Decret 110/2023, de l’1 de març del 2023
Decret 110/2023, de l’1-3-2023, de creació del títol estatal de màster en criminologia.
Exposició de motius
L’article 7 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior estipula que el Govern estableix les titulacions, de qualsevol nivell, que tenen caràcter estatal, les quals s’estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i queden referenciades en el Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
El primer cicle condueix al grau de bàtxelor; el segon al de màster, i el tercer al de doctor.
Aquesta nova titulació de màster en criminologia estudia el fenomen de la criminalitat en tota la seva dimensió des d’una perspectiva multidisciplinària per tal de formar professionals que el puguin prevenir i tractar.
D’acord amb aquestes consideracions, el Govern, en la sessió de l’1 de març del 2023, a proposta de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior en funcions, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article 1. Creació del títol de màster en criminologia
Es crea el títol universitari de segon cicle, de caràcter estatal, de màster en criminologia.
Article 2. Requisits per obtenir el títol
1. L’obtenció del títol de màster en criminologia requereix:
a) Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent, aprovat pel Govern.
b) Haver dipositat els drets d’expedició del títol corresponent.
2. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior expedeix els títols estatals.
Article 3. Perfil professional
El màster en criminologia vol formar professionals altament qualificats amb un perfil versàtil i adaptable a una oferta laboral diversa. L’obtenció del títol de màster en criminologia ha de permetre als titulats continuar estudis de doctorat i també treballar en diferents sectors d’activitat relacionats amb la criminologia, com ara en els àmbits policial, jurídic, judicial, de la seguretat privada, de centres de menors i penitenciaris, de vigilància penitenciària, de prevenció de la delinqüència, d’exclusió social, reinserció social, o victimologia, entre d’altres.
Article 4. Accés
1. Per accedir als ensenyaments estatals de màster cal complir les condicions establertes al Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.
2. Les titulacions que permeten accedir als estudis de màster en criminologia han de ser d’un dels àmbits següents: criminologia, dret, psicologia, sociologia, antropologia, treball social, educació, educació social, periodisme, empresa, medicina, infermeria o altres que puguin estar relacionats amb els continguts i les sortides professionals del màster.
Article 5. Pla d’estudis
1. El pla d’estudis ha d’incloure el perfil professional, les competències transversals, les competències específiques, les unitats d’ensenyament a través de les quals es desenvolupen, els criteris d’avaluació i els resultats d’aprenentatge.
2. La formació del màster en criminologia es pot impartir de manera presencial, no presencial o semipresencial. El pla d’estudis ha de determinar la modalitat de docència de cadascuna de les unitats d’ensenyament que el componen. En el cas de la modalitat semipresencial, cal indicar el percentatge de docència presencial i el de no presencial.
3. Perquè aquest màster esdevingui una titulació de caràcter estatal i tingui validesa acadèmica, és necessari que es publiqui el pla d’estudis al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).
Article 6. Competències mínimes
S’han de garantir, com a mínim, les competències següents, les quals han de ser avaluables:
1. Competències transversals
CT1. Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals.
CT2.Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.
CT3. Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.
CT4. Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.
CT5. Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.
2. Competències específiques
CE1. Examinar de manera multidisciplinària les causes, els factors i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials i victimals.
CE2. Promoure intervencions reactives i preventives amb delinqüents, víctimes i comunitats a partir de la diagnosi i el pronòstic previs.
CE3. Dissenyar i avaluar programes de detecció i de prevenció de la delinqüència i de la victimització.
CE4. Gestionar organitzacions i institucions penals i de seguretat.
CE5. Interpretar els diferents plantejaments sociohistòrics i epistemològics dels problemes socials i penals.
CE6. Aplicar la normativa vigent tenint en compte aspectes jurídics, socials i religiosos.
Article 7. Nombre de crèdits
El títol de màster en criminologia té una càrrega de treball de 120 crèdits europeus distribuïts en dos cursos acadèmics: quatre semestres amb una càrrega de 30 crèdits europeus cadascun.
Article 8. Sistema de crèdit europeu
La formació està basada en el crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System). El crèdit europeu és la unitat de mesura de l’ensenyament superior. Es defineix en funció de la càrrega total de treball que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o de projectes i altres activitats. Un crèdit europeu equival a 30 hores de dedicació per tal que l’estudiant desenvolupi les competències transversals i específiques que integren un pla d’estudis.
Article 9 Llengües d’ensenyament
1. El pla d’estudis ha de determinar la llengua o les llengües d’ensenyament.
2. En cas que hi ha hagi més d’una llengua vehicular, cal indicar les unitats d’ensenyament que es vehicularan en cada llengua i el total de crèdits europeus.
Article 10. Tipus de crèdits
Els crèdits es poden repartir en obligatoris, optatius i de lliure elecció.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 1 de març del 2023
Xavier Espot Zamora
Cap de Govern en funcions