Llei 9/2005,<br> del 21 de febrer, qualificada del Codi penal<br> Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha 
<br> aprovat la següent&#58;<br> Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal<br> Índex<br> Exposició de motius<br> Títol preliminar. Les garanties penals i l'aplicació de la llei penal<br> Articles 1 al 10<br> Llibre primer. Part general<br> Títol I. La infracció penal<br> Capítol primer. Regles generals sobre delictes i contravencions penals<br> Articles 11 al 19<br> Capítol segon. Les persones penalment responsables<br> Articles 20 al 25<br> Capítol tercer. Exclusió i modificació de la responsabilitat criminal<br> Articles 26 al 31<br> Capítol quart. Definicions generals<br> Articles 32 al 34<br> Títol II. Les penes<br> Capítol primer. Classificació<br> Articles 35 al 38<br> Capítol segon. Contingut de les penes<br> Articles 39 al 51<br> Capítol tercer. Determinació de les penes<br> Articles 52 al 60<br> Capítol quart. Suspensió, substitució i execució de les penes<br> Articles 61 al 69<br> Títol III. Conseqüències accessòries del delicte referides a les persones 
<br> físiques o a les persones jurídiques<br> Articles 70 i 71<br> Títol IV. Les mesures de seguretat<br> Capítol primer. Disposicions generals<br> Articles 72 al 76<br> Capítol segon. Execució de les mesures de seguretat<br> Articles 77 i 78<br> Títol V. Extinció de la responsabilitat criminal<br> Capítol primer. Causes d'extinció de la responsabilitat criminal i de la pena<br> Articles 79 al 86<br> Capítol segon. La rehabilitació<br> Articles 87 al 89<br> Títol VI. La responsabilitat civil<br> Articles 90 al 101<br> Llibre segon. Delictes<br> Títol I. Delictes contra la vida humana independent<br> Articles 102 al 106<br> Títol II. Delictes contra la vida humana prenatal<br> Articles 107 al 109<br> Títol III. Delictes contra la integritat física i moral<br> Capítol primer. Tortura i delictes contra la integritat moral comesos amb abús 
<br> de càrrec públic<br> Articles 110 al 112<br> Capítol segon. Delictes contra la salut i la integritat de les persones<br> Articles 113 al 119<br> Capítol tercer. Altres delictes contra la salut i la integritat dels éssers humans<br> Articles 120 al 122<br> Títol IV. Delictes relatius a la genètica i a la reproducció humanes<br> Articles 123 al 130<br> Títol V. Omissió del deure de socors<br> Articles 131 i 132<br> Títol VI. Delictes contra la llibertat<br> Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones<br> Articles 133 al 138<br> Capítol segon. Coaccions i amenaces<br> Articles 139 al 143<br> Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual<br> Capítol primer. Agressions sexuals<br> Articles 144 al 146<br> Capítol segon. Abusos sexuals<br> Articles 147 al 149<br> Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució<br> Articles 150 al 154<br> Capítol quart. Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació 
<br> sexual<br> Articles 155 al 157<br> Capítol cinquè. Disposicions comunes<br> Articles 158 al 161<br> Títol VIII. Delictes contra les relacions familiars<br> Capítol primer. Delictes contra les institucions protectores dels menors i 
<br> incapaços<br> Articles 162 al 166<br> Capítol segon. Delictes comesos en l'exercici de les funcions de protecció<br> Articles 167 al 170<br> Capítol tercer. Bigàmia<br> Article 171<br> Títol IX. Delictes contra l'honor<br> Articles 172 al 181<br> Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili<br> Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets<br> Articles 182 al 193<br> Capítol segon. Violació de domicili o establiment<br> Articles 194 al 196<br> Títol XI. Delictes contra el patrimoni<br> Capítol primer. Delictes patrimonials d'apoderament<br> Articles 197 al 206<br> Capítol segon. Extorsió<br> Article 207<br> Capítol tercer. Defraudacions<br> Articles 208 al 215<br> Capítol quart. Receptació<br> Articles 216 al 219<br> Capítol cinquè. Insolvències punibles<br> Articles 220 i 221<br> Capítol sisè. Danys<br> Articles 222 al 226<br> Capítol setè. Disposicions comunes<br> Article 227<br> Títol XII. Delictes contra l'ordre socioeconòmic<br> Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics<br> Article 228<br> Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial<br> Articles 229 al 232<br> Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors<br> Articles 233 al 237<br> Capítol quart. Delictes contra l'activitat mercantil de les empreses<br> Articles 238 al 243<br> Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social<br> Article 244<br> Capítol sisè. Delictes de contraban<br> Article 245<br> Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer<br> Article 246 i 247<br> Capítol vuitè. Delictes fiscals<br> Article 248<br> Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors<br> Articles 249 al 252<br> Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva<br> Capítol primer. L'energia nuclear i els grans estralls<br> Articles 253 al 258<br> Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic<br> Articles 259 al 262<br> Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius<br> Articles 263 al 267<br> Capítol quart. Delictes contra la seguretat del trànsit<br> Articles 268 al 272<br> Títol XV. Delictes contra la salut pública<br> Capítol primer. Delictes contra la salut dels consumidors<br> Articles 273 al 280<br> Capítol segon. Delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques<br> Articles 281 al 288<br> Títol XVI. Delictes contra el medi ambient<br> Capítol primer. Delictes contra el medi ambient i els recursos naturals<br> Articles 289 al 293<br> Capítol segon. Delictes relatius a la flora i la fauna<br> Articles 294 al 298<br> Capítol tercer. Incendis forestals<br> Articles 299 al 304<br> Capítol quart. Disposicions comunes<br> Articles 305 al 307<br> Títol XVII. Delictes contra l'ordenació del territori i contra el patrimoni històric<br> Articles 308 al 312<br> Títol XVIII. Delictes contra la Constitució<br> Capítol primer. Atemptat violent contra l'Estat de dret<br> Articles 313 al 317<br> Capítol segon. Delictes contra les institucions<br> Articles 318 al 325<br> Capítol tercer. Delictes electorals<br> Articles 326 al 333<br> Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació<br> Articles 334 al 337<br> Capítol cinquè. Delictes de discriminació<br> Articles 338 al 340<br> Capítol sisè. Delictes contra l'exercici dels drets fonamentals<br> Articles 341 al 343<br> Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals<br> Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual<br> Articles 344 al 347<br> Secció segona. Delictes comesos pels funcionaris públics contra la inviolabilitat 
<br> domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat<br> Articles 348 al 350<br> Títol XIX. Delictes contra l'ordre públic<br> Capítol primer. Sedició<br> Articles 351 al 354<br> Capítol segon. Delictes de desordres públics<br> Articles 355 al 358<br> Capítol tercer. Associacions il·lícites<br> Articles 359 al 361<br> Capítol quart. Delictes de terrorisme<br> Articles 362 al 367<br> Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat<br> Articles 368 al 371<br> Títol XXI. Delictes contra la funció pública<br> Capítol primer. Prevaricació en la funció pública<br> Articles 372 i 373<br> Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret<br> Articles 374 al 377<br> Capítol tercer. La concussió i les exaccions il·legals<br> Articles 378 i 379<br> Capítol quart. Corrupció i tràfic d'influències<br> Articles 380 al 386<br> Capítol cinquè. Finançament il·legal de partits polítics<br> Article 387<br> Capítol sisè. Malbaratament de cabals públics<br> Articles 388 al 390<br> Capítol setè. Altres abusos en l'exercici de la funció pública<br> Articles 391 al 394<br> Capítol vuitè. Matrimoni il·legal<br> Article 395<br> Capítol novè. Atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions 
<br> públiques<br> Articles 396 al 399<br> Títol XXII. Delictes contra l'Administració de justícia<br> Capítol primer. Prevaricació judicial<br> Articles 400 al 403<br> Capítol segon. L'omissió del deure d'impedir delictes o de perseguir-los<br> Articles 404 i 405<br> Capítol tercer. Encobriment<br> Articles 406 al 408<br> Capítol quart. Delictes de blanqueig de diners o valors<br> Articles 409 al 413<br> Capítol cinquè. Realització arbitrària del propi dret<br> Article 414<br> Capítol sisè. Acusació i denúncia falses i simulació de delicte<br> Articles 415 al 417<br> Capítol setè. Testimoniatge, dictamen i traducció falsos<br> Articles 418 al 421<br> Capítol vuitè. Obstrucció a la justícia i deslleialtat professional i processal<br> Articles 422 al 427<br> Capítol novè. Crebantament i ajut a l'evasió<br> Articles 428 i 429<br> Títol XXIII. Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic<br> Capítol primer. Falsedat de moneda i efectes timbrats<br> Secció primera. Falsedat de moneda<br> Articles 430 al 432<br> Secció segona. Falsedat d'efectes timbrats<br> Articles 433 i 434<br> Capítol segon. Falsedat de documents, d'enregistraments tècnics i de dades 
<br> informàtiques<br> Secció primera. Falsedat de document<br> Articles 435 al 441<br> Secció segona. Falsedat d'enregistraments tècnics<br> Articles 442 al 445<br> Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques<br> Articles 446 i 447<br> Capítol tercer. Falsedats personals<br> Articles 448 i 449<br> Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional<br> Capítol primer. Delictes contra el dret de gents<br> Articles 450 al 455<br> Capítol segon. Genocidi<br> Articles 456 al 458<br> Capítol tercer. Delictes contra la humanitat<br> Articles 459 al 465<br> Capítol quart. Crims de guerra i d'agressió<br> Articles 466 al 475<br> Llibre tercer. Contravencions penals<br> Títol I. Contravencions penals contra les persones<br> Articles 476 al 480<br> Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni<br> Articles 481 al 489<br> Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals<br> Articles 490 al 515<br> Disposicions addicionals<br> Disposicions transitòries<br> Disposicions derogatòries<br> Disposicions finals<br> Exposició de motius<br> I. La necessitat d'un nou Codi penal<br> El Codi penal vigent al Principat d'Andorra encara és recent, ja que data de 
<br> 1990. Això no obstant, la promulgació amb posterioritat, l'any 1993, de la 
<br> Constitució fonamenta la iniciativa política d'emprendre una reforma en 
<br> profunditat del text penal. Calia que la vertebració de l'Estat sobre bases 
<br> constitucionals arribés fins a la redacció del primer Codi penal aprovat pel 
<br> Consell General. D'altra banda, era evident la necessitat de modificacions en el 
<br> text vigent que la seva aplicació ha posat de manifest al llarg d'aquests anys.<br> La fixació en un cos legislatiu ordenat sistemàticament i amb certa vocació de 
<br> permanència, d'acord amb la tradició codificadora, ha de contribuir a l'estabilitat 
<br> i el coneixement de la llei penal, com a element essencial definidor del status 
<br> libertatis del ciutadà en una societat democràtica. La voluntat de fer un codi 
<br> enterament accessible al ciutadà és un dels vessants amb contingut polític del 
<br> principi de legalitat. Per aquesta raó, sense oblidar les fortes particularitats del 
<br> dret penal andorrà, basat en regles pretorianes amb una gran participació de la 
<br> jurisprudència, des del moment en què es tracta de promulgar un nou codi, 
<br> sembla necessari adequar-se a la concepció de legalitat criminal moderna dels 
<br> sistemes de dret escrit. El nou Codi ha de consolidar definitivament la vigència 
<br> material dels principis de legalitat criminal i de seguretat jurídica en el dret 
<br> penal andorrà, sense perjudici d'atorgar al poder judicial el poder interpretatiu 
<br> que és propi de la millor tradició andorrana i que permet donar una resposta 
<br> adequada a les exigències de justícia material.<br> El Codi penal ha de ser únicament, però, la punta de l'iceberg d'un control 
<br> social que no pot prescindir de la realitat normativa sobre la qual forçosament 
<br> ha de projectar-se. La natura subsidiària i d'ultima ratio del dret penal i el seu 
<br> caràcter fragmentari a l'hora de dibuixar l'escenari de prohibicions i normes que 
<br> el conformen, exigeix una delimitació clara dels diversos instruments de tutela 
<br> jurídica extrapenals. Només així el dret penal pot evitar de caure en disfuncions 
<br> en la tasca de tutela dels béns jurídics.<br> II. Principis generals i estructura<br> El Codi penal d'un estat de dret democràtic i social imposa de forma 
<br> irrenunciable la submissió de la llei penal als límits derivats del reconeixement 
<br> constitucional dels drets i llibertats inviolables del ciutadà. Tot i que aquesta 
<br> visió garantista es va concretant al llarg de tot el Codi, s'ha considerat 
<br> especialment important que aquest s'iniciï amb un títol preliminar que serveixi 
<br> de pòrtic a tot l'articulat i que condicioni, mitjançant l'escrupolós respecte als 
<br> drets i les llibertats del ciutadà, l'aplicació i la interpretació del text punitiu i, fins i 
<br> tot, el d'altres normes punitives que puguin plasmar-se en lleis especials.<br> Així, el títol preliminar recull en primer lloc la vigència del principi de legalitat 
<br> penal (article 3.2 de la Constitució), amb totes les seves garanties i derivacions&#58; 
<br> taxativitat i certesa en les descripcions de les conductes delictives (garantia 
<br> criminal), en les penes aplicables als tipus delictius (garantia penal) i en la 
<br> forma d'executar-les (garantia d'execució), tant pel que fa a les penes, com a 
<br> les mesures de seguretat, a més de la prohibició de l'analogia i de la doble 
<br> sanció per un mateix fet.<br> També s'expressa en el títol preliminar el principi de culpabilitat o d'imputació 
<br> subjectiva, que suposa la superació de qualsevol forma de responsabilitat 
<br> objectiva mitjançant l'exigència de dol o imprudència i la necessitat d'adequació 
<br> de la resposta penal a la culpabilitat pel fet. Pel que fa a les mesures de 
<br> seguretat, s'estableix la perillositat criminal com a fonament, a més de la 
<br> indefugible exigència de postdelictualitat.<br> El títol preliminar conté també les normes sobre l'aplicació de la llei penal en el 
<br> temps i en l'espai, i introdueix, pel que fa a aquest darrer aspecte, el criteri de 
<br> personalitat passiva, que permet atribuir competències jurisdiccionals sobre 
<br> infraccions comeses a l'estranger si la víctima és de nacionalitat andorrana. 
<br> S'ha optat també per la inclusió del principi de comunitat internacional 
<br> d'interessos per a certs delictes comesos a l'estranger.<br> El nou Codi renuncia a una estructura basada en la distinció fonamental dels 
<br> delictes majors, delictes menors i contravencions penals, amb la voluntat 
<br> d'evitar un excés de casuística en la descripció de les conductes punibles que 
<br> en dificulta la interpretació harmònica i sistemàtica i facilita les contradiccions.<br> La delimitació entre delictes majors, menors i contravencions penals es 
<br> manifesta en la sanció penal. N'hi haurà prou, per tant, amb una determinació 
<br> legal precisa de la pena i amb un precepte que delimiti on comencen els 
<br> delictes majors i els delictes menors, mitjançant la gravetat de la pena prevista, 
<br> mantenint, però, en llibre a part les contravencions penals.<br> La nova ordenació sistemàtica ha de mostrar la seva orientació constitucional, 
<br> per tal com respecta la jerarquia axiològica que el text constitucional dóna a 
<br> tots els béns jurídics objecte de tutela, amb independència del fet que aquesta 
<br> agrupació de les infraccions que atempten al mateix bé jurídic comprengui tant 
<br> delictes majors com delictes menors.<br> III. Definició de la infracció penal<br> La infracció penal, consistent en un delicte o una contravenció penal, és 
<br> definida atenent les formes que pot presentar des del punt de vista objectiu 
<br> (acció o omissió) i subjectiu (dol o imprudència). En l'aspecte objectiu, es regula 
<br> la comissió per omissió de manera que l'injust omissiu no es construeixi al 
<br> marge de l'estricta subjecció al principi de legalitat. En el vessant subjectiu 
<br> s'atorga un tractament a la imprudència basat en la comprensió correcta del 
<br> caràcter fragmentari del dret penal i del principi d'intervenció mínima i ultima 
<br> ratio. Les possibilitats de tutela i reparació que donen altres branques de 
<br> l'ordenament jurídic (dret administratiu i civil), que contenen una càrrega 
<br> aflictiva inferior, fan imperativa la decisió de procedir a una incriminació de la 
<br> imprudència de manera altament selectiva. Aquesta concepció es tradueix en 
<br> un sistema d'incriminació específic de la imprudència, en lloc de l'antiga tècnica 
<br> d'incriminació genèrica. D'aquesta manera, les infraccions en què no hi hagi 
<br> referències a la seva forma subjectiva s'han d'entendre necessàriament com a 
<br> doloses, i s'ha d'admetre la comissió imprudent només allí on la llei ho preveu 
<br> expressament. El model adoptat suposa que el dol ha de comprendre tots els 
<br> elements que integren la definició objectiva de la infracció, fins i tot els que 
<br> expressin una qualificació del fet, com remarca la regulació de l'error.<br> El mateix propòsit ha inspirat el sistema d'incriminació de la temptativa i dels 
<br> actes preparatoris punibles, que ha adoptat el model germànic de numerus 
<br> clausus. La utilització del sistema taxatiu i tancat, a més d'aspirar a fer efectiva 
<br> la plena vigència del principi de legalitat, reflecteix la transcendència del principi 
<br> d'ofensivitat, i en limita la punició als supòsits més greus, ja sigui per la 
<br> perillositat de l'atac al bé jurídic protegit ja sigui per l'alta valoració de què sigui 
<br> mereixedor.<br> El tractament de l'error parteix de la distinció acadèmicament consagrada entre 
<br> error de tipus i error de prohibició, i se'n reconeixen els efectes corresponents 
<br> d'impunitat o disminució de la pena segons que l'error tingui caràcter invencible 
<br> o merament vencible.<br> La regulació de les persones penalment responsables parteix del principi de 
<br> personalitat del dret penal i desestima qualsevol forma de responsabilitat 
<br> directa de les persones jurídiques, d'acord amb el sistema dominant en l'àmbit 
<br> de l'Europa continental. En el tractament de l'autoria, s'introdueixen les formes 
<br> de la coautoria i l'autoria mediata, i s'hi equipara punitivament la inducció però 
<br> no l'anomenada cooperació necessària, i es deixa en l'àmbit de la complicitat 
<br> tota forma de cooperació al fet punible no realitzada a títol d'autor o d'inductor.<br> Amb relació a les circumstàncies excloents es preveuen en primer lloc les 
<br> causes de justificació i es produeix un desdoblament en el tractament de l'estat 
<br> de necessitat en dos supòsits clarament diferenciats, l'un de caràcter justificant 
<br> i l'altre de sentit merament exculpant. Pel que fa a les causes d'inimputabilitat 
<br> s'adopta un model que dóna un tractament adequat a la problemàtica de l'actio 
<br> libera in causa. En el cas de la minoria d'edat, el límit de la qual passa als divuit 
<br> anys, el Codi remet a la llei penal del menor.<br> Les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal han estat 
<br> concebudes amb la preocupació d'evitar una excessiva empremta ideològica, 
<br> com la de les antigues atenuants d'actuar per motius de caràcter moral o el 
<br> penediment espontani, de manera que s'atorga una atenció especial a les que 
<br> puguin tenir una funcionalitat politicocriminal més gran al servei d'objectius 
<br> socialment valuosos com la col·laboració amb la justícia, els motius solidaris o 
<br> la reparació a la víctima.<br> La voluntat de donar satisfacció a la víctima dins del sistema penal és una de 
<br> les grans preocupacions del nou Codi, amb l'afany d'evitar que la víctima 
<br> continuï essent la gran oblidada del dret penal. Per això s'introdueix la 
<br> reparació total o parcial, segons la idea de la reparació en la mesura de les 
<br> pròpies forces, com a causa d'atenuació, i es preveu també com a criteri que 
<br> s'ha de tenir en compte per acordar la substitució de penes privatives de 
<br> llibertat i com a condició per a la suspensió de la seva execució, amb la 
<br> possibilitat d'acordar obligacions reparatòries en cas que el tribunal decideixi 
<br> atorgar la suspensió. De manera més excepcional s'arriba fins i tot a preveure 
<br> una causa de dispensa de pena en cas d'haver-se assolit una reparació 
<br> efectiva o una reinserció social reeixida del reu.<br> IV. Sistema de sancions penals i responsabilitat civil<br> Les sancions penals adopten la forma de pena o de mesura de seguretat, 
<br> segons el model dominant en els països de l'entorn. Tot i les seves diferències 
<br> formals i el sentit peculiar de les mesures de seguretat, concebudes per als 
<br> supòsits d'inimputabilitat o, en certes condicions, de semiimputabilitat, cal tenir 
<br> present que totes dues formes de reacció penal s'integren en un sistema únic, 
<br> presidit per unes mateixes garanties fonamentals i orientat per unes mateixes 
<br> finalitats politicocriminals, entre les quals ocupa un lloc central la preocupació 
<br> per la reinserció social del delinqüent. El sistema de sancions es completa amb 
<br> un seguit de conseqüències accessòries, que poden ser imposades a les 
<br> persones físiques i també a les persones jurídiques.<br> La regulació de les penes respon a dues preocupacions essencials. La primera, 
<br> fer possible que la resposta al delicte s'atingui a exigències de proporcionalitat, 
<br> segons criteris de mereixement i de necessitat de la pena. En segon lloc, es 
<br> preveu un ampli ventall de formes punitives, en què s'incorporen les 
<br> experiències d'altres països i amb la preocupació prioritària de preveure 
<br> possibilitats alternatives a la presó, a fi d'evitar quan sigui possible els greus 
<br> costos personals i socials inherents a aquesta pena. Entre les noves penes 
<br> destaca la d'arrest de temps lliure, concebuda segons un sistema dinàmic i 
<br> flexible que permeti adaptar el compliment d'aquesta pena a la situació social i 
<br> familiar del condemnat, amb l'afany d'evitar el trencament dels vincles laborals i 
<br> personals del subjecte que seria propi dels internaments de curta durada de 
<br> caràcter ininterromput, totalment disfuncionals. La figura del control monitoritzat 
<br> s'estén a les formes de semillibertat, d'arrest domiciliari o d'arrest nocturn, amb 
<br> el mandat que la forma d'executar-lo no suposi vulneració de la intimitat del 
<br> condemnat.<br> També es dóna un protagonisme important a la pena de treballs en benefici de 
<br> la comunitat, que ha de comptar amb la conformitat del reu per tal que no 
<br> s'assimili a les penes prohibides de treballs forçats.<br> L'esforç innovador i creatiu realitzat en la previsió de les penes alternatives a la 
<br> presó no pot prescindir de la realitat andorrana, que fa molt difícil concedir un 
<br> pes molt rellevant a la pena pecuniària, i l'adopció del sistema germànic dels 
<br> dies multa. En qualsevol cas, una conscienciació per part dels gestors públics i 
<br> dels que han de tenir la responsabilitat de l'aplicació de la llei ha de permetre 
<br> trobar solucions adequades que evitin els efectes dessocialitzadors de la pena 
<br> de presó.<br> El sistema d'individualització de la pena tracta d'harmonitzar les exigències de 
<br> seguretat jurídica i de permetre la realització del principi de proporcionalitat 
<br> amb la flexibilitat pròpia de la tradició andorrana. Així, per exemple, es manté, 
<br> com a regla general, la decisió de no fixar una pena de presó mínima per als 
<br> delictes menors. El model establert suposa un alt grau de confiança en el 
<br> tribunal a l'hora d'adoptar criteris que permetin arribar a la concreció necessària 
<br> allí on les previsions legals tenen un caràcter més abstracte, sempre segons 
<br> els principis consagrats en aquest Codi i amb la finalitat d'aconseguir una 
<br> aplicació segura i igual de la llei penal.<br> Com ja s'ha dit, el Codi penal ha d'acollir un sistema dualista en la configuració 
<br> de les conseqüències jurídiques, de manera que les penes s'han de basar en la 
<br> culpabilitat de l'autor i les mesures de seguretat en la perillositat criminal. Dit 
<br> això, per evitar un possible frau de nomenclatures s'ha de partir de la base que 
<br> les mesures de seguretat tenen caràcter aflictiu i, per tant, han d'estar 
<br> sotmeses a les mateixes garanties que les penes. Per tant, la perillositat 
<br> criminal requereix la comissió prèvia d'un delicte com a pressupòsit. Les 
<br> mesures de seguretat han de ser postdelictuals, i han de ser determinades per 
<br> la llei en funció del delicte comès. Les mesures d'internament només poden ser 
<br> aplicades quan la pena prevista legalment sigui privativa de llibertat.<br> En les hipòtesis d'imputabilitat disminuïda o semiimputabilitat, en què sigui 
<br> necessària l'aplicació conjunta de penes i mesures de seguretat, s'ha volgut 
<br> evitar la duplicitat temporal del càstig, tot sotmetent el seu compliment al 
<br> sistema dit &quot;vicarial&quot;&#58; aplicació de la mesura de seguretat i, si escau, 
<br> posteriorment de la pena, descomptant el temps ja complert en el centre 
<br> d'internament, segons la idea d'aconseguir una resposta dual però regida per 
<br> una funcionalitat comuna.<br> Tot i que s'ha intentat conservar l'estructura de les normes relatives a la 
<br> responsabilitat civil derivada del delicte, el seu contingut ha sofert també certes 
<br> modificacions tendents a millorar la precisió dels supòsits de responsabilitat 
<br> solidària i subsidiària.<br> V. La part especial<br> L'ordenació sistemàtica de la part especial es fa d'acord amb la jerarquia de 
<br> valors que emana del text constitucional, que porta a considerar en primer lloc 
<br> els atemptats contra els béns jurídics individuals, deixant per a un segon 
<br> moment els delictes contra interessos estatals i preveient darrerament els 
<br> delictes contra interessos de caràcter interestatal.<br> La regulació dels delictes contra la vida està presidida per un afany de 
<br> concreció, a l'entorn de dues figures, l'homicidi i l'assassinat, concebudes com 
<br> a realitats molt més properes que el que ha anat marcant la tradició. La 
<br> modernització conceptual també inclou la supressió de les tipologies 
<br> específiques del parricidi i de l'infanticidi, que no representen peculiaritats a 
<br> nivell de l'injust que legitimin la seva existència com a delicte autònom. Són 
<br> formes d'homicidi que no exclouen un tractament més sever o més benigne en 
<br> funció del grau de culpabilitat de l'actor per mitjà de la circumstància mixta 
<br> (agreujant o atenuant) del parentiu.<br> En la inducció i auxili al suïcidi s'ha produït una depuració dels supòsits típics 
<br> per adequar-los a la realitat social.<br> La protecció de la vida del no nascut porta a una criminalització de l'avortament 
<br> de manera que es distingeixin acuradament els diferents supòsits, tenint en 
<br> compte especialment les particularitats que des del punt de vista valoratiu es 
<br> deriven del consentiment de la mare. Es té en compte també l'avortament 
<br> produït per imprudència mèdica i les lesions al fetus tant doloses com 
<br> imprudents, amb excepció de les causades per la mare.<br> Entre les noves necessitats d'intervenció derivades del progrés científic i 
<br> tecnològic destaca la criminalització dels abusos més greus en la utilització de 
<br> les tècniques de manipulació genètica i de reproducció assistida. Així, l'alteració 
<br> dolosa del genotip o patrimoni genètic hereditari, el clonatge o les 
<br> experimentacions aberrants amb material genètic humà, i la reproducció 
<br> assistida no consentida per la mare receptora. També s'ha previst la necessitat 
<br> de disposar de noves eines legals per combatre el tràfic d'òrgans o de 
<br> productes, teixits i cèl·lules del cos humà.<br> El nou Codi incorpora un títol dedicat als delictes contra la integritat física i 
<br> moral de les persones, en els quals s'inclouen, d'una banda, els delictes 
<br> tradicionals de lesions, i d'altra banda, les tortures, tractes degradants i altres 
<br> delictes comesos per funcionaris en abús del càrrec contra els béns jurídics 
<br> esmentats. En la seva regulació, s'ha abandonat el sistema objectivista de 
<br> determinació de la gravetat del delicte pels dies de curació de les lesions 
<br> sofertes, una dada que difícilment podia ser compresa en el dol i que resulta 
<br> aleatòria. El nou sistema adopta, pel que fa al tipus bàsic, el model germànic de 
<br> tipus mixt alternatiu de lesió o maltractament corporal, la qual cosa permet 
<br> concedir a la violència física una atenció superior a la que ha estat 
<br> tradicionalment pròpia de les legislacions llatines, si bé s'exigeix una certa 
<br> gravetat que permeti mantenir l'àmbit propi de les contravencions penals. Els 
<br> supòsits més greus s'identifiquen mitjançant un sistema mixt que té en compte 
<br> la perillositat dels mitjans emprats per l'agressor i el risc per a la vida de les 
<br> persones, a més de l'entitat de les mateixes lesions. La regulació d'aquests 
<br> delictes no ha prescindit de la sensibilitat existent respecte a la problemàtica de 
<br> la violència domèstica, amb un tipus que permet considerar delicte, si hi ha 
<br> habitualitat, fets que considerats aïlladament no excedirien la qualificació de 
<br> contravenció penal.<br> En els delictes contra la llibertat es fa una distinció entre detenció il·legal i 
<br> segrest, per tal de distingir adequadament supòsits que cal diferenciar des del 
<br> punt de vista criminològic i valoratiu. En aquests i altres delictes s'ha creat un 
<br> tipus qualificat quan l'autor sigui autoritat o funcionari, ja que aquesta 
<br> circumstància ha de comportar una sanció més gran, distingint la infracció 
<br> qualificada d'aquells delictes comesos per un funcionari contra les garanties 
<br> dels drets fonamentals que, ubicats en un altre emplaçament sistemàtic, 
<br> mereixen una reprovació inferior.<br> La regulació dels delictes contra la llibertat sexual és objecte d'una profunda 
<br> transformació, el sentit de la qual s'expressa ja en bona part mitjançant el nou 
<br> epígraf. Es parteix del model que distingeix entre dos grups de delictes, les 
<br> agressions i els abusos sexuals, fet que suposa diferenciar de manera clara els 
<br> delictes violents de la resta. Així mateix, la solució adoptada té en compte 
<br> aspectes com la diferenciació entre els abusos amb prevalença de superioritat 
<br> referits a adults i els que tenen com a víctima menors o incapaços, la previsió 
<br> de l'abús fraudulent i una coordinació adequada dels marcs penals fixats per 
<br> als diversos delictes. Seguint les conclusions de la Declaració d'Estocolm 
<br> d'agost de 1996 i les directrius de l'Acció comuna de la Unió Europea, del 24 de 
<br> febrer de 1997, s'introdueixen noves previsions pel que fa a la problemàtica de 
<br> la pornografia de menors. En els delictes relatius a la prostitució es concedeix 
<br> un tractament diferenciat a les conductes contra menors d'edat, i es defineixen 
<br> amb precisió les conductes d'explotació i tràfic de persones.<br> Amb la regulació dels delictes contra la intimitat es tracta de concedir una 
<br> protecció a aquest bé jurídic de base constitucional contra les agressions més 
<br> perilloses a la vida privada derivades de la proliferació de noves tecnologies, 
<br> sense oblidar la subsidiarietat de la tutela penal respecte a la civil i la necessitat 
<br> de coordinació amb la legislació extrapenal.<br> També en relació amb els delictes contra l'honor la intervenció penal es 
<br> planteja en termes restrictius, tot valorant les possibilitats d'una protecció més 
<br> adequada dins de l'àmbit del dret privat.<br> Els delictes contra les relacions familiars s'estructuren en atenció a la diversitat 
<br> d'interessos a protegir. Entre les principals preocupacions destaca la 
<br> conveniència d'incriminar les adopcions il·legals i la compravenda i el tràfic 
<br> d'infants, sense prescindir de les conductes de sostracció de menors, abandó 
<br> de família i d'infants. S'ha pensat també en la necessitat d'un tractament 
<br> específic del segrest d'infant realitzat per l'ascendent, un fet criminològicament 
<br> significatiu que mereix una resposta punitiva menor.<br> Els delictes contra el patrimoni s'estructuren bàsicament a partir de les figures 
<br> delictives tradicionals, encara que amb reajustaments importants i nous 
<br> continguts, a més de la incorporació de noves tipologies. La nova 
<br> sistematització deixa de tenir com a element principal per a la determinació de 
<br> la gravetat del fet, i per tant de la pena, el valor del bé o del perjudici causat, 
<br> però manté l'import per diferenciar la contravenció penal del delicte. Cal 
<br> precisar, pel que fa a aquest punt, que el nou tractament dels aspectes 
<br> subjectius del delicte permet superar automatismes de caràcter objectivista, i 
<br> exigeix en tot cas que el valor de la cosa, com a element constitutiu del resultat 
<br> material de la infracció, estigui comprès pel dol.<br> Partint de la distinció clàssica entre furt i robatori, les fronteres conceptuals 
<br> entre aquestes dues infraccions han estat revisades amb l'objectiu principal de 
<br> limitar la definició del robatori als supòsits més greus d'apoderament 
<br> patrimonial, que són els que tenen un component violent o intimidatori, i s'ha 
<br> donat a les sostraccions acompanyades de força en les coses un tractament 
<br> agreujat dins del furt. D'altra banda, la definició del delicte d'estafa ha estat 
<br> modificada, en el sentit d'evitar una casuística asistemàtica, partint d'un 
<br> concepte general d'estafa i preveient tipus privilegiats i qualificats, a més de 
<br> supòsits que estructuralment escapen a la mecànica comissiva regular de la 
<br> infracció, com ara l'estafa informàtica. S'ha optat per mantenir el delicte de xec 
<br> en descobert, a més de la previsió de la utilització del xec com a forma 
<br> agreujada d'estafa, si es fa en el context d'una activitat fraudulenta o 
<br> enganyosa. Al delicte d'apropiació indeguda s'hi afegeix un tipus de delicte 
<br> d'administració deslleial del patrimoni aliè. Es tracta d'un tipus, recollit al Codi 
<br> penal francès com a abús de confiança, que no exigeix l'apropiació definitiva i 
<br> directa dels béns administrats i criminalitza l'exercici deslleial i abusiu per part 
<br> de l'administrador de capital aliè.<br> S'inclouen en els delictes patrimonials les insolvències punibles, concebudes 
<br> (tant pel que fa al comerciant com a qui no ho és) segons una tipificació 
<br> emancipatòria del dret mercantil. No és possible una criminalització en funció 
<br> de la qualificació civil de la insolvència, i per això s'han introduït elements 
<br> diferenciadors de manera que només les hipòtesis més greus tenen rellevància 
<br> penal.<br> Pel que fa als delictes informàtics, no s'ha considerat oportú crear un capítol 
<br> específic, atès que la informàtica s'ha d'entendre bàsicament com a mitjà 
<br> comissiu o l'àmbit en el qual es poden desenvolupar diverses conductes 
<br> atemptatòries contra béns jurídics diferents. Per això s'han previst delictes 
<br> informàtics entre les infraccions contra la intimitat, el patrimoni o la propietat 
<br> intel·lectual o industrial. Es podrien fer consideracions semblants en relació 
<br> amb les targetes de crèdit, respecte a les quals s'han introduït previsions 
<br> específiques en l'àmbit del furt, l'estafa o les falsedats.<br> La previsió de delictes econòmics que puguin respondre a les formes de 
<br> criminalitat més sofisticada s'ha considerat molt important. El bon funcionament 
<br> del mercat i la necessitat de garantir unes condicions d'igualtat entre els agents 
<br> que participen en l'activitat econòmica són fites que l'ordenament jurídic ha 
<br> d'assolir. Evidentment el dret penal no és ni el primer ni el més important dels 
<br> instruments dels quals disposa l'Estat a aquest efecte. Un desenvolupament 
<br> idoni del dret privat que disciplini les relacions econòmiques entre particulars i 
<br> una intervenció pública cautelosa a través del control que el dret administratiu 
<br> pot aportar, són premisses indispensables d'una intervenció penal no 
<br> disfuncional. En la mesura que la realitat econòmica ja ha d'estar disciplinada 
<br> normativament, el dret penal ha de limitar-se a optimitzar els mecanismes de 
<br> control i ajudar a assolir les fites perseguides per la resta de l'ordenament 
<br> jurídic.<br> El Codi aborda el repte de tipificar amb la taxativitat i autonomia necessàries 
<br> respecte a la normativa extrapenal les conductes més perilloses en matèria de 
<br> propietat intel·lectual i de propietat industrial. Es distingeixen els atacs contra 
<br> les activitats inventives com les patents i models d'utilitat i els atacs als signes 
<br> distintius, bàsicament amb la protecció dels drets de marca.<br> En l'àmbit de la competència, s'ha considerat necessari tipificar el 
<br> descobriment, la revelació i la difusió de secrets d'empresa, a més de les 
<br> defraudacions al consumidor. Amb relació a l'activitat societària, es tipifiquen 
<br> estrictament certes conductes falsàries i abusives en perjudici d'accionistes, 
<br> així com la creació d'una societat o empresa fictícia, com a infracció que pot 
<br> contribuir a obstaculitzar actuacions abusives o perjudicials per a tercers.<br> La incriminació de conductes que atemptin contra la seguretat social o contra 
<br> les duanes es fa a partir de la situació existent, i aquest Codi opta per una 
<br> contenció important de la intervenció penal en relació amb la defraudació a la 
<br> seguretat social i per mantenir bàsicament en matèria de contraban la reforma 
<br> introduïda ja amb anterioritat a l'aprovació del Codi penal. Més ambiciosa 
<br> resulta la regulació dels delictes contra els drets dels treballadors, que té en 
<br> compte els aspectes més necessitats de protecció d'aquest col·lectiu, amb la 
<br> tipificació consegüent de la imposició de condicions abusives de treball i, com a 
<br> hipòtesis qualificades, de les condicions degradants de treball i de l'omissió de 
<br> mesures de seguretat, i que atorga l'atenció deguda a la problemàtica de la 
<br> immigració il·legal, en consonància amb les actuals tendències dominants en 
<br> l'àmbit europeu.<br> En el Codi hi tenen una presència important els delictes contra interessos 
<br> socials, que adopten l'estructura tècnica pròpia dels delictes de perill. Amb 
<br> algunes excepcions en què s'ha introduït l'exigència d'una posada en perill 
<br> concreta per al bé jurídic, s'ha optat com a regla general per la creació de tipus 
<br> de perill potencial o hipotètic, en els quals es requereix una verificació de la 
<br> perillositat potencial de la conducta però sense la necessitat de constatar un 
<br> perill concret, i s'ha renunciat, d'acord amb les exigències mínimes d'ofensivitat 
<br> de la conducta, a la temptació de la presumpció amb caràcter abstracte del 
<br> perill. Es tracta així d'assolir un equilibri saludable entre les exigències de 
<br> seguretat jurídica i de funcionalitat politicocriminal en un sector en el qual es 
<br> manifesta una expansió del dret penal amb la finalitat d'atendre noves 
<br> necessitats socials de protecció en l'àmbit del medi ambient, la salut pública, 
<br> l'ordenació del territori o la seguretat en el trànsit.<br> En els delictes contra la seguretat del trànsit, s'adopta una concepció àmplia 
<br> del trànsit no centrada exclusivament en l'automobilístic, i es tipifica 
<br> específicament la conducció sota l'efecte de drogues, entenent que aquesta 
<br> conducta només pot ser sancionada quan aquest consum afecta realment la 
<br> conducció, cosa que s'expressa mitjançant una estructura típica de perill 
<br> potencial, el refús de la prova d'alcoholèmia, la conducta de circulació temerària 
<br> amb perill per a les persones i comportaments perillosos d'alteració de la 
<br> seguretat en el trànsit, sense perjudici que les conductes menys greus siguin 
<br> sancionades administrativament d'acord amb el que disposen les normes del 
<br> Codi de la circulació.<br> Els delictes contra la salut pública es concreten en els productes alimentaris i 
<br> farmacèutics i en altres que puguin incidir en la salut dels consumidors, casos 
<br> en què s'exigeix una gravetat superior del perill per a la salut que compensi la 
<br> indefinició de l'objecte material. La regulació d'aquests delictes defuig una 
<br> casuística indesitjable i introdueix elements valoratius per graduar les 
<br> infraccions. En el cas dels delictes alimentaris, el tipus més greu s'estructura 
<br> com a norma tancada, en què el compliment de la normativa alimentària no 
<br> permet l'exoneració, tècnica que troba el seu sentit en la conveniència d'evitar 
<br> deixar només en mans de l'Administració el control de processos d'elaboració, 
<br> composició o caducitat.<br> Pel que fa als delictes contra el medi ambient, s'ha introduït una intervenció 
<br> sense fissures en la tutela del sistema ecològic protegit a l'article 31 de la 
<br> Constitució. La tipificació penal es construeix sobre la violació dels controls 
<br> administratius de les activitats industrials i empresarials. A partir d'aquí es 
<br> configuren tipus de perill contra l'ecosistema i la salut de les persones.<br> Es criminalitzen també els atacs greus a l'ordenació del territori i el 
<br> desenvolupament urbanístic. Sense desconèixer que, també aquí, el 
<br> protagonisme essencial correspon al dret administratiu, el dret penal ha 
<br> d'aspirar a prevenir de manera eficaç els danys irreversibles i greus per a 
<br> l'ordenació urbanística, amb la concessió a la jurisdicció penal de competència 
<br> per acordar la demolició de la construcció, sense perjudici de les 
<br> indemnitzacions corresponents. També es té en compte la necessitat de 
<br> protecció del patrimoni històric com a bé jurídic autònom desvinculat dels 
<br> interessos propis dels delictes patrimonials, la qual cosa permet estendre la 
<br> reacció penal, fins i tot als atemptats protagonitzats pel mateix propietari del bé.<br> Els delictes contra la Constitució estan encapçalats per la forma més greu 
<br> d'atemptat contra la subsistència mateixa de l'Estat democràtic de dret, de 
<br> manera que se sancionen amb les penes més greus els comportaments que 
<br> suposen un atac violent directe contra el model d'Estat adoptat per la 
<br> Constitució, que es corresponen aproximadament amb la figura espanyola de la 
<br> rebel·lió i, de manera molt més llunyana, amb la idea de tradició germànica i 
<br> anglosaxona de l'alta traïció. D'altra banda, s'introdueix la protecció, no tan sols 
<br> de l'ordre constitucional, sinó també dels poders legislatiu i executiu. Per això 
<br> es produeix un canvi d'òptica, de manera que allò que es protegeix no són les 
<br> institucions per elles mateixes, sinó la vertebració constitucional de l'Estat. Es 
<br> crea un capítol de delictes contra les institucions en què, en relació amb els 
<br> coprínceps, comprèn els delictes que atemptin a la seva vida, integritat, llibertat 
<br> i immunitat, i, pel que fa a la resta d'institucions, les coaccions i atemptats a la 
<br> llibertat dels membres del Govern i dels consellers generals. Els atemptats a 
<br> les institucions es troben complementats pels delictes electorals, en els quals 
<br> es preveuen els atacs més greus contra els drets dels electors i el caràcter 
<br> lliure, igual i secret del vot com a característiques essencials d'un règim 
<br> democràtic. En matèria de divisió de poders, es penalitza la usurpació 
<br> d'atribucions per part d'autoritat, funcionari o batlle, a més de l'incompliment de 
<br> les resolucions judicials per part d'altres poders de l'Estat i la denegació de la 
<br> cooperació deguda amb l'Administració de justícia o un servei públic.<br> En matèria de drets fonamentals i llibertats públiques es dóna un ampli 
<br> tractament penal a la discriminació en les seves diverses formes, figura que es 
<br> complementa amb les ofenses als grups religiosos o nacionals i contra els 
<br> sentiments envers els difunts. S'ha considerat innecessària, a més de 
<br> contraproduent, una tipificació específica de l'impediment de la pràctica dels 
<br> ritus religiosos o de l'assistència als actes religiosos, com la coacció per 
<br> concórrer a actes religiosos, atès que ofereixen una protecció suficient i 
<br> adequada dels béns jurídics constitucionalment rellevants el delicte contra 
<br> l'exercici del dret de reunió i manifestació i el delicte genèric de coaccions, amb 
<br> la qualificació derivada de consistir l'atemptat a la llibertat en l'impediment de 
<br> l'exercici d'un dret fonamental.<br> Un lloc important ocupen els delictes comesos per funcionaris contra les 
<br> garanties dels drets fonamentals reconeguts a la Constitució, dividits segons 
<br> que es tracti de les garanties de la llibertat individual o de la intimitat, referides 
<br> aquestes darreres a la violació de domicili, la intercepció il·legal de 
<br> comunicacions postals, telefòniques o altres i la divulgació de la informació 
<br> obtinguda. En aquests delictes la penalitat es correspon amb el desvalor propi 
<br> de conductes que impliquen una extralimitació en les competències atribuïdes 
<br> als funcionaris quan aquestes són exercides en principi legítimament, idea que 
<br> s'expressa en la major part de supòsits amb l'exigència d'haver-hi motiu legal 
<br> inicial, sense la qual el delicte rebria una reprovació més intensa, reflectida en 
<br> els títols corresponents als delictes contra béns jurídics individuals, 
<br> concretament els delictes contra la llibertat o contra la intimitat.<br> Després dels delictes contra l'ordre constitucional, i com a qüestió clarament 
<br> diferenciada de l'anterior, s'aborden els delictes contra l'ordre públic. En aquest 
<br> títol es preveu en primer lloc la sedició, infracció caracteritzada essencialment 
<br> per l'existència d'actes de violència col·lectiva però d'una transcendència menor 
<br> a la de la rebel·lió, en la mesura que no tendeixen a finalitats que impliquin un 
<br> atac directe al manteniment de l'ordre constitucional. Descendint a un esglaó 
<br> inferior quant a gravetat i transcendència dels fets es regulen els delictes de 
<br> desordres públics, que afecten el contingut mínim de l'ordre públic entès com la 
<br> tranquil·litat en les manifestacions de la vida ciutadana que permet als 
<br> ciutadans d'exercir plenament la seva llibertat, entre els quals s'inclouen les 
<br> manifestacions il·lícites, les alteracions de serveis i subministraments i les 
<br> falses alarmes. Formen part d'aquest títol els delictes d'associacions il·lícites i 
<br> els de terrorisme, en els quals es té en compte la gravetat especial d'aquest 
<br> tipus de criminalitat, derivada, no només de la perillositat inherent a la 
<br> criminalitat organitzada, sinó també de la commoció de la vida pública i 
<br> l'amenaça per a la normalitat democràtica que suposen els fets de terrorisme, 
<br> aspectes que transcendeixen l'afectació dels béns jurídics individuals o socials 
<br> que en puguin resultar lesionats o posats en perill en cada cas. La resposta 
<br> penal al terrorisme es manifesta a més en les figures de pertinença activa, de 
<br> col·laboració amb un grup terrorista i d'apologia. La intensitat i l'extensió 
<br> d'aquesta resposta té com a contrapès una definició legal rigorosa dels 
<br> conceptes de terrorisme i grup terrorista, que neutralitzi els perills d'expansió de 
<br> les previsions del capítol, i l'oferiment de reduccions de pena en cas de 
<br> penediment acompanyat de col·laboració amb la justícia.<br> Els delictes contra la funció pública es regulen després dels delictes contra 
<br> l'ordre constitucional. Aquesta opció sistemàtica subratlla la subordinació de 
<br> l'Administració a la norma fonamental i indica ja en certa mesura la funcionalitat 
<br> de les infraccions que recull el Codi. En aquest àmbit, s'ha considerat 
<br> imprescindible un canvi fonamental en l'òptica d'anàlisi, tot evitant la protecció 
<br> de l'Administració per se, del seu prestigi o dignitat, per tal de protegir el 
<br> desenvolupament de la funció pública com a veritable objecte de tutela&#58; 
<br> l'activitat pública, els serveis que els diferents poders de l'Estat donen als 
<br> ciutadans en el marc d'un estat de dret, democràtic i social. En resum, 
<br> l'Administració ha d'actuar sotmetent-se plenament a la llei i regida pels 
<br> principis d'objectivitat i eficàcia, perquè és així com ho disposa l'article 72.3 de 
<br> la Constitució. El títol conté un llarg catàleg de delictes comesos des de 
<br> l'Administració pública, que, per tant, adopten una estructura de delictes 
<br> especials que tenen l'autoritat o el funcionari com a subjecte actiu&#58; en primer 
<br> lloc, la prevaricació, definida a partir de la idea d'arbitrarietat, i després 
<br> conductes com la infidelitat en la custòdia de documents i la violació de secret, 
<br> el malbaratament de cabals públics i altres abusos en l'exercici de la funció, 
<br> amb atenció especial als supòsits d'abús d'informació privilegiada. Pel que fa al 
<br> tractament de la corrupció, es comprèn el suborn i el tràfic d'influències i es 
<br> penalitza, amb la graduació necessària de la pena segons la gravetat de cada 
<br> supòsit, tant qui és subornat com qui suborna, i es concedeix un tractament 
<br> autònom a la corrupció judicial. Per tal de delimitar adequadament la 
<br> desvaloració que mereixen els diferents supòsits imaginables, s'adopta la figura 
<br> típica de la concussió, pròpia, entre altres, del dret francès, en la qual es dóna 
<br> resposta als supòsits en què el particular no es troba en una posició de 
<br> col·laborador en l'acte il·lícit, sinó que apareix més aviat com a víctima d'un 
<br> abús de poder. Una novetat significativa és la inclusió, dins del títol dedicat als 
<br> delictes contra la funció pública, dels delictes comesos contra aquest bé jurídic 
<br> des de l'exterior de l'Administració, protagonitzats per particulars. Aquesta 
<br> opció permet donar un caràcter més funcional i de ressonàncies menys 
<br> autoritàries a infraccions ja tradicionals com ara la resistència i la 
<br> desobediència, ubicar de manera més adequada la usurpació de funcions 
<br> públiques i substituir antigues figures per noves tipologies dotades d'una nova 
<br> funcionalitat, com l'antic atemptat a funcionaris, que és substituït per un nou 
<br> delicte d'obstaculització de funcions públiques, acompanyat per una altra figura 
<br> d'obstaculització de l'execució de resolucions administratives.<br> El que s'ha dit respecte de l'Administració pública és aplicable, amb les seves 
<br> especificitats, a l'Administració de justícia. Es tracta de protegir l'Administració 
<br> de justícia no per ella mateixa, sinó com a suport de l'activitat del poder judicial. 
<br> Certament, encara que aquest títol reculli les conductes tant de funcionaris com 
<br> d'altres col·laboradors (advocats i procuradors) i particulars, no tots els atacs hi 
<br> podran ser recollits i molts ja es troben tipificats en altres llocs, com per 
<br> exemple la inviolabilitat del domicili. El títol s'inicia amb la prevaricació judicial, 
<br> en les seves formes dolosa i culposa, com a supòsit més greu (almenys en la 
<br> primera de les seves formes) d'atemptat contra l'Administració de justícia 
<br> comès des del seu si. Es castiga també la denegació de justícia o non liquet; 
<br> l'omissió del deure d'impedir delictes o de promoure'n la persecució; 
<br> l'encobriment, concebut com a figura delictiva autònoma i no com a forma de 
<br> participació criminal, en les seves formes d'afavoriment real i personal; el 
<br> blanqueig de diners o valors, objecte d'una reforma ja aprovada que ha marcat 
<br> clarament la tendència a seguir; la realització arbitrària del propi dret; l'acusació 
<br> i denúncia falses; la simulació de delicte; el fals testimoni; l'obstrucció a la 
<br> justícia, i la deslleialtat professional i processal, i s'acaba amb els atemptats 
<br> contra la fase d'execució de les resolucions judicials, amb la figura del 
<br> crebantament, que ha hagut d'adaptar-se a les noves sancions penals i a les 
<br> noves formes d'execució.<br> Els delictes de falsedat, concebuts com a infraccions contra la seguretat en el 
<br> tràfic jurídic, troben la seva ubicació en l'últim apartat dels delictes contra els 
<br> interessos socials i estatals, amb la qual cosa es destaca el caràcter 
<br> eminentment instrumental del bé jurídic protegit. El Codi anterior preveia una 
<br> criminalització excessiva i no discriminadora de les falsedats documentals, i 
<br> penalitzava tot tipus de falsedat en document públic i privat. La nova 
<br> sistemàtica diferencia les falsedats de document públic i privat, així com les 
<br> realitzades per funcionaris i per particulars. Les falsedats típiques responen a la 
<br> protecció exclusiva de les tres funcions del document&#58; funció probatòria, de 
<br> perpetuació i de garantia. El nou tractament d'aquests delictes té en 
<br> consideració noves realitats necessitades de resposta, com ara les derivades 
<br> dels documents informàtics, l'ús de targetes de crèdit o dèbit, enregistraments 
<br> tècnics, o la necessitat de complementar la mera falsedat amb la destrucció, el 
<br> dany o l'ocultació documental. El títol conté també algunes de les anomenades 
<br> falsedats personals, de difícil ubicació sistemàtica, entre les quals es troba 
<br> l'intrusisme i la usurpació de la identitat d'una persona.<br> El catàleg de delictes conclou amb els delictes contra la comunitat 
<br> internacional, seguint l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, entre 
<br> els quals es diferencien clarament els il·lícits contra el dret de gents, 
<br> consistents en els atemptats més greus contra interessos d'altres estats, i el 
<br> genocidi, definit d'acord amb l'evolució dels esdeveniments en l'esfera 
<br> internacional, i que s'estén a les figures d'apologia i de negació del genocidi. La 
<br> criminalització de fets consistents en la mera manifestació pública verbal o 
<br> escrita que es justifica per la gravetat excepcional del genocidi, té en compte 
<br> antecedents del dret comparat, com el delicte de negació de l'holocaust del 
<br> Codi alemany, i queda subjecta a limitacions estrictes, com l'exigència de 
<br> publicitat i, en el cas de la negació del genocidi, que es tracti de fets declarats 
<br> com a provats per una jurisdicció. Clouen el títol els delictes contra la humanitat 
<br> i els crims de guerra i d'agressió, amb descripcions típiques similars a la 
<br> normativa internacional ratificada per Andorra.<br> La part especial del Codi acaba amb les contravencions penals. Contra el criteri 
<br> que es va imposant en altres ordenaments jurídics, on les contravencions 
<br> penals poden ser enteses com un anacronisme disfuncional, la realitat 
<br> andorrana permet donar un paper important a aquest tradicional catàleg 
<br> d'infraccions penals lleus. Lluny de deixar-se inspirar per tendències de signe 
<br> despenalitzador o de caure en la temptació d'augmentar el rang de tipologies 
<br> socialment poc desvalorades per elevar-les a la categoria de delicte, en 
<br> l'elaboració del nou Codi s'han tingut en compte els avantatges d'una 
<br> Administració de justícia penal àgil, el nou ventall de sancions i substitutius 
<br> penals, el contingut superior en garanties del procés penal en comparació amb 
<br> un procediment administratiu i la inferior càrrega simbòlica de tipus 
<br> estigmatitzador d'un procés i una condemna penal en l'àmbit de les 
<br> contravencions penals en comparació amb el que és inherent al dels delictes, 
<br> de manera que es fa visible una reprovació social del fet però amb intensitat i 
<br> efectes notòriament menors.<br> Les contravencions penals contra les persones comprenen fets objectivament 
<br> greus però produïts per una imprudència lleu i les lesions, els maltractaments, 
<br> les coaccions, les amenaces, la difamació i les injúries que no assoleixen la 
<br> gravetat necessària per merèixer la consideració de delicte. Les contravencions 
<br> penals contra el patrimoni es configuren com a conseqüència d'haver imposat 
<br> una quantia mínima en els delictes patrimonials de menys gravetat i 
<br> transcendència, com el furt, les estafes, les apropiacions indegudes i altres 
<br> defraudacions no qualificades, els danys i el xec sense provisió. Finalment, es 
<br> recullen diverses infraccions contra interessos de titularitat col·lectiva, algunes 
<br> de les quals tenen un referent en conductes delictives en matèria de flora i 
<br> fauna, patrimoni històric, desordres públics o desobediència i resistència, entre 
<br> les quals, però, s'introdueixen comportaments que susciten una evident 
<br> reprovació social i una necessitat de resposta per la seva perillositat o pel fet 
<br> d'afectar sentiments socialment rellevants, com és el cas de l'abandó de 
<br> xeringues, el maltractament d'animals amb crueltat, l'omissió de control 
<br> d'animals perillosos, el consum públic de drogues, certs danys en béns públics 
<br> o l'afectació a interessos de l'Administració de justícia.<br> Per finalitzar aquesta exposició de motius i a manera de resum, val a dir que 
<br> s'ha pretès aconseguir un Codi complet, modern i assimilable al dret penal 
<br> continental, sense oblidar ni menystenir, però, les particularitats i les 
<br> característiques del Principat i el seu estatus internacional, econòmic i social.<br> Títol preliminar. Les garanties penals i l'aplicació de la llei penal<br> Article 1<br> Garantia criminal<br> 1. Només constitueixen infracció penal les accions i les omissions previstes 
<br> expressament com a delicte o contravenció penal per una llei anterior a la seva 
<br> comissió.<br> 2. Les mesures de seguretat només poden aplicar-se quan concorren els 
<br> pressupòsits establerts prèviament per la llei.<br> Article 2<br> Garantia penal<br> En cap cas no es pot imposar una pena o una mesura de seguretat que no 
<br> estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.<br> Article 3<br> Garantia jurisdiccional i d'execució<br> 1. No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat si no és en virtut 
<br> d'una sentència ferma dictada d'acord amb la llei processal i per l'òrgan 
<br> jurisdiccional competent.<br> 2. No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat en cap altra forma 
<br> que la prescrita per la llei. L'execució s'ha de realitzar sota el control del batlle o 
<br> tribunal competent.<br> Article 4<br> Prohibició de l'analogia<br> 1. Les lleis penals no són aplicables a supòsits que no s'hi comprenen 
<br> expressament.<br> 2. En el cas que un batlle o un tribunal tingui coneixement d'alguna acció o 
<br> omissió que no és penada per la llei i consideri que hauria de ser-ho, s'ha 
<br> d'abstenir de tot procediment sobre aquesta acció o omissió i s'ha d'adreçar per 
<br> escrit al Consell Superior de la Justícia exposant raonadament els motius del 
<br> seu convenciment. El Consell Superior ha de donar compte de la petició al 
<br> Consell General i al Govern i ha d'emetre el seu parer raonat.<br> 3. Quan de l'aplicació de les normes d'aquest Codi resulti penat un fet que el 
<br> tribunal consideri que no hauria de ser-ho, o quan la pena aplicable resulti 
<br> desproporcionada al seu judici, el tribunal s'ha d'adreçar al Consell Superior de 
<br> la Justícia i exposar allò que cregui convenient sobre la derogació o la 
<br> modificació de la norma. Això ho ha de fer sense perjudici de l'execució 
<br> immediata de la sentència, excepte en el cas que hagi adreçat una petició 
<br> d'indult als coprínceps i apreciï raonadament que el compliment de la pena pot 
<br> vulnerar el dret a un procés sense dilacions indegudes, o convertir en il·lusòria 
<br> la finalitat de l'indult. El Consell Superior ha de donar compte de la petició al 
<br> Consell General i al Govern i ha d'emetre el seu parer raonat.<br> Article 5<br> Principi de culpabilitat<br> No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència. La pena no pot 
<br> ultrapassar la mesura de la pròpia culpabilitat pel fet.<br> Article 6<br> Principis aplicables a les mesures de seguretat<br> 1. Les mesures de seguretat es fonamenten en la perillositat criminal del 
<br> subjecte, exterioritzada per la comissió d'un fet previst com a delicte.<br> 2. Les mesures de seguretat no poden excedir del límit necessari per prevenir 
<br> la perillositat del subjecte.<br> 3. Les mesures de seguretat privatives de llibertat no poden tenir més durada 
<br> que la pena que seria aplicable al delicte comès, si no s'hagués apreciat la 
<br> circumstància excloent completa o incompleta.<br> Article 7<br> Aplicació de la llei penal en el temps<br> 1. La llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes 
<br> retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu. En cas de dubte sobre quina 
<br> és la llei més favorable, ha de ser escoltat el reu.<br> 2. Per determinar la llei aplicable en el temps, les infraccions penals es 
<br> consideren comeses en el moment en què té lloc l'acció o l'omissió punible, 
<br> amb independència de quan es produeixi el seu resultat.<br> 3. La pena o la mesura de seguretat deixa de ser executada quan la infracció 
<br> per la qual va ser imposada ha deixat de ser prevista per la llei com a infracció 
<br> penal. En aquest cas, s'anul·len d'ofici els antecedents i totes les 
<br> conseqüències que se'n deriven.<br> Quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a 
<br> una infracció, el condemnat en aplicació de la llei anterior també es beneficia 
<br> de la disposició més favorable. El tribunal que ha dictat sentència ha de revisar 
<br> d'ofici la sentència afectada per la nova llei més favorable.<br> 4. La llei que modifica les regles de prescripció és aplicable retroactivament 
<br> quan sigui favorable al reu.<br> Article 8<br> Aplicació de la llei penal en l'espai<br> 1. La llei penal andorrana s'aplica a les infraccions intentades o consumades en 
<br> el territori del Principat així com a les infraccions connexes o indivisibles que 
<br> han estat intentades o comeses fora del territori d'Andorra.<br> La llei penal andorrana s'aplica a les infraccions intentades o consumades a 
<br> bord de les naus i les aeronaus andorranes i a l'espai aeri andorrà. També 
<br> s'aplica quan una aeronau aterra en territori andorrà.<br> 2. La llei penal andorrana s'aplica a tota infracció penal intentada o consumada 
<br> fora del territori del Principat d'Andorra per una persona de nacionalitat 
<br> andorrana.<br> 3. La llei penal andorrana s'aplica a tota infracció penal intentada o consumada 
<br> fora del territori del Principat d'Andorra si la víctima és de nacionalitat 
<br> andorrana.<br> 4. En els supòsits dels punts 2 i 3 anteriors, la infracció penal només pot ser 
<br> perseguida si es donen els següents requisits&#58;<br> a) Que la infracció tingui caràcter de delicte a l'Estat on ha estat comesa i no 
<br> hagi prescrit.<br> b) Que el responsable no hagi estat absolt, indultat o condemnat per la infracció 
<br> o, en aquest últim cas, no hagi complert la totalitat de la condemna. En aquest 
<br> darrer supòsit el compliment de la pena no pot excedir del màxim previst pel 
<br> mateix delicte en aquest Codi, deduït el temps que s'hagi complert a 
<br> l'estranger.<br> c) Que hi hagi hagut denúncia o querella del Ministeri Fiscal.<br> 5. La llei penal andorrana s'aplica a tot delicte intentat o consumat fora del 
<br> territori del Principat d'Andorra contra la Constitució, la seguretat del Principat, 
<br> les seves institucions o autoritats i als delictes de falsificació de documents, 
<br> moneda o segells oficials andorrans.<br> 6. La llei penal andorrana s'aplica a tota infracció penal intentada o consumada 
<br> fora del territori del Principat d'Andorra quan un conveni internacional atribueixi 
<br> competència a la jurisdicció andorrana.<br> 7. Els caps d'Estat estrangers gaudeixen d'immunitat durant la seva presència 
<br> al territori del Principat d'Andorra, per fets comesos durant l'exercici de les 
<br> seves funcions, excepte pels crims de guerra i els crims contra la humanitat i 
<br> altres delictes en què així ho prevegi un tractat internacional vigent al Principat.<br> Els representants diplomàtics estrangers acreditats es beneficien de les 
<br> immunitats previstes en els tractats internacionals vigents al Principat 
<br> d'Andorra.<br> 8. La llei penal andorrana s'aplica als delictes intentats o consumats fora del 
<br> territori del Principat d'Andorra que tenen prevista, d'acord amb la llei 
<br> andorrana, una pena el límit màxim de la qual sigui superior a sis anys de presó 
<br> i que poden ser qualificats com a genocidi, tortures, terrorisme, tràfic de 
<br> drogues, tràfic d'armes, falsificació de moneda, blanqueig de diners i valors, 
<br> pirateria, apoderament il·lícit d'aeronaus, esclavatge, tràfic d'infants, delictes 
<br> sexuals contra menors i els altres delictes en què així ho prevegi un tractat 
<br> internacional vigent al Principat, sempre que el responsable no hagi estat 
<br> absolt, indultat o condemnat per la infracció o, en aquest últim cas, no hagi 
<br> complert condemna. Si hagués complert la condemna en part, s'ha de tenir en 
<br> compte per rebaixar proporcionalment la que li correspongui.<br> Article 9<br> Prohibició de doble sanció. Concurs de lleis<br> 1. No pot sancionar-se penalment més d'una vegada el mateix fet.<br> 2. En el cas que un fet pugui ser qualificat d'acord amb dues o més normes 
<br> penals, si no hi ha concurs d'infraccions, són aplicables les regles següents&#58;<br> Primera&#58; la norma especial s'aplica amb preferència a la general.<br> Segona&#58; la norma subsidiària s'aplica solament en defecte de la principal, tant 
<br> si es declara expressament la subsidiarietat com si es dedueix del text de la llei.<br> Tercera&#58; la norma penal més àmplia o complexa absorbeix les que castiguin les 
<br> infraccions que s'hi consumin.<br> Quarta&#58; en defecte dels criteris anteriors, la norma penal més greu exclou les 
<br> que castiguin el fet amb una pena menor.<br> Article 10<br> Aplicació<br> Les disposicions d'aquest títol s'apliquen a les infraccions penals recollides i 
<br> penades per les lleis especials. La resta de disposicions d'aquest Codi 
<br> s'apliquen com a supletòries en el que no preveuen les lleis especials.<br> Llibre primer. Part general<br> Títol I. La infracció penal<br> Capítol primer. Regles generals sobre delictes i contravencions penals<br> Article 11<br> Definició de les infraccions<br> Són delictes o contravencions penals les accions i les omissions doloses o 
<br> imprudents penades per la llei.<br> Article 12<br> Classificació de les infraccions<br> Les infraccions penals es classifiquen, segons llur gravetat, en delictes majors, 
<br> delictes menors i contravencions penals.<br> Són delictes majors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit 
<br> màxim de la qual supera les descrites a l'article 36.<br> Són delictes menors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit 
<br> màxim de la qual supera les descrites a l'article 37.<br> Són contravencions penals les tipificades en el llibre tercer d'aquest Codi.<br> Article 13<br> Incriminació de la imprudència<br> Les infraccions previstes a la llei són doloses, llevat de les que són definides 
<br> expressament com a imprudents.<br> Les accions o les omissions imprudents només es castiguen quan la llei ho 
<br> disposi expressament.<br> Article 14<br> Error de tipus<br> L'error invencible sobre un element integrant de la infracció penal exclou la 
<br> responsabilitat penal. Si l'error, ateses les circumstàncies del fet i les personals 
<br> de l'autor, és vencible, la infracció ha de ser castigada, sempre que ho permeti 
<br> aquest Codi, com a imprudent.<br> L'error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància 
<br> agreujant n'impedeix l'apreciació.<br> Article 15<br> Error de prohibició<br> L'error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou 
<br> la responsabilitat penal. Si l'error és vencible s'aplica la reducció qualificada de 
<br> pena prevista en l'article 54.<br> Article 16<br> Grau d'execució del fet il·lícit<br> 1. Són punibles la infracció consumada i la temptativa.<br> 2. La temptativa de delicte o de contravenció penal solament és punible en els 
<br> casos en què la llei així ho disposi expressament.<br> Article 17<br> Temptativa<br> 1. Hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l'execució de la infracció 
<br> amb fets exteriors, realitzant tots o una part dels actes que objectivament 
<br> haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes 
<br> independents de la voluntat de l'autor.<br> 2. Resta exempt de responsabilitat pel delicte intentat i pels actes preparatoris 
<br> previstos als articles 18 i 19, el qui eviti voluntàriament la consumació del 
<br> delicte, bé desistint de l'execució ja iniciada, bé impedint o intentant impedir la 
<br> producció del resultat, sense perjudici de la responsabilitat en què podria haver 
<br> incorregut pels actes executats si aquests actes eren ja constitutius d'una altra 
<br> infracció penal.<br> 3. Quan en un fet intervinguin diversos subjectes, resten exempts de 
<br> responsabilitat penal el subjecte o els subjectes que desisteixin de l'execució ja 
<br> iniciada, sempre que no hagin pogut impedir personalment la consumació del 
<br> fet, sense perjudici de la responsabilitat en què podrien haver incorregut pels 
<br> actes executats si aquests actes eren constitutius d'una altra infracció penal.<br> Article 18<br> Conspiració<br> 1. Hi ha conspiració quan dues o més persones es concerten per a la comissió 
<br> d'un delicte i decideixen executar-lo.<br> 2. La conspiració per delinquir només és punible en els casos expressament 
<br> previstos en la llei.<br> Article 19<br> Provocació<br> 1. Hi ha provocació quan directament hom incita a la comissió d'un delicte 
<br> mitjançant la impremta, la radiodifusió o qualsevol altre mitjà d'una eficàcia 
<br> semblant, que en faciliti la publicitat, o davant d'una concurrència de persones, 
<br> sempre que hagi estat seguida de la realització efectiva d'una infracció penal.<br> 2. La provocació és punible solament en els casos en què la llei ho prevegi, tret 
<br> que ho hagi estat a un delicte concret i que el delicte s'hagi intentat o 
<br> consumat, en què ha de ser castigada com a inducció.<br> 3. En els supòsits de conspiració i provocació previstos penalment queda 
<br> exempt de responsabilitat el qui intenti impedir la consumació del delicte.<br> Capítol segon. Les persones penalment responsables<br> Article 20<br> Persones responsables<br> Són responsables criminalment de les infraccions penals els autors i els 
<br> còmplices. Dels delictes i les contravencions penals imprudents, només en 
<br> responen els autors.<br> Article 21<br> Autoria<br> És autor qui realitza el fet personalment, conjuntament amb un altre o uns 
<br> altres, o per mitjà d'algú de qui se serveix com a instrument.<br> També ha de ser considerat autor el qui de manera directa i conscient indueix 
<br> un altre o uns altres a executar-lo.<br> Article 22<br> Comissió per omissió<br> Els delictes que consisteixen en la producció d'un resultat poden ser comesos 
<br> per omissió si el sentit de la infracció corresponent així ho permet. En aquest 
<br> cas es consideren autors per omissió els qui, tenint una obligació d'evitar el 
<br> resultat i podent-ho fer, n'hagin permès la producció.<br> Article 23<br> Complicitat<br> És còmplice qui, sense trobar-se comprès en els supòsits de l'article 21, 
<br> coopera conscientment en l'execució del fet punible amb actes anteriors o 
<br> simultanis a aquell fet.<br> Les conductes omissives, anteriors o simultànies, realitzades per afavorir 
<br> conscientment l'autor o els autors del delicte es castiguen com a complicitat, 
<br> tret que siguin constitutives d'un delicte diferent pel qual la llei assenyali una 
<br> pena més greu.<br> Article 24<br> Principi de personalitat i actuació per un altre<br> La responsabilitat penal és personal. Només poden ser responsables les 
<br> persones físiques.<br> El qui actua com a administrador de fet o de dret d'una persona jurídica, o en 
<br> nom o representació legal o voluntària d'aquesta o d'una persona física, respon 
<br> personalment, malgrat que no concorrin en ell les condicions, qualitats o 
<br> relacions que la figura de delicte o contravenció penal requereixi perquè en 
<br> pugui ser subjecte actiu, si aquestes circumstàncies es donen en l'entitat o en 
<br> la persona en nom o representació de la qual obra, sempre que es compleixin 
<br> les condicions previstes en l'article 21.<br> Article 25<br> Responsabilitat subsidiària dels autors en els delictes de difusió i comunicació 
<br> públiques<br> 1. En els delictes o contravencions penals que es cometin utilitzant mitjans 
<br> tècnics de difusió o comunicació públiques, no responen criminalment ni els 
<br> còmplices ni els qui els hagin afavorit personalment o realment.<br> 2. Els autors responen de manera esglaonada, excloent i subsidiària d'acord 
<br> amb l'ordre següent&#58;<br> Primer&#58; els qui realment hagin redactat el text o produït el signe de què es 
<br> tracti, i els qui els hagin induït a realitzar-lo.<br> Segon&#58; els directors de la publicació o programa en què es difongui.<br> Tercer&#58; els directors de l'empresa editora, emissora o difusora.<br> Quart&#58; els directors de l'empresa enregistradora, reproductora o impressora.<br> Cinquè&#58; els difusors de publicacions.<br> 3. Quan per qualsevol altre motiu que l'extinció de la responsabilitat penal, fins i 
<br> tot la declaració de rebel·lia o la residència fora del Principat d'Andorra, no 
<br> pugui perseguir-se cap de les persones compreses en un dels apartats del punt 
<br> anterior, hom dirigirà el procediment contra les persones esmentades en 
<br> l'ordinal immediatament posterior.<br> Capítol tercer. Exclusió i modificació de la responsabilitat criminal<br> Article 26<br> Minoria d'edat penal<br> Al menor que no hagi complert divuit anys i que hagi comès una infracció penal 
<br> li és aplicable el que disposa la Llei qualificada de la jurisdicció de menors.<br> A la persona que no hagi complert els vint-i-un anys i que hagi comès una 
<br> infracció penal li pot ser aplicada la Llei esmentada en els casos i amb els 
<br> requisits que s'hi preveuen. Si no és el cas, s'apliquen les reduccions de pena 
<br> previstes a l'article 54.<br> Article 27<br> Circumstàncies excloents<br> Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal&#58;<br> 1. Actuar en defensa de la persona o de drets propis o d'altri, si hi concorren els 
<br> requisits següents&#58;<br> a) Agressió il·legítima. En cas de defensa de béns, es considera agressió 
<br> il·legítima l'acció constitutiva de delicte o contravenció penal que els posi en 
<br> perill de deteriorament o pèrdua imminent. En cas de defensa de la llar o del 
<br> domicili, es considera agressió il·legítima l'entrada indeguda.<br> b) Necessitat racional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la.<br> c) Que el mal causat per l'acció de defensa no sigui desproporcionat en relació 
<br> amb la gravetat de l'agressió i amb les circumstàncies de l'agressor.<br> d) No haver-hi hagut provocació suficient per part del defensor.<br> 2. Actuar en compliment d'un deure o en exercici legítim d'un dret, ofici o 
<br> càrrec.<br> 3. Actuar en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè, sempre que hi 
<br> concorrin els requisits següents&#58;<br> a) Que el mal causat sigui menor que el que es tracti d'evitar.<br> b) Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel 
<br> subjecte.<br> c) Que la persona necessitada no tingui, pel seu ofici o pel seu càrrec, 
<br> l'obligació de sacrificar-se.<br> 4. Cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar 
<br> d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració 
<br> mental.<br> Si es tracta d'un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la 
<br> responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de 
<br> cometre la infracció penal o n'hagi previst o hagut de preveure la comissió.<br> 5. Cometre la infracció penal en un estat d'intoxicació plena provocat pel 
<br> consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o d'altres que produeixin 
<br> efectes anàlegs, sempre que el subjecte no l'hagi buscat amb la intenció de 
<br> cometre-la o no hagi previst o hagut de preveure la comissió. També 
<br> constitueix circumstància excloent de responsabilitat la comissió de la infracció 
<br> sota la influència d'una síndrome d'abstinència, a causa de la dependència 
<br> d'aquestes substàncies, que impedeixi al subjecte de comprendre la il·licitud del 
<br> fet o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió.<br> 6. Sofrir alteracions de la percepció des del naixement o des de la infància que 
<br> impedeixin comprendre la il·licitud del fet o actuar d'acord amb aquesta 
<br> comprensió.<br> 7. Obrar per evitar un mal propi o aliè per a la vida, la salut o la llibertat, sempre 
<br> que no hi hagi desproporció entre el mal causat i el que es tracta d'evitar i que 
<br> concorrin els requisits b) i c) de la circumstància 3 anterior.<br> 8. Obrar impulsat per una por insuperable.<br> En els supòsits dels punts 4, 5 i 6 s'apliquen, si escau, les mesures de 
<br> seguretat previstes en aquest Codi.<br> Article 28<br> Circumstàncies excloents incompletes<br> Les circumstàncies expressades en l'article anterior, quan no hi concorrin tots 
<br> els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, atenuen de manera 
<br> qualificada la pena d'acord amb el que disposa l'article 54.<br> Article 29<br> Circumstàncies atenuants<br> Són circumstàncies que atenuen la responsabilitat criminal&#58;<br> 1. Obrar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un 
<br> estat passional d'una importància semblant.<br> 2. Haver contribuït l'ofès en una mesura significativa a la realització del fet típic, 
<br> amb una acció o omissió, dolosa o culposa.<br> 3. Obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques 
<br> o begudes alcohòliques.<br> 4. Obrar per motius humanitaris o socialment valuosos.<br> 5. Haver procedit el culpable, abans de conèixer que el procediment penal es 
<br> dirigeix contra ell, a confessar la infracció a les autoritats.<br> 6. Col·laborar amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una 
<br> altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui 
<br> racionalment previsible.<br> 7. Haver reparat el dany ocasionat a la víctima, totalment o en una mesura 
<br> rellevant d'acord amb la pròpia capacitat i la naturalesa del delicte comès, fins 
<br> al moment de la vista oral, o haver-se esforçat per assolir una compensació a 
<br> favor de la víctima.<br> 8. Qualsevol altra circumstància que tingui una significació anàloga a les 
<br> anteriors o a la de parentiu prevista a l'article 31.<br> Article 30<br> Circumstàncies agreujants<br> Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal&#58;<br> 1. Executar el fet amb acarnissament, augmentant intencionadament el 
<br> sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per 
<br> a l'execució del delicte.<br> 2. Executar el fet amb traïdoria, emprant mitjans tendents directament a 
<br> assegurar l'acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de 
<br> l'ofès.<br> 3. Abusar de l'autoritat, la superioritat o la confiança.<br> 4. Buscar o aprofitar-se de les circumstàncies de lloc, de temps o de la 
<br> concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge 
<br> sobre la víctima.<br> 5. Ser la víctima especialment vulnerable tenint en compte l'edat, la condició 
<br> física o psíquica, la incapacitat o una altra circumstància semblant.<br> 6. Cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a ideologia, religió, 
<br> nacionalitat, ètnia, sexe, orientació sexual, malaltia o disminució física o 
<br> psíquica de la víctima.<br> 7. La reincidència. Hi ha reincidència quan en el moment de cometre el delicte 
<br> el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui 
<br> assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que 
<br> tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència 
<br> els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa. 
<br> No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions 
<br> legalment establertes per a la rehabilitació del reu.<br> En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d'armes, els 
<br> relatius a la prostitució, de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig 
<br> de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, els 
<br> antecedents per condemna a l'estranger per fets constitutius dels mateixos 
<br> delictes previstos en aquest Codi s'han d'equiparar als antecedents nacionals 
<br> per a l'aplicació d'aquesta circumstància.<br> 8. Cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa.<br> 9. Que el subjecte passiu sigui funcionari o autoritat i la infracció penal s'hagi 
<br> comès quan aquest subjecte es trobava en l'exercici del seu càrrec o per raó 
<br> del mateix càrrec.<br> Article 31<br> Circumstància mixta de parentiu<br> El vincle matrimonial o la situació de fet equivalent i el parentiu fins al tercer 
<br> grau, per consanguinitat, adopció o afinitat, és una circumstància que pot 
<br> modificar la responsabilitat criminal en sentit agreujant o atenuant segons la 
<br> naturalesa i els efectes del delicte o els motius de l'autor.<br> Capítol quart. Definicions generals<br> Article 32<br> Autoritat i funcionari<br> Als efectes penals es considera autoritat la persona que, tant si és funcionària 
<br> com si no n'és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, 
<br> individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres 
<br> del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del 
<br> Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, el Raonador del Ciutadà i qualsevol 
<br> altra persona a qui la llei atribueixi l'exercici de funcions institucionals pròpies.<br> Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que participa, de 
<br> manera delegada o no, en l'exercici de les funcions públiques per disposició de 
<br> la llei, per elecció o per nomenament de l'autoritat competent.<br> Article 33<br> Persona incapaç<br> Es considera incapaç, als efectes penals, la persona que pateix una malaltia o 
<br> anomalia física o psíquica persistent que li impedeix governar-se, amb 
<br> independència que hagi estat o no declarada la seva incapacitació.<br> Article 34<br> Document<br> 1. Als efectes penals es considera document tot suport material que incorpori 
<br> una declaració atribuïble a una persona, apte per a la prova de fets amb 
<br> rellevància jurídica.<br> 2. Als efectes d'aquest Codi es considera document públic tot aquell que, 
<br> complint amb els requisits abans esmentats, hagi estat emès per un funcionari 
<br> o per un òrgan de l'Administració amb una determinada finalitat probatòria, 
<br> seguint el procediment corresponent i amb les formalitats essencials 
<br> establertes per la normativa aplicable.<br> Títol II. Les penes<br> Capítol primer. Classificació<br> Article 35<br> Penes principals per als delictes majors<br> Les penes que es poden imposar per delicte major són&#58;<br> 1. Presó fins a vint-i-cinc anys, tret del que disposin les normes relatives a 
<br> l'acumulació de penes i les penes previstes pel delicte de genocidi i els delictes 
<br> contra la humanitat.<br> 2. Multa fins a 300.000 euros o fins al quàdruple del benefici obtingut o que es 
<br> pretenia obtenir amb la comissió del delicte, si era superior, llevat dels casos en 
<br> què es prevegi expressament un import superior.<br> 3. Inhabilitació fins a vint anys, tret del que disposin les normes relatives a 
<br> l'acumulació de penes, per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de 
<br> drets de família, de l'ofici o el càrrec.<br> 4. Prohibició fins a vint anys de contractar amb les administracions públiques.<br> 5. Les que derivin de l'aplicació de les normes de substitució de penes 
<br> previstes a l'article 65.<br> Article 36<br> Penes principals per als delictes menors<br> Les penes que es poden imposar per delicte menor són&#58;<br> 1. Presó fins a dos anys.<br> 2. Arrest de temps festiu fins a vint-i-quatre caps de setmana o unitats de temps 
<br> equivalents.<br> 3. Arrest domiciliari fins a sis mesos.<br> 4. Arrest parcial diari fins a sis mesos.<br> 5. Multa fins a 60.000 euros o fins al triple del benefici obtingut o que es 
<br> pretenia obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.<br> 6. Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un any, tret 
<br> del que derivi de l'aplicació de l'article 65.<br> 7. Inhabilitació fins a sis anys per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, 
<br> de drets de família, de l'ofici o el càrrec.<br> 8. Suspensió fins a sis anys per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, 
<br> de drets de família, de l'ofici o el càrrec.<br> 9. Privació del permís de conduir fins a sis anys.<br> 10. Privació del permís d'arma fins a sis anys.<br> 11. Privació de la llicència de caça o pesca fins a sis anys.<br> 12. Prohibició d'emetre xecs o d'utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys.<br> 13. Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.<br> 14. Les que derivin de l'aplicació de les normes de substitució de penes 
<br> previstes a l'article 65.<br> Article 37<br> Penes principals per a les contravencions penals<br> Les penes que es poden imposar per contravenció penal són&#58;<br> 1. Arrest de temps festiu fins a vuit caps de setmana o unitats de temps 
<br> equivalents.<br> 2. Arrest domiciliari fins a un mes.<br> 3. Arrest parcial diari fins a dos mesos.<br> 4. Multa fins a 6.000 euros o fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia 
<br> obtenir amb la comissió de la infracció, si era superior.<br> 5. Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un mes.<br> 6. Privació del permís de conduir fins a un any.<br> 7. Privació del permís d'arma fins a un any.<br> 8. Privació de la llicència de caça o pesca fins a tres anys.<br> 9. Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a un any.<br> 10. Suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis mesos.<br> 11. Amonestació pública o privada.<br> Article 38<br> Penes complementàries per als delictes<br> 1. En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària 
<br> d'expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat 
<br> estrangera.<br> En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar la pena complementària 
<br> de privació temporal o definitiva del permís d'arma, de la llicència de caça o 
<br> pesca i/o la de treballs en benefici de la comunitat, fins a un màxim de dos anys 
<br> si es tracta d'un delicte major i d'un any si es tracta d'un delicte menor.<br> 2. En els supòsits en què tingui relació amb el delicte comès el tribunal pot 
<br> imposar, per un termini no superior al de la més greu de les penes principals 
<br> imposades en la sentència, una o diverses de les penes següents&#58;<br> a) Inhabilitació per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de 
<br> família, de l'ofici o el càrrec.<br> b) Suspensió per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de 
<br> família, de l'ofici o el càrrec.<br> c) Privació del permís de conduir.<br> d) Prohibició d'emetre xecs o d'utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys.<br> e) Prohibició de contractar amb les administracions públiques.<br> 3. En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i 
<br> d'amenaces, atenent a les relacions entre el culpable i la víctima i a la 
<br> necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la 
<br> pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un 
<br> màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte 
<br> menor.<br> Capítol segon. Contingut de les penes<br> Article 39<br> L'arrest<br> Quan la llei fixa la pena d'arrest, tret que prevegi expressament una altra cosa 
<br> per a la infracció corresponent, el tribunal la pot imposar en qualsevol de les 
<br> tres modalitats previstes en els articles següents, ateses les circumstàncies del 
<br> fet, de l'autor i, si escau, de la víctima i dins els límits establerts als articles 36 o 
<br> 37, segons es tracti d'un delicte menor o d'una contravenció penal.<br> Quan la llei no prevegi expressament la durada de la pena d'arrest, el tribunal 
<br> pot recórrer tota l'extensió fins al límit màxim previst.<br> El compliment de l'arrest es fa efectiu de manera que sigui compatible amb les 
<br> obligacions professionals o laborals del condemnat.<br> Article 40<br> L'arrest de temps festiu<br> L'arrest de temps festiu té una durada setmanal ininterrompuda de 36 a 48 
<br> hores compreses en cap de setmana o temps festiu per al condemnat, segons 
<br> el criteri del tribunal, i s'executa en un establiment penitenciari especial o en 
<br> unitat separada.<br> Article 41<br> L'arrest nocturn o arrest parcial diari<br> La pena d'arrest parcial diari s'executa dins un establiment penitenciari especial 
<br> o en unitat separada, durant deu hores seguides diàries segons l'horari fixat pel 
<br> tribunal.<br> Article 42<br> L'arrest domiciliari<br> La pena d'arrest domiciliari s'executa en el domicili del condemnat o en el 
<br> domicili que fixi el tribunal amb el consentiment del seu titular, de manera 
<br> ininterrompuda durant el temps assenyalat a la sentència.<br> Si el condemnat no té domicili al Principat, l'arrest es compleix en un 
<br> establiment penitenciari especial o en unitat separada.<br> Article 43<br> Equivalències i modalitats de compliment<br> Als efectes d'aquest capítol, dos arrests de temps festiu equivalen a dues 
<br> setmanes d'arrest parcial diari o a una setmana d'arrest domiciliari.<br> El tribunal pot acordar que l'arrest parcial diari o de temps festiu es compleixi al 
<br> domicili. En aquest supòsit, la durada i els límits màxims són del doble dels 
<br> establerts en els articles 36 i 37 per al compliment d'aquestes dues formes 
<br> d'arrest en un centre penitenciari.<br> L'arrest domiciliari o el compliment al domicili de l'arrest parcial diari o de temps 
<br> festiu es pot complir amb control monitoritzat, sempre que hi hagi el 
<br> consentiment previ del condemnat i que es realitzi de forma respectuosa amb la 
<br> seva intimitat.<br> Article 44<br> La pena de multa<br> El tribunal determina raonadament l'extensió de la pena de multa dins els límits 
<br> establerts per a cada delicte tenint en compte la gravetat de la infracció i la 
<br> situació econòmica del reu, deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, 
<br> obligacions, càrregues familiars i altres circumstàncies personals. Pot, així 
<br> mateix, acordar el pagament fraccionat de la multa.<br> Article 45<br> Les penes d'inhabilitació<br> La pena d'inhabilitació per a l'exercici de drets públics comporta la pèrdua de 
<br> tots els càrrecs i la privació del dret de ser elegit o nomenat per a qualsevol 
<br> càrrec públic.<br> La pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic comporta la pèrdua dels 
<br> càrrecs als quals afecti, que han de ser especificats en la sentència, i la 
<br> privació del dret a ser elegit o nomenat per als mateixos càrrecs.<br> La pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de família comporta la privació 
<br> dels drets que determini el tribunal en relació amb la pàtria potestat, la tutela, la 
<br> curatela, la guarda i custòdia i el dret de visites.<br> La pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec comporta la privació 
<br> dels drets inherents a l'exercici de la professió, l'ofici o el comerç, la indústria o 
<br> el càrrec societari a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.<br> Article 46<br> Les penes de suspensió<br> La pena de suspensió de l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets 
<br> de família, de l'ofici o el càrrec, priva el penat del seu exercici durant el temps 
<br> de la condemna.<br> Article 47<br> Les penes de privació del permís de conduir, d'armes i de caça o pesca<br> La pena de privació del permís de conduir comporta la prohibició d'exercir el 
<br> dret a conduir vehicles automòbils, trens, naus o aeronaus i d'obtenir el permís 
<br> durant el temps de la condemna.<br> La pena de privació del permís d'arma comporta la prohibició de posseir i portar 
<br> armes i d'obtenir el permís durant el temps de la condemna.<br> La pena de privació de la llicència de caça o del permís de pesca comporta la 
<br> prohibició de practicar la caça o la pesca i d'obtenir el permís durant el temps 
<br> de la condemna.<br> Article 48<br> La prohibició d'emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit<br> La pena de prohibició d'emetre xecs o utilitzar targetes de crèdit comporta la 
<br> privació del dret a emetre, obtenir i utilitzar xecs o targetes de crèdit o de 
<br> pagament durant el temps de la condemna.<br> Article 49<br> Treballs en benefici de la comunitat<br> La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no 
<br> retribuïda de serveis d'utilitat pública a favor de l'Estat, d'altres entitats 
<br> públiques, d'associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment 
<br> previ del condemnat.<br> El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la 
<br> seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció 
<br> d'interessos econòmics.<br> La durada diària ha de ser de dues a vuit hores. No obstant això, si el 
<br> condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim 
<br> dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui 
<br> la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d'hores extraordinàries 
<br> legalment permeses.<br> Els condemnats han de ser inscrits a la Caixa Andorrana de Seguretat Social 
<br> en les condicions que determini el tribunal.<br> Article 50<br> Prohibició de contractar amb les administracions públiques<br> La pena de prohibició de contractació amb l'Administració consisteix en la 
<br> prohibició de concórrer, directament o per mitjà d'una tercera persona, a cap 
<br> concurs o subhasta pública ja sigui de l'Administració general, comunal o 
<br> qualsevol altra entitat pública o parapública i, en general, de contractar 
<br> subministraments o la prestació de serveis amb qualsevol d'aquestes entitats.<br> Article 51<br> Prohibició de contactar amb la víctima<br> La pena de prohibició de contactar amb la víctima consisteix en la prohibició de 
<br> residir en el domicili de la víctima, d'atansar-se-li i d'entrar-hi en contacte per 
<br> qualsevol mitjà. El tribunal pot estendre la pena amb la prohibició de residir a la 
<br> mateixa vila o a una distància determinada del domicili o lloc de treball de la 
<br> víctima. També pot, raonant-ho en la sentència, estendre les prohibicions 
<br> anteriors en relació amb terceres persones.<br> Capítol tercer. Determinació de les penes<br> Article 52<br> Pena prevista a la llei<br> La pena fixada a la llei és la pena prevista per a l'autor de la infracció 
<br> consumada.<br> Article 53<br> Reducció de pena per als còmplices<br> La pena imposable al còmplice es determina per la reducció a la meitat dels 
<br> límits mínim i màxim previstos a la llei.<br> Article 54<br> Reducció qualificada<br> 1. La pena imposable als autors de temptativa de delicte es determina per la 
<br> reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei. El tribunal pot 
<br> aplicar una segona reducció en els mateixos termes tenint en compte el grau 
<br> d'execució i el perill inherent a la temptativa.<br> 2. Les mateixes reduccions s'imposen en cas de provocació o conspiració 
<br> punibles.<br> 3. Les mateixes reduccions s'imposen a l'autor de la infracció si concorre una 
<br> causa excloent incompleta, o l'error de prohibició vencible o si el responsable 
<br> és menor de vint-i-un anys.<br> 4. El tribunal pot aplicar, raonant-ho, les mateixes reduccions en el cas 
<br> d'apreciar més d'una circumstància atenuant, l'atenuant de reparació de la 
<br> víctima o qualsevol altra a la qual calgui concedir significació especial.<br> 5. En el cas de complicitat s'ha de tenir en compte, a més d'aquestes 
<br> reduccions, la reducció prevista a l'article anterior.<br> Article 55<br> Substitució automàtica de la pena de presó<br> Si amb l'aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d'imposar 
<br> una pena de presó inferior a tres mesos, s'ha de substituir per una d'arrest 
<br> d'acord amb el que preveuen els articles 65 i 66.<br> Article 56<br> Determinació en funció de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat<br> El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, 
<br> segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les 
<br> circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del 
<br> fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o 
<br> les expectatives que afavoreixin una futura reinserció.<br> Les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin 
<br> part de la infracció o hi siguin inherents.<br> Article 57<br> Dispensa de pena<br> 1. En els delictes imprudents el tribunal pot atorgar raonadament una dispensa 
<br> de la pena imposada, quan el subjecte hagi sofert personalment les 
<br> conseqüències del fet.<br> 2. Igualment pot atorgar la dispensa de manera raonada en els delictes menors 
<br> quan es presumeix que la pena ha de resultar perjudicial per al condemnat 
<br> atenent al fet que s'ha produït una reinserció social satisfactòria i, si escau, una 
<br> reparació o compensació del responsable a la víctima, en la mesura del 
<br> possible. Si la reinserció i la compensació es troben en vies de produir-se, el 
<br> tribunal pot acordar ajornar fins a un any la decisió sobre l'atorgament de 
<br> dispensa, sense executar durant el dit termini la pena imposada.<br> Article 58<br> Acumulació de penes i concurs real d'infraccions<br> 1. Quan s'imposin dues o més penes l'execució de les quals sigui compatible 
<br> per raó de la seva naturalesa i efectes s'han de complir simultàniament.<br> 2. Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin 
<br> ser objecte d'un mateix procediment, les penes es compleixen successivament, 
<br> seguint l'ordre de la seva gravetat, amb els límits següents&#58;<br> a) La suma de les penes imposades no pot excedir el doble de la pena més 
<br> greu.<br> b) El màxim de la pena de presó imposable no pot excedir els vint-i-cinc anys, o 
<br> els trenta quan almenys un dels delictes tingui assignada legalment una pena 
<br> màxima de vint anys o superior.<br> c) En el cas que les penes previstes per a les infraccions siguin de presó i 
<br> d'arrest, el tribunal només ha d'imposar la pena de presó que correspongui i pot 
<br> substituir la pena d'arrest d'acord amb el que preveu l'article 65.5.<br> 3. En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats, 
<br> comeses per una mateixa persona, el tribunal ha de tenir en compte les 
<br> limitacions anteriors, ja sigui en la sentència ja sigui posteriorment mitjançant 
<br> resolució raonada.<br> Article 59<br> Infracció continuada<br> La pluralitat d'accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes, i 
<br> infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en 
<br> execució d'un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser 
<br> qualificada com una sola infracció continuada. Si es tracta d'infraccions 
<br> patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el 
<br> perjudici total causat o el valor total de la mercaderia.<br> S'exceptuen de la consideració d'infracció continuada les ofenses a béns 
<br> eminentment personals, llevat de les ofenses relatives a l'honor i la llibertat 
<br> sexual comeses contra la mateixa víctima, en les quals s'ha de valorar la natura 
<br> del fet i del precepte infringit per considerar la infracció com a continuada.<br> El tribunal pot, mitjançant resolució raonada, imposar la pena prevista per al 
<br> delicte augmentada fins a la meitat del seu límit superior, quan concorri una 
<br> generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat 
<br> d'accions o omissions realitzades.<br> Article 60<br> Concurs ideal d'infraccions<br> Els dos articles anteriors no són aplicables quan una sola acció o omissió 
<br> comporta la realització de dues o més infraccions o quan una és el mitjà 
<br> necessari per cometre'n una altra. En aquests casos s'ha d'aplicar la pena 
<br> prevista per a la infracció més greu en la seva meitat superior, segons el que 
<br> resulti de l'aplicació prèvia dels articles 52 a 54, sense que pugui excedir la que 
<br> resultaria de penar les infraccions separadament.<br> Capítol quart. Suspensió, substitució i execució de les penes<br> Article 61<br> Suspensió condicional simple<br> 1. En la mateixa sentència, o per resolució posterior raonada, el tribunal pot 
<br> acordar la suspensió de l'execució de les penes privatives o restrictives de 
<br> llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a tres 
<br> anys, sempre que no hi hagi apreciat reincidència i a condició que el reu no 
<br> torni a delinquir durant el temps de suspensió fixat pel tribunal i hagi fet front a 
<br> la responsabilitat civil en la mesura del possible.<br> 2. El termini de la suspensió no pot excedir quatre anys en els delictes dolosos i 
<br> dos anys en els delictes imprudents.<br> Article 62<br> Suspensió condicional qualificada<br> 1. En el moment de dictar sentència, o en resolució posterior raonada, el 
<br> tribunal pot suspendre l'execució de les penes privatives o restrictives de 
<br> llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a tres 
<br> anys, sempre que la condemna no es dicti en rebel·lia i que no es tracti d'un 
<br> delinqüent habitual; a més de les condicions generals a què s'ha fet esment en 
<br> l'article anterior, la suspensió és condicionada pel compliment per part del 
<br> condemnat d'una o diverses de les obligacions següents&#58;<br> a) Indemnització, reparació o compensació, segons els mitjans a l'abast, a la 
<br> víctima del delicte.<br> b) Pagament regular de pensions alimentàries.<br> c) Seguiment d'un tractament mèdic o psicològic determinat.<br> d) Abstenció total o parcial de conduir vehicles automòbils amb privació del 
<br> permís de conduir.<br> e) Abstenció d'assistir a llocs públics determinats.<br> f) Abstenció de residir en un lloc determinat.<br> g) Abstenció de contactar amb la víctima en la forma definida a l'article 51.<br> h) Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics.<br> i) Obligació de romandre al domicili durant hores determinades, amb control 
<br> monitoritzat o sense.<br> j) Presentació periòdica al tribunal o a l'organisme que el tribunal determini.<br> k) Justificació d'ocupació laboral regular.<br> l) Obligació de romandre al Principat amb retenció de la documentació 
<br> d'identitat i el passaport, si escau, amb control monitoritzat o sense.<br> m) Realització de treballs en benefici de la comunitat, amb l'acord del 
<br> condemnat.<br> n) Abstenció d'usar armes, amb privació del permís d'armes i de la seva 
<br> possessió, si escau.<br> 2. Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el 
<br> consentiment previ de la persona interessada. Les despeses generades, 
<br> telefòniques o d'una altra mena, van a càrrec de la persona interessada, llevat 
<br> del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.<br> 3. El tribunal fixa el període de la suspensió, que no pot excedir els quatre 
<br> anys, ateses les circumstàncies del fet, l'extensió de la pena imposada i les 
<br> circumstàncies personals del condemnat. El tribunal ha de fixar les condicions 
<br> de compliment de les obligacions esmentades.<br> Article 63<br> Modificació de les condicions<br> El tribunal, d'ofici o a instància d'una part, pot modificar, mitjançant resolució 
<br> raonada, les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual 
<br> seran aplicables, tenint en compte el grau de compliment de les mesures 
<br> acordades i el de reinserció social.<br> Article 64<br> Disposicions comunes a les dues formes de suspensió<br> 1. La suspensió no s'estén a les penes complementàries, llevat que el tribunal 
<br> així ho acordi de manera raonada.<br> 2. El reu que estigui subjecte a suspensió no pot traslladar la seva residència 
<br> sense posar-ho en coneixement del tribunal.<br> 3. Si el reu és condemnat a una altra pena de privació de llibertat per raó d'un 
<br> delicte comès dins el període de suspensió, el tribunal ha d'ordenar que 
<br> s'executi totalment o parcialment la pena suspesa.<br> 4. En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió el tribunal, d'ofici o 
<br> a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la 
<br> suspensió de la condemna o la modificació de les condicions.<br> 5. La pena es considera executada un cop transcorregut el termini de 
<br> suspensió si s'han complert les condicions imposades.<br> Article 65<br> Substitució de penes<br> 1. En cas d'imposar-se una pena de presó de durada inferior a tres mesos, el 
<br> tribunal ha de substituir-la automàticament en la mateixa sentència per pena 
<br> d'arrest fins als màxims previstos en l'article 36.<br> 2. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de 
<br> part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades de presó fins a 
<br> un any per una pena d'arrest a complir en un centre penitenciari, de manera 
<br> que una setmana de presó equival a dos arrests de temps festiu o a dues 
<br> setmanes d'arrest parcial diari, sense subjectar-se als límits dels articles 36 i 
<br> 37. Aquesta forma de substitució només pot aplicar-se al condemnat que no 
<br> sigui delinqüent habitual.<br> 3. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de 
<br> part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades de presó fins a 
<br> tres anys per la pena d'expulsió fins al màxim de deu anys. En cas que 
<br> l'expulsat entri en territori andorrà dins el termini fixat, haurà de complir la pena 
<br> que havia estat substituïda.<br> 4. El tribunal també pot, raonadament, substituir les penes imposades de presó 
<br> fins a tres anys per una pena de treballs en benefici de la comunitat, de manera 
<br> que dos dies de treballs en benefici de la comunitat equivalen a un dia de 
<br> presó. Si el total d'hores setmanals treballades és igual a 40, un dia de treball 
<br> en benefici de la comunitat equival a un dia de presó.<br> 5. El tribunal també pot substituir, raonadament, les penes d'arrest per la de 
<br> treballs en benefici de la comunitat d'acord amb les regles següents&#58;<br> a) Un dia d'arrest domiciliari equival a un dia de treballs en benefici de la 
<br> comunitat.<br> b) Dos dies d'arrest parcial diari equivalen a un dia de treballs en benefici de la 
<br> comunitat.<br> c) Un arrest de temps festiu equival a dos dies de treballs en benefici de la 
<br> comunitat.<br> Article 66<br> Substitució per incompliment de la pena d'arrest<br> En cas d'incompliment de les penes d'arrest previstes en aquest Codi el tribunal 
<br> pot acordar immediatament, amb audiència prèvia de les parts, la substitució 
<br> per una de les altres formes d'arrest o la modificació del règim de compliment 
<br> acordat, sense perjudici, si escau, de la pena aplicable a la infracció de 
<br> crebantament de condemna.<br> Article 67<br> Delinqüent habitual<br> Als efectes dels articles 62 i 65 es considera delinqüent habitual aquell que ha 
<br> estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès 
<br> en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.<br> Article 68<br> Impagament de la pena de multa<br> En cas d'impagament de la pena de multa, el tribunal ha de procedir per la via 
<br> d'execució sobre el patrimoni del condemnat. Excepcionalment, quan el 
<br> condemnat demostri que la manca de pagament és conseqüència de 
<br> l'empitjorament de la seva situació econòmica, no provocat voluntàriament per 
<br> ell, el tribunal pot&#58;<br> 1. Concedir un nou termini per al pagament.<br> 2. Acordar el pagament fraccionat, o modificar els terminis establerts amb 
<br> anterioritat.<br> 3. Reduir l'import de la multa. En aquest supòsit el pagament extingeix 
<br> l'obligació inicial, encara que després del compliment el reu millori de fortuna.<br> Article 69<br> Execució de penes<br> Les penes s'executen d'acord amb el que disposa el Codi de procediment 
<br> penal.<br> Títol III. Conseqüències accessòries del delicte referides a les persones 
<br> físiques o a les persones jurídiques<br> Article 70<br> Comís dels instruments, efectes i guanys<br> En el moment de dictar sentència condemnatòria i en els altres supòsits 
<br> previstos al Codi de procediment penal, el tribunal ha d'acordar el comís dels 
<br> instruments utilitzats per a la comissió de la infracció, del producte obtingut i 
<br> dels beneficis que se n'hagin derivat i de la seva eventual transformació 
<br> posterior.<br> No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a un tercer no 
<br> responsable que els hagi adquirit legalment.<br> El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment si els guanys o els 
<br> instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la 
<br> gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.<br> Article 71<br> Altres conseqüències<br> 1. El tribunal pot imposar raonadament, en el moment de dictar sentència 
<br> condemnatòria o en els altres supòsits previstos al Codi de procediment penal, 
<br> les mesures següents&#58;<br> a) Dissolució de la societat, l'associació o la fundació.<br> b) Suspensió de les activitats de la societat, l'associació o la fundació per un 
<br> termini màxim de sis anys.<br> c) Tancament de l'empresa, dels seus locals o establiments, amb caràcter 
<br> temporal o definitiu.<br> d) Nomenament d'administració judicial de l'empresa o la societat.<br> e) Publicació de la sentència. Les despeses de publicació van, en aquest cas, a 
<br> càrrec del condemnat.<br> f) Privació del dret de la persona física o jurídica de contractar amb les 
<br> administracions públiques.<br> 2. L'adopció de les mesures esmentades als apartats a), b) i c) anteriors 
<br> requereix la intervenció com a part en el procés, amb els mateixos drets 
<br> reconeguts per la llei al responsable civil, del representant legal de la persona 
<br> jurídica, o de la persona que designin els seus òrgans competents, a partir del 
<br> moment en què es dicti aute de processament.<br> Títol IV. Les mesures de seguretat<br> Capítol primer. Disposicions generals<br> Article 72<br> Àmbit d'aplicació<br> El tribunal aplica les mesures de seguretat previstes en aquest títol, amb els 
<br> informes previs que estimi convenients, a les persones que es trobin en els 
<br> supòsits que es determinen en aquest capítol, sempre que concorrin les 
<br> circumstàncies següents&#58;<br> 1. Que la sentència apreciï que el subjecte ha comès un fet constitutiu de 
<br> delicte.<br> 2. Que del fet i de les circumstàncies personals del subjecte se'n dedueixi un 
<br> pronòstic de comportament futur que indiqui la probabilitat de comissió de nous 
<br> delictes.<br> Article 73<br> Classes<br> 1. Són mesures privatives de llibertat l'internament en un centre psiquiàtric, en 
<br> un centre de deshabituació o en un establiment educatiu especial o de 
<br> rehabilitació.<br> 2. Són mesures no privatives de llibertat&#58;<br> a) Seguiment de tractament ambulatori en centres terapèutics.<br> b) Seguiment de programes especials de tipus formatiu i educatiu.<br> c) Expulsió del territori del Principat de persones de nacionalitat estrangera.<br> d) Prohibició d'assistir a llocs o actes determinats.<br> e) Prohibició de tenir cap contacte amb persones determinades.<br> f) Prohibició de conduir vehicles automòbils.<br> g) Prohibició de tenir o usar armes.<br> h) Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics.<br> i) Prohibició de sortir durant hores determinades del domicili que es fixi, sense 
<br> control monitoritzat o amb control i amb el consentiment del titular del domicili.<br> j) Submissió a custòdia d'un familiar que es faci càrrec voluntàriament de 
<br> l'atenció i la vigilància.<br> k) Inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec.<br> Article 74<br> Aplicació de les mesures privatives de llibertat en cas d'exclusió de 
<br> responsabilitat<br> A qui sigui declarat exempt de responsabilitat criminal d'acord amb els punts 4, 
<br> 5 i 6 de l'article 27, li és aplicable la mesura privativa de llibertat que escaigui 
<br> entre les previstes en l'article 73.1, si és necessari, per prevenir la perillositat 
<br> criminal, i sempre que per al delicte s'hagi previst una pena privativa de llibertat. 
<br> El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte 
<br> el que es disposa a l'article 6.3.<br> Article 75<br> Aplicació de les mesures privatives de llibertat en cas d'exclusió incompleta de 
<br> responsabilitat<br> En cas que s'apreciï una causa excloent incompleta, referida als supòsits dels 
<br> punts 4, 5 i 6 de l'article 27, es poden aplicar, a més de la pena atenuada 
<br> corresponent d'acord amb l'article 54, les mesures privatives de llibertat, si es 
<br> donen els requisits de l'article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada 
<br> màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l'article 6.3.<br> En cas de concurrència de pena i mesura, ambdues privatives de llibertat, el 
<br> tribunal ha d'acordar el compliment de la mesura en primer lloc, que s'abona 
<br> per al còmput de temps de la pena. La durada conjunta de la pena i la mesura 
<br> ha de ser fixada en el seu màxim a la sentència i no pot excedir de la durada de 
<br> la pena imposable en el cas de no haver existit l'atenuació qualificada.<br> Acabat l'internament, el tribunal acorda el compliment de la part de pena que 
<br> resta per complir. Excepcionalment, en el cas que amb l'execució de la pena es 
<br> posin en perill els efectes aconseguits amb la mesura, el tribunal, mitjançant 
<br> audiència de les parts i de manera raonada, pot substituir-la per una o més de 
<br> les mesures no privatives de llibertat o, fins i tot, si el ròssec de pena pendent 
<br> de complir és inferior a un terç de la pena imposada, dispensar-ne el 
<br> compliment.<br> Article 76<br> Aplicació de les mesures no privatives de llibertat<br> En els supòsits dels punts 4, 5 i 6 de l'article 27, les mesures no privatives de 
<br> llibertat poden ser acordades pel tribunal, conjuntament o no amb les mesures 
<br> privatives de llibertat.<br> Les mesures no privatives de llibertat no poden excedir de deu anys. El tribunal 
<br> fixa en la sentència la durada màxima de la mesura, evitant que sigui 
<br> desproporcionada en relació amb la naturalesa i durada de la pena imposable 
<br> al delicte.<br> Capítol segon. Execució de les mesures de seguretat<br> Article 77<br> Suspensió, substitució i extinció de la mesura<br> Durant l'execució de la mesura, el tribunal pot adoptar, amb audiència prèvia de 
<br> les parts i valorant els informes previs que consideri oportuns, un dels acords 
<br> següents&#58;<br> a) Donar per extingida la mesura de seguretat quan hagi desaparegut la 
<br> perillositat criminal.<br> b) Substituir la mesura per una altra o unes altres que es considerin més 
<br> adequades.<br> c) Suspendre l'execució de la mesura tenint en compte el resultat obtingut, per 
<br> un termini no superior al que resta per complir.<br> En els supòsits dels apartats b) i c) si el subjecte delinqueix o evoluciona 
<br> desfavorablement durant el temps que resta per complir la mesura, el tribunal 
<br> pot deixar sense efecte la substitució o la suspensió acordada.<br> En tots els casos el tribunal pot confiar el seguiment del compliment de la 
<br> mesura i l'evolució del subjecte als equips tècnics competents de 
<br> l'Administració.<br> Article 78<br> Incompliment de la mesura<br> En cas d'incompliment d'una mesura no privativa de llibertat el tribunal pot 
<br> acordar la seva substitució per una altra o unes altres de les mesures no 
<br> privatives de llibertat previstes per al supòsit de què es tracta. També pot 
<br> acordar l'internament, a la vista dels informes tècnics i mitjançant audiència 
<br> prèvia de les parts, sempre que la pena prevista per al delicte sigui privativa de 
<br> llibertat.<br> En cas de crebantament d'una mesura de seguretat privativa de llibertat, el 
<br> tribunal ordena el reingrés del subjecte en el centre que correspongui.<br> Títol V. Extinció de la responsabilitat criminal<br> Capítol primer. Causes d'extinció de la responsabilitat criminal i de la pena<br> Article 79<br> La mort, el compliment de la condemna i l'amnistia<br> La mort del reu, el compliment de la condemna i l'amnistia extingeixen la 
<br> responsabilitat criminal.<br> Article 80<br> El perdó i la renúncia<br> El perdó de la part ofesa o la renúncia a l'acció solament extingeixen la 
<br> responsabilitat penal quan es tracti de delictes que, per ser perseguits, 
<br> requereixin la presentació de querella per un particular.<br> Article 81<br> La prescripció del delicte<br> La prescripció de l'acció penal extingeix la responsabilitat penal pel transcurs 
<br> dels terminis següents&#58;<br> a) Trenta anys pels delictes que tinguin assignada una pena el límit màxim de 
<br> la qual sigui de deu anys o superior.<br> b) Deu anys pels altres delictes majors.<br> c) Quatre anys pels delictes menors.<br> d) Sis mesos pels delictes de calúmnia, injúria i difamació i per les 
<br> contravencions penals.<br> L'acció penal per la persecució del genocidi i delictes contra la humanitat no 
<br> prescriu en cap cas.<br> Article 82<br> Còmput de la prescripció del delicte<br> El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa 
<br> l'acció o l'omissió punible. No obstant això, en els delictes de resultat 
<br> consumats el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s'hagi 
<br> produït, i en les agressions i delictes sexuals contra menors d'edat, a partir del 
<br> moment en què la víctima faci els 18 anys d'edat o a partir de la seva mort si no 
<br> els ha fet.<br> En cas d'infracció continuada el termini es computa des del dia en què s'ha 
<br> realitzat la darrera infracció.<br> Article 83<br> Interrupció<br> La prescripció queda interrompuda amb el processament de l'imputat o quan el 
<br> procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del 
<br> procediment sigui quin sigui l'estat en què es trobi la causa. El termini de 
<br> prescripció també queda interromput per la compareixença del perjudicat.<br> Produïda la interrupció, el termini de prescripció torna a computar-se des de 
<br> l'inici.<br> Article 84<br> Prescripció de la pena i de la mesura de seguretat<br> La prescripció de la pena i de la mesura de seguretat produeix la seva extinció.<br> Les penes i mesures de seguretat imposades d'una durada igual o superior a 
<br> deu anys, prescriuen als trenta anys; les imposades pels restants delictes 
<br> majors, als quinze anys; les imposades per delictes menors, als sis anys si són 
<br> privatives de llibertat i als dotze anys les restants, i les penes imposades per 
<br> contravencions penals, als dos anys. Les penes imposades per genocidi o 
<br> delictes contra la humanitat no prescriuen en cap cas.<br> Article 85<br> Còmput de la prescripció de la pena<br> El temps de la prescripció de la pena i de la mesura de seguretat s'ha de 
<br> computar des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la 
<br> data de trencament de la condemna o mesura. El còmput queda interromput 
<br> per la comissió d'un nou delicte punible a Andorra.<br> Article 86<br> L'indult<br> L'indult extingeix la pena en la part indultada i en el seu cas la substitueix per la 
<br> fixada en el Decret corresponent. L'indult no extingeix les penes 
<br> complementàries llevat que no es disposi el contrari expressament.<br> Capítol segon. La rehabilitació<br> Article 87<br> Requisits<br> Les persones la responsabilitat penal de les quals s'hagi extingit obtenen el 
<br> benefici de la rehabilitació sempre que concorrin els requisits següents&#58;<br> 1. Que hagin satisfet en la mesura del que sigui possible la responsabilitat civil 
<br> que dimana del delicte.<br> 2. Que hagi transcorregut el termini de deu anys per a les penes de presó 
<br> imposades de deu o més anys, el termini de cinc anys per a la resta de penes 
<br> imposades per delictes majors i el termini de dos anys per a les penes 
<br> imposades per delictes menors.<br> 3. Que no hagin comès cap delicte dolós durant el període que correspongui.<br> Article 88<br> Còmput<br> Els terminis esmentats en l'article anterior es computen a partir de la data 
<br> d'extinció de la pena. Excepcionalment, en cas de penes de privació de 
<br> llibertat, si el condemnat es beneficia de la suspensió condicional, el termini es 
<br> computa des de la data de la fermesa de la sentència o l'aute en què la 
<br> suspensió hagi estat atorgada, sempre que durant el període que s'assenyali 
<br> d'acord amb el què disposen els articles 61 i 62 no s'hagi infringit la condició o 
<br> les condicions imposades per a la suspensió. En el supòsit d'imposició conjunta 
<br> de diverses penes només es pren en consideració el termini més llarg.<br> Article 89<br> Cancel·lació d'antecedents<br> La rehabilitació comporta la cancel·lació d'ofici dels antecedents penals a què 
<br> es refereixi.<br> Títol VI. La responsabilitat civil<br> Article 90<br> La responsabilitat civil derivada de la infracció penal<br> Els danys i perjudicis ocasionats per la comissió d'un fet previst com a delicte o 
<br> contravenció penal, han de ser rescabalats d'acord amb les disposicions 
<br> d'aquest Codi i, subsidiàriament, amb les normes civils.<br> Article 91<br> Contingut<br> La responsabilitat civil establerta a l'article anterior comprèn&#58;<br> 1. La restitució o, si no és possible, la reparació o la indemnització que 
<br> correspongui.<br> 2. La reparació del dany.<br> 3. La indemnització dels perjudicis morals i materials.<br> Article 92<br> Interessos<br> La condemna al pagament d'una quantitat líquida comporta el pagament dels 
<br> interessos legals a comptar de la data que fixi el tribunal o, en el seu defecte, a 
<br> partir dels trenta dies següents a la data en què esdevingui ferma la sentència 
<br> o l'aute que, en període d'execució, la determini.<br> Article 93<br> Compensació de culpes<br> Si la víctima ha contribuït a la producció del dany o perjudici sofert, el 
<br> rescabalament s'ha de determinar proporcionalment tenint en compte la seva 
<br> contribució.<br> Article 94<br> Responsables civils<br> Tota persona responsable penalment d'una infracció penal ho és també 
<br> civilment si del fet se'n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o 
<br> més, els tribunals han d'assenyalar la quota amb què cadascú ha de 
<br> respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la 
<br> seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats.<br> Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables 
<br> solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes 
<br> corresponents als altres responsables.<br> La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni 
<br> dels autors i després contra el dels còmplices.<br> Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els 
<br> que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de 
<br> repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d'ells.<br> Article 95<br> Responsabilitat civil en cas d'exclusió de responsabilitat penal<br> L'apreciació d'error de tipus o de prohibició no exonera en cap cas de la 
<br> responsabilitat civil.<br> Els supòsits d'exempció de responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de 
<br> l'article 27 no comprenen l'exempció de la responsabilitat civil, que es 
<br> determina com segueix&#58;<br> 1. En els supòsits dels punts 3 i 7 són responsables civils directes les persones 
<br> a favor de les quals s'ha evitat el mal, en la proporció que determini el tribunal.<br> 2. Els supòsits dels punts 4 i 6 no exoneren de responsabilitat civil la persona a 
<br> qui s'ha apreciat l'eximent. Endemés, són responsables civils subsidiaris les 
<br> persones que tinguin sota la seva potestat o guarda, legal o de fet, els declarats 
<br> exempts de responsabilitat penal, excepte quan provin que no hi ha hagut culpa 
<br> o negligència per part seva.<br> 3. És també responsable civil l'exempt de responsabilitat penal en mèrits del 
<br> que disposa el punt 5 de l'article 27.<br> 4. En el cas d'exempció de responsabilitat en mèrits del que disposa el punt 8 
<br> de l'article 27 respon principalment el qui ha ocasionat la por i, subsidiàriament, 
<br> el qui hagi executat el fet.<br> En tots aquests supòsits el tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de 
<br> sobreseïment, a instància de la persona perjudicada, pot fixar les 
<br> responsabilitats civils oportunes.<br> Article 96<br> Responsabilitat solidària dels asseguradors<br> Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de 
<br> les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l'ús o de 
<br> l'explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan es produeixi 
<br> l'esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el 
<br> responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o 
<br> convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra qui 
<br> correspongui.<br> Article 97<br> Altres responsabilitats solidàries<br> L'empresari respon solidàriament amb l'empleat pels fets punibles comesos per 
<br> aquest en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis, en cas de 
<br> delicte o contravenció penal amb incompliment de les normes de seguretat o 
<br> higiene en el treball, o contra el medi ambient.<br> Article 98<br> Responsabilitat civil subsidiària<br> Són responsables subsidiàriament&#58;<br> 1. Les persones que tinguin sota la seva potestat, tutela o vigilància, legal o de 
<br> fet, un major de 18 anys, dels danys i perjudicis causats pels delictes o 
<br> contravencions penals comesos per aquest, si hi ha hagut culpa o negligència 
<br> de part seva.<br> 2. Els empresaris de fet i els titulars oficials de l'establiment, dels danys i 
<br> perjudicis causats pels delictes o les contravencions penals que es cometin en 
<br> llurs establiments, sempre que hi concorri culpa seva o dels seus empleats.<br> 3. Els patrons i els titulars oficials de l'establiment, dels danys i perjudicis 
<br> ocasionats per les infraccions penals comeses pels seus empleats o 
<br> representants en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.<br> 4. Les entitats públiques o privades i els organismes oficials, dels danys i 
<br> perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses per les autoritats o 
<br> pels seus funcionaris o empleats en l'exercici de les seves funcions, obligacions 
<br> o serveis.<br> 5. Els propietaris de fet i els titulars oficials de qualsevol mitjà de difusió o de 
<br> comunicació pública, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals 
<br> comeses fent ús d'aquests mitjans.<br> 6. Els propietaris de fet i els titulars oficials de vehicles automòbils, dels danys i 
<br> perjudicis per les infraccions penals comeses en la utilització d'aquests 
<br> automòbils per llurs empleats, representants o persones autoritzades.<br> 7. Els propietaris de fet i els titulars oficials d'animals o màquines susceptibles 
<br> de crear risc per a tercers, dels danys i perjudicis per les infraccions penals 
<br> comeses en la custòdia o utilització d'aquests per llurs empleats, representants 
<br> o persones autoritzades, sempre que hi concorri culpa seva.<br> 8. Els prestanoms, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals 
<br> comeses pel propietari de fet en l'exercici de l'activitat del negoci o indústria del 
<br> qual són titulars oficialment.<br> Article 99<br> Responsabilitat per enriquiment<br> El qui, sense ser-ne responsable penalment ni civilment, s'hagi beneficiat a títol 
<br> lucratiu de la comissió d'un delicte o contravenció penal, està obligat al 
<br> rescabalament fins a la quantia del seu benefici.<br> Article 100<br> Prelació de pagaments<br> En cas de procedir per la via executiva per satisfer les responsabilitats 
<br> pecuniàries derivades de la infracció penal, si els béns del responsable civil no 
<br> són suficients, el tribunal acorda satisfer la quantitat obtinguda, segons l'ordre 
<br> següent&#58;<br> 1. La responsabilitat civil.<br> 2. Les despeses processals.<br> 3. La multa.<br> Article 101<br> Extinció<br> L'extinció de la responsabilitat civil es regula per les normes civils que siguin 
<br> aplicables.<br> Llibre segon. Delictes<br> Títol I. Delictes contra la vida humana independent<br> Article 102<br> Homicidi<br> El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> de deu a setze anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 103<br> Assassinat<br> Comet assassinat el qui mata una persona quan concorre almenys una de les 
<br> circumstàncies següents&#58;<br> 1. Crueltat o acarnissament, que consisteix en augmentar intencionadament el 
<br> sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per 
<br> a l'execució del delicte.<br> 2. Traïdoria, que consisteix a emprar mitjans tendents directament a assegurar 
<br> l'acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima.<br> 3. Realitzar el fet per preu o per obtenir una recompensa.<br> 4. Realitzar el fet per preparar, facilitar o executar un altre delicte o per afavorir 
<br> la fugida o assegurar la impunitat dels autors o còmplices del delicte.<br> L'autor d'assassinat ha de ser castigat amb pena de presó de catorze a vint-i-<br> cinc anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 104<br> Homicidi per imprudència<br> 1. El qui per imprudència greu causa la mort d'una persona comet homicidi 
<br> imprudent i ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o 
<br> multa fins a 60.000 euros.<br> Quan l'homicidi es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a més la 
<br> pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.<br> Quan l'homicidi imprudent es cometi utilitzant un vehicle automòbil o una arma 
<br> de foc s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de 
<br> conduir i la de privació del permís d'arma, fins a sis anys.<br> 2. El qui per imprudència lleu produeix la mort d'una persona ha de ser castigat 
<br> amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.<br> Quan l'homicidi imprudent es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una 
<br> arma de foc, s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del 
<br> permís de conduir i la de privació del permís d'arma, fins a dos anys.<br> Article 105<br> Inducció i cooperació al suïcidi<br> El qui indueix al suïcidi una altra persona ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> de quatre a vuit anys.<br> Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi 
<br> d'una persona. Quan la cooperació arriba a l'extrem d'executar la mort s'ha de 
<br> castigar amb pena de presó de cinc a deu anys.<br> La temptativa d'aquest delicte és punible si va seguida de l'inici de l'execució 
<br> del suïcidi.<br> Article 106<br> Homicidi consentit<br> En el cas que una persona pateixi una malaltia greu que l'hagi de conduir de 
<br> manera pròxima i inexorable a la mort, o que li produeixi patiments permanents 
<br> de caràcter greu i insuportable, i sol·liciti a algú, de forma expressa i 
<br> inequívoca, que li causi la mort o l'assisteixi executivament a morir, el fet ha de 
<br> ser qualificat com a homicidi consentit. En aquest cas, qui hagi causat la mort o 
<br> hagi assistit executivament ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys.<br> La temptativa és punible.<br> Títol II. Delictes contra la vida humana prenatal<br> Article 107<br> Avortament no consentit<br> El qui produeixi l'avortament d'una dona sense el seu consentiment ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir 
<br> qualsevol professió sanitària fins a deu anys.<br> Les mateixes penes s'han d'imposar en cas que el consentiment de la dona 
<br> s'hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la 
<br> víctima derivada de la seva edat, incapacitat o circumstància similar.<br> La temptativa és punible.<br> Article 108<br> Avortament consentit<br> 1. El qui produeixi l'avortament d'una dona amb el seu consentiment ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir 
<br> qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys.<br> 2. La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona 
<br> l'hi provoqui ha de ser castigada amb pena d'arrest.<br> 3. La temptativa de la conducta descrita en el primer apartat és punible.<br> Article 109<br> Avortament imprudent<br> 1. El qui per imprudència greu causi un avortament ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest o multa fins a 30.000 euros.<br> 2. Quan l'avortament es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a 
<br> més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de professió o ofici fins a tres anys.<br> 3. L'embarassada no ha de ser penada per aquesta infracció.<br> Títol III. Delictes contra la integritat física i moral<br> Capítol primer. Tortura i delictes contra la integritat moral comesos amb abús 
<br> de càrrec públic<br> Article 110<br> Tortura<br> Comet tortura l'autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec, directament 
<br> o per mitjà d'una altra persona, i amb la finalitat d'obtenir una confessió o una 
<br> informació, d'intimidar o com a càstig, sotmeti una persona a condicions o 
<br> procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus. L'autor de 
<br> tortura ha de ser castigat amb pena de presó d'un a sis anys i inhabilitació per a 
<br> drets públics fins a nou anys.<br> Les mateixes penes s'han d'imposar a les autoritats o als funcionaris 
<br> d'institucions penitenciàries o de centres de menors que cometin els actes 
<br> esmentats sobre un detingut o un intern.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Si els mitjans de tortura emprats són particularment greus per la intensitat del 
<br> sofriment que provoquen o si comporten un perill per a la vida de l'ofès, el 
<br> tribunal pot augmentar les penes fins a la meitat del seu límit superior.<br> Article 111. Omissió d'impedir i denunciar la tortura<br> L'autoritat o el funcionari que no utilitzi tots els mitjans al seu abast per impedir 
<br> la realització de tortures per part d'un subordinat ha de ser castigat amb les 
<br> mateixes penes previstes per a la tortura.<br> L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos inclosos en el paràgraf anterior, 
<br> no impedeixi o no denunciï la realització de tortures de les quals tingui 
<br> coneixement directe, ha de ser castigat amb les penes previstes per als autors 
<br> de les tortures amb les reduccions previstes a l'article 53.<br> Article 112<br> Tractes degradants<br> L'autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec i fora dels casos 
<br> constitutius de tortura, sotmeti una persona a un tracte degradant ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Capítol segon. Delictes contra la salut i la integritat de les persones<br> Article 113<br> Tipus bàsic de maltractament i lesió<br> 1. El qui maltracti corporalment una persona de manera greu o li causi una lesió 
<br> que requereixi assistència mèdica per a la seva curació, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest i multa fins a 6.000 euros.<br> 2. Si els fets es cometen contra una de les persones definides a l'article 
<br> següent, la pena ha de ser de presó fins a dos anys.<br> 3. Si hi concorre l'agreujant sisena de l'article 30 o un perjudici per a la salut 
<br> física o psíquica de la víctima que per a la seva curació requereixi el seguiment 
<br> d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, la pena ha de ser de 
<br> presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible si hi concorre 
<br> l'agreujant sisena de l'article 30.<br> Article 114<br> Maltractaments en l'àmbit domèstic<br> El qui de manera habitual exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui 
<br> o hagi estat el seu cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut 
<br> una relació anàloga de convivència o sobre els ascendents, descendents, 
<br> germans propis o d'aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la 
<br> guarda de l'un o l'altre, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a 
<br> tres anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu 
<br> causat en cada cas.<br> S'entén que hi ha habitualitat quan s'hagin produït almenys tres actes de 
<br> violència sobre la mateixa o qualsevol altra de les persones esmentades al 
<br> paràgraf anterior en un període de tres anys, hagin estat o no enjudiciats per 
<br> separat.<br> Article 115<br> Tipus agreujat<br> Els maltractaments i les lesions han de ser castigats amb pena de presó d'un a 
<br> cinc anys en cas que hi concorri almenys una de les circumstàncies següents&#58;<br> 1. Si hi ha hagut acarnissament o crueltat.<br> 2. Si en l'agressió s'han utilitzat armes, objectes o mitjans amb perill de causar 
<br> la mort o lesions més greus a la víctima.<br> 3. Si la víctima és especialment vulnerable, tenint en compte l'edat, la 
<br> incapacitat o qualsevol condició similar.<br> 4. Si s'ha buscat o aprofitat la concurrència d'altres persones que facilitin 
<br> l'execució o augmentin el greuge sobre la víctima.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 116<br> Lesions qualificades<br> El qui causi a una persona una malaltia somàtica o psíquica greu i perdurable, 
<br> una deformitat greu, la impotència, l'esterilitat o la pèrdua o la inutilitat d'un 
<br> òrgan, d'un membre o d'un sentit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> a deu anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 117<br> Lesions per imprudència<br> 1. El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes en l'article 
<br> anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o multa fins a 
<br> 45.000 euros.<br> 2. El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes a l'article 113 
<br> ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 18.000 euros.<br> 3. Quan les lesions s'hagin comès per imprudència professional s'ha d'imposar 
<br> a més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de professió o ofici fins a cinc anys 
<br> en el cas de l'apartat primer i fins a tres anys en el cas de l'apartat segon 
<br> d'aquest article.<br> 4. Quan els fets s'hagin comès utilitzant un vehicle automòbil o una arma de 
<br> foc, s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de 
<br> conduir i la de privació del permís d'armes fins a quatre anys en el cas de 
<br> l'apartat primer i fins a dos anys en el cas de l'apartat segon d'aquest article.<br> Article 118<br> Participació en una baralla amb mitjans perillosos<br> El qui prengui part en una baralla utilitzant mitjans perillosos per a la vida de les 
<br> persones o tenint coneixement de la seva possessió per altres participants, ha 
<br> de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o amb pena 
<br> d'arrest.<br> Article 119<br> Consentiment<br> No són constitutius d'infracció penal els fets dolosos previstos en aquest capítol 
<br> en els quals hi hagi consentiment per part de la víctima d'acord amb la llei i el 
<br> costum, ni els fets imprudents que siguin conseqüència de la lliure exposició 
<br> per part de la víctima a una situació de perill.<br> No es considera vàlid el consentiment obtingut viciadament o el dels menors 
<br> d'edat i els incapaços, ni el prestat pels seus representants legals.<br> Capítol tercer. Altres delictes contra la salut i la integritat dels éssers humans<br> Article 120<br> Lesions al fetus<br> 1. El qui causi en un embrió implantat o en un fetus una lesió o malaltia que 
<br> perjudiqui greument el seu desenvolupament o li provoqui una tara física o 
<br> psíquica persistent més enllà del naixement, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió 
<br> sanitària fins a sis anys.<br> La temptativa és punible.<br> 2. El qui per imprudència greu realitzi el fet descrit en l'apartat anterior ha de 
<br> ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 18.000 euros. Quan els fets 
<br> s'hagin comès per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de la professió o l'ofici fins a tres anys.<br> Article 121<br> Tràfic d'òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans<br> 1. El qui, sense autorització administrativa o judicial, ofereixi, accepti o trafiqui 
<br> amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió 
<br> sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys.<br> 2. Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de 
<br> presó ha de ser de dos a cinc anys.<br> 3. Si els fets es realitzen en el marc d'una organització la pena imposable pot 
<br> arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 122<br> Experimentacions no consentides<br> El qui sotmeti una persona a pràctiques d'experimentació mèdica o biològica o 
<br> amb finalitats cosmètiques, sense el seu consentiment o amb abús de 
<br> necessitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de tota professió sanitària o relacionada amb la 
<br> investigació científica fins a cinc anys.<br> El consentiment dels menors d'edat o incapaços, fins i tot el prestat pels seus 
<br> representants legals, és irrellevant.<br> La temptativa és punible.<br> Títol IV. Delictes relatius a la genètica i a la reproducció humanes<br> Article 123<br> Tipus bàsic<br> El qui, fora dels supòsits previstos legalment, practiqui una manipulació 
<br> genètica sobre un ésser humà i produeixi una alteració del genotip amb la 
<br> finalitat de modificar la seva descendència, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó de tres a vuit anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària 
<br> o relacionada amb la investigació científica fins a deu anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 124<br> Tipus qualificat<br> El qui practiqui una manipulació genètica per realitzar una selecció d'éssers 
<br> humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol 
<br> professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys.<br> Si la manipulació es produeix en el marc d'un pla preconcebut i afecta un grup 
<br> de persones s'ha d'imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació 
<br> fins a vint anys.<br> La temptativa i la conspiració són punibles.<br> Article 125<br> Obtenció i ús de les característiques genètiques<br> 1. El qui amb finalitat lucrativa examini o determini les característiques 
<br> genètiques d'un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus 
<br> representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. El qui havent obtingut lícitament les característiques genètiques d'un ésser 
<br> humà les utilitzi amb finalitat lucrativa, ha de ser castigat amb la mateixa pena 
<br> que la prevista a l'apartat anterior.<br> 3. La temptativa és punible en ambdós supòsits.<br> Article 126<br> Divulgació<br> El qui divulgui les característiques genètiques d'un ésser humà sense el seu 
<br> consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.<br> Article 127<br> Armes biològiques<br> El qui, amb l'ajut de la tècnica genètica, produeixi armes biològiques ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per a l'exercici 
<br> de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins 
<br> a vint anys.<br> La temptativa i la conspiració són punibles.<br> Article 128<br> Experimentació i comercialització<br> El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb finalitat 
<br> diferent de la procreació ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys 
<br> i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb 
<br> la investigació científica fins a vuit anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 129<br> Reproducció assistida<br> El qui practiqui la reproducció assistida sense el consentiment previ de la 
<br> persona interessada atorgat per escrit de manera lliure i no viciada, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a 
<br> l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació 
<br> científica fins a sis anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 130<br> Consentiment<br> Tret dels casos en què es disposi altrament, el consentiment no eximeix de 
<br> responsabilitat criminal en els delictes d'aquest títol.<br> Títol V. Omissió del deure de socors<br> Article 131<br> Omissió de socors<br> 1. El qui, sense risc per a ell o altri, s'abstingui de prestar socors, mitjançant un 
<br> acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona 
<br> exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest.<br> 2. Si el perill prové d'un accident causat fortuïtament per l'autor de l'omissió de 
<br> socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim.<br> 3. Si l'accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos 
<br> a tres anys de presó.<br> 4. Si l'autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a 
<br> prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.<br> Article 132<br> Obstaculització de socors<br> El qui posi obstacles a l'arribada de socors destinats a assistir una persona en 
<br> perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó fins a dos anys o amb pena d'arrest.<br> La temptativa és punible.<br> Títol VI. Delictes contra la llibertat<br> Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones<br> Article 133<br> Detenció il·legal<br> 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona tancant-la o 
<br> detenint-la ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys.<br> 2. Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores, la pena ha de ser 
<br> de presó de tres mesos a tres anys.<br> 3. La pena ha de ser de presó de cinc a vuit anys si la privació de llibertat dura 
<br> més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 134<br> Esclavatge<br> El qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó de quatre a dotze anys.<br> S'entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, 
<br> fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara 
<br> comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.<br> Article 135<br> Segrest<br> 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona exigint alguna 
<br> condició per alliberar-la ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu 
<br> anys.<br> 2. Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores la pena ha de ser 
<br> de presó de tres mesos a tres anys.<br> 3. La pena ha de ser de presó de set a tretze anys si la privació de llibertat dura 
<br> més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.<br> 4. Si l'autor allibera la persona detinguda renunciant a obtenir el seu propòsit el 
<br> tribunal pot imposar les penes previstes per al delicte de detenció il·legal.<br> 5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 136<br> Penes agreujades<br> Les penes previstes en els articles anteriors d'aquest capítol s'han d'imposar en 
<br> la seva meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> 1. Quan la víctima sigui especialment vulnerable per raó de la seva edat, 
<br> incapacitat o malaltia.<br> 2. Quan l'autor s'apoderi o prengui el control d'una nau, una aeronau o un mitjà 
<br> o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.<br> 3. Quan la víctima sigui autoritat o funcionari en l'exercici de les seves funcions, 
<br> sempre que l'actuació en tal condició no doni lloc a un altre delicte.<br> Article 137<br> Desaparició de persones<br> Si la víctima de segrest o detenció il·legal no ha pogut ser trobada, la pena ha 
<br> de ser de presó de vuit a setze anys.<br> Article 138<br> Qualificació per ser autoritat o funcionari<br> L'autoritat o el funcionari competent per practicar una detenció que, sense que 
<br> hi hagi motiu legal inicial, cometi un dels fets descrits en els articles anteriors 
<br> d'aquest capítol ha de ser castigat amb les penes previstes per als supòsits 
<br> respectius en la seva meitat superior i, a més, amb la inhabilitació de drets 
<br> públics fins a dotze anys en els casos dels articles 133 i 135, o fins a vint anys 
<br> en el cas de l'article 137.<br> Capítol segon. Coaccions i amenaces<br> Article 139<br> Coaccions<br> 1. El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a 
<br> realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment 
<br> obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Si la coacció consisteix a impedir l'exercici d'un dret o d'una llibertat previstos 
<br> als capítols III o IV del títol II de la Constitució, la pena ha de ser de presó de 
<br> tres mesos a tres anys, tret que el fet tingui assenyalada una pena superior en 
<br> una altra norma penal.<br> Article 140<br> Amenaces d'un mal constitutiu de delicte<br> 1. El qui amenaci una persona de causar un mal constitutiu d'un delicte major o 
<br> d'un delicte contra la integritat física exigint qualsevol condició, lícita o il·lícita, 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. Si l'amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un 
<br> mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena ha de ser d'un a 
<br> cinc anys de presó.<br> 3. Les penes previstes anteriorment s'han d'imposar en la seva meitat inferior si 
<br> l'autor no ha aconseguit el seu propòsit.<br> Article 141<br> Altres amenaces condicionals<br> El qui amenaci una persona amb un mal dels no previstos en l'article anterior, 
<br> exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de 
<br> ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 142<br> Xantatge<br> 1. El qui exigeixi a una persona una quantitat o el compliment d'alguna 
<br> condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar 
<br> negativament l'honor o el patrimoni de l'amenaçat o de persones que hi estan 
<br> íntimament vinculades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a 
<br> tres anys.<br> 2. Si l'autor ha aconseguit que li sigui lliurada totalment o parcialment la 
<br> quantitat exigida o que es compleixi la condició, se li ha d'imposar pena de 
<br> presó d'un a quatre anys.<br> 3. Si el fet consisteix en l'amenaça de revelar o denunciar la comissió d'alguna 
<br> infracció penal, el tribunal ho ha de tenir en compte als efectes de l'aplicació de 
<br> l'article 56. Així mateix, en aquests casos el Ministeri Fiscal, per tal de facilitar la 
<br> persecució penal del xantatge, pot abstenir-se d'acusar per la infracció motiu 
<br> del xantatge, sempre que no es tracti d'un delicte major.<br> Article 143<br> Amenaces no condicionals<br> El qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, 
<br> contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui vinculació 
<br> íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual 
<br> es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó fins a dos anys o d'arrest.<br> Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual<br> Capítol primer. Agressions sexuals<br> Article 144<br> Agressió sexual<br> El qui, mitjançant violència o intimidació, determina una persona a prendre part 
<br> en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de 
<br> tres mesos a tres anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 145<br> Agressió sexual constitutiva de violació<br> Quan l'agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o 
<br> en introducció d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres 
<br> vies, l'autor ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 146<br> Agressions qualificades<br> L'agressió sexual ha de ser castigada amb pena de presó de dos a set anys en 
<br> els supòsits de l'article 144 i amb pena de presó de sis a quinze anys en els de 
<br> l'article 145, quan en el fet hi concorri alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> 1. Executar el fet en grup, concorrent-hi dues o més persones.<br> 2. Ser el culpable ascendent, descendent o germà de la víctima o persona que 
<br> exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.<br> 3. Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia, 
<br> incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment 
<br> vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys. 
<br> En aquest supòsit les penes s'apliquen en la seva meitat superior.<br> 4. Quan en atenció a la naturalesa de la conducta sexual, els mitjans emprats, 
<br> les circumstàncies específiques o qualsevol altre motiu, l'agressió sexual tingui 
<br> un caràcter especialment degradant i vexatori per a la víctima.<br> 5. Quan, mitjançant l'agressió, es posi en perill la vida o la integritat física de la 
<br> víctima.<br> Capítol segon. Abusos sexuals<br> Article 147<br> Actes sexuals sense consentiment<br> 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona menor de catorze 
<br> anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d'oposar resistència o amb abús 
<br> de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a 
<br> tres anys.<br> 2. Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en 
<br> introducció d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.<br> 3. Si l'autor és ascendent, descendent o germà de la víctima o una persona que 
<br> exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és 
<br> especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha 
<br> de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l'apartat primer i de sis a 
<br> quinze anys de presó en el de l'apartat segon.<br> 4. La temptativa és punible en tots els casos.<br> Article 148<br> Abusos sexuals amb prevalença a menors d'edat<br> 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona de més de catorze i 
<br> menys de divuit anys d'edat prevalent-se d'una situació de superioritat ha de 
<br> ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal, oral o en introducció 
<br> d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies, la pena de 
<br> presó ha de ser de dos a sis anys.<br> 3. Si l'autor és ascendent, descendent, o germà de la víctima, o persona que hi 
<br> exerceix de fet o de dret autoritat familiar, o si la víctima és especialment 
<br> vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena s'ha d'imposar 
<br> en la seva meitat superior.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 149<br> Abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat<br> 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona major d'edat amb 
<br> prevalença de superioritat o situació, ha de ser castigat amb pena de presó fins 
<br> a un any o d'arrest.<br> 2. Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o introducció 
<br> d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies la pena 
<br> ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució<br> Article 150<br> Establiment de prostitució<br> El qui faci funcionar o financi un establiment de prostitució ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a la gerència 
<br> d'establiments d'hoteleria, restauració o lleure fins a cinc anys.<br> Article 151<br> Afavoriment de la prostitució<br> 1. El qui promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució d'altri ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o 
<br> deficiència física o psíquica s'ha d'imposar pena de presó de dos a cinc anys. 
<br> Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s'ha 
<br> d'imposar en la meitat superior.<br> 3. Si la infracció és comesa en el marc d'un grup organitzat, el límit màxim de la 
<br> pena prevista pot ser augmentat en la meitat.<br> Article 152<br> Proxenetisme<br> 1. El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb abús de necessitat, de 
<br> superioritat o amb engany suficient determini algú a prostituir-se o a continuar-<br> ho fent, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o 
<br> deficiència física o psíquica s'ha d'imposar pena de presó de tres a deu anys. 
<br> Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s'ha 
<br> d'imposar en la meitat superior.<br> 3. Si la infracció és comesa en el marc d'un grup organitzat el límit màxim de la 
<br> pena prevista pot ser augmentat en la meitat.<br> Article 153<br> Tipus qualificat per lucre<br> Quan el culpable de les infraccions previstes en aquest capítol obtingui un profit 
<br> econòmic, a més de les penes previstes s'ha d'imposar multa fins a 30.000 
<br> euros.<br> Article 154<br> Actes sexuals amb menors o incapaços prostituïts<br> Qui s'aprofiti sexualment de la prostitució d'un menor o d'un incapaç ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó d'un a cinc anys.<br> La temptativa és punible.<br> Capítol quart. Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació 
<br> sexual<br> Article 155<br> Utilització de menors i incapaços per a la pornografia<br> 1. El qui capti imatges d'un menor d'edat o d'un incapaç amb la intenció de 
<br> produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó fins a un 
<br> any.<br> La temptativa és punible.<br> 2. El qui utilitzi un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o 
<br> exhibicionistes i el qui produeixi, vengui, distribueixi, difongui, cedeixi o 
<br> exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges 
<br> de menors, reals o amb aparença de realitat, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó d'un a quatre anys.<br> La temptativa és punible.<br> 3. El qui posseeixi material pornogràfic en el qual apareguin imatges de 
<br> menors, reals o amb aparença de realitat, amb la finalitat de vendre'l o divulgar-<br> lo, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.<br> 4. Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article 
<br> obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s'ha d'imposar multa 
<br> fins a 30.000 euros.<br> Article 156<br> Exhibicionisme<br> El qui executi o faci executar a una altra persona actes d'exhibició sexual 
<br> davant de menors d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de 
<br> ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 6.000 
<br> euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 157<br> Difusió de pornografia entre menors d'edat<br> 1. El qui directament vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic a menors 
<br> d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 euros o del tant al doble del 
<br> benefici obtingut o que es pretenia obtenir.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Si es tracta de material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors 
<br> d'edat, reals o amb aparença de realitat, s'ha d'imposar pena de presó d'un a 
<br> quatre anys.<br> Capítol cinquè. Disposicions comunes<br> Article 158<br> Règim de perseguibilitat<br> Els delictes d'agressió i d'abús sexual només poden ser perseguits mitjançant 
<br> denúncia de la persona ofesa, del seu representant legal o del Ministeri Fiscal, 
<br> que ha de ponderar els interessos concurrents.<br> En aquests delictes el perdó de l'ofès no extingeix l'acció ni la responsabilitat 
<br> penal.<br> Article 159<br> Penes privatives de drets<br> El tribunal pot imposar, raonant-ho en la sentència, a més de les penes 
<br> previstes per a cada delicte, la pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de 
<br> família o la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic o per a l'exercici 
<br> de l'ofici o el càrrec, quan el culpable sigui ascendent, tutor, mestre o qualsevol 
<br> persona encarregada de fet o de dret del menor o incapaç, per un període fins 
<br> a sis anys.<br> També pot imposar pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a 
<br> sis anys quan el culpable sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús del 
<br> seu càrrec.<br> Article 160<br> Clàusula de concurs<br> Les penes previstes als capítols III i IV d'aquest títol s'han d'imposar sense 
<br> perjudici de castigar, a més, les agressions o els abusos sexuals que s'hagin 
<br> comès.<br> Article 161<br> Conseqüències accessòries<br> En els supòsits tipificats en els capítols III i IV d'aquest títol, si en la realització 
<br> del fet delictiu s'han utilitzat establiments o locals oberts al públic, el tribunal pot 
<br> acordar-ne, raonant-ho en la sentència, el tancament temporal o definitiu. 
<br> També en pot acordar el tancament temporal com a mesura cautelar.<br> Títol VIII. Delictes contra les relacions familiars<br> Capítol primer. Delictes contra les institucions protectores dels menors i 
<br> incapaços<br> Article 162<br> Sostracció de menors<br> 1. El qui sostreu un menor de catorze anys o un incapaç, impedint de manera 
<br> prolongada l'exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de 
<br> ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui 
<br> constitutiu d'un delicte de segrest o detenció il·legal.<br> 2. En cas que la sostracció sigui realitzada per un ascendent, el tribunal pot 
<br> aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 163<br> Inducció a abandonar la llar familiar<br> 1. El qui indueixi un menor d'edat o un incapaç a abandonar la llar familiar o el 
<br> lloc on resideixi impedint l'exercici de les funcions de guarda per part dels seus 
<br> titulars, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. El qui cooperi a l'abandó ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any 
<br> o d'arrest.<br> Article 164<br> Tràfic d'infants per alterar-ne la filiació<br> 1. El qui lliuri un menor per alterar-ne la filiació ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui, amb la mateixa finalitat, rebi el 
<br> menor i el qui actuï com a intermediari.<br> 3. Si en les conductes anteriors hi concorre ànim lucratiu la pena a imposar ha 
<br> de ser de presó de dos a cinc anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el 
<br> qui rep el menor si ofereix o dóna compensació econòmica.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 165<br> Grup organitzat<br> Les penes previstes en els articles anteriors d'aquest capítol poden ser 
<br> augmentades fins a la meitat del seu màxim si els fets es realitzen en el marc 
<br> d'un grup organitzat.<br> Article 166<br> Penes d'inhabilitació i conseqüències accessòries<br> 1. L'autoritat, el funcionari o l'educador que en l'exercici del seu càrrec o 
<br> professió cometi un dels delictes previstos en aquest capítol ha de ser castigat, 
<br> a més de les penes previstes, amb inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic, 
<br> ofici o càrrec fins a deu anys.<br> 2. El tribunal pot imposar a l'ascendent o al tutor que cometi algun dels delictes 
<br> prevists en els articles anteriors d'aquest capítol la pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici dels drets de família fins a deu anys.<br> 3. Si els fets s'han comès utilitzant un centre docent o establiment dedicat a la 
<br> guarda o cura d'infants o d'incapaços, el tribunal pot acordar el tancament 
<br> temporal o definitiu de l'establiment.<br> Capítol segon. Delictes comesos en l'exercici de les funcions de protecció<br> Article 167<br> Abandó de menors i incapaços<br> 1. L'abandó d'un menor d'edat o d'un incapaç per part de la persona 
<br> encarregada de guardar-lo ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos 
<br> anys.<br> 2. Si el fet és comès pels titulars de les funcions de guarda, la pena ha de ser 
<br> de presó de tres mesos a tres anys.<br> 3. Si per les circumstàncies de l'abandó es posa en perill la vida o la salut del 
<br> menor o de l'incapaç la pena ha de ser de dos a cinc anys de presó.<br> Article 168<br> Omissió del deure d'assistència en cas de necessitat<br> El qui deixi de prestar l'assistència legalment establerta per al manteniment 
<br> dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es trobin en situació de 
<br> necessitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest. La 
<br> mateixa pena s'ha d'imposar al tutor o curador respecte al menor o incapaç 
<br> subjecte a tutela o curatela.<br> Aquest delicte només és perseguible amb denúncia prèvia de la persona ofesa 
<br> o de qui en tingui la representació legal. Si es tracta d'un menor d'edat, incapaç 
<br> o persona desvalguda, pot denunciar el fet el Ministeri Fiscal.<br> Article 169<br> Utilització de menors o incapaços per a la mendicitat<br> 1. El qui utilitzi un menor d'edat o incapaç per practicar la mendicitat o 
<br> n'obtingui un profit ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o 
<br> d'arrest.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Si el fet es comet en el marc d'un grup organitzat, el culpable que hi pertanyi 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 170<br> Penes d'inhabilitació<br> El tribunal pot imposar als responsables dels delictes compresos en aquest 
<br> capítol la pena d'inhabilitació dels drets de família i/o d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a deu anys.<br> Capítol tercer. Bigàmia<br> Article 171<br> Bigàmia<br> El qui contregui ulterior matrimoni sense que es trobi dissolt legítimament 
<br> l'anterior ha de ser castigat amb pena d'arrest o de presó fins a un any.<br> Títol IX. Delictes contra l'honor<br> Article 172<br> Calúmnia<br> La imputació d'un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb 
<br> menyspreu temerari a la veritat ha de ser castigada com a calúmnia amb pena 
<br> d'arrest. Si es propaga amb publicitat, la pena ha de ser de presó de tres 
<br> mesos a tres anys.<br> L'acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota responsabilitat si prova 
<br> el fet criminal que hagi imputat, tret que aquest fet hagi prescrit, que hagi estat 
<br> amnistiat o que s'hagin cancel·lat els antecedents.<br> Article 173<br> Difamació<br> 1. La imputació d'un fet precís que atempti greument contra l'autoestima o la 
<br> reputació d'una persona, feta amb publicitat i amb coneixement de la seva 
<br> falsedat o amb menyspreu temerari de la veritat, ha de ser castigada amb pena 
<br> de presó fins a un any o d'arrest.<br> 2. Si la difamació es dirigeix contra autoritats o funcionaris públics sobre fets 
<br> referents a l'exercici dels seus càrrecs, ha de ser castigada amb pena de presó 
<br> fins a dos anys o amb pena d'arrest si la difamació no és greu.<br> 3. L'acusat de difamació queda exempt de tota responsabilitat provant la veritat 
<br> de les imputacions.<br> Article 174<br> Injúria<br> El qui injuriï una persona greument o amb publicitat o el qui injuriï lleument una 
<br> autoritat o un funcionari per raó o en ocasió de l'exercici del seu càrrec ha de 
<br> ser castigat amb pena d'arrest.<br> És injúria l'acció executada o l'expressió proferida amb menyspreu d'una 
<br> persona.<br> Article 175<br> Concepte de publicitat<br> La calúmnia, la difamació i la injúria es consideren comeses amb publicitat 
<br> quan es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o de qualsevol altre 
<br> mitjà d'eficàcia similar.<br> Article 176<br> Responsabilitat civil solidària<br> En els casos a què fa referència l'article anterior, és responsable civil solidària 
<br> la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s'hagi propagat 
<br> la calúmnia, la difamació o la injúria.<br> Article 177<br> Retractació<br> Si l'acusat de calúmnia o difamació reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat 
<br> o la incertesa de les imputacions i se'n retracta, el tribunal ha de reduir la pena 
<br> o, si ho creu convenient, dispensar-la.<br> El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d'ordenar que es 
<br> lliuri testimoniatge de retractació a l'ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d'ordenar la 
<br> publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació, 
<br> en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que 
<br> assenyali.<br> Article 178<br> Publicació de la sentència<br> El tribunal en tot cas ha d'ordenar la publicació o divulgació de la sentència 
<br> condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la 
<br> difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la 
<br> seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o 
<br> la divulgació de la sentència condemnatòria s'ha de fer a costa del condemnat.<br> Article 179<br> Perseguibilitat<br> 1. Ningú no pot ser penat per calúmnia, difamació o injúria més que en virtut de 
<br> querella de la persona ofesa o del seu representant legal o, en cas de mort de 
<br> l'ofès, del seu cònjuge, dels seus ascendents, descendents o hereus.<br> 2. És suficient la denúncia quan l'ofensa es dirigeixi contra funcionari o autoritat 
<br> sobre fets referents a l'exercici dels seus càrrecs.<br> Article 180<br> Calúmnia i difamació en judici<br> Ningú no pot deduir acció de calúmnia o difamació proferides en judici sense 
<br> llicència prèvia del tribunal que en conegui o n'hagi conegut.<br> Article 181<br> Perdó<br> El responsable de calúmnia, difamació o injúria queda exempt de 
<br> responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant 
<br> legal.<br> El perdó ha d'atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència.<br> En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o incapacitats, el 
<br> batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l'eficàcia del 
<br> perdó atorgat pel representant legal d'aquells i ordenar la continuació del 
<br> procediment.<br> Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal 
<br> han d'escoltar novament el representant del menor o l'incapaç amb caràcter 
<br> previ.<br> Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili<br> Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets<br> Article 182<br> Descobriment de secrets documentals<br> El qui per descobrir la intimitat d'un altre sense el seu consentiment s'apoderi 
<br> de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 183<br> Escoltes il·legals i conductes afins<br> El qui per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment intercepti les 
<br> seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, consulta electrònica, 
<br> transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre 
<br> senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre 
<br> anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 184<br> Obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades<br> Ha de ser castigat amb pena de dos a cinc anys de presó el qui, sense 
<br> autorització i en perjudici de tercer, realitzi una de les actuacions següents&#58;<br> a) Crear o utilitzar fitxers clandestins de dades personals automatitzats 
<br> electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de 
<br> protecció de dades personals.<br> b) Recollir dades personals amb fins d'automatització electrònica o 
<br> automatitzar-les contravenint les normes legals de protecció de dades 
<br> personals.<br> c) Modificar, alterar o creuar dades personals automatitzades contravenint les 
<br> normes legals de protecció de dades personals.<br> La temptativa és punible.<br> Article 185<br> Qualificació per la revelació<br> 1. S'ha d'imposar pena d'un a quatre anys de presó si es revelen a tercers les 
<br> dades o els fets descoberts a què fa referència l'article 182.<br> 2. S'ha d'imposar pena de dos a cinc anys de presó si es revelen o cedeixen a 
<br> tercers les dades o fets descoberts o les imatges captades a què fa referència 
<br> l'article 183.<br> 3. S'ha d'imposar pena de tres a sis anys de presó si es revelen, cedeixen o 
<br> transmeten a tercers les dades personals automatitzades a què fa referència 
<br> l'article 184.<br> Article 186<br> Dades especialment protegides<br> Quan els fets descrits en els articles 184 i 185.3 afectin dades de caràcter 
<br> personal, referents a la ideologia, la religió, la salut, l'origen social, l'orientació o 
<br> el comportament sexual, s'han d'imposar les penes previstes en la seva meitat 
<br> superior.<br> Article 187<br> Qualificació per organització<br> Si els fets previstos en aquest capítol es realitzen amb fins lucratius per mitjà 
<br> d'un grup organitzat, les penes s'han d'imposar en la seva meitat superior.<br> Article 188<br> Delicte de revelació<br> Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui, amb 
<br> coneixement d'un origen il·lícit, i sense haver pres part en les conductes 
<br> descrites en els articles 182, 183 i 184, reveli a tercers les dades o fets 
<br> descoberts, les imatges captades, o les dades personals.<br> Article 189<br> Qualificació per a funcionari o autoritat<br> L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei, sense haver-<br> hi motiu legal inicial referit a la persecució d'un delicte i prevalent-se del seu 
<br> càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors 
<br> d'aquest capítol, ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en 
<br> els mateixos articles en la seva meitat superior i, a més, amb la pena 
<br> d'inhabilitació de drets públics fins a sis anys si el límit màxim de la pena no 
<br> supera els tres anys de presó i fins a nou anys si és superior.<br> Article 190<br> Violació de secrets en l'àmbit laboral<br> El qui reveli secrets aliens de caràcter personal, dels quals tingui coneixement 
<br> per raó d'ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó de tres mesos a tres anys.<br> No queda compresa en aquest article la informació privada facilitada amb 
<br> finalitat de garantia pels administradors d'un banc als d'una altra entitat 
<br> bancària del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos 
<br> assumits pel primer a un dels seus clients.<br> Article 191<br> Violació del secret professional<br> El professional que, amb incompliment de l'obligació de secret o reserva, reveli 
<br> secrets d'una altra persona, ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis 
<br> anys.<br> Article 192<br> Continuació de l'obligació de secret<br> La violació de secrets tipificada als articles 190 i 191 continua essent punible 
<br> malgrat que la persona hagi deixat d'exercir la professió o l'ofici, o hagi cessat 
<br> la seva relació contractual.<br> Article 193<br> Règim de perseguibilitat<br> 1. Per procedir pels delictes previstos en aquest capítol és necessària la 
<br> denúncia de la persona ofesa, d'un representant legal o de l'encarregat o 
<br> responsable dels fitxers de dades personals.<br> Quan la persona ofesa sigui menor d'edat, incapaç o persona desvalguda, 
<br> també pot denunciar el Ministeri Fiscal, que ha de ponderar els interessos en 
<br> presència.<br> 2. No es requereix la denúncia exigida en l'apartat anterior per procedir pels 
<br> fets descrits en els articles 185 i 189, ni quan el delicte afecti una pluralitat de 
<br> persones.<br> Capítol segon. Violació de domicili o establiment<br> Article 194<br> Violació de domicili<br> 1. El qui, sense habitar-hi, entri en el domicili d'un altre o s'hi mantingui contra 
<br> la voluntat de qui hi habita, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos 
<br> anys.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Si el fet s'executa amb violència o intimidació la pena ha de ser de presó 
<br> d'un a quatre anys.<br> Article 195<br> Violació de determinats domicilis o establiments<br> 1. Ha de ser castigat amb pena d'arrest el qui entri o romangui contra la 
<br> voluntat del seu titular en el domicili d'una persona jurídica pública o privada, 
<br> despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al 
<br> públic fora de les hores d'obertura.<br> 2. Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui amb 
<br> violència o intimidació entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el 
<br> domicili d'una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, 
<br> o en un establiment mercantil o local obert al públic.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 196<br> Qualificació per al funcionari o autoritat<br> L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei i sense 
<br> haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d'un delicte, cometi qualsevol 
<br> dels fets descrits en els dos articles anteriors, ha de ser castigat amb la pena 
<br> prevista respectivament en els mateixos en la seva meitat superior, i 
<br> inhabilitació de drets públics fins a sis anys.<br> Títol XI. Delictes contra el patrimoni<br> Capítol primer. Delictes patrimonials d'apoderament<br> Article 197<br> Furt<br> Comet furt el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una 
<br> cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari.<br> El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó fins a dos anys o d'arrest.<br> La temptativa és punible.<br> Article 198<br> Furt qualificat<br> El delicte de furt ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> a) Que la cosa sostreta tingui valor històric, artístic o cultural o especial 
<br> significació per al desenvolupament científic o tecnològic.<br> b) Que el valor de la cosa sigui superior a 6.000 euros.<br> c) Que es cometi aprofitant-se del desemparament de la víctima.<br> d) Que posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves 
<br> necessitats o les de la seva família.<br> e) Que es cometi amb abús de confiança.<br> Article 199<br> Furt amb força en les coses o en casa habitada<br> 1. Amb independència del valor de la cosa furtada, el furt ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó d'un a quatre anys si hi concorre alguna de les 
<br> circumstàncies següents&#58;<br> a) Forçament de porta, finestra, objecte que contingui la cosa o dels mitjans 
<br> instal·lats pel propietari per evitar o dificultar l'accés a la cosa, inutilització de 
<br> sistemes d'alarma o guarda o ús de claus falses o de possessió il·legítima o de 
<br> codis de coneixement il·lícit.<br> b) Escalament per accedir al lloc on es troba la cosa.<br> 2. Si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del 
<br> valor de la cosa furtada, s'ha d'imposar pena de presó de dos a sis anys.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 200<br> Concepte de claus falses<br> Es consideren claus falses, als efectes del que disposa l'article anterior&#58;<br> a) Els instruments no destinats pel propietari o persona autoritzada per obrir el 
<br> pany.<br> b) Les targetes magnètiques, perforades o d'un altre tipus, i els comandaments 
<br> o mitjans d'obertura a distància.<br> Article 201<br> Concepte de casa habitada<br> Es considera casa habitada tot lloc que constitueixi l'habitatge temporal o 
<br> permanent d'una o més persones, encara que es trobin absents quan el furt es 
<br> produeixi.<br> Article 202<br> Robatori<br> Comet robatori el qui, amb ànim de lucre, s'apodera d'una cosa moble aliena 
<br> amb violència o intimidació en les persones.<br> El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys.<br> El tribunal ha d'imposar pena de presó d'un a quatre anys quan la violència o 
<br> intimidació exercida tingui escassa significació.<br> La temptativa és punible.<br> Article 203<br> Robatori qualificat<br> El robatori ha de ser castigat amb pena de presó de tres a nou anys&#58;<br> a) Quan el culpable faci ús d'una arma o de mitjans perillosos de manera que 
<br> pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones.<br> b) Quan s'executi en grup de tres o més persones organitzades de les quals 
<br> almenys una porti una arma.<br> Article 204<br> Furt d'ús de vehicles<br> El qui, sense autorització del propietari, sostreu un vehicle automòbil de valor 
<br> superior a 2.000 euros, sense ànim d'apropiar-se'l, ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest o multa fins a 6.000 euros.<br> El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en 
<br> el termini de 24 hores després de la sostracció, tenint en compte els mòbils i les 
<br> altres circumstàncies del fet.<br> Article 205<br> Furt impropi<br> El qui, amb ànim de lucre i essent-ne el propietari o amb el seu consentiment, 
<br> sostreu una cosa moble de valor superior a 600 euros de qui la té legítimament 
<br> en penyora o com a dipositari per raó d'embargament o administració judicial, 
<br> ha de ser castigat amb pena de multa fins al quàdruple del valor de la cosa.<br> Article 206<br> Tipus qualificats<br> En el cas que els fets previstos en els dos articles anteriors es cometin amb 
<br> violència o intimidació en les persones, s'han de castigar amb la pena prevista 
<br> per al robatori.<br> La temptativa és punible.<br> Capítol segon. Extorsió<br> Article 207<br> Extorsió<br> El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a 
<br> realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o 
<br> del d'un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin, 
<br> amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat.<br> La temptativa és punible.<br> Capítol tercer. Defraudacions<br> Article 208<br> Estafa<br> Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir 
<br> error en una persona i d'aquesta manera la indueix a realitzar un acte de 
<br> disposició patrimonial en perjudici propi o aliè.<br> El culpable d'estafa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys, si el perjudici patrimonial és superior a 600 euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 209<br> Estafa qualificada<br> 1. El delicte d'estafa ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys en 
<br> els casos següents&#58;<br> a) Que tingui com a objecte l'habitatge o altres béns de primera necessitat o 
<br> d'utilitat social reconeguda.<br> b) Que es realitzi amb simulació de plet o ús d'un altre frau processal.<br> c) Que es realitzi mitjançant xec, targeta de crèdit, pagaré, lletra de canvi en 
<br> blanc o negoci canviari fictici.<br> d) Que es realitzi demanant fons amb finalitats humanitàries o caritatives.<br> e) Que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros.<br> f) Que la defraudació posi la víctima en una situació econòmica difícil per 
<br> atendre les seves necessitats i les de la seva família.<br> 2. El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les 
<br> circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa fins al quàdruple del 
<br> perjudici patrimonial causat.<br> Article 210<br> Estafa informàtica<br> El qui, amb ànim de lucre i valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici 
<br> semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a 
<br> una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros, ha de ser castigat 
<br> amb les penes previstes per a l'estafa o per a l'estafa qualificada si es dóna 
<br> algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l'article anterior.<br> La temptativa és punible.<br> Article 211<br> Estafes privilegiades<br> El qui, tenint intenció de no satisfer el seu import, disposi dels serveis 
<br> d'hoteleria o restauració, mitjans de transport o estacions de servei, causant un 
<br> perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 212<br> Defraudacions en l'ús de fluids o sistemes de telecomunicació<br> El qui, alterant les indicacions, els aparells comptadors o emprant mecanismes 
<br> clandestins o codis secrets, cometi defraudació per un valor superior a 600 
<br> euros en la utilització d'energia elèctrica, gas, aigua o altres formes d'energia o 
<br> fluids aliens, o de sistemes de telecomunicació, ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest o multa fins al triple del perjudici causat.<br> Article 213<br> Apropiació indeguda<br> El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d'altri, s'apropiï o distregui diners, 
<br> efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que 
<br> hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o 
<br> retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l'estafa o amb la 
<br> pena prevista per a l'estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits 
<br> prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l'article 209.<br> La temptativa és punible.<br> Article 214<br> Apropiació privilegiada<br> El qui, amb ànim de lucre, s'apropia d'una cosa moble aliena perduda, o de 
<br> propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser 
<br> castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si 
<br> aquest és superior a 600 euros.<br> Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació 
<br> especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de 
<br> presó fins a dos anys o d'arrest.<br> Article 215<br> Administració deslleial<br> El qui, havent-li estat confiada l'administració o la cura d'interessos patrimonials 
<br> aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d'un 
<br> tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó de tres mesos a tres anys.<br> Capítol quart. Receptació<br> Article 216<br> Receptació de delictes<br> El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d'un delicte contra 
<br> el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, 
<br> adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot 
<br> excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat.<br> El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó d'un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més 
<br> pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.<br> Article 217<br> Receptació habitual de contravencions penals<br> El qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius 
<br> de contravenció penal contra la propietat, habitualment adquireixi o transmeti a 
<br> un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 218<br> Comissió del fet en un establiment comercial o industrial<br> Si la receptació es realitza utilitzant un establiment comercial o industrial, el 
<br> tribunal pot imposar, a més de les penes previstes en els dos articles anteriors, 
<br> i tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, la pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a cinc anys i acordar el 
<br> tancament temporal o definitiu de l'establiment.<br> Article 219<br> Disposició comuna<br> Les penes previstes en aquest capítol han d'aplicar-se encara que l'autor o el 
<br> còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una 
<br> persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de 
<br> pena.<br> Capítol cinquè. Insolvències punibles<br> Article 220<br> Frustració de procediments executius de cobrament<br> S'ha de castigar amb pena de presó de tres mesos a tres anys&#58;<br> a) El deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, 
<br> qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus béns o realitzi actes de 
<br> disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot 
<br> o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució 
<br> judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.<br> b) Si, endemés de la conducta anterior, es produís voluntàriament la fallida, 
<br> aquesta darrera s'ha de considerar delictiva.<br> c) En relació amb allò disposat a la lletra a) té la consideració de deutor el 
<br> responsable penal o civil de qualsevol fet delictiu que, amb posterioritat a la 
<br> seva comissió i amb la finalitat d'eludir el compliment de les responsabilitats 
<br> civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui 
<br> obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o 
<br> parcialment insolvent.<br> Article 221<br> Fallida delictiva<br> 1. Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, 
<br> personalment o com a administrador d'una persona jurídica, conscient d'un 
<br> increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi 
<br> en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d'un 
<br> procediment concursal&#58;<br> a) Realitzi alguna de les conductes descrites a l'article anterior.<br> b) Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial.<br> c) Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors.<br> d) Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa.<br> e) Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial 
<br> normal.<br> f) Alieni béns o valors propis o de l'empresa a preu inferior a l'establert en el 
<br> seu moment al mercat.<br> g) Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d'impossibilitar o 
<br> dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció.<br> 2. Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la 
<br> conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en 
<br> què hagi pogut incórrer.<br> 3. Si la fallida, en qualsevol d'aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua 
<br> dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el 
<br> fallit des d'una situació de penúria econòmica, la pena s'ha d'imposar en la 
<br> seva meitat superior.<br> 4. No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels 
<br> supòsits indicats si ja han estat objecte d'un procés penal propi i separat.<br> Capítol sisè. Danys<br> Article 222<br> Concepte de dany<br> Als efectes del present capítol es considera dany la deterioració, la destrucció o 
<br> la desaparició d'una cosa d'altri.<br> Article 223<br> Tipus bàsic<br> 1. El qui causa un dany d'un import superior a 3.000 euros ha de ser castigat 
<br> amb pena d'arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no 
<br> superior a vuit mesos.<br> 2. La pena ha de ser de presó fins a dos anys quan la infracció es cometi&#58;<br> a) Contra béns d'una autoritat, funcionari, perit o advocat per influenciar el seu 
<br> comportament en l'exercici de les seves funcions o de la seva comesa.<br> b) Contra béns d'un tercer, sigui per impedir-li declarar o denunciar una 
<br> infracció, o a causa de la seva denúncia o declaració.<br> c) Posant la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves 
<br> necessitats o les de la seva família.<br> d) Contra béns de domini o utilitat pública.<br> e) Mitjançant incendi, explosió o mitjà que comporti un risc d'extensió dels 
<br> efectes del delicte, llevat que el fet constitueixi un delicte d'estralls. Si del fet en 
<br> pot derivar un risc per a la vida o la salut de les persones, la pena ha de ser de 
<br> tres mesos a tres anys de presó.<br> Article 224<br> Tipus privilegiat<br> El qui causa un dany d'un import superior a 600 euros i que no excedeixi de 
<br> 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al quàdruple del dany 
<br> causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no 
<br> superior a quatre mesos.<br> En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes al punt 2 de l'article 
<br> anterior s'ha d'imposar pena d'arrest o treballs en benefici de la comunitat per 
<br> un període no superior a vuit mesos.<br> Article 225<br> Danys informàtics<br> El qui per qualsevol mitjà altera o destrueix dades o programes d'un sistema 
<br> informàtic aliè ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.<br> En els casos menys greus, la pena ha de ser d'arrest o treballs en benefici de la 
<br> comunitat fins a un màxim d'un any.<br> Article 226<br> Temptativa<br> La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible.<br> Capítol setè. Disposicions comunes<br> Article 227<br> Excusa absolutòria en cas de parentiu<br> Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels 
<br> delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què 
<br> concorri violència o intimidació i del delicte d'administració deslleial&#58;<br> Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de 
<br> separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de 
<br> fet equivalent.<br> Els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció.<br> El cònjuge vidu en relació amb els béns mobles del consort difunt mentre en 
<br> tingui la possessió.<br> Títol XII. Delictes contra l'ordre socioeconòmic<br> Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics<br> Article 228<br> Concursos i subhastes públics<br> 1. Han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys i 
<br> inhabilitació especial fins a sis anys per licitar en una subhasta o concurs 
<br> públic, ja sigui judicial o d'entitats públiques&#58;<br> a) El qui demani premi o promeses per tal de no prendre part en un concurs o 
<br> subhasta públic.<br> b) El qui mitjançant amenaces, premis, promeses o qualsevol altre mitjà intenti 
<br> que un tercer no prengui part en una subhasta o concurs públic.<br> c) Els que es posin d'acord per alterar el preu d'adjudicació o perquè la 
<br> subhasta o concurs quedi desert.<br> 2. Si es tracta d'una subhasta o concurs de qualsevol entitat pública, es pot 
<br> imposar, a més, la privació del dret de contractar amb les administracions 
<br> públiques fins a sis anys a l'autor o a la persona física o jurídica que 
<br> representa.<br> Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial<br> Article 229<br> Delictes contra la propietat intel·lectual<br> Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al 
<br> triple del benefici obtingut el qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, 
<br> reprodueixi, copiï, distribueixi o comuniqui públicament, totalment o parcial, una 
<br> obra literària, artística, científica o qualsevol altra protegida per la llei, o la seva 
<br> transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol suport o 
<br> comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l'autorització del titular o el 
<br> cessionari de qualsevol dret de propietat intel·lectual.<br> En els supòsits de gravetat especial el tribunal pot imposar, endemés, el 
<br> tancament temporal o definitiu de l'establiment del condemnat i/o la publicació 
<br> de la sentència.<br> Article 230<br> Delictes contra els drets de patent o models d'utilitat<br> Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l'article anterior el qui 
<br> amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el 
<br> consentiment del titular d'una patent o model d'utilitat i amb coneixement del 
<br> seu registre&#58;<br> a) Fabriqui, importi, posseeixi, faci ús, ofereixi o introdueixi en el comerç 
<br> objectes emparats per aquests drets.<br> b) Faci ús o ofereixi la utilització d'un procediment objecte d'una patent, o 
<br> posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o faci ús del producte directament 
<br> obtingut del procediment patentat.<br> Article 231<br> Delictes contra els drets de marca<br> Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l'article 229 el qui, amb 
<br> ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment 
<br> del titular d'un dret de propietat industrial o comercial registrat d'acord amb la 
<br> legislació de marques i amb coneixement del seu registre&#58;<br> a) Reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera faci ús d'un signe 
<br> distintiu idèntic o similar, per als mateixos o similars productes o serveis per als 
<br> que el dret es troba registrat.<br> b) Posseeixi per a la seva comercialització, importi o introdueixi en el comerç 
<br> productes o serveis amb signes distintius que suposin una infracció als drets 
<br> exclusius del titular.<br> Article 232<br> Disposició comuna<br> Per a la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial és 
<br> necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els 
<br> fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que 
<br> poden atemptar contra el prestigi del Principat.<br> Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors<br> Article 233<br> Descobriment de secret d'empresa<br> El qui, sense estar-hi autoritzat, obtingui dades o s'apoderi de documents o 
<br> objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat 
<br> d'una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys.<br> Si en el supòsit anterior es revela el secret o se cedeix a un tercer, la pena ha 
<br> de ser d'un a quatre anys de presó.<br> La temptativa és punible.<br> Article 234<br> Infracció del deure de reserva<br> El qui, tenint l'obligació legal o contractual de guardar secret, difongui, reveli o 
<br> cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l'article anterior ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 235<br> Revelació de secret d'empresa<br> El qui, amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el seu 
<br> descobriment, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a 
<br> l'article 233 ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 236<br> Indicacions enganyoses<br> El fabricant, distribuïdor o comerciant que ofereixi en el mercat productes o 
<br> serveis amb indicacions o representacions falses, enganyoses o que puguin 
<br> produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels 
<br> productes o serveis oferts ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 237<br> Engany al consumidor<br> El qui cobri al consumidor quantitats superiors a les que corresponen pels 
<br> productes o serveis oferts, mitjançant l'alteració o manipulació d'aparells 
<br> automàtics de mesura, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o 
<br> d'arrest.<br> Capítol quart. Delictes contra l'activitat mercantil de les empreses<br> Article 238<br> Falsejament de comptes socials<br> Els administradors de fet o de dret que falsegin els comptes anuals o altres 
<br> documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d'una societat o 
<br> empresa, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa societat o 
<br> empresa, a un dels socis o a un tercer, han de ser castigats amb pena de presó 
<br> d'un a quatre anys.<br> Article 239<br> Abús de posició dominant<br> El qui, prevalent-se de la seva situació majoritària en l'assemblea o junta 
<br> general d'accionistes o de qualsevol altre òrgan d'administració d'una societat o 
<br> empresa, imposi acords abusius amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici 
<br> dels altres socis i sense que reporti beneficis a la societat, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 240<br> Administració deslleial d'una empresa<br> Els administradors de fet o de dret de qualsevol societat o empresa que en 
<br> benefici propi o d'un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec, 
<br> realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o 
<br> empresa, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 241<br> Empresa fictícia<br> El qui constitueixi amb qualsevol finalitat il·lícita o en perjudici de tercers una 
<br> societat o empresa fictícia, sense objecte o amb objecte simulat, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 242<br> Xec sense provisió<br> 1. Ha de ser castigat amb pena d'arrest i prohibició d'emetre xecs fins a sis 
<br> anys&#58;<br> a) El qui doni o lliuri per qualsevol concepte un xec per import superior a 3.000 
<br> euros sabent que no té provisió de fons suficients i disponibles o autorització 
<br> per girar en descobert o que, al moment de la presentació, no podrà ser pagat.<br> b) El qui, havent lliurat el xec, retiri o bloquegi tota o una part de la provisió de 
<br> fons, o doni contraordre impedint el pagament, llevat que el xec hagi estat 
<br> perdut o sostret.<br> 2. Queda exempt de pena el qui satisfà l'import del xec dins els deu dies 
<br> següents a la data en què li hagi estat comunicada la presentació de denúncia 
<br> o querella.<br> 3. Per a la persecució del present delicte és necessària la interposició de 
<br> querella del perjudicat.<br> 4. La responsabilitat civil comprèn la condemna al pagament de l'import del 
<br> taló, tret que el tribunal opti perquè aquesta qüestió sigui resolta, si escau, pels 
<br> tribunals civils.<br> Article 243<br> Ús fraudulent de targeta de crèdit<br> El qui faci ús, sense autorització, d'una targeta de crèdit o de dèbit ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, llevat que els fets no 
<br> siguin constitutius del tipus de l'article 488.<br> El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici 
<br> causat amb l'ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui 
<br> resolta pels tribunals civils.<br> Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social<br> Article 244<br> Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social<br> L'administrador de fet o de dret d'una empresa o societat o l'empresari que 
<br> ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que 
<br> hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, 
<br> amb la finalitat d'eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó de tres mesos a tres anys si l'import defraudat en els dotze 
<br> mesos anteriors supera els 30.000 euros.<br> El consentiment del treballador és irrellevant.<br> Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de 
<br> conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el 
<br> corresponent aute de processament.<br> Capítol sisè. Delictes de contraban<br> Article 245<br> Mercaderies sensibles<br> 1. El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a 
<br> mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de 
<br> març de 1999, per un valor igual o superior a 18.000 euros, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la 
<br> mercaderia.<br> 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la 
<br> franja duanera, definida a la Llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de 
<br> març de 1999, sense l'autorització corresponent, detenint o circulant amb la 
<br> mercaderia sensible esmentada al punt 1 per un valor igual o superior a 18.000 
<br> euros.<br> 3. El qui realitzi qualsevol dels delictes esmentats als punts 1 i 2 per un valor 
<br> superior a 60.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys i multa fins al doble del valor de la mercaderia.<br> 4. La modificació o l'alteració de parts o de l'estructura d'un vehicle per crear 
<br> cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar 
<br> mercaderia ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any.<br> 5. En els supòsits previstos en el present article el tribunal pot imposar, 
<br> endemés de les penes complementàries i les conseqüències accessòries que 
<br> cregui oportunes, la pena d'inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles 
<br> fins a quatre anys.<br> Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer<br> Article 246<br> Activitat bancària o financera il·legals<br> El qui desenvolupi activitats pròpies del sistema financer sense tenir-ne la 
<br> facultat legal, d'acord amb les disposicions vigents, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'un a quatre anys de presó i multa fins a 150.000 euros. El tribunal pot 
<br> imposar raonadament qualsevol de les mesures previstes a l'article 71.<br> Article 247<br> Préstec usurari<br> El qui realitzi habitualment préstecs usuraris ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó fins a un any.<br> A efectes penals, es considera préstec usurari el que tingui un tipus d'interès 
<br> que superi en més del doble el tipus d'interès que correspondria, segons la 
<br> pràctica bancària al Principat, per la mateixa classe d'operació.<br> Capítol vuitè. Delictes fiscals<br> Article 248<br> Frau fiscal en l'impost sobre les rendes de l'estalvi<br> El qui, amb engany i ànim de lucre, defrauda l'Administració en matèria de 
<br> l'impost sobre les rendes de l'estalvi, falsejant documents o servint-se de títols 
<br> falsos o inexactes quant al seu contingut, ha de ser castigat amb pena de tres 
<br> mesos a tres anys de presó.<br> No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, queda exempt de 
<br> responsabilitat penal el qui doni compliment espontani a les obligacions i 
<br> deures tributaris fora dels terminis preceptius, sense que s'hagi produït un 
<br> requeriment previ de l'Administració i, en tot cas, abans de tenir coneixement 
<br> que el procediment penal es dirigeix contra ell. L'exempció de responsabilitat 
<br> s'estén a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació.<br> Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors<br> Article 249<br> Condicions degradants o perilloses de treball<br> El qui imposi, amb abús de vulnerabilitat o necessitat, condicions de treball 
<br> incompatibles amb la dignitat humana o perilloses per a la salut, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó fins a dos anys i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> l'ofici o el càrrec fins a sis anys.<br> Si les condicions degradants o perilloses s'imposen a menors, les penes s'han 
<br> d'imposar en la seva meitat superior.<br> Article 250<br> Condicions abusives de treball<br> El qui, mitjançant engany o abús de necessitat, imposi als treballadors que 
<br> tingui al seu servei condicions de treball o de seguretat que perjudiquin, 
<br> suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions 
<br> legals especials o normativa de caràcter general, o els mantingui en aquestes 
<br> condicions, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici 
<br> de l'ofici o el càrrec fins a tres anys.<br> El qui realitzi les conductes anteriorment descrites amb violència o intimidació 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.<br> Article 251<br> Omissió de mesures de seguretat en el treball<br> El qui, estant normativament obligat i amb infracció de les normes de seguretat 
<br> en el treball, no proveeixi dels mitjans necessaris perquè els treballadors 
<br> desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene 
<br> adequades, de manera que es pugui posar en perill greu la vida, la salut o la 
<br> integritat física d'aquests, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys 
<br> o multa fins a 30.000 euros, així com inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el 
<br> càrrec fins a sis anys.<br> Article 252<br> Tràfic de persones per a la seva explotació laboral<br> 1. El qui, amb ànim de lucre, promogui o intervingui en el reclutament o en el 
<br> transport d'immigrants clandestins en trànsit pel Principat d'Andorra o que hi 
<br> tingui el seu origen o destinació, ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys i multa fins a 60.000 euros, sense perjudici de les 
<br> responsabilitats penals en les quals pugui incórrer per la comissió d'altres 
<br> delictes.<br> 2. Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins a 
<br> 180.000 euros el qui realitzi aquestes conductes concorrent-hi alguna 
<br> d'aquestes circumstàncies&#58;<br> Que pertanyi a una organització dedicada, entre altres, eventualment o 
<br> permanentment, a aquesta activitat, o actuï en relació amb ella.<br> Que empri engany.<br> Que empri violència o intimidació.<br> Que posi en perill la vida, o que generi un risc greu per a la salut o la integritat 
<br> física de les víctimes.<br> Que les víctimes siguin menors de divuit anys o incapaces.<br> 3. La pena privativa de llibertat corresponent als punts 1 i 2 d'aquest article s'ha 
<br> d'imposar en la seva meitat superior, respectivament, al qui realitzi les 
<br> conductes previstes en algun d'aquests punts concorrent-hi alguna de les 
<br> circumstàncies següents&#58;<br> Que l'autor sigui funcionari i actuï en exercici de les seves funcions. En aquest 
<br> cas, a més de les penes previstes anteriorment, s'ha d'imposar la pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.<br> Que l'autor sigui el cap, l'administrador o l'encarregat de l'organització delictiva.<br> Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva<br> Capítol primer. L'energia nuclear i els grans estralls<br> Article 253<br> Possessió il·lícita<br> El qui per qualsevol mitjà posseeix il·lícitament material nuclear o productes 
<br> radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de 
<br> ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys.<br> Si el material nuclear o els productes radioactius han estat sostrets amb 
<br> violència o intimidació, o mitjançant grup organitzat, s'ha d'imposar pena de 
<br> presó de tres a vuit anys.<br> Article 254<br> Transport i dipòsit il·lícits<br> El qui, sense estar-hi autoritzat, importi, exporti, transporti o estableixi un dipòsit 
<br> de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o 
<br> la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit 
<br> anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 255<br> Exposició a radiacions<br> El qui il·lícitament exposi algú a radiacions ionitzants de manera que pugui 
<br> posar en perill la seva vida o la seva salut ha de ser castigat amb pena de cinc 
<br> a deu anys de presó i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a 
<br> dotze anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 256<br> Pertorbació d'establiments, instal·lacions o serveis<br> El qui pertorbi el funcionament d'un establiment, d'una instal·lació o d'un servei 
<br> en el qual s'utilitzin material nuclear o productes radioactius, de manera que es 
<br> pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó d'un a cinc anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 257<br> Pèrdua per imprudència<br> El qui, per imprudència, hagi permès la sostracció o la pèrdua de material 
<br> nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de 
<br> les persones ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 60.000 euros.<br> Article 258<br> Propagació de radiacions per imprudència<br> El qui, per imprudència, hagi permès la propagació de radiacions ionitzants que 
<br> puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest o multa fins a 60.000 euros.<br> Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic<br> Article 259<br> Estralls<br> El qui, per explosió, incendi o utilitzant qualsevol altre mitjà de potència 
<br> destructiva similar, provoqui la destrucció o un deteriorament greu d'un edifici, 
<br> d'un local públic o d'una obra pública, instal·lació industrial, pont, presa, mitjà 
<br> de transport col·lectiu o sistema de comunicacions o de subministrament o 
<br> infraestructures assimilables, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a 
<br> cinc anys.<br> Si del fet se'n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la 
<br> pena ha de ser de presó de tres a vuit anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 260<br> Estralls per imprudència<br> El qui per imprudència greu provoqui estralls ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest o multa fins a 30.000 euros. Si del fet se'n pot derivar un perill per a la 
<br> vida o la salut de les persones ha d'imposar-se pena d'arrest.<br> Article 261<br> Col·locació o enviament d'explosius<br> El qui col·loqui o enviï un artefacte explosiu de manera que pugui posar en 
<br> perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> d'un a quatre anys.<br> Article 262<br> Infracció de normes de seguretat amb perill concret per a les persones<br> El qui en la fabricació, la manipulació, el transport, la tinença o la 
<br> comercialització de matèries, residus, artificis, organismes o substàncies 
<br> perilloses infringeixi les normes de seguretat establertes de manera que pugui 
<br> posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó fins a dos anys o d'arrest.<br> En tot cas s'ha d'imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici 
<br> o el càrrec o la de privació del permís de conduir fins a sis anys.<br> Les mateixes penes s'han d'imposar al qui en la construcció o la demolició d'un 
<br> dels béns o en l'execució d'una de les obres descrites a l'article 259 infringeixi 
<br> les normes de seguretat establertes i pugui posar en perill la vida o la salut de 
<br> les persones.<br> Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius<br> Article 263<br> Tinença i port il·legal d'armes<br> 1. El qui il·legítimament posseeixi o porti una o més armes, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó fins a un any.<br> 2. S'ha d'imposar pena de presó de tres mesos a tres anys quan hi concorri 
<br> alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> a) Que es tracti d'arma curta de foc.<br> b) Que hi manquin les marques de fàbrica o de nombre, o les tinguin alterades 
<br> o esborrades.<br> c) Que hagin estat introduïdes il·legalment en territori andorrà.<br> 3. Quan es tracti de tinença d'armes de foc prohibides o que siguin el resultat 
<br> de la modificació substancial de les característiques originals de fabricació 
<br> d'armes de foc reglamentades, la pena ha de ser d'un a quatre anys de presó. 
<br> El port ha de ser castigat en la seva meitat superior.<br> 4. El tribunal pot aplicar la pena d'arrest sempre que per les circumstàncies del 
<br> fet i del culpable es dedueixi la manca d'intenció d'usar les armes amb finalitats 
<br> il·lícites.<br> Article 264<br> Tràfic i dipòsit d'armes de foc<br> 1. La fabricació, la comercialització, la cessió o el dipòsit sense autorització 
<br> d'armes de foc reglamentades o prohibides, o llurs municions, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.<br> 2. Es considera dipòsit d'armes de foc la reunió de cinc o més d'aquestes 
<br> armes, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La comercialització 
<br> comprèn tant l'adquisició com la venda, la importació o l'exportació.<br> 3. Respecte de les municions, el tribunal, tenint-ne en compte la quantitat i la 
<br> classe, declararà si constitueixen o no dipòsit a efectes d'aquest delicte.<br> 4. Malgrat el que disposen els apartats anteriors d'aquest article, quan tenint en 
<br> compte la classe, la qualitat, l'estat, el valor històric o de col·lecció de les armes 
<br> i la finalitat de la seva conservació, se'n dedueixi escassa perillositat, el tribunal 
<br> pot considerar els fets com a merament constitutius de tinença il·legal i, 
<br> endemés, aplicar la reducció de pena de l'article 53.<br> 5. La temptativa és punible.<br> Article 265<br> Tràfic i dipòsit d'armes de guerra<br> 1. La fabricació, el desenvolupament, la comercialització, la cessió o el dipòsit 
<br> d'armes de guerra o llurs municions ha de ser castigat amb pena de presó de 
<br> quatre a deu anys.<br> 2. Es considera dipòsit d'armes de guerra la tinença de més d'una qualsevol 
<br> d'aquestes armes o llurs municions, amb independència del seu model o 
<br> classe, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La possessió d'una sola 
<br> arma de guerra es castiga com a tinença d'arma de foc prohibida. La 
<br> comercialització comprèn tant l'adquisició com la venda, la importació o 
<br> l'exportació.<br> 3. Es considera arma de guerra la que així vingui qualificada en les 
<br> disposicions reguladores de la matèria.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 266<br> Tràfic i dipòsit d'armes químiques o biològiques<br> 1. La fabricació, el desenvolupament, la comercialització, la possessió, la 
<br> cessió o el dipòsit d'armes químiques o biològiques o llurs municions ha de ser 
<br> castigada amb pena de presó de sis a dotze anys.<br> 2. Es considera dipòsit d'armes químiques o biològiques la tinença de més 
<br> d'una qualsevol d'aquestes armes o llurs municions, fins i tot si es troben en 
<br> peces desmuntades, i es considera possessió la tinença d'una sola arma o llur 
<br> munició, fins i tot si es troba en peces desmuntades. La comercialització 
<br> comprèn tant l'adquisició com la venda, la importació o l'exportació.<br> 3. Es considera desenvolupament d'armes químiques o biològiques qualsevol 
<br> activitat consistent en la investigació o l'estudi de caràcter científic o tècnic 
<br> dirigits a la creació d'una nova arma química o a la modificació d'una de 
<br> preexistent.<br> 4. Es considera arma química o biològica la determinada com a tal en els 
<br> tractats o convenis internacionals dels quals Andorra sigui part.<br> 5. El qui empri armes químiques o biològiques, o iniciï preparatius militars a 
<br> aquest efecte, ha de ser castigat amb pena de presó de quinze a vint anys, 
<br> sense perjudici de les penes que es puguin imposar d'acord amb altres 
<br> preceptes d'aquest Codi.<br> 6. La temptativa és punible.<br> Article 267<br> Tràfic i dipòsit d'aparells explosius i incendiaris<br> 1. La tinença o el dipòsit no autoritzat de substàncies o aparells explosius, 
<br> inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la seva 
<br> fabricació, transport, importació, exportació, venda o cessió, han de ser 
<br> castigats amb pena de presó de tres a vuit anys. La pena s'ha d'imposar en la 
<br> seva meitat superior si es tracta de substàncies no reglamentades.<br> 2. El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53 sempre que 
<br> de les circumstàncies del fet i del culpable se'n dedueixi escassa perillositat.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Capítol quart. Delictes contra la seguretat del trànsit<br> Article 268<br> Conducció sota l'efecte de drogues<br> 1. El qui condueixi un vehicle automòbil en un estat del qual es pugui derivar un 
<br> perill per al trànsit a causa del consum de begudes alcohòliques, drogues o 
<br> substàncies d'efectes anàlegs, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un 
<br> any o d'arrest, i privació del permís de conduir fins a tres anys.<br> 2. El qui, en les mateixes circumstàncies, condueixi un vehicle automòbil de 
<br> transport col·lectiu amb passatgers, un vehicle automòbil d'un pes total màxim 
<br> superior a 3.500 quilograms, un tren o una aeronau, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins a quatre 
<br> anys. El tribunal també pot imposar la pena d'inhabilitació per a l'exercici de 
<br> l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.<br> Article 269<br> Refús de sotmetre's a la prova<br> El qui refusi sotmetre's a la prova de control d'alcoholèmia quan sigui 
<br> legítimament requerit per un agent de l'autoritat i no accepti sotmetre's a una 
<br> prova d'anàlisi de sang, ha de ser castigat amb pena de privació del permís de 
<br> conduir fins a tres anys i fins a quatre anys en el supòsit del punt segon de 
<br> l'article anterior.<br> Article 270<br> Conducció temerària amb perill concret per a les persones<br> El qui condueixi un vehicle automòbil amb temeritat manifesta i posi 
<br> efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins 
<br> a sis anys.<br> El qui condueixi un vehicle automòbil de transport col·lectiu amb passatgers, un 
<br> vehicle automòbil d'un pes total màxim superior a 3.500 quilograms, un tren o 
<br> una aeronau en les condicions anteriorment expressades, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys i privació del permís de conduir 
<br> fins a sis anys. El tribunal també pot imposar la pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.<br> Article 271<br> Alteració de la seguretat en el trànsit<br> 1. El qui llanci o col·loqui objectes en una via destinada al trànsit de vehicles 
<br> automòbils, la deteriori greument o hi aboqui substàncies lliscants o inflamables 
<br> o inutilitzi o alteri la senyalització, de manera que se'n pugui derivar un perill per 
<br> a la vida i la integritat de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> fins a dos anys o d'arrest.<br> Si com a conseqüència d'alguna de les conductes anteriors es posa en perill 
<br> greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de tres 
<br> mesos a tres anys.<br> 2. El qui realitzi alguna de les conductes previstes en el punt anterior en una 
<br> altra via destinada al transport de passatgers, o en remogui els cables, les vies 
<br> o les instal·lacions, o produeixi una alteració en els senyals emprats per a la 
<br> comunicació o per garantir la seguretat en el trànsit d'aquestes o en el trànsit 
<br> aeri, o manipuli sense estar-hi autoritzat els aparells o mecanismes de 
<br> seguretat de manera que se'n pugui derivar un perill per a la vida o la integritat 
<br> de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys.<br> Si com a conseqüència d'alguna de les conductes anteriors es posa en perill 
<br> greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de dos a 
<br> cinc anys.<br> Article 272<br> Comís del vehicle<br> En els delictes contra la seguretat en el trànsit de vehicles automòbils, el 
<br> vehicle utilitzat s'ha de considerar l'instrument del delicte als efectes del que 
<br> disposa l'article 70. El tribunal en pot decretar el comís sempre que aquesta 
<br> mesura no sigui desproporcionada tenint en compte la gravetat del delicte i el 
<br> valor actual del vehicle.<br> Títol XV. Delictes contra la salut pública<br> Capítol primer. Delictes contra la salut dels consumidors<br> Article 273<br> Elaboració i tràfic de substàncies nocives<br> 1. El qui, sense estar-hi autoritzat, elabori, distribueixi o vengui substàncies 
<br> químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó d'un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com 
<br> inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.<br> 2. El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què 
<br> es refereix l'apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir 
<br> les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser 
<br> castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> l'ofici o el càrrec fins a dos anys.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 274<br> Responsabilitat penal pel producte<br> El qui introdueixi en el mercat productes l'ús dels quals sigui greument perillós 
<br> per a la salut en condicions normals d'utilització o consum, sense complir les 
<br> formalitats previstes en les lleis i en els reglaments, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó fins a dos anys, llevat que el fet constitueixi un delicte més greu 
<br> d'acord amb les disposicions d'aquest títol i sense perjudici de la responsabilitat 
<br> que pugui correspondre per la mort o les lesions causades com a conseqüència 
<br> de la conducta.<br> La temptativa és punible.<br> Article 275<br> Delictes alimentaris<br> 1. El productor, el distribuïdor o el comerciant que introdueixi en el mercat 
<br> productes alimentaris que puguin causar un dany greu a la salut ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó d'un a quatre anys, sense perjudici de les penes 
<br> que puguin correspondre per les lesions o les morts ocasionades. La mateixa 
<br> pena s'ha d'imposar al qui, per ell o mitjançant un tercer, hagi provocat la 
<br> nocivitat del producte en fase de producció, distribució o venda. L'acompliment 
<br> dels requisits legalment establerts sobre elaboració, composició, conservació o 
<br> caducitat no eximeix de responsabilitat criminal quan el subjecte tingui 
<br> coneixement, per mitjans propis o aliens, de la greu nocivitat del producte, 
<br> sempre que aquesta nocivitat sigui desconeguda del públic.<br> 2. El qui introdueixi en el mercat productes alimentaris que puguin causar dany 
<br> a la salut, infringint les normes relatives a l'elaboració, la composició, la 
<br> conservació o la caducitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos 
<br> a tres anys, llevat que el fet constitueixi el delicte previst a l'article anterior. La 
<br> mateixa pena s'ha d'imposar a qui hagi provocat la nocivitat del producte en 
<br> fase de producció, distribució o venda.<br> 3. Quan la nocivitat del producte alimentari procedeixi d'una adulteració amb 
<br> additius o altres agents no autoritzats, es poden imposar les penes 
<br> respectivament assenyalades als punts anteriors en la seva meitat superior.<br> 4. S'entén per producte alimentari el que estigui destinat al consum humà, 
<br> incloses les begudes, així com els seus envasos, embolcalls o qualsevol 
<br> instrument necessari per manipular-lo o consumir-lo.<br> 5. La temptativa és punible.<br> Article 276<br> Delictes farmacològics<br> 1. El qui expedeixi, lliuri o subministri medicaments que, per estar deteriorats o 
<br> caducats, o per incomplir les exigències tècniques relatives a la seva 
<br> composició, estabilitat, eficàcia o informació, puguin posar en perill la salut de 
<br> les persones atesa la seva nocivitat o manca d'eficàcia, han de ser castigats 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> l'ofici o el càrrec fins a quatre anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el 
<br> qui fabriqui, elabori, expedeixi, lliuri o subministri qualsevol medicament 
<br> incomplint les exigències tècniques, o sense respectar les quantitats, les dosis 
<br> o la seva composició genuïna, segons el que estigui autoritzat o declarat, 
<br> sempre que pugui causar un dany a la salut, ja sigui per la seva nocivitat ja 
<br> sigui per pèrdua d'eficàcia.<br> 2. El qui provoqui, en fase de fabricació, distribució, emmagatzematge o venda, 
<br> la nocivitat o la pèrdua d'eficàcia del medicament en els termes descrits a 
<br> l'apartat anterior, ha de ser castigat amb les mateixes penes.<br> 3. El qui introdueixi en el mercat productes que imitin o simulin ser 
<br> medicaments o substàncies productores d'efectes beneficiosos per a la salut, 
<br> donant-los aparença d'autenticitat, i amb això es posi en perill la salut de les 
<br> persones, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> l'ofici o el càrrec fins a tres anys.<br> 4. Quan la realització de les conductes descrites als apartats anteriors del 
<br> present article tingui per objecte productes cosmètics o d'higiene personal, 
<br> s'han d'imposar les penes respectivament assenyalades en la seva meitat 
<br> inferior.<br> 5. Les penes d'inhabilitació previstes en aquest article han de ser d'una durada 
<br> màxima de sis anys quan els fets siguin comesos per farmacèutics, o pels 
<br> directors tècnics de laboratoris legalment autoritzats en nom o representació 
<br> dels quals actuïn.<br> 6. La temptativa és punible.<br> Article 277<br> Delictes relacionats amb l'engreixament de bestiar<br> 1. Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui 
<br> realitzi qualsevol de les conductes següents&#58;<br> a) Donar al bestiar les carns o productes del qual es destinin al consum humà 
<br> substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones o en 
<br> dosis superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades.<br> b) Sacrificar animals d'avituallament o destinar els seus productes al consum 
<br> humà, sabent que els han estat donades les substàncies esmentades a la lletra 
<br> anterior.<br> c) Sacrificar animals d'avituallament als quals s'hagin aplicat tractaments 
<br> terapèutics mitjançant les substàncies referides a la lletra a).<br> d) Vendre al públic les carns o els productes dels animals d'avituallament sense 
<br> respectar els períodes d'espera reglamentàriament previstos per a cada cas.<br> 2. La temptativa és punible.<br> Article 278<br> Enverinament d'aigües o substàncies alimentàries<br> El qui enverini o adulteri les aigües potables o les substàncies alimentàries 
<br> destinades a ús o consum públic amb substàncies infeccioses, radioactives, 
<br> altament tòxiques o altres que puguin ser extremadament nocives per a la 
<br> salut, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació 
<br> per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a deu anys, sense perjudici de la 
<br> responsabilitat criminal en què pugui incórrer d'acord amb altres preceptes 
<br> d'aquest Codi.<br> La temptativa és punible.<br> Article 279<br> Mesures cautelars<br> En els delictes previstos en aquest capítol el tribunal pot imposar el tancament 
<br> de l'establiment, la fàbrica, el laboratori o el local fins a sis anys, i en els 
<br> supòsits de molta gravetat es pot decretar el seu tancament per un temps 
<br> superior o amb caràcter definitiu.<br> Article 280<br> Imprudència punible<br> Si els fets descrits en aquest capítol s'han realitzat per imprudència greu, s'ha 
<br> d'aplicar la reducció qualificada de pena prevista a l'article 54.<br> La realització dels fets descrits als articles 273.1, 275, 276.1 i 2 per 
<br> imprudència greu ha de ser castigada amb pena d'arrest i, si escau, 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a dos anys.<br> La comissió per imprudència greu dels fets descrits a l'article 278 ha de ser 
<br> castigada amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest i, si escau, inhabilitació 
<br> per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys.<br> Capítol segon. Delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques<br> Article 281<br> Concepte de droga tòxica<br> Es considera droga tòxica, als efectes d'aquest Codi, tota substància el consum 
<br> de la qual produeix una alteració de l'estat de consciència i resulta perjudicial 
<br> per a la salut de les persones, si es troba inclosa als convenis internacionals 
<br> sobre la matèria i no és considerada lícita per la legislació andorrana o si, en el 
<br> cas de no trobar-s'hi compresa, té naturalesa i efectes similars a les incloses i 
<br> no n'està autoritzat el tràfic.<br> Article 282<br> Tipus bàsic<br> 1. El qui produeixi, elabori, transporti, importi, exporti, vengui, proporcioni 
<br> il·lícitament o posseeixi drogues tòxiques amb alguna d'aquestes finalitats, ha 
<br> de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i multa fins al triple del valor 
<br> de la droga.<br> 2. Si es tracta de cannabis o droga de toxicitat similar, la pena ha de ser de 
<br> presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la droga.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 283<br> Tipus qualificat<br> Les conductes previstes en l'article anterior han de ser castigades amb pena de 
<br> presó de quatre a deu anys i multa fins al quàdruple en el primer cas i de presó 
<br> de tres a sis anys i multa fins al triple en el segon, si hi concorre alguna de les 
<br> circumstàncies següents&#58;<br> Que es tracti de gran quantitat de droga.<br> Que la droga es faciliti a menors d'edat o incapaços.<br> Que la droga es difongui en centres docents, d'esbarjo, assistencials o 
<br> penitenciaris.<br> Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti 
<br> el perill per a la salut.<br> Que la substància es faciliti a persones sotmeses a un tractament de 
<br> deshabituació o rehabilitació.<br> Que el culpable pertanyi a una organització que tingui com a finalitat difondre 
<br> aquestes substàncies.<br> Si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable 
<br> exerceix una posició de poder de dret o de fet en l'organització, el tribunal pot 
<br> imposar, sempre que es tracti d'actes de tràfic a gran escala, pena de presó de 
<br> vuit a setze anys en el primer cas de l'article anterior i de presó de sis a dotze 
<br> anys en el segon, a més de les penes pecuniàries previstes. El tribunal pot 
<br> acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l'article 
<br> 71.<br> Article 284<br> Tipus privilegiats<br> 1. El consum, la introducció o la possessió de droga tòxica per al consum propi 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest. El tribunal pot 
<br> imposar, a més, pena de multa fins a 1.200 euros.<br> 2. Quan el consum es faci en local públic la pena ha de ser de presó fins a dos 
<br> anys i multa fins a 1.800 euros.<br> 3. El qui ven o proporciona il·lícitament a una persona major d'edat una petita 
<br> quantitat de droga tòxica per al consum posterior ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó de tres mesos a tres anys. Si es tracta de cannabis o una altra droga 
<br> de toxicitat similar la pena imposable és de presó fins a un any o d'arrest.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 285<br> Precursors<br> El qui fabriqui, transporti, distribueixi, comerciï o posseeixi equips, materials o 
<br> substàncies de les enumerades en els quadres I i II de la Convenció de les 
<br> Nacions Unides, feta a Viena el 20 de desembre de 1988, sobre el tràfic il·lícit 
<br> d'estupefaents i substàncies psicotròpiques, o d'altres que tinguin naturalesa i 
<br> efectes similars a les incloses i no estiguin autoritzades, amb la finalitat 
<br> d'utilitzar-les per a la producció il·legal de drogues tòxiques o amb el 
<br> coneixement que una altra persona té la intenció de destinar-les a aquesta 
<br> finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i 
<br> multa fins al triple del valor dels gèneres o efectes.<br> Article 286<br> Comís<br> Han de ser objecte de comís, tret que pertanyin a un tercer no responsable que 
<br> els hagi adquirit legalment, les drogues tòxiques, els equips, els materials i les 
<br> substàncies a què fa referència l'article anterior, els vehicles i tots els béns i els 
<br> efectes que hagin servit d'instrument per a la comissió de qualsevol dels 
<br> delictes d'aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se 
<br> n'hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut 
<br> experimentar.<br> Article 287<br> Reduccions de pena de política criminal<br> 1. En tots els delictes d'aquest capítol el tribunal pot acordar raonadament la 
<br> reducció de pena prevista en l'article 53 si el culpable ha abandonat 
<br> voluntàriament la seva activitat delictiva i ha col·laborat amb les autoritats per 
<br> disminuir el perill causat, per impedir la producció d'altres delictes o l'actuació o 
<br> el desenvolupament d'organitzacions amb les quals hagi estat involucrat o bé 
<br> per obtenir proves rellevants per a la identificació o la posada a disposició de la 
<br> justícia d'altres responsables.<br> 2. Constitueix circumstància atenuant que pot arribar a ser de significació 
<br> especial el fet que durant la instrucció de la causa i fins al moment de la vista 
<br> oral el processat s'hagi sotmès voluntàriament a un tractament de 
<br> desintoxicació i s'hagi rehabilitat o hagi dedicat el seu esforç a aconseguir-ho.<br> Article 288<br> Determinació de la quantia de la pena de multa<br> Per a la determinació de la quantia de les multes que s'imposin d'acord amb 
<br> aquest capítol, es té en compte el preu final de la droga, dels gèneres i dels 
<br> efectes intervinguts o, si escau, el guany obtingut pel culpable o que hauria 
<br> pogut obtenir.<br> Títol XVI. Delictes contra el medi ambient<br> Capítol primer. Delictes contra el medi ambient i els recursos naturals<br> Article 289<br> Contaminació ambiental<br> El qui, amb infracció a les lleis o altres disposicions administratives protectores 
<br> del medi ambient, provoqui o realitzi directament o indirectament emissions, 
<br> vessaments, radiacions, extraccions o excavacions, sorolls o vibracions, 
<br> soterraments, injeccions o dipòsits, a l'atmosfera, al sòl, al subsòl, o a les 
<br> aigües terrestres o subterrànies, amb incidència fins i tot en territoris 
<br> transfronterers, que puguin posar en perill l'equilibri o les condicions de la flora, 
<br> els espais naturals o la fauna, ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys, multa fins a 60.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 290<br> Tipus qualificat<br> S'ha d'imposar pena de presó de dos a cinc anys, multa fins a 120.000 euros i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys, sense perjudici 
<br> de les penes que puguin correspondre d'acord amb altres preceptes d'aquest 
<br> Codi, quan en la comissió de qualsevol dels fets descrits a l'article anterior hi 
<br> concorri alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> Que derivi d'una activitat comercial o industrial clandestina i mancada de les 
<br> autoritzacions corresponents.<br> Que s'hagi falsejat o amagat a l'administració competent informació de l'activitat 
<br> sobre aspectes ambientals rellevants i directament relacionats amb els fets 
<br> descrits a l'article anterior.<br> Que s'hagi produït un perill efectiu, greu i de caràcter col·lectiu per a l'equilibri o 
<br> les condicions de la flora, els espais naturals, la fauna o la salut de les 
<br> persones.<br> Article 291<br> Dany a un espai natural protegit<br> El qui ocasioni un dany irreparable o un dany greu a un qualsevol dels 
<br> elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 60.000 
<br> euros i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 292<br> Imprudència<br> Els fets previstos als tres articles anteriors han de ser castigats amb la pena 
<br> que resulti de l'aplicació prevista a l'article 53, en els seus supòsits respectius, 
<br> quan s'hagin comès per imprudència greu.<br> Article 293<br> Responsabilitat penal de l'autoritat o el funcionari<br> L'autoritat o el funcionari que informi favorablement sobre la seva concessió o 
<br> concedeixi autorització o llicència il·legal per a les activitats contaminants a què 
<br> es refereix l'article 289 o que, amb motiu de les seves inspeccions, hagi 
<br> silenciat la infracció de lleis, de disposicions de caràcter general o de les 
<br> autoritzacions administratives que les regulin ha de ser castigat amb les 
<br> mateixes penes, sense perjudici de les altres penes que puguin correspondre 
<br> d'acord amb altres preceptes d'aquest Codi.<br> Capítol Segon. Delictes relatius a la flora i la fauna<br> Article 294<br> Tràfic de flora protegida<br> El qui reculli amb ànim de lucre o trafiqui il·legalment amb alguna espècie o 
<br> subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest o multa fins a 12.000 euros.<br> Article 295<br> Destrucció o alteració d'hàbitat<br> El qui destrueixi o alteri greument l'hàbitat d'alguna espècie o subespècie de 
<br> flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a 
<br> 30.000 euros.<br> Article 296<br> Caça, pesca i tràfic d'espècies amenaçades o protegides<br> 1. El qui caci o pesqui espècies amenaçades o protegides, realitzi activitats que 
<br> impedeixin la seva reproducció o migració contravenint les lleis o disposicions 
<br> administratives protectores de les espècies de fauna silvestre ha de ser castigat 
<br> amb les mateixes penes previstes a l'article anterior.<br> 2. Les mateixes penes s'han d'imposar a qui comerciï o trafiqui amb espècies 
<br> amenaçades o protegides o amb les seves restes.<br> 3. Quan les conductes descrites en aquest article afectin espècies o 
<br> subespècies en perill d'extinció s'ha d'imposar la pena de presó fins a dos anys 
<br> i multa fins a 24.000 euros. La temptativa és punible en aquest supòsit.<br> Article 297<br> Caça il·legal<br> 1. Ha de ser castigat amb pena d'arrest i amb multa fins a 12.000 euros qui&#58;<br> a) Utilitzi per caçar aparells de reproducció de sons, aparells elèctrics capaços 
<br> de matar o atordir, fonts lluminoses artificials, miralls o altres objectes 
<br> enlluernadors, aparells d'il·luminació de blancs, dispositius de mira amb 
<br> convertidor d'imatge electrònica, aparells d'infrarojos, aparells d'intensificació 
<br> de llum residual, silenciadors i ginys similars.<br> b) Utilitzi explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb 
<br> tranquil·litzants, gasos o fums, o animals vius com a reclam.<br> c) Mati isards fora del període previst per a la seva caça.<br> d) Mati cabrits d'isard en qualsevol època de l'any.<br> e) Caci mitjançant vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, 
<br> aeronaus, qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de 
<br> ginys o mètodes contraris a l'art de la caça en general.<br> 2. La temptativa és punible.<br> Article 298<br> Pena d'inhabilitació<br> En els supòsits previstos als dos articles anteriors s'ha d'imposar, endemés, la 
<br> pena de privació de la llicència de caça o de pesca fins a tres anys.<br> Capítol tercer. Incendis forestals<br> Article 299<br> Incendi forestal<br> El qui incendiï boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> d'un a quatre anys i multa fins a 30.000 euros, sense perjudici de les penes que 
<br> puguin correspondre d'acord amb altres articles d'aquest Codi.<br> Si del fet se'n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la 
<br> pena ha de ser de presó de dos a cinc anys i multa fins al doble de l'import 
<br> anterior.<br> Article 300<br> Tipus qualificat<br> 1. Les penes previstes a l'article anterior s'han d'imposar en la seva meitat 
<br> superior quan l'incendi assoleixi especial gravetat, atesa la concurrència 
<br> d'alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> Que afecti una superfície d'importància considerable.<br> Que se'n derivin grans o greus efectes erosius en el sòl.<br> Que s'alterin significativament les condicions de vida animal o vegetal.<br> En tot cas, quan s'ocasioni un deteriorament o destrucció greu dels recursos 
<br> afectats.<br> 2. Les mateixes penes de presó previstes a l'article anterior s'han d'imposar en 
<br> la seva meitat superior quan s'hagi actuat per obtenir un benefici amb els 
<br> efectes derivats de l'incendi. Les multes poden imposar-se fins al doble de les 
<br> previstes a l'article anterior.<br> Article 301<br> Imprudència<br> El qui per imprudència greu realitzi alguna de les conductes previstes als dos 
<br> articles anteriors ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a 12.000 
<br> euros.<br> Article 302<br> Temptativa i desistiment<br> 1. El qui posi foc a boscos o masses forestals sense que arribi a propagar-se 
<br> l'incendi ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 3.000 
<br> euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d'acord amb 
<br> altres articles d'aquest Codi.<br> 2. Sense perjudici de les penes que puguin correspondre d'acord amb altres 
<br> articles d'aquest Codi el responsable de la conducta prevista a l'apartat anterior 
<br> queda exempt de pena si l'incendi no es propaga per la seva acció voluntària i 
<br> positiva.<br> Article 303<br> Conseqüències accessòries<br> En tots els casos previstos en els articles anteriors d'aquest capítol el tribunal 
<br> pot acordar que la qualificació del sòl a les zones afectades per l'incendi no 
<br> pugui modificar-se en un termini fins a quinze anys. Igualment pot acordar que 
<br> es limitin o se suprimeixin els usos que es vagin portant a terme a les zones 
<br> afectades per l'incendi, així com el comís de la fusta cremada procedent de 
<br> l'incendi.<br> Article 304<br> Risc d'incendi forestal<br> El qui posi foc en béns propis o aliens amb perill concret de propagació als 
<br> boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a 
<br> 12.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d'acord 
<br> amb altres articles d'aquest Codi.<br> Capítol quart. Disposicions comunes<br> Article 305<br> Espai natural protegit<br> Quan els delictes previstos en els articles 289, 293 o en els capítols segon i 
<br> tercer d'aquest títol afectin un espai natural protegit, s'han d'imposar les penes 
<br> previstes en la seva meitat superior.<br> Article 306<br> Reparació i mesures cautelars<br> El tribunal pot ordenar raonadament, a càrrec del responsable del fet, l'adopció 
<br> de mesures encaminades a restaurar l'equilibri ecològic malmès, així com 
<br> adoptar qualsevol altra mesura necessària per a la protecció dels béns tutelats 
<br> en aquest títol.<br> Article 307<br> Atenuant de reparació<br> Si el culpable de qualsevol dels fets tipificats en aquest títol ha procedit 
<br> voluntàriament a reparar el mal causat o a extingir els focus de perill generats, 
<br> el tribunal ha d'aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53 quan no sigui 
<br> aplicable l'apartat 2 de l'article 302.<br> Títol XVII. Delictes contra l'ordenació del territori i contra el patrimoni històric<br> Article 308<br> Delicte urbanístic<br> 1. El qui edifiqui o construeixi en un lloc expressament prohibit per la llei ha de 
<br> ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec 
<br> fins a tres anys. Si hi concorre ànim de lucre s'ha d'imposar, endemés, multa 
<br> fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.<br> 2. El qui edifiqui o construeixi infringint les normes de seguretat de manera que 
<br> pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb 
<br> les mateixes penes.<br> 3. L'autoritat o el funcionari que concedeixi llicència il·legal per realitzar una 
<br> construcció o edificació de les previstes als apartats anteriors ha de ser castigat 
<br> amb les mateixes penes i endemés amb la pena d'inhabilitació per a l'exercici 
<br> de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que puguin 
<br> correspondre d'acord amb altres articles d'aquest Codi.<br> 4. El tribunal pot ordenar la demolició de la construcció a càrrec del condemnat 
<br> sense perjudici d'acordar les indemnitzacions que corresponguin a terceres 
<br> persones.<br> 5. La temptativa és punible.<br> Article 309<br> Danys a béns d'interès especial<br> El qui causa un dany a un bé d'interès històric, artístic o cultural o de 
<br> significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i de dos a cinc anys si el 
<br> dany és irreparable.<br> Si el dany és d'escassa significació el tribunal ha d'imposar pena d'arrest o de 
<br> treballs en benefici de la comunitat fins a un any.<br> La temptativa és punible.<br> Article 310<br> Responsabilitat del funcionari<br> El funcionari que, amb infracció de la llei, permeti la destrucció o el 
<br> deteriorament d'un bé immoble o moble d'interès històric, artístic o cultural o 
<br> d'especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic ha de ser 
<br> castigat amb la mateixa pena prevista a l'article anterior i inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 311<br> Omissió imprudent de deures de conservació<br> El conservador o el guardià d'un bé immoble o moble històric, artístic o cultural 
<br> o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic que, per 
<br> imprudència greu, no impedeixi la seva destrucció o deteriorament ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest o multa fins a 30.000 euros i suspensió per a 
<br> l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a un any.<br> Article 312<br> Impediments a la recerca<br> El qui alteri vestigis arqueològics dificultant la recerca històrica o científica ha 
<br> de ser castigat amb pena d'arrest o treballs en benefici de la comunitat.<br> La temptativa és punible.<br> Títol XVIII. Delictes contra la Constitució<br> Capítol primer. Atemptat violent contra l'Estat de dret<br> Article 313<br> Concepte d'atemptat violent contra l'Estat de dret<br> Cometen delicte d'atemptat violent contra l'Estat de dret els qui, emprant 
<br> armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a&#58;<br> Derogar, modificar o suspendre la Constitució.<br> Dissoldre el Consell General, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar una 
<br> decisió.<br> Impedir la celebració d'eleccions per a càrrecs públics.<br> Substituir el Govern, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar alguna 
<br> resolució.<br> Sostreure qualsevol força armada de l'obediència al Govern.<br> Impedir que un comú es reuneixi o forçar-lo a adoptar una resolució.<br> Article 314<br> Persones responsables<br> Als inductors o dirigents del delicte descrit a l'article anterior els ha de ser 
<br> imposada una pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació per a drets 
<br> públics fins a vint anys.<br> Fora dels casos anteriors, el culpable que hi hagi pres part ha de ser castigat 
<br> amb una pena de presó de sis a dotze anys i inhabilitació per a drets públics 
<br> fins a vint anys.<br> La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que 
<br> escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió 
<br> de l'atemptat violent contra l'Estat de dret.<br> Article 315<br> Temptativa i actes preparatoris<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 316<br> Omissió d'impedir l'atemptat contra l'Estat de dret<br> L'autoritat que permeti la comissió del delicte previst en aquest capítol per part 
<br> de les forces sobre les quals exerceixi comandament ha de ser castigada amb 
<br> les mateixes penes previstes per als responsables del delicte.<br> El funcionari que conegui la preparació del delicte i no n'informi a qui pertoqui 
<br> impedir-lo o perseguir-lo ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre 
<br> anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.<br> Article 317<br> Dispensa o atenuació de pena<br> El qui, havent pres part en la preparació o execució d'un atemptat violent contra 
<br> l'Estat de dret, reveli el pla a temps de poder-ne impedir les conseqüències, 
<br> queda exempt de pena.<br> El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53 als qui deposin 
<br> les armes abans d'haver-ne fet ús o s'esforcin per reduir la violència emprada 
<br> en la rebel·lió.<br> Capítol segon. Delictes contra les institucions<br> Article 318<br> Delicte contra la vida dels coprínceps<br> El qui cometi homicidi en la persona d'un copríncep ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 319<br> Atemptats a la integritat o a la llibertat dels coprínceps<br> El qui lesioni, segresti, detingui, coaccioni o amenaci un copríncep ha de ser 
<br> castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat 
<br> superior. Si com a conseqüència de la coacció o l'amenaça hom força un 
<br> copríncep a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als 
<br> interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.<br> La temptativa és punible. La conspiració i la provocació són punibles en cas de 
<br> segrest o detenció.<br> Article 320<br> Calúmnies, difamacions i injúries contra els coprínceps<br> El qui ofengui un copríncep amb actes o expressions constitutius de difamació 
<br> o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d'un a 
<br> quatre anys.<br> Article 321<br> Atemptat a la residència<br> Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d'un 
<br> copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a 
<br> cada delicte, en la seva meitat superior.<br> Article 322<br> Coacció d'òrgans constitucionals<br> El qui mitjançant violència o intimidació i sense incórrer en un atemptat violent 
<br> contra l'Estat de dret, influeixi o tracti d'influir en el Consell General, el Govern, 
<br> els comuns, el Consell Superior de la Justícia o el Tribunal Constitucional a 
<br> adoptar una decisió, o li impedeixi o tracti d'impedir d'acordar-la o d'executar-la, 
<br> ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.<br> El qui realitzi la conducta anteriorment esmentada contra un membre dels 
<br> òrgans referits o li impedeixi d'acudir a una sessió ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó de dos a cinc anys.<br> Article 323<br> Pertorbació del Consell General<br> El qui pertorbi el funcionament del Consell General, impedint o bé alterant 
<br> greument el desenvolupament d'una sessió del Ple o d'una Comissió, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.<br> Article 324<br> Atemptats contra la immunitat dels consellers generals i els membres del 
<br> Govern<br> El funcionari que detingui un conseller general, el cap de Govern o un ministre 
<br> fora dels supòsits o sense els requisits establerts per la legislació vigent incorre 
<br> en les penes previstes en aquest Codi en la seva meitat superior i a més en la 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a dotze anys.<br> Article 325<br> Delictes contra el prestigi de les institucions<br> El qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la 
<br> veritat, realitzi públicament imputacions relatives a l'actuació del Consell 
<br> General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el 
<br> Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser 
<br> castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, 
<br> corresponguin pels atemptats contra l'honor de les persones.<br> Capítol tercer. Delictes electorals<br> Article 326<br> Coacció a l'elector<br> 1. El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi a una persona d'emetre el 
<br> seu vot en qualsevol elecció per a càrrecs públics o en el marc d'un òrgan 
<br> col·legiat de caràcter polític, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a 
<br> quatre anys.<br> La temptativa és punible.<br> 2. El qui influeixi o tracti d'influir en el sentit del vot d'un elector mitjançant abús 
<br> d'una posició de poder, retribució o qualsevol forma de pressió, ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó fins a dos anys.<br> Article 327<br> Atemptat al secret de vot<br> El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb ús indegut d'aparells 
<br> audiovisuals o altres mitjans tècnics, descobreixi o intenti descobrir el vot d'un 
<br> elector, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 328<br> Engany a l'elector<br> El qui mitjançant engany determina una persona a votar en un sentit diferent al 
<br> pretès ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 329<br> Pertorbació d'eleccions<br> El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o tracti d'impedir la 
<br> realització d'eleccions en un col·legi electoral o n'alteri greument el 
<br> funcionament, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Article 330<br> Frau electoral<br> El qui falsifiqui una acta electoral, alteri o oculti paperetes electorals o alteri o 
<br> falsegi l'escrutini dels vots ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre 
<br> anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 331<br> Disposició comuna<br> En els delictes compresos en els articles anteriors d'aquest capítol el tribunal ha 
<br> d'imposar al culpable, a més de les penes previstes respectivament, la 
<br> d'inhabilitació per a drets públics durant el temps de la condemna.<br> Article 332<br> Obstaculització de la campanya electoral<br> L'autoritat o el funcionari que suspengui injustificadament un acte electoral ha 
<br> de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic 
<br> fins a quatre anys.<br> Article 333<br> Inscripció fraudulenta en el cens<br> El funcionari que inscrigui una persona en les llistes electorals amb 
<br> coneixement que no compleix els requisits legals per ser elector ha de ser 
<br> castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros i suspensió de càrrec públic fins 
<br> a dos anys. El particular que l'indueixi ha de ser castigat amb la mateixa pena 
<br> de multa.<br> Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació<br> Article 334<br> Atemptats contra la divisió de poders<br> L'autoritat o el funcionari que, arrogant-se atribucions pròpies d'un altre poder 
<br> de l'Estat, emeti un acte o resolució, ha de ser castigat amb pena de presó de 
<br> tres mesos a tres anys i inhabilitació de càrrec públic fins a deu anys.<br> Si l'autoritat o el funcionari s'arroga il·lícitament competències legislatives i, en 
<br> l'exercici de les mateixes competències, dicta una disposició general o en 
<br> suspèn l'execució, s'apliquen les penes anteriors en la seva meitat superior.<br> Article 335<br> Altres atemptats<br> L'autoritat o el funcionari que atempti contra la independència dels batlles o 
<br> magistrats dirigint-los instruccions o ordres amb la intenció d'influir en una 
<br> decisió que depèn d'ells, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys i inhabilitació per al càrrec fins a sis anys.<br> Article 336<br> Incompliment de resolucions judicials<br> 1. L'autoritat o el funcionari que es negui obertament a donar el compliment 
<br> degut a una resolució d'un batlle o tribunal dictada en l'àmbit de la seva 
<br> competència i amb les formalitats legals, ha de ser castigat amb pena d'arrest i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys.<br> 2. Malgrat el que es disposa a l'apartat anterior, no incorren en responsabilitat 
<br> penal les autoritats i funcionaris que no donin compliment a un manament o 
<br> resolució que constitueixi una infracció manifesta i clara d'una norma legal.<br> Article 337<br> Delicte de denegació de cooperació<br> El funcionari que, requerit per l'autoritat competent en exercici legítim de les 
<br> seves funcions, no presti l'auxili degut a l'Administració de justícia o a qualsevol 
<br> servei públic, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a quatre anys.<br> Capítol cinquè. Delictes de discriminació<br> Article 338<br> Discriminació<br> 1. Comet discriminació el qui, per raó d'un mòbil discriminatori, refusa la venda 
<br> o l'arrendament d'un bé o un servei o en subordina l'atorgament a condicions 
<br> especials. La discriminació es pot cometre respecte d'una persona jurídica 
<br> quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus 
<br> membres. També comet discriminació el qui, per raó d'un mòbil discriminatori, 
<br> refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una 
<br> sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de 
<br> treball o el desenvolupament de les carreres professionals.<br> Malgrat el que es diu al paràgraf anterior, no constitueix discriminació la presa 
<br> en consideració de l'estat de salut en matèria d'assegurances de vida, de riscos 
<br> que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o 
<br> invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat 
<br> física per al treball.<br> 2. Constitueix mòbil discriminatori la presa en consideració, respecte d'una 
<br> persona física, del naixement, de l'origen o de la seva pertinença nacional o 
<br> ètnica, del sexe, de la religió, de l'opinió filosòfica, política o sindical o qualsevol 
<br> altra condició personal o social, com la seva minusvalidesa física o mental, el 
<br> seu mode de vida, els seus costums o la seva orientació sexual.<br> 3. El qui comet discriminació ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació 
<br> per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys.<br> 4. L'autoritat o el funcionari que en l'exercici de les seves funcions i amb mòbil 
<br> discriminatori refusa la prestació d'un servei públic o l'atorgament d'un dret o 
<br> d'un avantatge acordat per la llei o en dificulta l'atorgament o provoca la seva 
<br> revocació ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i inhabilitació per 
<br> a l'exercici del càrrec públic fins a tres anys.<br> Article 339<br> Delicte d'ofensa a un grup<br> El qui, amb ànim injuriós i amb publicitat, realitzi actes o profereixi expressions 
<br> greument ofensives per als membres d'un grup religiós, nacional, ètnic, sindical, 
<br> polític, o de persones que professin una determinada creença o ideologia, ha 
<br> de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 340<br> Delicte contra els sentiments envers els difunts<br> El qui profani una sepultura, un cadàver o les seves cendres o urna funerària o 
<br> espai que serveixi per a la mateixa finalitat, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó fins a un any.<br> Capítol sisè. Delictes contra l'exercici dels drets fonamentals<br> Article 341<br> Delicte contra l'exercici del dret de reunió i manifestació<br> 1. El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o pertorbi greument la 
<br> celebració d'una reunió o una manifestació, o impedeixi a una persona 
<br> d'assistir-hi o la forci a prendre-hi part contra la seva voluntat, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Si l'impediment o la pertorbació és realitzat mitjançant aldarull o vies de fet s'ha 
<br> d'imposar pena d'arrest.<br> Si el culpable és funcionari i actua en l'exercici del seu càrrec ha de ser castigat 
<br> a més amb la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis 
<br> anys.<br> 2. L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi 
<br> o dissolgui una reunió o manifestació, ha de ser castigat amb la pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 
<br> 30.000 euros.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 342<br> Delicte contra la llibertat d'expressió i informació<br> L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o 
<br> suspengui l'edició o la distribució de qualsevol publicació impresa o la difusió 
<br> de qualsevol emissió per via televisiva, radiofònica o xarxa de comunicació, ha 
<br> de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a 
<br> sis anys i multa fins a 30.000 euros.<br> Article 343<br> Impediment de l'exercici dels drets fonamentals<br> L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos en aquest o altres 
<br> capítols d'aquest Codi, impedeixi a una persona l'exercici de qualsevol dels 
<br> drets i llibertats proclamats en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, ha 
<br> de ser castigat amb pena de suspensió de càrrec públic fins a tres anys.<br> La temptativa és punible.<br> Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals<br> Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual<br> Article 344<br> Detenció o retenció il·legal<br> L'autoritat o el funcionari que, havent-hi motiu legal inicial, acordi, practiqui o 
<br> perllongui la privació de llibertat d'una persona detinguda, presa o 
<br> condemnada, amb violació dels terminis o d'alguna de les garanties 
<br> constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.<br> Article 345<br> Incomunicació il·legal<br> El funcionari que acordi, practiqui o perllongui la incomunicació d'una persona 
<br> detinguda, presa o condemnada amb violació dels terminis o altres garanties 
<br> constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.<br> Article 346<br> Violació del dret a l'assistència lletrada<br> El funcionari que impedeixi o obstaculitzi el dret a l'assistència d'advocat al 
<br> detingut o el pres, procuri o afavoreixi la seva renúncia a l'assistència 
<br> esmentada o no l'informi de forma immediata i que li sigui comprensible dels 
<br> seus drets i de les raons de la seva detenció, ha de ser castigat amb pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys.<br> La temptativa és punible.<br> Article 347<br> Abusos comesos per funcionaris en l'àmbit penitenciari<br> El funcionari penitenciari o de centre de menors que imposi sancions o 
<br> restriccions de llibertat il·legals als interns o que cometi qualsevol vexació 
<br> il·legal ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a vuit anys.<br> Secció segona. Delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat 
<br> domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat<br> Article 348<br> Delicte contra la inviolabilitat domiciliària<br> 1. El funcionari que, en ocasió d'una entrada lícita en un domicili, hi romangui 
<br> sense el consentiment de qui hi habita i sense respectar les garanties 
<br> constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.<br> 2. El funcionari que, en ocasió d'una entrada lícita en un domicili, registri els 
<br> papers o documents o els efectes que s'hi trobin sense el consentiment del seu 
<br> titular i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat 
<br> amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> Article 349<br> Delicte contra la inviolabilitat de la correspondència<br> El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant qualsevol classe 
<br> de correspondència privada, postal o electrònica, amb violació de les garanties 
<br> constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s'ha d'imposar 
<br> en la seva meitat superior.<br> Article 350<br> Escoltes il·legals<br> El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant les 
<br> comunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, transmissió, gravació o 
<br> reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicacions, 
<br> amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s'ha d'imposar 
<br> en la seva meitat superior.<br> Títol XIX. Delictes contra l'ordre públic<br> Capítol primer. Sedició<br> Article 351<br> Concepte de sedició<br> Cometen delicte de sedició els qui, emprant armes, duguin a terme actes de 
<br> violència col·lectiva que tendeixin a&#58;<br> Impedir l'execució de resolucions administratives o judicials.<br> Impedir l'exercici legítim de llurs funcions o el compliment dels seus acords a 
<br> qualsevol autoritat, administració pública, organisme oficial o funcionari.<br> Article 352<br> Persones responsables<br> 1. El culpable d'un delicte de sedició ha de ser castigat amb pena de dos a 
<br> quatre anys de presó i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit 
<br> anys.<br> 2. Els inductors o dirigents de la sedició han de ser castigats amb pena de 
<br> presó de quatre a vuit anys, que s'ha d'imposar en la seva meitat superior si es 
<br> tracta d'autoritat o funcionari. En ambdós casos s'ha d'imposar, a més a més, la 
<br> pena d'inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.<br> 3. La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que 
<br> s'escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en 
<br> ocasió de la sedició.<br> Article 353<br> Atenuació facultativa<br> En el cas que la sedició no arribi a destorbar greument l'exercici de les funcions 
<br> públiques, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53.<br> Article 354<br> Temptativa i actes preparatoris<br> La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.<br> Capítol segon. Els delictes de desordres públics<br> Article 355<br> Desordres públics<br> Els qui, actuant en grup i amb la finalitat d'alterar la pau pública, obstaculitzin 
<br> les vies públiques o llurs accessos de forma perillosa per als qui hi circulin, han 
<br> de ser castigats amb pena de presó fins a dos anys. S'ha d'imposar la mateixa 
<br> pena als qui envaeixin de forma violenta instal·lacions o edificis.<br> La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que 
<br> s'escaigui per altres infraccions penals previstes en aquest Codi.<br> La temptativa és punible.<br> Article 356<br> Manifestacions il·lícites<br> 1. Són manifestacions il·lícites&#58;<br> a) Les manifestacions que se celebrin amb la finalitat de cometre algun delicte.<br> b) Les manifestacions a les quals concorrin persones amb armes o artefactes 
<br> explosius.<br> 2. Els promotors o els dirigents d'una manifestació il·lícita definida a la lletra a) 
<br> del punt anterior o que, en el supòsit previst a la lletra b), coneguin que hi 
<br> concorren persones armades i no posin els mitjans al seu abast per impedir-ho, 
<br> han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> Les persones que portin armes o artefactes explosius en el supòsit previst en la 
<br> lletra b) del punt primer han de ser castigades amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys. El tribunal pot imposar a més la pena de privació temporal o 
<br> definitiva del permís d'arma.<br> Article 357<br> Desordres especials<br> Ha de ser castigat amb pena d'arrest el qui pertorbi greument l'ordre en 
<br> l'audiència d'un tribunal o batllia, en els actes de qualsevol corporació, oficina o 
<br> establiment públic, centre docent o amb motiu de la celebració d'actes oficials, 
<br> religiosos o espectacles esportius o culturals. Quan es tracti d'alteració de 
<br> l'ordre en un tribunal o batllia, la pena s'ha d'imposar en la seva meitat superior.<br> Article 358<br> Alteracions de serveis i subministraments<br> Els qui interrompin, obstaculitzin o danyin les línies o instal·lacions de 
<br> telecomunicacions, o el servei postal, així com les conduccions d'aigua, gas o 
<br> electricitat per a les poblacions, tot alterant greument el subministrament o el 
<br> servei, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> La temptativa és punible.<br> Capítol tercer. Associacions il·lícites<br> Article 359<br> Concepte d'associació il·lícita<br> És associació il·lícita el grup de persones organitzat en el qual concorre un dels 
<br> requisits següents&#58;<br> Que tingui com a finalitat cometre algun delicte o en promogui la comissió.<br> Que, tot i tenir com a objecte un fi lícit, recorri per aconseguir-lo a mitjans 
<br> violents de caràcter delictiu.<br> Que promogui la discriminació o la violència contra persones, grups o 
<br> associacions per raó del seu origen o de la seva pertinença nacional o ètnica, 
<br> de la religió, de l'opinió filosòfica, política o sindical o qualsevol altra condició 
<br> personal o social.<br> Als grups armats o terroristes els és aplicable allò que es disposa al capítol 
<br> següent.<br> Article 360<br> Penes per als membres d'associacions il·lícites<br> Als promotors, dirigents o persones que exerceixin un poder de fet en 
<br> l'associació els ha de ser imposada una pena de presó d'un a quatre anys. Als 
<br> qui en siguin membres i hi exerceixin una activitat rellevant els ha de ser 
<br> imposada una pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> El tribunal pot reduir la pena d'acord amb el que preveu l'article 53 en cas que 
<br> el culpable s'hagi esforçat a disminuir els efectes negatius de l'actuació de 
<br> l'associació o que col·labori en el descobriment i l'evitació d'alguns dels plans 
<br> de l'organització.<br> Article 361<br> Altres conseqüències del delicte<br> El tribunal pot acordar qualsevol de les mesures previstes en l'article 71 en 
<br> relació amb l'associació il·lícita.<br> Als culpables que siguin autoritat o funcionari i hagin obrat amb abús del seu 
<br> càrrec els ha de ser imposada a més a més una pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a deu anys.<br> Capítol quart. Delictes de terrorisme<br> Article 362<br> Definició de terrorisme<br> 1. Constitueixen actes de terrorisme, en tant que relacionats amb un projecte 
<br> individual o col·lectiu que tingui per objectiu la subversió de l'ordre 
<br> constitucional o l'atemptat greu de l'ordre i la pau públics mitjançant la 
<br> intimidació i el terror, les infraccions següents&#58;<br> Els atemptats voluntaris contra la vida i la integritat de les persones.<br> La detenció il·legal, el segrest, les amenaces o les coaccions.<br> Els robatoris, les extorsions, els danys, els estralls, els incendis, així com les 
<br> infraccions en matèria informàtica definides en aquest Codi.<br> El dipòsit d'armes o municions, o la tinença o el dipòsit de substàncies o 
<br> aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així 
<br> com la fabricació, el tràfic, el transport o el subministrament en qualsevol forma.<br> 2. Constitueix grup terrorista l'agrupació de persones armades i organitzades 
<br> per a la realització d'actes de terrorisme.<br> Article 363<br> Penalitat<br> 1. El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb un grup terrorista, 
<br> cometi qualsevol acte de terrorisme ha de ser castigat&#58;<br> a) Amb pena de vint a trenta anys de presó quan la infracció estigui castigada 
<br> amb pena de presó fins a vint anys.<br> b) Amb pena de quinze a vint anys de presó quan la infracció estigui castigada 
<br> amb pena de presó fins a quinze anys.<br> c) Amb pena de deu a quinze anys de presó quan la infracció estigui castigada 
<br> amb pena de presó fins a deu anys.<br> d) Amb pena de cinc a vuit anys de presó quan la infracció estigui castigada 
<br> amb pena de presó fins a cinc anys.<br> e) Amb pena de tres a cinc anys de presó quan la infracció estigui castigada 
<br> amb pena de presó fins a tres anys.<br> 2. La comissió d'un acte de terrorisme sense pertànyer o sense actuar al servei 
<br> de banda armada, organització o grup terrorista, ha de ser castigada amb la 
<br> pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.<br> Article 364<br> Altres infraccions amb finalitat terrorista<br> 1. El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb grup terrorista i amb la 
<br> finalitat establerta a l'apartat primer de l'article 362, cometi qualsevol altra 
<br> infracció prevista en aquest Codi, ha de ser castigat amb la pena que 
<br> correspongui al fet comès en la seva meitat superior.<br> 2. El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar 
<br> el recurs al terrorisme o a fer apologia de grups o organitzacions que l'hagin 
<br> practicat o li hagin donat suport ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys.<br> Article 365<br> Pertinença activa a grup terrorista<br> El qui participi com a membre actiu en un grup terrorista ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels 
<br> delictes de terrorisme comesos.<br> Article 366<br> Col·laboració amb grup terrorista<br> 1. El qui, sense realitzar les conductes previstes a l'article anterior i sense 
<br> incórrer en autoria o complicitat amb els actes terroristes, consumats o 
<br> intentats, realitzi actes de col·laboració amb les activitats o les finalitats d'un 
<br> grup terrorista, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.<br> 2. Són actes de col·laboració&#58;<br> La informació o la vigilància de persones, béns o instal·lacions.<br> La construcció, la preparació, la cessió o la utilització d'allotjaments o dipòsits.<br> L'ocultació o el trasllat de persones vinculades amb bandes armades, 
<br> organitzacions o grups terroristes.<br> L'organització de pràctiques d'ensinistrament o assistència a aquestes 
<br> pràctiques.<br> La provisió o la recaptació de diners.<br> En general, qualsevol altra forma de gravetat equivalent de cooperació, ajuda o 
<br> mediació, econòmica o d'una altra naturalesa, amb les activitats d'un grup 
<br> terrorista.<br> Article 367<br> Rellevància del penediment<br> En els delictes previstos en aquest capítol, el tribunal pot aplicar la reducció de 
<br> pena prevista a l'article 53 raonadament en la sentència, per al delicte de què 
<br> es tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntàriament l'activitat terrorista i 
<br> es presenti a les autoritats per confessar els fets en els quals hagi participat i, a 
<br> més a més, col·labori activament per evitar la producció del delicte o per 
<br> facilitar proves decisives per identificar o detenir els autors, o per impedir 
<br> l'actuació del grup.<br> Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat<br> Article 368<br> Atemptat contra la independència del Principat<br> El qui, mitjançant violència, intimidació, usurpació o abús de funcions, sotmeti 
<br> tot o una part del territori del Principat a la sobirania d'un altre Estat ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de deu a vint anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 369<br> Provocació de la guerra<br> El qui amb actes il·lícits provoqui una declaració de guerra, una invasió o una 
<br> agressió militar contra el Principat d'Andorra o la participació del Principat en un 
<br> conflicte armat, ha de ser castigat amb pena de quinze a vint anys de presó si 
<br> és autoritat o funcionari i de deu a quinze anys si no ho és.<br> Si del fet no se'n deriven conseqüències transcendents per a la vida, la salut o 
<br> la dignitat de les persones, les penes han de ser atenuades d'acord amb el que 
<br> disposa l'article 53.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 370<br> Atemptat contra la neutralitat<br> El qui, en ocasió d'un conflicte armat entre tercers països, atempti o 
<br> comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat ha 
<br> de ser castigat amb pena de presó de sis a dotze anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 371<br> Traïció<br> El ciutadà andorrà que prengui armes al servei d'un altre Estat contra el 
<br> Principat d'Andorra ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a quinze 
<br> anys. També ha de ser castigat amb la mateixa pena el qui en cas de conflicte 
<br> armat amb participació del Principat o d'agressió exterior subministri armes, 
<br> financi o comuniqui informació sensible a un Estat o poder exterior.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Títol XXI. Delictes contra la funció pública<br> Capítol primer. Prevaricació en la funció pública<br> Article 372<br> Prevaricació d'autoritat o funcionari<br> L'autoritat o el funcionari que, amb coneixement de la seva injustícia, adopti 
<br> una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a deu anys.<br> Article 373<br> Nomenament il·legal<br> L'autoritat o el funcionari que, en l'exercici de la seva competència i amb 
<br> coneixement de la seva arbitrarietat, proposi o nomeni per a l'exercici d'un 
<br> determinat càrrec públic qualsevol persona sense que concorrin els requisits 
<br> legalment establerts, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici 
<br> de càrrec públic fins a cinc anys.<br> El qui accepti la proposta o el nomenament sabent que li manquen els requisits 
<br> legalment exigits ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.<br> Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret<br> Article 374<br> Sostracció de documents<br> 1. L'autoritat o el funcionari que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, 
<br> totalment o parcialment, documents dels quals tingui la custòdia per raó del seu 
<br> càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> 2. El particular que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o 
<br> parcialment, documents públics ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 375<br> Destrucció o inutilització de segells o altres mesures adoptades per restringir 
<br> l'accés a un document<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la 
<br> custòdia de documents dels que l'autoritat competent n'ha restringit el seu 
<br> accés i que destrueixi o inutilitzi els mitjans posats per impedir aquest accés o 
<br> consenti la seva destrucció o inutilització, ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> fins un any i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a tres anys.<br> 2. El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans referits a l'apartat anterior ha 
<br> de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 376<br> Accés il·lícit a documents<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, sense l'autorització deguda, accedeixi a 
<br> documents secrets la custòdia dels quals li ha estat confiada per raó del seu 
<br> càrrec, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a tres anys.<br> 2. El particular que accedeixi il·lícitament a documents públics secrets ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest.<br> Article 377<br> Revelació de secrets<br> 1. L'autoritat o el funcionari que reveli secrets o informacions que no afectin la 
<br> intimitat d'una persona, dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i 
<br> que no hagin de ser divulgats, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a tres anys.<br> 2. El particular que reveli secrets o informacions de les descrites a l'apartat 
<br> anterior ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.<br> 3. Si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat 
<br> d'una persona la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a cinc anys.<br> Capítol tercer. La concussió i les exaccions il·legals<br> Article 378<br> Concussió<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, en l'exercici del seu càrrec, personalment o 
<br> mitjançant persona interposada, en benefici propi o d'un tercer, indueixi a error 
<br> o s'aprofiti de l'error d'altri per rebre diners o altres avantatges no deguts o 
<br> superiors als deguts ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a sis anys.<br> 2. Si l'avantatge s'obté emprant violència, intimidació o amenaça, s'ha 
<br> d'imposar la pena de presó en la seva meitat superior, multa fins al triple del 
<br> benefici obtingut i inhabilitació per a drets públics fins a deu anys. La 
<br> temptativa, en aquest supòsit, és punible.<br> 3. L'autoritat o el funcionari que, en l'exercici del seu càrrec, acordi una 
<br> exoneració injustificada de tributs legalment deguts, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a tres anys i multa fins 
<br> al triple del perjudici causat a l'Administració.<br> Article 379<br> Exaccions il·legals<br> L'autoritat o el funcionari que, en exercici del seu càrrec, exigeixi tributs o 
<br> pagaments no deguts o per un import superior al legalment degut, ha de ser 
<br> castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a tres anys.<br> Capítol quart. Corrupció i tràfic d'influències<br> Article 380<br> Corrupció<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, en profit propi o d'un tercer, demani o rebi, 
<br> personalment o per persona interposada, avantatges avaluables 
<br> econòmicament o accepti oferiment o promesa amb la finalitat de realitzar un 
<br> acte propi del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del 
<br> valor de l'avantatge i suspensió per a l'exercici de càrrec públic fins a tres anys.<br> 2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l'autoritat o al funcionari avantatges 
<br> avaluables econòmicament amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a 
<br> l'apartat anterior ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de 
<br> l'avantatge.<br> 3. Constitueix excusa absolutòria el fet que el particular denunciï davant 
<br> l'autoritat l'acte de corrupció abans de conèixer l'inici d'una investigació.<br> Article 381<br> Tipus agreujat<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, en profit propi o d'un tercer, demani o rebi, 
<br> personalment o per persona interposada, avantatges avaluables 
<br> econòmicament o accepti oferiment o promesa per realitzar o per haver 
<br> realitzat, en l'exercici del seu càrrec, una acció o una omissió injusta, per 
<br> retardar tràmits o per adoptar un acte de natura política, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó d'un a quatre anys, multa fins al triple del valor de l'avantatge i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> 2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l'autoritat o al funcionari avantatges 
<br> avaluables econòmicament per tal que realitzi un dels actes descrits a l'apartat 
<br> anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, multa fins al 
<br> triple del valor de l'avantatge i prohibició de contractar amb les administracions 
<br> públiques fins a quatre anys.<br> Article 382<br> Altres subjectes actius de la corrupció<br> Allò previst en els dos articles anteriors en relació amb l'autoritat o el funcionari, 
<br> és també aplicable als jurats, àrbitres, perits, intèrprets o qualsevol persona que 
<br> participi en l'exercici de la funció pública, substituint la pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic per la d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el 
<br> càrrec quan escaigui.<br> Article 383<br> Corrupció judicial<br> 1. El batlle o el magistrat que, amb profit propi o d'un tercer, demani o rebi, 
<br> personalment o per persona interposada, avantatges avaluables 
<br> econòmicament o accepti oferiment o promesa per realitzar un acte propi del 
<br> seu càrrec ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, 
<br> multa fins al triple del valor de l'avantatge i inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a sis anys.<br> 2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat avantatges 
<br> avaluables econòmicament perquè realitzi un dels actes descrits a l'apartat 
<br> anterior ha de ser castigat amb pena d'arrest, multa fins al triple del valor de 
<br> l'avantatge i prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a 
<br> quatre anys.<br> Article 384<br> Tipus agreujat<br> 1. En el supòsit de l'apartat 1 de l'article anterior, si l'acte a canvi de l'avantatge 
<br> consisteix a emetre o haver emès una resolució injusta o retardar-la, s'ha 
<br> d'imposar pena de presó de dos a cinc anys, multa fins al triple del valor de 
<br> l'avantatge i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> 2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat avantatges 
<br> avaluables econòmicament perquè realitzi un dels actes descrits a l'apartat 
<br> anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa 
<br> fins al triple del valor de l'avantatge.<br> Article 385<br> Tipus privilegiat<br> Quan el suborn es produeixi en causa criminal per afavorir el processat, de part 
<br> del seu cònjuge o persona lligada a ell per situació de fet equivalent, o d'algun 
<br> ascendent, descendent o germà, per natura o per adopció, s'ha d'imposar al 
<br> subornador la pena de multa fins al doble de l'avantatge, en el supòsit de 
<br> l'article 383 i d'arrest, en el supòsit de l'article 384.<br> Article 386<br> Tràfic d'influències<br> 1. La persona que influeixi en una autoritat o en un funcionari amb prevalença 
<br> de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb aquest o un 
<br> altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que pugui generar, 
<br> directament o indirectament, un benefici econòmic per a ella o per a una tercera 
<br> persona, ha de ser castigada amb pena d'arrest i multa fins al doble del benefici 
<br> perseguit o obtingut. El tribunal pot, a més, imposar la pena de prohibició de 
<br> contractar amb les administracions públiques fins a tres anys.<br> 2. L'autoritat o el funcionari influenciat ha de ser castigat amb les mateixes 
<br> penes i suspensió de càrrec públic fins a tres anys.<br> 3. Quan l'autor sigui autoritat o funcionari i la influència derivi de la prevalença 
<br> de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, 
<br> se li ha d'imposar pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al doble 
<br> del benefici perseguit o obtingut i suspensió de càrrec públic fins a cinc anys.<br> Capítol cinquè. Finançament il·legal de partits polítics<br> Article 387<br> Finançament il·legal de partits polítics<br> Qui rebi finançament per a un partit polític contravenint greument els deures i 
<br> les condicions imposats a la Llei de finançament de partits polítics ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple de 
<br> l'import rebut.<br> Capítol sisè. Malbaratament de cabals públics<br> Article 388<br> Sostracció de béns públics<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, amb ànim de lucre, sostregui cabals o efectes 
<br> públics posats al seu càrrec per raó de les seves funcions, ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a drets públics 
<br> fins a sis anys.<br> 2. Si el fet revesteix especial gravetat atesos l'import d'allò sostret, el sector 
<br> públic afectat o la naturalesa i la destinació dels cabals o efectes sostrets, s'ha 
<br> d'imposar pena de presó de dos a cinc anys i inhabilitació per a drets públics 
<br> fins a dotze anys.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 389<br> Administració deslleial del patrimoni públic<br> L'autoritat o el funcionari que tingui atribuïda, per raó de les seves funcions, 
<br> competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de 
<br> qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d'un tercer 
<br> d'aquesta competència causant un perjudici a l'entitat, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó d'un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit 
<br> anys.<br> Article 390<br> Utilització temporal de béns públics<br> L'autoritat o el funcionari que per raó de les seves funcions tingui a la seva 
<br> disposició cabals o efectes públics i els utilitzi o en disposi sense ànim 
<br> d'apoderament definitiu, en benefici propi o d'un tercer, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest i suspensió de càrrec públic fins a dos anys sempre que el 
<br> culpable ho reintegri en el termini de 10 dies des de la distracció o, altrament, 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a sis anys.<br> Capítol setè. Altres abusos en l'exercici de la funció pública<br> Article 391<br> Intromissió d'interessos privats en la funció pública<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, havent d'informar o resoldre, per raó del seu 
<br> càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s'aprofiti 
<br> d'aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, 
<br> directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a 
<br> quatre anys.<br> 2. El que es disposa a l'apartat anterior és també aplicable als perits, àrbitres, 
<br> tutors, curadors o marmessors, substituint-se la pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic per la d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el 
<br> càrrec.<br> Article 392<br> Negociacions prohibides<br> 1. L'autoritat o el funcionari que, intervenint per raó del seu càrrec en qualsevol 
<br> dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d'efectes 
<br> o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre 
<br> artifici per defraudar qualsevol entitat pública o parapública, ha de ser castigat 
<br> amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre 
<br> anys.<br> 2. El particular que es concerti amb l'autoritat o el funcionari per portar a terme 
<br> els fets descrits a l'apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena 
<br> d'arrest, a més de la prohibició de contractar amb les administracions públiques 
<br> fins a sis anys.<br> Article 393<br> Abús d'informació privilegiada per part d'una autoritat o un funcionari<br> 1. L'autoritat o el funcionari que faci ús d'un secret del qual tingui coneixement 
<br> per raó del seu ofici o càrrec, o d'una informació privilegiada, amb ànim 
<br> d'obtenir un benefici econòmic per a ell o un tercer, ha de ser castigat amb 
<br> pena de multa fins al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys. Si s'obté el 
<br> benefici s'han d'imposar les penes en la seva meitat superior.<br> 2. Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, la pena 
<br> ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a sis anys.<br> 3. A efectes d'aquest Codi, s'entén per informació privilegiada tota informació 
<br> de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó del càrrec i que encara 
<br> no hagi estat notificada, publicada o divulgada.<br> Article 394<br> Ús d'informació privilegiada per part d'un particular<br> 1. El particular que s'aprofiti per a ell o un tercer del secret o la informació 
<br> privilegiada que obtingui d'una autoritat o un funcionari, o a la qual accedeixi de 
<br> manera il·lícita, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici 
<br> obtingut.<br> 2. Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, s'ha 
<br> d'imposar a més de la pena de multa referida a l'apartat anterior, la pena 
<br> d'arrest.<br> 3. El tribunal pot imposar, a més, la pena de prohibició de contractar amb les 
<br> administracions públiques fins a tres anys.<br> Capítol vuitè. Matrimoni il·legal<br> Article 395<br> Celebració de matrimoni il·legal<br> L'autoritat o el funcionari que autoritzi un matrimoni il·legal ha de ser castigat 
<br> amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a tres anys.<br> Amb la mateixa pena d'arrest ha de ser castigat el particular que indueix a la 
<br> conducta anterior.<br> Capítol novè. Atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions 
<br> públiques<br> Article 396<br> Obstaculització de funcions públiques<br> El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d'influir en una autoritat 
<br> o un funcionari en l'exercici de les seves funcions o d'impedir-ne l'exercici ha de 
<br> ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys, sense perjudici de la pena 
<br> que correspongui per les conseqüències derivades del fet.<br> Article 397<br> Resistència i desobediència<br> El qui, sense incórrer en el delicte de l'article anterior, resisteixi o desobeeixi 
<br> greument l'autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan 
<br> estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.<br> Article 398<br> Obstaculització de l'execució de resolucions administratives<br> El qui mitjançant força en les coses impedeixi l'execució de resolucions 
<br> administratives ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.<br> Article 399<br> Usurpació de funcions públiques<br> El qui il·legítimament exerceixi actes propis d'autoritat o funcionari atribuint-se 
<br> caràcter oficial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys.<br> Títol XXII. Delictes contra l'Administració de Justícia<br> Capítol primer. Prevaricació judicial<br> Article 400<br> Prevaricació de batlle, magistrat o àrbitre<br> 1. El batlle o el magistrat que, sabent-ho, dicti una resolució injusta ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a dotze anys, sense perjudici que els fets siguin 
<br> castigats, endemés, d'acord amb altres preceptes d'aquest Codi si, com a 
<br> conseqüència de la resolució injusta, s'origina o es perllonga la privació de 
<br> llibertat d'una persona o s'atempta contra altres drets fonamentals.<br> 2. L'àrbitre que cometi la conducta anterior ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el 
<br> càrrec fins a sis anys.<br> Article 401<br> Imprudència o ignorància<br> El batlle o el magistrat que per imprudència greu o ignorància inexcusable dicti 
<br> sentència o resolució manifestament injusta ha de ser castigat amb pena 
<br> d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.<br> Article 402<br> Denegació de justícia<br> El batlle o el magistrat que, sense al·legar causa legal, es negui expressament 
<br> a dictar resolució ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a quatre anys.<br> Article 403<br> Dilacions indegudes<br> 1. El batlle, el magistrat o el secretari judicial que retardi la instrucció o el 
<br> desenvolupament de qualsevol procediment que tingui al seu càrrec, amb la 
<br> finalitat d'afavorir o perjudicar una part o de fer estèril l'objecte de l'acció 
<br> processal ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a quatre anys.<br> 2. Quan el responsable dels fets descrits a l'apartat anterior sigui un altre 
<br> funcionari judicial s'ha d'aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53.<br> Capítol segon. L'omissió del deure d'impedir delictes o de perseguir-los<br> Article 404<br> Omissió del deure d'impedir delictes<br> 1. El qui, sense risc per a ell o per a tercers, pugui impedir la comissió de 
<br> qualsevol delicte major o d'un delicte menor contra la integritat física de les 
<br> persones, mitjançant la seva acció personal o demanant la intervenció de 
<br> tercers, i s'abstingui de fer-ho, ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> 2. Amb les mateixes penes ha de ser castigat el qui, podent-ho fer, no 
<br> comuniqui a l'autoritat o als seus agents la comissió imminent o actual d'un 
<br> delicte dels descrits a l'apartat anterior, si s'és a temps de poder-lo impedir o de 
<br> disminuir-ne els efectes.<br> 3. L'autoritat o el funcionari que, mancant a l'obligació del seu càrrec, cometi la 
<br> conducta descrita a l'apartat primer d'aquest article, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a quatre anys.<br> Article 405<br> Omissió del deure de persecució de delictes<br> L'autoritat o el funcionari que, mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de 
<br> promoure la persecució de delictes dels quals tingui coneixement, o dels seus 
<br> responsables, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de 
<br> càrrec públic fins a dos anys.<br> Capítol tercer. Encobriment<br> Article 406<br> Encobriment<br> És encobridor el qui, amb coneixement de la comissió d'un delicte i sense 
<br> haver-hi participat com a autor o com a còmplice, intervingui amb posterioritat a 
<br> la seva execució&#58;<br> Amagant, alterant o inutilitzant el cos del delicte, els seus efectes o els 
<br> instruments.<br> Ajudant, sense ànim de lucre, els autors o els còmplices a aprofitar-se dels 
<br> béns procedents del delicte.<br> Ajudant els partícips del delicte a eludir la investigació de l'autoritat o dels seus 
<br> agents, o a sostreure's a la seva recerca i captura, sempre que el delicte 
<br> encobert sigui constitutiu de delicte contra la vida de les persones, de genocidi 
<br> o de terrorisme.<br> Article 407<br> Penalitat i excusa absolutòria<br> 1. L'encobridor d'un delicte major ha de ser castigat amb pena de presó d'un a 
<br> quatre anys. Si ho és d'un delicte menor ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> fins a un any. Quan l'autor del delicte d'encobriment sigui autoritat o funcionari i 
<br> hagi obrat amb abús de les seves funcions s'ha d'imposar, endemés de la pena 
<br> de presó prevista, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a 
<br> sis anys.<br> 2. En cap cas es pot imposar una pena privativa de llibertat superior a la que 
<br> s'hauria imposat al còmplice del delicte o delictes encoberts.<br> 3. Queda exempt de pena l'encobridor que ho sigui del cònjuge o d'una 
<br> persona unida a ell per situació de fet equivalent, d'ascendent, de descendent o 
<br> de germà per naturalesa o adopció.<br> Article 408<br> Disposició comuna<br> Les disposicions d'aquest capítol s'apliquen fins i tot quan concorri en l'autor o 
<br> còmplice del delicte encobert qualsevol de les circumstàncies previstes als 
<br> articles 26 i 27 o 227.<br> Capítol quart. Delictes de blanqueig de diners o valors<br> Article 409<br> Blanqueig de diners o valors<br> El qui cometi un acte per ocultar l'origen de diners o valors així com els béns 
<br> adquirits amb aquests o llur contrapartida, provenint de qualsevol delicte major 
<br> que tingui assenyalada una pena de presó el límit màxim de la qual sigui 
<br> superior a tres anys o d'un delicte menor de proxenetisme o tràfic de drogues, 
<br> coneixent-ne la procedència i sense haver estat condemnat com a autor o 
<br> còmplice, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i multa fins al 
<br> triple del seu valor.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 410<br> Tipus qualificat<br> S'ha d'imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les 
<br> següents circumstàncies&#58;<br> 1. Quan el delicte es cometi mitjançant grup organitzat.<br> 2. Quan el subjecte obri amb habitualitat.<br> 3. Quan l'autor del blanqueig actuï dins el marc d'un establiment bancari o 
<br> financer, d'una agència immobiliària o d'una companyia d'assegurances. En 
<br> aquest cas el tribunal pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici 
<br> de l'ofici o el càrrec fins a deu anys.<br> Article 411<br> Conseqüències accessòries<br> El tribunal pot imposar, així mateix, alguna de les mesures següents&#58;<br> 1. Comís del producte del delicte en els termes previstos a l'article 70.<br> 2. Dissolució de l'organització o clausura definitiva dels seus locals o 
<br> establiments oberts al públic.<br> 3. Suspensió de les activitats de l'organització, o clausura dels seus locals o 
<br> establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.<br> 4. Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, 
<br> mitjançant l'exercici dels quals s'hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no 
<br> superior a cinc anys.<br> Article 412<br> Aplicació de la llei penal<br> Els tres articles anteriors són aplicables encara que el delicte principal hagi 
<br> estat realitzat a l'estranger, sempre que aquest delicte estigui penalment 
<br> castigat per la llei andorrana.<br> Article 413<br> Reduccions punitives de política criminal<br> Al qui en el curs d'una investigació oberta o d'una instrucció afavoreixi amb les 
<br> seves revelacions el desmantellament d'una xarxa de traficants de drogues 
<br> tòxiques o de blanqueig de diners se li aplica la reducció de pena prevista a 
<br> l'article 53.<br> El tribunal pot deixar d'imposar les penes privatives de llibertat a qui 
<br> espontàniament posi en coneixement, abans de l'obertura d'una investigació o 
<br> una instrucció d'ofici, fets constitutius dels delictes més amunt esmentats amb 
<br> suficient precisió per fer detenir llurs responsables.<br> Capítol cinquè. Realització arbitrària del propi dret<br> Article 414<br> Realització arbitrària del propi dret<br> El qui, per realitzar un dret propi, amb menyspreu de la jurisdicció o de 
<br> l'Administració, faci ús de força en les coses o d'altres mitjans il·lícits, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest, sempre que els fets no siguin constitutius d'un altre 
<br> delicte o contravenció penal.<br> Capítol sisè. Acusació i denúncia falses i simulació de delicte<br> Article 415<br> Falsa denúncia o acusació<br> 1. La imputació d'una infracció penal, amb coneixement de la seva falsedat o 
<br> amb menyspreu temerari a la veritat, davant una autoritat o un funcionari 
<br> judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació 
<br> perquè així ho faci, ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a 
<br> tres anys si es tracta d'un delicte i d'arrest si es tracta d'una contravenció penal.<br> 2. Quan, endemés, el denunciant o l'acusador hagi propagat la falsa denúncia o 
<br> acusació amb publicitat, en la forma que ha estat definida a l'article 175, les 
<br> penes previstes s'han d'imposar en la seva meitat superior i s'ha d'aplicar, si 
<br> escau, la pena de publicació de la sentència. En aquest supòsit, és 
<br> responsable civil subsidiària la persona física o jurídica propietària del mitjà 
<br> informatiu a través del qual s'hagi propagat la falsa denúncia o acusació.<br> 3. No es pot procedir contra el denunciant o l'acusador més que després 
<br> d'haver-se dictat sentència ferma absolutòria o aute, també ferm, de 
<br> sobreseïment definitiu o provisional o d'arxiu, del batlle o tribunal que hagi 
<br> conegut de la infracció imputada. Aquests han d'ordenar la corresponent 
<br> instrucció de sumari contra el denunciant o l'acusador quan hi hagi indicis 
<br> racionals de la falsedat de la imputació.<br> Article 416<br> Simulació de delicte<br> El qui, davant un dels funcionaris assenyalats a l'article anterior, simuli ser el 
<br> responsable o haver estat víctima d'una infracció penal inexistent, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest.<br> Article 417<br> Disposició comuna<br> El responsable dels delictes previstos en el present capítol queda exempt de 
<br> pena si es retracta abans d'haver provocat actuacions processals. Si ho fa 
<br> posteriorment, i abans de la celebració de la vista de la causa, li ha de ser 
<br> aplicada la reducció prevista a l'article 53.<br> Capítol setè. Testimoniatge, dictamen i traducció falsos<br> Article 418<br> Testimoniatge fals<br> 1. El qui testifiqui sabent que manca substancialment a la veritat, o amb 
<br> menyspreu temerari a la mateixa, en un procediment judicial ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys i en la seva meitat superior quan 
<br> es tracti d'un procediment penal.<br> 2. Quan el testimoniatge fals es produeixi en un procediment penal en perjudici 
<br> del reu s'ha de castigar amb pena de presó d'un a quatre anys.<br> 3. Les mateixes penes s'han d'imposar quan el testimoniatge fals es produeixi 
<br> davant tribunals internacionals competents en mèrits de tractats internacionals 
<br> o en compliment d'una comissió rogatòria d'un tribunal estranger.<br> Article 419<br> Perits i intèrprets<br> L'intèrpret o el perit que, mancant substancialment a la veritat o amb 
<br> menyspreu temerari a la mateixa veritat, emeti traducció, dictamen o 
<br> assessorament, o el ratifiqui en procediment judicial, ha de ser castigat amb les 
<br> mateixes penes previstes a l'article anterior endemés de la d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a cinc anys.<br> Article 420<br> Reducció de pena per parentiu<br> Quan la conducta prevista a l'article 418 es realitzi per afavorir una de les 
<br> persones descrites a l'article 31 s'ha d'aplicar la reducció de pena prevista a 
<br> l'article 53.<br> Article 421<br> Exempcions i reduccions punitives de política criminal<br> Queda exempt de pena el qui havent prestat testimoniatge, dictamen o 
<br> traducció falsos es retracta expressament, manifestant la veritat perquè faci 
<br> efecte abans que es dicti sentència. Si a conseqüència del testimoniatge fals 
<br> s'ha produït privació de llibertat s'ha d'aplicar la reducció prevista a l'article 53.<br> Capítol vuitè. Obstrucció a la justícia i deslleialtat professional i processal<br> Article 422<br> Absència a la vista en procés penal<br> 1. El qui havent estat citat en forma legal i sense justa causa, deixi de 
<br> comparèixer davant un tribunal en un procés penal amb el reu en presó 
<br> provisional, i provoqui la suspensió de la vista oral, ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest o multa fins a 6.000 euros.<br> 2. Quan el responsable sigui advocat o procurador en actuació professional, 
<br> s'ha d'imposar, endemés, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el 
<br> càrrec fins a quatre anys.<br> Article 423<br> Protecció dels intervinents en el procés<br> El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d'influir en una persona 
<br> que sigui denunciant, part o imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret o 
<br> testimoni en un procediment, perquè modifiqui la seva actuació processal, ha 
<br> de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys, sense perjudici de la 
<br> pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.<br> Si la conducta anterior es realitza oferint un avantatge o una promesa 
<br> d'avantatge la pena ha de ser de presó fins a dos anys.<br> Article 424<br> Retenció de mitjans de prova<br> 1. El qui, tenint en la seva possessió mitjans de prova que puguin evitar la 
<br> declaració de culpabilitat d'un processat, sense que resultin inculpatoris per a 
<br> ell o una de les persones descrites a l'article 31, els destrueixi, inutilitzi o 
<br> s'abstingui d'aportar-los davant l'autoritat, ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> de tres mesos a tres anys si el processat es troba en situació de presó 
<br> provisional i amb pena d'arrest en els altres casos.<br> 2. Quan el responsable sigui agent de l'autoritat que intervingui o hagi 
<br> intervingut en el procés s'ha d'imposar, endemés, la pena d'inhabilitació per a 
<br> l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys.<br> 3. Quan el responsable sigui advocat o procurador del processat, s'ha 
<br> d'imposar, endemés, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec 
<br> fins a sis anys.<br> Article 425<br> Revelació de secret<br> 1. L'advocat o el procurador que reveli actuacions processals declarades 
<br> secretes per l'autoritat judicial, ha de ser castigat amb pena d'arrest i 
<br> inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.<br> 2. Si es tracta de batlle, magistrat, representant del Ministeri Fiscal, secretari 
<br> judicial o qualsevol funcionari al servei de l'Administració de justícia se li ha 
<br> d'imposar pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis 
<br> anys.<br> 3. Si es tracta d'un particular, se li ha d'imposar pena d'arrest. El tribunal pot 
<br> imposar, endemés, la pena de suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec 
<br> fins a quatre anys.<br> Article 426<br> Deslleialtat professional<br> 1. L'advocat o el procurador que, havent assessorat o prenent la defensa o la 
<br> representació d'una persona, defensi o representi de manera simultània o 
<br> successiva en el mateix afer a qui tingui interessos contraris, sense el 
<br> consentiment d'aquests, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per 
<br> a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.<br> 2. L'advocat o el procurador que, per acció o omissió, perjudiqui de forma 
<br> manifesta els interessos que li han estat encomanats ha de ser castigat amb 
<br> pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el 
<br> càrrec fins a quatre anys.<br> Article 427<br> Obstaculització d'execució de resolucions judicials<br> El qui mitjançant força en les coses o vies de fet obstaculitza l'execució d'una 
<br> resolució judicial, ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> L'incompliment de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de 
<br> menors o al pagament de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat 
<br> amb la mateixa pena.<br> Capítol novè. Crebantament i ajut a l'evasió<br> Article 428<br> Crebantament de condemna, presó provisional o detenció<br> 1. El pres o el detingut que, mitjançant força en les coses, crebanti la seva 
<br> condemna de presó, la presó provisional o la detenció, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó fins a un any.<br> 2. Quan, en el supòsit de l'apartat anterior, es faci ús de violència o intimidació 
<br> sobre les persones o prenent part en un motí, s'ha d'imposar pena de presó 
<br> d'un a quatre anys.<br> 3. El pres que no retorni al centre penitenciari després d'un permís, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest.<br> 4. El qui crebanti la pena d'expulsió del Principat ha de ser castigat amb pena 
<br> de presó fins a vuit mesos llevat que no li sigui d'aplicació l'article 65 punt 3.<br> 5. El condemnat a pena d'arrest que crebanti la pena imposada ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó fins a vuit mesos.<br> 6. El condemnat a penes de les no compreses en els apartats anteriors que 
<br> crebanti la pena que li ha estat imposada ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 429<br> Ajut a l'evasió<br> 1. El qui faciliti l'evasió a una persona condemnada, presa o detinguda, ha de 
<br> ser castigat amb pena de presó fins a un any.<br> 2. Si es fa ús de violència o intimidació en les persones, de força en les coses o 
<br> de suborn, s'ha d'imposar pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> 3. Quan el responsable sigui el cònjuge del condemnat, pres o detingut, o 
<br> persona unida a ell per situació de fet equivalent, o el seu ascendent, 
<br> descendent o germà per naturalesa o adopció, s'ha d'aplicar la reducció de 
<br> pena prevista a l'article 53.<br> 4. Quan el responsable sigui funcionari encarregat de la conducció o custòdia 
<br> del condemnat, pres o detingut, s'ha d'aplicar la pena en la seva meitat superior 
<br> i, endemés, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a deu 
<br> anys.<br> Títol XXIII. Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic<br> Capítol primer. Falsedat de moneda i efectes timbrats<br> Secció primera. Falsedat de moneda<br> Article 430<br> Concepte de moneda<br> Als efectes d'aquesta secció es considera moneda&#58;<br> 1. La moneda metàl·lica i el paper moneda de curs legal al Principat d'Andorra 
<br> o a qualsevol altre país estranger.<br> 2. Els títols de crèdit nacionals o estrangers que, per llei, hagin de constar en 
<br> un tipus de paper o d'impressió especialment adreçada a impedir o dificultar la 
<br> seva falsificació i que per la seva naturalesa o finalitat hagin d'incorporar un 
<br> valor patrimonial.<br> 3. Les targetes de crèdit o de dèbit i els xecs de viatge.<br> Article 431<br> Creació i posada en circulació de moneda inautèntica<br> 1. Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a cinc anys i amb multa fins al 
<br> triple del valor aparent de la moneda&#58;<br> a) El qui confeccioni moneda inautèntica amb intenció de posar-la o que sigui 
<br> posada en circulació. Als efectes d'aquesta secció es considera també moneda 
<br> inautèntica la fabricada en instal·lacions o amb materials lícits, però sense les 
<br> degudes autoritzacions.<br> b) El qui alteri moneda ja emesa, variant el seu valor aparent o fent 
<br> desaparèixer els signes d'inutilització, amb intenció de posar-la o que sigui 
<br> posada en circulació.<br> c) El qui, havent rebut la moneda amb coneixement de la seva inautenticitat, la 
<br> posi en circulació.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Ha de ser castigat amb pena de tres mesos a tres anys de presó i amb multa 
<br> fins al doble del valor aparent de la moneda&#58;<br> a) El qui, havent rebut moneda coneixent la seva inautenticitat, la posseeixi 
<br> amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació.<br> b) Qui, havent rebut moneda coneixent la seva inautenticitat, la introdueixi en 
<br> territori andorrà amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació.<br> 3. El qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de 
<br> ser castigat, en el cas de l'apartat primer, amb pena de presó de cinc a vuit 
<br> anys i multa fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas de 
<br> l'apartat segon, amb pena de presó de quatre a vuit anys i multa fins al 
<br> quíntuple del valor aparent de la moneda, quan hi concorri alguna de les 
<br> circumstàncies següents&#58;<br> a) Quan l'autor pertanyi a una organització dedicada a la creació o a la posada 
<br> en circulació de moneda alterada.<br> b) Quan es dediqui habitualment a aquestes activitats.<br> c) Quan la quantitat de moneda inautèntica sigui suficient per a desestabilitzar 
<br> el sistema econòmic del país.<br> 4. El qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en 
<br> circulació després de conèixer la seva inautenticitat, ha de ser castigat amb 
<br> arrest i multa fins al doble del valor aparent de la moneda, quan hi concorri 
<br> alguna de les circumstàncies següents&#58;<br> a) Que es tracti d'una quantitat superior a 600 euros.<br> b) Que s'actuï en grup.<br> Article 432<br> Actes preparatoris punibles<br> La fabricació, la cessió, la venda o la possessió d'instruments, materials, 
<br> substàncies, màquines, programes d'ordinador, aparells o altres estris, 
<br> específicament adreçats a la creació de moneda inautèntica, ha de ser 
<br> castigada amb pena de presó fins a dos anys sempre que se'n pugui derivar un 
<br> perill per al tràfic monetari.<br> Secció segona. Falsedat d'efectes timbrats<br> Article 433<br> Concepte d'efecte timbrat<br> 1. Als efectes d'aquesta secció, es consideren efectes timbrats els impresos on 
<br> figura el segell del Principat d'Andorra i que són venuts directament per l'Estat o 
<br> per mitjà d'una entitat concessionària, adreçats a acreditar el pagament 
<br> d'obligacions fiscals o el pagament de serveis públics, per rebre exaccions que 
<br> tinguin prescrita aquesta forma de pagament i per fer efectives responsabilitats 
<br> pecuniàries.<br> 2. Són efectes timbrats els segells de correus.<br> Article 434<br> Creació i posada en circulació d'efectes timbrats inautèntics<br> 1. Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb multa 
<br> fins al triple del valor aparent de l'efecte&#58;<br> a) El qui confeccioni efectes timbrats inautèntics amb intenció de posar-los o 
<br> que siguin posats en circulació.<br> b) El qui alteri efectes timbrats ja emesos amb intenció de posar-los o que 
<br> siguin posats en circulació.<br> c) El qui, havent rebut efectes timbrats amb coneixement de la seva 
<br> inautenticitat, els posi en circulació.<br> La temptativa és punible.<br> 2. Ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins al doble del 
<br> valor aparent de l'efecte&#58;<br> a) El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els 
<br> posseeixi amb la finalitat de posar-los en circulació o de possibilitar la seva 
<br> posada en circulació.<br> b) El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els 
<br> introdueixi en territori andorrà amb la finalitat de posar-los en circulació o de 
<br> possibilitar la seva posada en circulació.<br> Capítol segon. Falsedat de documents, d'enregistraments tècnics i de dades 
<br> informàtiques<br> Secció primera. Falsedat de document<br> Article 435<br> Creació, ús i comercialització de document inautèntic<br> 1. El qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, crea un document 
<br> atribuint-lo a qui no l'ha emès, o altera un document emès per una altra 
<br> persona en algun element essencial, ha de ser castigat amb pena de presó fins 
<br> a dos anys. Si es tracta de document públic o un títol valor ha de ser castigat 
<br> amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sempre que no constitueixi 
<br> delicte de falsedat de moneda.<br> 2. La utilització o la comercialització d'aquesta classe de documents ha de ser 
<br> castigada amb les mateixes penes previstes a l'apartat anterior.<br> Article 436<br> Creació, ús i comercialització de document inautèntic per un funcionari<br> El funcionari que, en exercici de les seves funcions, realitzi les conductes 
<br> previstes en l'article anterior en relació amb un document públic que pugui 
<br> emetre o utilitzar, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres 
<br> anys i amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.<br> Article 437<br> Creació, ús i comercialització de document inveraç per un funcionari<br> 1. El funcionari que, en emetre un document públic en exercici de les seves 
<br> funcions, o en consignar dades en un registre, llibre o fitxer públic, ho faci 
<br> consignant falsament declaracions, fets o actes sobre els quals el document té 
<br> un valor probatori enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de 
<br> tres mesos a tres anys i amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a vuit anys.<br> 2. La utilització o la comercialització d'aquesta classe de documents ha de ser 
<br> castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si el culpable és un 
<br> funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec 
<br> públic fins a vuit anys.<br> Article 438<br> Creació mediata, ús i comercialització de document inveraç per particular<br> 1. El qui provoqui que un funcionari en exercici de les seves funcions consigni o 
<br> enregistri en documents, fitxers llibres o registres públics, declaracions, actes o 
<br> fets que no s'han produït o que no s'han emès, o en forma diferent de la que ha 
<br> estat consignada, i sobre les quals l'instrument públic en faci prova enfront de 
<br> tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.<br> 2. La utilització o la comercialització d'aquesta classe de documents ha de ser 
<br> castigada amb la mateixa pena. Si el culpable és un funcionari que actua en 
<br> exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres 
<br> mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.<br> Article 439<br> Temptativa<br> La temptativa només és punible respecte de les conductes d'ús i 
<br> comercialització previstes als articles anteriors d'aquesta secció.<br> Article 440<br> Creació, ús i comercialització de certificats inveraços<br> 1. Fora dels casos previstos en els articles precedents, el professional que, en 
<br> exercici de la seva activitat, emeti certificació consignant falsament fets sobre 
<br> els quals aquesta en faci prova, ha de ser castigat amb pena d'arrest i de 
<br> suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys.<br> 2. La utilització o la comercialització d'un certificat així emès ha de ser 
<br> castigada amb pena d'arrest.<br> Article 441<br> Supressió de document<br> El qui destrueixi, danyi o oculti un document que no li pertanyi, o no li pertanyi 
<br> exclusivament, amb la finalitat d'obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer 
<br> o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó de 
<br> tres mesos a tres anys si es tracta de document públic o títol valor. En un altre 
<br> cas, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.<br> Secció segona. Falsedat d'enregistraments tècnics<br> Article 442<br> Concepte d'enregistrament tècnic<br> S'entén per enregistrament tècnic una relació de dades, valors de mesura o de 
<br> càlcul, situacions o transcurs d'esdeveniments, no atribuïda a una persona, 
<br> creada per un aparell tècnic que funcioni completament o parcialment de 
<br> manera automàtica, que permet reconèixer a la generalitat o a iniciats l'objecte 
<br> de l'enregistrament i que és apte per a la comprovació de fets jurídicament 
<br> rellevants.<br> Article 443<br> Creació o alteració d'enregistrament tècnic<br> El qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, confeccioni un 
<br> enregistrament tècnic inautèntic, directament o manipulant el procés d'anotació 
<br> de manera que s'alteri el resultat, o alteri un enregistrament tècnic autèntic, ha 
<br> de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.<br> Article 444<br> Ús d'enregistrament tècnic inautèntic o alterat<br> El qui utilitzi un enregistrament tècnic inautèntic o alterat ha de ser castigat amb 
<br> pena de presó fins a dos anys.<br> Article 445<br> Supressió d'enregistrament tècnic<br> El qui destrueixi, danyi o oculti un enregistrament tècnic que no li pertanyi, o no 
<br> li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d'obtenir un avantatge per a ell o per a 
<br> un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de 
<br> presó fins a dos anys.<br> Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques<br> Article 446<br> Creació o alteració de dades informàtiques<br> El qui, amb la finalitat que siguin introduïdes al tràfic jurídic, enregistri, 
<br> directament o manipulant el funcionament del procés de dades, o alteri dades 
<br> informàtiques rellevants per a la prova que no compleixin els requisits per ser 
<br> document, de manera que, si es compleixen aquests requisits, el resultat de 
<br> l'activitat sigui un document inautèntic, ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> fins a dos anys.<br> Article 447<br> Ús de dades informàtiques falses o alterades<br> El qui utilitzi dades informàtiques creades en la forma descrita en l'article 
<br> anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.<br> Capítol tercer. Falsedats personals<br> Article 448<br> Usurpació de la identitat<br> El qui usurpi la identitat d'altri ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos 
<br> anys, sense perjudici de la que correspongui als altres delictes que hagi comès.<br> Article 449<br> Intrusisme<br> 1. El qui exerciti actes propis d'una professió sense posseir el corresponent títol 
<br> acadèmic que acrediti la capacitació necessària que l'habiliti per al seu exercici, 
<br> expedit o reconegut al Principat d'Andorra segons la legislació vigent, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest.<br> 2. Quan l'autor de la conducta descrita a l'apartat anterior s'atribueixi 
<br> públicament la qualitat professional esmentada ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest i multa fins a 30.000 euros.<br> Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional<br> Capítol primer. Delictes contra el dret de gents<br> Article 450<br> Homicidi de cap d'Estat<br> El qui mati un cap d'Estat estranger o una persona internacionalment protegida 
<br> per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a 
<br> vint-i-cinc anys.<br> La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 451<br> Atemptats contra la integritat o contra la llibertat dels representants estrangers<br> El qui segresti, detingui, agredeixi físicament, coaccioni o amenaci una persona 
<br> de les definides a l'article anterior ha de ser castigat amb les penes previstes 
<br> per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la 
<br> coacció o amenaça hom força una d'aquestes persones a executar un acte o a 
<br> adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser 
<br> de presó de cinc a deu anys.<br> La temptativa és punible.<br> La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.<br> Article 452<br> Calúmnies, difamacions i injúries contra caps d'Estat estrangers<br> El qui ofengui un cap d'Estat estranger amb actes o expressions constitutives 
<br> de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a 
<br> tres anys.<br> Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d'un a 
<br> quatre anys.<br> Article 453<br> Atemptat a la residència de cap d'Estat<br> Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d'un 
<br> cap d'Estat estranger ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest 
<br> Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.<br> Article 454<br> Violació de la immunitat<br> El qui, contravenint les disposicions de dret públic internacional, violi la 
<br> immunitat d'un cap d'Estat estranger o d'una persona internacionalment 
<br> protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de 
<br> tres mesos a tres anys.<br> Article 455<br> Segrest de nau o aeronau<br> El qui, amb violència o intimidació, s'apoderi o prengui el control d'una nau o 
<br> aeronau en la qual es transportin persones, ha de ser castigat amb pena d'un a 
<br> cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les 
<br> circumstàncies del punt 3 de l'article 135.<br> La temptativa és punible.<br> Capítol segon. Genocidi<br> Article 456<br> Genocidi<br> 1. El qui, en execució d'un pla preconcebut tendint a la destrucció total o parcial 
<br> d'un grup nacional, ètnic o religiós, o d'un grup determinat a partir de qualsevol 
<br> altre criteri arbitrari, cometi un dels delictes següents, ha de ser castigat&#58;<br> a) Amb pena de presó de vint a trenta anys en cas d'homicidi o assassinat.<br> b) Amb pena de presó de quinze a vint anys en cas de segrest de membres del 
<br> grup en qüestió, seguida de la seva desaparició.<br> c) Amb pena de presó de deu a quinze anys en cas de deportació forçada de 
<br> tots o de part dels membres del grup en qüestió.<br> d) Amb pena de presó de deu a vint anys en cas de submissió a condicions 
<br> d'existència de naturalesa a produir la destrucció total o parcial del grup en 
<br> qüestió.<br> e) Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de mesures preses respecte 
<br> de la totalitat o de part del grup en qüestió tendents a impedir o dificultar els 
<br> naixements.<br> f) Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de tractes inhumans o 
<br> degradants, o de reducció de la totalitat o de part del grup a l'esclavatge.<br> g) Amb pena de presó de vuit a setze anys en cas d'agressió sexual.<br> 2. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 457<br> Apologia del genocidi<br> El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar el 
<br> recurs al genocidi o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que 
<br> l'hagin practicat o li hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó 
<br> de tres mesos a tres anys.<br> Article 458<br> Negació del genocidi<br> El qui negui en un mitjà de comunicació l'existència de fets descrits com a 
<br> genocidi en aquest capítol i declarats provats per una jurisdicció ha de ser 
<br> castigat amb pena de presó fins a dos anys.<br> Capítol tercer. Delictes contra la humanitat<br> Article 459<br> Tipus bàsic<br> Són reus dels delictes contra la humanitat els qui cometin els fets previstos en 
<br> l'article següent com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població 
<br> civil o un sector d'aquesta població.<br> En tot cas, es considera delicte contra la humanitat la comissió d'un tal atac&#58;<br> Pel fet de pertànyer la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius 
<br> polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals o religiosos.<br> En el context d'un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtiques 
<br> d'un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir 
<br> aquell règim.<br> Article 460<br> Penes<br> 1. Els reus dels delictes contra la humanitat han de ser castigats&#58;<br> Amb pena de presó de quinze a vint anys si causen la mort d'una persona. El 
<br> tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit 
<br> superior si hi concorre alguna de les circumstàncies constitutives del delicte 
<br> d'assassinat.<br> Amb pena de presó de dotze a quinze anys si cometen una violació i de quatre 
<br> a sis anys si el fet consisteix en una altra classe d'agressió sexual.<br> Amb pena de presó de dotze a quinze anys si produeixen alguna de les lesions 
<br> de l'article 116, amb la de vuit a dotze anys de presó si sotmeten les persones 
<br> a condicions d'existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument 
<br> la seva salut, i amb la de quatre a vuit anys de presó si cometen alguna de les 
<br> lesions de l'article 115.<br> Amb pena de presó de vuit a dotze anys si deporten o traslladen per la força, 
<br> sense motius autoritzats pel dret internacional, una o més persones a un altre 
<br> Estat o lloc mitjançant l'expulsió o altres actes de coacció.<br> Amb pena de presó de sis a vuit anys si forcen l'embaràs d'alguna dona amb la 
<br> intenció de modificar la composició ètnica de la població, sense perjudici de la 
<br> pena que escaigui per altres delictes.<br> Amb pena de presó de dotze a quinze anys si detenen alguna persona i es 
<br> neguen a reconèixer aquesta privació de llibertat o a donar raó del lloc on es 
<br> troba la persona detinguda.<br> Amb pena de presó de vuit a dotze anys si detenen una persona, privant-la de 
<br> la seva llibertat, amb infracció de les normes internacionals sobre la detenció. 
<br> S'ha d'imposar la pena en la seva meitat inferior quan la detenció duri menys 
<br> de 15 dies.<br> Amb pena de quatre a vuit anys de presó si cometen tortura greu sobre 
<br> persones que tinguin sota la seva custòdia o control i amb la de dos a sis anys 
<br> de presó si és menys greu. Als efectes d'aquest article s'entén per tortura la 
<br> submissió de la persona a sofriments físics o psíquics. La pena per la tortura 
<br> s'ha d'imposar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats contra 
<br> altres drets de la víctima.<br> Amb pena de presó de quatre a vuit anys si cometen alguna de les conductes 
<br> relatives a l'afavoriment de la prostitució i amb presó de sis a vuit anys en els 
<br> supòsits de proxenetisme. S'ha d'imposar la pena de sis a vuit anys de presó 
<br> als qui traslladin persones d'un lloc a un altre, amb el propòsit de la seva 
<br> explotació sexual, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d'una 
<br> situació de superioritat o de necessitat o de la vulnerabilitat de la víctima. Quan 
<br> els fets es cometen sobre menors d'edat o incapaços el tribunal pot imposar la 
<br> pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior.<br> Amb pena de presó de quatre a vuit anys si sotmeten alguna persona a 
<br> esclavatge o l'hi mantenen. La pena s'ha d'aplicar sense perjudici de les que 
<br> corresponguin pels atemptats concrets comesos contra els drets de les 
<br> persones.<br> 2. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.<br> Article 461<br> Tipus qualificat<br> Si qualsevol de les conductes de l'article anterior forma part d'un pla o una 
<br> política, o es cometen a gran escala, s'han d'aplicar les penes respectives en la 
<br> seva meitat superior.<br> Article 462<br> Delicte comès per autoritat<br> L'autoritat, o el qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al 
<br> seu abast per evitar la comissió, per persones sotmeses al seu comandament o 
<br> control efectiu, d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser 
<br> castigat amb la mateixa pena que els autors.<br> Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s'han d'aplicar les 
<br> reduccions de pena previstes a l'article 53.<br> L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu 
<br> abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, 
<br> comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de 
<br> ser castigat amb les mateixes penes que els autors amb les reduccions 
<br> previstes a l'article 53.<br> Article 463<br> Delicte comès per un superior<br> El superior no comprès en l'article anterior que, en l'àmbit de la seva 
<br> competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels 
<br> seus subordinats d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser 
<br> castigat amb la mateixa pena que els autors.<br> El superior no comprès en l'article anterior que no adopti les mesures al seu 
<br> abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol 
<br> comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena dels autors, 
<br> amb la reducció prevista a l'article 53.<br> Article 464<br> Altres mancaments<br> El funcionari o l'autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els 
<br> articles anteriors i mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de promoure la 
<br> persecució d'algun dels delictes d'aquest capítol del qual tingui notícia, ha de 
<br> ser castigat amb la pena d'inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.<br> Article 465<br> Estat de necessitat<br> El que disposen els punts 3 i 7 de l'article 27 d'aquest Codi en cap cas no 
<br> resulta aplicable als qui compleixin ordres de cometre o participar en els fets 
<br> inclosos en el present capítol.<br> Capítol quart. Crims de guerra i d'agressió<br> Article 466<br> Mitjans prohibits<br> Ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys, sense perjudici de 
<br> la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte 
<br> armat&#58;<br> a) Utilitzi mitjans de combat&#58;<br> prohibits<br> destinats a causar sofriments innecessaris o mals superflus<br> que puguin causar danys perdurables i greus en el medi ambient, de manera 
<br> que es posi en perill la vida o la salut de les persones.<br> b) Realitzi atacs indiscriminats o excessius o sotmeti la població civil a atacs, 
<br> represàlies o actes o amenaces de violència, amb la finalitat principal d'aterrir-<br> la.<br> c) Ordeni no donar quarter.<br> Article 467<br> Pràctiques prohibides<br> 1. El qui, en ocasió d'un conflicte armat, posi en perill greu la vida, la salut o la 
<br> integritat de qualsevol persona protegida, la sotmeti a tortura o a tractes 
<br> degradants, inclosos els experiments biològics, li causi grans sofriments o la 
<br> faci objecte d'un acte mèdic no indicat per al seu estat de salut, ni adequat a les 
<br> normes mèdiques reconegudes generalment que el responsable de l'actuació 
<br> aplicaria en circumstàncies anàlogues als seus propis nacionals no privats de 
<br> llibertat, ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense 
<br> perjudici de la pena que correspongui pels resultats lesius produïts.<br> 2. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui deporti, traslladi de manera 
<br> forçosa, prengui com a ostatge, detingui o confini il·legalment qualsevol 
<br> persona protegida o la utilitzi per posar certs punts, zones o forces militars a 
<br> recer dels atacs de la part adversa i el qui realitzi o mantingui, respecte de 
<br> qualsevol persona protegida, pràctiques de segregació racial i altres pràctiques 
<br> inhumanes o degradants basades en altres distincions de caràcter 
<br> desfavorable, que comportin una ofensa contra la dignitat personal.<br> Article 468<br> Altres delictes<br> Ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la 
<br> pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte 
<br> armat&#58;<br> Destrueixi o danyi de manera innecessària, amb violació de les normes de dret 
<br> internacional aplicables als conflictes armats, un vaixell o una aeronau no 
<br> militars d'una part adversa o neutral, sense donar temps o sense adoptar les 
<br> mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i la conservació 
<br> de la documentació.<br> Obligui un presoner de guerra o un civil a servir a les forces armades de la part 
<br> adversa o el privi del dret a ser jutjat de manera regular i imparcial.<br> Traslladi i assenti, directament o indirectament, en territori ocupat contingents 
<br> de població de la part ocupant a fi que hi resideixin de manera permanent.<br> Impedeixi o demori de manera injustificada l'alliberament o la repatriació de 
<br> presoners de guerra o de persones civils.<br> Article 469<br> Delictes relatius a institucions socials, sociosanitàries o sanitàries i a signes 
<br> distintius<br> Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a set anys, sense perjudici de la 
<br> pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte 
<br> armat&#58;<br> Violi la protecció deguda a instal·lacions, hospitals, material, unitats i mitjans de 
<br> transport sanitari, camps de presoners, zones i localitats sanitàries i de 
<br> seguretat, zones neutralitzades, llocs d'internament de població civil, localitats 
<br> no defensades i zones desmilitaritzades, donades a conèixer pels signes 
<br> distintius apropiats.<br> Exerceixi violència sobre personal sanitari o religiós o que integri la missió 
<br> mèdica, o de les societats de socors o contra personal habilitat per usar els 
<br> signes distintius dels convenis de Ginebra, d'acord amb el dret internacional.<br> Maltracti, injuriï greument, privi de l'aliment indispensable o de l'assistència 
<br> mèdica necessària qualsevol persona protegida, ometi o demori informar-la 
<br> injustificadament de la seva situació, imposi càstigs col·lectius per actes 
<br> individuals o violi les prescripcions sobre allotjament de dones i famílies o sobre 
<br> protecció especial de dones i infants establertes en els tractats internacionals 
<br> dels quals Andorra sigui part.<br> Usi indegudament o de manera que pugui induir a error els signes distintius de 
<br> la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja o altres signes protectors o distintius, 
<br> emblemes o senyals establerts i reconeguts en els tractats internacionals dels 
<br> quals Andorra és part.<br> Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera, uniforme, 
<br> insígnia o emblema distintiu d'estats neutrals, de les Nacions Unides o d'altres 
<br> estats que no siguin part en el conflicte o de parts adverses, durant els atacs o 
<br> per cobrir, afavorir, protegir o obstaculitzar operacions militars, llevat dels casos 
<br> exceptuats expressament segons els tractats internacionals dels quals Andorra 
<br> sigui part.<br> Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera de 
<br> parlament o de rendició, atempti contra la inviolabilitat o retingui indegudament 
<br> un parlamentari o qualsevol de les persones que l'acompanyin, personal de la 
<br> potència protectora o qui el substitueixi o un membre d'una comissió 
<br> internacional d'enquesta.<br> Sostregui els efectes d'un cadàver, ferit, malalt, nàufrag, presoner de guerra o 
<br> persona civil internada.<br> Article 470<br> Atacs a béns especials<br> Ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys el qui, en ocasió d'un 
<br> conflicte armat, realitzi alguna de les accions següents&#58;<br> Ataqui o efectuï represàlies o actes d'hostilitat contra béns culturals o llocs de 
<br> culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual 
<br> dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d'acords especials, 
<br> o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions, 
<br> sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d'objectius 
<br> militars o no siguin utilitzats per donar suport a l'esforç militar de l'adversari.<br> Ataqui o efectuï represàlies o actes d'hostilitat contra béns de caràcter civil de 
<br> la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les 
<br> circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no 
<br> contribueixin de manera eficaç a l'acció militar de l'adversari.<br> Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la 
<br> supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per 
<br> donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de 
<br> subsistència per als membres de les seves forces armades.<br> Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin 
<br> forces perilloses, quan els atacs puguin produir l'alliberament de les forces i 
<br> causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o 
<br> instal·lacions s'utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera 
<br> regular, important i directa i que els atacs siguin l'únic mitjà factible de posar fi 
<br> al suport.<br> Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui 
<br> algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.<br> Article 471<br> Tipus qualificat<br> Si qualsevol de les conductes dels articles anteriors formen part d'un pla o una 
<br> política o es cometen a gran escala, s'han d'aplicar les penes respectives en la 
<br> seva meitat superior.<br> Article 472<br> Delicte comès per una autoritat<br> L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu 
<br> abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o 
<br> control efectiu, d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser 
<br> castigat amb la mateixa pena que els autors.<br> Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s'ha d'aplicar la 
<br> reducció de pena prevista a l'article 53.<br> L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu 
<br> abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, 
<br> comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de 
<br> ser castigat amb la pena de l'autor amb la reducció prevista a l'article 53.<br> Article 473<br> Delicte comès per un superior<br> El superior no comprès en l'article anterior que, en l'àmbit de la seva 
<br> competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels 
<br> seus subordinats d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser 
<br> castigat amb la mateixa pena que els autors.<br> El superior no comprès en l'article anterior que no adopti les mesures al seu 
<br> abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol 
<br> comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena prevista per a 
<br> l'autor reduïda d'acord amb el que disposa l'article 53.<br> Article 474<br> Altres mancaments<br> El funcionari o l'autoritat que, sense incórrer en les conductes previstes en els 
<br> articles anteriors d'aquest capítol i mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de 
<br> promoure la persecució d'algun dels delictes d'aquest capítol del qual tingui 
<br> notícia, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació per a càrrec públic de dos 
<br> a sis anys.<br> Article 475<br> Persones protegides<br> Als efectes d'aquest capítol, hom entén per persones protegides els ferits, 
<br> malalts o nàufrags, el personal sanitari o religiós, els presoners de guerra, els 
<br> parlamentaris i personal acompanyant, la població civil i qualsevol altra persona 
<br> que tingui reconeguda aquesta condició pel dret internacional i pels tractats 
<br> internacionals dels quals Andorra sigui part.<br> Llibre tercer. Contravencions penals<br> Títol I. Contravencions penals contra les persones<br> Article 476<br> Maltractament i lesions doloses<br> 1. El qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una 
<br> persona ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> 2. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui produeixi una lesió a una 
<br> persona no definida com a delicte per aquest Codi.<br> 3. Si els fets es cometen contra persona amb la que hi ha relació familiar o de 
<br> convivència, la pena d'arrest no es pot complir mai en règim d'arrest domiciliari.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 477<br> Lesions per imprudència lleu<br> El qui per imprudència lleu produeixi una de les lesions previstes com a delicte, 
<br> ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.<br> Quan la lesió es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, 
<br> s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de 
<br> conduir o la de privació del permís d'arma fins a tres mesos.<br> Article 478<br> Coaccions i amenaces lleus<br> 1. El qui causi a una persona una coacció o vexació de caràcter lleu ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros.<br> 2. El qui, fora dels supòsits previstos com a delicte en aquest Codi, amenaci 
<br> una persona de causar un mal constitutiu de delicte menor o contravenció 
<br> penal, o esgrimeixi armes o instruments perillosos en una baralla, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros.<br> 3. Quan els fets prevists als punts anteriors es cometin contra alguna de les 
<br> persones previstes en l'article 476.3 són aplicables les mateixes prevencions 
<br> pel que fa a l'arrest, quan no sigui aplicable l'article 114.<br> 4. El qui faci trucades telefòniques de manera reiterada amb la finalitat de 
<br> causar neguit, ansietat o temor a una persona, ha de ser castigat amb pena 
<br> d'arrest o multa fins a 3.000 euros.<br> Article 479<br> Difamació lleu<br> El qui cometi difamació contra una persona sense que atempti greument contra 
<br> la seva autoestima o la seva reputació, ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> Article 480<br> Condicions d'allotjament abusives<br> El qui, abusant de la necessitat d'altri, li imposa condicions d'habitatge o 
<br> allotjament degradants, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 
<br> 3.000 euros.<br> Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni<br> Article 481<br> Furt<br> 1. El qui comet furt d'un valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest o multa fins al doble del valor de la cosa furtada.<br> 2. El qui, sense ànim d'apropiar-se'l, sostreu un vehicle automòbil aliè d'un valor 
<br> no superior a 2.000 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 
<br> 600 euros.<br> 3. El qui comet furt impropi d'una cosa de valor no superior a 600 euros, ha de 
<br> ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de la cosa.<br> 4. La temptativa és punible.<br> Article 482<br> Defraudacions<br> 1. El qui comet estafa o l'estafa privilegiada de l'article 211 per valor no superior 
<br> a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del 
<br> perjudici patrimonial ocasionat.<br> 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per 
<br> valor no superior a 600 euros.<br> 3. El qui comet defraudació en l'ús de fluids o de sistemes de telecomunicació 
<br> per valor no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de multa fins al 
<br> doble del perjudici causat.<br> 4. El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no 
<br> superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa de fins el 
<br> doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat. Si es tracta d'apropiació de 
<br> cosa perduda per valor no superior a 600 euros, la pena ha de ser de multa del 
<br> tant al doble del valor de la cosa apropiada.<br> 5. La temptativa és punible.<br> Article 483<br> Receptació no habitual de contravencions penals<br> El qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius 
<br> de contravenció penal contra la propietat, adquireixi o transmeti a un tercer els 
<br> seus efectes, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de 
<br> l'efecte.<br> Article 484<br> Danys<br> 1. El qui causa un dany d'un import no superior a 600 euros ha de ser castigat 
<br> amb pena de treball en benefici de la comunitat fins a un mes o multa fins al 
<br> doble del dany causat.<br> Si es tracta de danys a béns d'interès especial dels previstos en l'article 309 els 
<br> fets s'han de considerar en tot cas com a delicte.<br> 2. El qui sense autorització faci inscripcions, pintades o fixi cartells o altres 
<br> objectes a edificis o al mobiliari urbà, ha de ser castigat amb pena de multa 
<br> equivalent a l'import de la reparació o de treballs en benefici de la comunitat.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 485<br> Danys per imprudència<br> El qui causa un dany per imprudència ha de ser castigat amb pena de multa 
<br> fins al doble del dany causat, sense que en cap cas pugui superar la quantitat 
<br> de 600 euros. Quan el dany es produeixi utilitzant un vehicle automòbil, s'ha 
<br> d'imposar a més la pena de privació del permís de conduir fins a tres mesos si 
<br> es tracta d'imprudència greu o fins a un mes si es tracta d'imprudència lleu.<br> El qui per imprudència greu causa danys informàtics ha de ser castigat amb 
<br> pena de multa fins a 600 euros.<br> Article 486<br> Violació de propietat privada<br> 1. Les conductes previstes als articles 194 i 195 realitzades amb violència o 
<br> intimidació o força en les coses en altres béns immobles que els descrits en els 
<br> dits articles, han de ser castigades amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros.<br> 2. L'alteració o la destrucció de fites o marques de delimitació de la propietat ha 
<br> de ser castigada amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros.<br> 3. La temptativa és punible.<br> Article 487<br> Xec sense provisió<br> 1. El qui doni o lliuri un xec sense provisió per valor no superior a 3.000 euros, 
<br> en les condicions exigides a l'apartat 1 de l'article 242, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest o multa fins al doble del valor consignat en el taló. S'ha d'imposar 
<br> a més la pena de prohibició d'emetre xecs fins a un any.<br> 2. Queda exempt de pena el qui satisfà l'import del xec dins els deu dies 
<br> següents a la data en què li hagi estat comunicada la presentació de denúncia 
<br> o querella.<br> 3. La responsabilitat civil comprèn la condemna al pagament de l'import del taló 
<br> tret que el tribunal opti perquè aquesta qüestió sigui resolta, si escau, pels 
<br> tribunals civils.<br> Article 488<br> Ús fraudulent de targeta de crèdit<br> El qui faci ús fraudulent de targeta de crèdit per valor no superior a 600 euros 
<br> ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del perjudici 
<br> ocasionat.<br> El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici 
<br> causat amb l'ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui 
<br> resolta pels tribunals civils.<br> Article 489<br> Excusa absolutòria de parentiu<br> És aplicable a les contravencions penals d'aquest títol l'excusa absolutòria per 
<br> raó de parentiu prevista en l'article 227.<br> Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals<br> Article 490<br> Dany a un espai natural protegit<br> El qui fora dels supòsits de l'article 291 ocasioni dany a un qualsevol dels 
<br> elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser 
<br> castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 491<br> Atemptats contra flora protegida<br> El qui talli, tali, cremi o arrenqui il·legalment alguna espècie o subespècie de 
<br> flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins 
<br> a 1.500 euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 492<br> Caça il·legal<br> Ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros, el qui&#58;<br> a) Utilitzi per caçar llaços de tota mena, xarxes, branques amb lliga, hams, 
<br> fures o altres mitjans o mètodes similars.<br> b) Caci tenint la llicència de caça retirada per resolució administrativa ferma.<br> c) Caci fora de temporada.<br> d) Caci de nit sense autorització.<br> e) Caci en vedat de caça sense autorització.<br> f) Porti qualsevol arma en vedat de caça sense autorització, exceptuant els 
<br> llocs habitats, les carreteres generals i les carreteres secundàries incloses en el 
<br> vedat de caça.<br> Article 493<br> Pesca il·legal<br> Ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros el qui&#58;<br> a) Utilitzi filat, esparver, forquilla, arpó, arma de foc, explosius, aparells elèctrics 
<br> o amb piles o bateries, verins, soporífers o qualsevol altre mitjà o mètode 
<br> d'eficàcia destructiva similar per pescar.<br> b) Pesqui a mà o embrutant o eixugant les aigües.<br> Article 494<br> Incendi per imprudència<br> El qui per imprudència lleu realitzi alguna de les conductes previstes als articles 
<br> 299 o 300 ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.<br> Article 495<br> Danys per imprudència a béns d'interès especial<br> El qui per imprudència causa un dany a un bé d'interès històric, artístic o 
<br> cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, 
<br> ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.<br> Article 496<br> Impediments per imprudència a la recerca<br> El qui per imprudència greu alteri vestigis arqueològics dificultant la seva 
<br> recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 
<br> euros.<br> Article 497<br> Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social<br> L'administrador de fet o de dret d'una empresa o societat o l'empresari que 
<br> ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors respecte dels quals 
<br> hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, 
<br> amb la finalitat d'eludir el pagament de les cotitzacions, ha de ser castigat amb 
<br> pena d'arrest o multa fins al doble de l'import defraudat si l'import defraudat en 
<br> els dotze mesos anteriors supera els 10.000 euros.<br> El consentiment del treballador és irrellevant.<br> Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de 
<br> conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell.<br> Article 498<br> Mercaderies sensibles<br> 1. El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a 
<br> mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de 
<br> març de 1999, per un valor igual o superior a 6.000 euros, ha de ser castigat 
<br> amb pena d'arrest i multa fins al doble del valor de la mercaderia.<br> 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la 
<br> franja duanera, definida a la Llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de 
<br> març de 1999, sense l'autorització corresponent detenint o circulant amb la 
<br> mercaderia sensible esmentada al punt 1 per un valor igual o superior a 6.000 
<br> euros.<br> Article 499<br> Consum individual, possessió, cultiu o introducció de droga tòxica per al 
<br> consum propi<br> El consum individual o el cultiu, la introducció o la possessió de cannabis o una 
<br> droga de toxicitat similar per al consum propi han de ser castigats amb pena de 
<br> treballs en benefici de la comunitat o multa fins a 600 euros.<br> Article 500<br> Consum en local públic i consum en grup<br> 1. El consum individual de cannabis o una droga de toxicitat similar en un local 
<br> públic ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros. Als 
<br> efectes del present apartat, s'assimilen a local públic els llocs públics amb 
<br> concurrència de persones.<br> 2. El consum conjunt per dos o més persones de cannabis o droga de toxicitat 
<br> similar ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros.<br> Article 501<br> Abandó de xeringues o objectes perillosos<br> El qui abandoni en llocs públics xeringues o altres objectes perillosos, de 
<br> manera que puguin provocar contagi de malalties o altres danys a les 
<br> persones, ha de ser castigat amb pena de treballs en benefici de la comunitat i 
<br> multa fins a 600 euros.<br> Article 502<br> Maltractament d'animals<br> El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de multa 
<br> fins a 600 euros. Si el fet es realitza en un espectacle públic, la pena a imposar 
<br> ha de ser de multa fins a 3.000 euros.<br> Article 503<br> Omissió de control d'animals perillosos<br> L'amo o l'encarregat d'un animal perillós que el deixi sense control en un lloc 
<br> públic o en condicions de poder causar algun mal a les persones, ha de ser 
<br> castigat amb pena de multa fins a 1.200 euros.<br> Article 504<br> Exhibicionisme<br> El qui executi actes d'exhibició sexual davant d'una o més persones sense el 
<br> consentiment d'aquestes, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 
<br> 1.500 euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 505<br> Alteració de l'ordre públic<br> El qui, actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, alteri 
<br> l'ordre públic, fora dels supòsits previstos com a delicte, ha de ser castigat amb 
<br> la pena de treballs en benefici de la comunitat, arrest o multa fins a 1.500 
<br> euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 506<br> Omissió de denúncia<br> El qui no denunciï a l'autoritat un delicte dels compresos als títols I i III, al 
<br> capítol I del títol IV o al capítol I del títol VII, del llibre segon d'aquest Codi, ha 
<br> de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.<br> No és punible l'omissió de denúncia quan aquesta perjudiqui l'omitent, el seu 
<br> cònjuge o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o els seus 
<br> ascendents, descendents o germans per naturalesa o adopció.<br> Article 507<br> Falsa alarma<br> El qui, amb la finalitat d'atemptar contra la pau i la tranquil·litat públiques, afirmi 
<br> falsament l'existència d'artefactes explosius, o d'altres situacions que puguin 
<br> comportar un perill greu, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 
<br> 3.000 euros, atesa l'alarma o l'alteració de l'ordre efectivament produïda.<br> Article 508<br> Resistència i desobediència lleu<br> El qui resisteixi o desobeeixi de manera lleu l'autoritat administrativa o judicial o 
<br> els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del 
<br> seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros.<br> Article 509<br> Impediment del règim de visites<br> El progenitor o l'encarregat de la custòdia d'un menor que el privi 
<br> injustificadament del dret de visites judicialment establert envers qualsevol 
<br> familiar que no en tingui la custòdia ha de ser castigat amb pena d'arrest o 
<br> multa fins a 1.500 euros.<br> La temptativa és punible.<br> Article 510<br> Incompliment del deure de col·laboració<br> 1. El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament 
<br> requerit per autoritat o funcionari per prestar la seva col·laboració i, sense justa 
<br> causa, s'hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, 
<br> sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.<br> 2. El qui havent estat citat en forma legal deixi de comparèixer sense causa 
<br> justa davant un tribunal en un procés, ocasionant perjudici a una de les parts o 
<br> al desenvolupament de la causa, ha de ser castigat amb la mateixa pena.<br> Article 511<br> Abús de part<br> 1. El qui, sense incórrer en el delicte previst a la lletra b) del punt 1 de l'article 
<br> 209 demandi civilment una persona física o jurídica fingint desconèixer-ne el 
<br> domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d'indefensió ha de ser castigat 
<br> amb pena d'arrest.<br> 2. Si el responsable és advocat o procurador, s'ha d'imposar, endemés, la pena 
<br> de suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis mesos.<br> Article 512<br> Expedició de moneda falsa<br> El qui, sense incórrer en la conducta prevista com a delicte, havent adquirit 
<br> moneda falsa sense tenir-ne coneixement, l'expedeix després de conèixer-ne la 
<br> inautenticitat en quantitat no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena 
<br> de multa fins al doble del valor aparent de la moneda.<br> La temptativa és punible.<br> Article 513<br> Falsedats personals<br> Ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 3.000 euros el qui, fora dels 
<br> casos previstos com a delicte&#58;<br> 1. S'atribueixi públicament la qualitat de professional emparada per un títol 
<br> acadèmic que no posseeixi.<br> 2. S'atribueixi públicament, sense posseir-la, la condició de funcionari.<br> 3. Utilitzi públicament i indegudament uniforme, vestit, insígnia o condecoració 
<br> oficial.<br> Article 514<br> Jocs il·legals<br> El qui organitzi o participi en jocs il·legals ha de ser castigat amb pena d'arrest.<br> La temptativa és punible.<br> Article 515<br> Perseguibilitat<br> Les contravencions penals previstes en l'article 477 i totes les del títol II són 
<br> solament perseguibles amb denúncia prèvia de la part ofesa o del representant 
<br> legal.<br> Per a la persecució de la difamació cal en tot cas querella de la persona ofesa 
<br> pel delicte o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes 
<br> contravencions penals les disposicions previstes en els articles 174 a 181 
<br> d'aquest Codi.<br> Disposició addicional primera<br> L'article 387 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli el 
<br> finançament de partits polítics.<br> Disposició addicional segona<br> L'article 248 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli l'impost 
<br> sobre les rendes de l'estalvi.<br> Disposició transitòria primera<br> El present Codi és aplicable sense perjudici d'aplicar les normes especials o del 
<br> Codi penal fins ara vigent, si globalment considerades són més favorables a 
<br> l'imputat, al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment 
<br> incoat amb anterioritat a l'entrada en vigor del present Codi penal.<br> Això no obstant, en matèria de suspensió condicional de l'execució de la pena, 
<br> la comparació s'ha de fer entre els articles corresponents del nou Codi penal i 
<br> els corresponents del Codi de procediment penal vigents fins a la data.<br> Disposició transitòria segona<br> Les persones condemnades per sentència ferma a una pena privativa o 
<br> restrictiva de llibertat l'execució de la qual no s'hagi suspès i que encara no 
<br> s'hagi complert en la seva totalitat a l'entrada en vigor d'aquest Codi, poden 
<br> instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i 
<br> següents del Codi de procediment penal.<br> També poden fer-ho, dins el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor 
<br> d'aquest Codi, aquelles persones condemnades a una pena privativa o 
<br> restrictiva de llibertat l'execució de la qual s'hagi suspès totalment o parcialment 
<br> i el termini de suspensió de la qual no hagi transcorregut a la data d'entrada en 
<br> vigor d'aquest Codi.<br> Disposició derogatòria primera<br> Queda derogat el Codi penal de l'11 de juliol de 1990.<br> Disposició derogatòria segona<br> Queden derogats el capítol sisè de la Llei qualificada del règim electoral i del 
<br> referèndum, del 3 de setembre de 1993, i totes les normes penals de lleis 
<br> especials que s'oposin o contradiguin el present Codi.<br> Disposició derogatòria tercera<br> Queden derogats el número 3 de l'article 4 així com els articles 8 i 9 del títol I, 
<br> &quot;Contenciós penal&quot; del Reglament contenciós dels Reglaments del règim 
<br> andorrà de seguretat social, aprovat per Decret dels MM.II. Delegats 
<br> Permanents de 29 de desembre de 1967.<br> Disposició final primera<br> Es modifiquen els articles 47, 54 i 55 de la Llei transitòria de procediments 
<br> judicials, del 21 de desembre de 1993, que queden redactats com segueix&#58;<br> &quot;Article 47<br> En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per 
<br> tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i 
<br> d'excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no s'admet la petició 
<br> d'execució a Andorra.<br> Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d'una sentència penal, 
<br> poden ser objecte d'aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia 
<br> d'Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.<br> També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i 
<br> formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els 
<br> béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte 
<br> major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d'una 
<br> sentència ferma d'un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la 
<br> defensa, l'Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre 
<br> que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui 
<br> incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat 
<br> dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret 
<br> andorrà.&quot;<br> &quot;Article 54<br> La menció que fa l'article 45 de la Llei qualificada de la justícia a la 
<br> contravenció penal és sense perjudici que els fets puguin ser constitutius de 
<br> delicte.&quot;<br> &quot;Article 55<br> El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies 
<br> inhàbils fixats en l'article 42.2 de la Llei qualificada de la justícia, durant les 
<br> hores no hàbils segons l'article 42.3 de la mateixa Llei i durant les hores no 
<br> ordinàries de despatx i les hores i dies hàbils per a les matèries la competència 
<br> de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia per llei o les que estableixi el 
<br> president de la Batllia a l'inici de l'any judicial.&quot;<br> Disposició final segona<br> Es modifiquen els articles 35, 38 i 54 de la Llei de cooperació internacional i de 
<br> lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència 
<br> internacional, del 29 de desembre del 2000, que queden redactats com 
<br> segueix&#58;<br> &quot;Article 35<br> Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser 
<br> comunicades a l'estranger, elements que entren en l'àmbit dels secrets 
<br> previstos al capítol I del títol X del llibre segon o al capítol III del títol XII del 
<br> mateix llibre del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de 
<br> policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què 
<br> s'ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o 
<br> que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la 
<br> demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret 
<br> penal andorrà.&quot;<br> &quot;Article 38<br> En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d'instruments 
<br> del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o 
<br> llur contrapartida, procedents d'un delicte de blanqueig de diners o valors o de 
<br> qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al 
<br> Tribunal de Corts, el qual, després d'audiència prèvia de les parts interessades, 
<br> decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de 
<br> Justícia.<br> El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha 
<br> de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat 
<br> resoltes en la decisió esmentada.<br> El mateix procediment és aplicable de manera general, d'ofici o a petició de 
<br> l'Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció 
<br> penal que no tenen propietaris legítims identificats.&quot;<br> &quot;Article 54<br> La composició de la Unitat de Prevenció del Blanqueig és la següent&#58; un màxim 
<br> de dues persones de competència reconeguda en l'àmbit financer nomenades 
<br> pel ministre titular de finances; un batlle nomenat pel Consell Superior de la 
<br> Justícia; un màxim de dos membres del Servei de Policia nomenats pel ministre 
<br> titular d'interior a proposta del director de la Policia.<br> Els ministres responsables d'interior i de finances designen conjuntament el 
<br> màxim responsable entre els membres de la UPB nomenats per ells.<br> Els membres nomenats pel ministre titular d'interior i pel ministre titular de 
<br> finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden 
<br> dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves 
<br> funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UPB les funcions de 
<br> vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats, facilitar els contactes 
<br> amb altres magistrats i altres membres de l'Administració de justícia, i trametre 
<br> els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.<br> El Govern reglamenta les modalitats relatives a l'organització i al funcionament 
<br> de la Unitat de Prevenció del Blanqueig.<br> Els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig i el seu personal 
<br> administratiu adscrit estan sotmesos al secret professional sota les penes 
<br> previstes al Codi penal.&quot;<br> Disposició final tercera<br> Es modifiquen l'article 12 i l'apartat 7 de l'article 14 de la Llei qualificada 
<br> d'extradició, de 28 de novembre de 1996, que queden redactats com segueix&#58;<br> &quot;Article 12<br> El Ministeri Fiscal, així com la persona interessada, poden presentar recurs 
<br> d'apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini de 
<br> quinze dies a comptar de la notificació de l'aute.<br> La Sala Penal resol d'acord amb el procediment previst per al recurs 
<br> d'apel·lació.&quot;<br> &quot;7. Quan la infracció motiu de la demanda s'ha comès en els supòsits 
<br> d'aplicació de la llei penal en l'espai a què fa referència el Codi penal i si les 
<br> autoritats judicials andorranes decideixen d'iniciar accions judicials.&quot;<br> Disposició final quarta<br> Es modifica l'apartat 2 de l'article 33 de la Llei d'ajuts a l'estudi, del 28 de juny 
<br> del 2002, que queda redactat com segueix&#58;<br> &quot;2. La resolució de l'expedient comporta la revocació de l'ajut atorgat i la 
<br> devolució total dels imports rebuts, si s'aprecia ocultament o falsejament de les 
<br> dades. Aquesta resolució s'insta per via judicial perquè es pugui determinar si 
<br> els fets són constitutius de delicte. La devolució s'ha de fer efectiva en el termini 
<br> de tres mesos des del moment en què la resolució esdevingui ferma.&quot;<br> Disposició final cinquena<br> Es modifiquen els articles 2, 4, 6, 8, 16, 20, 28.1 i 50 de la Llei qualificada de la 
<br> jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei 
<br> qualificada de la justícia, del 22 d'abril de 1999, que queden redactats com 
<br> segueix&#58;<br> &quot;Article 2<br> 1. El batlle de menors, que forma Tribunal Unipersonal, és competent per jutjar 
<br> en primera instància els fets comesos per majors de 12 anys i menors de 18, 
<br> tipificats com a contravencions i delictes menors en el Codi penal, i també per 
<br> executar els acords adoptats.<br> 2. El batlle de menors presideix, assistit per dos batlles més, el Tribunal 
<br> Col·legiat que és competent per jutjar en primera instància els fets comesos per 
<br> majors de 12 anys i menors de 18, tipificats com a delictes majors en el Codi 
<br> penal, i també per executar els acords adoptats.<br> 3. Correspon als òrgans enumerats anteriorment resoldre sobre les 
<br> responsabilitats civils derivades dels fets comesos pels menors a qui és 
<br> aplicable aquesta Llei.<br> 4. El batlle de menors també és competent per exercir totes aquelles funcions 
<br> que la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor 
<br> desemparat atribueix al batlle. Igualment li corresponen les competències en 
<br> matèria de protecció de menors que en un futur pugui establir la llei.&quot;<br> &quot;Article 4<br> Els tribunals poden aplicar als joves majors d'edat penal entre 18 i 21 anys 
<br> totes les mesures contingudes en la present Llei, sigui com a mesures 
<br> substitutives de les previstes en matèria de substitució de penes, sigui com a 
<br> obligacions de la suspensió condicional qualificada de penes prevista al Codi 
<br> penal.&quot;<br> &quot;Article 6<br> La jurisdicció del batlle de menors i del Tribunal Col·legiat que presideix, s'estén 
<br> a tots els supòsits aplicables de la llei penal en l'espai d'acord amb el que 
<br> disposa el Codi penal.&quot;<br> &quot;Article 8<br> Quan un mateix fet punible hagi estat comès per majors i menors d'edat, la 
<br> instrucció i l'enjudiciament penal dels autors es fa separadament, i correspon 
<br> únicament al batlle de menors o a l'òrgan col·legiat que presideix 
<br> l'enjudiciament dels menors de 18 anys.&quot;<br> &quot;Article 16<br> Totes les resolucions que suposin restriccions dels drets fonamentals del 
<br> menor han de ser acordades pel batlle de guàrdia mitjançant aute raonat, oït el 
<br> Ministeri Fiscal.<br> La detenció governativa no pot, en cas de menors d'edat, superar les vint-i-<br> quatre hores abans de ser posats a disposició judicial.&quot;<br> &quot;Article 20<br> 1. El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors 
<br> d'edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció 
<br> en l'àmbit educatiu i familiar, i n'ha d'informar el batlle de menors als efectes 
<br> oportuns, i els serveis tècnics del Ministeri d'Interior per tal que n'efectuïn el 
<br> seguiment.<br> 2. Només són susceptibles de la correcció en l'àmbit educatiu i familiar establert 
<br> en l'apartat anterior els menors que hagin comès infraccions tipificades com a 
<br> delictes menors o contravencions en el Codi penal. No obstant això, si el menor 
<br> ha comès amb anterioritat fets a què es refereix aquest article, s'ha d'incoar el 
<br> procediment corresponent.&quot;<br> &quot;Article 28<br> 1. Si en el transcurs de la instrucció queda suficientment acreditat que el menor 
<br> que ha comès el fet delictiu es troba en una situació d'alienació mental o 
<br> qualsevol altra circumstància que constitueixi eximent total de la responsabilitat 
<br> criminal d'acord amb el que disposa el Codi penal, el batlle instructor tramet les 
<br> actuacions al batlle de menors, el qual, oït el Ministeri Fiscal, constata 
<br> l'exempció.&quot;<br> &quot;Article 50<br> Els fets delictius comesos pels menors de 18 anys prescriuen&#58;<br> 1. Al cap de cinc anys quan es tracta de delictes majors dolosos.<br> 2. Al cap de dos anys quan es tracta de delictes majors culposos o de delictes 
<br> menors dolosos o culposos.<br> 3. Al cap de sis mesos quan es tracta dels delictes d'injúria o calúmnia.<br> 4. Al cap de tres mesos quan es tracta de contravencions penals.&quot;<br> Disposició final sisena<br> El present Codi penal entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicat 
<br> íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.<br> Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005<br><br> Francesc Areny Casal<br> Síndic General<br><br> Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació 
<br> en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.<br><br> Joan Enric Vives Sicília     Jacques Chirac<br> Bisbe d'Urgell                       President de la República Francesa<br> Copríncep d'Andorra          Copríncep d'Andorra