1.6. En funció del tipus d’instal·lació i a l’efecte de considerar els errors màxims permesos, els cinemòmetres poden ser:
a) Fixos: quan van instal·lats sobre emplaçaments permanents i funcionen de manera autònoma sense la presència d’un operador;
b) Estàtics: quan van instal·lats de manera no permanent sobre un emplaçament immòbil, almenys, durant la realització del mesurament i amb la intervenció de l’operador, presencial o remot;
c) Mòbils: quan van instal·lats fermament sobre un vehicle i fan mesuraments amb aquest vehicle en moviment, tenint en compte la seva pròpia velocitat. També poden fer mesuraments amb el vehicle aturat; en aquest cas es consideren estàtics.
1.7. Els cinemòmetres fixos per mesurar la velocitat instantània, generalment, van ubicats en contenidors o cabines, que serveixen d’allotjament, suport i protecció. Si la cabina influeix en les característiques metrològiques del cinemòmetre, ha de complir els requisits que estableix aquest annex.
1.8. Els cinemòmetres mòbils han de determinar de forma simultània la velocitat dels dos vehicles (del mesurat i del vehicle on va instal·lat). La instal·lació dels cinemòmetres mòbils en vehicles que utilitzen el seu senyal tacomètric s’ha de fer disposant dels precintes que en garanteixin i n’assegurin la connexió al tacòmetre.
1.9. Els cinemòmetres que funcionin des d’emplaçaments estàtics, en presència d’un operador que en vigili el funcionament, s’han de col·locar sobre un trípode o un altre tipus de suport estable, respectant els angles d’apuntament, seguint les instruccions del manual de l’equip i les que indiqui el certificat d’avaluació de la conformitat.
1.10. Als cinemòmetres que funcionin sense la presència contínua d’un operador que en vigili el funcionament i que no siguin capaços de detectar, seguir i identificar inequívocament l’objectiu durant tot el procés de mesurament, se’ls exigirà almenys dos fotogrames del vehicle infractor fets en instants diferents: un mostra una visió panoràmica del vehicle i l’altre, la placa d’identificació.
1.11. La instal·lació dels cinemòmetres a la seva ubicació definitiva s’ha de fer per mitjà d’un dispositiu que permeti ajustar-los de manera estable seguint les instruccions del fabricant. La seva contribució a la incertesa relativa del sistema de mesura no ha de ser més gran que el 0,5 %.
1.12. Quan dos o més vehicles amb velocitats diferents entrin simultàniament al camp de mesura, el cinemòmetre no ha de donar la lectura de la velocitat tret que sigui capaç de detectar, seguir i identificar inequívocament els objectius durant tot el procés de mesurament.
1.13. La documentació tècnica subministrada pel fabricant ha d’especificar els elements que formen el cinemòmetre, així com el nombre i la ubicació dels precintes, tant al cinemòmetre com en altres elements de suport i connexió, i explicar els detalls per posicionar i ajustar correctament el cinemòmetre en totes les instal·lacions possibles (vehicles, cabines, trípodes, aeronaus o altres ubicacions). Els precintes asseguraran la correcta alineació i el manteniment de les característiques metrològiques del cinemòmetre.
1.14. Requisits addicionals en cas de mesura de distància intervehicular:
a) Es documenta mitjançant dos fotografies fetes durant el mesurament de la velocitat dels dos vehicles. Cada fotografia ha d’indicar la velocitat dels vehicles, la distància entre ells i l’hora de la mesura.
b) La distància entre vehicles es determina en funció de la velocitat mesurada dels vehicles i del temps que el segon vehicle, circulant darrere del primer, necessita per arribar al punt en què s’ha fet el mesurament de la velocitat del primer vehicle.
c) El temps de separació entre vehicles ve donat per la fórmula:
t = d/v
En què:
d és la distància entre vehicles;
v és la velocitat del vehicle que precedeix.
d) El cinemòmetre ha d’incloure evidències del procés de mesurament, com pot ser el registre en vídeo amb un camp de visió prou ampli perquè durant diversos segons s’apreciïn les maniobres i es descartin situacions en la via que haguessin forçat a reduir la distància de seguretat.
1.15. Requisits addicionals en cas de control semafòric. Un cinemòmetre combinat amb sistema de vigilància per a la fase vermella de semàfor (foto en vermell) funciona com a sistema de foto en vermell només quan es trobi en la fase vermella i canvia automàticament per funcionar com a cinemòmetre quan no ho estigui.
En cas que el cinemòmetre es combini amb sistemes de vigilància per a la fase vermella de semàfors, ha de satisfer els requisits següents:
a) Els requisits funcionals establerts a la Norma UNE 199142-1, Equipament per a la gestió del trànsit. Visió artificial. Detecció de vehicles infractors. Part 1: especificació funcional i protocols d’aplicació per a semàfor vermell, en vigor.
b) Han de garantir en tot moment la seguretat de la circulació. Els temps de transició (durada de la fase groga entre verd i vermell) són els establerts a les regulacions aplicables.
c) Estan ubicats en emplaçaments fixos i de manera que es possibiliti la connexió i l’intercanvi d’informació de forma normalitzada amb un o diversos centres de control i tramitació de denúncies.
d) La durada de la diferència de temps (temps que transcorre entre l’inici de la fase vermella i l’activació de la vigilància corresponent) no ha de ser inferior a 0,5 segons.
e) Les evidències d’infracció es documenten mitjançant una seqüència de fotos, almenys quatre fotografies que recullin una imatge de la part del darrere del vehicle i el llum vermell del semàfor en les situacions de vehicle abans de la línia de parada, vehicle que sobrepassa la línia de parada i vehicle que sobrepassa la cruïlla o el pas de vianants completament. Els registres fotogràfics han d’indicar el temps en què es van fer les fotografies, el temps en què el semàfor es va posar en vermell i el temps en què el vehicle va creuar la línia de parada. El temps s’indica amb una resolució de 0,01 segons.
La informació generada i la integritat de les dades han de quedar garantides segons el punt 2.1 d’aquest apèndix.
Els dispositius de foto en vermell que no tenen associada la funció de mesura de velocitat poden ser objecte d’una comprovació de les seves funcionalitats i paràmetres de configuració, d’acord amb la Norma UNE 199142-1 i segons s’estableix en el punt 1.1 d’aquest apèndix i en l’apartat A, punt 2, de l’apèndix II.
1.16. Requisits per a les cabines que influeixin en les característiques metrològiques del cinemòmetre:
a) S’entén per cabina el contenidor que serveix al cinemòmetre d’allotjament, suport i protecció i que disposa dels mitjans per orientar-lo i alimentar-lo. Incorpora una placa de característiques que, almenys, indiqui el model, el número de sèrie, les dades d’identificació del fabricant i la data de fabricació. No es considera cabina el vehicle sobre el qual vagi instal·lat un cinemòmetre mòbil ni els emplaçaments sobre els quals estiguin instal·lats els cinemòmetres estàtics.
b) El disseny i la fabricació de les cabines i dels seus ancoratges al sòl o l’estructura en què s’ubiqui, així com als elements actius del cinemòmetre, han de tenir la rigidesa mecànica, l’aïllament, la seguretat i la protecció adequats per usar-los. A aquest efecte, el fabricant ha d’aportar la documentació acreditativa i la relació de les normes que compleix.
c) Les cabines han de ser verificades periòdicament com a mínim cada sis anys, i després d’un calibratge i/o reparació.
Una cabina que disposi dels necessaris ancoratges i connexions de dades i d’alimentació normalitzats pot acollir diferents cinemòmetres del mateix model o fins i tot diferents models o marques, sempre que es garanteixi l’orientació correcta dels sensors de captació o les antenes del cinemòmetre. De la mateixa manera, un mateix cinemòmetre es pot instal·lar en diferents cabines del mateix model.
2. Requisits tècnics
a) El cinemòmetre ha d’estar concebut perquè pugui respectar els errors màxims permesos sense ajustaments durant un període d’un any d’ús normal.
b) El cinemòmetre ha d’estar equipat amb un rellotge de temps real per mantenir l’hora del dia i la data. S’apliquen els requisits següents al rellotge:
i. El registre horari ha de tenir una exactitud tal que la seva variació diària sigui inferior a 17 segons.
ii. La possibilitat de correcció del rellotge no pot ser superior a dos minuts a la setmana.
iii. La correcció de l’horari d’estiu i d’hivern es fa automàticament.
iv. Per a la mesura del temps intervehicular, ha de disposar de sensors que determinin els instants en què es mesura aquest temps, amb la resolució suficient i amb finestres de visualització de l’interval de temps mesurat i, si escau, visualització de les distàncies.
2.1. Protecció.
2.1.1. Comunicació: si el cinemòmetre és capaç de comunicar-se amb altres dispositius externs, les interfícies necessàries per a aquestes comunicacions han d’estar protegides de manera que no interfereixin en el funcionament normal del cinemòmetre.
Quan es transfereixin dades de mesura mitjançant una xarxa oberta, cal aplicar mètodes criptogràfics. Els codis o claus d’accés que s’utilitzen per a aquests propòsits han de ser confidencials i mantenir-se secrets i segurs als cinemòmetres, als dispositius electrònics o als subconjunts implicats.
2.1.2. Programari. La documentació de programari subministrada pel fabricant ha d’incloure com a mínim:
a) una descripció del programari rellevant;
b) una descripció de l’exactitud dels algorismes de mesurament (per exemple, l’algorisme d’arrodoniment en calcular la velocitat);
c) una descripció de la interfície d’usuari, almenys els menús i els diàlegs;
d) la identificació inequívoca del programari;
e) una descripció del sistema informàtic;
f) els mitjans d’assegurament del programari;
g) el manual d’operació, i
h) qualsevol altra informació rellevant a les característiques de programari.
2.1.3. Precintes: s’han de poder precintar els elements la manipulació dels quals pot conduir a errors de mesura o una reducció de la seguretat metrològica.
A la memòria tècnica presentada per a l’examen de tipus s’ha d’indicar el lloc d’aquests precintes, així com la seva naturalesa.
2.2. Inscripcions: els cinemòmetres o cada unitat que els forma han de presentar les inscripcions indelebles i llegibles següents:
i. Nom, nom comercial registrat o marca registrada del fabricant;
ii. Dades d’identificació del cinemòmetre i informació sobre la seva exactitud, i
iii. Espai per als marcatges de conformitat.
3. Requisits específics
3.1. Errors màxims permesos (EMP).
3.1.1. En la fase d’avaluació de la conformitat, els errors màxims permesos en l’examen de tipus, mòdul B, i en la conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte, mòdul F, s’indiquen a la taula 1.
Taula 1. Errors màxims permesos en la fase d’avaluació de la conformitat
|
Errors màxims permesos |
||
|
Segons el tipus d’instal·lació |
Per a assajos al laboratori (per simulació) |
Per a assajos a la carretera (tràfic real) |
|
Cinemòmetre en instal·lació fixa o estàtica i de tram |
± 2 km/h |
± 3 km/h, per a v ≤ 100 km/h |
|
Cinemòmetre en instal·lació mòbil sobre vehicle |
± 5 km/h, per a v ≤ 100 km/h |
|
|
Cinemòmetre en aeronau |
Per a la posició i mesura de distàncies: ± 3 % (valor mínim 5 m) |
|
|
Temps intervehicular (per a distància entre vehicles) |
± 0,2 s |
± 0,5 s |
(1) Error mitjà de tots els resultats a l’examen de tipus.
3.1.2. En la fase d’instruments en servei: els errors màxims permesos en la verificació després de reparació i/o calibratge són els mateixos que els indicats a la taula 1 d’aquest apèndix.
Els errors màxims permesos en la verificació periòdica de cinemòmetres són els que s’indiquen a la taula 2.
