Llei 4/2005,
del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha
aprovat la següent:
Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella
Exposició de motius
L'article 6 de la Constitució proclama la igualtat davant la llei de totes les
persones i que ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe,
origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. Alhora
estableix que els poders públics han de crear les condicions per tal que la
igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives. L'article 13, per altra
banda, proclama que la condició civil i les formes de matrimoni han de regular-
se per llei i estableix la promoció d'una política de protecció de la família,
element bàsic de la societat.
En aquest sentit, el Consell General adoptà, el 30 de juny de 1995, la Llei
qualificada del matrimoni com a norma de desplegament constitucional.
S'omplia així de contingut el buit legal que existia pel que feia al matrimoni civil
tenint en compte, alhora, les opcions de la separació i del divorci com a causa
de dissolució del vincle matrimonial.
No obstant aquella important norma de modernització de les relacions
personals, el legislador no pot mantenir-se allunyat de fenòmens que vénen
cobrant una importància creixent en la societat andorrana. La manca de
regulació legal d'aquests fenòmens provoca resultats discriminatoris no sols
contraris a l'equitat sinó, moltes vegades, absurds i distorsionadors. Un
d'aquests fenòmens socials que cal tractar amb racionalitat legal, i que és
objecte de desplegament legal i d'estudi en la doctrina i en la jurisprudència de
molts països, és el de les unions estables de parella.
Tot i partint de la tesi que no té perquè haver-hi identitat entre matrimoni i unió
estable de parella, ja que obeeixen a opcions i plantejaments personals distints,
és imprescindible respectar aquesta diferència, tant en l'àmbit social com en el
jurídic, fent-la compatible amb el principi d'igualtat jurídica i de prohibició de
discriminació que garanteix la Constitució en l'article 6. És per això que són
tractades com a institucions diferents, intentant evitar des dels poders públics
poder generar qualsevol greuge o sanció legal entre ambdues figures. Tal
presa de posició es fonamenta en el necessari i inalienable lliure
desenvolupament de la personalitat de cadascú, que podria resultar afectat si
s'intentés impedir o limitar la convivència more uxorio.
Cal no oblidar per altra banda que el Consell d'Europa, del que formem part,
postulava mitjançant Resolució de 7 de maig de 1988 la validesa dels
contractes atorgats entre persones que viuen juntes en tant que parella no
casada i de llurs disposicions testamentàries.
Andorra no està exempta d'aquesta nova realitat social i jurídica i per això
s'adopta aquesta norma. S'ha estimat insuficient limitar-se a traslladar els
principis essencials dels òrgans institucionals europeus en la nova regulació
legislativa de les unions estables de parella, per la qual cosa s'intenta regular
altres aspectes amb efectes jurídics establint un sistema de drets i obligacions
durant la convivència i també en el supòsit de dissolució de la unió.
Amb la finalitat de regular els efectes personals i patrimonials de la convivència
s'estableixen una sèrie de principis com el de seguretat jurídica i el d'autonomia
de la voluntat, així com algunes normes de ius cogens com l'obligació de
prestar-se aliments, la irrenunciabilitat al dret a la compensació econòmica en
cas de ruptura de la unió, el supòsit d'enriquiment injust o el dret a una pensió
periòdica de caràcter alimentari, per citar-ne algunes.
A partir dels raonaments exposats, el Consell General aprova aquesta Llei.
Capítol primer. Concepte
Article 1
Àmbit d'aplicació de la Llei
La present Llei regula els efectes personals i patrimonials de les unions
estables de parella, sempre que almenys una de les parts tingui nacionalitat
andorrana o la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra.
Article 2
Definició
1. És unió estable de parella la formada de forma duradora per dues persones,
majors d'edat o menors emancipades, sense vincle de parentesc en línia recta
per consanguinitat o adopció i en línia col·lateral per consanguinitat fins al quart
grau, que conviuen en parella i que consten inscrits al Registre corresponent.
2. Per poder formalitzar la unió al Registre cap dels dos convivents pot estar
unit per vincle matrimonial o per unió estable de parella a una altra persona.
Article 3
Condicions prèvies a l'acreditació
Les persones que desitgin acreditar la unió estable de parella, han de promoure
expedient previ, mitjançant declaració, davant el Registre Civil, segons
s'estableixi reglamentàriament.
La inscripció de la unió al Registre, tindrà lloc transcorregut el termini de sis
mesos d'ençà la referida declaració, prenent efecte des del moment en què es
promou l'expedient previ.
Article 4
Acreditació
La unió estable de parella s'acredita mitjançant la inscripció al Registre d'unions
estables de parella del Registre Civil.
Capítol segon. Relacions i efectes personals i patrimonials
Article 5
Regulació de les relacions personals i patrimonials dels convivents
1. Els membres de les unions estables de parella regulen vàlidament, per
conveni privat, les relacions personals i patrimonials derivades de la
convivència i els drets i els deures respectius. També regulen les
compensacions econòmiques que convinguin per al cas de cessament de la
convivència, amb el mínim dels drets i deures que regula aquesta Llei, els quals
són irrenunciables fins al moment en què són exigibles.
2. Com a mínim, el pacte entre els convivents estipula que els membres de la
unió estable de parella contribueixen al manteniment de la casa i a les
despeses comunes:
a) Amb el treball domèstic.
b) Amb llur col·laboració personal o professional no retribuïda o amb retribució
insuficient, a la professió o a l'empresa de l'altre membre.
c) Amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs béns, en proporció a
llurs ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis.
Cada membre de la parella conserva el domini, el gaudi i l'administració dels
seus béns.
3. L'existència de fills comuns comporta el reconeixement dels seus progenitors
en el referit conveni.
Article 6
Les despeses comunes
1. Tenen la consideració de despeses comunes de la parella les necessàries
per a llur manteniment i de les persones que tinguin a càrrec que convisquin
amb ells, d'acord amb llurs usos i llur nivell de vida, i especialment:
a) Les originades en concepte d'aliments, en el sentit més ampli.
b) Les de conservació o millora de l'habitatge o altres béns d'ús de la parella.
c) Les originades per les atencions de previsió, sanitàries i educatives.
2. No tenen la consideració de despeses comunes les derivades de la gestió i
la defensa dels béns propis de cada membre, ni, en general, les que
responguin a l'interès exclusiu d'un dels membres de la parella, incloses les
despeses de manteniment de fills no comuns quan aquests no conviuen amb
ells.
Article 7
Adopció de menors
Les unions estables de parella poden procedir a l'adopció d'un menor si
concorren les mateixes circumstàncies i requisits previstos legalment per a
l'adopció conjunta, d'acord amb el que disposa la Llei qualificada de l'adopció i
de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març del
1996.
Article 8
Obligació de prestar aliments
Els membres de la parella estable tenen l'obligació de prestar-se aliments, amb
preferència a qualsevol altre obligat.
Article 9
Ordre de preferència en la delació dativa
En el cas que un dels membres de la parella estable sigui declarat incapaç, el
convivent ocupa el primer lloc en l'ordre de preferència de la delació dativa.
Article 10
Habitatge comú i béns mobles d'ús ordinari
1. El convivent titular de l'habitatge comú o dels mobles d'ús ordinari no pot
portar a terme cap acte de disposició del seu dret que en comprometi l'ús sense
el consentiment de l'altre o, si hi manca, d'autorització judicial, sempre que
aquesta facultat de disposició no hagi quedat explícitament detallada i
convinguda en el conveni privat que reguli les relacions personals i patrimonials
de la parella.
2. L'acte efectuat sense consentiment o sense l'autorització prescrita per
l'apartat anterior és anul·lable a instància de l'altre convivent, en el termini d'un
any, des que en tingui coneixement, sense perjudici dels drets del tercer
adquirent de bona fe i a títol onerós.
Article 11
Efectes derivats de la legislació vigent en matèria d'arrendaments de finques
urbanes
Als efectes derivats de la legislació vigent en matèria d'arrendaments de
finques urbanes, la persona unida per una relació estable de parella amb
l'arrendatari s'equipara al cònjuge.
Article 12
Relacions derivades de l'acció protectora de la seguretat social
En les relacions derivades de l'acció protectora de la seguretat social el
membre de la unió estable de parella s'equipara, a tots els efectes, al cònjuge.
Article 13
Efectes d'aplicació de la Llei qualificada d'immigració
Als efectes d'aplicació de la Llei qualificada d'immigració, de 14 de maig del
2002, les unions estables de parella s'equiparen al matrimoni, amb les dues
salvetats següents:
a) La persona que hagi donat dret al reagrupament familiar de la seva parella
segons les especificacions de la Llei qualificada d'immigració, de 14 de maig
del 2002, no donarà dret al reagrupament familiar d'una nova parella fins que
hagin transcorregut almenys cinc anys de l'anterior inscripció.
b) Si s'extingeix la unió estable de parella d'una persona que hagi obtingut una
autorització d'immigració en el marc del reagrupament familiar de conformitat
amb les disposicions de la Llei qualificada d'immigració, de 14 de maig del
2002, l'eventual nova unió estable de parella d'aquesta persona no podrà donar
lloc al reagrupament familiar de la nova parella fins que hagin transcorregut
almenys 5 anys de la cancel·lació al Registre de la unió estable de parella.
Article 14
Efectes d'aplicació de la legislació impositiva vigent sobre transmissions
patrimonials immobiliàries
Als efectes d'aplicació de la legislació impositiva vigent sobre transmissions
patrimonials immobiliàries, les unions estables de parella, així inscrites al
Registre, s'equiparen al matrimoni.
Article 15
Efectes d'aplicació de la legislació laboral i de la funció pública vigents
Als efectes d'aplicació de la legislació laboral i de la funció pública vigents, les
unions estables de parella, així inscrites al Registre, s'equiparen al matrimoni.
Capítol tercer. Extinció i efectes
Article 16
Efectes de la ruptura
En cas de ruptura de la convivència, els convivents no poden tornar a
formalitzar una unió estable amb una altra persona fins que no hagin inscrit al
Registre l'anotació de l'extinció, d'acord amb el què disposa aquesta Llei.
Són nuls els actes que contravinguin la prohibició establerta en aquest article.
Article 17
Causes i forma de l'extinció
1. La unió estable de parella s'extingeix per les causes següents:
a) Per comú acord.
b) Per voluntat unilateral d'un dels membres, notificada fefaentment a l'altre.
c) Per defunció o declaració judicial de mort d'un dels membres.
d) Per matrimoni d'un dels membres.
2. En cas que els convivents decideixin de mutu acord posar fi a llur relació han
d'instar la cancel·lació al Registre mitjançant notificació per escrit i de forma
fefaent.
L'extinció de la relació de mutu acord produeix els seus efectes a comptar de la
data d'inscripció al Registre.
3. Quan un dels convivents decideix posar fi de forma unilateral a la relació
estable de parella ha de notificar-ho fefaentment a l'altre convivent i instar-ne
simultàniament la cancel·lació de la inscripció al Registre mitjançant la tramesa
de còpia de la notificació.
L'extinció de la relació pren efectes tres mesos després de la notificació escrita
feta de forma fefaent a l'altra part.
El matrimoni d'un dels membres comporta d'ofici la cancel·lació al Registre de
la unió estable de parella.
4. En el supòsit d'extinció de la unió estable de parella per causa de defunció o
declaració judicial de mort d'un dels seus membres, el membre sobrevivent o
qualsevol altre interessat tramet còpia de l'acta de defunció o de la declaració
judicial al Registre.
5. En el supòsit que l'extinció de la unió es produeixi per matrimoni d'un dels
membres sense que s'hagi procedit a la notificació fefaent establerta a l'apartat
3 d'aquest article, o si les parts no han procedit a liquidar els drets i obligacions
que resulten de l'acord signat entre elles, la jurisdicció ordinària és competent
per entendre dels conflictes patrimonials que puguin sorgir, de la fixació dels
danys i perjudicis que se'n puguin derivar i de qualsevol altra qüestió que hagi
de ser sotmesa a la decisió dels tribunals.
Article 18
Efectes de l'extinció
1. L'extinció de la relació implica la revocació dels poders que qualsevol dels
membres hagi atorgat a favor de l'altre.
2. Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents s'ha d'estar, quant
als seus efectes sobre les obligacions envers els fills, a l'ús del domicili familiar i
dels seus objectes que no siguin personals de cadascun dels cònjuges i per a
l'establiment de la pensió compensatòria per enriquiment injust, a allò que
disposa el capítol 3 del títol IV de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de
juny de 1995.
Article 19
Drets del membre sobrevivent
Quan l'extinció de la unió estable de parella es produeix per causa de mort d'un
dels convivents, el membre sobrevivent té els drets següents:
a) A la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el
parament de l'habitatge comú, sense computar-los, si escau, en el seu haver
hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que consisteixin en
joies, objectes artístics o històrics o altres que tinguin un valor extraordinari atès
el nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els mobles de
procedència familiar de propietat del convivent premort o en la part que li
pertany.
b) A viure a l'habitatge comú durant l'any següent a la mort del convivent.
Aquest dret es perd si, durant l'any, l'interessat es casa o passa a conviure en
unió estable de parella, de fet o de dret, amb una altra persona.
c) De subrogar-se al difunt en els termes que estableix la legislació vigent en
matèria d'arrendaments de finques urbanes, si el difunt era l'arrendatari de
l'habitatge.
Article 20
Successió legal o intestada
1. En el supòsit de successió intestada, el membre de la unió estable de parella
sobrevivent té dret a rebre l'usdefruit d'un quart de l'herència, si els hereus són
ascendents, descendents, germans o fills de germans del premort. Quan
concorre amb altres col·laterals té dret a rebre l'usdefruit sobre la meitat de
l'herència.
2. En defecte de descendents, d'ascendents i de col·laterals dins els límits
assenyalats en la legislació vigent relativa al dret successori del Principat, ha
de ser cridat a la successió el membre de la unió estable de parella
sobrevivent, sempre que no constés extingida la unió al Registre.
3. No té dret a l'usdefruit la parella sobrevivent que hagi rebut del causant a títol
gratuït, per actes inter vivos o mortis causa, béns per un valor igual o superior
al de l'usdefruit. Els béns que hagués rebut per un valor inferior reduiran
proporcionalment l'usdefruit.
Capítol quart. El Registre d'unions estables de parella
Article 21
Creació del Registre
Es crea el Registre d'unions estables de parella, a càrrec del registrador civil,
amb la finalitat d'incoar l'expedient previ de declaració de la unió, acreditant la
unió i eventualment l'extinció en cas de ruptura de la mateixa, i lliurar-ne
testimoni fefaent mitjançant certificació.
Article 22
Requisits per a la inscripció al Registre
Per tal que el registrador civil pugui procedir a la inscripció al Registre d'unions
estables de parella, els convivents han de presentar una sol·licitud a l'efecte,
que ha d'anar acompanyada dels documents següents:
a) Declaració jurada de convivència.
b) Còpia del passaport en vigor o document d'identitat en vigor dels dos
membres de la unió estable de parella.
c) Certificat de residència dels dos membres. Queden exemptes de complir
aquest requisit documental les persones de nacionalitat andorrana.
d) Conveni privat degudament signat entre els membres de la unió estable de
parella, el contingut del qual és com a mínim el que s'estableix al capítol segon.
e) Declaració jurada de dos testimonis conforme tenen constància de la
convivència duradora.
Article 23
Requisits per a la cancel·lació de la unió estable de parella
1. L'anotació al Registre de l'extinció de la unió estable de parella es produeix
en virtut del que disposa l'article 17. Estan legitimats per instar-la de forma
conjunta ambdós convivents o de forma unilateral qualsevol d'ells, o bé
qualsevol persona interessada en el supòsit que la causa de l'extinció sigui la
mort d'un dels membres.
2. La simple presentació dels documents establerts en els apartats 2, 3 o 4 de
l'article 17 és suficient perquè el registrador procedeixi a la cancel·lació al
Registre de la unió estable de parella.
3. No es pot procedir a una nova inscripció sense la prèvia cancel·lació de la
preexistent.
Article 24
Certificació del registrador
El registrador lliura certificació conforme consta inscrita la unió estable de
parella o bé l'extinció de la unió, segons el cas, a petició de qualsevol dels
membres de la parella o de persona que justifiqui, a criteri del registrador, tenir
un interès legítim.
Capítol cinquè. Normativa aplicable i normes processals
Article 25
Normes d'aplicació i jurisdicció competent
La jurisdicció ordinària del Principat d'Andorra és competent en les causes que
afecten les unions estables de parella inscrites al Registre.
Disposició addicional
El Govern, en el termini de tres mesos a comptar de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei, ha d'establir els reglaments que l'hagin de desenvolupar.
Disposicions finals
Primera
Per determinar la llei aplicable a les unions estables de parella i amb caràcter
supletori a la present Llei i a la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny del
1995, s'ha d'estar a allò previst amb caràcter general en les normes de Dret
internacional privat respecte a les relacions matrimonials.
Segona
La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial
del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra