Decret 305/2022, del 20 de juliol del 2022

Decret 305/2022, del 20-7-2022, d’aprovació del Reglament de funcionament de les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat.

Exposició de motius

En els darrers anys, al Principat d’Andorra s’ha detectat un increment del nombre de persones que presenten característiques personals, socials i de salut mental molt vulnerables que els impedeixen gaudir d’un nivell de desenvolupament i benestar adequat. Actualment, la intervenció professional interdisciplinària i ordinària no permet donar a aquestes persones una resposta àgil i efectiva per canviar aquestes situacions, motiu pel qual es fa necessari avaluar i articular nous recursos extraordinaris o intervencions especialitzades.

En ocasions, les circumstàncies greus i transitòries d’aquestes persones comporten la necessitat de ser ateses en recursos residencials especialitzats per tractar les seves problemàtiques. Tenint en compte que són persones amb una vulnerabilitat especial, es fa necessària la intervenció professional conjunta i coordinada per tal de donar una millor resposta tant durant la seva estada com per al seu pla de retorn a la comunitat.

La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris defineix els serveis socials com la branca de la protecció social que s’adreça al benestar individual i social de la població, especialment de les persones, les famílies i els grups en situació de necessitat, per promocionar l’autonomia, la inclusió i la cohesió social.

En l’àmbit de la infància i l’adolescència, la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents requereix que s’estableixin les mesures idònies per resoldre les necessitats reals i garantir el benestar necessari per a aquest segment de la població, i que impliquen no només cada infant o adolescent i les seves famílies sinó també les institucions públiques que s’han d’encarregar de la seva atenció i protecció. Específicament, la Llei tracta respecte al dret a la protecció de la salut mental i en relació amb les conductes addictives.

Les actuacions de promoció, prevenció i protecció de la salut han de tenir en compte el dret de les persones a gaudir d’una qualitat de vida que tingui en consideració les seves necessitats i especificitats perquè puguin adoptar estils de vida saludables. Així mateix, tenen dret a accedir als serveis i recursos que fomentin la recuperació en l’àmbit de la salut mental tot proporcionant-los intervencions terapèutiques especialitzades i coordinades amb altres serveis, fent un èmfasi especial en les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.

En aquest context, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de prendre totes les mesures necessàries per aconseguir la recuperació física, psicològica i funcional, a més de la reinserció social, de totes les persones vulnerables per tal de garantir el seu benestar per a un desenvolupament integral.

D’altra banda, el Ministeri de Salut, com a ens rector de les polítiques de salut, lidera, promou i articula, de manera efectiva, els esforços dels actors socials clau per protegir i millorar la salut de la població, i per aquest motiu ha desenvolupat el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA). El PISMA estableix les accions necessàries per desenvolupar un model d’atenció que garanteixi el dret a la salut mental de la població.

Per tal de portar-ho a terme, és necessari establir el model d’atenció integral centrada en la persona (AICP) i l’atenció comunitària i establir les accions necessàries que permetin abordar la salut mental i les addiccions de manera global i caminar cap a una societat més inclusiva, desenvolupada i solidària.

D’aquesta manera, la complexitat i la multiplicitat de factors associats a les problemàtiques detectades prop d’aquestes persones fan necessària la creació de dos comissions, una centrada en infants i adolescents i l’altra en joves i adults, que, de forma transversal i coordinada, portin a terme l’avaluació holística de les persones i de les situacions, per tal de donar resposta a les necessitats extraordinàries que presenten i reduir o eliminar els factors que impossibiliten que puguin gaudir d’un nivell de benestar adequat al seu desenvolupament integral.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, el Govern, en la sessió del 20 de juliol del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de funcionament de les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat, que entrarà en vigor a l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de funcionament de les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat

Article 1. Objecte

Aquest Reglament crea les comissions sociosanitàries de seguiment de persones en situacions d’elevada complexitat (en endavant, “les comissions”), una centrada en infants i adolescents i l’altra en els joves i adults.

El conjunt d’aquestes comissions ha de regular i establir les bases d’un pla d’acció i intervenció holística i conjunta per part dels diferents àmbits concernits, amb l’objectiu d’avaluar i efectuar el seguiment i les propostes d’intervenció respecte a les situacions de les persones que presenten greus problemàtiques relacionades amb els àmbits socials, de salut mental i addiccions.

Article 2. Naturalesa i adscripció

Les comissions es constitueixen com un òrgan nacional de caràcter tècnic, i adscrites als ministeris encarregats dels afers socials i de la salut, amb competències per valorar l’estat de les persones en situacions d’elevada complexitat i proposar l’assignació dels recursos més idonis, així com efectuar altres funcions que se’ls atribueixin en aquest Reglament.

Article 3. Persones objecte de seguiment

Les comissions valoren les persones amb residència legal i efectiva al Principat d’Andorra que estan en seguiment pels serveis competents en atenció social o sanitària i els professionals referents de les quals determinin que, mitjançant els recursos i les intervencions ordinaris, no es pot reconduir la situació d’elevada complexitat que presenten, cosa que els impedeix promoure un nivell suficient de benestar i desenvolupament físic, psíquic i social.

També efectuen el seguiment de les persones residents en centres terapèutics o residencials especialitzats que, per la seva situació d’elevada complexitat, requereixen una avaluació més exhaustiva.

Article 4. Funcions

Les comissions són competents per desenvolupar les funcions següents:

a) Valorar els casos de persones que presenten situacions d’elevada complexitat en els àmbits social o de salut mental o addiccions, quan la gravetat d’aquestes situacions no s’hagi pogut reconduir mitjançant els recursos ordinaris, i que afecti notablement el desenvolupament correcte i benestar de la seva vida quotidiana en els àmbits familiar, escolar, laboral o judicial.

b) Valorar la intervenció de les persones que es trobin ingressades en centres terapèutics i residencials i que, per l’elevada complexitat de la seva situació, requereixin la coordinació efectiva entre els ministeris i institucions vinculats, així com la implementació de recursos o intervencions extraordinaris.

c) Coordinar i acordar les intervencions conjuntes, així com els recursos necessaris i específics, per cadascun dels ministeris o administracions vinculats, per reconduir la situació detectada d’acord amb un model d’atenció centrada en la persona. A aquest efecte, les comissions poden requerir els informes i les coordinacions necessaris.

d) Vetllar perquè es garanteixi l’atenció continuada de les persones que es troben en seguiment per part de les comissions i assegurar les coordinacions escaients amb les institucions o comissions tècniques corresponents.

e) Analitzar la informació relativa a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu i traslladar-la als poders públics perquè valorin la implementació de recursos o legislacions específics.

f) Mantenir reunions periòdiques amb les associacions o professionals vinculats per identificar les mancances detectades i propostes de millora relacionades amb reglaments, decrets o actuacions administratives.

g) Qualsevol altra actuació que es consideri escaient en l’àmbit competencial de les comissions.

Article 5. Composició de les comissions i nomenament dels membres

1. Es creen dos comissions, una per a infants i adolescents (persones fins als 18 anys) i l’altra per a joves i adults (a partir dels 18 anys), formades pels representants concernits de cada àmbit i que se celebren separadament.

a) Membres permanents en ambdós comissions:

i. Un alt càrrec del ministeri competent en afers socials i un alt càrrec del ministeri encarregat de la salut, que n’exerceixen la presidència conjunta.

ii. La persona responsable del Servei de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (en endavant, “SAAS”).

iii. Una persona en representació de la CASS.

iv. La persona responsable de la Unitat de Conductes Addictives del SAAS.

v. La persona responsable de de l’àrea encarregada de la Promoció de l’Autonomia Personal del ministeri competent en afers socials.

vi. Un jurista del ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat i un tècnic de salut mental adscrit a la Unitat de Salut Mental i Addiccions, que exerceixen individualment la secretaria en cada una de les comissions.

b) Membres permanents de la Comissió d’Infància i Adolescència:

i. La persona responsable de l’àrea encarregada de l’atenció a la infància i l’adolescència del ministeri competent en afers socials.

ii. La persona responsable de l’àrea encarregada de la inspecció i l’avaluació educativa del ministeri competent en educació.

iii. La persona responsable de l’àrea encarregada de la justícia juvenil i les mesures penals alternatives del ministeri competent en justícia i interior.

iv. Un metge psiquiatre referent de l’Equip de Salut Mental Infantojuvenil del SAAS.

c) Membres permanents de la Comissió de Joves i Adults:

i. La persona responsable de l’àrea encarregada dels serveis i programes per a la infància, l’adolescència i la joventut del ministeri competent en afers socials.

ii. La persona responsable de l’àrea encarregada de les persones i les famílies del ministeri competent en afers socials.

iii. La persona responsable de l’àrea encarregada dels serveis sociosanitaris del ministeri competent en afers socials.

iv. El coordinador clínic de Salut Mental del SAAS.

v. Un representant del Servei d’Ocupació.

3. Les persones encarregades de designar els membres titulars també han de nomenar suplents, que formen part de les comissions quan els titulars es trobin absents o impossibilitats transitòriament. El seu nomenament és vàlid mentre no es nomeni un altre membre que els substitueixi. El nomenament i el cessament dels membres titulars i suplents es publiquen al BOPA.

4. Els presidents i els membres vocals titulars o suplents tenen veu i vot.

5. Els referents dels casos i professionals vinculats d’altres àmbits poden ser convidats a les reunions de les comissions quan l’ordre del dia inclogui el seguiment de persones que atenen. Tenen veu però no vot.

Article 6. Deure de confidencialitat

Tots els membres de les comissions, titulars i suplents, així com les persones que assisteixen ocasionalment a les sessions ordinàries i extraordinàries de les comissions, han de respectar la intimitat de les persones ateses i les seves famílies, i mantenir la confidencialitat de totes les dades i la informació que constin en els seus expedients, d’acord amb el que estableix la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Article 7. Càrrecs

1. La presidència conjunta exerceix les funcions següents:

a) Fixar el calendari de sessions ordinàries i convocar els membres de les comissions. Les sessions poden ser suspeses per causes justificades; en aquest cas es fixa la data de la nova convocatòria.

b) Establir i aprovar l’ordre del dia de les sessions i els casos que es tractaran, prioritzant la valoració tècnica de les peticions dels membres formulades amb l’antelació suficient.

c) Presidir les sessions i moderar-ne el desenvolupament.

d) Signar les propostes que són competència de les comissions, les actes de les sessions que se celebrin i les sol·licituds o els informes que eventualment es puguin emetre.

e) Qualsevol altra que consideri convenient per assegurar la protecció i el benestar de les persones ateses en el marc de les comissions.

2. La secretaria exerceix les funcions següents:

a) Recollir les propostes dels casos que es volen tractar i traslladar-les a la presidència.

b) Notificar l’ordre del dia dels casos que s’han de tractar, amb una còpia de la informació vinculada, a tots els membres de les comissions i als professionals referents dels casos o dels àmbits vinculats.

c) Redactar i recollir en l’acta de cada sessió els temes tractats i els acords adoptats.

d) Rebre la correspondència i altres notificacions, i expedir la documentació pròpia de les comissions.

e) Custodiar la documentació oficial de les comissions.

f) Qualsevol altra funció que li encomani la presidència, o la persona en qui delegui aquesta funció, si escau.

Article 8. Funcionament

1. Les comissions es reuneixen en sessió ordinària almenys trimestralment. Aquesta comissió es pot celebrar de forma telemàtica.

2. En casos d’urgència, quan sigui necessari estudiar i avaluar la situació d’una persona que per les seves circumstàncies personals, socials o de salut requereixi una resposta immediata, la presidència, a iniciativa pròpia o a petició de qualsevol dels membres, pot decidir celebrar una sessió extraordinària, que pot ser telemàtica.

3. Els membres de les comissions poden proposar a la secretaria les persones en seguiment per part de les àrees o els serveis concernits respecte de les quals les comissions respectives han de fer una valoració. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada de la informació tècnica requerida per conèixer la seva situació i dels recursos que pot necessitar.

4. Els membres de les comissions han d’informar igualment de les persones que han invertit la situació que va comportar la intervenció aprovada per la comissió respectiva, per valorar la finalització dels recursos i intervencions extraordinaris i mantenir els circuits d’actuació ordinaris si escau.

5. Les comissions han d’informar els professionals i serveis concernits dels acords que prenen.

Article 9. Convocatòria i ordre del dia

1. La convocatòria de les sessions ordinàries s’ha de fer amb una antelació mínima de set dies naturals a la seva celebració i per qualsevol mitjà que permeti acreditar-ne la recepció. Ha d’indicar el lloc on té lloc la sessió, la data, l’hora i l’ordre del dia i, si escau, s’hi ha d’adjuntar la informació i els documents necessaris dels expedients que s’han de tractar.

2. La suspensió d’una sessió convocada s’ha de notificar amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores i la comunicació ha d’incloure la nova convocatòria.

3. L’ordre del dia, que ha d’establir i aprovar la presidència en funció del nombre i la gravetat dels casos, es pot modificar fins a vint-i-quatre hores abans de l’hora de la convocatòria de la sessió. La modificació de l’ordre del dia s’ha de comunicar als membres de la comissió en el termini més breu possible en la mateixa forma prevista per a la comunicació de la convocatòria.

4. La convocatòria de les sessions extraordinàries s’ha de fer amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores seguint el mateix procediment que per a les sessions ordinàries. El membre de la comissió que sol·liciti una sessió extraordinària ha d’adreçar la informació pertinent de l’expedient que s’ha de tractar, per un mitjà que n’acrediti la recepció, a la resta de membres tan aviat com sigui possible, perquè puguin efectuar la seva valoració.

5. És possible la presència telemàtica a les reunions quan algun dels membres ho sol·liciti.

Article 10. Quòrum

Les comissions, tant en sessió ordinària com en sessió extraordinària, es constitueixen vàlidament amb la presència, com a mínim, de la meitat dels membres titulars o suplents. En tot cas, hi ha d’assistir la presidència o la persona en qui delegui aquesta funció i la secretaria.

Article 11. Règim de decisions i actes de les sessions

1. Els acords en les comissions s’adopten per consens dels membres presents. En cas que aquest consens no s’assoleixi, es poden adoptar acords per majoria simple, en què els presidents tenen vot de qualitat en cas d’empat.

2. Els membres que discrepin dels acords adoptats poden fer constar en acta la seva discrepància.

3. L’acta de les sessions amb els acords presos ha de ser aprovada per tots els membres assistents a les comissions en la mateixa sessió o la següent.

Article 12. Habilitació expressa sobre intercanvi de dades

D’acord amb la normativa vigent relativa a la protecció de dades personals, el Govern, les entitats parapúbliques i la resta de les administracions públiques nacionals resten habilitades per a l’intercanvi de les dades necessàries.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 20 de juliol del 2022

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern