Decret 77/2024, del 28-2-2024, de creació del títol estatal de bàtxelor en matemàtiques.

Exposició de motius

L’article 7 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior estipula que el Govern estableix les titulacions de qualsevol nivell que tenen caràcter estatal, les quals s’estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i queden referenciades en el Marc andorrà de qualificacions (MAQ).

El primer cicle condueix al nivell de bàtxelor; el segon, al de màster i el tercer, al de doctor.

Aquesta nova titulació de bàtxelor en matemàtiques ha de formar professionals en activitats com la formulació, l’anàlisi, la modelització i la resolució matemàtiques de problemes en qualsevol àrea de coneixement.

D’acord amb aquestes consideracions, el Govern, en la sessió del 28 de febrer del 2024, a proposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article 1. Creació del títol de bàtxelor en matemàtiques

Es crea el títol universitari de primer cicle, de caràcter estatal, de bàtxelor en matemàtiques.

Article 2. Requisits per obtenir el títol

1. L’obtenció del títol de bàtxelor en matemàtiques requereix:

a) Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent, aprovat pel Govern.

b) Haver dipositat els drets d’expedició del títol corresponent.

2. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior expedeix els títols estatals.

Article 3. Perfil professional

L’obtenció del títol de bàtxelor en matemàtiques ha de permetre als titulats desenvolupar la seva activitat en qualsevol organització pública o privada en activitats com la formulació, l’anàlisi, la modelització i la resolució matemàtiques de problemes en qualsevol àrea de coneixement, aportant la solució més òptima als problemes de qualsevol àrea.

Article 4. Accés

Per accedir als ensenyaments estatals de bàtxelor en matemàtiques, cal complir les condicions establertes al Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

Article 5. Pla d’estudis

1. El pla d’estudis ha d’incloure el perfil professional, les competències transversals, les competències específiques, les unitats d’ensenyament a través de les quals es desenvolupen, els criteris d’avaluació i els resultats d’aprenentatge.

2. La formació del bàtxelor en matemàtiques es pot impartir de manera presencial, no presencial o semipresencial. El pla d’estudis ha de determinar la modalitat de docència de cadascuna de les unitats d’ensenyament que el componen. En el cas de la modalitat semipresencial, cal indicar el percentatge de docència presencial i el de no presencial.

3. Perquè aquest bàtxelor en matemàtiques esdevingui una titulació de caràcter estatal i tingui validesa acadèmica, és necessari que es publiqui el pla d’estudis al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 6. Competències mínimes

S’han de garantir, com a mínim, les competències següents, les quals han de ser avaluables:

1. Competències transversals

a) Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contexts i situacions personals, socials i professionals.

b) Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.

c) Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.

d) Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

e) Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.

2. Competències específiques

a) Desenvolupar arguments lògics identificant les hipòtesis i les conclusions, i utilitzant conceptes i teories matemàtics.

b) Analitzar el desenvolupament i l’avenç de la disciplina relacionant els conceptes i les tècniques matemàtics amb la perspectiva històrica.

c) Resoldre problemes matemàtics mitjançant l’aplicació de coneixement, raonament i procediments matemàtics, utilitzant les eines necessàries.

d) Interpretar qüestions matemàtiques subjacents en la resta d’àrees del coneixement percebent les matemàtiques com a part integrant de la cultura.

Article 7. Nombre de crèdits

El títol de bàtxelor en matemàtiques té una càrrega de treball de 180 crèdits europeus distribuïts en tres cursos acadèmics: sis semestres, amb una càrrega de 30 crèdits europeus cadascun.

Article 8. Sistema de crèdit europeu

La formació està basada en el crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System). El crèdit europeu és la unitat de mesura de l’ensenyament superior. Es defineix en funció de la càrrega total de treball que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o de projectes i altres activitats. Un crèdit europeu equival a 30 hores de dedicació perquè l’estudiant desenvolupi les competències transversals i específiques que integren un pla d’estudis.

Article 9. Llengües d’ensenyament

1. El pla d’estudis ha de determinar la llengua o les llengües d’ensenyament.

2. En cas que hi hagi més d’una llengua vehicular, cal indicar les unitats d’ensenyament que es vehicularan en cada llengua i el total de crèdits europeus.

Article 10. Tipus de crèdits

Els crèdits es poden repartir en obligatoris i optatius.

Disposició final

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 28 de febrer del 2024

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern