Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers.

Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar, entre d’altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva 2002/87/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre del 2002, relativa a la supervisió addicional de les entitats de crèdit, empreses d’assegurances i empreses d’inversió d’un conglomerat financer, per la qual es modifica les Directives 73/239/CEE, 79/267/CEE, 92/49/CEE, 92/96/CEE, 93/6/CEE i 93/22/CEE del Consell i les Directives 98/78/CE i 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell.

La present Llei té per finalitat transposar a la legislació andorrana l’esmentada Directiva 2002/87/UE per equiparar les exigències en matèria de solvència i supervisió prudencial de les entitats regulades andorranes a les de les seves homònimes europees, millorant la transparència i reduint el risc del sistema financer.

L’actual legislació andorrana compta amb un conjunt complet de normes sobre la supervisió prudencial de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió, considerades individualment, i de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que formin part, respectivament, d’un grup bancari o d’empreses d’inversió, o d’assegurances; és a dir, de grups amb activitats financeres homogènies.

L’evolució recent dels mercats financers ha donat lloc a la creació de grups financers que ofereixen serveis i productes en diversos sectors dels mercats financers, els anomenats conglomerats financers. Fins ara, en el marc jurídic andorrà no ha existit cap norma específica de supervisió prudencial, a escala de grup entès com a conglomerat financer. Si aquests conglomerats, i en especial les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que en formen part patissin dificultats financeres, aquestes podrien desestabilitzar seriosament el sistema financer andorrà i afectar els dipositants particulars, els prenedors d’assegurances i els inversors.

Per ser eficaç, la supervisió addicional de les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió d’un conglomerat financer s’ha d’aplicar, independentment de la seva estructura, a tots aquells conglomerats dels quals les activitats financeres i d’assegurances intersectorials siguin significatives, com succeeix quan s’assoleixen determinats llindars. La supervisió addicional ha d’abastar totes les activitats financeres i d’assegurances contemplades per la legislació financera sectorial i totes les entitats dedicades principalment a aquestes activitats s’han d’incloure en l’àmbit de la supervisió addicional, incloent-hi les empreses de gestió d’actius.

En molts casos, els conglomerats financers es gestionen sobre la base dels sectors en què operen, cosa que no coincideix totalment amb les seves estructures jurídiques. Per tenir en compte aquesta tendència, cal ampliar els requisits de gestió, en particular pel que fa a la direcció de la societat financera mixta de cartera. Les autoritats competents han de disposar dels mitjans necessaris per obtenir de les entitats que formen part d’un conglomerat financer la informació necessària per dur a terme la seva supervisió addicional. Les entitats bancàries, empreses asseguradores i empreses d’inversió que tenen el seu domicili social al Principat d’Andorra poden formar part d’un conglomerat financer encapçalat per una entitat que tingui la seva seu fora del Principat d’Andorra.

Aquestes entitats regulades també han d’estar subjectes a un règim de supervisió addicional, apropiat i equivalent, que aconsegueixi objectius i resultats similars als contemplats en les disposicions de la present Llei. Amb aquesta finalitat, revesteix gran importància la transparència de les normes, així com l’intercanvi d’informació amb autoritats de tercers països sempre que sigui procedent.

Capítol primer. Objectiu i definicions

Article 1. Objectiu

La present Llei estableix normes de supervisió addicional aplicables a les entitats regulades que estiguin supervisades per l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), i que formin part d’un conglomerat financer.

Complementa així mateix les corresponents normes sectorials aplicables a les entitats regulades per les esmentades normes.

Article 2. Definicions

A l’efecte de la present Llei, s’entén per:

1) “entitat bancària” és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit del qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi;

2) “entitat asseguradora” és l’empresa d’assegurances tal com es defineix en l’apartat 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

3) “empresa d’inversió” és aquella societat financera d’inversió, agència financera d’inversió, societat gestora de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que està autoritzada a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, així com estiguin autoritzades per tenir en dipòsit diners o valors dels seus clients;

4) “entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;

5) “societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

6) “entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en l’apartat 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

7) “empresa de serveis auxiliars” és una empresa l’activitat principal de la qual és la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis de processament de dades, o qualsevol altra activitat accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats regulades;

8) “normes sectorials” són aquelles que inclouen la normativa andorrana vigent relativa a la supervisió prudencial de les entitats regulades, establerta en particular, en la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

9) “sector financer” és el sector compost per una o més de les entitats següents:

a) una entitat bancària, entitat financera o empresa de serveis bancaris auxiliars (d’ara endavant denominades conjuntament “sector bancari”);

b) una empresa asseguradora o empresa reasseguradora (d’ara endavant denominades conjuntament “sector de les assegurances”);

c) una empresa d’inversió (d’ara endavant denominada “sector dels serveis d’inversió”);

10) “empresa matriu” és l’entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d’una o més entitats, tal com es defineix en el punt 14 d’aquest article;

11) “filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits de l’apartat 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considerarà també filial de l’última empresa matriu;

12) “participació” s’ha d’entendre com els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’entitat del sector financer, o la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa;

13) “grup” és un conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones;

14) “control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l’entitat matriu:

a) tingui la majoria dels drets de vot;

b) tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració;

c) pugui disposar, en virtut d’acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot;

d) hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l’òrgan d’administració que exerceixin el seu càrrec. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominada són membres de l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’una altra dominada per aquesta societat;

Pel que fa als drets de vot de l’entitat dominant, s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenguin, així com els drets dels quals disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona;

15) “vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

a) una participació en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20 % o més dels drets de vot o de capital d’una empresa;

b) una relació de control;

c) un vincle permanent, entre dues o totes elles i una tercera persona mitjançant una relació de control;

16) “conglomerat financer” és un grup o un subgrup d’entitats, en el qual una entitat regulada encapçala el grup o subgrup, o en què almenys una de les filials de l’esmentat grup o subgrup, és una entitat regulada, que compleix les condicions següents:

a) en cas que l’empresa que encapçali el grup o subgrup sigui una entitat regulada:

i) que sigui una empresa matriu d’una entitat del sector financer, d’una entitat amb participació en una entitat del sector financer o bé d’una entitat vinculada amb una entitat del sector financer mitjançant una relació de direcció única,

ii) que almenys una de les entitats del grup o subgrup pertanyi al sector d’assegurances i almenys una altra pertanyi al sector bancari o dels serveis d’inversió, i

iii) que, tant les activitats consolidades o agregades de les entitats del grup incloses en el sector d’assegurances, com les de les entitats del grup o subgrup incloses en els sectors bancari i dels serveis d’inversió, siguin significatives en el sentit dels apartats 2 o 3 de l’article 3 d’aquesta Llei, o

b) en cas que l’empresa que encapçali el grup o subgrup no sigui una entitat regulada:

i) que les activitats del grup o subgrup es desenvolupin principalment en el sector financer en el sentit de l’apartat 1 de l’article 3 d’aquesta Llei,

ii) que almenys una de les entitats del grup o subgrup pertanyi al sector d’assegurances i almenys una altra pertanyi al sector bancari o dels serveis d’inversió, i

iii) que tant les activitats consolidades o agregades de les entitats del grup incloses en el sector d’assegurances com les de les entitats del grup incloses en els sectors bancari i dels serveis d’inversió siguin significatives en el sentit dels apartats 2 o 3 de l’article 3 d’aquesta Llei;

17) “societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer;

18) “operacions intragrup” són totes les operacions que relacionen, directament o indirectament, les entitats regulades d’un conglomerat financer amb altres empreses del mateix grup o amb qualsevol persona física o jurídica, estretament vinculada a les empreses d’aquest grup, per al compliment d’una obligació, sigui o no contractual, i tingui o no per objecte un pagament;

19) “risc de concentració” és qualsevol exposició que pugui donar lloc a pèrdues suportades per les entitats d’un conglomerat financer, que tingui importància suficient per comprometre la solvència o la situació financera en general de les entitats regulades del conglomerat financer. Les esmentades exposicions poden derivar de riscos de contrapartida o de crèdit, riscos d’inversió, riscos d’assegurança, riscos de mercat o altres riscos, o d’una combinació o interacció d’aquests.

20) “autoritats competents” són les autoritats responsables de la supervisió addicional prevista en l’article 7 d’aquesta Llei.

Article 3. Llindars per a identificar la condició de conglomerat financer

1. Per determinar si les activitats d’un grup es desenvolupen principalment en el sector financer en el sentit de l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 16 de l’article 2, el coeficient entre el balanç total de les entitats del sector financer, regulades o no, del grup i el balanç total del grup en el seu conjunt haurà de ser superior al 40 %.

2. Per determinar si les activitats en diferents sectors financers són significatives en el sentit de l’incís iii) de la lletra a) o de l’incís iii) de la lletra b) de l’apartat 16 de l’article 2, per a cada sector financer la mitjana del coeficient entre el balanç total d’aquest sector financer i el balanç total de les entitats del sector financer del grup i el coeficient entre els requisits de solvència d’aquest sector financer i els requisits totals de solvència de les entitats del sector financer del grup haurà de ser superior al 10 %.

A efectes d’aquesta Llei, el sector financer de menor dimensió d’un conglomerat financer serà el sector amb la mitjana més baixa i el sector financer més important d’un conglomerat financer serà el sector amb la mitjana més alta. Per calcular els sectors financers de major i menor importància, i per calcular la mitjana, els sectors bancaris i de serveis d’inversió es consideraran conjuntament.

Les societats de gestió d’actius s’afegiran al sector al qual pertanyin dins del grup. Si no pertanyen exclusivament a un sector dins del grup, s’afegiran al sector financer de menor mida.

3. Les activitats intersectorials també es consideraran significatives en el sentit de l’incís iii) de la lletra a) o de l’incís iii) de la lletra b) de l’apartat 16 de l’article 2, si el balanç total del sector financer de menor dimensió del grup és superior a 6.000 milions d’euros.

Si el grup no arriba al llindar contemplat en l’apartat 2 d’aquest article, les autoritats competents, en els termes que preveu l’article 4 d’aquesta Llei, podran decidir que el grup no sigui considerat un conglomerat financer o no aplicar les disposicions de l’article 7, si consideren que la inclusió del grup en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei o l’aplicació d’aquestes disposicions no resulten necessàries, o resulten inadequades, o podrien induir a error, amb respecte als objectius de la supervisió addicional.

Les decisions adoptades d’acord amb el present apartat les publicaran les autoritats competents, excepte en circumstàncies excepcionals.

4. Si el grup arriba al llindar contemplat en l’apartat 2 d’aquest article però el sector de menor dimensió no supera els 6.000 milions d’euros, les autoritats competents podran decidir que el grup no sigui considerat un conglomerat financer. Així mateix, podran decidir no aplicar-li les disposicions de l’article 7, si consideren que la inclusió del grup en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei o l’aplicació d’aquestes disposicions no resultin necessàries, o resultin inadequades, o podrien induir a error, amb respecte als objectius de la supervisió addicional.

Les decisions adoptades d’acord amb el present apartat les publicaran les autoritats competents, excepte en circumstàncies excepcionals.

5. A efectes de l’aplicació dels apartats 1 i 2 d’aquest article, les autoritats competents podran, en casos excepcionals, substituir el criteri basat en el balanç total per un o diversos dels següents paràmetres o afegir un o més d’aquests paràmetres, si consideren que són especialment importants a l’efecte de la supervisió addicional d’acord amb aquesta Llei: estructura d’ingressos, activitats fora de balanç i total d’actius gestionats.

6. A efectes de l’aplicació dels apartats 1 i 2 d’aquest article, en el cas que els coeficients esmentats en els apartats siguin inferiors al 40 % i al 10 %, respectivament, s’aplicarà als conglomerats que ja siguin objecte de supervisió addicional un coeficient més baix, el 35 % i el 8 % respectivament, durant els tres anys següents, amb la finalitat d’evitar canvis bruscos de règim.

