Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’ordenament del sistema educatiu andorrà
Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’ordenament del sistema educatiu andorrà
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 26 de juliol del 2018 ha aprovat la següent:
llei 17/2018, del 26 de juliol, d’ordenament del sistema educatiu andorrà
Exposició de motius
La Llei qualificada d’educació, aprovada pel Consell General en la sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 regula el marc general de l’educació a Andorra i reconeix la coexistència de diversos sistemes educatius. L’article 5 d’aquesta Llei qualificada d’educació menciona l’existència de centres educatius que segueixen el sistema educatiu andorrà i en l’article 6, esmenta la necessitat de regular el sistema educatiu andorrà mitjançant una Llei específica que el desenvolupi.
El 9 de juny de 1994, el Consell General aprova la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà donant així cobertura legal a l’oferta educativa de l’Escola Andorrana.
Al llarg dels anys, el sistema educatiu andorrà s’ha anat desenvolupant més enllà de l’educació escolar, diversificant les ofertes formatives, especialment en el nivell d’ensenyament post obligatori, mantenint el batxillerat general com una opció de continuïtat d’estudis acadèmics però també desenvolupant el batxillerat professional, fomentant la formació al llarg de la vida i consolidant l’ensenyament superior. Aquest sistema educatiu que s’ha anat afermant al llarg del temps pretén donar resposta al màxim ventall de necessitats formatives tant dels infants, dels joves com de la ciutadania en general.
És important remarcar, també, l’evolució constant i ràpida dels sistemes d’ensenyament amb la mirada sempre posada en les exigències i particularitats de la nostra societat. En aquest sentit, és necessari revisar les finalitats del sistema educatiu andorrà establertes ja fa més de 20 anys i entre d’altres, actualitzar el concepte d’escola inclusiva i incorporar conceptes lligats a la sostenibilitat i a l’emprenedoria. Així mateix, cal actualitzar els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules. L’alumne és l’element central del procés d’aprenentatge en què el docent adopta un rol de guia.
En aquest context, per tant, és necessari orientar les pràctiques cap a aspectes de ciutadania democràtica, de treball en equip, d’acceptació de les emocions, i de creació d’entorns d’aprenentatge diversificats, globals i reals. Aquesta Llei formalitza l’actualització del sistema educatiu andorrà no tan sols seguint la seva pròpia idiosincràsia sinó també els principals referents internacionals en la matèria. En els darrers anys el sistema educatiu andorrà està canviant el seu enfocament metodològic en el marc del Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA). Aquest canvi de model profund també requereix una adequació de la normativa per a donar-hi cabuda.
En el procés d’actualització de les finalitats del sistema educatiu andorrà, cal posar una atenció especial al model d’escolarització dels alumnes amb discapacitats que ha passat, al llarg dels anys, d’una atenció basada en el principi d’integració a una plena inclusió en el context educatiu.
En aquest mateix sentit, es reafirma el caràcter inclusiu del sistema educatiu andorrà en tots els seus nivells, valorant entre d’altres les particularitats, els interessos, les motivacions, les capacitats, les emocions dels alumnes i proposant respostes educatives que comporten una diferenciació pedagògica i una diversificació, individualització i personalització de l’ajut pedagògic.
D’altra banda, l’any 2008 es publica la Llei 12/2008 d’ordenació de l’ensenyament superior que modifica l’estructura de les titulacions universitàries estatals sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior. Aquesta Llei constitueix una oportunitat pel sistema educatiu andorrà de revisar els requisits d’accés a la professió docent i, alhora, valorar certes especificitats relacionades amb l’especialització dels docents, particularment a la segona ensenyança i a l’ensenyament post obligatori. Igualment, es contempla la possibilitat de contractar, per a determinades àrees de la Formació Professional o de la formació al llarg de la vida, professionals de diferents àmbits laborals que tenen la consideració de professors especialistes.
Finalment, amb la voluntat de donar als alumnes el màxim d’oportunitats en un context formatiu de qualitat, és necessari dotar el sistema educatiu andorrà de mecanismes d’avaluació. Aquests processos d’avaluació, interns i externs, són essencials per poder identificar de forma precisa els àmbits de millora i planificar intervencions focalitzades en aquesta recerca constant de la qualitat del sistema educatiu andorrà.
La Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà compta amb 63 articles que s’agrupen en un capítol preliminar, 6 capítols, dues disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El capítol preliminar i el primer capítol regulen els aspectes generals del sistema educatiu andorrà; el segon, tercer i quart capítol regulen els ensenyaments preobligatori, obligatori i post obligatori respectivament; el cinquè capítol regula la formació andorrana; el sisè capítol estableix el marc d’intervenció per a la qualitat del sistema educatiu.
La Llei presenta una disposició transitòria primera que amplia el termini de consideració de les titulacions universitàries de primer i segon cicle expedides abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008 del 12 de juny d’ordenació de l’ensenyament superior, fins el 31 de desembre del 2019.
Aquesta disposició transitòria també dóna la possibilitat a les persones que tenen una experiència reconeguda en un lloc de treball del sistema educatiu andorrà de poder ser contractades en règim d’eventual pel Govern o bé presentar-se als edictes independentment dels requisits lligats al nivell de titulació de primer o segon cicle en aquesta Llei.
En una disposició transitòria segona, la Llei regula els procediments de selecció en curs.
La disposició derogatòria deroga la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà del 9 de juny de 1994. Es deroga també qualsevol norma de rang igual o inferior que contradigui aquesta Llei.
La disposició final primera encomana al Govern l’aprovació dels decrets d’ordenament del batxillerat i batxillerat professional respectivament en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.
La disposició final segona informa de l’entrada en vigor d’aquesta Llei l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol preliminar
Article 1
El sistema educatiu andorrà, com a eix vertebrador de l’educació a Andorra, garanteix, des d’una perspectiva pròpia, la unitat del procés educatiu. Es basa en els drets, les llibertats i els principis que s’estableixen en la Constitució i en la Llei qualificada d’educació i es compromet a seguir les orientacions europees en matèria educativa.
Article 2
D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei qualificada d’educació, els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l’ensenyament superior, la formació professional i la formació permanent al llarg de la vida, reben la denominació genèrica d’Escola Andorrana.
Article 3
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
1. Promoure el desenvolupament cultural, intel·lectual, social, corporal i moral de les persones.
2. Fomentar l’esperit universal crític i creatiu, així com els comportaments d’adaptabilitat, autonomia i emprenedoria.
3. Afavorir la implicació de les persones en el desenvolupament d’una societat sostenible, tant en l’àmbit social com en el mediambiental i l’econòmic.
4. Formar en el respecte de la diversitat i dels drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
5. Assegurar l’ús acurat de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país en els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.
6. Promoure el coneixement de diverses llengües i el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d’altres països.
7. Capacitar per a l’exercici d’activitats professionals.
8. Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
9. Atendre les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques i contemplar-les com un element enriquidor.
10. Promoure la formació per la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
11. Garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació fomentant la inclusió dels alumnes i atenent la seva diversitat.
12. Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa i la relació amb els altres sistemes educatius presents al país.
Article 4
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
1. Desenvolupar, aprovar i publicar els referents curriculars de les àrees d’aprenentatge o assignatures dels diversos ensenyaments.
2. Acreditar els resultats dels alumnes i expedir les titulacions acadèmiques i els diplomes oficials corresponents als diversos nivells educatius a què fa referència aquesta Llei.
3. Desenvolupar plans d’atenció a la diversitat, flexibilitzar els entorns educatius i proporcionar els suports adaptats a les persones que ho requereixin.
4. Elaborar els quadres d’equivalències acadèmiques i professionals amb altres sistemes educatius. Promoure el reconeixement de les titulacions i els diplomes oficials tant a escala nacional com internacional.
5. Aprovar els convenis amb els centres privats que vulguin acollir-se al sistema educatiu andorrà i autoritzar-ne l’obertura i el funcionament.
6. Planificar les inversions tenint en compte les necessitats i els recursos.
7. Gestionar el personal docent, el personal no docent i d’administració dependent del sistema educatiu andorrà.
8. Reglamentar les condicions laborals i les obligacions professionals del personal del sistema educatiu andorrà.
9. Elaborar i coordinar plans de formació adreçats al conjunt de professionals que intervenen en el context educatiu.
10. Acompanyar la intervenció docent mitjançant la difusió de recursos pedagògics, culturals i tecnològics i donar-hi suport pedagògic.
11. Impulsar propostes d’investigació i processos de renovació i millora continuada dels ensenyaments.
12. Avaluar internament i externament el sistema educatiu i vetllar per la qualitat i l’eficiència dels centres educatius i dels docents.
13. Regular els mecanismes de gestió i participació a les escoles per part dels agents de la comunitat educativa.
14. Vetllar pel compliment de les disposicions, dels drets i deures i de les obligacions per al conjunt de la comunitat educativa.
15. Adoptar totes les mesures necessàries per executar el que disposa aquesta Llei.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 5
Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que es reguli per un programa determinat pel Govern.
Article 6
S’entén per programa el conjunt d’elements curriculars que han de ser objecte d’ensenyament, aprenentatge i avaluació en un nivell educatiu o un diploma determinat.
Article 7
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
1. Les bases psicopedagògiques per construir esquemes de coneixement i el desenvolupament de les competències.
2. L’adopció d’una metodologia activa que situa l’alumne al centre del seu propi procés d’aprenentatge i asseguri la seva participació en aquest procés.
3. El rol orientador del docent.
4. El treball en equip, la cooperació i la col·laboració dels alumnes entre ells.
5. La recerca personal i la resolució autònoma de situacions complexes.
6. La interacció, la convivència i la participació democràtica.
7. El paper de les emocions i de la motivació en l’aprenentatge.
8. La diversificació, la individualització i la personalització de l’ajuda pedagògica.
9. La inclusió de tots els alumnes atenent les seves necessitats educatives a través de la diferenciació pedagògica.
10. L’avaluació formativa i continuada com a element de regulació i millora de l’aprenentatge.
11. L’ús d’esquemes diversificats, globals i reals de coneixements per desenvolupar competències.
Article 8
El sistema educatiu andorrà comprèn els ensenyaments preobligatori, obligatori i post obligatori.
Capítol segon. Ensenyament preobligatori
Article 9
L’ensenyament preobligatori assegura la formació dels infants i reconeix també la responsabilitat bàsica dels pares o tutors.
Article 10
L’ensenyament preobligatori inclou el nivell educatiu de maternal i acull els infants que compleixin tres anys abans de l’acabament del curs escolar.
Article 11
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.
2. L’adquisició de seguretat i autonomia corporal.
3. L’establiment de relacions constructives i equilibrades dels infants entre ells i amb els adults.
4. L’adquisició de pautes de comportament autònom i que afavoreixen la iniciativa i la confiança.
5. La interacció amb els altres mitjançant l’oralitat, els llenguatges expressius o els jocs, així com la descoberta de la comunicació escrita.
6. L’observació, l’exploració i el reconeixement de l’entorn immediat, social i natural.
Article 12
El nivell educatiu de maternal s’estructura en dos cicles: maternal A i maternal B. Cada un dels cicles pot tenir una durada màxima de dos cursos.
Article 13
Els programes del nivell educatiu de maternal s’organitzen en àmbits d’experiències que tenen present el moment evolutiu de l’infant. Aquests àmbits d’experiències s’estableixen reglamentàriament.
Article 14
L’avaluació dels alumnes al nivell educatiu de maternal és formativa i serveix per regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. La promoció dels alumnes al nivell superior es fa de manera automàtica.
Article 15
El nombre màxim d’alumnes per aula, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Article 16
1. El docent que intervé al nivell educatiu de maternal ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.
2. El docent que desenvolupa activitats de psicomotricitat o educació física al nivell educatiu de maternal ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol tercer. Ensenyament obligatori
Article 17
L’ensenyament obligatori inclou els nivells educatius de primera i segona ensenyança i acull, generalment, els infants i joves d’entre sis i setze anys.
Article 18
L’ensenyament obligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement dels valors democràtics com a essencials per a la convivència i la participació democràtica, el desenvolupament d’actituds de respecte i l’establiment de relacions positives i equilibrades.
2. L’anàlisi dels fets socials i els mecanismes que regeixen les societats contemporànies, identificant-ne els valors predominants.
3. El desenvolupament d’un pensament crític i l’adopció d’actituds compromeses amb la democràcia i el principi de sostenibilitat.
4. La comunicació oral i escrita en llengua catalana i en les llengües vehiculars en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives, fent ús d’un ampli ventall de recursos lingüístics i no lingüístics.
La comunicació oral i escrita, de forma clara i entenedora, com a mínim, d’una llengua estrangera en els registres formals i col·loquials, fent ús de recursos lingüístics i no lingüístics.
5. La construcció de raonaments propis i la resolució de problemes a partir de l’observació, l’experimentació, la reflexió i la connexió de coneixements de diversos àmbits.
6. La resolució de problemes fent ús del llenguatge matemàtic, del mètode científic, dels processos de modelització i de la tecnologia apropiada.
7. L’ús autònom, responsable i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. L’expressió de la realitat mitjançant recursos expressius de diversos àmbits, especialment dels terrenys musical, plàstic, visual, corporal i tecnològic.
9. La resolució de situacions motrius considerant les pròpies capacitats, optimitzant els recursos i vetllant per la pròpia salut.
10. La transferència de coneixements adquirits en situacions i contextos diversos per resoldre situacions i problemes amb eficàcia i creativitat.
11. La valoració del propi procés d’aprenentatge, de les pròpies competències cognitives, socials, emocionals i físiques.
12. La identificació dels propis interessos i la planificació de les actuacions necessàries per a una correcta orientació tant personal com professional i escolar.
Article 19
Els elements curriculars establerts per a l’ensenyament obligatori s’organitzen en un conjunt d’àrees i espais d’aprenentatge que s’estableixin reglamentàriament.
Article 20
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d’opció voluntària per als alumnes.
Article 21
Al llarg de l’ensenyament obligatori, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Al final de cada cicle de l’ensenyament obligatori, l’avaluació té una funció sumativa i comprova el nivell de desenvolupament de les competències en relació amb els nivells establerts prèviament.
Article 22
El nombre d’alumnes per aula en els diversos nivells educatius de l’ensenyament obligatori, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Secció primera. Nivell educatiu de primera ensenyança
Article 23
La primera ensenyança és el primer nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i, generalment, acull els infants d’entre sis i dotze anys.
Article 24
La primera ensenyança s’estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Article 25
En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen el certificat d’estudis de primera ensenyança emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana.
Article 26
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci algun dels cicles en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 27
1. El docent que intervé al nivell educatiu de primera ensenyança ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.
2. El personal docent que imparteixi les àrees d’educació visual i plàstica, música, educació física i l’ensenyament de la llengua estrangera ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els ensenyants segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Secció segona. Nivell educatiu de segona ensenyança
Article 28
La segona ensenyança és el segon nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i acull, generalment, els joves d’entre dotze i setze anys.
Article 29
La segona ensenyança s’organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
Article 30
En finalitzar la segona ensenyança, els alumnes reben un certificat d’escolarització emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació efectuat, les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències i una proposta d’orientació.
Article 31
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències generals reben el títol de graduat en segona ensenyança emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 32
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci cadascun dels dos cicles en tres cursos amb un màxim de tres permanències en l’ensenyament obligatori.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 33
1. El docent destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol quart. Ensenyament postobligatori
Article 34
L’ensenyament post obligatori inclou els nivells educatius de batxillerat general, batxillerat professional, ensenyament superior i formació al llarg de la vida.
Article 35
L’ensenyament post obligatori acull, generalment, les persones de més de setze anys.
Secció primera. Nivell educatiu de batxillerat general i professional
Article 36
És condició necessària per accedir al nivell educatiu de batxillerat haver obtingut el títol de graduat en segona ensenyança o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra.
Article 37
Les finalitats del nivell educatiu de batxillerat són:
1. El desenvolupament d’un perfil competencial i d’uns coneixements que afavoreixen una inclusió plena a la societat.
2. La continuïtat d’estudis de nivell superior.
3. La inserció professional en llocs de treball que corresponguin a formacions del nivell corresponent a la titulació.
Article 38
Al llarg del nivell de batxillerat, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les competències en el nivell establert.
En finalitzar el nivell educatiu de batxillerat, l’avaluació és acreditativa.
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el títol de batxiller o batxillerat professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 39
El nombre d’alumnes per aula en el nivell educatiu de batxillerat, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a trenta excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
Article 40
1. El docent que intervé a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Els docents que intervenen a aquest nivell educatiu per assignatures o programes tècnico-professionals han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar experiència professional suficient en l’àmbit corresponent que es determina reglamentàriament.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Article 41
El nivell educatiu de batxillerat general s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
Article 42
Les competències específiques, transversals i els recursos d’aprenentatge del batxillerat general s’organitzen en assignatures obligatòries, de lliure elecció i projectes. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat general.
Article 43
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci el batxillerat general en tres cursos.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat general seguint el principi d’ajustament raonable.
Article 44
El nivell educatiu de formació professional s’estructura en un únic cicle de tres cursos.
Article 45
El nivell educatiu de batxillerat professional s’organitza en titulacions en funció de les activitats professionals per a les quals preparen.
Article 46
El disseny, l’organització i la planificació de les titulacions formatives del batxillerat professional han de comptar amb la participació dels agents socials.
Article 47
Els elements curriculars de cada titulació del batxillerat professional s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat professional.
Article 48
Els alumnes que superen els dos primers anys i demostren el grau de desenvolupament de les competències esperat reben el diploma d’ensenyament professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
Article 49
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per al batxillerat professional, es pot preveure que faci el cicle en cinc anys.
Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat professional seguint el principi d’ajustament raonable.
Secció segona. Ensenyament superior
Article 50
L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell post batxillerat i es desenvolupa en la seva pròpia normativa.
Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior.
Secció tercera. Formació permanent al llarg de la vida
Article 51
La formació permanent al llarg de la vida s’inicia a partir de setze anys.
Article 52
L’accés a la formació permanent al llarg de la vida s’estableix, en funció del tipus de formació, en els decrets corresponents.
Article 53
La formació permanent al llarg de la vida ha de fer efectiu el dret a l’educació que tota persona té al llarg de la vida. Les seves finalitats són:
1. Afavorir la igualtat d’oportunitats formatives a fi que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte personal i professional.
2. Afavorir l’accés i la continuïtat d’estudis i la mobilitat professional.
3. Promoure la descoberta i el coneixement en profunditat de la cultura andorrana.
4. Proporcionar recursos per fomentar la inclusió i la participació cívica i social.
Article 54
La formació permanent al llarg de la vida inclou el desenvolupament de competències a partir d’aprenentatges formals i no formals i s’estructura a partir dels àmbits següents:
1. La formació bàsica i l’alfabetització en diversos àmbits.
2. L’accés a títols oficials del sistema educatiu i la continuïtat d’estudis.
3. L’àmbit de la identitat i la cultura andorranes.
4. L’àmbit de la capacitació professional en col·laboració amb les administracions i els sectors professionals concernits.
Article 55
1. El docent que imparteixi estudis que condueixin a obtenir un títol acadèmic o professional de caràcter oficial o d’una certificació oficial ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. El docent que imparteix formació bàsica pot posseir, si no es compleix el punt anterior, una titulació d’ensenyament superior oficial de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. Els docents destinats a determinades assignatures o programes tecnicoprofessionals, han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient en l’àmbit corresponent.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol cinquè. Formació andorrana
Article 56
La formació andorrana té la finalitat d’assegurar l’establiment de referents d’identitat del país en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà establerts al Principat mitjançant coneixements amplis de la llengua catalana, de la cultura, del medi i de les institucions d’Andorra. La formació andorrana s’imparteix necessàriament en català.
Article 57
La formació andorrana comprèn l’estudi de la llengua catalana, del medi i les ciències humanes i socials d’Andorra i de totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.
Article 58
L’ensenyament de formació andorrana s’imparteix obligatòriament dins de l’horari escolar. Els convenis i els acords administratius que subscrigui el Govern amb les autoritats educatives de què depenen els centres que segueixen sistemes educatius no andorrans han de contenir expressament aquesta previsió.
Article 59
1. L’ensenyament de la formació andorrana estarà impartit per docents del ministeri encarregat de l’educació.
2. El docent destinat a intervenir amb alumnes de fins a dotze anys ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. El docent destinat a intervenir amb alumnes de més de dotze anys ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
Capítol sisè. Qualitat del sistema educatiu
Article 60
És responsabilitat del Govern establir mecanismes d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu.
Article 61
La qualitat del sistema educatiu requereix que es facin avaluacions periòdiques d’àmbit intern i extern. La periodicitat d’aquestes avaluacions s’estableix reglamentàriament.
Article 62
Els indicadors de qualitat del sistema educatiu han de referir-se a les finalitats establertes en l’article 3 i, alhora, als referents de qualitat reconeguts internacionalment.
Article 63
Els processos d’avaluació interns i externs s’han d’acompanyar dels plans de millora contínua corresponents.
Disposició transitòria primera
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 27, 56 i 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
3. Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei acreditin tenir una experiència laboral mínima de 4 cursos escolars complets en el lloc de treball al sistema educatiu andorrà podran ser contractades en règim d’eventual pel Govern d’Andorra o presentar-se a edictes de la tipologia de la plaça ocupada independentment dels requisits establerts en els articles 16, 27, 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona. Procediments de selecció en curs
A efectes de la titulació requerida als candidats, els procediments de selecció que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. S’entén que el procediment de selecció comença amb la fase de promoció interna i conclou amb la de procediment selectiu d’ingrés.
Disposició derogatòria
Aquesta Llei deroga la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, del 9 de juny de 1994. També queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Llei o la contradiguin.
Disposició final primera
S’encomana al Govern que en el termini màxim de 2 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi els reglaments previstos en aquesta Llei.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 26 de juliol del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra