Decret del 27-12-2017 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en relació amb el règim de càlcul de provisions tècniques a efectes comptables aplicable a les entitats d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Decret del 27-12-2017 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Exposició de motius

La Llei 12/2017, de 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, constitueix un element essencial de la tasca de desenvolupament normatiu del règim d’ordenació i supervisió del sector assegurador i reassegurador amb l’objectiu de facilitar la consolidació i el desenvolupament d’aquest sector en el nou entorn europeu i internacional. Tanmateix, resulta evident que una llei no pot recollir per si mateixa tot el desenvolupament normatiu d’aquesta matèria.

En aquest sentit, la disposició final primera de la Llei 12/2017, de 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra estableix que el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir la normativa comptable específica per a les entitats subjectes a aquesta Llei i, en particular, els mètodes i procediments per al càlcul de les provisions tècniques a efectes comptables.

En conseqüència, en compliment d’aquesta previsió legal, aquest Decret té per objecte l’adequació del marc comptable aplicable a les entitats asseguradores i reasseguradores a les quals es refereix l’article 2.1, de la Llei 12/2017, de 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, a l’entorn normatiu de les Normes Internacionals d’Informació Financera. Així, es desenvolupen els mètodes i procediments per al càlcul de les provisions tècniques a efectes comptables basant-se en les pràctiques nacionals actuals, establint d’aquesta manera una regulació comptable homogènia, consistent i comparable.

El mercat assegurador i reassegurador andorrà requereix, per al seu desenvolupament, un marc normatiu estable i complet. Per aquest motiu, la normativa que s’aprovi ha d’agrupar necessàriament dos trets: d’una banda, un marcat caràcter tuïtiu i, d’altra banda, incloure normes que fomentin la indústria asseguradora i reasseguradora.

En matèria comptable, el Govern d’Andorra va aprovar el 23 de juliol de 2008 el Decret del Pla General de Comptabilitat, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2009 (BOPA núm. 58 del 30.07.2008). Posteriorment, en virtut del Decret de 15 de febrer del 2012 es va aprovar la modificació del mencionat Pla General de Comptabilitat (BOPA núm. 9 del 22.02.2012). De conformitat amb l’article 2 del capítol preliminar de la modificació aprovada, per als casos no coberts pel Pla General de Comptabilitat, s’hauran d’aplicar els criteris establerts en les normes internacionals de comptabilitat i informació financera aprovades per la Unió Europea (NIC UE i NIIF UE).

Així mateix, el 22 de desembre del 2016, es va aprovar pel Govern d’Andorra (BOPA núm. 78 del 28.12.2016) el Decret pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra). Això no obstant, aquest Decret deixa fora del seu àmbit d’aplicació les entitats asseguradores i reasseguradores.

En conseqüència, tenint en compte la vocació d’Andorra en el context de la comunitat internacional s’exigeix l’establiment d’un sistema comptable que sigui d’aplicació al sector assegurador i reassegurador andorrà.

Si analitzem el dret comparat en aquesta matèria, trobem la Norma Internacional d’Informació Financera núm. 4 (NIIF 4) de contractes d’assegurança, que va ser introduïda com una norma provisional, i que permet la continuïtat de les normes comptables nacionals, però això ha suposat una diversitat d’enfocaments diferents en cadascuna de les legislacions.

Per la seva part, la Norma Internacional d’Informació Financera núm. 17 (NIIF 17) aprovada pel Consell Internacional de Normes Comptables (IASB, per les seves sigles en anglès) que reemplaça la NIIF 4 i que, en cas d’aprovar-se per la Unió Europea, entraria en vigor l’1 de gener del 2021 per als estats membres, resol els problemes de comparació creats per la NIIF 4, en exigir que tots els contractes d’assegurances siguin valorats i comptabilitzats de manera consistent. S’estableix que les obligacions d’assegurances es comptabilitzaran utilitzant valors actuals i que la informació s’actualitzarà periòdicament, proporcionant informació més útil als usuaris dels estats financers.

Atès que la NIIF 4 és provisional i no regula el càlcul de provisions tècniques, permetent la continuïtat de les pràctiques nacionals i, atès que no existeixen mètodes i procediments escrits en la legislació andorrana per al càlcul de les provisions tècniques a efectes comptables, la finalitat que ha presidit l’elaboració d’aquest decret és clarificar i precisar el contingut de la Llei 12/2017, de 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra pel que fa als mètodes i procediments per al càlcul de les provisions tècniques a efectes comptables.

D’aquesta manera, l’estructura d’aquest Decret es divideix en 10 capítols i una disposició final.

En primer lloc, s’estableix un capítol preliminar en el qual es preveu l’objecte, l’àmbit d’aplicació i l’enumeració de les provisions tècniques que seguidament es desenvolupen. A continuació, s’inclouen 9 capítols on es regulen de forma diferenciada cadascuna de les provisions tècniques que resulten d’aplicació a efectes comptables al sector assegurador i reassegurador. El capítol I regula les provisions tècniques de primes no consumides. El capítol II regula les provisions tècniques de riscos en curs. El capítol III regula les provisions tècniques d’assegurances de vida. El capítol IV regula les provisions tècniques de participació en beneficis i per a extorns. El capítol V regula les provisions tècniques de prestacions. El capítol VI regula les provisions tècniques de reserva d’estabilitzacions. El capítol VII regula les provisions tècniques de l’assegurança de decessos. El capítol VIII regula les provisions tècniques de l’assegurança de malaltia. Per últim, el capítol IX estableix les normes per a les provisions de primes pendents de cobrament les quals, tot i no ser provisions tècniques, s’ha considerat necessària la seva inclusió en el Decret.

Finalment, aquest Decret conclou amb una disposició transitòria que conté el règim transitori per a l’aplicació per primera vegada del Decret i una disposició final que preveu l’entrada en vigor del Decret el dia 1 de gener del 2018.

A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 27 de desembre del 2017, aprova aquest Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en relació amb el règim de càlcul de provisions tècniques a efectes comptables aplicable a les entitats d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Article únic

S’aprova el Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en relació amb el règim de càlcul de provisions tècniques a efectes comptables aplicable a les entitats d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018.

Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en relació amb el règim de càlcul de provisions tècniques a efectes comptables aplicable a les entitats d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Índex

Exposició de motius

Capítol preliminar. Objecte, àmbit d’aplicació i enumeració de les provisions tècniques

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit d’aplicació

Article 3. Enumeració de les provisions tècniques

Capítol primer. Normes per a les provisions de primes no consumides

Article 4. Provisió de primes no consumides

Capítol segon. Normes per a les provisions de riscos en curs

Article 5. Provisió de riscos en curs

Capítol tercer. Normes per a les provisions d’assegurances de vida

Article 6. Provisió d’assegurances de vida

Article 7. Tipus d’interès aplicable per al càlcul de la provisió d’assegurança de vida

Article 8. Taules de mortalitat, de supervivència, d’invalidesa i de morbiditat

Article 9. Despeses d’administració

Article 10. Rescats

Article 11. Provisió d’assegurances de vida quan el prenedor assumeix el risc de la inversió i assimilats

Capítol quart. Normes per a les provisions de participació en beneficis i per a extorns

Article 12. Provisió de participació en beneficis i per a extorns

Capítol cinquè. Normes per a les provisions de prestacions

Article 13. Provisió de prestacions

Article 14. Provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament

Article 15. Provisió de sinistres pendents de declaració

Article 16. Provisió de despeses internes de liquidació de sinistres

Article 17. Mètodes estadístics per al càlcul de la provisió de prestacions

Article 18. Provisió de sinistres pendents de declaració en riscos de manifestació diferida

Capítol sisè. Normes per a les provisions de reserva d’estabilitzacions

Article 19. Provisió de reserva d’estabilització

Capítol setè. Normes per a les provisions de l’assegurança de decessos

Article 20. Provisió de l’assegurança de decessos

Capítol vuitè. Normes per a les provisions de l’assegurança de malaltia

Article 21. Provisió de l’assegurança de malaltia

Capítol novè. Normes per a les provisions de primes pendents de cobrament

Article 22. Provisió per a primes pendents de cobrament

Disposició transitòria única. Regles generals per a la primera aplicació del Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en relació amb el règim de càlcul de provisions tècniques a efectes comptables aplicable a les entitats d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Disposició final única. Entrada en vigor

Capítol preliminar. Objecte, àmbit d’aplicació i enumeració de les provisions tècniques

Article 1. Objecte

1. Aquest Decret té per objecte desenvolupar la Llei 12/2017, de 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra en matèria de mètodes i procediments de càlcul de les provisions tècniques a efectes comptables en relació amb les entitats establertes en l’article següent.

2. Les provisions tècniques han de reflectir en el balanç de les entitats l’import de les obligacions assumides que es deriven dels contractes d’assegurances i reassegurances. S’hauran de constituir i mantenir per un import suficient per a garantir, tenint en compte criteris prudents i raonables, totes les obligacions derivades dels referits contractes, per a mantenir la necessària estabilitat de l’entitat davant d’oscil·lacions aleatòries o cícliques de la sinistralitat o davant de possibles riscos especials. La correcció en la metodologia utilitzada en el càlcul de les provisions tècniques i la seva adequació a les bases tècniques de l’entitat i al comportament real de les magnituds que les defineixen, seran certificades per un actuari d’assegurances, sense perjudici de la responsabilitat de l’entitat.

3. En el cas que s’elaborin balanços amb periodicitat diferent de l’anual, el càlcul i la constitució de les provisions tècniques s’efectuaran aplicant els criteris establerts en aquest Decret amb l’adaptació temporal necessària.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Decret és d’aplicació per a les entitats previstes en l’article 2.1, de la Llei 12/2017, de 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Article 3. Enumeració de les provisions tècniques

1. Les provisions tècniques són les següents:

a) De primes no consumides.

b) De riscos en curs.

c) D’assegurances de vida.

d) De participació en beneficis i per a extorns.

e) De prestacions.

f) D’estabilització.

g) De l’assegurança de decessos.

h) De l’assegurança de malaltia.

2. Les provisions tècniques aplicables a la reassegurança acceptada i cedida seran les recollides en els paràgrafs a) a e), ambdues incloses, de l’apartat anterior, exceptuant, pel que fa a la cedida, la prevista en el paràgraf b). Igualment, la provisió prevista en el paràgraf f) anterior serà aplicable per a les acceptacions en reassegurança de riscos catastròfics.

L’import corresponent a les provisions tècniques de la reassegurança acceptada i cedida s’ha de calcular de la manera prevista en aquest Decret, tenint en compte, si escau, les condicions específiques dels contractes de reassegurança subscrits.

El càlcul de les provisions per operacions de reassegurança acceptada, prendrà com a base les dades que faciliti l’entitat cedent, incrementant-los en allò que sigui procedent d’acord amb l’experiència de la mateixa entitat.

3. Les entitats exclusivament reasseguradores hauran de constituir provisions tècniques suficients, inclosa la reserva d’estabilització, per al conjunt de les seves activitats.

Capítol primer. Normes per a les provisions de primes no consumides

Article 4. Provisió de primes no consumides

1. La provisió de primes no consumides haurà d’estar constituïda per la fracció de les primes meritades en l’exercici que s’hagi d’imputar al període comprès entre la data del tancament i la finalització del període de cobertura. La provisió de primes no consumides es calcularà pòlissa a pòlissa.

2. La base de càlcul d’aquesta provisió estarà constituïda per les primes de tarifa meritades en l’exercici deduït i, si escau, el recàrrec de seguretat.

3. La imputació temporal de la prima es realitzarà d’acord amb la distribució temporal de la sinistralitat al llarg del període de cobertura del contracte.

4. Quan raonablement pugui estimar-se que la distribució de la sinistralitat és uniforme, la fracció de prima imputable a l’exercici o exercicis futurs es calcularà a prorrata dels dies que quedin per transcórrer des de la data de tancament de l’exercici actual fins al venciment del contracte a què es refereix la prima.

5. Les comissions i altres despeses d’adquisició de l’assegurança directa i de la reassegurança acceptada que es puguin imputar a l’exercici o exercicis següents d’acord amb el període de cobertura de la pòlissa i amb els límits establerts en la nota tècnica, es periodificaran en el mateix percentatge que les primes a què corresponguin i figuraran a l’actiu del balanç.

Capítol segon. Normes per a les provisions de riscos en curs

Article 5. Provisió de riscos en curs

1. La provisió de riscos en curs complementarà la provisió de primes no consumides en la mesura que el seu import no sigui suficient per a reflectir la valoració de tots els riscos i despeses a cobrir per l’entitat que es corresponguin amb el període de cobertura no transcorregut a la data de tancament de l’exercici.

2. L’import de la provisió de riscos en curs es calcularà separadament per l’assegurança directa i per la reassegurança acceptada, per cada ram o producte comercial.

S’entendrà per producte comercial un conjunt agrupat de garanties connectades entre si, de tal manera que puguin referir-se als riscos derivats del mateix objecte assegurat i sempre que estiguin dins de la pràctica comercial habitual en el sector assegurador i reassegurador.

En el seu càlcul se seguiran les normes següents:

a) El període de referència serà, amb caràcter general, de dos anys, és a dir, l’exercici a què es refereix el càlcul i l’immediat anterior.

Per excepció, en els rams de responsabilitat civil en vehicles terrestres automòbils, vehicles aeris, vehicles marítims, lacustres i fluvials, i en general, en els rams de crèdit i caució, o en aquells productes que cobreixin alguna garantia de les corresponents a aquests rams, el període considerat és de quatre anys, és a dir, l’exercici a què es refereix el càlcul i els tres immediatament anteriors a ell.

b) Es calcularà la diferència entre les següents magnituds corresponents a l’assegurança directa, netes de reassegurança cedida:

i. Amb signe positiu, les primes meritades en el període de referència, reduïdes, si escau, en els seus corresponents recàrrecs de seguretat, corregides per la variació de la provisió de primes no consumides i per la provisió per a primes pendents de cobrament constituïda al tancament de l’últim exercici per raó de les primes meritades en l’esmentat període de referència. Així mateix, s’inclouran amb signe positiu els ingressos de les inversions generats pels actius afectes a les provisions tècniques del ram o producte de què es tracti i altres ingressos tècnics d’acord amb la imputació realitzada a la comptabilitat.

ii. Amb signe negatiu, i exclusivament pels sinistres ocorreguts en el període de referència, l’import dels sinistres pagats, les despeses imputables a les prestacions i la provisió de prestacions al terme de dit període. Així mateix, amb signe negatiu s’inclouran les despeses de gestió i altres despeses tècniques, així com les despeses d’inversions generades per les inversions afectes a les provisions tècniques del ram o producte de què es tracti d’acord amb la imputació realitzada en la comptabilitat.

Les anteriors magnituds recolliran acumuladament les de tots els anys que formin part del període de referència amb la informació en el moment en què es realitzi el càlcul.

c) Si la diferència obtinguda de conformitat amb la lletra b) anterior és negativa, es calcularà el percentatge que representi aquesta diferència respecte del volum, en el període de referència, de les primes meritades per l’assegurança directa netes de reassegurança cedida, reduïdes, si escau, en els seus corresponents recàrrecs de seguretat, corregides per la variació de la provisió de primes no consumides i per a la provisió per a primes pendents de cobrament constituïda al tancament de l’últim exercici per raó de les primes meritades en l’esmentat període de referència.

d) La quantia per la qual es dotarà aquesta provisió serà igual al valor absolut resultant del producte dels factors següents:

i. El percentatge obtingut d’acord amb l’apartat c) anterior.

ii. La provisió per a primes no consumides de l’assegurança directa, netes de la mateixa provisió corresponent a la reassegurança cedida corresponent a l’exercici de càlcul.

CÀLCUL DE LA PROVISIÓ DE RISCOS EN CURS

I. PRIMES ADQUIRIDES (Directe)

1. Primes meritades netes d’anul·lacions i del recàrrec de seguretat (+)

2. Variació provisions per a primes no consumides (+/-)

3. Provisions per a primes pendents constituïda a tancament d’exercici (+/-)

TOTAL PRIMES ADQUIRIDES

II. PRIMES REASSEGURANÇA (Cedit)

1. Primes netes d’anul·lacions

2. Variació provisions per a primes no consumides (+/-)

TOTAL PRIMES REASSEGURANÇA

A. TOTAL DE PRIMES ADQUIRIDES NETES DE REASSEGURANÇA ( I - II )

III. SINISTRALITAT (Directe)

1. Prestacions pagades de sinistres ocorreguts en l’exercici, incloent les despeses de sinistralitat imputables

2. Provisions tècniques per a prestacions de sinistres ocorreguts en l’exercici

TOTAL SINISTRALITAT

IV. SINISTRALITAT DE LA REASSEGURANÇA (Cedit)

1. Prestacions pagades de sinistres ocorreguts en l’exercici

2. Provisions tècniques per a prestacions de sinistres ocorreguts en l’exercici

TOTAL SINISTRALITAT DE LA REASSEGURANÇA

B. TOTAL SINISTRALITAT NETA DE REASSEGURANÇA ( III - IV )

V. DESPESES D’ADQUISICIÓ

VI. DESPESES D’ADMINISTRACIÓ

VII. ALTRES DESPESES TÈCNIQUES

VIII. COMISSIONS DE LA REASSEGURANÇA CEDIDA

IX. INGRESSOS FINANCERS DEL COMPTE TÈCNIC NETS DE LES DESPESES DE LA MATEIXA NATURALESA

X. ALTRES INGRESSOS TÈCNICS

C. DIFERÈNCIA A-B-V-VI-VII+VIII+IX+X

D. DIFERÈNCIA (C) / PRIMES ADQUIRIDES (A) (%)

E. PROVISIÓ DE PRIMES NO CONSUMIDES NETES DE REASSEGURANÇA

F. PROVISIÓ A DOTAR = D x E

iii. La provisió de riscos en curs per operacions de reassegurança acceptada es dotarà d’acord amb el que disposen els apartats precedents. No obstant això, quan les entitats no disposin de la informació sobre l’any en què hagués tingut lloc el sinistre, el càlcul es podrà realitzar tenint en compte la data comunicada per l’entitat cedent. En cas que no es disposi de la informació necessària, la provisió es quantificarà en el 3 per 100 de la xifra de la provisió per a primes no consumides de la reassegurança acceptada menys la de la reassegurança retrocedida.

iv. Quan durant dos exercicis consecutius sigui necessari dotar la provisió regulada en aquest article, l’entitat haurà de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, un informe actuarial sobre la revisió necessària de les bases tècniques per a assolir la suficiència de la prima en el qual almenys s’identifiquin les causes que han provocat la insuficiència, les mesures adoptades per l’entitat i el termini estimat en el qual tindran efectes.

Capítol tercer. Normes per a les provisions d’assegurances de vida

Article 6. Provisió d’assegurances de vida

1. La provisió d’assegurances de vida haurà de representar el valor de les obligacions de l’assegurador net de les obligacions del prenedor per raó d’assegurances sobre la vida a la data de tancament de l’exercici.

La provisió d’assegurances de vida comprendrà:

a) En les assegurances amb un període de cobertura igual o inferior a l’any, la provisió de primes no consumides i, si escau, la provisió de riscos en curs.

b) En la resta d’assegurances, la provisió matemàtica.

2. La provisió matemàtica, que en cap moment podrà ser negativa, es calcularà com la diferència entre el valor actual actuarial de les obligacions futures de l’assegurador i les del prenedor o, si escau, de l’assegurat.

La base de càlcul d’aquesta provisió serà la prima d’inventari meritada en l’exercici, entenent com a tal la prima pura incrementada en el recàrrec per despeses d’administració previst a la base tècnica.

El càlcul es realitzarà pòlissa a pòlissa, per un sistema de capitalització individual i aplicant un mètode prospectiu, llevat que no fos possible per les característiques del contracte considerat o que es demostri que les provisions obtingudes sobre la base d’un mètode retrospectiu no són inferiors a les que resultarien de la utilització d’un mètode prospectiu. En les pòlisses col·lectives aquest càlcul s’efectuarà separadament per cada assegurat.

3. L’import de la provisió matemàtica que ha de figurar en el balanç es pot determinar mitjançant interpolació lineal de les provisions corresponents als venciments anterior i posterior a la data de tancament d’aquell, i inclourà la periodificació de la prima meritada, tenint en compte el caràcter alliberador o no d’aquesta prima.

Article 7. Tipus d’interès aplicable per al càlcul de la provisió d’assegurança de vida

1. El tipus d’interès aplicable per al càlcul de la provisió matemàtica en les assegurances de vida per a aquells productes en què la durada hagi estat fixada en un període superior a l’any, haurà de ser, en termes generals, el tipus d’interès garantit fixat en pòlissa.

Si la rendibilitat real obtinguda en un exercici de les inversions assignades als compromisos assumits en virtut d’operacions d’assegurances de vida, fos inferior al tipus d’interès tècnic mitjà utilitzat en operacions, excloses les específicament assignades a les operacions a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article, la provisió d’assegurances de vida corresponent es calcularà aplicant un tipus d’interès igual a la rendibilitat realment obtinguda.

2. Sens perjudici de l’anterior, sempre que es reculli a la base tècnica, les entitats que hagin assignat inversions específiques a determinades operacions d’assegurança i aquestes inversions siguin adequades, podran determinar la provisió d’assegurances de vida per aplicació d’un tipus d’interès determinat en funció de la taxa interna de rendibilitat d’aquestes inversions. De tot això i, si escau, dels canvis que es produeixin en l’assignació inicial, ha de quedar constància en el registre d’inversions.

3. D’altra banda, en les assegurances en què el tipus d’interès garantit hagi estat fixat per un període no superior a l’any, el tipus d’interès aplicable per al càlcul de la provisió matemàtica serà el tipus d’interès garantit en cada període.

4. El càlcul de la rendibilitat real de les inversions citades en l’apartat 1 d’aquest article, estarà determinat pel quocient format per:

a) En el numerador, amb signe positiu s’inclouran els ingressos, i amb signe negatiu les despeses, que tinguin el seu origen en les inversions que estiguin afectes a la cobertura de les provisions d’assegurances de vida.

Si es tracta de valors representatius de deute, es consideraran únicament els ingressos i despeses registrades en el compte de pèrdues i guanys.

Si es tracta d’altres actius, es consideraran els ingressos i despeses registrades tant en el compte de pèrdues i guanys com en l’estat de patrimoni net.

També s’inclouran aquells altres ingressos o despeses tècniques que puguin contribuir a la cobertura financera dels compromisos assumits en virtut de contractes d’assegurances.

b) En el denominador, l’import de les provisions matemàtiques ponderades per la fracció de temps en què els compromisos quantificats a través d’ella meriten interès tècnic. Si no, es tindrà en compte l’import de les provisions matemàtiques en el seu estat mitjà.

S’entendrà per les provisions matemàtiques en el seu estat mitjà, la mitjana aritmètica del valor de la provisió matemàtica que figuri en el passiu del balanç a 31 de desembre de l’exercici de càlcul i de l’immediatament anterior, i al final de cada un dels períodes intermedis, que poden ser, trimestrals o mensuals.

En el càlcul del numerador i denominador, no es consideraran, respectivament, ni els ingressos i les despeses que provinguin de béns i drets afectes a la cobertura de la provisió d’assegurances de vida quan el prenedor assumeix el risc de la inversió, ni l’import de les provisions d’assegurances de vida quan el prenedor assumeix el risc de la inversió.

Article 8. Taules de mortalitat, de supervivència, d’invalidesa i de morbiditat

Les taules de mortalitat, de supervivència, d’invalidesa i de morbiditat han de complir els requisits següents:

a) Estar basades en experiència nacional o estrangera, ajustada a tractaments estadisticoactuarials generalment acceptats.

b) La mortalitat, supervivència, invalidesa i morbiditat reflectides a les taules hauran de trobar-se dins dels intervals de confiança generalment admesos per l’experiència andorrana. En cas que continguin probabilitats diferents per a cada sexe, s’hauran de justificar estadísticament, sense que en cap cas puguin incorporar l’efecte del risc per embaràs i part.

c) Quan s’utilitzin taules basades en l’experiència pròpia del col·lectiu assegurat, la informació estadística en la qual es basin ha de complir els requisits d’homogeneïtat i representativitat del risc, incloent-hi informació suficient que permeti una inferència estadística i indicant la mida de la mostra, el seu mètode d’obtenció i el període a què es refereix.

No obstant l’anterior, en el càlcul de la provisió es podran utilitzar taules més prudents que, sense complir algun dels requisits anteriors, tinguin un marge de seguretat superior al que resulta d’aquests.

Article 9. Despeses d’administració

1. La provisió d’assegurances de vida es calcularà tenint en compte els recàrrecs de gestió previstos en les bases tècniques.

2. Si durant dos exercicis consecutius, incomplint les previsions de la base tècnica, els recàrrecs per a despeses d’administració són insuficients per a atendre les despeses reals d’administració, la provisió d’assegurances de vida es calcularà tenint en compte la nova circumstància.

3. No serà d’aplicació el que preveu el número anterior quan l’excés de despeses sigui a causa de circumstàncies excepcionals que previsiblement no se seguiran produint.

Article 10. Rescats

1. L’import de les provisions d’assegurances de vida per a cada contracte haurà de ser en tot moment, i com a mínim, igual al valor de rescat garantit.

2. En aquells contractes en què el valor de rescat s’hagués establert en funció de la provisió d’assegurances de vida corresponent a aquests, s’entendrà que l’import d’aquesta serà, a aquests efectes, el resultant d’aplicar les bases tècniques utilitzades per al càlcul de la prima.

Article 11. Provisió d’assegurances de vida quan el prenedor assumeix el risc de la inversió i assimilats

1. La provisió de les assegurances de vida en què contractualment s’hagi estipulat que el risc d’inversió serà suportat íntegrament pel prenedor es determinarà en funció dels actius específicament afectes o dels índexs o actius que s’hagin fixat com a referència per determinar el valor econòmic dels seus drets. No seran aplicables al càlcul d’aquesta provisió les disposicions que estableix l’apartat 1 de l’article 7 d’aquest Decret.

2. S’efectuaran les dotacions a la provisió d’assegurances de vida que siguin procedents per a reflectir els riscos derivats d’aquestes operacions que no siguin efectivament assumits pel prenedor. En particular, es podran considerar cobertures estàtiques o dinàmiques sota escenaris prudents de variació de les hipòtesis involucrades.

Capítol quart. Normes per a les provisions de participació en beneficis i per a extorns

Article 12. Provisió de participació en beneficis i per a extorns

1. Aquesta provisió recollirà l’import dels beneficis meritats en favor dels prenedors, assegurats o beneficiaris i el de les primes que fou procedent restituir als prenedors o assegurats, si escau, en virtut del comportament experimentat pel risc assegurat, mentre no hagin estat assignats individualment a cada un d’aquells.

2. Les assegurances diferents de l’assegurança de vida que garanteixin el reemborsament de primes sota determinades condicions o prestacions assimilables inclouran en aquesta provisió les obligacions corresponents a aquesta garantia, calculades d’acord amb les següents normes:

a) S’inclouran en la provisió totes les obligacions pels contractes que sobre la base de la informació existent al tancament de l’exercici siguin susceptibles de donar lloc a les prestacions esmentades.

b) La provisió a dotar comprendrà l’import de les primes a reemborsar o prestacions a satisfer imputables al període o períodes del contracte ja transcorreguts en el moment de tancament de l’exercici.

Capítol cinquè. Normes per a les provisions de prestacions

Article 13. Provisió de prestacions

1. La provisió de prestacions representa l’import de les obligacions pendents de l’assegurador per sinistres que ja han ocorregut amb anterioritat a la data de tancament de l’exercici, de manera que serà igual a la diferència entre el cost total estimat, incloent-hi despeses externes i internes de gestió i tramitació dels expedients, sigui quin sigui el seu origen, produïdes i per produir fins a la total liquidació i pagament del sinistre, i els imports ja abonats per raó de tals sinistres, sense que puguin deduir-se els recobraments o quantitats a recuperar enfront de tercers. En el supòsit que s’utilitzin mètodes estadístics, els pagaments es podran computar nets de cobraments.

La provisió tindrà en compte tots els factors i les circumstàncies que influeixin en el seu cost final i serà suficient en tot moment per a fer front a les obligacions pendents en les dates en què hagin de realitzar-se els pagaments.

2. Per a calcular la provisió dels sinistres es classificaran per any d’ocurrència.

3. La provisió de prestacions es realitzarà almenys per ram, sent cada sinistre valorat individualment, independentment que, de forma addicional, l’entitat utilitzi mètodes estadístics per al càlcul de la provisió; excepte per als rams de malaltia -comprenent l’assistència sanitària i la dependència-, defensa jurídica, assistència i decessos, que en cas de valorar-se globalment no requeriran valoració individual.

4. En els rams assenyalats en l’apartat 3 anterior en què l’entitat garanteixi la prestació d’una assistència mitjançant la signatura d’un contracte de reassegurança de prestació de serveis pel qual se cedeix tant el risc com el cost de la sinistralitat al reassegurador, es podrà calcular, per una banda, una única provisió de prestacions de caràcter global tant per l’assegurança directa i, si escau, la reassegurança acceptada, com per altra banda, la reassegurança cedida per la part de risc i sinistralitat que se cedeixi.

Per a aquests mateixos rams, el càlcul de la provisió per a prestacions globals d’assegurança directa i, si escau, reassegurança acceptada, en els supòsits en què no es tingui informació suficient, podrà basar-se (i) bé en la informació subministrada pel reassegurador, (ii) bé en costos mitjans sectorials o, (iii) bé en mètodes propis de l’entitat.

5. Llevat el que assenyala l’apartat anterior, en el cas que la informació sobre els sinistres no permeti una estimació adequada de l’import de la provisió, aquesta s’ha de dotar, com a mínim, per la diferència entre la part de la prima de risc meritada en l’exercici que sigui imputable a aquest i els pagaments per sinistres ocorreguts en l’exercici.

6. La provisió de prestacions es conforma per a la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament, la provisió de sinistres pendents de declaració i la provisió de despeses internes de liquidació de sinistres, si bé en el cas de la reassegurança acceptada es pot calcular una provisió global única.

Article 14. Provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament

1. La provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament engloba l’import de tots els sinistres ocorreguts i declarats abans del tancament de l’exercici, incloent-hi les despeses de caràcter extern inherents a la liquidació de sinistres i, si escau, els interessos de demora i les penalitzacions legalment establertes en què hagi incorregut l’entitat.

2. Quan la prestació es lliurés en forma de renda, la provisió es calcularà d’acord amb les normes establertes en aquest Decret per a les provisions de vida.

3. La provisió inclourà les participacions en beneficis i extorns que s’hagin assignat als prenedors, assegurats o beneficiaris i estiguin pendents de pagament.

Article 15. Provisió de sinistres pendents de declaració

1. La provisió de sinistres pendents de declaració inclourà l’import estimat dels sinistres ocorreguts fins a la data de tancament de l’exercici que no hagin estat declarats.

2. En cas de no disposar de mètodes estadístics per al càlcul de la provisió, es calcularà multiplicant el nombre de sinistres pendents de declaració al tancament de l’exercici pel cost mitjà d’aquests, variables que s’estimaran com segueix:

a) El nombre de sinistres pendents de declaració N es calcula mitjançant la igualtat:

Sent t l’exercici que es tanca, t-1, t-2 i t-3 els tres exercicis immediatament anteriors i P les primes meritades.

Els sinistres pendents de declaració (N) de cada un dels anys anteriors a l’any de càlcul són els ocorreguts en aquest any i anys anteriors i declarats en anys posteriors.

De tal manera si estem calculant la provisió al tancament de l’any t:

− N que correspon a l’any “t-3” serien els sinistres ocorreguts en “t-3” i anteriors i declarats en els anys “t-2”, “t-1”, i “t”.

− N que correspon a l’any “t-2” serien els sinistres ocorreguts en “t-2” i anteriors i declarats en els anys “t-1”, i “t”.

− N que correspon a l’any “t-1” serien els sinistres ocorreguts en “t-1” i anteriors i declarats en l’any “t”.

b) El cost mitjà C dels sinistres pendents de declaració es determina mitjançant la igualtat:

On t, t-1, t-2 i t-3 tenen el mateix sentit que en el paràgraf a) anterior. Sent Cx el cost mitjà dels sinistres pendents de declaració ocorreguts en l’exercici X i Qx el cost mitjà dels sinistres ja declarats en l’exercici X.

El càlcul dels costos mitjans es determinarà considerant que l’import dels sinistres inclou tots els conceptes enumerats en l’apartat 1 de l’article anterior.

c) Les dades relatives al nombre i cost mitjà dels sinistres pendents de declaració d’exercicis anteriors seran els coneguts per l’entitat en la data de càlcul de la provisió.

d) Si en aplicar aquest mètode descrit en els paràgrafs anteriors per a la determinació de la provisió de prestacions pendents de declaració, resultés una provisió insuficient en comparar-se amb els pagaments realitzats en l’exercici següent corresponents a exercicis anteriors, més l’import de la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament al tancament de l’exercici corresponent a aquests sinistres, es calcularà el percentatge que representa aquesta insuficiència pel que fa a la provisió calculada a l’inici i s’incrementaran les provisions a constituir en el futur en aquest percentatge segons el procediment abans indicat.

3. Quan l’entitat no tingui l’experiència necessària de tres exercicis anteriors, es dotarà la provisió aplicant un percentatge del 5% a la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament per assegurança directa, percentatge que s’elevarà al 10% per al cas de la coassegurança i la reassegurança acceptada.

Article 16. Provisió de despeses internes de liquidació de sinistres

1. La provisió de despeses internes de liquidació de sinistres inclourà l’import necessari per a afrontar les despeses internes de l’entitat necessàries per a liquidar els sinistres inclosos en la provisió de prestacions.

2. Si l’entitat no disposa d’un mètode propi per al seu càlcul:

a) Es determinarà en funció del quocient de les despeses internes imputables a les prestacions, i la suma de l’import de les prestacions pagades en l’exercici, corregit per la variació de la provisió per a prestacions pendents de liquidació o pagament i de la provisió de sinistres pendents de declaració.

b) Aquest percentatge es multiplicarà, almenys, pel 50% de la provisió de prestacions pendents de liquidació o pagament més el 100% de la provisió de sinistres pendents de declaració.

Article 17. Mètodes estadístics per al càlcul de la provisió de prestacions

1. Les entitats asseguradores poden utilitzar mètodes estadístics per al càlcul de la provisió de prestacions que incloguin tant els sinistres pendents de liquidació o pagament com els sinistres pendents de declaració; en aquest cas no serà necessari efectuar el desglossament de la provisió entre els dos components. Així mateix, es podran utilitzar mètodes estadístics únicament per al càlcul de la provisió de sinistres pendents de declaració.

2. Els mètodes estadístics a utilitzar, les hipòtesis contemplades per a aquests, així com les modificacions dels mètodes o hipòtesis utilitzats, acompanyats d’una justificació detallada dels contrastos de la seva bondat i del període d’obtenció d’informació, juntament amb una explicació de les diferències quantitatives i qualitatives entre els mètodes i càlculs establerts en els articles 14 i 15 d’aquest Reglament i els utilitzats per la Companyia, s’hauran de remetre a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Així mateix, quan l’entitat deixi d’utilitzar aquests mètodes estadístics ho ha de comunicar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

3. L’estimació de l’import final de la provisió es farà prenent en consideració els resultats d’almenys dos mètodes pertanyents a grups de mètodes estadístics diferents. Es consideren pertanyents al mateix grup els mètodes que es basin en les mateixes hipòtesis o que obtinguin els seus resultats a partir de les mateixes magnituds o variables.

4. La determinació de la provisió de prestacions utilitzant mètodes estadístics requereix:

a) Que l’entitat tingui un volum de sinistres suficient per a permetre la inferència estadística i que disposi d’informació històrica relativa a aquests, almenys d’un nombre d’exercicis suficient per a valorar la provisió segons la mitjana de la vida dels sinistres i les característiques concretes de cada ram, i que comprengui les magnituds rellevants per al càlcul.

b) Que les dades a utilitzar siguin homogènies i procedeixin d’estadístiques fiables. S’exclouran de la base de dades utilitzada per al càlcul estadístic els sinistres o grups de sinistres que presentin característiques, o en els quals concorrin circumstàncies, que justifiquin estadísticament la seva exclusió. Aquests sinistres seran valorats i aprovisionats de forma individual.

c) L’entitat haurà de realitzar, com a mínim anualment, un contrast de la bondat dels càlculs realitzats.

Article 18. Provisió de sinistres pendents de declaració en riscos de manifestació diferida

En els riscos de responsabilitat civil derivada de l’exercici d’una activitat professional o empresarial; de la producció, comercialització i venda de productes o serveis; de l’actuació de les administracions públiques; dels danys produïts al medi ambient; de l’actuació d’administradors, directors i alts càrrecs i, de la construcció, en els quals es doni una manifestació dels sinistres amb posterioritat a la finalització del període de cobertura, i en qualssevol altres riscos en què, així mateix, es produeixi l›ajornament referit, la provisió de sinistres pendents de declaració es constituirà per un import igual a la fracció de la prima de risc que, d›acord amb l›experiència de l›entitat o la general del mercat, si aquesta fos més fiable, es correspongui en cada moment amb el percentatge de la sinistralitat que s’estimi pendent de manifestació o de declaració.

Capítol sisè. Normes per a les provisions de reserva d’estabilitzacions

Article 19. Provisió de reserva d’estabilització

1. La reserva d’estabilització busca l’estabilitat tècnica del ram o risc i, per tant, és de caràcter acumulatiu. Es calcularà únicament per als rams o riscos que presentin un especial nivell d’incertesa, havent de constituir l’import necessari per a fer front a les desviacions aleatòries desfavorables de la sinistralitat.

2. Les entitats asseguradores han de constituir reserva d’estabilització, almenys, en els següents riscos:

a) Responsabilitat civil derivada de riscos nuclears.

b) Riscos inclosos en els plans d’assegurances agràries combinades.

c) Assegurança de crèdit.

3. La reserva d’estabilització es dotarà cada exercici pel recàrrec de seguretat inclòs en les primes meritades, amb el límit mínim previst en les bases tècniques.

4. En cas que del procediment establert en l’article 5 es dedueixi una insuficiència de la prima, els límits calculats sobre ella a considerar a efectes dels apartats 2 i 3 anteriors s’incrementaran en funció del percentatge corresponent.

5. La reserva d’estabilització s’aplicarà per a compensar l’excés de sinistralitat de l’exercici sobre les primes retingudes del mateix ram o risc de què es tracti.

6. La dotació i aplicació de la reserva d’estabilització es realitzarà per rams o riscos sense que es permeti la compensació entre aquests.

7. La reserva d’estabilització tindrà la consideració de reserva obligatòria i s’ha de reconèixer en el patrimoni net del balanç minorant els fons propis.

8. Anualment el seu import s’incrementarà, pel recàrrec de seguretat inclòs en les primes meritades, amb el límit mínim previst en les bases tècniques. El recàrrec de seguretat no serà objecte de periodificació comptable. L’import de la reserva d’estabilització reconegut en l’exercici figurarà com a reserva d’estabilització a compte minorant els fons propis amb abonament a una reserva d’estabilització no disponible. Quan es prengui la decisió sobre la distribució i aplicació de beneficis de l’exercici es donarà de baixa la reserva d’estabilització a compte amb càrrec al resultat de l’exercici o en cas de pèrdues amb càrrec a resultats negatius d’exercicis anteriors.

9. El seu import únicament podrà ser disposat per a compensar les desviacions de la sinistralitat de l’exercici de pròpia retenció.

10. Mentre resulti exigible el seu import serà indisponible.

11. En la memòria dels comptes anuals de l’exercici s’inclourà informació sobre la proposta d’aplicació del resultat de l’exercici, d’acord amb l’esquema següent:

Aplicació de resultats

Base de repartiment Import

Pèrdues i Guanys

Romanent

Reserves voluntàries

Reserves

Altres reserves de lliure disposició

TOTAL

Aplicació

A reserva d’estabilització a compte

A reserva legal

A reserves especials:

A dividends

A compensació pèrdues exercicis anteriors

TOTAL

Capítol setè. Normes per a les provisions de l’assegurança de decessos

Article 20. Provisió de l’assegurança de decessos

Les entitats que operin en el ram de decessos constituiran la provisió de l’assegurança de decessos tenint en compte el plantejament actuarial de l’operació, si bé el tipus d’interès tècnic a utilitzar serà l’establert en les bases tècniques, sempre que la rendibilitat real dels actius afectats, calculada segons l’apartat 4 de l’article 7, sigui major que el tipus d’interès indicat en les bases tècniques. En cas que sigui inferior, el tipus d’interès utilitzat per al càlcul de la provisió de decessos serà el tipus d’interès igual a la rendibilitat realment obtinguda.

Capítol vuitè. Normes per a les provisions de l’assegurança de malaltia

Article 21. Provisió de l’assegurança de malaltia

Quan en l’assegurança de malaltia, incloses les cobertures d’assistència sanitària, s’utilitzin bases tècniques, aquesta provisió, que haurà de representar el valor de les obligacions de l’assegurador per raó de tals assegurances a la data de tancament de l’exercici net de les del prenedor, es calcularà utilitzant la tècnica anàloga a la de l’assegurança de vida.

Capítol novè. Normes per a les provisions de primes pendents de cobrament

Article 22. Provisió per a primes pendents de cobrament

La provisió per a primes pendents de cobrament és una provisió no tècnica a constituir per a insolvències per primes pendents de cobrament.

Es calcularà separadament per a cada ram o risc en què l’eventual pèrdua derivada de l’impagament de la prima no sigui recuperable en funció d’altres drets econòmics reconeguts a favor del prenedor i estarà constituïda per la part de les primes de tarifa meritades en l’exercici que, previsiblement i d’acord amb l’experiència d’anys anteriors de la mateixa entitat, no seran cobrades.

La quantia de la provisió es determinarà minorant les primes que hagin de ser considerades en l’import de les comissions imputades a resultats i de la provisió per a primes no consumides constituïda sobre aquestes, tenint en compte, si escau, la incidència de la reassegurança.

El càlcul de la provisió per a primes pendents de cobrament es realitzarà al tancament de l’exercici a partir de la informació disponible sobre la situació dels rebuts de primes pendents de cobrament al tancament de l’exercici, d’acord amb els següents criteris:

a) Primes amb antiguitat igual o superior a sis mesos no reclamades judicialment: hauran de ser objecte de provisió pel seu import íntegre.

b) Primes amb antiguitat igual o superior a tres mesos i inferior a sis mesos, no reclamades judicialment: es proveiran aplicant un coeficient del 50 per 100.

c) Primes amb antiguitat inferior a tres mesos, no reclamades judicialment: es proveiran en funció del coeficient mitjà d’anul·lacions registrat en les primes que es trobaven en aquesta situació en els tres últims exercicis, conferint a la sèrie històrica la major homogeneïtat possible.

En el cas que l’entitat no disposi de suficient informació per al càlcul del coeficient mitjà d’anul·lacions per tractar-se de noves modalitats, s’ha d’estimar aquest en el 25 per 100 de les primes de tarifa pendents de cobrament.

No obstant això, es pot calcular individualment la provisió en aquells rebuts que, per les seves especials característiques, mereixin ser objecte d’un tractament diferenciat.

d) Primes reclamades judicialment: es proveiran individualment en funció de les circumstàncies de cada cas.

En cas de fraccionament de primes, es considera que la situació a aquests efectes de totes les fraccions de primes, emeses o no, és la de la fracció impagada més antiga. En els casos de primes procedents de coassegurança i reassegurança acceptada, les entitats podran ampliar en tres mesos els terminis ressenyats en les lletres anteriors.

En cas de fraccions de primes el rebut de les quals està pendent d’emetre, corresponents a contractes en els quals s’ha pactat amb el prenedor el pagament fraccionat i en què a la data de càlcul de la provisió no s’hagi produït l’impagament de cap de les fraccions anteriors, s’utilitzarà com a coeficient d’anul·lació a efectes de càlcul de la provisió per a primes pendents, el coeficient mitjà de l’exercici de l’entitat.

Disposició transitòria única. Regles generals per a la primera aplicació del Reglament de desenvolupament del que estableix la disposició final primera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en relació amb el règim de càlcul de provisions tècniques a efectes comptables aplicable a les entitats d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

1. Els criteris continguts en aquest Decret s’aplicaran en el balanç d’obertura a la data d’entrada en vigor del Decret.

2. La contrapartida dels ajustos que s’hagin de realitzar per a complir amb la primera aplicació serà una partida de reserves. En el cas de la provisió d’estabilització, la contrapartida de l’ajustament serà una reserva denominada explícitament reserva d’estabilització.

3. En els primers comptes anuals a 31 de desembre de 2018 que es formulin aplicant aquest Decret, s’inclourà una conciliació del patrimoni net a la data del balanç d’obertura (1 de gener de 2018) sota els criteris anteriors a l’entrada en vigor d’aquest Decret i els requerits per aquest últim.

4. La conciliació anteriorment esmentada anirà acompanyada d’una descripció conceptual per a cada diferència numèrica obtinguda.

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l’1 de gener del 2018.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 27 de desembre del 2017

Antoni Martí Petit
Cap de Govern