De la mateixa manera, als efectes de l’aplicació de l’apartat 3 d’aquest article, si el balanç total del sector financer de menor dimensió del grup cau per sota dels 6.000 milions d’euros en el cas dels conglomerats que ja siguin objecte de supervisió addicional, s’aplicarà una xifra inferior a 5.000 milions d’euros durant els tres anys següents amb la finalitat d’evitar canvis bruscos de règim.

Durant el període previst en el present apartat, l’AFA pot decidir que es deixin d’aplicar els coeficients més baixos o les quantitats més baixes contemplades en el present apartat.

7. Els càlculs als quals es refereix aquest article en relació amb el balanç es faran sobre la base del balanç total agregat de les entitats del grup, d’acord amb els seus comptes anuals. A efectes d’aquest càlcul, es tindrà en compte l’import del balanç total de les empreses en què es posseeixin participacions que corresponguin a la part proporcional agregada en possessió del grup. Això no obstant, quan es disposi de comptes consolidats, s’utilitzaran aquestes en lloc dels comptes agregats.

Els requisits de solvència contemplats als apartats 2 i 3 d’aquest article s’han de calcular de conformitat amb el que disposen les normes sectorials pertinents.

Article 4. Autoritat competent responsable de la supervisió addicional

L’exercici de la supervisió addicional de les entitats regulades dels conglomerats financers subjectes a aquesta Llei correspondrà a l’AFA.

Article 5. Identificació dels conglomerats financers

1. L’AFA identificarà, d’acord amb els articles 2, 3 i 5 d’aquesta Llei, qualsevol grup comprès en l’àmbit d’aplicació de la Llei.

A aquests efectes, les autoritats competents que hagin autoritzat entitats regulades del grup cooperaran estretament. Si una autoritat competent considera que una entitat regulada autoritzada és membre d’un grup que podria constituir un conglomerat financer encara sense identificar de conformitat amb aquesta Llei, ho comunicarà a la resta d’autoritats competents interessades.

2. L’AFA informarà l’empresa matriu que encapçali el grup o, a falta d’empresa matriu, a l’entitat regulada amb major balanç total en el sector financer més important del grup, de la qual el grup ha sigut identificat com a conglomerat financer.

L’AFA també informarà les autoritats competents pertinents que hagin autoritzat les entitats regulades del grup i, si és el cas, les autoritats competents del país tercer en què tingui la seva seu principal la societat financera mixta de cartera.

Capítol segon. Supervisió addicional

Secció primera. Àmbit d’aplicació

Article 6. Àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les entitats regulades esmentades en l’article 1

1. Sense perjudici de les disposicions relatives a la supervisió recollides en les normes sectorials, el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, establirà la supervisió addicional de les entitats regulades esmentades en l’article 1, en la mesura i de la forma establerta en aquesta Llei.

2. Les entitats regulades següents estaran subjectes a la supervisió addicional a nivell de conglomerat financer d’acord amb el que disposa l’article 7:

a) tota entitat regulada al capdavant d’un conglomerat financer,

b) tota entitat regulada l’empresa matriu de la qual sigui una societat financera mixta de cartera que tingui el seu domicili social en el Principat d’Andorra,

c) tota entitat regulada vinculada a una altra entitat del sector financer per una relació de direcció única.

Quan el conglomerat financer sigui un subgrup d’un altre conglomerat financer que compleixi els requisits del primer paràgraf, el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, podrà aplicar l’article 7 únicament a les entitats regulades d’aquest últim conglomerat i totes les referències als termes de grup i de conglomerat financer d’aquesta Llei s’entendran com a referència a aquest conglomerat.

3. Tota entitat regulada que no estigui subjecta a la supervisió addicional, d’acord amb l’apartat 2, l’empresa matriu de la qual sigui una entitat regulada o una societat financera mixta de cartera que tingui el seu domicili social en un tercer país, estarà subjecta a la supervisió addicional al nivell del conglomerat financer en la mesura i de la manera establerta a l’article 12.

4. En el cas de persones que tinguin una participació o vincles de capital en una o diverses entitats regulades o que exerceixin una influència significativa sobre aquestes entitats sense tenir participacions o vincles de capital, en casos diferents als esmentats en els apartats 2 i 3 d’aquest article, l’AFA determinarà, de conformitat amb la normativa nacional, si les entitats regulades s’han de sotmetre a la supervisió addicional com si constituïssin un conglomerat financer i, en cas afirmatiu, en quina mesura, sempre que almenys una de les empreses pertanyi al sector d’assegurances i una altra al sector bancari i de serveis d’inversió i que tots dos sectors siguin significatius en el sentit dels apartats 2 i 3 de l’article 3 d’aquesta Llei. Per adoptar la decisió corresponent, l’AFA haurà de prendre en consideració els factors següents:

a) La possibilitat que les esmentades persones poguessin assumir, de fet o de dret, ja sigui en virtut d’acords contractuals o de qualsevol altre vincle jurídic, poders suficients per a, amb independència que s’exercitin o no, fixar l’estratègia o la manera de gestionar el negoci de les entitats regulades, o designar almenys un terç dels membres del consell d’administració de les esmentades entitats.

b) L’existència entre les entitats regulades d’interrelacions econòmiques, basades, entre d’altres factors, en suports financers directes, indirectes o recíprocs, o altres anàlegs que comportin una substancial dependència financera o econòmica.

c) En el cas de grups cooperatius o mutualistes, la base de socis, directes o indirectes, que fos comú a les cooperatives de crèdit o mutualitats de previsió social afectades i els compromisos financers públics d’aquests grups amb respecte a altres entitats financeres.

5. L’exercici de la supervisió addicional a nivell de conglomerat financer no implicarà de cap manera que l’AFA hagi de tenir un paper de supervisió en relació amb les societats financeres mixtes de cartera, les entitats regulades de tercers països que pertanyin a un conglomerat financer o les entitats no regulades d’un conglomerat financer, considerades individualment.

Secció segona. Situació financera

Article 7. Elements de supervisió addicional

1. Sense perjudici dels requeriments prudencials que els siguin aplicables individualment o en base consolidada d’acord amb les normes sectorials, les entitats regulades dels conglomerats financers han de:

a) Mantenir en tot moment, al nivell del conglomerat financer, un volum suficient de recursos propis o marge de solvència en relació amb les inversions realitzades i als riscos assumits; mitjançant el reglament de desenvolupament, s’establiran als criteris d’inclusió de les entitats financeres del conglomerat financer a efectes del càlcul dels requisits d’adequació del capital, així com als mètodes d’acord als quals s’ha d’efectuar aquest càlcul, que hauran de partir de la suma dels requeriments de solvència establerts en les normes sectorials aplicables a les entitats del conglomerat financer.

b) Aplicar polítiques d’adequació de capital en el conglomerat financer.

c) Respectar els límits quantitatius i altres requisits que puguin fixar el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, en relació amb la concentració de riscos de les entitats del conglomerat financer, així com informar, almenys anualment, l’AFA de qualsevol concentració de riscos significativa en el conglomerat financer. Es considera una concentració de riscos significativa aquella que superi el 10 % dels fons propis del conglomerat financer.

d) Respectar els límits quantitatius i complir els requisits qualitatius que puguin fixar el Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, en relació amb les operacions intragrup de les entitats del conglomerat financer entre si i d’aquestes amb les persones físiques o jurídiques amb què mantinguin vincles estrets, així com informar, almenys anualment, l’AFA sobre les operacions intragrup significatives de les entitats regulades en el conglomerat financer.

Es considerarà significativa tota operació intragrup d’import superior al 5 % de la quantia total dels requisits d’adequació del capital d’un conglomerat financer.

e) Comptar al nivell del conglomerat financer amb procediments de gestió de riscos i mecanismes de control intern adequats, així com amb una bona organització administrativa i comptable, en els termes que es definiran reglamentàriament.

2. Quan l’entitat dominant del conglomerat financer sigui una societat financera mixta de cartera a la qual li siguin aplicables normes sectorials equivalents a les contingudes en l’apartat anterior i en el desenvolupament reglamentari, l’AFA podrà decidir que s’apliquin a aquesta societat únicament les disposicions d’aquesta Llei i en el desenvolupament reglamentari o les disposicions reguladores del sector financer més important del conglomerat financer.

3. Els elements de supervisió addicional previstos en l’apartat 1 d’aquest article seran objecte d’una supervisió general per part de l’AFA.

Secció tercera. Mesures per facilitar la supervisió addicional

Article 8. Funcions de les autoritats competents

1. Les funcions de l’AFA en relació amb la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer són les següents:

a) La recopilació i la difusió de la informació pertinent o essencial, incloent-hi la difusió de la informació que resulti rellevant per la tasca de supervisió de l’AFA d’acord amb les normes sectorials.

b) La supervisió general i l’avaluació de la situació financera d’un conglomerat financer.

c) L’avaluació del compliment de les obligacions contemplades en l’article anterior i en el desenvolupament reglamentari.

d) L’avaluació de l’estructura, l’organització i els sistemes de control intern del conglomerat financer.

e) La planificació i coordinació de les activitats de supervisió quan resulti necessari pels objectius de la supervisió addicional i, en tot cas, en situacions d’emergència.

f) La identificació de l’estructura jurídica i de l’estructura organitzativa i de governança.

g) La realització de proves de resistència periòdiques a escala de conglomerats financers.

h) La resta de funcions que se li atribueixin per aquesta Llei i el desenvolupament reglamentari.

2. L’AFA podrà dirigir-se directament a les entitats, regulades o no, d’un conglomerat, per demanar qualsevol informació que sigui pertinent a l’efecte de la supervisió addicional.

3. La informació rebuda en el marc de la supervisió addicional estarà subjecta a les disposicions sobre secret professional i divulgació d’informació confidencial establertes en les normes sectorials.

Article 9. Requisits dels administradors de les societats financeres mixtes de cartera

Tots els membres del consell d’administració de les societats financeres mixtes de cartera, així com els del consell d’administració de l’entitat dominant, quan n’hi hagi, han de ser persones de reconeguda honorabilitat comercial i professional, posseir coneixements i experiència adequats per exercir les seves funcions i estar en disposició d’exercir un bon govern de l’entitat. Els requisits d’honorabilitat, coneixement i experiència han de concórrer també en els directors generals o assimilats, així com en les persones que assumeixin funcions de control intern o ocupin llocs clau per al desenvolupament diari de l’activitat de l’entitat i de la seva dominant.

Article 10. Accés a la informació

1. El Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, vetllarà perquè no hi hagi impediments legals que impedeixin que les persones físiques i jurídiques incloses en l’àmbit de la supervisió addicional, ja siguin entitats regulades o no, intercanviïn entre si informació que sigui pertinent a l’efecte de la supervisió addicional.

2. El Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, disposarà que, quan es dirigeixin directament o indirectament a les entitats d’un conglomerat financer, ja siguin entitats regulades o no, l’AFA, que és responsable de la supervisió addicional, pugui tenir accés a qualsevol informació que sigui pertinent a efectes de la supervisió addicional.

Article 11. Mesures d’execució

1. Quan no es compleixin les obligacions establertes en l’article 7 d’aquesta Llei i en el desenvolupament reglamentari, quan es compleixin però la solvència en el nivell del conglomerat financer pugui veure’s compromesa o quan les operacions intragrup o les concentracions de riscos suposin una amenaça per la situació financera d’aquell, seran d’aplicació a les entitats regulades les mesures definides reglamentàriament.

2. L’AFA està facultada per adoptar qualsevol mesura de supervisió que estimi necessària per evitar o remeiar l’elusió de normes sectorials per part de les entitats regulades d’un conglomerat financer.

3. El que disposen els apartats anteriors d’aquest article s’entendrà en tot cas sense perjudici de l’aplicació, quan sigui procedent, de les sancions administratives aplicables per l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei previstes en la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

Secció quarta. Tercers països

Article 12. Empreses matrius situades fora del Principat d’Andorra

1. L’AFA ha de comprovar si les entitats regulades, l’entitat matriu de les quals sigui una entitat regulada o una societat financera mixta de cartera que tinguin el domicili social fora del Principat d’Andorra, estan subjectes a supervisió per part d’una autoritat competent d’un tercer país, equivalent a la que preveu aquest capítol i al desenvolupament reglamentari, sempre que aquelles formin part d’un grup que, d’aplicar les normes contingudes a l’article 3, constituirien un conglomerat financer.

2. En el cas que no s’apreciés l’existència d’un règim de supervisió equivalent, serà aplicable a les entitats regulades esmentades en l’apartat anterior, el règim de supervisió que preveu aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.

3. Sense perjudici de l’establert en l’apartat anterior, el Govern d’Andorra i, amb la seva habilitació específica, l’AFA, en l’àmbit de les seves competències, poden establir altres mètodes per a la supervisió addicional dels grups a què es refereix aquest apartat. Entre aquests mètodes figurarà la potestat de l’AFA d’exigir la constitució d’una societat financera mixta de cartera que tingui el domicili social al Principat d’Andorra i aplicar aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari a les entitats regulades del conglomerat financer encapçalat per aquesta societat financera mixta de cartera.

Els mètodes hauran de complir els objectius de la supervisió addicional definits en aquesta Llei.

Article 13. Cooperació amb les autoritats competents de tercers països

L’article 20 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances s’aplicarà a la negociació d’acords amb un o més tercers països sobre les modalitats d’exercici de la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer.

Capítol tercer. Societats de gestió d’actius

Article 14. Societats de gestió d’actius

1. El Govern d’Andorra o, amb la seva habilitació específica, l’AFA, podrà incloure les societats de gestió d’actius en els supòsits següents:

a) en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada de les entitats bancàries i empreses d’inversió o en l’àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les empreses asseguradores que formin part d’un grup d’assegurances;

b) en cas de que el grup sigui un conglomerat financer, en l’àmbit d’aplicació de la supervisió addicional d’acord amb aquesta Llei, i

c) en el procés d’identificació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 3 d’aquesta Llei.

2. A efectes de l’aplicació del primer paràgraf, el Govern d’Andorra disposarà, o facultarà l’AFA per decidir, d’acord amb quines normes sectorials, sector bancari, sector d’assegurances o sector dels serveis d’inversió, s’inclouran les societats de gestió d’actius en la supervisió consolidada o addicional a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article.

3. A efectes de l’aplicació d’aquest article, s’apliquen a les societats de gestió d’actius, les normes sectorials pertinents relatives a la forma i l’abast de la inclusió de les entitats financeres, quan les societats de gestió d’actius estiguin incloses en l’àmbit d’aplicació de la supervisió consolidada de les entitats bancàries i de les empreses d’inversió.

Alternativament a efectes de l’aplicació d’aquest article, s’apliquen a les societats de gestió d’actius, les normes sectorials pertinents relatives a la forma i l’abast de la inclusió de les empreses reasseguradores, quan les societats de gestió d’actius estiguin incloses en l’àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les empreses asseguradores.

4. A efectes de la supervisió addicional de la lletra b) de l’apartat 1 d’aquest article, es considerarà que la societat de gestió d’actius forma part del sector en el que quedi inclosa d’acord amb la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article.

Quan una societat de gestió d’actius formi part d’un conglomerat financer, als efectes de l’aplicació d’aquesta Llei, es considerarà que tota referència al concepte d’entitat regulada i al concepte d’autoritats competents inclouen, respectivament, a les societats de gestió d’actius i a les autoritats competents responsables de la supervisió d’aquestes. Aquesta disposició s’aplica als grups als què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article.

Disposició final única. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor l’endemà de publicar-se en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 20 de desembre del 2018

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra