Decret 136/2026, del 15-4-2026, d’aprovació del Reglament de desenvolupament del capítol cinquè de la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica.

Exposició de motius

La violència de gènere i la violència domèstica constitueixen una problemàtica que afecta les víctimes generant no només danys físics i psicològics, sinó també repercussions socials i econòmiques profundes. Per tal de fer front a aquesta problemàtica de manera efectiva i integral, l’ordenament jurídic andorrà ha anat evolucionant per garantir la protecció i la reparació de les víctimes, en línia amb els compromisos internacionals que Andorra ha assumit en el marc de la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica.

La Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica estableix un sistema integral de protecció de les víctimes que inclou mesures de prevenció, d’assistència, de protecció i de reparació.

Aquest sistema es basa en les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011 (d’ara endavant, “Conveni d’Istanbul”).

Concretament, l’article 30.2 del Conveni d’Istanbul preveu que “l’Estat hauria de concedir una indemnització adequada a les persones que hagin patit danys greus a la integritat corporal o a la salut, en la mesura en què el perjudici no estigui cobert per altres fonts, especialment per l’autor del delicte, per les assegurances o els serveis socials i mèdics finançats per l’estat. Això no impedeix les parts de demanar a l’autor del delicte el reemborsament de la indemnització concedida, a condició que es tingui degudament en compte la seguretat de la víctima.”

En relació amb aquest precepte, el Principat d’Andorra, en el moment de ratificar el Conveni, el 24 d’abril del 2014, va formular una reserva relativa a l’aplicació de l’obligació d’indemnització subsidiària prevista a l’article 30.2.

Recentment, amb l’entrada en vigor de la Llei 17/2025, del 9 d’octubre, de modificació de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, s’addiciona un capítol cinquè a la Llei 1/2015, mitjançant el qual s’incorpora per primera vegada un sistema de prestacions econòmiques específic per a les víctimes de violència de gènere, de maltractaments domèstics i de delictes contra la llibertat sexual, amb l’objectiu de garantir la reparació dels danys patits.

Aquesta reforma possibilita l’aixecament de la reserva formulada per Andorra a l’esmentat article 30.2 del Conveni d’Istanbul; aixecament que va ser aprovat pel Govern en la sessió del 12 de novembre del 2025. En efecte, la Llei aprovada el 2025 crea un mecanisme de compensació econòmica en règim de subsidiarietat, és a dir, quan la víctima no pot obtenir la reparació dels danys per altres vies, pot accedir a aquestes prestacions, sense que això eximeixi l’autor del delicte de la seva responsabilitat.

En vista d’això i del mandat contingut a la disposició final segona de la Llei 17/2025 abans referida, és necessari aprovar un reglament que reguli el procediment de sol·licitud per a l’accés de les persones beneficiàries a les prestacions esmentades, i les condicions per concedir-les, denegar-les o limitar-les, seguint els estàndards internacionals establerts pel Conveni d’Istanbul.

Aquesta regulació pretén facilitar la reintegració social i econòmica de les víctimes, promovent-ne l’autonomia i minimitzant l’impacte dels danys ocasionats per l’autor del delicte.

Amb aquesta normativa, Andorra avança de manera significativa en la tasca per erradicar la violència de gènere i domèstica, amb un sistema de reparació adaptat a les necessitats de les víctimes i en consonància amb els compromisos internacionals assumits pel país.

Aquesta regulació, per tant, constitueix un avenç fonamental per garantir que les dones víctimes de violència en la nostra societat tinguin una resposta jurídica i econòmica adequada, digna i efectiva.

Per tot el que s’ha exposat, s’aprova aquest Reglament, que estableix les bases per a l’aplicació efectiva del capítol cinquè de la Llei 1/2015, d’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, amb l’objectiu de reforçar la protecció de les víctimes i garantir-ne la reparació, com a mesura essencial per al foment de la igualtat de gènere.

D’acord amb aquestes consideracions, a proposta del cap de Govern, el Govern, en la sessió del 15 d’abril del 2026, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de desenvolupament del capítol cinquè de la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de desenvolupament del capítol cinquè de la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar i regular el sistema de prestacions econòmiques establert pel capítol cinquè de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica (d’ara endavant, “la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica”).

Article 2. Naturalesa jurídica de les prestacions

1. Les prestacions econòmiques regulades per aquest Reglament són ajuts públics que s’estableixen en benefici de les víctimes dels delictes de violència de gènere, de maltractaments en l’àmbit domèstic o dels delictes contra la llibertat sexual comesos contra una dona en territori nacional amb el resultat de lesions greus o de danys greus contra la integritat física o la salut física o psicològica, o de mort, sempre que compleixin les condicions per ser-ne beneficiàries.

2. Aquestes prestacions són subsidiàries a la responsabilitat civil de l’autor del delicte i a l’eventual existència d’altres sistemes de compensació.

3. Les prestacions regulades en aquest Reglament no tenen la consideració de prestacions econòmiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris, regulades per la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris (d’ara endavant, “la Llei de serveis socials i sociosanitaris”), i per la seva normativa de desenvolupament.

Article 3. Àmbit subjectiu d’aplicació

1. Poden ser persones beneficiàries de les prestacions econòmiques previstes en aquest Reglament:

a) A títol de víctimes directes, les dones víctimes dels delictes de violència de gènere, de maltractaments en l’àmbit domèstic o dels delictes contra la llibertat sexual comesos al territori nacional que, com a conseqüència directa del delicte, hagin patit les lesions o els danys previstos a l’article següent, i sempre que en la data de comissió del delicte compleixin alguna de les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 27 de la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica.

b) A títol de víctimes indirectes, en cas de mort de la víctima directa referida a la lletra a anterior, els seus fills menors d’edat no emancipats i els fills majors d’edat amb discapacitat que en depenien econòmicament a la data en què s’ha produït la defunció.

Es consideren dependents econòmicament els fills que, abans de la defunció de la víctima directa, es trobaven al seu càrrec i que, a la data referida, tenien uns recursos personals iguals o inferiors al llindar econòmic de cohesió social i béns amb una valoració igual o inferior al llindar establert al barem de valoració patrimonial, segons determina la Llei de serveis socials i sociosanitaris.

2. A l’efecte d’aquest Reglament, la condició de víctima directa s’acredita a través d’una sentència condemnatòria ferma. La condició de víctima indirecta s’acredita a través dels documents previstos a la lletra c de l’apartat 2 de l’article 8 d’aquest Reglament.

Article 4. Lesions i danys

1. A l’efecte de ser considerada víctima directa, s’han d’haver patit lesions greus, enteses com les que menyscaben la integritat corporal o la salut física o psicològica i que incapaciten temporalment o permanentment a qui les ha patit.

2. A l’efecte de l’apartat anterior, les lesions corporals o els danys a la salut física o mental han de tenir entitat suficient per suposar a la persona afectada un grau de menyscabament, com a mínim, del 33%, en el cas de la incapacitat permanent, o una situació d’incapacitat temporal superior a tres mesos, en funció de la valoració efectuada en el marc del procediment penal seguit i que hagi servit de base per determinar l’import de la indemnització a càrrec de l’autor del delicte.

El compliment de les condicions previstes en aquest apartat s’ha d’acreditar a través de la documentació que consti en l’expedient judicial relatiu al procediment penal seguit, que contingui la valoració de la incapacitat segons correspongui, de conformitat amb les disposicions del paràgraf anterior.

Article 5. Límit de la prestació i incompatibilitats

1. En cap cas l’import de la prestació no pot superar la indemnització fixada en la sentència.

2. Si hi ha diversos fills que tinguin la consideració de víctimes indirectes d’acord amb la lletra b de l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament, l’import de la prestació s’ha de dividir en parts iguals entre ells.

3. L’abonament de la prestació té caràcter subsidiari respecte de la indemnització per danys i perjudicis fixada en la sentència. Quan l’autor del delicte compleixi totalment o parcialment l’obligació d’indemnització, la prestació només pot abonar-se per l’import necessari fins a completar la quantia fixada judicialment, sense que en cap cas la suma percebuda per ambdós conceptes superi aquest import ni el límit previst a l’apartat 1.

4. La prestació regulada en aquest Reglament té caràcter subsidiari respecte de les indemnitzacions derivades d’un contracte d’assegurança privada i, en cas d’incapacitat temporal, de les prestacions corresponents del règim públic de seguretat social.

Quan les quantitats percebudes per aquests conceptes siguin inferiors a la indemnització fixada en la sentència, la prestació només pot abonar-se per l’import necessari fins a completar aquesta quantia, sense que en cap cas no se superi el límit previst a l’apartat 1.

5. Les quantitats percebudes per alguns dels conceptes referits als apartats 3 i 4 s’han de deduir de l’import de la prestació prevista en aquest Reglament.

Article 6. Termini per sol·licitar la prestació

Les sol·licituds s’han de presentar en el termini màxim d’un any comptat a partir que hagin transcorregut tres mesos des de la data en què s’hagi requerit judicialment el pagament de la indemnització a l’autor del delicte i sense que l’autor del delicte hagi satisfet totalment la indemnització.

Article 7. Competència

1. Les sol·licituds de prestació són tramitades i resoltes pel ministeri competent en matèria d’afers socials.

2. El ministeri referit també és competent per a la revisió i la revocació de les prestacions regulades en aquest Reglament.

Article 8. Inici del procediment

1. El procediment de concessió de la prestació econòmica regulada en aquest Reglament s’inicia a instància de la persona interessada mitjançant la presentació de la sol·licitud a través de la Seu electrònica del Govern o presencialment al Servei de Tràmits del Govern, on s’ha de presentar per tramitar la sol·licitud mitjançant la via telemàtica.

2. La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels documents següents:

a) La còpia de la resolució judicial que estableix l’import de la indemnització a càrrec de l’autor del delicte.

b) La còpia de la documentació que consta en l’expedient corresponent al procediment penal seguit que acrediti el grau de menyscabament ocasionat per les lesions o la durada de la incapacitat temporal, segons escaigui.

c) En cas que la sol·licitud la presentin les víctimes indirectes referides a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament, la documentació que acrediti la filiació i la condició de persona a càrrec o amb discapacitat, segons el cas, i la documentació que acrediti la seva situació econòmica i patrimonial.

d) Una declaració jurada en què la persona sol·licitant declari que no ha percebut altres quantitats que, d’acord amb l’article 5 d’aquest Reglament, siguin incompatibles amb la prestació.

3. La persona sol·licitant ha d’acreditar que compleix els requisits establerts per la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica i per aquest Reglament, i ha d’aportar tots els documents requerits a aquest efecte.

Si s’observa que falten informació o dades, o que manquen els documents exigits, el ministeri competent en matèria d’afers socials s’adreça a la persona sol·licitant perquè esmeni les omissions o mancances constatades, i l’adverteix que si no ho fa en el termini de deu dies hàbils, llevat de causa justificada acreditada degudament, es considerarà que desisteix de la seva sol·licitud i s’arxivarà l’expedient corresponent sense cap altre tràmit.

4. En la mesura que sigui possible, el ministeri no ha d’exigir a la persona sol·licitant que aporti documents que hagi emès l’Administració o dels quals ja disposi.

Article 9. Tramitació del procediment

1. El ministeri competent en matèria d’afers socials ha de verificar el compliment dels requisits exigits.

2. A aquest efecte, es pot sol·licitar a les autoritats policials, al Ministeri Fiscal i als tribunals la informació necessària per resoldre sobre les sol·licituds de prestació.

3. En tots els casos, el ministeri competent ha de sol·licitar l’informe del tribunal que va dictar la resolució penal per conèixer si la indemnització acordada ha estat satisfeta, totalment o parcialment, per l’autor del delicte. Aquest informe ha de ser emès per l’òrgan judicial competent en el termini màxim d’un mes, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica.

4. En tot el que no estigui previst per aquest Reglament, s’apliquen les disposicions del capítol setè de la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració (d’ara endavant, “el Codi de l’Administració”).

Article 10. Resolució i suspensió del procediment

1. La resolució del procediment ha de ser motivada i s’ha de notificar a la persona sol·licitant. S’hi han d’indicar les possibles reclamacions i recursos que s’hi puguin interposar, i l’òrgan competent i els terminis de què disposa per fer-ho.

2. La resolució l’ha de dictar, en el termini màxim de dos mesos, la persona titular del ministeri competent en matèria d’afers socials. En cas de silenci administratiu, la sol·licitud s’ha d’entendre denegada.

3. La sol·licitud de qualsevol dels informes previstos a l’article 9 d’aquest Reglament suspèn el termini de resolució del procediment de sol·licitud de prestació econòmica fins a la recepció, per part del ministeri competent, de l’informe de què es tracti.

4. En cas que de l’informe previst a l’apartat 3 de l’article 9 d’aquest Reglament se’n desprengui que el cobrament de la indemnització es troba en fase d’execució, se suspèn el termini de resolució de la sol·licitud de la prestació fins que es conegui el resultat de l’execució referida.

5. Contra la resolució del ministeri competent es pot interposar un recurs davant el Govern en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució impugnada d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.

Article 11. Forma de pagament

1. El pagament de les prestacions econòmiques s’efectua, amb caràcter general, directament a la persona beneficiària mitjançant una transferència a un compte en el qual consti com a titular o en un compte de la persona que estigui autoritzada a representar-la.

2. Excepcionalment, i quan la situació de la víctima ho justifiqui, es poden utilitzar altres mitjans de pagament legalment previstos, amb informe previ del professional de referència encarregat del seguiment.

Article 12. Acció del Govern

1. El Govern queda subrogat en els drets de la persona beneficiària per reclamar a l’autor del delicte les quantitats satisfetes en concepte de prestació.

2. El Govern es pot constituir com a part en el procés penal o civil que se segueixi per exercir les accions que corresponguin, sense perjudici de l’acció civil que hi exerceixi el Ministeri Fiscal.

3. Les accions seguides pel Govern en aplicació d’aquest article han de garantir que la seguretat de la víctima es preservi de manera adequada en tot moment.

Article 13. Control administratiu

L’Administració pot efectuar les comprovacions necessàries per verificar el manteniment dels requisits que van motivar la concessió de la prestació.

Article 14. Procediment de revisió i revocació de la prestació concedida pel Govern

1. El ministeri competent en matèria d’afers socials pot iniciar d’ofici el procediment de revisió de la prestació concedida quan tingui coneixement de fets que puguin determinar-ne la revocació total o parcial.

2. La revocació total o parcial de la prestació només pot acordar-se en els supòsits següents:

a) Quan, des de la presentació de la sol·licitud o amb posterioritat a la resolució de concessió, la persona beneficiària obtingui, per qualsevol concepte, la reparació total o parcial del perjudici sofert dins dels tres anys següents a la concessió de la prestació.

La persona beneficiària està obligada a comunicar aquesta circumstància al ministeri.

b) Quan la prestació s’hagi obtingut mitjançant l’aportació de dades falses o deliberadament incompletes, per qualsevol altra actuació fraudulenta o per l’omissió intencionada de circumstàncies que haurien determinat la denegació o la reducció de la prestació.

3. L’acord d’inici del procediment s’ha de notificar a la persona beneficiària, amb indicació dels fets i dels motius que el justifiquen. La persona interessada disposa d’un termini de quinze dies hàbils per formular al·legacions i aportar la documentació que consideri pertinent.

4. Un cop instruït el procediment, el ministeri ha de dictar una resolució motivada. Si escau, la resolució acorda la revocació total o parcial de la prestació, fixa l’import que s’ha de reintegrar i estableix el termini per fer-ne efectiu el pagament. En cas d’incompliment, el ministeri pot adoptar les mesures d’execució forçosa previstes als articles 52 i següents del Codi de l’Administració.

5. Contra la resolució del ministeri es pot interposar un recurs en els termes establerts pel Codi de l’Administració. La interposició del recurs no suspèn l’execució de la resolució impugnada, d’acord amb l’article 135 del mateix Codi. Contra la desestimació del recurs administratiu es pot interposar un recurs davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb l’article 133 del Codi de l’Administració.

6. El dret d’iniciar el procediment de revisió prescriu al cap de quatre anys des de la data en què s’entén concedida la prestació. Aquest termini s’interromp per qualsevol actuació administrativa notificada a la persona interessada.

Disposició addicional. Campanyes informatives

La secretaria d’Estat en matèria d’igualtat, en col·laboració amb el ministeri competent en matèria d’afers socials, ha d’impulsar campanyes informatives per donar a conèixer a la ciutadania el contingut del sistema de prestacions econòmiques regulat en aquest Reglament.

Disposició transitòria. Sol·licituds presentades sobre la base de resolucions penals recaigudes amb anterioritat

No obstant el que estableix l’article 6 d’aquest Reglament, en el cas de prestacions sol·licitades sobre la base de resolucions penals recaigudes a partir del 12 de febrer del 2015, inclòs, les sol·licituds corresponents s’han de presentar, a tot tardar, el 30 d’octubre del 2027, de conformitat amb la disposició transitòria de la Llei 17/2025, del 9 d’octubre, de modificació de la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 15 d’abril del 2026

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern