Llei 6/2008,
del 15 de maig, d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions
professionals
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de maig del 2008 ha
aprovat la següent:
llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions liberals i de col·legis i
associacions professionals
Índex
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte de la Llei
Article 2. Concepte de professió liberal
Article 3. Règim d'exercici
Títol II. Exercici de les professions liberals
Article 4. Exercici professional
Article 5. Accés a l'exercici
Article 6. Requisits d'exercici
Article 7. Incompatibilitats
Article 8. Drets i deures
Article 9. Assegurança
Article 10. Secret professional
Article 11. Intrusisme i actuacions professionals irregulars
Article 12. Prestacions professionals obligatòries
Títol III. Col·legis professionals
Capítol primer. Disposicions generals
Article 13. Naturalesa jurídica
Article 14. Finalitats
Article 15. Requisits de creació
Article 16. Règim de col·legiació
Article 17. Consell de col·legis professionals
Capítol segon. Funcions dels col·legis
Article 18. Funcions públiques dels col·legis
Article 19. Altres funcions
Article 20. Règim de les funcions públiques
Article 21. Potestat normativa dels col·legis
Article 22. Règim jurídic
Article 23. Recursos contra actes i acords
Article 24. Règim econòmic
Article 25. Relacions amb el Govern
Capítol tercer. Regles d'incorporació als col·legis
Article 26. Incorporació i baixa als col·legis professionals
Capítol quart. Regles d'organització i funcionament
Article 27. Autonomia estatutària i democràcia interna
Article 28. Aprovació i modificació dels estatuts
Article 29. Contingut dels estatuts
Article 30. Òrgan plenari
Article 31. Òrgan de govern
Article 32. Composició i càrrecs de la Junta de Govern
Capítol cinquè. Dissolució dels col·legis professionals
Article 33. Causes de dissolució
Article 34. Procediment de dissolució
Títol IV. Associacions professionals
Article 35. Constitució i règim jurídic
Article 36. Funcions
Article 37. Mesures de Suport i drets de participació
Títol V. Registre de Professionals Liberals, Col·legis i Associacions
Professionals
Article 38. Creació i règim jurídic
Article 39. Objecte del Registre
Article 40. Deure d'instar la inscripció
Article 41. Funcions registrals
Article 42. Publicitat formal
Títol VI. Règim disciplinari
Capítol primer. Règim disciplinari de l'exercici de les professions liberals
Article 43. Potestat disciplinària
Article 44. Classificació de les infraccions
Article 45. Infraccions molt greus
Article 46. Infraccions greus
Article 47. Infraccions lleus
Article 48. Potestat normativa dels col·legis
Article 49. Sancions
Article 50. Graduació de les sancions
Article 51. Inhabilitació professional
Article 52. Prescripció
Article 53. Procediment
Article 54. Règim de recursos
Article 55. Mesures provisionals
Article 56. Executivitat
Capítol segon. Règim disciplinari col·legial
Article 57. Potestat disciplinària dels col·legis
Article 58. Infraccions col·legials
Article 59. Sancions
Disposicions addicionals
Primera. Actualització de sancions
Segona. Necessitat temporal de professionals titulats
Disposicions transitòries
Primera. Reconeixement i adaptació estatutària
Segona. Compliment de les obligacions registrals
Disposició Derogatòria
Disposició Final
Exposició de motius
La realitat social i econòmica d'Andorra exigeix una nova regulació de l'exercici
de les professions liberals per donar resposta a les necessitats d'un sector que
té una gran incidència en la producció i la transmissió del coneixement i un pes
molt rellevant en l'activitat econòmica, tant des del punt de vista dels mateixos
professionals implicats com des de l'òptica dels destinataris dels serveis
prestats pels professionals esmentats. El Decret d'exercici de Professions
Lliberals, norma amb rang de llei aprovada pel Consell General l'any 1977, ha
estat l'instrument principal que ha permès emmarcar el desenvolupament
normatiu en tot allò referit a la regulació de l'exercici de les professions liberals i
del reconeixement de les titulacions d'ensenyament superior. Avui, però, cal
modificar aquest plantejament normatiu per tal d'adaptar el nostre ordenament
jurídic al marc europeu en matèria de reconeixement de titulacions i per tal
d'establir una completa regulació legal de les professions liberals,
desenvolupant un tractament general del seu exercici tot atenent, a la vegada,
el seu important vessant associatiu, tant des del punt de vista privat com
col·legial.
La Llei d'exercici de professions liberals i de col·legis i associacions
professionals s'estructura en sis títols. En el títol I es defineix l'objecte general
que se sotmet a regulació i alhora s'estableix el concepte de professió liberal en
termes d'aplicació professional de coneixements i tècniques associades a una
titulació oficial o reconeguda al Principat d'Andorra, d'àmbit professional o
d'ensenyament superior. La Llei també estableix la distinció entre les
professions liberals de naturalesa col·legiada i aquelles altres que en funció de
la seva naturalesa poden quedar vinculades a un àmbit associatiu de caràcter
privat.
El títol II està dedicat a la regulació general de l'exercici de les professions
liberals, tot establint-se les condicions i els requisits per accedir-hi. La
possessió del títol acadèmic habilitant i, quan escaigui, la col·legiació com a
condicionant obligatori per a l'exercici de les professions liberals col·legiades
constitueixen els requisits determinants a l'hora de regular l'accés a les
professions liberals. El dret i el deure dels professionals d'actuar segons les
regles i tècniques de la professió corresponent, la promoció de la formació
continuada i la vinculació dels col·legis professionals amb l'activitat dels centres
d'ensenyament superior constitueixen elements fonamentals a l'hora
d'emmarcar l'exercici de l'activitat dels professionals liberals. Un exercici que
queda protegit i limitat pel dret i el deure de secret professional i que, en els
casos en què la Llei ho determini, queda subjecte a determinades prestacions
professionals obligatòries. En l'esmentat títol II es preveu també el deure dels
professionals de cobrir, mitjançant assegurança, els riscos de responsabilitat en
què es pugui incórrer com a conseqüència de l'exercici professional i, finalment,
es preveuen supòsits d'incompliment dels requisits exigits per a l'exercici
professional, així com de manca de diligència o de competència deslleial.
D'aquesta manera l'intrusisme i l'actuació professional irregular, conceptes que
defineixen conductes que queden vinculades a una pràctica professional
contrària al dret i que hauran de ser posades, en qualsevol cas, en
coneixement del Govern, obtenen carta de naturalesa en el nostre ordenament
jurídic.
Determinades professions titulades permeten desenvolupar funcions que tenen
una especial rellevància econòmica i social i, a més, la titulació requerida per al
seu exercici habilita específicament per a la realització d'actes o de prestacions
que afecten de manera directa drets i llibertats fonamentals o que tenen a
veure amb aspectes essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o
els serveis col·lectius. Estem davant aquelles professions en què concorren
motius d'interès públic que justifiquen l'existència d'organitzacions -els col·legis
professionals, regulats en el títol III de la Llei- que es constitueixen parcialment
com a corporacions de dret públic.
Així, la naturalesa jurídica dels col·legis professionals té un doble vessant. Per
un costat, els col·legis professionals són entitats d'origen associatiu que alhora
-i segons els motius d'interès públic referits anteriorment- tenen atribuïdes per
llei determinades funcions públiques. Aquest segon element comporta i justifica
que els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques
esmentades, gaudeixin també de la condició de corporacions de dret públic.
Una vegada delimitades les finalitats genèriques dels col·legis, el capítol I del
títol III estableix també els requisits que cal satisfer per a la creació dels
col·legis professionals, atenent criteris de representativitat professional i de no
duplicitat col·legial; això és, per un costat, l'exigència d'un nombre de
professionals en exercici lliure suficientment ampli que justifiqui la creació dels
col·legis i, per un altre costat, la prohibició de creació de més d'un col·legi
professional d'idèntica professió. De qualsevol manera, el que és essencial del
capítol I del títol III és la reserva de llei que s'estableix a l'hora de regular la
creació dels col·legis professionals. Així doncs, es dissenya un sistema de
creació que remet necessàriament a una llei singular i específica per a cada
col·legi professional, sens perjudici que altres normes amb rang de llei puguin
completar la regulació de les diferents professions.
El capítol II del títol III defineix, per la seva banda, les funcions dels col·legis,
d'acord amb el doble vessant -públic i privat- de la seva naturalesa jurídica. En
l'àmbit de les seves funcions públiques els col·legis professionals actuen
d'acord amb el dret administratiu. En aquest sentit, l'exercici de les funcions
referides comporta l'aplicació dels drets i les garanties que estableix el dret
administratiu en les relacions dels col·legis amb els col·legiats i els ciutadans.
En canvi, en l'exercici de les funcions privades que els pertoquen, els col·legis
professionals resten sotmesos al dret privat. D'altra banda, també cal
assenyalar que els capítols III i IV del títol III s'encarreguen, respectivament, de
desenvolupar les regles d'incorporació als col·legis professionals, vertebrades a
partir de l'exigència de la titulació acadèmica corresponent, i de concretar les
normes que en regeixen l'organització i el funcionament, basades en els
principis d'autonomia estatutària i democràcia interna.
Les associacions professionals, que poden ser constituïdes per les persones
que exerceixen professions no subjectes a col·legiació, tenen la finalitat
primordial de vetllar per la representació i defensa dels interessos professionals
dels associats i pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels
serveis, tal com queda establert en el títol IV de la Llei. A més, per tal d'ampliar
el seu radi d'acció, les associacions professionals poden ser declarades
d'utilitat pública i, en conseqüència, accedir a determinats beneficis econòmics,
tècnics o d'altra índole que el Govern pugui establir.
La Llei també conté, en el títol V, un règim de publicitat per als actes rellevants
per al tràfic jurídic que tinguin a veure tant amb les organitzacions col·legials i
associacions professionals com amb els professionals liberals no donats d'alta
en cap de les anteriors formes organitzatives. Un tret remarcable del règim de
publicitat esmentat és la creació d'un únic registre organitzat en tres seccions
relatives als professionals liberals no donats d'alta en cap organització
associativa o col·legial, als col·legis professionals i a les associacions
professionals. La inscripció a la secció corresponent del registre és condició
obligatòria per a l'exercici de les professions liberals. A la vegada, es deixa en
mans de la potestat reglamentària el desenvolupament de l'estructura i el
funcionament del Registre, en tot el que no hagi estat expressament previst per
la Llei.
El règim disciplinari al qual resten sotmeses les professions liberals queda
definit en el títol VI de la Llei. S'estableix una diferenciació entre les professions
col·legiades i les no col·legiades essent exercit el règim disciplinari
respectivament pels col·legis professionals i el Govern. A la vegada, els
col·legis professionals poden adoptar també mesures disciplinàries
fonamentades en l'incompliment, per part de les persones col·legiades, dels
deures col·legials i professionals. Finalment, cal esmentar que els estatuts
col·legials, de conformitat amb la Llei, han de regular el corresponent
procediment disciplinari i tipificar les diverses modalitats d'infraccions i de
sancions.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei
La present Llei té per objecte regular l'exercici de les professions liberals al
Principat d'Andorra, així com l'organització i el funcionament dels col·legis
professionals i les associacions professionals que hi desenvolupin la seva
activitat.
Article 2
Concepte de professió liberal
Són professions liberals les que es caracteritzen per l'aplicació de
coneixements i tècniques propis d'una ciència o una branca del saber, per a
l'exercici de les quals, per la pròpia naturalesa o per exigència legal, cal estar
en possessió d'un títol oficial d'estudis acadèmics especialitzats reconegut al
Principat d'Andorra.
Article 3
Règim d'exercici
Les professions liberals poden ser col·legiades o no, sens perjudici de l'exercici
del dret d'associació. Són professions col·legiades aquelles que, d'acord amb la
Llei, queden integrades en una organització col·legial.
Són professions associades les que, d'acord amb la normativa vigent, queden
integrades en una associació professional.
Títol II. Exercici de les professions liberals
Article 4
Exercici professional
1. L'exercici professional liberal es defineix, als efectes d'aquesta Llei, com la
prestació al públic, normalment remunerada, dels serveis propis d'una activitat
o professió. Dita prestació es pot dur a terme per compte propi o per compte
aliè, tant en l'àmbit públic com en el sector privat.
2. L'exercici professional liberal es regeix pel marc general establert per
aquesta Llei i per les normes particulars que regulen cada professió.
Article 5
Accés a l'exercici
1. Per accedir a l'exercici d'una professió liberal cal complir els següents
requisits:
a) requisits de nacionalitat o residència: estar en possessió de la nacionalitat
andorrana o acreditar un període mínim de vint anys de residència efectiva i
ininterrompuda al Principat d'Andorra, llevat dels casos en què els tractats
internacionals estableixin un termini inferior.
b) requisits de titulació: estar en possessió del títol oficial andorrà o reconegut
al Principat d'Andorra exigit per a l'exercici de la professió.
c) altres requisits: complir, si escau, les altres condicions habilitants legalment
establertes.
2. Per a gaudir de l'accés a l'exercici d'una professió liberal cal disposar de la
corresponent autorització habilitant emesa pel Govern i satisfer les obligacions
registrals establertes al títol V.
3. És requisit indispensable per a l'exercici de les professions col·legiades la
incorporació al col·legi del qual es pretengui exercir la professió.
4. L'accés a l'exercici professional col·legiat pot quedar condicionat, si així ho
estableix una llei i en els termes en què aquesta ho disposi, a una formació
pràctica prèvia i a l'obtenció d'una acreditació de capacitació.
5. Els professionals liberals no sotmesos a l'obligació de col·legiar-se poden
constituir-se en associacions professionals d'acord amb el que preveu el títol
IV. L'exercici de la professió no està condicionat a la incorporació en una
associació professional.
Article 6
Requisits d'exercici
1. Poden exercir una activitat professional liberal les persones que compleixin
els requisits següents:
a) Complir les condicions que determina l'article 5.
b) Estar incorporat, si escau, al col·legi professional corresponent.
c) No trobar-se en situació d'inhabilitació professional.
d) No trobar-se en una de les causes d'incompatibilitat o de prohibició
establertes per les lleis.
2. Els professionals liberals exerceixen la seva activitat amb llibertat i
independència, servint l'interès del destinatari i de la societat, d'acord amb la
capacitat i l'habilitat que determina la bona pràctica professional i complint les
regles deontològiques corresponents.
3. El que estableix l'apartat anterior s'entén referit a l'àmbit estrictament
professional, independentment dels drets i els deures propis de la relació
jurídica en virtut de la qual s'exerceix la professió.
Article 7
Incompatibilitats
1. L'exercici de les professions liberals queda subjecte al règim
d'incompatibilitats que en cada cas estableixi la llei.
2. Els col·legis professionals han d'incloure en la pròpia normativa les regles
que siguin necessàries per assegurar, en l'àmbit de cada professió, que els
seus col·legiats compleixin les disposicions aplicables en matèria
d'incompatibilitats, i especialment el deure d'abstenció en els casos de
conflictes d'interessos amb els destinataris dels seus serveis.
3. A instància dels professionals col·legiats, els col·legis professionals poden
declarar la inexistència de conflicte d'interessos en un supòsit concret, a
l'efecte exclusiu d'alliberar la persona afectada de responsabilitat per infracció
de la normativa sobre incompatibilitats.
4. Els col·legis professionals han de comunicar al Govern les actuacions, de les
quals tinguin coneixement, que considerin contràries a la legislació vigent, en
matèria d'incompatibilitats, dels professionals vinculats a l'Administració
mitjançant una relació administrativa, laboral o de prestació de serveis.
Article 8
Drets i deures
1. Els professionals liberals tenen el dret i el deure d'actuar segons les regles i
les tècniques pròpies del saber de la professió corresponent, prenent en
consideració les experiències pròpies del sector, així com el dret i el deure de
formació professional continuada.
2. Les universitats i els col·legis professionals han de col·laborar en la formació
continuada dels professionals col·legiats.
Article 9
Assegurança
1. Els professionals liberals tenen el deure de cobrir els riscos de
responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l'exercici de la seva professió
mitjançant la contractació d'una assegurança.
2. Els col·legis professionals han d'adoptar les mesures necessàries per
garantir i facilitar el compliment del deure d'assegurança dels seus col·legiats.
3. Quan el professional exerceixi la seva professió com a assalariat d'una
administració pública, aquesta se subroga al mateix pel que fa al deure de
cobrir els riscos de responsabilitat.
4. Les previsions establertes en aquest article s'han de desenvolupar per
reglament en funció de les característiques pròpies de les professions liberals i
del seu caràcter col·legiat si escau.
Article 10
Secret professional
Els professionals liberals en l'exercici de la seva professió tenen el dret i el
deure de secret professional, d'acord amb la legislació específica aplicable.
Article 11
Intrusisme i actuacions professionals irregulars
1. Els actes d'intrusisme i les actuacions professionals irregulars han de ser
posats en coneixement del Govern i del col·legi professional o de l'associació
professional corresponent.
2. Als efectes d'aquesta Llei, es considera intrusisme la realització d'actuacions
professionals sense complir els requisits legalment establerts per a l'exercici de
la professió, i actuació professional irregular la que vulnera les regles
deontològiques, es realitza sense la diligència professional deguda o incorre en
competència deslleial.
3. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per competència deslleial tota activitat
professional efectuada per qui, contravenint les normes i la bona pràctica que
en regulen l'exercici, obté una posició d'avantatge respecte dels professionals
que les compleixen.
Article 12
Prestacions professionals obligatòries
1. En l'exercici de la funció social que comporta l'exercici de certes professions
liberals, els professionals liberals col·legiats han de realitzar les prestacions que
es determinin per llei. Per a aquestes actuacions s'ha d'establir un sistema de
retribució o de compensació econòmica.
2. En supòsits de risc greu, de catàstrofe o de calamitat pública es pot imposar
als professionals liberals el deure d'exercici professional, en els termes
previstos legalment.
Títol III. Col·legis professionals
Capítol primer. Disposicions generals
Article 13
Naturalesa jurídica
Els col·legis professionals són entitats d'origen associatiu amb personalitat
jurídica pròpia i amb plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins.
Els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques que els
atribueix la Llei, tenen també la condició de corporacions de dret públic.
Article 14
Finalitats
Els col·legis tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l'actuació dels seus
col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació
amb l'exercici professional de què es tracti i especialment per garantir el
compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la
professió. També tenen com a finalitat la representació i defensa de la
professió i dels interessos professionals dels col·legiats.
Article 15
Requisits de creació
1. La creació dels col·legis professionals s'ha de fer per llei. A aquests efectes
cal que:
a) Existeixi un nombre de professionals en exercici lliure suficientment ampli
que ho justifiqui.
b) No existeixi la possibilitat d'integració del col·lectiu sol·licitant en un col·legi
professional existent.
c) Ho demani un nombre mínim de vuit professionals concernits.
2. Per iniciar els tràmits de creació d'un col·legi professional els interessats
s'han de dirigir al Govern per presentar el projecte d'estatuts i, eventualment,
altres normes de funcionament intern del col·legi professional que es pretén
crear.
3. El Govern ha d'emetre un informe sobre el projecte d'estatuts, després
d'haver-ne efectuat el control de legalitat, en un termini màxim de tres mesos a
comptar de la data de presentació del projecte. Si l'informe és positiu, el
Govern ha de trametre al Consell General el projecte de llei de creació del
referit col·legi professional en el termini màxim d'un mes, a comptar de la data
d'emissió de l'informe esmentat.
4. El projecte de llei de creació d'un nou col·legi professional ha de contenir les
previsions següents:
a) Establiment de la norma de creació del corresponent col·legi professional,
que ha de contenir la menció "Col·legi Oficial" seguida del nom de la professió,
com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per obrar i
per fer complir les seves finalitats.
b) Definició de l'objecte professional en el qual s'emmarca el col·legi, així com
del seu àmbit d'actuació.
c) Enumeració dels requisits exigits per a la inscripció dels professionals en el
col·legi corresponent, amb especial esment de la titulació requerida per a
l'exercici professional.
d) Definició de la normativa que ha de regular l'activitat del col·legi professional.
5. Només es poden crear col·legis professionals quan es tracti de professions
per a l'exercici de les quals es requereix un títol acadèmic. També han de
concórrer, per justificar la creació d'un col·legi professional, motius d'interès
públic, així com la constatació d'una especial rellevància social i econòmica de
les funcions inherents a la professió. S'entén que concorren motius d'interès
públic en l'exercici de les professions liberals quan la titulació requerida habilita
específicament per a la realització d'actes o de prestacions essencials en
relació amb la salut, el patrimoni, els béns o els serveis col·lectius, o quan els
referits actes o prestacions afecten directament els drets fonamentals i les
llibertats públiques.
6. En cap cas no es pot constituir més d'un col·legi professional d'idèntica
professió dins del Principat d'Andorra.
Article 16
Règim de col·legiació
1. La persona que tingui la titulació requerida, degudament reconeguda pel
Govern, i que reuneixi les condicions establertes en aquesta Llei per accedir a
l'exercici de la professió liberal i les establertes estatutàriament, té el dret a ser
admesa en el col·legi professional que correspongui.
2. Sense perjudici del que disposa l'article 5.3, el requisit de col·legiació és
opcional quan es tracta de personal de l'Administració pública andorrana llevat
que la llei de creació del col·legi corresponent disposi altrament.
Article 17
Consell de col·legis professionals
1. Els col·legis professionals poden agrupar-se en un consell de col·legis
professionals per coordinar les seves activitats i promoure la consecució dels
objectius col·legials.
2. El consell de col·legis professionals desenvolupa funcions consultives i de
coordinació.
3. El consell de col·legis professionals està format per un representat designat
per cadascun dels diversos col·legis professionals integrats al mateix.
Capítol segon. Funcions dels col·legis
Article 18
Funcions públiques dels col·legis
Són funcions públiques dels col·legis:
a) Garantir que l'exercici professional s'adeqüi a la seva normativa, deontologia
i bones pràctiques, i es respectin els drets i els interessos dels destinataris de
l'actuació professional.
b) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions dels col·legiats.
c) Vetllar perquè no es produeixin actes d'intrusisme, de competència deslleial
o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant
si escau les mesures i les accions previstes a l'ordenament jurídic.
d) Exercir la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats, en els termes
establerts per la Llei i les normes pròpies dels col·legis.
e) Visar, si escau, els projectes i els treballs dels col·legiats, en els termes i
amb els efectes que estableixi la legislació corresponent.
f) Promoure i facilitar la formació professional continuada dels col·legiats.
g) Col·laborar amb l'Administració pública mitjançant la participació en òrgans
administratius, quan així es prevegi legalment, i per mitjà de l'emissió
d'informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i
judicials.
h) Informar els projectes de disposicions generals que afectin l'exercici de la
professió.
i) Facilitar informació en matèria d'honoraris professionals, respectant sempre
el règim de lliure competència.
j) Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.
k) Percebre les taxes per la prestació dels serveis que corresponen a les
funcions públiques, d'acord amb la normativa vigent.
l) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent.
Article 19
Altres funcions
A més de les funcions públiques, els col·legis professionals exerceixen les
funcions següents:
a) Prestar serveis comuns als col·legiats.
b) Gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals
a petició dels col·legiats, d'acord amb el que estableixin els estatuts del col·legi.
c) Intervenir per via de mediació o d'arbitratge, d'acord amb la normativa vigent,
en els conflictes professionals que es puguin donar entre col·legiats o entre
aquests i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.
d) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels
interessos ciutadans directament vinculades amb l'exercici de la professió
col·legiada.
Article 20
Règim de les funcions públiques
Les funcions dels col·legis professionals que els atribueix l'article 18 tenen la
condició de pròpies. Aquestes funcions s'exerceixen en règim d'autonomia,
sens perjudici dels controls per motius de legalitat previstos per la llei.
Article 21
Potestat normativa dels col·legis
Amb independència del seu àmbit de regulació estatutària, els col·legis
professionals tenen capacitat normativa per desenvolupar, d'acord amb la
legislació vigent, qualsevol de les funcions previstes en l'article 18.
Article 22
Règim jurídic
1. Els col·legis professionals en l'àmbit de les seves funcions públiques actuen
d'acord amb el dret administratiu i exerceixen potestats inherents a
l'Administració pública.
2. En l'exercici de les seves funcions públiques els col·legis professionals han
d'aplicar en les seves relacions amb els col·legiats i els ciutadans els drets i les
garanties que estableix el dret administratiu.
3. En l'exercici de les seves funcions privades els col·legis professionals resten
sotmesos al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes
relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu
personal, que es regeixen pel dret laboral.
Article 23
Recursos contra actes i acords
Els actes i acords dels col·legis professionals poden ser, per part dels
interessats, objecte de recurs davant l'òrgan que els ha dictat, que disposa d'un
termini de 13 dies hàbils per a pronunciar-se. Exhaurida aquesta via es pot
interposar recurs jurisdiccional en el termini de 13 dies hàbils a comptar de
l'endemà del dia de finalització de l'anterior termini.
Article 24
Règim econòmic
1. Els col·legis professionals elaboren i aproven els seus pressupostos.
2. Els col·legis professionals poden percebre taxes per la prestació de serveis
que corresponen a les seves funcions públiques, en els termes que determinin
la llei o els convenis corresponents.
Article 25
Relacions amb el Govern
1. Les relacions entre els col·legis professionals i el Govern es regeixen pels
principis de coordinació i cooperació tenint en compte que el Govern és l'òrgan
executiu que dirigeix l'administració de l'Estat.
2. Els col·legis professionals tenen el deure de lliurar al Govern la informació
que els requereixi en relació amb l'exercici de les seves funcions públiques.
Capítol tercer. Regles d'incorporació i baixa als col·legis professionals
Article 26
Incorporació i baixa als col·legis professionals
1. La incorporació a un col·legi professional s'ha de fer tenint en compte les
disposicions recollides en l'article 16.
2. Els col·legiats poden ser exercents o no exercents. Tots els col·legiats són
membres de ple dret del col·legi, sens perjudici dels drets i les obligacions
específics que es derivin del règim de col·legiació.
3. La baixa en el col·legi professional es pot produir a petició del col·legiat, per
incompliment reiterat del pagament de les quotes col·legials en els termes
establerts en els estatuts, o per pèrdua dels requisits exigits per a la
col·legiació. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la
rehabilitació immediata de l'alta col·legial.
Capítol quart. Regles d'organització i funcionament
Article 27
Autonomia estatutària i democràcia interna
1. Els col·legis professionals elaboren i aproven autònomament els seus
estatuts i les altres normes d'organització i funcionament.
2. L'organització interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics.
Són nul·les de ple dret les disposicions estatutàries o de règim intern i els
acords o els actes adoptats pels òrgans dels col·legis que contravinguin aquest
principi.
Article 28
Aprovació i modificació dels estatuts
1. Els promotors o les persones que la disposició de creació d'un col·legi
professional designi a aquest efecte han d'acordar el procediment de
convocatòria i constitució de l'assemblea que ha d'aprovar els estatuts del
col·legi.
2. L'aprovació i la modificació dels estatuts ha d'acordar-se en Assemblea
General extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se
n'exceptua l'acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea
ordinària.
3. Els estatuts aprovats i les seves modificacions s'han de trametre al Govern
perquè en qualifiqui l'adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la
secció corresponent del Registre de Professionals Liberals, Col·legis i
Associacions Professionals i n'ordeni la publicació al Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
4. Els estatuts dels col·legis i les seves modificacions entren en vigor a partir de
la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Article 29
Contingut dels estatuts
Els estatuts del col·legi han de regular:
a) La denominació, que ha d'incloure l'expressió "Col·legi Oficial" i la professió
corresponent.
b) El domicili.
c) Les finalitats, les funcions i les activitats.
d) Els requisits que s'han de complir per adquirir la condició de col·legiat, fent
constar el títol necessari, i les causes de suspensió i pèrdua d'aquesta
condició.
e) El règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de
l'òrgan de govern, així com la manera de designar, destituir i renovar els seus
membres, i la durada del mandat d'aquests.
f) El règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de
l'òrgan plenari.
g) El règim de deliberació i de presa d'acords dels òrgans col·legiats i el
procediment d'aprovació de les actes.
h) Els drets i les obligacions de les persones col·legiades.
i) El règim disciplinari per raó de l'exercici professional i de l'incompliment de
deures col·legials, en el marc del que disposa el títol VI.
j) Els recursos dels col·legiats davant les resolucions del col·legi.
k) El procediment i els requisits per a la modificació dels estatuts.
l) El règim econòmic.
m) Les causes i el procediment de dissolució i el règim de liquidació.
Article 30
Òrgan plenari
1. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà del col·legi. Pot deliberar sobre
qualsevol assumpte d'interès per al col·legi, adopta acords en l'àmbit de la seva
competència i controla l'activitat de la Junta de Govern.
2. L'Assemblea General, com a òrgan plenari, és integrada per tots els
col·legiats de ple dret, exercents i no exercents.
3. Corresponen a l'Assemblea General les funcions següents:
a) Aprovar i modificar els estatuts.
b) Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern.
c) Aprovar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes
anuals i les quotes col·legials.
d) Aprovar i modificar el reglament de règim interior.
e) Aprovar i modificar les normes d'ordenació i deontologia professional que
concerneixen el col·legi.
f) Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o
els estatuts o que no estigui reservada a la Junta de Govern.
g) Acordar la dissolució del col·legi.
4. Tots els col·legiats no suspesos en l'exercici dels seus drets tenen dret de
vot en l'òrgan plenari. Els estatuts han de regular les modalitats d'exercici
d'aquest dret i poden establir regles de ponderació del vot dels col·legiats
exercents i no exercents.
5. L'òrgan plenari ha de reunir-se almenys una vegada l'any amb caràcter
ordinari. També es pot reunir amb caràcter extraordinari a iniciativa de la Junta
de Govern, o a petició del nombre de col·legiats que estatutàriament
s'estableixi.
6. Els estatuts han d'establir mitjans que facilitin la participació dels col·legiats
en la deliberació i presa d'acords en l'òrgan plenari.
Article 31
Òrgan de govern
1. La Junta de Govern administra i representa el col·legi, executa els acords de
l'òrgan plenari i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li
atribueixin els estatuts, seguint les directrius de l'òrgan plenari.
2. Les facultats de la Junta de Govern s'estenen amb caràcter general a tots els
actes propis de les finalitats del col·legi, sens perjudici que els estatuts en
puguin determinar d'altres per als quals es requereixi l'autorització expressa de
l'òrgan plenari.
3. La Junta de Govern pot delegar l'exercici de les seves funcions de
naturalesa privada en un dels seus membres o en més d'un, o nomenar
apoderats generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser
autoritzats o aprovats per l'òrgan plenari.
4. Els estatuts han de preveure i regular les causes i procediments de
suspensió o remoció dels membres de la Junta de Govern per incompliment de
les seves obligacions, sens perjudici de l'exercici d'accions de responsabilitat.
Article 32
Composició i càrrecs de la Junta de Govern
1. La Junta de Govern té caràcter col·legiat. Els seus membres han de ser
escollits mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, d'acord amb el
procediment previst en els estatuts. L'exercici d'un mateix càrrec a la Junta de
Govern queda limitat a dues reeleccions consecutives.
2. La Junta de Govern ha d'estar composta, com a mínim, per tres persones,
amb els càrrecs de president -que també pot tenir la denominació de degà-,
secretari i tresorer.
3. Correspon al president exercir les funcions de representació ordinària del
col·legi i les altres que els estatuts, la llei i els reglaments li atorguin.
4. Correspon al secretari exercir les funcions de fedatari dels actes i acords del
col·legi.
5. Correspon al tresorer exercir les funcions relacionades amb la gestió
econòmica del col·legi i, d'una manera especial, les funcions de tresoreria i
comptabilitat.
Capítol V. Dissolució dels col·legis professionals
Article 33
Causes de dissolució
Els col·legis professionals es poden dissoldre per les causes següents:
a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d'acord amb la Llei.
b) Acord de l'Assemblea General, adoptat en la forma i amb els requisits
establerts en els estatuts.
c) Baixa de col·legiats, si queden reduïts a un nombre inferior al de vuit
persones.
d) D'altres establertes en els estatuts.
Article 34
Procediment de dissolució
1. La dissolució d'un col·legi professional s'ha de fer per llei.
2. La petició de dissolució s'ha de formular al Govern, acompanyant-la del
certificat de l'acord adoptat per l'Assemblea General a aquest efecte. Un cop
rebuda aquesta documentació el Govern ha de presentar a tràmit el
corresponent projecte de llei de dissolució.
3. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern mitjançant decret ha
d'establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les
persones o de la comissió encarregats de dur-la a terme i la destinació del
romanent, d'acord amb els estatuts del col·legi dissolt i la Llei.
4. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern mitjançant decret ha
de procedir a la cancel·lació de la inscripció del col·legi del Registre de
Professions Liberals, Col·legis Professionals i Associacions Professionals.
Títol IV. Associacions professionals
Article 35
Constitució i règim jurídic
1. Les persones que exerceixen professions no subjectes a col·legiació poden
constituir, als efectes d'aquesta Llei, associacions professionals sense ànim de
lucre amb la finalitat principal de vetllar pel bon exercici de la professió respecte
dels destinataris dels serveis i per la representació i la defensa dels seus
interessos i els generals de la professió. Als efectes d'aquesta Llei no tenen la
consideració d'associacions professionals les associacions empresarials i els
sindicats.
2. Té dret a ser admesa en una associació professional la persona que
posseeixi la titulació acadèmica o l'acreditació requerida, i que reuneixi les
condicions i els requisits determinats per la normativa legal i pels estatuts de
l'associació.
3. Les associacions professionals poden constituir i integrar-se en consells o
federacions i, eventualment, en confederacions.
4. Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions es
regeixen, en allò no previst en aquesta Llei, per la legislació sobre
associacions.
Article 36
Funcions
Les associacions professionals poden exercir, entre altres, les funcions
següents:
a) Vetllar pel bon exercici de la professió i pel respecte dels drets de les
persones destinatàries dels serveis professionals. A aquest efecte, poden
denunciar al Govern la comissió de les infraccions regulades en el títol VI.
b) Representar les persones associades i exercir accions en defensa dels seus
drets i interessos, els de l'associació professional i els generals vinculats a
l'exercici de la professió.
c) Prestar serveis a les persones associades i, en especial, promoure i facilitar
la formació professional continuada.
d) Facilitar informació en matèria d'honoraris professionals, respectant sempre
el règim de lliure competència.
e) Intervenir, per via de mediació o arbitratge i d'acord amb la normativa vigent,
en els conflictes professionals que es puguin produir entre persones
associades o entre aquestes i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord
les parts implicades.
f) Col·laborar amb els col·legis professionals d'àmbits afins i amb altres entitats
representatives d'interessos ciutadans directament vinculades a l'exercici de la
professió.
g) Emetre informes i dictàmens sobre matèries rellevants per a la professió, a
petició de l'Administració o dels tribunals.
h) Elaborar i aprovar els seus pressupostos.
Article 37
Mesures de suport i drets de participació
Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions poden
ser declarades d'utilitat pública, d'acord amb la legislació vigent, i accedir a les
mesures de suport que el Govern estableixi. Per gaudir d'aquestes mesures de
suport i per participar en organismes administratius, les associacions
professionals o les seves federacions o confederacions han de reunir les
condicions que legalment o reglamentàriament s'estableixin en cada cas.
Títol V. Registre de Professionals Liberals, Col·legis i Associacions
Professionals
Article 38
Creació i règim jurídic
1. Es crea el Registre de Professionals Liberals, Col·legis Professionals i
Associacions Professionals.
El Registre consta de tres seccions:
a) dels professionals liberals no integrats en una organització professional,
col·legial o associativa
b) dels col·legis professionals
c) de les associacions professionals.
2. L'adscripció al ministeri que correspongui així com, en el que no estigui
previst per aquesta Llei, l'estructura i el funcionament del Registre s'han de
determinar reglamentàriament.
3. La inscripció a la secció corresponent del Registre és obligatòria.
Article 39
Objecte del Registre
S'han d'inscriure en el Registre els actes següents:
1) En relació als professionals liberals no integrats en una organització
col·legial o associativa, l'acreditació professional corresponent, en base al que
s'estableix als articles 5 i 6.
2) En relació a les organitzacions professionals,
a) La creació del col·legi o de l'associació professional, amb indicació de la data
de constitució i dels estatuts i les altres normes rectores de l'entitat.
b) La llista actualitzada dels col·legiats o dels associats, on hi ha de constar la
seva acreditació professional, en base a les disposicions dels articles 5 i 6, i la
data de l'alta i de la baixa.
c) La modificació dels estatuts.
d) Les normes reglamentàries acordades pel col·legi o per l'associació
professional.
e) El nomenament, la suspensió i el cessament dels membres de l'òrgan de
govern.
f) La dissolució.
Article 40
Deure d'instar la inscripció
L'òrgan de govern dels col·legis o de les associacions professionals té el deure
d'instar la inscripció dels actes i les resolucions que en siguin susceptibles. El
termini màxim per sol·licitar la inscripció és de tres mesos, a comptar del
moment en que va ser acordat l'acte o la resolució per l'òrgan competent.
Article 41
Funcions registrals
1. L'òrgan encarregat del Registre verifica la legalitat del contingut dels actes
objecte d'inscripció, d'acord amb el que resulta dels documents en virtut dels
quals se sol·licita la inscripció i dels assentaments registrals.
2. No es pot denegar la inscripció de cap acte inscriptible que compleixi els
requisits establerts per la llei.
3. La inscripció s'ha de practicar, si no hi ha defectes que hagin de ser
esmenats, en el termini de tres mesos a comptar de la sol·licitud. Transcorregut
el termini, s'ha de considerar que la legalitat del contingut de l'acte objecte
d'inscripció ha quedat verificada per silenci positiu amb l'obligació consegüent
de l'òrgan encarregat del Registre de practicar la inscripció.
4. Contra els actes de denegació d'inscripció es poden interposar els recursos
ordinaris establerts per la normativa vigent.
Article 42
Publicitat formal i identificació professional
1. La publicitat del Registre es fa efectiva per certificat del contingut dels
assentaments, per simple nota informativa, per còpia o extracte dels
assentaments o per mitjans de comunicació telemàtica de dades. Només el
certificat dóna fe del contingut dels assentaments.
2. Als efectes d'identificació, el professional liberal, el col·legiat o l'associat ha
de fer constar, en l'exercici de la seva activitat professional, el seu número
registral.
Títol VI. Règim disciplinari
Capítol primer. Règim disciplinari de l'exercici de les professions liberals
Article 43
Potestat disciplinària
1. Les actuacions professionals que no compleixin les previsions establertes en
aquesta Llei i en les normes específiques que regulin l'exercici de cada
professió poden ser sancionades en els termes establerts en aquest títol.
2. El règim disciplinari de les professions liberals no col·legiades és exercit pel
Govern. També ho és en el cas de professionals que, tenint l'obligació d'estar
col·legiats, no la compleixin.
3. El règim disciplinari de les professions col·legiades és exercit pels òrgans de
govern dels col·legis professionals, en els termes establerts per aquesta Llei i
per les normes internes de cada col·legi.
Article 44
Classificació de les infraccions
Les infraccions en què es pot incórrer en l'exercici de les professions liberals es
classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 45
Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
a) L'exercici d'una professió sense disposar del títol professional habilitant
degudament reconegut pel Govern.
b) L'incompliment dels deures professionals, quan d'això en resulti un perjudici
greu per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
c) La vulneració del secret professional.
d) L'exercici d'una professió en un supòsit d'inhabilitació professional, o per part
de qui incompleixi un supòsit d'incompatibilitat o de prohibició d'exercir al
Principat dictada per part de l'autoritat andorrana competent.
e) La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que
es produeixi com a conseqüència de l'exercici de la professió.
f) L'exercici d'una professió col·legiada per part de qui no compleixi amb
l'obligació de col·legiació.
g) La comissió de dues infraccions greus en el termini d'un any.
Article 46
Infraccions greus
Són infraccions greus:
a) La vulneració de les normes essencials de l'exercici i la deontologia
professionals.
b) L'incompliment dels deures professionals, quan d'això en resulti un perjudici
per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
c) L'incompliment de l'obligació que tenen els col·legiats de comunicar els
supòsits d'intrusisme professional dels quals en siguin coneixedors.
d) L'incompliment del deure d'assegurança, quan sigui obligatòria.
e) L'incompliment del deure de prestació obligatòria previst en aquesta Llei o en
altres normes que així ho disposin, després d'haver-ne estat degudament
requerit, llevat d'acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació
del servei.
f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial.
g) La comissió de dues infraccions lleus en el termini de sis mesos.
Article 47
Infraccions lleus
És infracció lleu la vulneració de qualsevol disposició que reguli l'activitat
professional, sempre que no constitueixi infracció greu o molt greu.
Article 48
Potestat normativa dels col·legis en matèria disciplinària
Les normes col·legials poden desenvolupar el règim disciplinari establert en
aquesta Llei, sense introduir en cap cas nous supòsits d'infracció o sanció.
Article 49
Sancions
1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.
b) Multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros.
2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.
b) Multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros.
3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Amonestació.
b) Multa de quantitat no superior a 1.000 euros.
4. En el cas d'infraccions molt greus i greus també es pot imposar com a sanció
complementària l'obligació de realitzar activitats de formació professional o
deontològica, quan la infracció s'hagi produït a causa de l'incompliment de
deures que afectin l'exercici o la deontologia professionals.
5. Si la persona que ha comès una infracció n'ha obtingut un guany econòmic,
la sanció de multa es pot ampliar amb una quantia addicional fins a l'import del
profit obtingut pel professional.
Article 50
Graduació de les sancions
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en
cada cas, d'acord amb els principis generals establerts per a la potestat
sancionadora en la legislació vigent.
Article 51
Inhabilitació professional
1. La sanció d'inhabilitació impedeix l'exercici professional durant el temps pel
qual hagi estat imposada.
2. Quan resolgui, l'òrgan que té potestat per imposar la sanció ha de comunicar
la seva decisió al Govern.
3. La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la
imposi sigui ferma, per no ser susceptible de cap recurs administratiu o
jurisdiccional. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions
d'inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a
computar a partir del compliment definitiu de l'anterior.
Article 52
Prescripció
1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap
de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a
partir de la data del fet causant.
2. És causa d'interrupció de la prescripció l'inici, amb coneixement de
l'interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si
l'expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable
al presumpte infractor.
3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre
anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes
lleus al cap de sis mesos.
4. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als
quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada
la sanció.
5. Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir
del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.
6. La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la
persona interessada, del procediment d'execució. La interrupció deixa de tenir
efecte si el procediment d'execució resta aturat durant més de sis mesos per
causa no imputable a l'infractor.
Article 53
Procediment
1. El règim sancionador previst en aquesta Llei queda sotmès als principis de
legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no-concurrència de sancions.
2. La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta Llei ha d'haver-se
dictat en el marc d'un expedient previ. En la tramitació d'aquest expedient han
d'haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció d'innocència,
d'audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de
separació dels òrgans instructor i decisori.
3. Les normes dels col·legis, en el cas de professions col·legiades, i les
disposicions reglamentàries dictades en aplicació d'aquesta Llei, han de
desenvolupar el procediment sancionador.
4. Són aplicables al procediment sancionador previst en aquesta Llei les
previsions sobre la potestat sancionadora establertes per la normativa
administrativa vigent.
Article 54
Règim de recursos
1. Contra les resolucions dictades en matèria sancionadora pel Govern poden
interposar-se els recursos previstos per la normativa administrativa.
2. Contra les resolucions dictades pels col·legis professionals es poden
interposar els recursos corresponents, d'acord amb el que s'estableix a l'article
23.
Article 55
Mesures provisionals
Durant la tramitació de l'expedient sancionador es poden adoptar les mesures
cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l'eficàcia de la
resolució final que pugui recaure. L'adopció d'aquestes mesures requereix
acord motivat i l'audiència prèvia de la persona interessada.
Article 56
Executivitat
1. Les resolucions sancionadores només són executives quan la via
administrativa s'hagi exhaurit.
2. Els col·legis tenen competència per executar per si mateixos les seves
resolucions sancionadores, en els termes previstos per la normativa
administrativa.
Capítol segon. Règim disciplinari col·legial
Article 57
Potestat disciplinària dels col·legis
1. En els termes establerts per aquesta Llei, els òrgans de govern dels col·legis
professionals han d'adoptar les mesures disciplinàries corresponents,
fonamentades en l'incompliment dels deures col·legials i professionals per part
de les persones col·legiades.
2. Els estatuts han de tipificar les infraccions i les sancions i regular el
procediment disciplinari, amb subjecció a allò que disposa l'article 53.
Article 58
Infraccions col·legials
Les infraccions han de graduar-se en molt greus, greus i lleus. Només poden
constituir infracció col·legial:
a) L'incompliment d'obligacions establertes per les lleis o pels estatuts.
b) L'incompliment d'acords o decisions adoptats pels òrgans del col·legi sobre
matèries que s'especifiquin estatutàriament.
c) La realització d'actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del
col·legi o dels seus òrgans.
d) L'ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats en el
mateix col·legi, o envers els membres dels òrgans de govern del col·legi.
Article 59
Sancions
Les sancions poden consistir en amonestació, multa o expulsió, i s'han de
regular d'acord amb els criteris següents:
a) Les sancions de multa no poden excedir del que es disposa a l'article 49 pel
que fa a la quantia.
b) La sanció d'expulsió només es pot imposar per reiteració en la comissió
d'infraccions molt greus de les previstes a les lletres a) i b) de l'article anterior i
s'ha de preveure, en tot cas, el dret del sancionat a sol·licitar la rehabilitació en
el termini de quatre anys a comptar de l'efectivitat de la sanció.
La sanció d'expulsió només és executiva quan sigui ferma.
Disposicions addicionals
Primera
Actualització de sancions
La quantia de les sancions previstes en aquesta Llei pot ser actualitzada per la
Llei anual del pressupost de l'Estat.
Segona
Necessitat temporal de professionals titulats
1. En el cas que les necessitats del Principat d'Andorra en professionals titulats,
especialment del sector de la salut, no puguin ser cobertes per manca de
persones que compleixin els requisits de nacionalitat o de residència de l'article
5, el Govern, mitjançant habilitació especial establerta per decret, pot atorgar
autoritzacions temporals per a l'exercici de les professions concernides a
persones estrangeres que no compleixin el requisit de residència efectiva i
ininterrompuda. Aquestes autoritzacions no poden ser atorgades per una
durada superior als deu anys.
2. Els professionals autoritzats segons les disposicions del punt anterior han de
complir tots els altres requisits d'exercici professional establerts per aquesta
Llei i per les altres disposicions legals que siguin d'aplicació.
Disposicions transitòries
Primera
Reconeixement i adaptació estatutària
1. Es reconeixen com a col·legis professionals els creats per llei, o per decret
del Consell General amb rang de llei, abans de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei.
Els referits col·legis han d'adaptar a aquesta Llei els seus estatuts, així com la
seva denominació, en el termini màxim d'un any a comptar de la data de la
seva entrada en vigor.
Mentre aquesta adaptació no es produeixi, els seus estatuts continuen vigents
en allò que no contradiguin la Llei i s'han d'interpretar, en tot cas, d'acord amb
els nous principis legals.
2. Es reconeixen com a associacions professionals les que, inscrites en el
Registre d'Associacions, tinguin per objecte la regulació d'un camp d'exercici
professional i adaptin a la present Llei els seus estatuts en el termini màxim
d'un any.
Segona
Compliment de les obligacions registrals
1. Les obligacions registrals previstes en aquesta Llei s'han de complir en els
terminis establerts en el reglament que regula l'organització i el funcionament
del Registre de Professionals Liberals, de Col·legis Professionals i
d'Associacions Professionals.
2. Les associacions que, estant inicialment inscrites en el Registre
d'Associacions, sol·licitin i obtinguin l'adaptació dels seus estatuts i la inscripció
ulterior en la secció d'associacions professionals, causaran baixa del primer
Registre.
3. S'ha de procedir d'ofici a la inscripció dels professionals liberals que, a
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, detinguin un decret o una resolució del Govern
que habiliti per a l'exercici professional.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret d'exercici de Professions Lliberals, de l'11 de juliol de
1977, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin a allò
establert en la present Llei.
Disposició final
La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació.
Casa de la Vall, 15 de maig del 2008

Joan Gabriel i Estany
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy
Bisbe d'Urgell President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

Text refós