Decret 490/2022, del 23 de novembre del 2022
Decret 490/2022, del 23-11-2022, d’aprovació del Reglament de publicació dels models d’estatuts per a clubs esportius, seccions d’acció esportiva, agrupacions esportives i federacions esportives.
Exposició de motius
L’article 15 de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, estableix que el Govern ha d’aprovar reglamentàriament un model d’estatuts que indiqui el contingut mínim que han d’incloure els estatuts de les entitats esportives incloses a la secció primera del títol II de la Llei.
Es considera igualment adient l’aprovació d’un model d’estatuts per a les federacions esportives ja que, tot i no estar incloses en la secció primera del títol II de la Llei, es creu oportú la seva aprovació en tant que els seus estatuts s’han de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports. Alhora, la creació d’un model d’estatuts per a aquest tipus d’entitat aportarà seguretat jurídica i resoldrà molts dels dubtes que es plantegen a l’hora de redactar els estatuts i que arriben al Ministeri de Cultura i Esports.
D’altra banda, igualment el Ministeri de Cultura i Esports ha constatat un creixement de les demandes de creació d’entitats esportives, promogudes gairebé la totalitat per ciutadans que no són professionals en la matèria i no compten amb assessoraments externs, i per això s’ha decidit treballar un model d’estatuts per a la constitució de cada categoria d’entitat esportiva, ja siguin seccions d’acció esportiva, agrupacions esportives, clubs esportius o federacions esportives.
Vista la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra;
A proposta de la ministra de Cultura i Esports, el Govern, en la sessió del 23 de novembre del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de publicació dels models d’estatuts per a seccions d’acció esportiva, clubs esportius, agrupacions esportives i federacions esportives, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de publicació dels models d’estatuts per a seccions d’acció esportiva, clubs esportius, agrupacions esportives i federacions esportives
Article 1
Aquest Reglament té per objecte publicar els models d’estatuts per a seccions d’acció esportiva, clubs esportius, agrupacions esportives i federacions esportives amb el contingut mínim que han de tenir per poder ser inscrits al Registre d’Associacions.
Article 2
Els models d’estatuts publicats en aquest Reglament són els que s’adjunten en els annexos respectius per a cada tipus d’entitat esportiva concernida.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 23 de novembre del 2022
Xavier Espot Zamora
Cap de Govern
Annex 1. Model d’estatuts de club esportiu
Aquest document és un model de redacció d’estatuts d’un club esportiu. L’entitat pot adaptar el contingut de la plantilla a les seves especificitats, sempre regint-se per les lleis aplicables.
Estatuts del Club ...
Generalitats
Article 1. Definició, denominació i règim jurídic
El club esportiu …, abreujadament …, és una associació privada sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes que té per objecte l’estudi, la promoció i la pràctica d’una activitat esportiva.
El club es basa en principis democràtics, de coordinació, transparència, eficàcia i cooperació lleial i efectiva, així com tots aquells altres que es contemplen en les lleis i en aquests estatuts.
El club es regeix per la legislació i normativa vigent aplicable en matèria d’Associacions, d’Esports, d’Antidopatge, de prevenció del blanqueig dels diners, per aquests estatus i pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans
Article 2. Domicili social
El club té el domicili social al Principat d’Andorra, a …, parròquia de ...
El club pot traslladar la seu social per acord de l’Assemblea General.
Article 3. Objecte social
El club té per objecte l’estudi, la promoció i la pràctica esportiva per part de les persones associades de les modalitats o especialitats esportives següents:
a) ...
b) ...
El club pot dur a terme activitats econòmiques sempre que es moguin en el marc de les seves finalitats estatutàries i no tinguin per objecte, explícit o implícit, l’obtenció de beneficis econòmics per repartir-los entre els associats.
El club pot dur a terme totes les activitats lícites adequades a l’objecte social que serveixin per assolir les finalitats estatutàries, d’acord, en cada cas, amb els requisits i les condicions que estableixi l’ordenament.
Article 4. Principis generals del club
Sense perjudici de la necessitat d’adaptar l’activitat del club als principis establerts per la normativa sempre en vigor:
1. El club és partícip de les bones pràctiques mediambientals, i de la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius.
2. El club es compromet a prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant, i també a fomentar els valors associats especialment al camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge, primordialment en les manifestacions esportives que organitza.
3. El club ha de regir-se per les regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i té l’obligació d’informar el dit organisme i cooperar-hi en matèria de lluita contra el dopatge.
4. El club ha de col·laborar amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, com també amb les organitzacions i entitats vinculades amb el món de l’esport i incloses en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o en la llei que la substitueixi.
Article 5. Durada
El club es constitueix per una durada indefinida / de. anys.
Els socis
Article 6. Condicions d’admissió dels socis
1. Poden formar part del club les persones de nacionalitat andorrana, les persones de nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra o les persones de nacionalitat estrangera no residents. Aquestes últimes, però, no poden ser elegides per als seus òrgans directius ni representar-les.
2. Les sol·licituds d’admissió s’han d’adreçar a la Junta Directiva, que acceptarà o denegarà la demanda d’acord amb els principis d’objectivitat i reglamentació.
3. Els socis es classifiquen en diverses classes:
a) ...
b) ...
c) ...
Per tal d’obtenir les anteriors classificacions, els socis han de complir els següents condicions:
a) Per als socis de la classe ...: ...
b) Per als socis de la classe ...: ...
c) Per als socis de la classe ...: ...
Article 7. Causes de baixa dels socis
Els membres tenen dret a separar-se del club i no poden ser obligats a romandre-hi en contra de la seva voluntat.
En qualsevol cas, la condició de membre es perd en els casos següents:
1. Per voluntat pròpia.
2. Per resolució judicial.
3. Per imposició d’una sanció disciplinària.
4. Per manca del pagament de qualsevol quota a la qual estigui obligat a fer front, previ requeriment de fer-ne efectiu l’ingrés en un termini de. dies.
5. Per qualsevol altra causa prevista a l’ordenament jurídic vigent.
Article 8. Drets i deures dels socis
I. Els membres del club tenen dret a:
1. Assistir a les assemblees generals, personalment o a través de representants, i participar-hi.
2. Votar en els altres òrgans del club de què formin part.
3. Ser elegibles per als òrgans de govern.
4. Ser informats de les activitats del club i prendre-hi part.
5. Ser informats del funcionament del club i, especialment, de les decisions dels òrgans de govern, de l’estat de comptes i de les relacions del club amb els poders públics i amb tercers. Aquest dret es pot exercir sol·licitant la informació corresponent a la Junta Directiva o als altres òrgans estatutaris de govern i, si escau, fent preguntes a les assemblees generals.
6. Separar-se del club. Si la persona que se separa consta al Registre com a membre fundador, pot sol·licitar al Registre l’anotació de la seva separació.
II. Els membres del club tenen els deures següents:
1. Ser lleials als objectius i a les finalitats del club i actuar per assolir-los.
2. Contribuir al sosteniment del club en la forma que determinin els estatuts.
3. Respectar i complir els acords adoptats pels òrgans del club.
Òrgans del Club
Article 9. Assemblea General
L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del club i en formen part tots els membres directament o per representació.
I. Competències
L’Assemblea General té les funcions següents:
1. Modificar els estatuts.
2. Elegir la Junta Directiva.
3. Fer cessar la Junta Directiva o qualsevol dels seus membres per majoria simple dels assistents i representats.
4. Aprovar el pressupost anual, que ha de contenir l’expressió de les quotes o les aportacions exigibles als socis, i aprovar la liquidació del pressupost anterior.
5. Incorporar el club a una altra associació o a una unió d’associacions, així com crear una altra associació.
6. Separar definitivament del club els seus membres després de l’expedient disciplinari corresponent.
7. Dissoldre el club.
8. Les altres previstes en aquests estatuts i en la legislació sempre en vigor.
II. Sessions
L’Assemblea General s’ha de reunir com a mínim una vegada l’any en sessió ordinària.
La Junta Directiva o una desena part dels socis poden convocar una sessió extraordinària de l’Assemblea General. En el cas que la convocatòria sigui a instància dels socis, han d’adreçar la sol·licitud a la Junta Directiva, que ha de fer efectiva la convocatòria en un termini màxim de vint dies.
III. Quòrum
La constitució vàlida de l’Assemblea General requereix que almenys, en primera convocatòria, hi siguin presents o representats la meitat dels membres de dret.
En segona convocatòria hi ha de ser present o representat un nombre de membres que com a mínim representi el ... per cent del total.
IV. Convocatòria
La Junta Directiva ha de convocar les sessions ordinàries i extraordinàries de l’Assemblea General amb una antelació mínima de quinze dies, i ha d’indicar l’ordre del dia i el lloc, la data i l’hora de reunió, en primera i en segona convocatòria.
Una desena part dels membres de dret de l’Assemblea General pot demanar a la Junta Directiva d’incloure noves qüestions a l’ordre del dia quan ho faci amb una antelació mínima de vuit dies abans de la reunió. La Junta Directiva ha d’incloure a l’ordre del dia les qüestions que demanin aquests membres.
V. Acords
Els acords de l’Assemblea General es prenen per majoria simple dels assistents i dels representats, excepte aquells que la legislació sempre en vigor i aquests estatuts disposin altrament.
No obstant això, els acords sobre les matèries següents s’han d’adoptar per majoria absoluta:
a) ...
b) ...
Els acords de l’Assemblea General es fan constar per escrit en una acta que ha de firmar el secretari amb el vistiplau del president. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de les actes de les reunions de l’Assemblea General. El secretari ha de certificar aquestes còpies.
Els membres de dret de l’Assemblea poden delegar el seu vot en un altre membre del club que els representi. No obstant l’anterior, un mateix soci pot rebre com a màxim ... delegacions de vot.
Els assistents a una sessió de l’Assemblea General que disposin d’una delegació de vot de membres absents han de fer constar aquesta circumstància a l’inici de la sessió.
Els membres que votin en contra d’un acord determinat poden demanar, en la mateixa reunió, que el seu vot consti a l’acta.
Article 10. Junta Directiva
La Junta Directiva és l’òrgan col·legiat de govern i de gestió del club, que el representa en les relacions amb tercers i amb els poders públics, inclosa la representació en un judici.
I. Funcions
La Junta Directiva té les funcions següents:
1. Representar el club.
2. Designar un secretari i un president.
3. Fixar l’ordre del dia de les sessions de l’Assemblea General.
4. Qualsevol altra funció que als estatuts no s’hagi atribuït a cap òrgan.
II. Composició i estructura
Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva.
La Junta Directiva està formada per un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i un mínim de dos vocals.
1. El president
El president és elegit per la Junta Directiva / per l’Assemblea General.
(Nota: en el cas de ser escollit per l’Assemblea General, els estatuts n’han de fixar la forma i les condicions.)
a) Representa el club.
b) Convoca i presideix les reunions de la Junta Directiva i en fixa l’ordre del dia i el lloc, la data i l’hora de reunió.
c) Totes les que li assignin aquests estatuts i que no estiguin atribuïdes per la legislació vigent, de manera imperativa, a altres òrgans del club.
En cas d’absència, malaltia o qualsevol altra causa que li impedeixi transitòriament portar a terme les seves funcions, el president serà substituït pel vicepresident, en cas d’estar nomenat.
No obstant això, en cas d’absència a llarg termini, destitució del càrrec o mort, la Junta Directiva elegirà un nou president. Si ha estat escollit per l’Assemblea General serà president interí fins que se’n convoqui una de nova per escollir un nou president.
2. El secretari
El Secretari pot ser remunerat, no obstant en aquest cas no té dret a vot pel que fa als acords de la Junta Directiva.
a) El secretari, juntament amb el president, signa el llibre de registre de socis, el llibre d’actes, els llibres de comptabilitat que corresponguin a les activitats del club, el llibre inventari dels béns i el llibre registre de beneficiaris efectius.
b) Certifica tota la documentació del club.
c) Aixeca les actes de les reunions.
d) Emet diligències.
3. El vicepresident
El vicepresident assisteix el president en les seves funcions, i el substitueix en el cas d’absència, malaltia o qualsevol altra causa.
4. El tresorer
a) El tresorer ha de vetllar pel bon funcionament econòmic del club i intervenir sempre que així ho requereixi la Junta en tots els aspectes econòmics.
b) Porta un control estricte dels comptes del club i exposa l’estat de comptes sempre que qualsevol membre de la Junta Directiva ho demani.
c) Porta la comptabilitat del club, recapta i custodia els seus fons.
III. Mandat i procediment de designació i cessament dels membres de la Junta Directiva
L’Assemblea General elegeix per sufragi els membres de la Junta Directiva per majoria simple, per un període de ... anys.
Per ser elegit s’ha de ser major d’edat, de nacionalitat andorrana o de nacionalitat estrangera resident legalment a Andorra.
Totes les candidatures reben el mateix tracte per part de la Junta Directiva, que convoca i gestiona el procés electoral. En especial, cal assegurar l’accés als membres del club pel mateix procediment durant el període electoral.
El membres de la Junta Directiva i, si escau, el president, cessen pels motius següents:
a) Defunció.
b) Incapacitat greu.
c) Per infracció disciplinària.
d) Per acord específic de l’Assemblea General degudament convocada a tal efecte, adoptat per majoria absoluta.
e) ...
El nomenament i el cessament dels membres de la Junta Directiva s’han de comunicar al Registre d’Associacions perquè s’hi inscriguin.
IV. Acords
Els acords de la Junta Directiva es prenen per majoria simple dels membres. El vot del president és diriment en cas d’empat.
No obstant això, el quòrum per a les matèries següents serà de:
a) ...
b) ...
Tots els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar per escrit en una acta que ha de signar el secretari amb el vistiplau del president. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de les actes de les reunions de la Junta Directiva. El secretari ha de certificar aquestes còpies.
Qui voti en contra d’un acord determinat pot demanar, a la mateixa reunió en què s’ha pres, que el seu vot consti a l’acta.
V. Convocatòria
El president convoca la Junta Directiva amb una antelació mínima de tres dies i ha de fixar l’ordre del dia, el lloc, el dia i l’hora de la reunió.
Un terç dels membres de la Junta pot sol·licitar-ne la convocatòria al president, que l’ha de fer efectiva en el termini màxim de cinc dies.
Un terç dels membres de la Junta Directiva pot sol·licitar la inclusió d’una qüestió a l’ordre del dia amb una antelació de quaranta-vuit hores a la reunió.
VI. Quòrum
La Junta Directiva queda vàlidament constituïda amb l’assistència almenys de la meitat dels membres. La Junta també queda vàlidament constituïda sense convocatòria prèvia si es reuneixen tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
En cas que no s’assoleixi el quòrum indicat en tres convocatòries consecutives, la Junta Directiva cessa i convoca l’Assemblea General per elegir una nova Junta Directiva.
VII. Responsabilitat
Els membres de la Junta Directiva responen davant del club, dels socis i de tercers per les actuacions que facin en exercici dels seus càrrecs i que siguin contràries a la Llei o als estatuts i pels danys i pels perjudicis causats amb dol o negligència.
La responsabilitat dels membres de la Junta Directiva és solidària respecte a les actuacions acordades de manera col·legiada, llevat que hagin fet constar en acta la seva oposició a l’acord. També és solidària sempre que l’acció o l’omissió que la genera no es pugui atribuir a un o més membres de manera individual i exclusiva.
Altres
Article 11. Règim disciplinari
Els incompliments dels estatuts i dels deures que els imposin i les actuacions contràries a Dret, per part dels socis, membres de la Junta o esportistes, poden ser qualificats com a infraccions lleus, greus o molt greus.
No es podrà sancionar infraccions tipificades després d’haver estat comeses.
I. Infraccions
1. Són infraccions lleus:
a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.
c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella altra que la substitueixi.
Altres:
e) Ocasionar perjudicis lleus en el patrimoni o en el bon nom del club o ser-ne responsable.
f) Que els membres de la Junta Directiva no assisteixin a les reunions sense cap causa justificada.
g) L’incompliment de qualsevol dels estatuts i altres reglaments del club, sempre que no provoqui un perjudici al club o als associats o que la infracció no hagi estat qualificada de greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.
b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.
c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.
d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions de la Llei.
f) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella altra que la substitueixi.
g) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.
h) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.
i) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.
Altres:
j) No respectar o complir de forma deliberada els acords adoptats vàlidament pels òrgans del club.
k) Provocar, per acció o per omissió, perjudicis greus en el patrimoni o en el bon nom del club.
l) No abonar qualsevol derrama o quota extraordinària acordada vàlidament per l’òrgan competent en el moment en què es requereixi.
m) La reincidència en dos infraccions lleus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de greu el fet infractor.
n) L’incompliment de qualsevol precepte d’aquests estatuts si provoca un perjudici al club o a qualsevol dels associats, excepte si la infracció ha estat qualificada de lleu o molt greu.
3. Són infraccions molt greus:
a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.
b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions organitzades pel club.
c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.
d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.
e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.
f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
g) Les declaracions públiques de socis, directius, tècnics, esportistes i altres membres del club que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.
h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.
i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) Les que estableixin amb aquest caràcter la federació corresponent, si escau, com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.
Sense perjudici de l’anterior, i específicament pels membres de la Junta Directiva, són infraccions molt greus:
m) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General, i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.
n) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o es condicions legals, dels òrgans col·legiats del club.
o) La utilització incorrecta dels fons privats del club o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.
p) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.
q) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.
r) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció del club.
s) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest article.
t) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.
Altres:
u) Posar en perill el patrimoni o el bon nom del club o provocar-hi perjudicis molt greus, per negligència o mala fe.
v) Actuar en l’exercici de l’activitat professional de forma deslleial envers el club o qualsevol dels seus membres.
w) La reincidència en dos infraccions greus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de molt greu el fet infractor.
II. Sancions
1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica, sempre i quan consti quantitativament en el reglament disciplinari de la federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
2. D’acord amb els principis d’adequació, graduació i proporcionalitat, les sancions que poden imposar-se als socis, directius i altres membres del club per les infraccions comeses són les següents:
a) Per infraccions lleus: ...
b) Per infraccions greus: ...
c) Per infraccions molt greus: ...
3. En el cas d’imposició de sancions econòmiques, d’acord amb els principis enunciats al paràgraf anterior, es poden aplicar pels imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import de … euros.
(Nota: màxim de 1.000 euros)
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim entre 1.001 i 3000 euros)
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim 3.001 i 12.000 euros)
III. Circumstàncies agreujants, atenuants i eiximents de la responsabilitat:
1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
a) La reiteració.
b) La reincidència.
c) La remuneració o l’ànim de lucre.
d) El perjudici econòmic ocasionat.
e) ...
2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
b) El penediment espontani.
c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.
d) ...
3. Són circumstàncies eiximents de la responsabilitat:
a) ...
b) ...
IV. Procediment sancionador i òrgan amb potestat disciplinària.
Per a la incoació i resolució dels expedients disciplinaris s’aplicarà el procediment previst en la normativa disciplinària en matèria esportiva sempre en vigor.
L’òrgan amb potestat disciplinària és la Junta Directiva / l’Assemblea General/ ... .
V. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i sancions
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.
c) Per la mort de la persona inculpada o sancionada.
d) Per l’aixecament de la sanció.
2. Prescripció de les infraccions:
a) Lleus: al cap d’un mes d’haver estat comeses.
b) Greus: al cap d’un any d’haver estat comeses.
c) Molt greus: al cap de tres anys d’haver estat comeses.
En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.
3. Prescripció de les sancions:
a) Imposades per infracció lleu: al cap d’un mes.
b) Imposades per infracció greu: al cap d’un any.
c) Imposades per infracció molt greu: al cap de tres anys sempre que no siguin definitives.
VI. Recursos
Contra les sancions imposades, la persona interessada pot imposar un recurs davant la Comissió Jurídica Esportiva en els terminis i forma prevista en la normativa sempre en vigor.
Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.
Article 12. Impugnació d’acords
Els socis que hagin fet constar a l’acta de la reunió de l’Assemblea General o de la Junta Directiva el vot contrari a un acord i els que no hagin assistit a la reunió en què es va prendre i no hagin delegat el vot, poden impugnar-lo judicialment si és contrari a la Llei o a aquests estatuts, o si beneficia uns socis o tercers en perjudici d’uns altres socis o dels interessos del club, en el termini dels trenta dies següents al dia que s’ha adoptat l’acord.
Els socis que hagin impugnat un acord poden sol·licitar al Registre l’anotació marginal de la impugnació.
L’Assemblea General pot acordar, per majoria absoluta dels assistents i dels representats, que una determinada controvèrsia se sotmeti a mediació i arbitratge.
Article 13. Procediment de reforma dels estatuts
Els acords sobre modificació dels estatuts es prendran per majoria absoluta i, en especial, tota modificació del sistema d’elecció de la Junta Directiva, la distribució de competències entre l’Assemblea i la Junta i els motius i procediment de cessament de la Junta, així com aquelles matèries que així ho disposi la legislació sempre en vigor.
No obstant això la modificació sobre les següents matèries es pot adoptar per majoria simple:
a) ...
b) ...
Article 14. Règim econòmic i patrimonial
Constitueixen els recursos del club les quotes i, si escau, les derrames que han de fer efectives tots els socis i que fixa l’Assemblea General, i també les quantitats recaptades per serveis especials, pels productes i les rendes dels béns i per les donacions, les subvencions i les aportacions que rebi, i qualsevol altre recurs que pugui obtenir d’acord amb la normativa vigent.
Tots els recursos de l’entitat estan destinats al sosteniment de les finalitats d’acord amb l’objecte social i dels serveis que ha de prestar als socis.
El patrimoni del club està format per tots els béns i els drets que posseeixi en el moment en què es constitueixi i els que adquireixi en el futur.
Els llibres d’inventari de béns, els llibres de comptabilitat i el llibre registre de beneficiaris efectius, que poden consultar tots els socis, els ha de diligenciar el Registre d’Associacions i els han de firmar el president i el secretari.
En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra el club posarà la documentació que li sigui exigida a la disposició de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control.
Article 15. Dissolució del club
El club es dissol:
1. Per acord de l’Assemblea General.
2. En quedar un nombre inferior a tres associats. En aquest cas, el president del club ha de portar al Registre d’Associacions el llibre de socis actualitzat per certificar, sota la seva responsabilitat, la correspondència amb la realitat.
3. Per sentència judicial ferma, en els termes previstos al Codi penal.
4. Per expiració de la durada fixada, exhauriment de l’objecte social o impossibilitat de dur a terme la finalitat per a la qual es va constituir.
5. Per insolvència declarada conforme a la legislació mercantil vigent en tot moment, que no ha pogut ser revertida d’acord amb el que preveu la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o la llei que la substitueixi.
6. Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Associacions.
En el cas de l’apartat 4 d’aquest article, l’Assemblea General ha d’acordar la dissolució del club. En cas que no es convoqui segons el que estableixen aquests estatuts, una desena part dels socis pot instar la Junta Directiva a convocar-la, la qual ho ha de fer en el termini de trenta dies. L’Assemblea General s’ha de pronunciar expressament sobre la qüestió de la dissolució.
En el cas de l’apartat 5 anterior, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.
Article 16. Liquidació
Una vegada s’ha adoptat l’acord o la resolució de dissolució, la Junta Directiva o les persones designades per l’Assemblea o per l’autoritat competent s’han de constituir en liquidadors del club.
L’administració del club correspon als liquidadors a partir del moment en què es nomenin.
Amb la finalitat de liquidar el club, els liquidadors han de fer el següent:
1. Cobrar els crèdits pendents.
2. Vetllar pel patrimoni del club i administrar-lo amb diligència fins que s’hagi liquidat.
3. Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.
4. Aplicar el patrimoni o el líquid sobrant a les finalitats previstes als estatuts, i en cap cas no poden autoritzar-ne el repartiment entre els socis ni cedir-lo a persones o entitats amb afany de lucre.
5. Sol·licitar al Registre d’Associacions la cancel·lació del club.
6. Dur a terme les operacions de liquidació necessàries per a la dissolució del club.
Aquests estatuts del club ... han estat aprovats pels membres fundadors / assistents a l’Assemblea General convocada a tal efecte, en data ....
Annex 2. Model d’estatuts de secció d’acció esportiva
Aquest document és un model de redacció d’estatuts d’una secció d’acció esportiva. L’entitat pot adaptar el contingut de la plantilla a les seves especificitats, sempre regint-se per les lleis aplicables.
Estatuts de la Secció d’Acció Esportiva ...
Article 1. Definició, denominació i règim jurídic
La secció d’acció esportiva …, abreujadament …, és una entitat esportiva sense ànim de lucre, que té per objecte l’estudi, la promoció i la pràctica d’una activitat esportiva
La secció d’acció esportiva es basa en principis democràtics, de coordinació, transparència, eficàcia i cooperació lleial i efectiva, així com tots aquells altres que es contemplen a les lleis i en aquests estatuts.
La secció d’acció esportiva i, si escau, l’entitat promotora, es regeix per la legislació i normativa vigent aplicable en matèria d’Associacions, d’Esports, d’Antidopatge, de prevenció del blanqueig dels diners, per aquests estatus i pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans
Article 2. Domicili social
La secció d’acció esportiva té el domicili social al Principat d’Andorra, a …, parròquia de ....
Article 3. Objecte social
La secció d’acció esportiva, dins de l’àmbit de l’objecte social de l’entitat promotora, té com a finalitat l’estudi, la promoció i la pràctica esportiva per part dels seus membres de les modalitats o especialitats esportives, tant de lleure com de competició, ja sigui en l’àmbit nacional o en l’internacional, següents:
a) ...
b) ...
c) I altres modalitats afins.
La secció d’acció esportiva pot dur a terme activitats econòmiques sempre que es moguin en el marc de les seves finalitats estatutàries i no tinguin per objecte, explícit o implícit, l’obtenció de beneficis econòmics per repartir-los entre els membres.
Alhora, la secció d’acció esportiva pot dur a terme totes les activitats lícites adequades al seu objecte social i al de l’entitat promotora, que serveixin per assolir les finalitats estatutàries, d’acord, en cada cas, amb els requisits i les condicions que estableixi l’ordenament.
Per al desenvolupament de les seves finalitats, la secció d’acció esportiva haurà de complir l’ordenament vigent en tot moment i aquests estatuts, sense perjudici de la possibilitat de desenvolupar reglaments, disposicions o normes de caràcter intern.
Article 4. Principis generals de la secció d’acció esportiva
Sense perjudici de la necessitat d’adaptar l’activitat de la secció d’acció esportiva als principis establerts per la normativa sempre en vigor:
1. La secció d’acció esportiva i la seva entitat promotora són partícips de les bones pràctiques mediambientals, i de la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius.
2. La secció d’acció esportiva i la seva entitat promotora es comprometen a prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant, i també a fomentar els valors associats especialment al camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge, primordialment en les manifestacions esportives que organitza.
3. La secció d’acció esportiva i la seva entitat promotora han de regir-se per les regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i tenen l’obligació d’informar el dit organisme i cooperar-hi en matèria de lluita contra el dopatge.
4. L’associació ha de col·laborar amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, així com amb les organitzacions i entitats vinculades amb el món de l’esport i incloses en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o en la llei que la substitueixi.
Article 5. Durada
La secció d’acció esportiva es constitueix per una durada indefinida / de ... anys.
Article 6. Membres
Seran membres de la secció d’acció esportiva les persones físiques que, havent sol·licitat la seva admissió, hagin estat acceptades per l’òrgan directiu de la secció.
Poden formar part de la secció d’acció esportiva les persones de nacionalitat andorrana, les persones de nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra o les persones de nacionalitat estrangera no residents. Aquestes últimes, però, no poden ser elegides per al seu òrgan directiu, ni representar-la.
Els membres es classifiquen en diverses classes:
a) ...
b) ...
c) ...
Els membres de la secció d’acció esportiva tenen els drets i les obligacions següents:
1. Drets:
a) Participar en la pràctica de …, així com participar en altres activitats esportives, recreatives, culturals o de qualsevol altra mena que la secció d’acció esportiva pugui organitzar.
b) Ser informats de les activitats de la secció d’acció esportiva i prendre-hi part.
c) Ser informats del funcionament de la secció d’acció esportiva i, especialment, de les decisions de l’òrgan directiu, de l’estat de comptes i de les relacions de la secció amb les federacions, amb els poders públics i amb tercers.
d) Els membres tenen dret a separar-se de la secció d’acció esportiva i no poden ser obligats a romandre-hi en contra de la seva voluntat.
2. Obligacions:
a) Col·laborar en el que calgui en interès del bon funcionament de la secció d’acció esportiva.
b) Ésser lleials als objectius i les finalitats propis de la secció d’acció esportiva, i comprometre’s a actuar per poder assolir-los.
c) Respectar i complir els acords vàlidament adoptats per l’òrgan directiu.
d) Abonar les quotes socials establertes en els terminis corresponents.
e) Contribuir al sosteniment i la difusió de les activitats esportives objecte de la secció d’acció esportiva.
3. Causes de baixa dels membres:
Els membres tenen dret a separar-se de la secció d’acció esportiva i no poden ser obligats a romandre-hi en contra de la seva voluntat.
En qualsevol cas, la condició de membre es perd en els casos següents:
a) Per voluntat pròpia.
b) Per resolució judicial.
c) Per imposició d’una sanció disciplinària.
d) Per manca del pagament de qualsevol quota a la qual estigui obligat a fer front, previ requeriment de fer-ne efectiu l’ingrés en un termini de ... dies.
e) Per qualsevol altra causa prevista a l’ordenament jurídic vigent.
Article 7. Òrgan directiu
La direcció i representació de la secció d’acció esportiva recaurà en una o més persones físiques nomenades per l’òrgan de govern de l’entitat promotora de la secció d’acció esportiva, i es composarà per un mínim d’una persona i un màxim de ... persones.
També podrà conferir-se a un òrgan col·legiat que haurà de designar un president i un secretari. El president representarà la secció d’acció esportiva davant de l’Administració i de qualsevol tercera persona.
Es podrà nomenar també altres responsables, que no formaran part de l’òrgan directiu, tret que l’òrgan de govern de l’entitat promotora ho acordi altrament.
La durada del mandat dels membres de l’òrgan directiu és indefinida / de ... anys.
Els membres de l’òrgan directiu en cap cas no poden percebre cap remuneració per aquesta comesa, sense perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses incorregudes en el desenvolupament de les seves funcions, degudament acreditades documentalment.
Article 8. Règim disciplinari
Els incompliments dels estatuts i dels deures que els imposin i les actuacions contràries a Dret, per part dels membres de la secció d’acció esportiva, els membres de l’òrgan directiu o els esportistes, poden ser qualificats com a infraccions lleus, greus o molt greus.
No es poden imposar sancions per infraccions tipificades després d’haver estat comeses.
I. Infraccions
1. Són infraccions lleus:
a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
b) La incorrecció amb el públic, els membres, els companys i els subordinats.
c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella altra que la substitueixi.
Altres:
e) Ocasionar perjudicis lleus en el patrimoni o en el bon nom de la secció d’acció esportiva o de l’entitat promotora.
f) Que els membres de l’òrgan directiu no assisteixin a les reunions sense cap causa justificada.
g) L’incompliment de qualsevol dels estatuts i altres reglaments la secció d’acció esportiva, sempre que no provoqui un perjudici a la secció d’acció esportiva, a l’entitat promotora o als membres i que la infracció no hagi estat qualificada de greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.
b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.
c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.
d) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions de la Llei.
e) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o aquella altra que la substitueixi.
f) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.
g) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.
h) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.
Altres:
i) No respectar o complir de forma deliberada els acords adoptats vàlidament pels òrgans de la secció d’acció esportiva o de l’entitat promotora.
j) Provocar, per acció o per omissió, perjudicis greus en el patrimoni o en el bon nom de la secció d’acció esportiva o de l’entitat promotora.
k) No abonar qualsevol derrama o quota extraordinària acordada vàlidament per l’òrgan competent en el moment en què es requereixi.
l) La reincidència en dos infraccions lleus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de greu el fet infractor.
m) L’incompliment de qualsevol precepte d’aquests estatuts si provoca un perjudici de la secció d’acció esportiva, de l’entitat promotora o a qualsevol dels membres, excepte si la infracció ha estat qualificada de lleu o molt greu.
3. Són infraccions molt greus:
a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.
b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions organitzades per la secció d’acció esportiva.
c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.
d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.
e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.
f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
g) Les declaracions públiques de membres, directius, tècnics, esportistes i altres membres de la secció esportiva que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.
h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.
i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) Les que estableixin amb aquest caràcter la federació corresponent, si escau, com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.
Sense perjudici de l’anterior, i específicament pels membres de l’òrgan directiu, són infraccions molt greus:
m) L’incompliment dels acords de l’entitat promotora de la secció d’acció esportiva i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.
n) La utilització incorrecta dels fons privats de la secció d’acció esportiva o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.
o) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.
p) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de la secció d’acció esportiva o de l’entitat promotora sense la disponibilitat pressupostària prèvia.
q) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció de la secció d’acció esportiva o de l’entitat promotora.
r) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest article.
s) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.
Altres:
t) Posar en perill el patrimoni o el bon nom de la secció d’acció esportiva o la seva entitat promotora o provocar-hi perjudicis molt greus, per negligència o mala fe.
u) Actuar en l’exercici de l’activitat professional de forma deslleial envers la secció d’acció esportiva, l’entitat promotora o qualsevol dels seus membres.
v) La reincidència en dos infraccions greus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de molt greu el fet infractor.
II. Sancions
1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica, sempre i quan consti quantitativament en el reglament disciplinari de la federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de membre, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
2. D’acord amb els principis d’adequació, graduació i proporcionalitat, les sancions que poden imposar-se als socis, directius i altres membres de la secció esportiva per les infraccions comeses són les següents:
a) Per infraccions lleus: ...
b) Per infraccions greus: ...
c) Per infraccions molt greus: ...
3. En el cas d’imposició de sancions econòmiques, d’acord amb els principis enunciats al paràgraf anterior, es poden aplicar pels imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import de … euros.
(Nota: màxim de 1.000 euros)
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim entre 1.001 i 3000 euros)
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim 3.001 i 12.000 euros)
III. Circumstàncies agreujants, atenuants i eiximents de la responsabilitat:
1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
a) La reiteració.
b) La reincidència.
c) La remuneració o l’ànim de lucre.
d) El perjudici econòmic ocasionat.
e) ...
2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
b) El penediment espontani.
c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.
d) ...
3. Són circumstàncies eiximents de la responsabilitat:
a) ...
b) ...
IV. Procediment sancionador i òrgan amb potestat disciplinària.
Per a la incoació i resolució dels expedients disciplinaris s’aplicarà el procediment previst en la normativa disciplinària en matèria esportiva sempre en vigor.
L’òrgan amb potestat disciplinària és l’òrgan directiu / l’òrgan de govern de l’entitat promotora.
V. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i sancions
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.
c) Per la mort de la persona inculpada o sancionada.
d) Per l’aixecament de la sanció.
2. Prescripció de les infraccions:
a) Lleus: al cap d’un mes d’haver estat comeses.
b) Greus: al cap d’un any d’haver estat comeses.
c) Molt greus: al cap de tres anys d’haver estat comeses.
En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.
3. Prescripció de les sancions:
a) Imposades per infracció lleu: al cap d’un mes.
b) Imposades per infracció greu: al cap d’un any.
c) Imposades per infracció molt greu: al cap de tres anys sempre que no siguin definitives.
VI. Recursos
Contra les sancions imposades, la persona interessada pot imposar un recurs davant la Comissió Jurídica Esportiva en els terminis i forma prevista en la normativa sempre en vigor.
Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.
Article 9. Procediment de reforma dels estatuts
La modificació dels estatuts l’ha de promoure l’òrgan directiu de la secció d’acció esportiva i ha de ser aprovada per l’òrgan de govern de l’entitat promotora.
La modificació així acordada s’ha de comunicar al Registre d’Associacions i als altres òrgans administratius corresponents, en els terminis i les formes que prevegi la legislació sempre en vigor.
Article 10. Dissolució de la secció d’acció esportiva
La secció d’acció esportiva es dissol:
1. Per acord de l’òrgan de govern de l’entitat promotora.
2. Per sentència judicial ferma, en els termes previstos al Codi penal.
3. Per expiració de la durada fixada, exhauriment de l’objecte social o impossibilitat de dur a terme la finalitat per a la qual es va constituir.
4. Per insolvència declarada conforme a la legislació mercantil vigent en tot moment, que no ha pogut ser revertida d’acord amb el que preveu la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o la llei que la substitueixi.
5. Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Associacions.
Article 11. Liquidació
Acordada la dissolució o produïdes les circumstàncies que la provoquen, la secció d’acció esportiva inicia la liquidació.
Els membres de l’òrgan directiu passen a ser liquidadors de la secció d’acció esportiva i hauran de:
1. Cobrar els crèdits pendents.
2. Vetllar pel patrimoni social i administrar-lo amb diligència fins que s’hagi liquidat.
3. Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.
4. Aplicar el patrimoni o el líquid sobrant a les finalitats previstes als estatuts, i en cap cas no poden autoritzar-ne el repartiment entre els socis ni cedir-lo a persones o entitats amb afany de lucre.
5. Sol·licitar al Registre d’Associacions la cancel·lació de la secció d’acció esportiva.
6. Dur a terme les operacions necessàries per a la liquidació de la secció d’acció esportiva.
Aquests estatuts de la secció d’acció esportiva ... han estat aprovats per l’òrgan de govern de l’entitat ... convocat a tal efecte, en acord de data ... .
Annex 3. Model d’estatuts d’agrupació esportiva
Aquest document és un model de redacció d’estatuts d’una agrupació esportiva. L’entitat pot adaptar el contingut de la plantilla a les seves especificitats, sempre regint-se per les lleis aplicables.
Estatuts de l’Agrupació ...
Generalitats
Article 1. Definició, denominació i règim jurídic
L’agrupació esportiva …, abreujadament …, és una associació privada sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes, que té per objecte l’estudi, la promoció i la pràctica d’activitats fisicoesportives i que no tenen una finalitat essencialment competitiva.
L’agrupació es basa en principis democràtics, de coordinació, transparència, eficàcia i cooperació lleial i efectiva, així com tots aquells altres que es contemplen a les Lleis i en aquests estatuts.
L’agrupació es regeix per la legislació i normativa vigent aplicable en matèria d’Associacions, d’Esports, d’Antidopatge, de prevenció del blanqueig dels diners, per aquests estatus i pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans
Article 2. Domicili social
L’agrupació té el domicili social al Principat d’Andorra, a …, parròquia de.
Pot traslladar la seu social per acord de l’Assemblea General.
Article 3. Objecte social
L’agrupació té per objecte l’estudi, la promoció i la pràctica esportiva per part de les persones associades de les modalitats o especialitats esportives següents:
a) ...
b) ...
Pot dur a terme activitats econòmiques sempre que es moguin en el marc de les seves finalitats estatutàries i no tinguin per objecte, explícit o implícit, l’obtenció de beneficis econòmics per repartir-los entre els associats.
L’agrupació pot dur a terme totes les activitats lícites adequades a l’objecte social que serveixin per assolir les finalitats estatutàries, d’acord, en cada cas, amb els requisits i les condicions que estableixi l’ordenament.
Article 4. Principis generals de l’agrupació
Sense perjudici de la necessitat d’adaptar l’activitat de l’agrupació als principis establerts per la normativa sempre en vigor:
1. És partícip de les bones pràctiques mediambientals, i de la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius.
2. Es compromet a prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant, i també a fomentar els valors associats especialment al camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge, primordialment en les manifestacions esportives que organitza.
3. L’agrupació ha de regir-se per les regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i té l’obligació d’informar el dit organisme i cooperar-hi en matèria de lluita contra el dopatge.
4. Ha de col·laborar amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, com també amb les organitzacions i entitats vinculades amb el món de l’esport i incloses en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o en la llei que la substitueixi.
Article 5. Durada
L’agrupació es constitueix per una durada indefinida / de ... anys.
Els socis
Article 6. Condicions d’admissió dels socis
1. Poden formar part de l’agrupació les persones de nacionalitat andorrana, les persones de nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra o les persones de nacionalitat estrangera no residents. Aquestes últimes, però, no poden ser elegides per als seus òrgans directius ni representar-les.
2. Les sol·licituds d’admissió s’han d’adreçar a la Junta Directiva, que acceptarà o denegarà la demanda d’acord amb els principis d’objectivitat i reglamentació.
3. Els socis es classifiquen en diverses classes:
a) ...
b) ...
c) ...
Per tal d’obtenir les anteriors classificacions, els socis han de complir els següents condicions:
a) Per als socis de la classe ...: ...
b) Per als socis de la classe ...: ...
c) Per als socis de la classe ...: ...
Article 7. Causes de baixa dels socis
Els membres tenen dret a separar-se de l’agrupació i no poden ser obligats a romandre-hi en contra de la seva voluntat.
En qualsevol cas, la condició de membre es perd en els casos següents:
1. Per voluntat pròpia.
2. Per resolució judicial.
3. Per imposició d’una sanció disciplinària.
4. Per manca del pagament de qualsevol quota a la qual estigui obligat a fer front, previ requeriment de fer-ne efectiu l’ingrés en un termini de. dies.
5. Per qualsevol altra causa prevista a l’ordenament jurídic vigent.
Article 8. Drets i deures dels socis
I. Els membres de l’agrupació tenen dret a:
1. Assistir a les assemblees generals, personalment o a través de representants, i participar-hi.
2. Votar en els altres òrgans de què formin part.
3. Ser elegibles per als òrgans de govern.
4. Ser informats de les activitats de l’agrupació i prendre-hi part.
5. Ser informats del funcionament de l’agrupació i, especialment, de les decisions dels òrgans de govern, de l’estat de comptes i de les seves relacions amb els poders públics i amb tercers. Aquest dret es pot exercir sol·licitant la informació corresponent a la Junta Directiva o als altres òrgans estatutaris de govern i, si escau, fent preguntes a les assemblees generals.
6. Separar-se de l’agrupació. Si la persona que se separa consta al Registre com a membre fundador, pot sol·licitar al Registre l’anotació de la seva separació.
II. Els membres tenen els deures següents:
1. Ser lleials als objectius i a les finalitats de l’agrupació i actuar per assolir-los.
2. Contribuir al sosteniment de l’agrupació en la forma que determinin els estatuts.
3. Respectar i complir els acords adoptats pels òrgans de l’agrupació.
Òrgans de l’Agrupació
Article 9. Assemblea General
L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’agrupació i en formen part tots els membres directament o per representació.
I. Competències
L’Assemblea General té les funcions següents:
1. Modificar els estatuts.
2. Elegir la Junta Directiva.
3. Fer cessar la Junta Directiva o qualsevol dels seus membres per majoria simple dels assistents i representats.
4. Aprovar el pressupost anual, que ha de contenir l’expressió de les quotes o les aportacions exigibles als socis, i aprovar la liquidació del pressupost anterior.
5. Incorporar l’agrupació a una altra associació o a una unió d’associacions, així com crear una altra associació.
6. Separar definitivament de l’agrupació els seus membres després de l’expedient disciplinari corresponent.
7. Dissoldre l’agrupació.
8. Les altres previstes en aquests estatuts i en la legislació sempre en vigor.
II. Sessions
L’Assemblea General s’ha de reunir com a mínim una vegada l’any en sessió ordinària.
La Junta Directiva o una desena part dels socis poden convocar una sessió extraordinària de l’Assemblea General. En el cas que la convocatòria sigui a instància dels socis, han d’adreçar la sol·licitud a la Junta Directiva, que ha de fer efectiva la convocatòria en un termini màxim de vint dies.
III. Quòrum
La constitució vàlida de l’Assemblea General requereix que almenys, en primera convocatòria, hi siguin presents o representats la meitat dels membres de dret.
En segona convocatòria hi ha de ser present o representat un nombre de membres que com a mínim representi el ... per cent del total.
IV. Convocatòria
La Junta Directiva ha de convocar les sessions ordinàries i extraordinàries de l’Assemblea General amb una antelació mínima de quinze dies, i ha d’indicar l’ordre del dia i el lloc, la data i l’hora de reunió, en primera i en segona convocatòria.
Una desena part dels membres de dret de l’Assemblea General pot demanar a la Junta Directiva d’incloure noves qüestions a l’ordre del dia quan ho faci amb una antelació mínima de vuit dies abans de la reunió. La Junta Directiva ha d’incloure a l’ordre del dia les qüestions que demanin aquests membres.
V. Acords
Els acords de l’Assemblea General es prenen per majoria simple dels assistents i dels representats, excepte aquells que la legislació sempre en vigor i aquests estatuts disposin altrament.
No obstant això, els acords sobre les matèries següents s’han d’adoptar per majoria absoluta:
a) ...
b) ...
Els acords de l’Assemblea General es fan constar per escrit en una acta que ha de firmar el secretari amb el vistiplau del president. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de les actes de les reunions de l’Assemblea General. El secretari ha de certificar aquestes còpies.
Els membres de dret de l’Assemblea poden delegar el seu vot en un altre membre de l’agrupació que els representi. No obstant l’anterior, un mateix soci pot rebre com a màxim. delegacions de vot.
Els assistents a una sessió de l’Assemblea General que disposin d’una delegació de vot de membres absents han de fer constar aquesta circumstància a l’inici de la sessió.
Els membres que votin en contra d’un acord determinat poden demanar, en la mateixa reunió, que el seu vot consti a l’acta.
Article 10. Junta Directiva
La Junta Directiva és l’òrgan col·legiat de govern i de gestió de l’agrupació, que el representa en les relacions amb tercers i amb els poders públics, inclosa la representació en un judici.
I. Funcions
La Junta Directiva té les funcions següents:
1. Representar l’agrupació.
2. Designar un secretari i un president.
3. Fixar l’ordre del dia de les sessions de l’Assemblea General.
4. Qualsevol altra funció que als estatuts no s’hagi atribuït a cap òrgan.
II. Composició i estructura
Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva.
La Junta Directiva està formada per un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i un mínim de dos vocals.
1. El president
El president és elegit per la Junta Directiva / per l’Assemblea General.
(Nota: en el cas de ser escollit per l’Assemblea General, els estatuts n’han de fixar la forma i les condicions.)
a) Representa l’agrupació.
b) Convoca i presideix les reunions de la Junta Directiva i en fixa l’ordre del dia i el lloc, la data i l’hora de reunió.
c) Totes les que li assignin aquests estatuts i que no estiguin atribuïdes per la legislació vigent, de manera imperativa, a altres òrgans de l’agrupació.
En cas d’absència, malaltia o qualsevol altra causa que li impedeixi transitòriament portar a terme les seves funcions, el president serà substituït pel vicepresident, en cas d’estar nomenat.
No obstant això, en cas d’absència a llarg termini, destitució del càrrec o mort, la Junta Directiva elegirà un nou president. Si ha estat escollit per l’Assemblea General serà president interí fins que se’n convoqui una de nova per escollir un nou president.
2. El secretari
El Secretari pot ser remunerat, no obstant en aquest cas no té dret a vot pel que fa als acords de la Junta Directiva.
a) El secretari, juntament amb el president, signa el llibre de registre de socis, el llibre d’actes, els llibres de comptabilitat que corresponguin a les activitats de l’agrupació, el llibre inventari dels béns i el llibre registre de beneficiaris efectius.
b) Certifica tota la documentació de l’agrupació.
c) Aixeca les actes de les reunions.
d) Emet diligències.
3. El vicepresident
El vicepresident assisteix el president en les seves funcions, i el substitueix en el cas d’absència, malaltia o qualsevol altra causa.
4. El tresorer
a) El tresorer ha de vetllar pel bon funcionament econòmic de l’agrupació i intervenir sempre que així ho requereixi la Junta en tots els aspectes econòmics.
b) Porta un control estricte dels comptes i exposa l’estat de comptes sempre que qualsevol membre de la Junta ho demani.
c) Porta la comptabilitat, recapta i custodia els seus fons.
III. Mandat i procediment de designació i cessament dels membres de la Junta Directiva
L’Assemblea General elegeix per sufragi els membres de la Junta Directiva per majoria simple, per un període de ... anys.
Per ser elegit s’ha de ser major d’edat, de nacionalitat andorrana o de nacionalitat estrangera resident legalment a Andorra.
Totes les candidatures reben el mateix tracte per part de la Junta Directiva, que convoca i gestiona el procés electoral. En especial, cal assegurar l’accés als membres de l’agrupació esportiva pel mateix procediment durant el període electoral.
El membres de la Junta Directiva i, si escau, el president, cessen pels motius següents:
a) Defunció.
b) Incapacitat greu.
c) Per infracció disciplinària.
d) Per acord específic de l’Assemblea General degudament convocada a tal efecte, adoptat per majoria absoluta.
e) ...
El nomenament i el cessament dels membres de la Junta Directiva s’han de comunicar al Registre d’Associacions perquè s’hi inscriguin.
IV. Acords
Els acords de la Junta Directiva es prenen per majoria simple dels membres. El vot del president és diriment en cas d’empat.
No obstant això, el quòrum per a les matèries següents serà de:
a) ...
b) ...
Tots els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar per escrit en una acta que ha de signar el secretari amb el vistiplau del president. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de les actes de les reunions de la Junta Directiva. El secretari ha de certificar aquestes còpies.
Qui voti en contra d’un acord determinat pot demanar, a la mateixa reunió en què s’ha pres, que el seu vot consti a l’acta.
V. Convocatòria
El president convoca la Junta Directiva amb una antelació mínima de tres dies i ha de fixar l’ordre del dia, el lloc, el dia i l’hora de la reunió.
Un terç dels membres de la Junta pot sol·licitar-ne la convocatòria al president, que l’ha de fer efectiva en el termini màxim de cinc dies.
Un terç dels membres de la Junta Directiva pot sol·licitar la inclusió d’una qüestió a l’ordre del dia amb una antelació de quaranta-vuit hores a la reunió.
VI. Quòrum
La Junta Directiva queda vàlidament constituïda amb l’assistència almenys de la meitat dels membres. La Junta també queda vàlidament constituïda sense convocatòria prèvia si es reuneixen tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
En cas que no s’assoleixi el quòrum indicat en tres convocatòries consecutives, la Junta Directiva cessa i convoca l’Assemblea General per elegir una nova Junta Directiva.
VII. Responsabilitat
Els membres de la Junta Directiva responen davant de l’agrupació esportiva, dels socis i de tercers per les actuacions que facin en exercici dels seus càrrecs i que siguin contràries a la Llei o als estatuts i pels danys i pels perjudicis causats amb dol o negligència.
La responsabilitat dels membres de la Junta Directiva és solidària respecte a les actuacions acordades de manera col·legiada, llevat que hagin fet constar en acta la seva oposició a l’acord. També és solidària sempre que l’acció o l’omissió que la genera no es pugui atribuir a un o més membres de manera individual i exclusiva.
Altres
Article 11. Règim disciplinari
Els incompliments dels estatuts i dels deures que els imposin i les actuacions contràries a Dret, per part dels socis, membres de la Junta o esportistes, poden ser qualificats com a infraccions lleus, greus o molt greus.
No es podrà sancionar infraccions tipificades després d’haver estat comeses.
I. Infraccions
1. Són infraccions lleus:
a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.
c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o aquella altra que la substitueixi.
Altres:
e) Ocasionar perjudicis lleus en el patrimoni o en el bon nom de l’agrupació o ser-ne responsable.
f) Que els membres de la Junta Directiva no assisteixin a les reunions sense cap causa justificada.
g) L’incompliment de qualsevol dels estatuts i altres reglaments de l’agrupació, sempre que no provoqui un perjudici a l’agrupació o als associats o que la infracció no hagi estat qualificada de greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.
b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.
c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.
d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions de la Llei.
f) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o aquella altra que la substitueixi.
g) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.
h) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.
i) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.
Altres:
j) No respectar o complir de forma deliberada els acords adoptats vàlidament pels òrgans de l’agrupació.
k) Provocar, per acció o per omissió, perjudicis greus en el patrimoni o en el bon nom de l’agrupació.
l) No abonar qualsevol derrama o quota extraordinària acordada vàlidament per l’òrgan competent en el moment en què es requereixi.
m) La reincidència en dos infraccions lleus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de greu el fet infractor.
n) L’incompliment de qualsevol precepte d’aquests estatuts si provoca un perjudici a l’agrupació o a qualsevol dels associats, excepte si la infracció ha estat qualificada de lleu o molt greu.
3. Són infraccions molt greus:
a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.
b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions organitzades per l’agrupació.
c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.
d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.
e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.
f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
g) Les declaracions públiques de socis, directius, tècnics, esportistes i altres membres de l’agrupació que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.
h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.
i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) Les que estableixin amb aquest caràcter la federació corresponent, si escau, com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.
Sense perjudici de l’anterior, i específicament pels membres de la Junta Directiva, són infraccions molt greus:
m) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General, i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.
n) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o es condicions legals, dels òrgans col·legiats de l’agrupació.
o) La utilització incorrecta dels fons privats de l’agrupació o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.
p) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.
q) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.
r) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció de l’agrupació.
s) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest article.
t) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.
Altres:
u) Posar en perill el patrimoni o el bon nom de l’agrupació o provocar-hi perjudicis molt greus, per negligència o mala fe.
v) Actuar en l’exercici de l’activitat professional de forma deslleial envers l’agrupació o qualsevol dels seus membres.
w) La reincidència en dos infraccions greus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de molt greu el fet infractor.
II. Sancions
1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica, sempre i quan consti quantitativament en el reglament disciplinari de la federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
2. D’acord amb els principis d’adequació, graduació i proporcionalitat, les sancions que poden imposar-se als socis, directius i altres membres de l’agrupació per les infraccions comeses són les següents:
a) Per infraccions lleus: ...
b) Per infraccions greus: ...
c) Per infraccions molt greus: ...
3. En el cas d’imposició de sancions econòmiques, d’acord amb els principis enunciats al paràgraf anterior, es poden aplicar pels imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import de … euros.
(Nota: màxim de 1.000 euros)
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim entre 1.001 i 3000 euros)
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim 3.001 i 12.000 euros)
III. Circumstàncies agreujants, atenuants i eiximents de la responsabilitat:
1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
a) La reiteració.
b) La reincidència.
c) La remuneració o l’ànim de lucre.
d) El perjudici econòmic ocasionat.
e) ...
2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
b) El penediment espontani.
c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.
d) ...
3. Són circumstàncies eiximents de la responsabilitat:
a) ...
b) ...
IV. Procediment sancionador i òrgan amb potestat disciplinària.
Per a la incoació i resolució dels expedients disciplinaris s’aplicarà el procediment previst en la normativa disciplinària en matèria esportiva sempre en vigor.
L’òrgan amb potestat disciplinària és la Junta Directiva / l’Assemblea General/ ... .
V. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i sancions
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.
c) Per la mort de la persona inculpada o sancionada.
d) Per l’aixecament de la sanció.
2. Prescripció de les infraccions:
a) Lleus: al cap d’un mes d’haver estat comeses.
b) Greus: al cap d’un any d’haver estat comeses.
c) Molt greus: al cap de tres anys d’haver estat comeses.
En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.
3. Prescripció de les sancions:
a) Imposades per infracció lleu: al cap d’un mes.
b) Imposades per infracció greu: al cap d’un any.
c) Imposades per infracció molt greu: al cap de tres anys sempre que no siguin definitives.
VI. Recursos
Contra les sancions imposades, la persona interessada pot imposar un recurs davant la Comissió Jurídica Esportiva en els terminis i forma prevista en la normativa sempre en vigor.
Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.
Article 12. Impugnació d’acords
Els socis que hagin fet constar a l’acta de la reunió de l’Assemblea General o de la Junta Directiva el vot contrari a un acord i els que no hagin assistit a la reunió en què es va prendre i no hagin delegat el vot, poden impugnar-lo judicialment si és contrari a la Llei o a aquests estatuts, o si beneficia uns socis o tercers en perjudici d’uns altres socis o dels interessos de l’agrupació, en el termini dels trenta dies següents al dia que s’ha adoptat l’acord.
Els socis que hagin impugnat un acord poden sol·licitar al Registre l’anotació marginal de la impugnació.
L’Assemblea General pot acordar, per majoria absoluta dels assistents i dels representats, que una determinada controvèrsia se sotmeti a mediació i arbitratge.
Article 13. Procediment de reforma dels estatuts
Els acords sobre modificació dels estatuts es prendran per majoria absoluta i, en especial, tota modificació del sistema d’elecció de la junta directiva, la distribució de competències entre l’assemblea i la Junta i els motius i procediment de cessament de la Junta, així com aquelles matèries que així ho disposi la legislació sempre en vigor.
No obstant això la modificació sobre les següents matèries es pot adoptar per majoria simple:
a) ...
b) ...
Article 14. Règim econòmic i patrimonial
Constitueixen els recursos de l’agrupació les quotes i, si escau, les derrames que han de fer efectives tots els socis i que fixa l’Assemblea General, i també les quantitats recaptades per serveis especials, pels productes i les rendes dels béns i per les donacions, les subvencions i les aportacions que rebi, i qualsevol altre recurs que pugui obtenir d’acord amb la normativa vigent.
Tots els recursos de l’entitat estan destinats al sosteniment de les finalitats d’acord amb l’objecte social i dels serveis que ha de prestar als socis.
El patrimoni de l’agrupació està format per tots els béns i els drets que posseeixi en el moment en què es constitueixi i els que adquireixi en el futur.
Els llibres d’inventari de béns, els llibres de comptabilitat i el llibre registre de beneficiaris efectius, que poden consultar tots els socis, els ha de diligenciar el Registre d’Associacions i els han de firmar el president i el secretari.
En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra l’agrupació posarà la documentació que els sigui exigida a la disposició de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control.
Article 15. Dissolució de l’agrupació
L’agrupació es dissol:
1. Per acord de l’Assemblea General.
2. En quedar un nombre inferior a tres associats. En aquest cas, el president ha de portar al Registre d’Associacions el llibre de socis actualitzat per certificar, sota la seva responsabilitat, la correspondència amb la realitat.
3. Per sentència judicial ferma, en els termes previstos al Codi penal.
4. Per expiració de la durada fixada, exhauriment de l’objecte social o impossibilitat de dur a terme la finalitat per a la qual es va constituir.
5. Per insolvència declarada conforme a la legislació mercantil vigent en tot moment, que no ha pogut ser revertida d’acord amb el que preveu la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o la llei que la substitueixi.
6. Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Associacions.
En el cas de l’apartat 4 d’aquest article, l’Assemblea General ha d’acordar la dissolució de l’agrupació esportiva. En cas que no es convoqui segons el que estableixen aquests estatuts, una desena part dels socis pot instar la Junta Directiva a convocar-la, la qual ho ha de fer en el termini de trenta dies. L’Assemblea General s’ha de pronunciar expressament sobre la qüestió de la dissolució.
En el cas de l’apartat 5 anterior, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.
Article 16. Liquidació
Una vegada s’ha adoptat l’acord o la resolució de dissolució, la Junta Directiva o les persones designades per l’Assemblea o per l’autoritat competent s’han de constituir en liquidadors de l’agrupació.
L’administració de l’agrupació correspon als liquidadors a partir del moment en què es nomenin.
Amb la finalitat de liquidar l’agrupació, els liquidadors han de fer el següent:
1. Cobrar els crèdits pendents.
2. Vetllar pel patrimoni de l’agrupació i administrar-lo amb diligència fins que s’hagi liquidat.
3. Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.
4. Aplicar el patrimoni o el líquid sobrant a les finalitats previstes als estatuts, i en cap cas no poden autoritzar-ne el repartiment entre els socis ni cedir-lo a persones o entitats amb afany de lucre.
5. Sol·licitar al Registre d’Associacions la cancel·lació de l’agrupació.
6. Dur a terme les operacions de liquidació necessàries per a la dissolució de l’agrupació.
Aquests estatuts de l’agrupació. han estat aprovats pels membres fundadors / assistents a l’Assemblea General convocada a tal efecte, en data..
Annex 4. Model d’estatuts de federació esportiva
Aquest document és un model de redacció d’estatuts d’una federació esportiva. L’entitat pot adaptar el contingut de la plantilla a les seves especificitats, sempre regint-se per les lleis aplicables.
Estatuts de la Federació ...
Generalitats
Article 1. Definició, denominació i règim jurídic
La federació esportiva …, abreujadament …, és una entitat privada sense ànim de lucre, d’interès públic i social, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes que té per objecte l’estudi, la promoció i la pràctica d’una activitat esportiva.
La federació es basa en principis democràtics, de coordinació, transparència, eficàcia i cooperació lleial i efectiva, així com tots aquells altres que es contemplen a les lleis i en aquests estatuts.
A més de les seves pròpies atribucions, exerceix per delegació funcions públiques de caràcter administratiu, i en aquest cas actua com a agent col·laboradora de l’Administració Pública.
La federació es regeix per la legislació i normativa vigent aplicable en matèria d’Associacions, d’Esports, d’Antidopatge, de prevenció del blanqueig dels diners, per aquests estatus i pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans
Article 2. Domicili social
La federació té el domicili social al Principat d’Andorra, a …, parròquia de ...
La federació pot traslladar la seu social per acord de l’Assemblea General.
Article 3. Objecte social i responsabilitats
1. La federació té per objecte estudiar, planificar, fomentar, promoure, dirigir, coordinar, difondre, organitzar la pràctica de l’activitat esportiva de. i vetllar per aquesta pràctica, expedint les llicències corresponents.
També té la funció de gestionar i coordinar la pràctica de les activitats esportives reconegudes en l’àmbit nacional següents:
a) ...
b) ...
A més a més, la federació pot tenir els objectius següents:
a) ...
b) ...
2. Exerceix per delegació funcions públiques de caràcter administratiu, i en aquest cas actuen com a agents col·laboradors de l’Administració Pública, i més en particular, de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, com també amb les organitzacions i entitats vinculades amb el món de l’esport i incloses en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o en aquella altra que la substitueixi.
Així, sense perjudici de l’anterior, sota la coordinació i tutela de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, exerceix les funcions de caràcter públic següents:
a) Qualificar i organitzar – directament o indirectament – les activitats i les competicions esportives d’àmbit estatal i establir el programa oficial de competicions i altres esdeveniments.
b) Promoure amb caràcter general la seva modalitat esportiva de la i les seves especialitats, des de l’esport de base fins a l’esport d’elit.
c) Vetllar per la seguretat i la salut de les persones i entitats federades, cooperar amb les federacions internacionals i amb l’Agència Andorrana Antidopatge en matèria de lluita contra el dopatge i exercir una funció de prevenció i lluita contra el dopatge en tot l’entorn federatiu, d’acord amb el que prevegi la legislació sempre en vigor.
d) Dissenyar i executar els plans de preparació dels esportistes d’alt nivell i dels esportistes promesa en la modalitat esportiva pròpia d’acord amb el que preveu la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella altra que la substitueixi.
e) Triar els esportistes de les seleccions nacionals.
f) Organitzar o tutelar les competicions promogudes per les federacions internacionals que tinguin lloc al Principat d’Andorra.
g) Col·laborar amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i altres entitats nacionals o internacionals en la formació de tècnics esportius.
h) Col·laborar en l’organització de l’esport de base en edat escolar i en els jocs escolars
i) Vetllar pel compliment de la normativa esportiva
j) Executar les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
3. La federació és responsable del seguiment mèdic dels seus esportistes federats, d’alt nivell i promesa, i dels seus esportistes que representen l’esport andorrà en competicions internacionals, en els termes que prevegi la normativa sempre en vigor.
4. La federació pot dur a terme activitats econòmiques sempre que es moguin en el marc de les seves finalitats estatutàries i no tinguin per objecte, explícit o implícit, l’obtenció de beneficis econòmics per repartir-los entre els associats.
També pot dur a terme totes les activitats lícites adequades a l’objecte social que serveixin per assolir les finalitats estatutàries, d’acord, en cada cas, amb els requisits i les condicions que estableixi l’ordenament.
Alhora, ha de col·laborar amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports i, en el cas de rebre subvencions o altres ajuts a càrrec del pressupost general, amb la Intervenció General del Govern, així com amb les organitzacions i entitats vinculades amb el món de l’esport i incloses en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella que la substitueixi.
Article 4. Principis generals de la federació
1. La federació és partícip de les bones pràctiques mediambientals, i de la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius.
2. La federació es compromet a prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant, i també a fomentar els valors associats especialment al camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge, primordialment en les manifestacions esportives que organitza.
3. La federació ha de regir-se per les regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i té l’obligació d’informar el dit organisme i cooperar-hi en matèria de lluita contra el dopatge.
4. La federació ha de col·laborar amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, com també amb les organitzacions i entitats vinculades amb el món de l’esport i incloses en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra o en la llei que la substitueixi.
Article 5. Durada
La federació es constitueix per una durada indefinida / de ... anys.
Els membres
Article 6. Condicions d’admissió dels membres
1. Poden formar part de la federació les entitats esportives domiciliades al Principat.
2. Les sol·licituds d’admissió s’han d’adreçar a la Junta Directiva, que acceptarà o denegarà la demanda d’acord amb els principis d’objectivitat i reglamentació.
3. Els membres es classifiquen en diverses classes:
a) ...
b) ...
Les entitats esportives que vulguin afiliar-se i formar-ne part hauran de presentar els seus estatuts legalment autoritzats per l’òrgan governamental competent en matèria d’esports a la Junta Directiva, i adjuntar-hi la llista de membres i càrrecs de la seva pròpia Junta.
Article 7. Causes de baixa dels membres
Els membres tenen dret a separar-se de la federació i no poden ser obligats a romandre-hi en contra de la seva voluntat.
En qualsevol cas, la condició de membre es perd en els casos següents:
1. Per voluntat pròpia.
2. Per resolució judicial.
3. Per imposició d’una sanció disciplinària.
4. Per manca del pagament de qualsevol quota a la qual estigui obligat a fer front, previ requeriment de fer-ne efectiu l’ingrés en un termini de ... dies.
5. Per qualsevol altra causa prevista a l’ordenament jurídic vigent.
Article 8. Règim jurídic
I. Els membres de la federació tenen dret a:
1. Assistir a les assemblees generals, personalment o a través de representants, i participar-hi.
2. Votar en els altres òrgans de la federació de què formin part.
3. Ser elegibles per als òrgans de govern.
4. Ser informats de les activitats de la federació i prendre-hi part.
5. Ser informats del funcionament de la federació i, especialment, de les decisions dels òrgans de govern, de l’estat de comptes i de les relacions de la federació amb els poders públics i amb tercers. Aquest dret es pot exercir sol·licitant la informació corresponent a la Junta Directiva o als altres òrgans estatutaris de govern i, si escau, fent preguntes a les assemblees generals.
6. Separar-se de la federació. Si la persona que se separa consta al Registre com a membre fundador, pot sol·licitar al Registre l’anotació de la seva separació.
II. Els membres de la federació tenen els deures següents:
1. Ser lleials als objectius i a les finalitats de la federació i actuar per assolir-los.
2. Contribuir al sosteniment de la federació en la forma que determinin els estatuts.
3. Respectar i complir els acords adoptats pels òrgans de la federació.
Òrgans de la Federació
Article 9. Assemblea General
L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de la federació i en formen part tots els membres directament o per representació.
I. Competències
L’Assemblea General té les funcions següents:
1. Modificar els estatuts.
2. Aprovar i modificar els reglaments, que ha de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, així com tot el que disposi la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o la llei que la substitueixi.
3. Elegir la Junta Directiva.
4. Fer cessar la Junta Directiva o qualsevol dels seus membres per majoria simple dels assistents i representats.
5. Aprovar el pressupost anual, que ha de contenir l’expressió de les quotes o les aportacions exigibles als membres, i aprovar la liquidació del pressupost anterior.
6. Incorporar la federació a una altra associació o a una unió d’associacions, així com crear una altra associació.
7. Separar definitivament de la federació els seus membres després de l’expedient disciplinari corresponent.
8. Dissoldre la federació.
9. Les altres previstes en aquests estatuts i en la legislació sempre en vigor.
II. Sessions
L’Assemblea General s’ha de reunir com a mínim una vegada l’any en sessió ordinària.
La Junta Directiva o una desena part dels membres poden convocar una sessió extraordinària de l’Assemblea General. En el cas que la convocatòria sigui a instància dels membres, han d’adreçar la sol·licitud a la Junta Directiva, que ha de fer efectiva la convocatòria en un termini màxim de vint dies.
III. Quòrum
La constitució vàlida de l’Assemblea General requereix que, en primera convocatòria, almenys hi siguin presents o representats la meitat dels membres de dret.
En segona convocatòria hi ha de ser present o representat un nombre de membres que com a mínim representi el ... per cent del total.
IV. Convocatòria
La Junta Directiva ha de convocar les sessions ordinàries i extraordinàries de l’Assemblea General amb una antelació mínima de quinze dies, i ha d’indicar l’ordre del dia i el lloc, la data i l’hora de reunió en primera i, si escau, en segona convocatòria.
Una desena part dels membres de dret de l’Assemblea General pot demanar a la Junta Directiva d’incloure noves qüestions a l’ordre del dia quan ho faci amb una antelació mínima de vuit dies abans de la reunió. La Junta Directiva ha d’incloure a l’ordre del dia les qüestions que demanin aquests membres.
V. Acords
Els acords de l’Assemblea General es prenen per majoria simple dels assistents i dels representats, excepte aquells que la legislació sempre en vigor i aquests estatuts disposin altrament.
No obstant això, els acords sobre les matèries següents s’han d’adoptar per majoria absoluta:
a) ...
b) ...
Els acords de l’Assemblea General es fan constar per escrit en una acta que ha de firmar el secretari amb el vistiplau del president. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de les actes de les reunions de l’Assemblea General. El secretari ha de certificar aquestes còpies.
Els membres de dret de l’Assemblea poden delegar el seu vot en un altre membre de la federació que els representi. No obstant l’anterior, un mateix soci pot rebre com a màxim ... delegacions de vot.
Els assistents a una sessió de l’Assemblea General que disposin d’una delegació de vot de membres absents han de fer constar aquesta circumstància a l’inici de la sessió.
Els membres que votin en contra d’un acord determinat poden demanar, en la mateixa reunió, que el seu vot consti a l’acta.
Article 10. Junta Directiva
La Junta Directiva és l’òrgan col·legiat de govern i de gestió de la federació, que la representa en les relacions amb tercers i amb els poders públics, inclosa la representació en un judici.
I. Funcions
La Junta Directiva té les funcions següents:
1. Representar la federació.
2. Designar un secretari i un president.
3. Fixar l’ordre del dia de les sessions de l’Assemblea General.
4. Qualsevol altra funció que als estatuts no s’hagi atribuït a cap òrgan.
II. Composició i estructura
Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva.
La Junta Directiva està formada per un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i un mínim de dos vocals.
1. El president
El president és elegit per la Junta Directiva / per l’Assemblea General.
(Nota: en el cas de ser escollit per l’Assemblea General, els estatuts n’han de fixar la forma i les condicions.)
a) Representa la federació.
b) Convoca i presideix les reunions de la Junta Directiva i en fixa l’ordre del dia i el lloc, la data i l’hora de reunió.
c) Totes les que li assignin aquests estatuts i que no estiguin atribuïdes per la legislació vigent, de manera imperativa, a altres òrgans de la federació.
En cas d’absència, malaltia o qualsevol altra causa que li impedeixi transitòriament portar a terme les seves funcions, el president serà substituït pel vicepresident, en cas d’estar nomenat.
No obstant això, en cas d’absència a llarg termini, destitució del càrrec o mort, la Junta Directiva elegirà un nou president. Si ha estat escollit per l’Assemblea General serà president interí fins que se’n convoqui una de nova per escollir un nou president.
2. El secretari
El Secretari pot ser remunerat, no obstant en aquest cas no té dret a vot pel que fa als acords de la Junta Directiva.
a) El secretari, juntament amb el president, signa el llibre de registre d’associats, el llibre d’actes, els llibres de comptabilitat que corresponguin a les activitats de la federació, el llibre inventari dels béns i el llibre registre de beneficiaris efectius.
b) Certifica tota la documentació de la federació.
c) Aixeca les actes de les reunions.
d) Emet diligències.
3. El vicepresident
El vicepresident assisteix el president en les seves funcions, i el substitueix en el cas d’absència, malaltia o qualsevol altra causa.
4. El tresorer
a) El tresorer ha de vetllar pel bon funcionament econòmic de la federació i intervenir sempre que així ho requereixi la Junta en tots els aspectes econòmics.
b) Porta un control estricte dels comptes de la federació i exposa l’estat de comptes sempre que qualsevol membre de la Junta ho demani.
c) Porta la comptabilitat de la federació, recapta i custodia els seus fons.
III. Mandat i procediment de designació i cessament dels membres de la Junta Directiva
L’Assemblea General elegeix per sufragi els membres de la Junta Directiva per majoria simple, per un període de ... anys.
Per ser elegit s’ha de ser major d’edat, de nacionalitat andorrana o de nacionalitat estrangera resident legalment a Andorra. No obstant això, el president de la federació ha de ser de nacionalitat andorrana.
Totes les candidatures reben el mateix tracte per part de la Junta Directiva, que convoca i gestiona el procés electoral. En especial, cal assegurar l’accés als membres de la federació pel mateix procediment durant el període electoral.
El membres de la Junta Directiva i, si escau, el president, cessen pels motius següents:
a) Defunció.
b) Incapacitat greu.
c) Per infracció disciplinària.
d) Per acord específic de l’Assemblea General degudament convocada a tal efecte, adoptat per majoria absoluta.
e) ...
El nomenament i el cessament dels membres de la Junta Directiva s’han de comunicar al Registre d’Associacions perquè s’hi inscriguin.
IV. Acords
Els acords de la Junta Directiva es prenen per majoria simple dels membres. El vot del president és diriment en cas d’empat.
No obstant això, el quòrum per a les matèries següents serà de:
a) ...
b) ...
Tots els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar per escrit en una acta que ha de signar el secretari amb el vistiplau del president. Qualsevol associat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de les actes de les reunions de la Junta Directiva. El secretari ha de certificar aquestes còpies.
Qui voti en contra d’un acord determinat pot demanar, a la mateixa reunió en què s’ha pres, que el seu vot consti a l’acta.
V. Convocatòria
El president convoca la Junta Directiva amb una antelació mínima de tres dies i ha de fixar l’ordre del dia, el lloc, el dia i l’hora de la reunió.
Un terç dels membres de la Junta pot sol·licitar-ne la convocatòria al president, que l’ha de fer efectiva en el termini màxim de cinc dies.
Un terç dels membres de la Junta Directiva pot sol·licitar la inclusió d’una qüestió a l’ordre del dia amb una antelació de quaranta-vuit hores a la reunió.
VI. Quòrum
La Junta Directiva queda vàlidament constituïda amb l’assistència almenys de la meitat dels membres. La Junta també queda vàlidament constituïda sense convocatòria prèvia si es reuneixen tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
En cas que no s’assoleixi el quòrum indicat en tres convocatòries consecutives, la Junta Directiva cessa i convoca l’Assemblea General per elegir una nova Junta Directiva.
VII. Responsabilitat
Els membres de la Junta Directiva responen davant de la federació, dels membres i de tercers per les actuacions que facin en exercici dels seus càrrecs i que siguin contràries a la Llei o als estatuts i pels danys i pels perjudicis causats amb dol o negligència.
La responsabilitat dels membres de la Junta Directiva és solidària respecte a les actuacions acordades de manera col·legiada, llevat que hagin fet constar en acta la seva oposició a l’acord. També és solidària sempre que l’acció o l’omissió que la genera no es pugui atribuir a un o més membres de manera individual i exclusiva.
Altres
Article 11. Règim disciplinari
Els incompliments dels estatuts i dels deures que els imposin i les actuacions contràries a Dret, per part dels membres de la federació, de la seva Junta o els esportistes, poden ser qualificats com a infraccions lleus, greus o molt greus.
No es podrà sancionar infraccions tipificades després d’haver estat comeses.
I. Infraccions
1. Són infraccions lleus:
a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.
c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella altra que la substitueixi.
Altres:
e) Ocasionar perjudicis lleus en el patrimoni o en el bon nom de la federació o ser-ne responsable.
f) Que els membres de la Junta Directiva no assisteixin a les reunions sense cap causa justificada.
g) L’incompliment de qualsevol dels estatuts i altres reglaments de la federació, sempre que no provoqui un perjudici a la mateixa, als membres o a tercers o que la infracció no hagi estat qualificada de greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.
b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.
c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.
d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions de la Llei.
f) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o aquella altra que la substitueixi.
g) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.
h) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.
i) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.
Altres:
j) No respectar o complir de forma deliberada els acords adoptats vàlidament pels òrgans de la federació.
k) Provocar, per acció o per omissió, perjudicis greus en el patrimoni o en el bon nom de la federació.
l) No abonar qualsevol derrama o quota extraordinària acordada vàlidament per l’òrgan competent en el moment en què es requereixi.
m) La reincidència en dos infraccions lleus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de greu el fet infractor.
n) L’incompliment de qualsevol precepte d’aquests estatuts si provoca un perjudici a la federació, a qualsevol dels membres i tercers, excepte si la infracció ha estat qualificada de lleu o molt greu.
3. Són infraccions molt greus:
a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.
b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions organitzades per la federació.
c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.
d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.
e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.
f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
g) Les declaracions públiques de socis, directius, tècnics, esportistes i altres membres de la federació que incitin els seus afiliats o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.
h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.
i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.
Sense perjudici de l’anterior, i específicament pels membres de la Junta Directiva, són infraccions molt greus:
l) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General, i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.
m) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o es condicions legals, dels òrgans col·legiats de la federació.
n) La utilització incorrecta dels fons privats de la federació o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.
o) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.
p) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.
q) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció de la federació.
r) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest article.
s) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.
Altres:
t) Posar en perill el patrimoni o el bon nom de la federació o provocar-hi perjudicis molt greus, per negligència o mala fe.
u) Actuar en l’exercici de l’activitat professional de forma deslleial envers la federació o qualsevol dels seus membres.
v) La reincidència en dos infraccions greus pot comportar que l’òrgan competent qualifiqui de molt greu el fet infractor.
II. Sancions
1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica d’acord amb el que preveuen aquests estatuts. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
h) Descens de categoria, pèrdua de punts en la classificació i pèrdua del partit o de la trobada o prova o celebració de l’acte sense l’assistència de públic.
2. D’acord amb els principis d’adequació, graduació i proporcionalitat, les sancions que poden imposar-se als membres, directius, esportistes i altres membres de la federació per les infraccions comeses són les següents:
a) Per infraccions lleus: ...
b) Per infraccions greus: ...
c) Per infraccions molt greus: ...
3. En el cas d’imposició de sancions econòmiques, d’acord amb els principis enunciats al paràgraf anterior, es poden aplicar pels imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import de … euros.
(Nota: màxim de 1.000 euros)
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim entre 1.001 i 3000 euros)
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre … euros i … euros.
(Nota: màxim 3.001 i 12.000 euros)
III. Circumstàncies agreujants, atenuants i eiximents de la responsabilitat:
1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
a) La reiteració.
b) La reincidència.
c) La remuneració o l’ànim de lucre.
d) El perjudici econòmic ocasionat.
e) ...
2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
b) El penediment espontani.
c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.
d) ...
3. Són circumstàncies eiximents de la responsabilitat:
a) ...
b) ...
IV. Procediment sancionador i òrgan amb potestat disciplinària.
Per a la incoació i resolució dels expedients disciplinaris s’aplicarà el procediment previst en la normativa disciplinària en matèria esportiva sempre en vigor.
L’òrgan amb potestat disciplinària és la Junta Directiva / l’Assemblea General /... .
V. Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i sancions
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.
c) Per la mort de la persona inculpada o sancionada.
d) Per l’aixecament de la sanció.
2. Prescripció de les infraccions:
a) Lleus: al cap d’un mes d’haver estat comeses.
b) Greus: al cap d’un any d’haver estat comeses.
c) Molt greus: al cap de tres anys d’haver estat comeses.
En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.
3. Prescripció de les sancions:
a) Imposades per infracció lleu: al cap d’un mes.
b) Imposades per infracció greu: al cap d’un any.
c) Imposades per infracció molt greu: al cap de tres anys sempre que no siguin definitives.
VI. Recursos
Contra les sancions imposades, la persona interessada pot imposar un recurs davant la Comissió Jurídica Esportiva en els terminis i forma prevista en la normativa sempre en vigor.
Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.
Article 12. Impugnació d’acords
Els membres que hagin fet constar a l’acta de la reunió de l’Assemblea General o de la Junta Directiva el vot contrari a un acord i els que no hagin assistit a la reunió en què es va prendre i no hagin delegat el vot, poden impugnar-lo judicialment si és contrari a la Llei o a aquests estatuts, o si beneficia uns membres o tercers en perjudici d’uns altres membres o dels interessos de la federació, en el termini dels trenta dies següents al dia que s’ha adoptat l’acord.
Els membres que hagin impugnat un acord poden sol·licitar al Registre l’anotació marginal de la impugnació.
L’Assemblea General pot acordar, per majoria absoluta dels assistents i dels representats, que una determinada controvèrsia se sotmeti a mediació i arbitratge.
Article 13. Procediment de reforma dels estatuts
Els acords sobre modificació dels estatuts es prendran per majoria absoluta i, en especial, tota modificació del sistema d’elecció de la Junta Directiva, la distribució de competències entre l’Assemblea i la Junta i els motius i procediment de cessament de la Junta, així com aquelles matèries que així ho disposi la legislació sempre en vigor.
No obstant això la modificació sobre les següents matèries es pot adoptar per majoria simple:
a) ...
b) ...
Article 14. Règim econòmic i patrimonial
Constitueixen els recursos de la federació les quotes i, si escau, les derrames que han de fer efectives tots els membres i que fixa l’Assemblea General, i també les quantitats recaptades per serveis especials, pels productes i les rendes dels béns i per les donacions, les subvencions i les aportacions que rebi, i qualsevol altre recurs que pugui obtenir d’acord amb la normativa vigent.
Tots els recursos de l’entitat estan destinats al sosteniment de les finalitats d’acord amb l’objecte de la federació i dels serveis que ha de prestar als membres.
El patrimoni de la federació està format per tots els béns i els drets que posseeixi en el moment en què es constitueixi i els que adquireixi en el futur.
Els llibres d’inventari de béns, els llibres de comptabilitat i el llibre registre de beneficiaris efectius, que poden consultar tots els membres, els ha de diligenciar el Registre d’Associacions i els han de firmar el president i el secretari.
En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra la federació posarà la documentació que li sigui exigida a la disposició de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control.
Alhora, la federació posarà en coneixement de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports el pressupost i el detall de la liquidació de cada exercici.
Article 15. Dissolució de la federació
La federació es dissol:
1. Per acord de l’Assemblea General.
2. En quedar un nombre inferior a dos membres. En aquest cas, el president de la federació ha de portar al Registre d’Associacions el llibre d’associats actualitzat per certificar, sota la seva responsabilitat, la correspondència amb la realitat.
3. Per sentència judicial ferma, en els termes previstos al Codi penal.
4. Per expiració del termini fixat als estatuts, exhauriment de l’objecte de la federació o impossibilitat de dur a terme la finalitat per a la qual es va constituir.
5. Per insolvència declarada conforme a la legislació mercantil vigent en tot moment, que no ha pogut ser revertida d’acord amb el que preveu la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, o la llei que la substitueixi.
6. Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Associacions.
En el cas de l’apartat 4 d’aquest article, l’Assemblea General ha d’acordar la dissolució de la federació. En cas que no es convoqui segons el que estableixen aquests estatuts, una desena part dels membres pot instar la Junta Directiva a convocar-la, la qual ho ha de fer en el termini de trenta dies. L’Assemblea General s’ha de pronunciar expressament sobre la qüestió de la dissolució.
En el cas de l’apartat 5 anterior, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència o es liquidi la federació insolvent amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.
Article 16. Liquidació
Una vegada s’ha adoptat l’acord o la resolució de dissolució, la Junta Directiva o les persones designades per l’Assemblea o per l’autoritat competent s’han de constituir en liquidadors de la federació.
L’administració de la federació correspon als liquidadors a partir del moment en què es nomenin.
Amb la finalitat de liquidar la federació els liquidadors han de:
1. Cobrar els crèdits pendents.
2. Vetllar pel patrimoni de la federació i administrar-lo amb diligència fins que s’hagi liquidat.
3. Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.
4. Aplicar el patrimoni o el líquid sobrant a les finalitats previstes als estatuts, i en cap cas poden autoritzar-ne el repartiment entre els membres ni cedir-lo a persones o entitats amb afany de lucre.
5. Sol·licitar al Registre d’Associacions la cancel·lació de la federació.
6. Dur a terme les operacions de liquidació necessàries per a la dissolució de la federació.
Aquests estatuts de la federació ... han estat aprovats pels membres fundadors / assistents a l’Assemblea General convocada a tal efecte, en data ... .