Taula 2. Errors màxims permesos en la verificació periòdica
|
Errors màxims permesos |
||
|
Segons el tipus d’instal·lació |
Per a assajos al laboratori (per simulació de senyals) |
Per a assajos a la carretera (tràfic real) |
|
Cinemòmetre en instal·lació fixa o estàtica |
± 2 km/h, per a v ≤ 200 km/h ± 3 km/h, per v > 200 km/h |
± 5 km/h, per a v ≤ 100 km/h |
|
Cinemòmetre en instal·lació mòbil sobre vehicle |
± 7 km/h, per a v ≤ 100 km/h |
|
|
Temps intervehicular (per a distància entre vehicles) |
± 0,2 s |
± 0,8 s |
Per als cinemòmetres de tram i en aeronau, els errors màxims permesos són els mateixos que per a l’avaluació de la conformitat, indicats al punt 3.1.1.
3.2. Condicions de funcionament:
a) L’interval de temperatura ha d’estar comprès com a mínim entre -10 °C i 55 °C.
b) La classe d’entorn mecànic aplicable és l’M2 o, en lloc seu, l’adequada a l’emplaçament previst del cinemòmetre, segons el que estableix el Capítol III del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
c) La classe d’entorn electromagnètic aplicable és l’E2 o, en lloc seu, l’adequada a l’emplaçament previst del cinemòmetre, segons el que estableix el Capítol III del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
3.3. Influències permeses en pertorbacions mecàniques i electromagnètiques: la variació d’un resultat de mesura sota la influència de pertorbacions mecàniques i electromagnètiques no pot excedir l’EMP al laboratori; en cas contrari ha d’indicar clarament que la indicació de la mesura no és vàlida o l’instrument ha de deixar de funcionar.
3.4. Requisits específics per a cinemòmetres amb efecte Doppler: els cinemòmetres d’efecte Doppler són els que utilitzen un transmissor i un receptor d’ona contínua a la banda de les microones i que operen sota el principi Doppler. Mesuren la velocitat instantània i estan compostos, generalment, d’una antena emissora i receptora, un element d’avaluació i un dispositiu fotogràfic, i han de satisfer les exigències següents:
a) La potència pic del lòbul principal d’emissió ha de ser superior almenys en 15 dB a la dels lòbuls secundaris en mesures directes, o en 30 dB després de la reflexió del senyal.
b) L’amplada del lòbul principal a 3 dB no ha de sobrepassar els 7° al pla de mesura horitzontal i, en el cas de mesurar en altres plans, els 9° al pla de mesura vertical; la desviació de l’eix mecànic respecte a l’eix de radiació no ha de ser superior a 0,5°.
c) La velocitat teòrica v, en funció de la freqüència f d del senyal simulat de Doppler, es calcula per la fórmula:
v = 0,5 f d λ /cos α
En què:
λ és la longitud d’ona de la radiació emesa pel radar;
α és l’angle d’incidència respecte de l’eix de la calçada.
d) Els circuits de microones han de garantir una estabilitat de freqüència millor que 0,15 % durant el període transcorregut entre verificacions.
e) Els punts a) i b) anteriors no són exigibles si el cinemòmetre és capaç de detectar, seguir i identificar inequívocament l’objectiu i conèixer la seva posició, durant tot el procés de mesurament.
Aquests cinemòmetres aniran dotats d’un dispositiu que permeti la simulació d’una o més velocitats preestablertes i representatives de les velocitats mesurades a la pràctica.
3.5. Requisits específics per a cinemòmetres de sensor: els cinemòmetres de sensor són els que utilitzen cables o altres dispositius que van col·locats sobre la calçada de tal manera que, quan un vehicle hi passa a través, es produeix algun canvi en les seves propietats físiques. Mesuren la velocitat instantània i generalment estan formats per bandes piezoelèctriques que s’insereixen a la calçada a distàncies conegudes i que, en exercir-se sobre elles una pressió, emeten impulsos que serveixen per mesurar temps de tall.
Han d’estar dissenyats per proporcionar dos lectures de velocitat procedents d’almenys tres sensors. Les dos velocitats s’han de comparar i, si la diferència és inferior a 2 km/h, es mostra la velocitat més baixa. Es poden utilitzar excepcionalment dos sensors; en aquest cas, el mesurament ha d’incloure almenys dos registres de la mesura de la velocitat mitjançant la detecció de l’entrada i la sortida del vehicle per ambdós sensors.
3.6. Requisits específics per a cinemòmetres òptics: els cinemòmetres òptics són els que utilitzen feixos de llum a la regió visible o infraroja de l’espectre electromagnètic. Mesuren la velocitat instantània del vehicle, que es pot determinar o pel processament de l’energia reflectida o pel mesurament dels intervals de temps entre interrupcions dels feixos provocades en ser travessats per un vehicle. Han d’estar proveïts de mitjans que permetin comprovar la seva veritable alineació amb el feix de llum.
La potència d’emissió dels cinemòmetres que utilitzen radiació làser no ha de ser perjudicial a l’ull humà i ha d’excedir la classe 1, d’acord amb les recomanacions establertes a la Norma EN 60825-1/A1, Seguretat dels productes làser. Part 1: Classificació de l’equip, requisits i guia de seguretat, en vigor, relativa a la seguretat dels productes làser. El fabricant o sol·licitant presentarà informes que justifiquin aquests requisits.
Aquests cinemòmetres poden ser:
a) De barra làser: consisteixen en una doble o triple barrera lluminosa, formada per emissions làser i detectors que marquen el moment d’interrupció del feix lluminós o el tall del feix pel vehicle. Coneixent la distància que hi ha entre les barreres lluminoses i el temps que transcorre entre talls successius del feix, determina la velocitat del vehicle.
b) De làser de mà: cinemòmetres estàtics que operen sota el principi distància/temps. La velocitat es determina mesurant el temps de vol d’una sèrie de polsos curts de llum generats per díodes làser d’infrarojos, que en xocar contra un objectiu es reflecteixen i que una vegada filtrats són detectats pels díodes. Un sistema controlat per un microprocessador mesura el temps transcorregut entre la generació i la detecció d’aquests polsos.
3.7. Requisits específics per a cinemòmetres de tram. Els cinemòmetres de tram es fan servir per determinar la velocitat mitjana en una distància coneguda.
a) Definicions:
i. Distància que es mesura: és la longitud del carril de circulació d’un tram sotmès a control d’aquest tipus de cinemòmetre. Aquest tram està delimitat pels punts referenciats i la seva distància és la longitud de la línia de mesurament imaginària més curta que el recorre, delimitada a banda i banda per les línies de senyalitzacions reals o imaginàries que el demarquen.
ii. Punts referenciats: són marques o referències al terreny que indiquen o delimiten la distància que es mesura. Posseeixen identificació pròpia i també poden servir d’ubicació o allotjament per a les càmeres de visió.
iii. Càmeres de visió: són càmeres de vídeo per a la visió o captació de matrícules dels vehicles objecte del mesurament. El seu funcionament, com a regla general, es desenvolupa en parelles de forma sincronitzada, amb rellotges incorporats per al mesurament del temps i sensors que determinen l’instant en què es comença a mesurar aquest temps.
b) Composició:
Aquests sistemes estan formats generalment per:
i. Càmeres de vídeo o qualsevol tipus de sensors o detectors interconnectats i instal·lats als punts de referència. Les instal·lacions o ubicacions d’aquestes càmeres o sensors han d’estar perfectament referenciades de manera que les càmeres puguin ser desmuntades i intercanviades sense possibilitat de confusió.
ii. Sistema o dispositiu de monitoratge i registre: és on s’emmagatzemen les dades del mesurament, com són, almenys la distància que es mesura, la identificació dels punts o emplaçaments, els temps de registre i les velocitats resultants.
iii. Elements de control: són els que processen els senyals de tota mena per al govern i control del procés de mesurament. Aquests elements de control poden anar integrats a les càmeres, formar part de les càmeres i estar ubicats a la instal·lació o lluny d’aquesta darrera, o bé formar part d’un centre de control independent i comú per a diferents models de càmeres; aquest centre de control també pot assumir les funcions de monitoratge i registre.
iv. Altres dispositius complementaris.
c) Funcionament:
El mode d’operació o funcionament seria el següent:
i. Localització i identificació de la matrícula del vehicle o objectiu per la primera càmera i registre del temps, t 1.
ii. Desplaçament del vehicle al llarg del tram que es mesura.
iii. Identificació del vehicle anterior per la segona càmera i registre del temps, t 2.
iv. Càlcul del temps transcorregut entre t 1 i t 2, i, com a conseqüència, de la velocitat mitjana.
d) Altres requisits.
i. El cinemòmetre ha de ser capaç de reconèixer els punts o les ubicacions on estan instal·lades les càmeres que formen el sistema, a l’efecte de tenir en compte els paràmetres necessaris per al mesurament.
ii. El cinemòmetre ha de ser capaç d’identificar de manera inequívoca l’objectiu que s’ha de mesurar, així com el punt d’inici i final del mesurament.
iii. Els rellotges de les càmeres emparellades estaran perfectament sincronitzats entre si, amb desfasaments de temps inferiors a 1 segon.
iv. Els valors de la distància, així com del temps transcorregut entre els punts d’identificació del vehicle, quan es visualitzin o s’imprimeixin, s’expressaran en les unitats següents:
– Distància recorreguda: en quilòmetres o metres.
– Temps transcorregut: en hores, minuts o segons, segons correspongui tenint en compte la resolució necessària.
– Velocitat: en quilòmetres per hora.
3.8. Requisits específics per a cinemòmetres en aeronau: aquests cinemòmetres poden anar ubicats en helicòpters, drons, avions d’ala fixa o altres sistemes de navegació i es fan servir per determinar la velocitat d’un vehicle des de l’aire. Van muntats generalment sobre plataformes o torretes aeronàutiques a bord d’aeronaus i són capaços de mesurar la velocitat dels vehicles de motor per identificar-los i seguir-los.
a) Algunes definicions.
i. Torretes optròniques: són plataformes aeronàutiques giroestabilitzades que serveixen per determinar les coordenades de posició del vehicle (longitud, latitud i altura).
ii. Línia de mira georeferenciada: és la direcció a l’espai terrestre que assenyalen les càmeres del sistema.
iii. Sistema de mesurament inercial: és la combinació d’un sistema de navegació inercial propi allotjat a la torreta i un receptor GNSS, que serveix per determinar amb precisió la línia de mira.
iv. Latitud: és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre i l’equador. Es mesura en unitats angulars, generalment graus i decimals de grau o graus, minuts i segons.
v. Longitud: és la mesura que expressa la distància horitzontal, paral·lela a l’equador, entre el meridià de Greenwich i un determinat punt de la terra. Es mesura en unitats angulars, generalment graus i decimals de grau o graus, minuts i segons.
vi. Geolocalització: és la capacitat de conèixer o localitzar l’objectiu mitjançant la línia de mira georeferenciada i la seva intersecció amb la superfície de la Terra, a través de la longitud i la latitud.
vii. Geosenyalització: és la capacitat de definir la latitud, la longitud i l’altura d’un punt a la superfície terrestre dins d’un sistema.
viii. Geoseguiment: és la capacitat de seguir un vehicle en el temps a través de l’evolució de la seva latitud i longitud.
b) Composició.
Aquest tipus de cinemòmetres poden estar formats per:
a) Una plataforma de gir estabilitzada, que pot portar els elements següents:
i. Càmeres de vídeo.
ii. Sistema de seguiment automàtic per vídeo (autotracker).
iii. Sistema de seguiment per coordenades geogràfiques (geotracking).
iv. Sistema inercial de mesures (IMU).
v. Sistema de recepció de senyals (GNSS).
vi. Sistema de mesurament de distàncies o telèmetre làser.
vii. Sistema de càlcul o unitat de procés, que recull la informació de la càmera i la processa i calcula la velocitat del vehicle identificat.
viii. Altres dispositius complementaris que integren el sistema sobre l’aeronau, com ara monitors de visualització, sistemes d’enregistrament i registre de dades.
c) Funcionament.
A tall d’exemple, sense excloure’s futures tecnologies, el funcionament d’un sistema format pels dispositius enumerats anteriorment seria el següent:
i. Localització del vehicle.
ii. Seguiment del mateix vehicle mitjançant autotracker i geotracking.
iii. Determinació de la velocitat del vehicle en les etapes següents:
– Determinació de la latitud i la longitud (georeferència) d’un vehicle en moviment en el temps t 1;
– Determinació de la latitud i longitud (georeferència) del mateix vehicle en el temps t 2;
– Càlcul del temps transcorregut entre t 1 i t 2;
– Diferència entre les posicions georeferenciades (t 1 i t 2);
– Càlcul de la velocitat a partir de les posicions i del temps transcorregut.
Les torretes aeronàutiques tindran capacitat d’auto-alineació independent de l’aeronau on estan instal·lades, i poden ser intercanviables entre diferents aeronaus.
El cinemòmetre ha de proporcionar i monitorar de manera clara i independent les dades següents a través d’una o diverses interfícies protegides i adequades:
− La posició de l’objectiu en temps d’observació diferents.
− La distància mesurada entre dos punts observats.
− El temps transcorregut entre les dos observacions.
Si les característiques de l’aeronau són importants per corregir les mesures efectuades pel cinemòmetre, aquest darrer ha de comptar amb mitjans per garantir-ne la connexió a l’aeronau en què va instal·lat.
Per fer assajos després de la instal·lació, el cinemòmetre ha de tenir l’opció de poder comprovar per mètodes auxiliars l’exactitud de les mesures de temps i distància, de forma independent, així com del càlcul de la velocitat.
3.9. Requisits específics per a altres cinemòmetres. Altres tipus de cinemòmetres poden ser: de visió artificial, d’ultrasons, de definició i d’altres tecnologies vàlides.
Els cinemòmetres que utilitzen un altre tipus de tecnologies diferents de les descrites en aquest apèndix hauran de demostrar que compleixen els requisits establerts en aquest annex.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a l’avaluació de la conformitat de cinemòmetres
En la fase d’avaluació de conformitat, el sol·licitant ha d’aportar els mitjans necessaris per garantir la correcta alineació de l’equip.
L’avaluació de la conformitat d’un cinemòmetre amb els requisits que s’apliquen s’ha de fer aplicant el mòdul B (examen de tipus) i el mòdul F (conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte).
El sistema de mesura utilitzat com a referència per a la comparació dels resultats dels cinemòmetres ha de tenir una incertesa inferior a un terç de l’error màxim permès per al cinemòmetre sotmès a assaig.
A) Examen de tipus de cinemòmetres (mòdul B).
L’examen de tipus dels cinemòmetres s’ha d’efectuar d’acord amb el que disposa l’article 6 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els assajos es fan sobre l’equip complet, per a la qual cosa el sol·licitant ha d’aportar totes les parts integrants del cinemòmetre, juntament amb els dispositius complementaris destinats a imprimir o registrar els resultats de les mesures efectuades. En cas de cinemòmetres de tram que utilitzin un centre de control independent com a element de control del procés de mesurament, s’ha d’aportar un certificat o informe d’avaluació de programari del centre, que asseguri i garanteixi els mesuraments efectuats, i s’han de complir els altres requisits establerts en aquest annex.
Per dur a terme els assajos de simulació de velocitat i distància, si escau, el fabricant facilita un conjunt de simulació adequat a cada tipus de cinemòmetre que ha d’anar proveït de sortides o preses d’informació del tipus bus CAN, ports RS 232 o similars, amb possibilitat de transmetre la informació via ràdio al centre de verificació per comparar-la.
El fabricant especifica les condicions de funcionament aplicables al cinemòmetre. En particular:
i. L’entorn climàtic, que ha d’estar comprès com a mínim entre -10 °C i 55 °C.
ii. La classe d’entorn mecànic en què s’ha d’utilitzar el cinemòmetre.
iii. La classe d’entorn electromagnètic.
S’examina la documentació presentada, es comprova la conformitat amb aquest annex i es fan els assajos següents:
1. Assajos al laboratori en condicions nominals.
1.1. Assajos de funcionament:
a) Funcionament general. Comprovació del dispositiu de selecció de velocitats, del visualitzador de les mesures i dels altres dispositius o subsistemes.
b) Dispositius de calibratge intern. Comprovació de l’exactitud de les velocitats simulades.
c) Alarma de tensió. Comprovació de l’alarma del cinemòmetre davant de variacions de la tensió d’alimentació per sota dels límits establerts.
d) Tret de la càmera fotogràfica. Després de connectar el cinemòmetre amb la càmera, es comprovarà la transmissió de les dades a la mateixa càmera una vegada configurat el valor de la mesura.
1.2. Assajos de simulació: aquests assajos consisteixen a projectar, de forma no intrusiva, sobre el cinemòmetre que s’assaja escenaris virtuals o a transmetre senyals òptics o elèctrics representatius, capaços de simular el pas de vehicles o objectius, a diferents velocitats i distàncies si escau.
Aquest mètode d’assaig és aplicable als cinemòmetres l’avaluació de la conformitat dels quals es faci a partir de l’entrada en vigor del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
1.3. Assaig d’antena (per a equips que utilitzen l’efecte Doppler): aquests assajos s’han de fer en cambres anecoiques amb anecoïtzació completa sobre un recinte apantallat, i amb característiques i dimensions adequades a les freqüències d’emissió dels cinemòmetres.
S’han de fer assajos que permetin obtenir, per a cada pla de polarització de mesura, els paràmetres d’antena següents:
a) L’atenuació dels lòbuls secundaris respecte del lòbul principal.
b) L’amplada del lòbul principal a 3 dB d’atenuació.
c) La desviació de l’eix mecànic respecte a l’eix de radiació.
d) L’estabilitat de la freqüència de radiació.
1.4. Assajos de factors d’influència i pertorbacions: els procediments aplicables als assajos que es descriuen a continuació són conformes a les versions en vigor dels documents normatius o les normes harmonitzades aprovades internacionalment. Tots aquests assajos es fan amb el cinemòmetre en condicions d’operació.
Durant aquests assajos els cinemòmetres han de:
a) funcionar correctament i respectar els errors màxims permesos, o
b) no mostrar indicació del resultat de la mesura, i han de tornar a la normalitat després de l’assaig.
1.4.1. Assajos en entorn climàtic.
a) Calor seca: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-2, Assajos ambientals. Part 2-2: Assajos. Assaig B: Calor seca. (IEC), i Norma EN 60068-3-1, Assajos ambientals. Part 3-1: Informació bàsica. Assajos de fred i de calor seca.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a una temperatura de +55 °C durant 2 hores.
b) Fred: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-1, Assajos ambientals. Part 2-1: Assajos. Assaig A: Fred, i Norma EN 60068-3-1, Assajos ambientals. Part 3-1: Informació bàsica. Assajos de fred i de calor seca.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a una temperatura de -10 °C durant 2 hores.
c) Calor humida: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-30, Assajos ambientals. Part 2-30: Assajos. Assaig Db: Assaig cíclic de calor humida (cicle de 12 h + 12 h), i Norma EN 60068-3-4, Assajos ambientals. Part 3-4: Documentació d’acompanyament i guia. Assajos de calor humida.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a variacions cícliques de temperatura entre 25 °C i 55 °C, mantenint la humitat relativa entre 93 % i 95 %.
Es fan dos cicles d’aquest assaig.
Esquitxades de parts exposades a l’aigua: es projecta un volum d’aigua d’aproximadament 10 litres, des d’una distància de 3 metres, contra cada costat del cinemòmetre sobre les parts exposades a l’aire lliure, una vegada per la part superior i una altra per la part inferior, i amb el cinemòmetre operatiu. Les esquitxades no han de penetrar a l’interior del cinemòmetre ni provocar indicacions errònies.
Aquest assaig no cal aplicar-lo als cinemòmetres destinats a ser operats des de vehicles terrestres o aeris o des de suports portàtils de tipus trípode.
1.4.2. Assajos en entorn mecànic: aquests assajos s’han d’aplicar exclusivament als cinemòmetres destinats a ser operats des de vehicles terrestres o aeris o des de suports portàtils de tipus trípode.
a) Vibracions aleatòries: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-64, Assajos ambientals. Part 2-64: Mètodes d’assaig. Assaig Fh: Vibració aleatòria de banda ampla i guia.
Consisteix a fer vibrar el cinemòmetre escombrant la freqüència al rang 10-150 Hz, a un nivell RMS (nivell eficaç total) d’acceleració de 7 m·s-2, amb un nivell DSA (densitat espectral d’acceleració) de:
1 m2·s-3 per a 10-20 Hz.
-3 dB/octava per a 20-150 Hz.
S’han d’aplicar vibracions successivament segons els tres eixos principals perpendiculars entre si, amb una durada mínima de 2 minuts per eix.
b) Xoc mecànic: normativa aplicable: Norma EN 60068-2-31, Assajos ambientals. Part 2-31: Assajos. Assaig Ec: Xocs deguts a maneig brusc, assaig destinat principalment a equips.
Consisteix a deixar caure lliurement el cinemòmetre sobre una de les arestes a la superfície d’assaig des d’una altura de 25 mm.
1.4.3. Assajos de pertorbacions elèctriques.
a) Variacions de la tensió d’alimentació: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-11, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-11: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als buits de tensió, interrupcions breus i variacions de tensió.
Consisteix en una exposició del cinemòmetre a una variació de tensió de l’alimentació elèctrica indicada pel fabricant, i que ha de comprendre les tensions que van de menys del 15 % a més del 10 % de la tensió elèctrica nominal prevista.
b) Descàrregues electrostàtiques: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-2, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-2: Tècniques d’assaig i de mesura. Assaig d’immunitat a les descàrregues electrostàtiques.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a descàrregues electrostàtiques de 6 kV en contacte i de 8 kV a l’aire.
c) Ràfegues elèctriques: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-4, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-4: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als transitoris elèctrics ràpids a ràfegues.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a ràfegues de tensió transitòria en forma d’ona doblement exponencial. Cada impuls ha de tenir un temps de pujada de 5 ns i una durada a meitat d’amplitud de 50 ns.
La durada de la ràfega ha de ser de 15 ms, amb una periodicitat de 300 ms.
L’amplitud del pic de l’impuls serà de 1.000 V.
S’ha d’aplicar durant el temps necessari per simular cinc velocitats de mesura, amb errors dins dels marges permesos.
d) Immunitat electromagnètica radiada: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-3, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-3: Tècniques d’assaig i de mesura. Assajos d’immunitat als camps electromagnètics, radiats i de radiofreqüència.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a camps electromagnètics radiats al rang de freqüència de 80 MHz a 2.000 MHz, amb un nivell d’intensitat de camp elèctric de 10 V/m, i un senyal sinusoidal d’1 kHz amb modulació en amplitud del 80 %.
e) Immunitat electromagnètica conduïda: normativa aplicable: Norma EN 61000-4-6, Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4-6: Tècniques d’assaig i de mesura. Immunitat a les pertorbacions conduïdes, induïdes pels camps de radiofreqüència.
Consisteix a exposar el cinemòmetre a camps electromagnètics conduïts al rang de freqüència de 0,15 MHz a 80 MHz, amb un nivell de tensió de radiofreqüència de 10 V, i un senyal sinusoidal d’1 kHz amb modulació en amplitud del 80 %.
2. Assajos en trànsit real: són els assajos que s’efectuen amb el cinemòmetre instal·lat en el seu emplaçament definitiu, en cas de cinemòmetres fixos, o en circuits representatius en altres casos, i que utilitzen els mateixos vehicles de circulació per fer els mesuraments.
El cinemòmetre s’ha d’instal·lar i utilitzar d’acord amb les instruccions que s’indiquin a la documentació, en zones clares, evitant encreuaments, pendents pronunciats i revolts, respectant els angles d’apuntament i seguint les instruccions del fabricant.
Cal efectuar almenys 500 mesures en condicions de trànsit real, a velocitats i densitats de trànsit variable, i si és possible a diferents temperatures.
Si es pren un nombre inferior de mesures, s’han de considerar com un mostreig que, pels resultats, ha de permetre estimar els errors del cinemòmetre dins dels mateixos límits que les 500 mesures previstes.
Per verificar la distància intervehicular es prendran almenys 50 mesures, i per verificar la distància a l’objectiu que determina inequívocament el carril de circulació, es requereix almenys fer 30 observacions, cap de les quals no pot resultar errònia.
Aquests assajos poden fer-se in situ o mitjançant sistemes que permetin la connexió i el mesurament remot.
Per a l’avaluació dels sistemes de control semafòric, es comprova:
a) La seva correcta instal·lació i condicions funcionals.
b) La correcta transmissió d’imatges, així com la recepció, el registre i la protecció de la informació.
c) L’assegurament de la data i l’hora de la detecció.
d) Els temps mínims d’activació i temps de canvi de fase.
e) La identificació del programari.
f) Es precintaran les càmeres de tal manera que se’n garanteixi l’orientació i s’impedeixi l’accés als paràmetres rellevants.
B) Conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte (mòdul F).
1. Primera fase, anomenada verificació de producte parcial: consisteix a comprovar la conformitat del cinemòmetre amb el tipus, així com a superar els assajos indicats als punts 1.1, 1.2 i 1.3 de l’apartat A d’aquest apèndix, en les condicions nominals.
2. Segona fase, anomenada verificació de producte després de la instal·lació: consisteix a comprovar la instal·lació i l’ajustament correctes del cinemòmetre, així com a superar almenys 50 mesures efectuades en condicions de trànsit real i cinc observacions en cas de verificació de distància a l’objectiu. Per als cinemòmetres de tram, descrits al punt 3.7 de l’apèndix I d’aquest annex, s’exigiran almenys cinc mesures en trànsit real, i se’n podran fer fins a 50, en altres escenaris representatius del trànsit real; quant a la distància per mesurar, es faran almenys tres mesures.
En cas de cinemòmetres de tram, les càmeres sincronitzades dels quals actuen com a simples sensors de captació d’imatges i registre de l’hora, i que envien la informació a un centre de control per tractar-la i posteriorment calcular la velocitat, es mesura in situ la distància entre els punts referenciats i es verifica que els rellotges de les càmeres que formen el cinemòmetre estan sincronitzats i compleixen els requisits establerts en aquest annex.
Apèndix III
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació i/o calibratge de cinemòmetres
Els assajos per a la verificació després de reparació i/o calibratge de cinemòmetres són els mateixos que per a la conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte, indicats a l’apartat B de l’apèndix II d’aquest annex.
Els errors màxims permesos (EMP) per als cinemòmetres són els indicats al punt 3.1.1 de l’apèndix I d’aquest annex, en la fase d’avaluació de la conformitat.
El sistema de mesura utilitzat com a referència per a la comparació dels resultats dels cinemòmetres ha de tenir una incertesa inferior a un terç de l’error màxim permès per al cinemòmetre sotmès a assaig.
Apèndix IV
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació periòdica de cinemòmetres
Els assajos per a la verificació periòdica dels cinemòmetres, excepte per als denominats de tram i en aeronaus, són els indicats als punts 1.1, 1.2 i 1.3 de l’apartat A de l’apèndix II d’aquest annex. En el cas dels cinemòmetres fixos i estàtics, aquests assajos poden ser substituïts per, almenys, 30 mesures efectuades en condicions de trànsit real i no és aplicable el compliment dels requisits específics que s’estableixen per a les verificacions. Cada quatre anys, i coincidint amb el procés de verificació periòdica dels cinemòmetres fixos, es revisaran les cabines que els allotgen, utilitzant mètodes de mesura diferents dels utilitzats fins aleshores, tret que es detectin cops o canvis en la seva orientació per causes accidentals o trencament de precintes, fet que exigiria una nova verificació.
Els cinemòmetres ubicats en vehicles en moviment també han de superar, almenys, 30 mesures efectuades en condicions de trànsit real.
Els cinemòmetres de tram han de superar, almenys, cinc mesures efectuades en condicions de trànsit real. En cas de cinemòmetres de tram les càmeres sincronitzades dels quals actuïn com a simples sensors de captació d’imatges i registre de l’hora, i que envien la informació a un centre de control per tractar-la i posteriorment calcular la velocitat, no és necessari fer aquests assajos, sempre que es garanteixi i s’asseguri la distància que cal mesurar i es verifiqui que els rellotges de les càmeres que formen el cinemòmetre estan sincronitzats i compleixen els requisits establerts en aquest annex. La garantia i l’assegurament de distància i hora es poden fer per mitjans telemàtics.
Els cinemòmetres ubicats en aeronaus han de superar, almenys, 30 mesures efectuades en condicions de trànsit real.
Els errors màxims permesos (EMP) per als cinemòmetres són els indicats al punt 3.1.2 de l’apèndix I d’aquest annex.
El sistema de mesura utilitzat com a referència per a la comparació dels resultats dels cinemòmetres ha de tenir una incertesa inferior a un terç de l’error màxim permès per al cinemòmetre sotmès a assaig.
Annex IX. Instruments destinats a mesurar la concentració d’alcohol per litre de sang
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern dels instruments destinats a mesurar la concentració d’alcohol per litre de sang, anomenats en endavant etilòmetres, que s’utilitzen com a mitjà per a la imposició de sancions, la realització de proves judicials o l’aplicació de normes o reglamentacions que obliguin a utilitzar-los.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern establert en aquest annex és el que es refereix respectivament a les fases d’avaluació de la conformitat i d’instruments en servei.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable a la comercialització i la posada en servei dels etilòmetres està recollida al capítol segon del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Els etilòmetres descrits en el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura han de complir els requisits essencials comuns dels instruments de mesura aplicables, a més dels requisits específics inclosos a l’apèndix I d’aquest annex.
Els assajos que s’han d’efectuar per avaluar la conformitat i els errors màxims permesos són els indicats a l’apèndix II d’aquest annex. Les condicions per fer aquests assajos es troben recollides a l’apèndix V d’aquest annex.
El mòdul que s’ha d’emprar per dur a terme l’avaluació de la conformitat dels etilòmetres és:
a) El mòdul B, examen de tipus, més el mòdul F, conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte.
Proporciona presumpció de conformitat amb els requisits essencials l’aplicació dels programes d’assaig d’acord amb els documents normatius, segons la seva definició.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels etilòmetres s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura. L’etilòmetre no es pot posar en servei fins a obtenir la verificació favorable.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i d’acord amb l’apèndix IV d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica és d’un any.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han d’efectuar a la verificació després de reparació i/o calibratge són els indicats a l’apèndix III d’aquest annex.
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han d’efectuar a la verificació periòdica són els indicats a l’apèndix IV d’aquest annex.
Les condicions per dur a terme la verificació després de reparació, calibratge i/o la verificació periòdica es troben recollides a l’apèndix V d’aquest annex.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a etilòmetres
1. Requisits generals: els requisits essencials, metrològics i tècnics que un etilòmetre ha de complir són els establerts a la part 1 de la Recomanació OIML R 126, Etilòmetres. Analitzadors evidencials d’alè, en vigor, amb els requisits específics següents:
a) La concentració màssica s’ha d’indicar en grams d’etanol per litre de sang i el símbol és g/L.
b) Els requisits del programari es descriuen en el Capítol III del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
c) L’etilòmetre ha d’estar equipat amb un dispositiu d’impressió. Les dades impreses han d’incloure, com a mínim:
i. La identificació de l’etilòmetre, la marca, el model i el número de sèrie.
ii. El número de cicle.
iii. El número de versió del programa.
iv. La data de realització del cicle de mesura.
v. L’hora d’inici i fi del cicle de mesura.
vi. La ubicació del punt de realització del cicle de mesura o les coordenades GNSS del mateix punt.
vii. El nom i els cognoms del subjecte sotmès a control o camp per emplenar-lo l’agent de l’autoritat que opera l’instrument.
viii. La data de naixement o camp perquè l’agent de l’autoritat que opera l’instrument pugui introduir-la.
ix. Els paràmetres de la mesura correcta: es presenta la informació relativa al volum bufat, el temps de bufada, l’hora d’inici, el valor del zero abans i després del mesurament i el valor del mesurament.
x. El resultat del cicle de mesura.
xi. El número d’identificació i la signatura de l’agent de l’autoritat.
Quan el resultat d’un cicle de mesura és inferior al límit legal establert no cal emmagatzemar-lo.
Si les dades s’han emmagatzemat, el resultat del cicle de mesura és inferior al límit legal i la memòria de l’etilòmetre és plena, es permet eliminar aquest tipus de dades memoritzades quan es compleixen les dos condicions següents:
i. Les dades se suprimeixen en el mateix ordre que es van registrar tenint en compte el procediment establert pel fabricant per esborrar-les.
ii. L’esborrament es fa per un procés automàtic o per la intervenció d’un reparador.
El resultat del cicle de mesura s’ha de presentar a l’indicador digital de l’etilòmetre d’acord amb el text següent: “Resultat del cicle de mesura: X, XX g/L.”
El cicle de mesura comprèn almenys:
i. La verificació del valor de zero.
ii. La verificació del bon funcionament de l’etilòmetre.
iii. La presentació en l’indicador digital del resultat del cicle de mesura o, en el cas que no es pugui concloure el cicle de mesura, el valor d’una mesura correcta amb el text “Cicle incomplet” o “Cicle no vàlid”.
L’etilòmetre no ha de presentar, a l’indicador digital, el valor mesurat de cadascuna de les mesures correctes.
2. Requisits tècnics.
2.1. L’etilòmetre ha d’estar concebut perquè pugui respectar els errors màxims permesos sense ajustaments durant almenys un període d’un any d’ús.
2.2. L’etilòmetre ha d’estar equipat amb un rellotge de temps real per mantenir l’hora del dia i la data. Li són aplicables els requisits següents:
i. El registre horari tindrà una exactitud tal que la seva variació diària sigui inferior a 17 segons.
ii. La possibilitat de correcció del rellotge no serà superior a 2 minuts a la setmana.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a l’avaluació de la conformitat d’etilòmetres
L’avaluació de la conformitat d’un etilòmetre amb els requisits que li són aplicables s’ha de fer aplicant el que indica l’apartat 3 d’aquest annex.
1. Examen de tipus (mòdul B): el procediment per a l’avaluació de la conformitat per a l’examen de tipus és l’establert a la Recomanació OIML R 126, en vigor.
Per comprovar la detecció d’alcohol a les vies respiratòries superiors s’utilitza el mètode descrit a la Recomanació OIML R 126, en vigor.
2. Conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte (mòdul F): el procediment per a l’avaluació de la conformitat amb el tipus basada en la verificació del producte consisteix a efectuar els assajos següents de la Recomanació OIML R 126, en vigor.
2.1. Assajos d’