Llei 28/2007,
del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim
electoral i del referèndum
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de novembre del 2007
ha aprovat la següent:
llei 28/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei
qualificada del règim electoral i del referèndum
Exposició de motius
Després de l'aprovació de la Constitució en referèndum el 14 de març del 1993,
el Consell General aprovà un seguit de lleis que reformaren el marc normatiu
vigent i l'adaptaren a la nova situació, contribuint al desenvolupament
institucional i democràtic del país. En el marc d'aquest desplegament legislatiu,
el 3 de setembre del 1993 s'aprovà la Llei qualificada del règim electoral i del
referèndum a fi d'adaptar el sistema electoral vigent a la realitat social i política
que descobria el nou text constitucional.
Aquesta Llei qualificada del règim electoral i del referèndum fou modificada
posteriorment el 26 de novembre de 1999, el 15 de desembre de 2000 i el 21
de febrer de 2005. La primera modificació vingué a reparar el greuge
comparatiu que existia entre els nacionals andorrans d'origen i aquells que ho
eren de forma derivativa o que l'havien recuperat prèvia renúncia. La segona
modificació, per contra, vingué a donar transparència i objectivitat al
procediment electoral mitjançant la creació de la Junta Electoral com a òrgan
ad hoc que garanteix el bon funcionament del procés electoral. La darrera, en
el marc de l'aprovació del nou Codi penal, derogava el capítol sisè del títol I de
la Llei, relatiu a les infraccions penals, que quedaven regulades en l'esmentat
Codi penal.
Ara, es fa necessària una nova revisió d'aquest text amb la finalitat d'adaptar-lo
tècnicament a la realitat social andorrana, que ha canviat notablement, tal com
ho demostra l'increment important del nombre d'electors. Així, doncs, amb la
voluntat d'afavorir la simplificació, la claredat i la coherència del procés
electoral, es modifiquen certs aspectes de la Llei qualificada del règim electoral
i del referèndum que afecten, a grans trets, a la publicació de les llistes
electorals, a la preparació i presentació de les candidatures, i a l'organització
de la jornada electoral i del procés de votació.
Pel que fa a les llistes electorals, s'ha definit amb precisió quan són definitives -
a partir del moment de la convocatòria d'eleccions o de referèndum- i quan són
provisionals, la qual cosa ha de contribuir a simplificar la gestió del cens
electoral. Així mateix, s'ha especificat quan en el còmput dels terminis els dies
són hàbils o naturals, fet que afecta tant als terminis de publicació de les llistes
electorals com als de presentació de les candidatures, a més del de les
impugnacions que hi puguin haver.
Quant a la preparació i la presentació de les candidatures, les modificacions
més importants se centren en adequar les incompatibilitats dels candidats a la
legislació actual -sobretot, en el camp de la funció pública-, en precisar quins
són els errors subsanables en la presentació o la composició de les mateixes
de què parla la Llei -ho seran tots aquells que es puguin esmenar en un termini
de cinc hores- i en determinar amb claredat el paper dels seus presentadors.
En relació a l'organització de la jornada electoral i del procés de votació els
canvis són notables pel que suposen de simplificació i voluntat d'agilitar el seu
funcionament. Se'n poden destacar els següents: es redueix el termini per
dipositar el vot en seu judicial per fer coincidir el seu inici amb el de la
campanya electoral, s'elimina l'obligació d'efectuar les eleccions a la casa
comuna i s'atorga als comuns la possibilitat de designar els col·legis electorals
que creguin necessaris, se simplifica el circuit a seguir pels electors per emetre
el seu vot, s'estableixen amb claredat els supòsits en què un vot serà nul quan
es recomptin els vots, i es flexibilitzen les condicions per designar els
interventors de les candidatures.
A més d'aquestes modificacions que pretenen millorar tècnicament el text de la
Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, s'han introduït dues
millores que, si bé no guarden relació entre si, resolen unes situacions que
reclamaven una solució urgent. En primer lloc, s'elimina la impossibilitat per als
andorrans que havien adquirit la nacionalitat per matrimoni d'exercir el dret
d'opció a figurar en les llistes electorals de la parròquia d'origen del cònjuge en
el moment en què així ho decideixin. I, en segon lloc, es preveu el procediment
a seguir per a la convocatòria d'eleccions per exhauriment de la legislatura,
aspecte aquest que no estava regulat en la Llei vigent fins ara.
En darrer terme, i considerant que quan s'aprovaren les modificacions anteriors
de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum aquesta no es publicà
mai de nou integrant-les totes, es procedeix ara a aprovar el text refós de la
Llei, que resulta d'incloure al text inicial les modificacions aportades fins a la
data i les noves que ara s'aproven, amb la renumeració dels articles i la
modificació de les remissions internes quan això ha estat necessari.
Títol I. Disposicions Generals
Capítol primer. El dret de sufragi
Article 1
Dret de sufragi
1. El sufragi és universal, lliure, igual, directe i secret.
2. El dret de sufragi correspon a tots els andorrans, majors d'edat, amb ple ús
dels seus drets civils i polítics.
3. No tenen dret de sufragi:
a) Els condemnats per sentència judicial ferma a la pena de principal o
accessòria de privació del dret de sufragi, durant el temps del seu compliment.
b) Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que en
aquesta es declari expressament la incapacitat per a l'exercici del dret de
sufragi.
Capítol segon. Les llistes electorals
Article 2
Inclusió a les llistes electorals
Poden exercitar el dret a votar en les eleccions els andorrans que, gaudint del
dret de sufragi segons la legislació vigent, figurin nominalment inscrits en la
llista electoral de la parròquia de residència o d'origen, en la data en què la
referida llista quedi completada.
Article 3
Característiques i contingut de les llistes
1. Les llistes electorals són permanents. La seva elaboració correspon als
comuns, que les actualitzen i publiquen semestralment.
2. Les eleccions i els referèndums s'efectuen segons la llista definitiva, amb les
modificacions previstes per la Llei.
3. Les llistes electorals han de contenir el nom i els cognoms de l'elector i el
seu número de passaport. Les llistes electorals definitives han de contenir, a
més, el col·legi electoral i la mesa on li correspondria votar.
Article 4
Registre electoral
1. El registre electoral ha de contenir el nom i els cognoms de cada elector, la
data i el lloc de naixement, el domicili i el seu número de passaport, així com el
col·legi electoral i la mesa on li correspondria votar.
2. El registre que conté les dades electorals es conserva als arxius del comú.
Article 5
Organització del registre electoral
1. Els comuns organitzaran per mitjans informàtics una còpia del registre
electoral que, als efectes previstos en aquesta Llei, estarà a disposició del
Consell General i del Govern, si la sol·liciten.
2. Les candidatures a les eleccions del Consell General o a les comunals tenen
dret a obtenir gratuïtament còpia de les llistes electorals de la circumscripció
corresponent, en la qual només figurarà el nom, cognoms i l'adreça dels
electors.
Article 6
Condicions de la inscripció a les llistes
1. Els comuns han d'inscriure en la llista electoral de cada parròquia els
andorrans que estiguin donats d'alta en el seu cens de població i els que hagin
obtingut la inscripció per parròquia d'origen, i que compleixin els requisits a què
es refereix l'article 1.
2. El Govern, cada vegada que resolgui favorablement un expedient de
nacionalitat amb ple ús dels drets civils i polítics ho ha de notificar als comuns.
Cada comú ha de donar d'alta d'ofici al cens electoral de la seva parròquia la
persona que hagi obtingut la nacionalitat amb ple ús dels drets civils i polítics,
d'acord amb el que disposa el paràgraf anterior.
3. Els electors que figurin inscrits en el cens de població i en la llista electoral
d'una parròquia, i que hi causin baixa com a residents per haver fixat llur
residència a l'estranger, continuen inscrits en la llista electoral d'aquella
parròquia, a menys que l'interessat exerciti l'opció prevista en l'article 7.
4. Els andorrans que resideixin a l'estranger i que no estiguin inscrits en la llista
electoral de cap parròquia, poden sol·licitar la seva inscripció a la parròquia
d'origen, d'acord amb les disposicions de l'article 7, si compleixen els requisits
de l'article 1.
Article 7
Inscripció a les llistes de la parròquia de residència o d'origen
1. Tot elector inscrit en les llistes electorals de la parròquia de residència pot
optar per canviar-se a les de la seva parròquia d'origen, si ho demana al comú
d'aquesta i aporta la documentació que acrediti el seu dret. S'entén per
parròquia d'origen la de residència dels pares en el moment de néixer o ésser
adoptat l'elector o, quan faci el cas, la de residència de la darrera generació
d'ascendents andorrans de l'elector, o la de residència en el moment d'adquirir
o recuperar la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets civils i polítics.
2. Els electors que hagin adquirit la nacionalitat andorrana per matrimoni poden
exercir el dret d'opció per la parròquia d'origen del seu cònjuge.
3. L'elector que hagi optat per la inscripció a la llista electoral de la parròquia
d'origen pot obtenir novament la inscripció a la de residència si ho demana al
comú d'aquesta i aporta la documentació que justifiqui la residència.
Article 8
Publicació de les llistes
1. Tots els comuns han de publicar al seu tauler d'edictes la llista provisional
d'electors els dies 30 de març i 30 de setembre de cada any, excepte si la data
de publicació queda inclosa en període electoral o de referèndum. Cada comú
confecciona la llista segons els antecedents i les dades que tingui al seu abast i
corregeix els errors i les omissions que hi observi, bo i procurant que sigui el
més completa possible.
2. Els comuns han d'inscriure d'ofici a la llista totes les persones que hagin
obtingut el dret a votar a la parròquia des de l'anterior publicació de les llistes
electorals i n'eliminen les dades de les que l'hagin perdut.
3. Els comuns incorporen d'ofici a la llista, en un annex diferenciat, totes les
persones que, sense necessitat de fer cap expedient, podrien exercir el dret a
votar si fossin majors d'edat i arribessin a aquesta majoria d'edat al llarg dels
propers sis mesos, indicant-ne la data a partir de la qual es podria fer efectiu el
dret a votar.
4. Al cap de tres dies hàbils de la publicació al Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra del decret de convocatòria d'eleccions o de referèndum els comuns
fan públiques les llistes del cens electoral. Aquestes llistes tenen la
consideració de definitives.
Article 9
Canvis i actualització de les llistes
1. Les opcions previstes en l'article 7 poden exercitar-se sol·licitant el canvi en
les llistes en qualsevol moment, excepte quan hagi estat convocat referèndum
o eleccions i fins a la resolució de la convocatòria.
2. Cada any, a partir dels dies 15 de març i 15 de setembre, els comuns s'han
d'adreçar mútuament la llista dels electors que hagin demanat i obtingut
l'exercici de l'opció contemplada en aquest article, a fi que siguin donats de
baixa, només a efectes electorals, en llur parròquia de residència o d'origen,
segons correspongui. Quan hi hagi una convocatòria electoral o de referèndum
aquest tràmit s'ha d'efectuar en el termini de 3 dies hàbils des de la data
d'aquesta convocatòria, i únicament per les demandes presentades fins el dia
anterior a la mateixa.
Article 10
Correcció i impugnació d'una inclusió a les llistes
1. La persona que es consideri amb dret a votar i no sigui inscrita en la llista
provisional d'electors, pot demanar la seva inscripció al comú dins el termini de
15 dies naturals des de la publicació, havent de formular aquesta petició per
escrit i aportant la documentació que cregui oportuna.
2. Qualsevol elector pot impugnar, sol o juntament amb d'altres, el dret a figurar
en la llista electoral provisional de la persona o les persones que, al seu
entendre, no tinguin dret al vot, o no en tinguin a la parròquia on figurin
inscrites. A aquest efecte, ha de formular la corresponent impugnació al comú,
en el mateix termini del paràgraf anterior.
Article 11
Decisió dels comuns sobre les correccions i les impugnacions
Els comuns examinaran les peticions rebudes i s'hi pronunciaran dins el termini
de 8 dies naturals, i inclouran o exclouran de la llista electoral provisional els
noms corresponents; tot seguit, en publicaran una relació complementària al
tauler d'edictes i decretaran les demandes acceptades i també les
desestimades, amb la motivació que correspongui segons el seu criteri.
Article 12
Recurs contra la decisió dels comuns
1. Contra les decisions dels comuns, incloent o excloent alguna persona de la
llista electoral, els interessats podran interposar recurs davant els tribunals dins
els 8 dies naturals següents a la seva publicació.
2. Si el recurs es fonamenta en la lesió d'un dret fonamental es regularà pel
procediment urgent i preferent previst en la Constitució.
Article 13
Modificació de les llistes com a conseqüència d'una sentència
Els comuns, immediatament a la notificació d'una sentència ferma reconeixent
o denegant el dret a votar a alguna persona, han de modificar en conseqüència
les llistes electorals provisionals o definitives, produint-se els efectes oportuns
en ordre a la realització de la votació.
Article 14
Adquisició de nacionalitat i dret d'inscripció
La resolució en període electoral o de referèndum de qualsevol expedient sobre
adquisició de la nacionalitat andorrana, no dóna dret a la persona interessada a
fer-se inscriure en la llista electoral fins a la primera revisió posterior a
l'acabament del procés electoral o de referèndum en curs.
Capítol tercer. Les candidatures
Article 15
Persones elegibles
Són elegibles tots els andorrans, majors d'edat, en el ple ús dels seus drets
civils i polítics, inscrits en les llistes electorals i que no estiguin sotmesos a cap
causa d'inelegibilitat.
Article 16
Causes d'inelegibilitat
1. Són inelegibles amb caràcter general:
a) els magistrats del Tribunal Constitucional.
b) els membres del Consell Superior de la Justícia.
c) els batlles i magistrats i els membres del Ministeri Fiscal.
d) els vocals de la Junta Electoral.
2. Les causes d'inelegibilitat de l'apartat anterior ho són també
d'incompatibilitat.
3. No poden figurar en una candidatura els consellers generals o els membres
del Govern, en el cas de les eleccions comunals, ni els membres del comú, en
el cas de les eleccions generals, si prèviament no han perdut aquesta condició
mitjançant la seva renúncia irrevocable al càrrec, per escrit, davant de l'òrgan
corresponent. L'òrgan destinatari de la carta de dimissió ho ha de comunicar
per escrit al Govern o al comú, segons escaigui, perquè es pugui validar la
candidatura corresponent.
4. Són també inelegibles els condemnats per sentència ferma a pena privativa
de llibertat, durant el temps de la seva durada.
Article 17
Incompatibilitat amb l'exercici d'un càrrec electiu
L'exercici de la funció pública tant per part dels funcionaris en situació de servei
actiu com per part de les persones que mantenen amb l'Administració una
relació de caràcter laboral amb una contraprestació salarial és incompatible
amb l'exercici de qualsevol càrrec electiu de l'Administració a la qual es trobin
adscrits.
Article 18
Prohibició de formar part de més d'una candidatura
Ningú podrà ésser a la vegada candidat en dues o més candidatures en la
mateixa elecció. Tampoc es podrà ésser candidat simultàniament al Consell
General i al comú en el cas que l'elecció es realitzés en el mateix dia.
Article 19
Acceptació i nombre de candidats
1. Els candidats hauran de signar la seva acceptació per formar part d'una
candidatura. Sense el compliment d'aquest requisit la candidatura no serà
vàlida.
2. Serà nul·la qualsevol candidatura en la qual figurin més candidats que
càrrecs a proveir, i les incompletes.
Article 20
Presentadors de les candidatures
1. Cap candidatura serà vàlida si no és presentada pel 0,5% del cens electoral
parroquial o nacional, segons la circumscripció i, en qualsevol cas, per no
menys de deu presentadors.
2. Cada presentador només podrà firmar una sola candidatura de
circumscripció parroquial i una sola candidatura de circumscripció nacional. Per
a la verificació i recompte de les signatures, s'eliminaran totes aquelles que
estiguin repetides dins la mateixa circumscripció electoral.
3. Un candidat no podrà ésser presentador de la seva pròpia candidatura.
Article 21
Comunicació del nombre d'electors
A l'efecte del càlcul previst en l'article 20.1, convocades eleccions al Consell
General o convocat referèndum, els comuns notificaran al Govern el nombre
d'electors inscrits en les respectives llistes electorals definitives, el següent dia
hàbil després de la seva publicació.
Article 22
Presentació de les candidatures
1. L'imprès de presentació de candidatures serà un document oficial facilitat pel
Govern en el que constarà el nom de la candidatura, el nom dels candidats i el
seu número de passaport. La presentació es farà personalment per dos, com a
mínim, dels signants de la candidatura, que assumiran la representació legal
d'aquesta a tots els efectes, i que certificaran, per declaració jurada o per
promesa, que totes les firmes dels presentadors són verídiques, sota la seva
responsabilitat. Les firmes il·legibles hauran de reproduir-se, a sota de cada
una, amb caràcters de lletra llegibles.
2. La presentació s'efectua davant del comú per a les candidatures en
circumscripció parroquial i davant del Govern per aquelles de circumscripció
nacional, fins a les 12 hores del cinquè dia hàbil a comptar de la data de
publicació de la convocatòria de les eleccions. Els respectius secretaris
n'acusaran la recepció amb el vist-i-plau del cap de Govern o del cònsol,
segons el cas. I acte seguit, segons escaigui, els comuns o el Govern
verificaran el seu contingut.
Article 23
Verificació, proclamació i publicació de les candidatures
1. Si en l'acte de verificació s'observés l'existència d'errors esmenables en la
composició o la presentació d'alguna o d'algunes de les candidatures, s'ha de
comunicar de forma immediata aquesta circumstància als seus representants
legals, per a la seva rectificació fins a les 17 hores del mateix dia.
2. Un cop verificades les candidatures el comú n'efectua la proclamació per a
les d'àmbit parroquial i el Govern per a les d'àmbit nacional, i es procedeix a la
seva publicació per tot el dia hàbil següent al de l'acabament del termini de
presentació.
Article 24
Recurs davant la Junta Electoral
1. Contra la denegació motivada o proclamació d'alguna de les candidatures,
els candidats i els representants legals de les mateixes poden presentar, en el
termini d'un dia hàbil a comptar de la data de publicació de la denegació o
proclamació, recurs davant la Junta Electoral.
2. La Junta Electoral reclamarà immediatament els antecedents al comú que
correspongui o al Govern, que els remetrà en el termini d'un dia hàbil, prèvia
citació dels representants de les altres candidatures, els quals disposaran d'un
altre dia hàbil per efectuar al·legacions davant la Junta Electoral.
3. Contra l'acord de la Junta Electoral, que haurà de dictar-se en el termini d'un
dia hàbil següent al termini de la presentació de les al·legacions, hi cap el
recurs davant la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia regulat en
la present Llei.
Article 25
Substitució d'un candidat per sentència, defunció o incapacitat
Donat el cas que algun candidat perdés el dret a presentar-se per sentència
ferma comunicada al cap de Govern o als cònsols, segons correspongui, per
defunció o per incapacitat, per tot el dia anterior al fixat per a les eleccions, serà
reemplaçat en les votacions pel següent candidat en les llistes, sense
necessitat de modificació de les paperetes.
Capítol quart. La Junta Electoral i la campanya electoral
Article 26
Durada de la campanya electoral
En la convocatòria d'eleccions o un cop convocat un referèndum, el Govern fixa
la durada del període de campanya electoral, que no podrà ser inferior a deu
dies naturals ni superior a quinze dies naturals.
Article 27
Funcions i composició de la Junta Electoral
1. La Junta Electoral vetlla pel bon funcionament del procés electoral en
general, en tots els referèndums i eleccions del país, ja siguin generals o
comunals, garantint la seva objectivitat i la igualtat d'oportunitats de totes les
candidatures o alternatives. El Consell General haurà de facilitar-li els mitjans
necessaris per al desenvolupament de les seves funcions, inclosos els locals
en què hagi de reunir-se, l'assistència d'experts o tècnics i les dietes i
gratificacions dels seus vocals.
2. La Junta Electoral es compon de sis vocals. Tres d'ells han de ser batlles de
la Batllia d'Andorra, designats per sorteig pel Consell Superior de la Justícia.
Els tres vocals restants han de ser juristes o experts, designats per la
Sindicatura a proposta conjunta dels grups parlamentaris i consellers generals
no adscrits. També s'han de designar, en cada cas i de la mateixa forma, els
respectius vocals suplents, que han de ser uns altres tres batlles i uns altres
tres juristes o experts.
3. Els vocals titulars i suplents de la Junta Electoral seran escollits:
a) els designats pels consellers generals, dins els noranta dies següents a la
primera sessió de cada legislatura, havent de ser comunicada acte seguit per la
Sindicatura la designació al Consell Superior de la Justícia.
b) els designats pel Consell Superior de la Justícia, en la primera sessió que es
desenvolupi després de rebre la comunicació de la Sindicatura a què es
refereix la lletra anterior.
4. La Sindicatura haurà de nomenar els vocals dels consellers generals quan
no hagin estat designats en el termini de l'apartat anterior, i ho farà, després
d'oïts els grups parlamentaris i consellers generals no adscrits, en atenció a llur
respectiva representació.
5. Totes les designacions seran comunicades al secretari general del Consell
General, que convocarà els vocals per a la presa de possessió i constitució de
la Junta Electoral dins del mes següent.
6. Les designacions mantindran tots els seus efectes al llarg de la legislatura i
fins que no n'hi hagi de noves. El mateix dia de cada convocatòria d'eleccions
generals o comunals o consulta en referèndum, el secretari general del Consell
General convocarà els vocals designats perquè entri en funcionament la Junta
Electoral, en relació amb el respectiu procés electoral, dintre dels cinc dies
següents.
7. El Consell Superior de la Justícia designa el president i vicepresident de la
Junta Electoral d'entre els batlles nomenats per aquella institució com a vocals
de la Junta. Qui presideixi té vot de qualitat en cas d'empat. La Junta quedarà
vàlidament constituïda amb l'assistència almenys de quatre vocals, havent de
ser dos d'ells batlles. És convocada per qui la presideixi, per pròpia iniciativa o
a petició de dos vocals, en la forma que exigeixi la urgència de la convocatòria.
8. El secretari de la Junta Electoral és el secretari general del Consell General,
que participa amb veu i sense vot en les deliberacions. Li correspon, en
particular, vetllar per la immediata entrada en funcions de la Junta un cop
convocat cadascun dels processos electorals.
Article 28
Competències de la Junta Electoral
1. Correspon a la Junta Electoral:
a) Formular als poders públics o als mitjans de comunicació, ja sia a instància
d'una part interessada o d'ofici, totes les observacions que cregui necessàries
sobre el desenvolupament del procés electoral.
b) Resoldre qualsevol queixa o consulta interposada per persona interessada
sobre el desenvolupament del procés electoral i que estigui relacionada amb
les competències concretes de la Junta Electoral.
c) Dictar, quan ho cregui necessari, disposicions de caràcter general.
d) Traslladar al Ministeri Fiscal les conductes que puguin ser constitutives de
delicte.
e) Qualsevol altra competència que se li atribueixi per llei.
2. Estan legitimats per formular les consultes, queixes o recursos a la Junta
Electoral que es regulen en la present Llei els poders públics, candidatures o
els seus candidats o apoderats, administradors electorals, titulars o directors
dels mitjans de comunicació i electors que en cada cas posseeixin un interès
legitimador suficient, que serà apreciat amb caràcter prioritari per la pròpia
Junta.
3. La Junta Electoral adoptarà els seus acords, en forma de recomanació,
resolució o disposició de caràcter general, els quals es publicaran al Butlletí
Oficial del Principat d'Andorra. Els acords seran motivats en la mesura
necessària.
Les resolucions i disposicions seran de compliment obligatori per tots els
poders públics i ciutadans i esdevindran immediatament executives, podent
adoptar la Junta totes les mesures provisionals que siguin necessàries en cas
d'urgència.
4. Tots els dies i hores són hàbils per a les actuacions de la Junta Electoral,
que comunicarà i notificarà els seus acords pel mitjà que cregui més
convenient, inclòs el telefònic. Les consultes, queixes o recursos dels
interessats s'han de formular per escrit en paper comú, sense ser necessària
l'actuació d'un advocat. La Junta pot refusar motivadament l'admissió de les
que siguin extemporànies, notòriament infundades o poc raonades o vinguin
formulades per qui no posseeixi manifestament interès.
5. Pel que fa a altres aspectes de funcionament de la Junta Electoral, aquesta
es regirà per les disposicions de caràcter general que ella mateixa acordi, que
seran publicades en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i regiran mentre no
siguin modificades per la mateixa o per juntes posteriors.
6. Contra les disposicions i resolucions de la Junta Electoral es pot interposar
recurs davant de la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el
termini de les vint-i-quatre hores següents a la notificació de la resolució de la
Junta Electoral. El mateix dia de la interposició del recurs, la Sala donarà
trasllat a les parts intervinents en el procediment i al Ministeri Fiscal, perquè en
el termini de vint-i-quatre hores formulin les al·legacions que estimin pertinents.
El Tribunal Superior resoldrà en el termini de quaranta-vuit hores, entenent-se
complerts a tots els efectes els requisits de la Constitució.
Article 29
Propaganda i reunions electorals
1. Els cartells de propaganda electoral seran col·locats en els espais públics
que amb aquest ús exclusiu siguin reservats pels comuns. Fora d'aquests
espais, la via pública no podrà ser utilitzada per fixar cartells, banderoles,
adhesius o objectes similars.
2. Els comuns fixen la relació dels espais reservats per a cartells de
propaganda en general i han de destinar un espai igual a cada candidatura
vàlidament proclamada. L'assignació dels espais es fa per sorteig.
3. Els comuns posaran a disposició de les candidatures, amb criteris d'igualtat,
els centres públics per poder realitzar reunions electorals.
4. Els interessats que discrepin de les decisions dels comuns sobre les
matèries regulades en aquest article podran interposar recurs, dintre dels dos
dies hàbils següents a la notificació o publicació de la decisió, davant la Junta
Electoral, que el resoldrà en el termini de dos dies hàbils, previ informe del
comú, si el realitzés.
Article 30
Habilitació de mitjans per a la campanya electoral i professions de fe
1. El Govern habilitarà els mitjans personals, materials i econòmics necessaris
per al correcte desenvolupament de la campanya electoral i de les eleccions,
sense perjudici de les competències legals dels comuns.
2. El Govern, amb antelació suficient, farà arribar a tots els electors al seu
domicili censal, un sobre que contindrà les professions de fe de les diverses
candidatures. Totes tindran un mateix tractament en la documentació inclosa i
en la seva presentació.
3. La Junta Electoral resoldrà en el termini de dos dies els recursos que els
interessats puguin interposar en el termini de quaranta-vuit hores contra les
decisions del Govern i dels comuns en les matèries regulades en aquest article,
previ informe d'aquells, si el realitzessin.
Article 31
Propaganda electoral als mitjans de comunicació
1. En els mitjans de comunicació públics, les diverses candidatures disposaran
d'un espai gratuït de la mateixa durada per exposar els seus programes i
demanar el vot. En qualsevol cas, el temps atorgat en les eleccions generals a
les candidatures parroquials no serà superior a un terç del temps atorgat a les
candidatures nacionals. En les eleccions comunals, cada candidatura disposarà
d'un temps d'igual durada.
2. Els directors dels mitjans de comunicació públics fixaran la durada dels
espais de ràdio i televisió públiques que corresponen a les diverses
candidatures. També podran oferir l'emissió de debats o entrevistes amb les
diverses candidatures. En tot cas, les decisions que adoptin els directors dels
mitjans de comunicació públics en les matèries a què es refereix el present
apartat hauran de ser íntegrament comunicades als representants de les
candidatures.
3. La Junta Electoral podrà dictar, si ho creu necessari, les disposicions de
caràcter general precises perquè els espais gratuïts i el desenvolupament de
debats o entrevistes electorals en els mitjans de comunicació de titularitat
pública, així com la publicació en ells d'enquestes electorals pagades amb fons
públics, respectin el pluralisme electoral i la neutralitat informativa.
4. Des de la convocatòria electoral fins la finalització de les votacions, la Junta
Electoral resoldrà els recursos o queixes que qualsevol candidat o candidatura
puguin interposar contra les decisions i actuacions dels mitjans de comunicació
de titularitat pública que puguin tenir incidència en el procés electoral, basats
en la violació de les normes del present article, del respecte al pluralisme polític
i social o de la neutralitat informativa dels mitjans. El recurs haurà d'interposar-
se dins de les quaranta-vuit hores següents a la notificació de la decisió o al
coneixement de l'actuació i serà resolt dins dels dos dies següents, previ
informe del mitjà afectat, si el realitzés. En casos d'urgència, la Junta adoptarà
provisionalment les mesures que siguin necessàries.
5. Si ho creu necessari i quan apreciï notòria temeritat en els recursos, la Junta
Electoral procedirà a advertir el recurrent i, en cas de reincidència, podrà
imposar-li una multa d'entre 300,00 euros i 3.000,00 euros.
6. Queda prohibida la inserció o la difusió en qualsevol mitjà de comunicació
d'anuncis i publicitat pagats amb fons públics per a finalitats institucionals, des
de la convocatòria electoral fins la finalització de les votacions.
7. Qualsevol enquesta electoral que sigui finançada pels poders públics i que
s'efectuï en el mateix període electoral serà comunicada, immediatament
després de la seva finalització, a la Junta Electoral, que, dins de les vint-i-
quatre hores següents, la facilitarà als representants de les candidatures i, en el
seu cas, dels grups parlamentaris i consellers generals no adscrits,
representats al Consell General, si es tracta d'eleccions generals, o dels partits
o llistes representades als comuns, en el supòsit d'eleccions comunals.
8. Els mitjans de comunicació privats podran contractar publicitat electoral amb
les candidatures a condició de no discriminar-ne cap ni rebutjar-ne, llevat que la
publicitat atempti contra les disposicions d'aquesta Llei o els principis
constitucionals. La publicitat electoral contractada amb els mitjans de
comunicació privats s'emetrà amb indicació expressa del seu caràcter com a
tal. La Junta Electoral haurà de resoldre els recursos que li puguin ser formulats
pels interessats que considerin vulnerades les disposicions del present apartat.
Capítol cinquè. De les condicions del vot
Article 32
Modalitat de vot
El vot s'efectua personalment al Col·legi Electoral assignat a l'elector o per
dipòsit judicial a la Batllia.
Article 33
Vot per dipòsit judicial
1. La votació per dipòsit judicial només és vàlida si s'ha lliurat amb el sobre i les
paperetes oficials davant el batlle entre el primer dia de la campanya electoral i
les 13 hores del dia anterior a la celebració de les votacions.
2. El dipòsit davant del batlle l'ha de fer el propi elector que faci ús d'aquest
dret, sense poder-ho delegar en cap altra persona.
3. L'elector ha de recollir les paperetes a la corresponent casa comuna. Els
sobres, de les característiques expressades en l'article 37.2, són custodiats
pels batlles a qui el Govern els n'haurà fet arribar en nombre suficient.
4. Els batlles han de fer arribar els vots que els hagin estat lliurats a les
corresponents meses electorals, constituïdes a aquest efecte. Aquests vots són
introduïts a l'urna a l'iniciar-se la jornada electoral, verificant-se el nom i els
cognoms de l'elector als efectes de l'article 40.
Article 34
Col·legis electorals
1. Les eleccions s'efectuen a cada parròquia en els col·legis electorals
especialment habilitats i designats pels comuns.
2. En cada col·legi electoral els comuns poden organitzar una o més meses
electorals, en les quals es distribuiran els electors per ordre alfabètic per
facilitar la votació.
Article 35
Jornada electoral
1. Totes les votacions es faran en diumenge.
2. El col·legi electoral s'obrirà per a la votació a les nou del matí i es tancarà a
les set de la tarda, podent votar totes les persones que en aquesta hora
estiguessin dins la sala.
3. Totes les persones amb dret a votar podran absentar-se del seu lloc de
treball durant dues hores per tal de poder fer efectiu el seu vot. Aquesta
absència serà remunerada i obligatòria per a qui ho sol·liciti, i no podrà
comportar cap conseqüència laboral.
Article 36
Meses electorals
1. A cada col·legi electoral es constituiran les meses corresponents, formades
com a mínim per dos membres del comú i pels interventors. Les meses seran
presidides pels membres del comú per ordre protocol·lari. Les persones que
figurin inscrites en les candidatures no poden formar part de les meses
electorals. Tanmateix, en el supòsit que la totalitat dels membres del comú
siguin candidats, la Junta Electoral procedirà per sorteig a la designació dels
dos membres del comú que han de formar part de la mesa, exclosos els
cònsols major i menor i els dos caps de llista de cada candidatura.
2. Cadascun dels grups d'electors que hagin presentat una candidatura pot
designar un interventor titular i un interventor suplent per mesa electoral. La
designació ha de ser comunicada als comuns pels representants legals de la
candidatura com a màxim el dia hàbil anterior a la jornada electoral.
Article 37
Sobres i paperetes
1. Totes les paperetes electorals hauran d'ésser de la mateixa forma, mida,
color i gramatge de paper en tots els col·legis electorals. Aquestes
característiques seran fixades pel Govern.
2. El Govern també prepararà uns sobres, iguals per a tot el Principat, opacs,
marcats amb segells o altres senyals que facin impossible o molt difícil la seva
substitució, dels quals en repartirà a cada comú la quantitat suficient en relació
amb el nombre d'electors inscrits en les llistes electorals. Els sobres restants
seran destruïts pel comú.
3. A l'efecte del paràgraf anterior, els comuns comunicaran al Govern el nombre
d'inscrits en les llistes electorals definitives.
Article 38
Paperetes electorals a disposició dels electors
A partir del segon dia hàbil anterior a l'inici del vot per dipòsit judicial, les
paperetes electorals estaran a disposició dels electors, a cada casa comuna,
en les hores habituals de despatx al públic, fins al dia de les eleccions.
Article 39
Cabines aïlladores
Al local on tindran lloc les votacions hi haurà una o més cabines aïlladores,
degudament il·luminades, amb una taula o escriptori damunt de la qual hi haurà
un nombre suficient de paperetes de cada candidatura proclamada, i d'altres en
blanc.
Article 40
Procediment per votar
1. En cada col·legi electoral, prèvia verificació per la mesa que la persona
interessada figura inscrita en el cens electoral definitiu, s'han de respectar les
condicions essencials següents, en l'ordre que millor s'ajusti a la seva
organització:
- La identificació de la persona que exerceix el dret de vot.
- Que rebi un o més sobres, segons la convocatòria electoral de què es tracti.
- Que es retiri, completament sol, a una de les cabines aïlladores per tal de
poder introduir dins del sobre o sobres, sense ser vist per ningú, la papereta o
paperetes que esculli.
- Que introdueixi el sobre o sobres dins l'urna o urnes segons correspongui,
amb l'autorització prèvia del president de la mesa.
2. Un membre de la mesa ha d'efectuar el recompte del nombre d'electors que
exercitin el seu dret de vot.
Article 41
Escrutini
1. Quan hagin votat tots els electors que ho desitgin, d'acord amb l'article 35.2,
la mesa procedirà a practicar l'escrutini corresponent.
2. Acabada la votació i obertes les urnes, es comptarà el nombre de sobres. Si
no hi hagués coincidència amb el nombre de votants, el president de la mesa
ho farà constar en la documentació de l'escrutini.
Article 42
Vots vàlids, vots nuls i vots blancs
1. Es consideren vots vàlids els que resulten dels vots emesos, després
d'haver-ne deduït els vots blancs i els vots nuls.
2. Es consideren vots nuls i sense cap efecte els expressats mitjançant:
a) Paperetes esmenades, incompletes o amb més o menys noms que els dels
càrrecs a proveir, paperetes que d'alguna forma, indiquin alteracions o
preferències en l'ordre de les llistes i, en general, totes les que contravinguin el
sentit de la votació.
b) Dos o més paperetes incloses dins un mateix sobre que no siguin idèntiques.
c) Paperetes amb algun escrit afegit.
d) Paperetes tacades si a criteri de la mesa electoral la taca s'ha fet amb
voluntat d'identificar la papereta.
e) Paperetes diferents de les facilitades pel Govern.
f) Paperetes incloses dins un sobre juntament amb qualsevol altre element.
g) Paperetes que no es corresponguin amb el sobre de cada circumscripció.
h) Paperetes introduïdes a l'urna sense sobre.
i) Sobres introduïts a l'urna sense cap papereta.
3. Es consideren vots vàlids els emesos mitjançant:
a) Dos o més paperetes idèntiques incloses dins un mateix sobre. En aquest
cas es considera un sol vot vàlid.
b) Paperetes tacades si a criteri de la mesa electoral la taca no ha estat feta
amb voluntat d'identificar la papereta.
c) Una papereta que es trenca en el moment d'obrir el sobre per realitzar
l'escrutini. En aquest cas es considera que la papereta és íntegra.
4. No es poden declarar nuls els vots per altres motius que no siguin els
prescrits per aquesta Llei.
5. Els vots blancs s'han de fer constar en les actes de forma diferenciada dels
vots nuls.
6. Els vots vàlids i els vots nuls que siguin impugnats per algun membre de la
mesa o algun interventor s'han d'adjuntar a la documentació, i se n'ha de fer
constar el nombre.
Article 43
Conservació de les paperetes
Serà obligatori conservar les paperetes electorals no impugnades a la casa
comuna fins que hagin transcorregut quinze dies des que l'elecció hagi quedat
ferma.
Article 44
Acta de l'escrutini
1. Els resultats de l'escrutini es fan constar en una acta que han de signar tots
els membres de la mesa electoral. Una còpia certificada d'aquesta ha de ser
tramesa al Govern de forma immediata.
2. En l'acta s'ha de fer constar el nombre d'electors amb dret a votar, el nombre
de votants i el nombre de vots nuls, blancs i els obtinguts per cada candidatura
o per cada resposta en cas de referèndum.
3. També s'ha de fer constar a l'acta si el nombre de vots emesos no coincideix
amb el de votants o qualsevol altra incidència digna de menció, a judici de la
majoria dels membres de la mesa. Si hi haguessin vots impugnats aquests han
de ser adjuntats a l'acta.
Article 45
Acta nacional
En les eleccions al Consell General o en els referèndums el Govern, a la vista
de les actes dels col·legis electorals, farà el recompte general i establirà l'acta
nacional, i el cap de Govern en proclamarà els resultats.
Article 46
Recurs contra la proclamació dels resultats electorals
Contra la proclamació dels resultats electorals, cap un recurs davant els
tribunals, que es substanciarà pel procediment urgent i preferent a què es
refereix la Constitució si es fonamentés en la lesió d'un dret fonamental.
Títol II. De les eleccions generals
Capítol primer. Convocatòria d'eleccions
Article 47
Decret de dissolució del Consell General i convocatòria d'eleccions
1. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el
dia de la dissolució del Consell General, prevista per la Constitució.
2. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions, a realitzar entre
els trenta i els quaranta dies hàbils següents, així com la durada de la
campanya electoral, en els termes de l'article 26.
3. Si la convocatòria d'eleccions té lloc per simple exhauriment del termini legal
de la legislatura, el decret de convocatòria, que ha de ser signat i publicat en el
termini màxim de cinc dies hàbils des de l'exhauriment de la legislatura, ha de
fixar la data de les eleccions i la durada de la campanya electoral.
Article 48
Nombre de consellers generals
El Consell General es compon de vint-i-vuit consellers generals, la meitat dels
quals són elegits a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i
l'altra meitat s'elegeix en circumscripció nacional.
Article 49
Composició de les candidatures per circumscripció parroquial
En les candidatures de les circumscripcions parroquials han de figurar
necessàriament dos candidats, acompanyats de tres suplents.
Article 50
Composició de les candidatures per circumscripció nacional
Les candidatures de la circumscripció nacional estaran compostes per una llista
ordenada de 14 candidats i 3 suplents que determina els consellers generals
elegits en funció dels resultats electorals i l'ordre correlatiu de substitució en
cas de vacant.
Article 51
Prohibició de figurar en les dues circumscripcions
Una mateixa persona, sigui candidat o suplent, no pot figurar simultàniament en
una llista de la circumscripció parroquial i en una de la circumscripció nacional.
Article 52
Procediment per votar segons la circumscripció
1. Les eleccions de consellers generals en les circumscripcions parroquials i en
la circumscripció nacional, hauran de realitzar-se en el mateix dia i en el mateix
col·legi electoral.
2. A aquest efecte, s'habilitaran dues urnes en cada mesa electoral. La primera
urna, de color blanc, estarà reservada a l'elecció de les candidatures
parroquials i els sobres i paperetes seran de color blanc. La segona urna, de
color blau, es destinarà a l'elecció de les candidatures nacionals i els sobres i
paperetes seran de color blau.
Article 53
Certificació dels resultats i aixecament d'una acta nacional
1. El mateix dia de la votació, les meses electorals faran una certificació dels
resultats de les candidatures en llur respectiu col·legi electoral. Aquestes
certificacions seran trameses immediatament al Govern, que efectuarà el
recompte final de la circumscripció nacional i determinarà tots els candidats
elegits.
2. El Govern aixecarà una acta nacional i el cap de Govern proclamarà el nom
de tots els candidats elegits, sigui quin sigui l'origen de la seva elecció.
Article 54
Incompatibilitat amb el càrrec de conseller general
A més de les causes d'incompatibilitat previstes en els articles 16 i 17, el càrrec
de conseller general és incompatible:
a) amb el de cap de Govern, ministre o alt càrrec de Govern.
b) amb el de cònsol o conseller de comú.
c) amb qualsevol càrrec comunal de lliure designació.
d) amb qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació
salarial del Consell General, del Govern o d'entitats parapúbliques o de dret
públic, no havent-ne obtingut l'excedència.
e) amb l'exercici de qualsevol delegació per part del Govern que superi el
període de sis mesos.
Capítol segon. Sistema electoral
Article 55
Votació de candidatures per circumscripció parroquial
Els electors hauran de votar les candidatures de les circumscripcions
parroquials completes sense alterar-les, altrament la seva papereta o vot serà
nul·la.
Article 56
Votació de candidatures per circumscripció nacional
Les candidatures de la circumscripció nacional seran votades en la seva
totalitat, essent vots nuls aquells que, d'alguna forma, indiquin alteracions o
preferències en l'ordre de les llistes.
Article 57
Consellers generals elegits en circumscripció parroquial
1. Seran proclamats consellers generals, elegits en les circumscripcions
parroquials, els candidats de la candidatura més votada.
2. Si en la votació es produís un empat entre dos o més candidatures, el
diumenge següent se celebrarà una nova votació entre aquestes candidatures.
3. Si en la nova votació es produís un altre empat, tan bon punt hagi acabat
l'escrutini s'efectuarà un sorteig que consistirà en posar una papereta amb el
nom de cada candidatura dintre l'urna, i quedarà elegida la candidatura el nom
de la qual surti primer de l'urna.
L'extracció de la papereta l'efectuarà el president de la mesa electoral amb total
imparcialitat.
Article 58
Consellers generals elegits en circumscripció nacional
1. Per a la determinació dels consellers generals en la circumscripció nacional,
s'utilitzarà el sistema proporcional denominat de "resta més elevada".
2. A aquest efecte, a cada candidatura li correspondran tants escons com
resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral. Si efectuada
aquesta operació no s'haguessin cobert els catorze càrrecs de conseller
general, els escons restants s'adjudicarien a aquella o aquelles candidatures
que ja tinguessin representació i que tinguessin la resta o restes més elevades,
en funció del nombre de vacants existents. Si es produís empat en l'adjudicació
de restes, es resoldria en favor de la candidatura amb més nombre de vots
absoluts. Si també en nombre de vots absoluts es produís un empat, es
resoldria per sorteig.
3. El quocient electoral es determina dividint el nombre total de vots vàlids per
catorze. Si el quocient electoral així obtingut fos un nombre amb decimals, s'ha
d'arrodonir al nombre enter superior.
4. La resta és aquella que resulta matemàticament de dividir el nombre total de
vots de cadascuna de les candidatures pel quocient electoral. Són els vots
sobrers de cada candidatura que no han arribat a la xifra expressada pel
quocient electoral. Exemple:
quocient electoral = 8.350: 14 = 596,42 (597 per arrodoniment)
candidatura A = 3.000 vots: 597 = 5 escons + 15 resta = 5 escons.
candidatura B = 2.550 vots: 597 = 4 escons + 162 resta = 4 escons.
candidatura C = 1.975 vots: 597 = 3 escons + 184 resta = 3 escons.
candidatura D = 825 vots: 597 = 1 escó + 228 resta = 2 escons.
Títol III. De les eleccions comunals
Article 59
Durada del mandat i convocatòria d'eleccions comunals
1. El mandat dels consellers de comú té una durada de quatre anys.
2. El cap de Govern fixa, per mitjà de decret, la data de les eleccions, a
celebrar durant els vint primers dies del mes de desembre de l'any electoral. El
mateix decret, que ha de ser publicat entre els trenta i els quaranta dies hàbils
anteriors a la data de celebració de les eleccions, ha de fixar la durada de la
campanya electoral, en els termes de l'article 26.
Article 60
Composició del Consell de Comú
1. Els consells de comú estaran compostos per entre deu i setze consellers de
comú, sempre en nombre parell.
2. Els consells de comú, elegits conforme a aquesta Llei, podran modificar el
nombre de consellers de comú dins els marges expressats en el paràgraf
primer, sempre que aquesta modificació sigui aprovada per 2/3 parts dels seus
membres. Perquè aquest acord tingui efecte per a les eleccions següents,
s'haurà d'adoptar amb un any d'antelació a la celebració d'aquestes.
Article 61
Candidatures comunals
Les candidatures, que seran presentades per un 0,5% del cens parroquial i, en
qualsevol cas, per no menys de deu presentadors, estaran compostes per una
llista ordenada de tants candidats com consellers de comú s'elegeixin en la
parròquia i dos suplents. Els electors votaran les llistes en la seva totalitat,
sense poder-ne alterar l'ordre ni indicar les seves preferències per un o altre
candidat.
Article 62
Atribució dels escons
1. Efectuada l'elecció, correspondrà directament a la candidatura més votada
en cada parròquia la meitat dels consellers de comú, sigui quina sigui la
diferència amb vots amb la resta de candidatures. L'altra meitat de consellers
de comú es distribuirà proporcionalment entre totes les candidatures, inclosa la
més votada, per aplicació del sistema descrit en l'article 58, adequant-lo al
nombre de consellers de comú a repartir proporcionalment.
2. En cas d'empat entre dues o més candidatures, correspondria a cadascuna
d'elles una part igual de la meitat directa assignada a la llista més votada i, si
no fos possible una distribució exacta, l'escó o escons sobrants serien
acumulats al nombre de consellers de comú a repartir proporcionalment.
Article 63
Comunicació dels resultats
El mateix dia de la votació les meses electorals han d'establir una certificació
dels resultats en llur respectiu col·legi electoral i trametre-la, de forma
immediata, al Govern. Aquest ha de verificar les certificacions i aixecar l'acta de
resultats, i el cap de Govern proclamarà el nom de tots els candidats que han
resultat elegits.
Article 64
Elecció de cònsol major i menor, moció de censura i dimissió
1. Els cònsols major i menor seran elegits d'entre i pels consellers de comú. No
podran exercir més de dos mandats consecutius complets.
2. Els cònsols major o menor cessaran en el seu càrrec si els és presentada
una moció de censura, amb un conseller de comú com a candidat alternatiu i
aquesta obtingués el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de dret
del Consell de Comú.
3. Si la moció de censura no reeixís, el conseller de comú presentat com a
candidat alternatiu no podria ésser presentat de nou en tot el que restés de
mandat.
4. El cònsol major o el cònsol menor podran presentar de forma irrevocable la
dimissió del seu càrrec, passant a ésser membres del Consell de Comú. La
seva substitució s'efectuarà per mitjà del mateix sistema amb què van ser
elegits, i haurà de tenir lloc durant els quinze dies naturals següents a la
presentació de la seva dimissió.
5. Qualsevol conseller de comú podrà presentar davant el cònsol major o el
cònsol menor la seva renúncia irrevocable al càrrec, la qual tindrà efecte a
partir dels quinze dies naturals d'haver-la presentada. El substituirà en el càrrec
el candidat següent al darrer escollit de la seva llista electoral.
Article 65
Incompatibilitats dels membres del Consell de Comú
A més de les causes d'incompatibilitat previstes en els articles 16 i 17, el càrrec
de membre del Consell de Comú és incompatible amb el càrrec de cap de
Govern, ministre o alt càrrec de Govern.
Article 66
Incompatibilitats dels cònsols major i menor
Endemés de les incompatibilitats previstes en l'article anterior, els càrrecs de
cònsol major i menor són incompatibles amb qualsevol activitat que suposi
estar en nòmina del Consell General, del Govern, d'un altre comú, d'entitats
parapúbliques o de dret públic, de societats públiques o d'organismes o
administracions que depenguin d'algun estat estranger, no havent-ne obtingut
l'excedència.
Títol IV. Dels referèndums
Capítol primer. El referèndum de reforma constitucional
Article 67
Convocatòria de referèndum
1. Aprovat un projecte de modificació de la Constitució pel Consell General,
segons el que es preveu en ella, el síndic general el lliurarà als coprínceps
perquè, de manera simultània i conjunta, convoquin referèndum.
2. La data de realització del referèndum serà fixada pel Consell General i, en
cap cas, serà abans que hagin transcorregut trenta dies des de la comunicació
als coprínceps.
Article 68
Paperetes i sobres
El Govern prepararà i lliurarà als comuns i als batlles les paperetes de vot i els
sobres oficials.
En les paperetes hi figurarà impresa la pregunta, tal com hagi estat plantejada
pel Consell General i també les dues alternatives de resposta, en unes
paperetes "SI" i en altres "NO". Hi haurà també paperetes blanques.
Article 69
Participació de grups d'electors
Els grups d'electors que donin suport a alguna opció en el referèndum tenen la
mateixa consideració legal que les candidatures i estan sotmesos als mateixos
requisits de presentació de signatures que aquelles, tal com es preveu en el
capítol tercer del títol primer.
Article 70
Proclamació de resultats
Fet el recompte, segons el que es preveu en l'article 45, el Govern estableix
l'acta nacional del resultat del referèndum. La modificació de la Constitució
quedarà aprovada si el nombre de vots afirmatius emesos pel poble andorrà
supera el nombre de vots negatius. El cap de Govern proclamarà el resultat del
referèndum immediatament.
Article 71
Ratificació de la reforma constitucional
Una vegada aprovat el projecte de reforma de la Constitució pel poble andorrà
en referèndum, el síndic general el lliurarà als coprínceps per a la seva
ratificació. Acompanyarà el text de la reforma una còpia certificada de l'acta
nacional acreditativa del resultat.
Capítol segon. El referèndum consultiu
Article 72
Convocatòria de referèndum consultiu
Aprovada la realització d'un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític,
segons el que es preveu en la Constitució, el cap de Govern es dirigirà als
coprínceps perquè el convoquin.
Article 73
Fixació de data i pregunta
La data i la pregunta del referèndum seran fixades pel Govern amb l'acord del
Consell General.
Article 74
Proclamació de resultats locals i nacionals
La proclamació dels resultats es farà de manera que quedi simultàniament
clara i manifesta la voluntat expressada pels votants de totes i cadascuna de
les parròquies i la del conjunt del poble andorrà.
Disposició addicional
Per al còmput dels dies hàbils, s'aplicarà el calendari de dies festius fixat pel
Govern.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial
del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 22 de novembre del 2007

Joan Gabriel i Estany
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy
Bisbe d'Urgell President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra