Article 41. Consell Nacional per la Llengua
1. Es crea el Consell Nacional per la Llengua (CNL) com a organisme consultiu perquè les institucions públiques debatin i consensuïn amb la societat civil els eixos en què s’ha de basar la política lingüística.
2. Correspon al Consell Nacional per la Llengua consensuar els objectius de política lingüística amb flexibilitat i eficàcia, gràcies a les aportacions de totes les administracions i de la resta d’actors i representants de la societat, sota l’administració del departament governamental encarregat de la política lingüística.
3. A aquest efecte, el Consell Nacional per la Llengua:
a) Fixa els objectius principals de la política lingüística amb les aportacions de les administracions i els representants de la societat.
b) Estableix els grans objectius del Pla d’acció nacional per la llengua (PNL) del trienni següent i en fa el balanç periòdic, d’acord amb les normes reglamentàries.
4. Entre altres que fixin els reglaments, els objectius principals del Consell Nacional per la Llengua són els següents:
a) Fer el seguiment de l’aplicació d’aquesta Llei.
b) Fomentar l’ús habitual de la llengua oficial en tots els àmbits socials i en l’espai públic com a factor distintiu i de cohesió social.
c) Defensar els drets lingüístics dels ciutadans establerts per l’ordenament jurídic.
d) Difondre i fer respectar els deures lingüístics que determina l’ordenament jurídic.
e) Fomentar la participació activa de totes les administracions públiques en la política lingüística i en l’obtenció dels recursos humans i materials necessaris.
f) Contribuir, mitjançant la transparència i el consens, a la difusió dels resultats de les actuacions dutes a terme per fomentar el català com a llengua oficial i social.
5. S’estableix el Pla d’acció nacional per la llengua (PNL) com a eina de planificació dels objectius i de les actuacions de política lingüística. El contingut, el procediment d’aprovació i la resta de característiques s’aproven per reglament.
6. El Consell Nacional per la Llengua es compon de membres permanents i de membres eventuals.
7. Els membres permanents del Consell Nacional per la Llengua són:
a) El ministre encarregat de la política lingüística, que pot delegar puntualment les funcions en un responsable de política lingüística.
b) El ministre encarregat de l’educació, que pot delegar puntualment les funcions en una direcció o secretaria d’Estat del ministeri.
c) El ministre encarregat dels esports, que pot delegar puntualment les funcions en una direcció o secretaria d’Estat del ministeri.
d) Un cònsol designat de mutu acord entre els comuns, que pot delegar puntualment les funcions en un altre cònsol o en un alt responsable del comú.
e) El degà de la Universitat d’Andorra.
f) Dos representants del departament governamental encarregat de la política lingüística, designats pel titular del ministeri.
g) Dos representants del ministeri encarregat de l’educació, designats pel titular del ministeri.
h) El gerent d’Andorra Recerca i Innovació.
i) Els secretaris generals dels comuns.
k) Un representant de les associacions culturals andorranes, designat per la persona titular del ministeri encarregat de la política lingüística.
l) Dos representants de les organitzacions sindicals i empresarials del Consell Econòmic i Social.
8. Els membres eventuals formen part del CNL si el Pla d’acció nacional per la llengua o un dels objectius del PNL està relacionat amb un àmbit de la seva competència, expertesa o interès. Tenen els mateixos drets que els membres permanents a les reunions a què siguin invitats pel president del CNL. Especialment, són membres eventuals:
a) Els directors dels departaments del Govern o dels comuns implicats en el Pla d’acció nacional vigent, designats pels titulars dels ministeris corresponents.
b) Un representant del Consell General, designat per la Sindicatura.
c) Un representant de l’Administració de justícia, designat pel Consell Superior de la Justícia.
d) La persona representant d’un sector, una entitat, una institució o un organisme implicat en el Pla d’acció nacional, invitada pel president del CNL.
e) Un representant d’altres associacions empresarials.
9. El règim de funcionament i la dotació pressupostària del Consell Nacional per la Llengua s’estableix per reglament.
Article 42. Altres organismes
Per la via reglamentària, es poden crear els organismes de gestió o bé d’harmonització i col·laboració entre institucions i també entre institucions i societat que es considerin necessaris.
Títol VII. Infraccions i sancions
Article 43. Infraccions sancionables
1. Constitueixen infraccions susceptibles de sanció administrativa les contravencions al que preveuen els articles 8, 9, 10.1, 10.2, 11.4, 13, 15.2, 16, 17, 18, 19, 20, 21.1, 21.2, 22, 23.2, 23.3, 23.4, 24, 25, 26 i 28 d’aquesta Llei.
2. Les infraccions esmentades a l’apartat precedent poden ser lleus, greus o molt greus.
3. Són infraccions lleus les contravencions al que preveuen els articles 15.2, 23.2, 23.3, 23.4 i 28.
4. Són infraccions greus les contravencions al que preveuen els articles 8, 9, 10.1, 10.2, 11.4, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21.1, 21.2, 22, 24, 25 i 26, i la reincidència en una infracció lleu en el termini de dos anys a comptar de la data de fermesa de la sanció.
5. És infracció molt greu la reincidència en una infracció greu en el termini de tres anys a comptar de la data de fermesa de la sanció.
Article 44. Responsables de les infraccions
1. En el cas d’infraccions comeses en l’exercici d’una activitat comercial, industrial o de serveis, n’és responsable la persona física o jurídica que figura com a titular al Registre de Comerç.
2. Si es tracta d’infraccions comeses en l’exercici d’una professió titulada, n’és responsable el titular de l’autorització.
3. Si es tracta d’infraccions comeses en l’exercici d’una activitat encarregada per concessió per una administració pública, n’és responsable el titular de la concessió.
4. La responsabilitat que s’estableix en els apartats anteriors d’aquest article s’entén sense perjudici del dret de repetició que correspon al responsable designat contra l’infractor, sempre que el primer acrediti que ha posat a disposició del darrer les eines, les facilitats i les instruccions suficients per tal de donar compliment a la Llei.
5. Si es tracta d’infraccions comeses en l’exercici de l’Administració pública, n’és responsable la mateixa Administració, sense perjudici del dret d’aquesta última d’incoar el règim disciplinari contra la persona que de facto hagi incomplert l’obligació d’utilitzar la llengua nacional.
Article 45. Sancions
1. Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades per aplicació de les mesures següents:
a) Infraccions lleus: reprensió privada per escrit en el primer incompliment o multa d’un import mínim de 600 euros i de fins a un màxim de 1.200 euros.
b) Infraccions greus: multa de 1.201 euros fins a 6.000 euros.
c) Infraccions molt greus: multa de 6.001 euros fins a 60.000 euros.
2. Les sancions porten sempre aparellada l’obligació de retirar, esmenar o substituir el rètol, el producte o el text, segons el cas, a càrrec de les persones que en són responsables. Si no ho fan en el termini que ha establert la resolució sancionadora, el Govern ha de procedir a l’execució forçosa a càrrec de les persones infractores.
3. En el cas d’entitats o activitats subvencionades o finançades per qualsevol administració, les sancions per les infraccions d’aquesta Llei relacionades amb l’objecte de l’aval, el crèdit o l’ajut també poden consistir a reduir-los en cas de falta greu, o retirar-los o rescabalar-los en cas de falta molt greu.
4. A més dels criteris establerts a les lleis sectorials, la quantia de la multa, dins dels límits previstos, es gradua procurant assolir la proporcionalitat adequada entre la infracció i la sanció. A aquest efecte, serveixen de criteris la gravetat de la pertorbació produïda en els drets dels ciutadans, l’existència de perjudicis materials o econòmics, la transcendència social o l’interès públic afectat, el benefici econòmic que perseguia obtenir l’infractor i la mala fe, la culpa o la negligència.
Article 46. Procediment sancionador
1. Els òrgans competents per instruir els expedients sancionadors són els d’inspecció competent en l’àmbit sectorial en el qual s’hagi comès la infracció, en coordinació amb el departament governamental encarregat de la política lingüística a què es refereix l’article 38.
2. Als àmbits de competència governamental en què no hi ha servei d’inspecció específic, la instrucció dels expedients correspon als tècnics designats pel ministre titular en matèria de política lingüística.
3. Quan es tracta de retirar o d’esmenar rètols, etiquetes o qualsevol altre text, i en tots els altres casos en què resulta possible corregir els fets constitutius d’infracció, en incoar l’expedient sancionador, l’òrgan que l’acorda ha de donar a l’expedientat un termini raonable per fer-ho. En el cas que es tracti del primer incompliment, l’expedient s’ha de sobreseure si l’infractor corregeix els fets sancionables d’acord amb aquesta Llei dins el termini establert.
4. La instrucció de l’expedient es regeix per aquesta Llei i per les disposicions sectorials de l’àmbit en què s’ha produït i, si no n’hi ha, pel Reglament regulador del procediment sancionador.
5. Les infraccions comeses pels funcionaris i el personal al servei de les administracions són sancionades d’acord amb el procediment i la normativa sancionadora específics.
Article 47. Òrgans competents
Els òrgans competents per resoldre els expedients sancionadors són els següents:
a) Per a les infraccions lleus, el director del departament governamental encarregat de la política lingüística a què es refereix l’article 38.
b) Per a les infraccions greus o molt greus, el ministre encarregat de les funcions generals de política lingüística.
Article 48. Prescripció de les infraccions
Les infraccions lleus a què fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys. El termini de la prescripció comença a comptar en el moment en què conclouen els fets constitutius d’infracció, i s’interromp des del moment en què s’incoa l’expedient sancionador, amb coneixement per part de l’expedientat.
Article 49. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per les infraccions lleus, greus i molt greus prescriuen al cap d’un any, dos anys i tres anys, respectivament. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa i s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Disposició addicional primera. Actualització dels imports de les sancions
Els imports de les sancions establerts en aquesta Llei es poden actualitzar periòdicament segons la Llei del pressupost general.
Disposició transitòria primera. Creació del Consell Nacional per la Llengua i de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació
Les administracions disposen d’un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor del reglament dels organismes estatals de coordinació de la política lingüística per posar en marxa els organismes a què fan referència els articles 40 i 41.
Disposició transitòria segona. Aplicació de la disposició final primera
1. La denegació de la primera renovació de l’autorització de residència i treball per no haver acreditat el nivell de català previst a la disposició final primera d’aquesta Llei, que afegeix un article 54 bis i que modifica l’article 58 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, és aplicable a les persones que sol·licitin per primera vegada l’obtenció de l’autorització a partir de l’entrada en vigor del reglament de quota corresponent.
2. No obstant això i el que disposen els articles 54 bis i 58 referits, fins al 26 d’abril del 2026, les persones que sol·licitin la primera renovació de l’autorització de residència i treball han d’acreditar el seguiment de la formació de llengua catalana que estableixi el reglament de quota corresponent i queden exemptes d’acreditar el nivell A1 de català.
En cas que la persona titular acrediti que no ha pogut seguir la formació de llengua catalana per motius justificats, el Servei d’Immigració pot atorgar la primera renovació. En aquest cas la persona titular ha d’acreditar haver obtingut el nivell A2 de català abans de la segona renovació i, en el cas que no ho faci, el Servei d’Immigració denega la renovació.
3. Queden dispensades de seguir aquesta formació les persones que acreditin els coneixements de llengua catalana que s’estableixin reglamentàriament.
4. En el termini màxim de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha de dictar les disposicions reglamentàries necessàries a l’efecte d’exigir, per a la renovació de les autoritzacions de residència i treball per compte propi, de treball de fronterer, de residència sense treball i de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria, els nivells A1 i A2 de català.
Disposició derogatòria. Derogació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, del 16 de desembre del 1999
Queda derogada la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, del 16 de desembre del 1999.
Disposició final primera. Addició de l’article 54 bis i modificació dels articles 58, 67 i 83 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
1. S’afegeix l’article 54 bis, immediatament després de l’article 54, a la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 54 bis. Coneixement de l’idioma oficial
1. El coneixement de l’idioma oficial és un element important per a la integració de les persones que arriben a Andorra i necessari per poder treballar al país i donar compliment als drets lingüístics.
2. El reglament de quota corresponent ha d’establir els termes d’obtenció del nivell A1 de català en la primera renovació i del nivell A2 en la segona renovació per poder treballar al país.
3. L’acreditació del nivell de català s’ha d’efectuar a través de la possessió d’un diploma oficial de llengua catalana emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.”
2. Es modifica l’article 58 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 58. Renovació de l’autorització de residència i treball
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
El Servei d’Immigració denega les dos primeres renovacions si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41, o si no s’han respectat les condicions de l’article 54 bis quant a l’acreditació dels nivells de català que s’hi preveuen. El reglament de quota corresponent ha de condicionar l’obtenció de la primera renovació a l’acreditació del nivell A1 de català i la segona renovació a l’acreditació del nivell A2 de català.”
3. Es modifica l’article 67 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 67. Supòsits
Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d’una autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona sol·licitant.
c) El fet de canviar de sector econòmic durant el primer any de l’autorització, quan aquesta Llei ho prohibeixi.
d) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.”
4. Es modifica l’article 83 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el qual queda redactat com segueix:
“Article 83. Motius de denegació de la regularització
Només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d’una autorització d’immigració renovable caducada la constatació d’un o més dels supòsits següents:
a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de regularització, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer el sol·licitant.
c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.”
Disposició final segona. Modificació dels articles 32, 94 i 98.1 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç
1. Es modifica l’article 32 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:
“Article 32. Llengua dels noms comercials registrats
Un nom comercial solament pot ser registrat al Registre de Comerç i Indústria del Principat d’Andorra si està constituït per:
a) Paraules de la llengua catalana.
b) Paraules formades per lletres de l’alfabet català.
c) El nom i els cognoms que corresponen al de la persona física que és identificada en l’exercici de la seva activitat per aquest nom comercial.
d) Xifres romanes o aràbigues.
e) Topònims.
f) Les paraules que formen part de la denominació social de la persona jurídica identificada en l’exercici de la seva activitat comercial per aquest nom comercial.
g) Tota combinació dels signes esmentats en els apartats anteriors d’aquest article.
En cas que el nom comercial incorpori la denominació genèrica de l’activitat de l’establiment, aquesta denominació genèrica ha de ser en llengua catalana.”
2. Es modifica l’article 94 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:
“Article 94. Competència
Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de comerç, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei, de la Llei de la llengua pròpia i oficial en allò que afecta l’àmbit comercial i de les disposicions que despleguen aquestes lleis.”
3. Es modifica l’article 98.1 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:
“Article 98. Concepte
1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei i en la Llei de la llengua pròpia i oficial.”
Disposició final tercera. Desplegament
1. El Govern està autoritzat per desplegar reglamentàriament aquesta Llei.
2. El Consell General, el Govern i els comuns han de dictar les disposicions necessàries per garantir l’ús del català en les activitats relacionades amb les seves competències.
3. El Consell General, el Govern i els comuns han de fer les adaptacions normatives necessàries perquè els drets i les obligacions que fixa la Llei de la llengua pròpia i oficial (amb les infraccions i les sancions corresponents) s’apliquin en les administracions respectives.
4. Els comuns han d’aprovar els requisits de coneixements de català per a la selecció, la promoció i la carrera professional del personal de les administracions comunals en el termini d’un any des de l’endemà de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final quarta. Aprovació del Reglament dels organismes estatals de coordinació de la política lingüística
El Govern ha d’aprovar, dins el termini de sis mesos des de l’endemà de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, el reglament dels organismes estatals de coordinació de la política lingüística establerts als articles 40 i 41.
Disposició final cinquena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 25 d’abril del 2024
Carles Ensenyat Reig
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Emmanuel Macron
Bisbe d’Urgell President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra