constitució d'un consell de tutela per a la gestió d'una empresa familiar de la
qual forma part el tutelat, amb la facultat que nomeni tutor i que controli la seva
gestió.
2. El consell de tutela està integrat per un mínim de tres persones i per un
màxim de cinc persones que reuneixin els requisits de capacitat que exigeix la
llei per a l'exercici del càrrec de tutor, designades per l'organisme jurisdiccional.
El consort o la persona que ha format una unió estable de parella pot formar
part del consell de tutela.
3. Les persones que formen el consell de tutela han de prestar les garanties
que assenyali l'organisme jurisdiccional per tal d'assegurar l'exercici correcte
de les seves funcions abans de prendre possessió del càrrec, i tenen dret a
percebre la remuneració que fixi l'organisme jurisdiccional que autoritza la
constitució del consell de tutela.
4. L'organisme jurisdiccional, a instàncies del Ministeri Fiscal, del consort o la
persona que ha format una unió estable de parella o de dos parents en línia
recta descendent o ascendent de la persona sotmesa a tutela, pot decretar
l'extinció del consell de tutela si l'interès del tutelat ho exigeix o si els seus
membres no compleixen de forma correcta les funcions pròpies del càrrec.
Secció tercera. Constitució de la tutela
Article 32
Legitimació per promoure la seva constitució
1. Estan obligats a promoure la constitució de la tutela el cònjuge o la persona
que ha format una unió estable de parella, els descendents, ascendents i
germans de la persona incapacitada, el guardador de fet i la institució que en
tingui la guarda; altrament responen dels danys i perjudicis ocasionats a la
persona que ha de ser sotmesa a tutela.
2. Les autoritats administratives i judicials que per raó de l'exercici de les seves
funcions tinguin coneixement que una persona ha de ser sotmesa a tutela, han
de demanar de forma immediata la seva constitució o disposar-la d'ofici.
3. Qualsevol persona que tingui coneixement de la necessitat de constitució
d'una tutela, ha de posar-ho en coneixement de l'autoritat judicial o del Ministeri
Fiscal.
Article 33
Nomenament
1. La tutela es constitueix per aute recaigut en procediment de jurisdicció
voluntària, amb audiència prèvia del menor sempre si té almenys dotze anys o
de la persona incapacitada si té prou coneixement, del cònjuge o la persona
que ha format una unió estable de parella, dels parents més propers de la
persona incapacitada i de les altres persones que l'autoritat judicial cregui
convenient, sempre que això no suposi un retard excessiu.
2. Un cop efectuat el nomenament, el batlle dóna possessió del càrrec a la
persona que ha d'exercir la tutela.
Article 34
Publicitat
1. Les resolucions judicials sobre els càrrecs tutelars s'han d'inscriure en el
Registre Civil, a instància de l'organisme jurisdiccional que les ha adoptat,
mitjançant testimoni de la resolució judicial ferma escaient.
2. Els actes realitzats per la persona sotmesa a tutela abans de la inscripció de
la resolució judicial en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona
fe.
Secció quarta. Obligacions del tutor
Article 35
Inventari
1. El tutor ha de fer un inventari judicial complet del patrimoni inicial de la
persona sotmesa a tutela, encara que existeixi dispensa de prendre inventari,
amb intervenció del Ministeri Fiscal i de les persones que el batlle consideri
escaient citar, dins els seixanta dies següents a la presa de possessió del
càrrec, termini que pot ser objecte de pròrroga judicial per causa justa, fins a un
màxim de seixanta dies més. La mateixa obligació ha de complir el tutor
respecte als béns que adquireixi posteriorment la persona sotmesa a tutela.
2. Fins després d'haver practicat l'inventari, el tutor sols pot realitzar els actes
de gestió que no admetin demora.
Article 36
Mesures per garantir la gestió del patrimoni
El tutor està obligat a adoptar les mesures següents amb càrrec al patrimoni de
la persona subjecta a tutela:
a) Invertir els diners que formen part del patrimoni del tutelat, excepte les
quantitats necessàries per atendre les despeses ordinàries de la tutela, en
dipòsits bancaris, en préstecs amb interès i garantia real o en béns
prudencialment segurs.
b) Dipositar o tenir en lloc segur els valors, les joies, les obres d'art i altres
objectes valuosos que formen part del patrimoni del tutelat i posar el fet en
coneixement de l'autoritat judicial.
c) Si en el patrimoni del tutelat s'hi troben títols al portador, el tutor ha de
convertir-los en títols nominatius a favor del tutelat, llevat que l'organisme
jurisdiccional estableixi una altra garantia.
d) Convenir una pòlissa d'assegurances per tal de garantir les responsabilitats
derivades de l'exercici de la tutela, si el valor del patrimoni és superior a
l'equivalent de cent cinquanta vegades el salari mínim mensual.
Article 37
Obligació de retre comptes
1. El tutor ha de retre comptes de la seva gestió en qualsevol moment a
instàncies de l'autoritat judicial o en els terminis establerts per la resolució
judicial que determina la constitució de la tutela i com a mínim s'ha d'efectuar
un cop cada any natural.
2. La persona incapacitada, si té prou coneixement i sempre que tingui almenys
catorze anys, si es tracta de tutela d'un menor, ha de ser citada a l'acte
d'aprovació dels comptes.
Article 38
Responsabilitats
1. El tutor ha d'exercir les seves funcions amb la diligència d'un bon pare de
família.
2. El tutor respon davant de la persona sotmesa a tutela pels danys i perjudicis
ocasionats per l'incompliment o pel compliment defectuós de les seves
obligacions en els casos que li siguin imputables.
3. L'acció de responsabilitat prescriu als tres anys, a comptar de l'aprovació
dels comptes finals de la tutela.
Secció cinquena. Exercici de la tutela
Article 39
Tutela del menor
1. El tutor ha de tenir cura del menor, proporcionar-li aliments i una formació
integral i ha d'actuar com a representant legal del tutelat en tots els seus actes
civils i de gestió del seu patrimoni, excepte en relació amb els actes que per
disposició de la Llei pot realitzar el menor ell mateix.
2. El menor ha d'obeir i respectar el tutor i aquest ha de conviure amb el menor,
llevat que per resolució judicial s'autoritzi que el tutelat resideixi en un lloc
diferent, amb audiència prèvia del menor si almenys té catorze anys.
3. El tutor ha de consultar el tutelat abans de realitzar actes importants que
afectin la seva persona o els seus béns si té coneixement suficient i sempre
que tingui almenys catorze anys. L'assentiment del menor subjecte a tutela no
allibera el tutor de les seves responsabilitats.
Article 40
Actes del menor exclosos de la tutela
Si el tutor permet de forma expressa o tàcita que el menor d'edat però major de
setze anys, sotmès a tutela, exerceixi una professió o activitat, el tutelat pot
realitzar tots els actes necessaris per a l'exercici regular de la professió o
activitat i actuar en relació amb els béns que adquireixi com si hagués obtingut
l'habilitació d'edat.
Article 41
Tutela de la persona incapacitada
1. El tutor ha de tenir cura de la persona incapacitada, procurar-li aliments i fer
tot el que calgui perquè adquireixi o recuperi la seva capacitat i la seva inserció
a la societat, gestionar el seu patrimoni, representar-lo excepte en relació amb
els actes que pot realitzar ell mateix per disposició de la Llei o de la sentència
d'incapacitació i a informar anualment la Batllia de la situació de la persona
incapacitada.
2. El domicili de la persona incapacitada és el de la persona titular del càrrec
tutelar, llevat que en la constitució de la tutela o per resolució judicial posterior
s'hagi disposat altrament.
Article 42
Autorització judicial
1. El tutor necessita autorització judicial per:
a) Disposar dels béns de la persona sotmesa a tutela, excepte els fruits i els
béns mobles que no puguin conservar-se.
b) Repudiar herències deferides al tutelat, acceptar-les sense benefici
d'inventari i acceptar liberalitats que comportin gravamen o condició.
c) Prendre diner en préstec en nom del tutelat.
d) Sotmetre a arbitratge o promoure accions judicials, excepte en aquest darrer
cas quan es tracti d'un assumpte urgent, de reclamació de prestacions
periòdiques o de pretensions de quantia inferior a l'equivalent de vint vegades
el salari mínim mensual.
e) Atorgar contractes d'arrendament.
f) Continuar l'explotació d'un establiment comercial o industrial que el tutelat ha
rebut per herència o donació i per constituir o adquirir la condició de soci en
societats que no limiten la responsabilitat personal dels seus socis.
2. Abans d'atorgar l'autorització, el batlle ha d'escoltar el parer del Ministeri
Fiscal i, si ho creu convenient, del tutelat i ha de demanar els informes que
cregui oportuns.
Article 43
Manca d'autorització
Els actes realitzats pel tutor sense obtenir el requisit de l'autorització judicial
prèvia o sense haver-la obtingut amb posterioritat a la realització de qualsevol
dels actes que enumera l'article anterior són radicalment nuls.
Secció sisena. Extinció de la tutela
Article 44
Causes
La tutela s'extingeix per:
a) La majoria d'edat, emancipació o habilitació d'edat del tutelat, llevat que amb
anterioritat hagués estat incapacitat judicialment segons l'article 1.2.
b) L'adopció del tutelat menor d'edat.
c) Recuperació de la pàtria potestat, si la tutela es va constituir per la seva
privació o suspensió.
d) Mort, declaració de mort o d'absència del tutelat.
e) Desaparició de la incapacitat o modificació de la sentència de declaració
d'incapacitat, quan determina la substitució de la tutela per la curatela o
l'extinció de la incapacitat.
Article 45
Declaració judicial de l'extinció
1. El tutor i el tutelat han de comunicar en el termini més breu possible a la
Batllia la causa que determina l'extinció de la tutela. També pot fer aquesta
comunicació qualsevol persona interessada.
2. La resolució judicial que decreta l'extinció de la tutela serà comunicada d'ofici
al Registre Civil pel mateix organisme jurisdiccional que l'adopti, de forma
posterior i immediata a la fermesa de dita resolució.
Secció setena. Cessament del tutor
Article 46
Causes
Són causes que determinen el cessament del tutor en les seves funcions:
a) La mort, declaració de mort o d'absència del tutor o la dissolució de la
persona jurídica que exercia el càrrec.
b) La incapacitació del tutor després d'haver acceptat el càrrec o l'adveniment
d'una causa d'inhabilitació absoluta o relativa pel seu exercici.
c) La remoció regulada a l'article 48.
d) L'excusa del tutor admesa per resolució judicial.
Article 47
Impossibilitat d'exercir el càrrec
1. El tutor ha de cessar en l'exercici de les seves funcions si, després d'haver
acceptat el càrrec, concorre en la seva persona qualsevol de les causes
d'incapacitació o d'inhabilitació que preveu la llei o si li és acceptada l'excusa
que va al·legar.
2. En aquests casos el tutor té el deure de realitzar els actes indispensables de
gestió fins que hagi acceptat el càrrec el nou tutor o fins que s'hagi nomenat un
defensor judicial per suplir-lo.
Article 48
Remoció del tutor
1. Procedeix decretar la remoció del tutor quan la seva continuïtat en el càrrec
es considera contrària als interessos de la persona sotmesa a tutela.
2. La remoció s'estableix per resolució judicial dictada d'ofici o a instàncies del
Ministeri Fiscal, del mateix tutelat o de qualsevol altra persona interessada,
després d'escoltar el parer del tutor i de les altres persones que el batlle
consideri convenient en interès del tutelat.
3. Decretada judicialment la remoció es procedeix de forma immediata a
nomenar un altre tutor.
Secció vuitena. Efectes de l'extinció i del cessament
Article 49
Rendició final de comptes
1. En acabar la tutela o quan es produeix el cessament de la persona que
exercia el càrrec, el tutor ha de retre comptes finals justificats de la seva gestió
a la Batllia en el termini de sis mesos, prorrogables per resolució judicial si
concorre una justa causa, per un altre període de tres mesos i ha de posar el
patrimoni a disposició del tutelat, dels seus hereus o del nou tutor.
2. Si el cessament es produeix per defunció, els hereus del tutor han de retre
comptes en els terminis esmentats, que es computen des de l'acceptació de
l'herència.
Article 50
Reclamació de la rendició de comptes
1. La rendició de comptes pot ser requerida per la persona tutelada, pel seu
representat legal o pels seus hereus.
2. L'acció de reclamació prescriu als tres anys a comptar del termini establert
per a la rendició.
3. Les despeses necessàries de la rendició de comptes van a càrrec del
patrimoni del tutelat.
Article 51
Aprovació dels comptes
1. L'autoritat judicial ha de donar o denegar l'aprovació dels comptes després
d'haver conferit audiència a la persona tutelada o al seu hereu, al nou tutor,
curador o defensor judicial i pot decretar abans de l'aprovació les diligències
que consideri pertinents.
2. El ròssec dels comptes finals merita interessos legals a favor del tutor des
que ha requerit el pagament a l'obligat, amb el lliurament previ del patrimoni, i si
el ròssec és desfavorable al tutor, merita interessos legals des del moment de
l'aprovació dels comptes.
Article 52
Efectes de l'aprovació
1. L'aprovació dels comptes per l'autoritat judicial no impedeix l'exercici de les
accions que recíprocament puguin correspondre, per raó de la tutela, al tutor i
al tutelat o als seus hereus.
2. Aquesta acció prescriu al cap de tres anys a comptar de l'aprovació del
compte final.
3. Si l'acció de responsabilitat es fonamenta en un fet delictiu, el termini de
prescripció és el que estableix la legislació penal pel fet delictiu, si aquest
termini és superior al que preveu l'apartat anterior.
Capítol tercer. La curatela
Article 53
Persones sotmeses a curatela
Estan sotmeses a curatela:
a) Les persones menors d'edat emancipades i les que han obtingut l'habilitació
d'edat.
b) Les persones incapacitades per a les quals no es considera escaient la
constitució de la tutela.
c) Les persones declarades pròdigues.
d) Les persones declarades absents en relació amb els seus interessos
patrimonials.
Article 54
Constitució de la curatela per disposició de la Llei
L'autoritat judicial pot ordenar la constitució d'una curatela:
a) Quan es tracta de salvaguardar els interessos d'una persona concebuda.
b) Quan l'herència es defereix a favor de persones inicialment incertes.
c) En relació amb les fundacions en període de constitució, si manca el
nomenament de persona encarregada de la gestió del patrimoni fundacional.
d) Per a la gestió de fons de subscripció per a finalitats de beneficència o
d'utilitat general de caràcter temporal, quan les persones designades per a la
seva gestió no exerceixen les seves funcions.
Article 55
Normativa aplicable
Són aplicables a la curatela les disposicions establertes en el capítol anterior
per a la tutela, llevat que del text de la Llei se'n dedueixi una altra cosa.
Article 56
Preexistència de tutela
Si la persona que ha de ser sotmesa a curatela ha estat abans sota el règim de
la tutela, es confereix el càrrec de curador a la persona que ha exercit la tutela,
tret que l'organisme jurisdiccional ho disposi altrament.
Article 57
Curatela dels menors emancipats i habilitats d'edat
1. La curatela dels menors emancipats i dels habilitats d'edat només s'ha de
constituir, a instàncies d'aquests, quan calgui l'assentiment del curador.
2. El menor emancipat o habilitat d'edat necessita l'assentiment del curador:
a) Per disposar dels seus béns immobles, establiments mercantils o industrials,
drets de propietat intel·lectual o industrial, béns mobles de valor superior a
l'equivalent de dues-centes vegades el salari mínim mensual i per disposar dels
valors, accions o participacions socials, excepte quan s'alienen per un valor no
inferior al de cotització.
b) Per prendre diners en préstec.
c) Per adquirir la condició de soci en societats que imposen una responsabilitat
personal dels socis pels deutes socials o per acceptar el càrrec d'administrador
en qualsevol tipus de societat.
d) Per renunciar a donacions, crèdits, llegats o per acceptar herències sense el
benefici d'inventari.
e) Per garantir obligacions alienes.
Article 58
Curatela de les persones incapacitades
1. La curatela de les persones incapacitades per resolució judicial té per
objecte complementar la seva capacitat d'obrar. Per tant el curador ha de donar
el seu assentiment als actes que determina la resolució judicial que estableix la
incapacitació.
2. Si la sentència omet pronunciar-se sobre aquest punt, es requereix
l'assentiment del curador en relació amb els actes que esmenten els articles
42.1 i 57.2.
Article 59
Curatela del pròdig
1. Estan legitimats per demanar la declaració de prodigalitat únicament el
consort o la persona que ha format una unió estable de parella, els
descendents i ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o es
trobin en situació de poder reclamar aliments i els seus representants legals i,
si aquests darrers no ho fan, el Ministeri Fiscal.
2. Si el presumpte pròdig no compareix en el judici, ha de ser defensat pel
Ministeri Fiscal i, si aquest ha promogut la demanda, pel defensor judicial.
3. La sentència que declara la prodigalitat determina l'àmbit en el qual el pròdig
pot gestionar els seus interessos patrimonials i l'àmbit en el qual necessita
l'assentiment del curador que, en qualsevol cas, és necessari pels actes que
esmenta l'article 57.2.
Article 60
Curatela de l'absent
1. La declaració judicial d'absència d'una persona major d'edat determina que
es nomeni un curador que gestioni els seus interessos patrimonials, en la
mesura que necessitin ser administrats.
2. La declaració judicial d'absència es tramita pel procediment de jurisdicció
voluntària a instàncies del consort o la persona que ha format una unió estable
de parella, dels descendents o ascendents de l'absent o del Ministeri Fiscal. El
curador assumeix les funcions de conservació, administració i defensa del
patrimoni de l'absent i la resta de funcions que li confereixi l'aute de declaració
d'absència en atenció a les circumstàncies que concorren en cada cas concret;
en qualsevol cas el curador necessita autorització judicial per poder disposar
dels béns no consumibles o no deteriorables.
3. La curatela de l'absent s'extingeix per resolució judicial recaiguda quan la
persona interessada ja es troba en condicions de gestionar el seu patrimoni i en
els casos de mort o de declaració de mort de l'absent.
Article 61
Conseqüències de la manca d'assentiment
1. Els actes jurídics realitzats sense l'assentiment del curador quan
l'assentiment sigui preceptiu són impugnables a instàncies del mateix curador
mentre està vigent el càrrec de la persona subjecta a curatela i, en el cas de la
prodigalitat, per les persones que segons l'article 59.1 estan legitimades per
demanar la declaració judicial de prodigalitat.
2. L'acció s'ha d'interposar en el termini de tres anys, que en relació amb les
persones subjectes a curatela es computen des de la seva extinció.
Capítol quart. El defensor judicial
Article 62
Procedència del nomenament
Procedeix el nomenament de defensor judicial en els casos de conflicte
d'interessos entre tutor o curador i la persona sotmesa a tutela o curatela, quan
no existeix o esdevé inoperant la tutela o la curatela i en els altres casos que
preveu la Llei.
Article 63
Nomenament
El nomenament de defensor judicial es fa en aute dictat en procediment de
jurisdicció voluntària d'ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, del tutor o curador
o de qualsevol persona legitimada per comparèixer en judici i ha de recaure en
la persona que l'organisme jurisdiccional considera més escaient per a
l'exercici del càrrec, en atenció a les circumstàncies que determinen el seu
nomenament.
Article 64
Funcions
L'actuació del defensor judicial s'ha de concretar a l'acte o actes que n'han
determinat el nomenament i ha de retre comptes de la seva gestió a l'autoritat
judicial una vegada acabada.
Títol III. Aplicació de la normativa andorrana
Article 65
Dret internacional privat
1. Les institucions protectores de les persones mancades de capacitat
d'autogovern es regulen per la llei nacional de la persona incapacitada.
2. Les mesures provisionals o urgents de protecció que escaigui adoptar en
relació amb una persona incapacitada estan sotmeses a les prescripcions de la
llei de la seva residència habitual.
3. Les formalitats i els procediments sobre constitució de les institucions
protectores a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article que requereixin
intervenció d'autoritats judicials o organismes administratius andorrans es
regulen, en tot cas, per la llei andorrana.
Disposició transitòria primera
Els titulars dels organismes tutelars constituïts abans de la vigència d'aquesta
Llei conserven els seus càrrecs, però se sotmeten, pel que fa al seu exercici, a
les disposicions de la Llei.
Disposició transitòria segona
El càrrec de representant de l'absent, constituït segons la normativa anterior a
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'ha d'exercir d'acord amb les normes
establertes per a la curatela.
Disposició derogatòria
Resten derogats el Decret del 18 de juliol de 1973 sobre curadoria dels menors,
l'apartat V-TUTELA del Decret del 15 de novembre de 1975, els articles 44 al
49 de la Llei qualificada del 21 de març de 1996 de l'adopció i de les altres
formes de protecció del menor desemparat, l'article 22 de la Llei del 17
d'octubre del 2002 de garantia dels drets de les persones amb discapacitat i
totes les altres disposicions anteriors que s'oposin als preceptes d'aquesta Llei.
Disposició final primera
Les garanties establertes en aquesta Llei s'apliquen als internaments i altres
mesures de protecció decretades amb anterioritat a la seva vigència.
Disposició final segona
La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí
Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 3 de novembre del 2004
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac
Bisbe d'Urgell President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
Text refós